La Junta Electoral i els sudokus
Passa-ho!
Iu Forn
Vaig viure aquella febre dels sudokus gràcies a una companya de feina que s'hi va afeccionar. Un dia arriba i amb aquella carona de bona nena que fa tota ella, em diu: "He aconseguit acabar el killer i ara m'hi poso amb el kamikaze". Es veu que eren noms de sudokus difícils, però per si de cas, des d'aquell dia no he tornat a seure d'esquena a ella.
Però ara tot és diferent. L'altre dia li vaig portar-li un sudoku que es deia hara kiri complet. Em va mirar i, amb cara displicent, va dir-me:
-Ja no m'interessen els sudokus. Ara em va la JEC.
-La JEC? -vaig respondre jo amb cara de marcià.
-Sí, la Junta Electoral Central. Les seves resolucions sobre la campanya de l'Estatut són molt més apassionants. Entendre-les és un apassionant exercici d'esforç mental que entreté molt.
I quanta raó que tenia la meva companya de feina. Des que em va obrir aquest món tan desconegut per a mi, la vida m'ha canviat. Ara em prenc les diferents decisions de la JEC com un enigma a resoldre i vostè no sap com frueixo, gaudeixo i fins i tot friso.
Dilluns mateix la JEC va determinar que la Generalitat havia de deixar d'utilitzar a la seva campanya institucional frases i imatges "que suposin incentivar la participació en el referèndum". I ho concretava prohibint l'aparició en banderoles i derivats d'una urna amb un mà introduint-hi un vot. O sigui que prenguem-ne nota de cara a futures eleccions: la JEC kamikaze, un nivell més alt que la JEC samurai, ha impedit que un govern fomenti la participació. Bru-tal. Vostè no sap l'estona que vaig estar entretingudet amb el tema.
Des d'aquí vull retre un sentit homenatge als tretze membres de la Junta Electoral Central. Dotze homes i una dona, vuit dels quals són pròxims al PP i, d'aquests, cinc provenen del món jurídic militar, han fet molt pel nostre lleure i no els estarem mai prou agraïts. Gràcies, de veritat.

www.avui.cat