Editorial
Claus equivocades
Tenen raó tots aquells que han detectat una gran fredor en la campanya del referèndum de l'Estatut. Els partits catalans no aconsegueixen que el seu missatge a favor de la participació arribi a una societat bastant cansada després de cinc anys de debats a l'entorn de la qüestió. És molt fàcil afirmar que els polítics "no expliquen bé què diu i què implica el text", però s'ha de considerar alhora la receptivitat que els catalans estan disposats a dedicar-los. Els mítings d'aquesta campanya tenen una assistència sensiblement migrada en comparació a la que registren els actes de qualsevol confrontació electoral. A aquestes alçades, i després de l'ofensiva institucional i política que s'ha desplegat a l'entorn del text, aquells que no saben exactament quines novetats incorpora el nou Estatut de Catalunya és que no volen saber-les. Aquest hipotètic absentisme que es percep i que no s'aclarirà del tot fins diumenge vinent no es pot explicar exclusivament amb una sola causa. Potser els partits polítics i els seus dirigents s'allunyen excessivament dels interessos domèstics de la majoria dels votants, però potser també és que la societat catalana pateix un procés de frivolització i despolitització que l'allunya de les qüestions d'interès col·lectiu.
Però, avançada aquesta consideració, cal fer-ne unes altres que sí que es poden atribuir a la responsabilitat directa dels partits. Potser el debat sobre l'Estatut no engresca prou la majoria de la societat perquè ells han estat els primers a plantejar-lo des d'unes claus equivocades. Sembla, per exemple, que el PSC està més preocupat per la seva disputa interna que afecta la successió de Pasqual Maragall i que Convergència i Unió té els ulls més posats en el resultat de les pròximes eleccions i que considera aquest referèndum com un tràmit molest que cal superar. Potser Esquerra Republicana, després del seu pas traumàtic pel govern tripartit, aspira a convertir la consulta en un plebiscit sobre la seva actuació institucional. Potser el Partit Popular només actua amb una perspectiva nacional -nacional des del seu punt de vista- i ha convertit la campanya en una peça més de l'ofensiva que aspira a desgastar José Luis Rodríguez Zapatero per derrotar-lo en les pròximes eleccions. I potser Iniciativa no arriba a llançar un missatge potent al seu electorat, incapaç de marcar el perfil propi que la diferenciaria del PSC.
Totes aquestes claus han distorsionat profundament el sentit del referèndum. I la mateixa transcendència de l'Estatut que se sotmet a consulta popular. Un text que el possibilisme més estricte recomana votar afirmativament, perquè es pugui obrir un nou procés que aclareixi el panorama polític a Catalunya. Un text que implica un avenç considerable respecte a l'Estatut del 76, però que evidentment queda molt lluny de les ambicions que es van obrir el 30 de setembre. Un text, finalment, que cal aprovar perquè perquè és inversemblant, després dels darrers episodis que hem viscut, que els partits catalans puguin posar-se de nou d'acord per aprovar una proposta conjunta més ambiciosa que sigui acceptada a Madrid. El 18-J s'ha convertit en un tràngol que convé superar aviat per recuperar almenys una certa normalitat institucional.
www.avui.cat