ELS DIES VENÇUTS // JOAN BARRIL
Un somriure a temps

Joan Barril
Un somriure a temps.
No es tracta de prendre'ns les coses a broma. Però a vegades només l'humor, el bon humor, ens permet sobreviure. Ara que totes les paraules ens cauen a sobre, una mica de somriure és molt. I no em refereixo a aquells somriures seductors que intenten atraure'ns cap al que en realitat són boques devoradores. Em refereixo als somriures imperfectes que surten de l'ànima i que ajuden a estimular una benigna sordesa selectiva. La campanya electoral té mil ulls. I tots pateixen estrabisme. Veuen el que volen veure i, davant de les dificultats, fan veure que no hi veuen. Ni una entrevista és un acte secret ni el cine es va fer per als tontos. La imaginació pot més que les veritats absolutes i el diàleg s'aprecia més que el monòleg.¿Què és un diàleg? Un diàleg és un combat incruent en què les armes no van més enllà que els plats de nata. Si la democràcia ben entesa és sinònim d'intel.ligència cívica, seria just que els candidats no ens infravaloressin amb redundàncies o amb espantades. El famós DVD, per exemple, en el seu afany d'arribar al més fondo de l'electorat s'ha deixat pel camí la sempre eficaç arma de la ironia. Es pretenia infamar el tripartit i han muntat una imitació de judici de Nuremberg. Per al mateix objectiu, ¿no hauria estat millor passar les imatges del tripartit com en una pel.lícula muda, amb els gestos sincopats de Carod o Maragall a l'estil de Charles Chaplin, i una música de fira? Un altre exemple: quan Montilla ha de veure-se-les amb l'entrevistador salvatge, ¿no hauria estat més oportú ficar-se entre pit i esquena un manual de ioga i deixar que les preguntes s'esvaïssin sobre les seves ulleres coriàcies com llàgrimes en la pluja?La transcendència és patrimoni del poder, mentre que la tranquil.litat i la humanitat són el llenguatge de la majoria. Contra el que ens volen fer creure, no estem a les portes de l'apocalipsi. Ens ha tocat viure en un món on debatem si hem de pagar per anar a buscar bolets al bosc. Els grans problemes de l'accés a la vivenda, per exemple, no depenen d'aquest Govern, sinó d'un sistema que ningú pensa fer passar per l'adreçador. Ser seriosos no significa pretendre que tots anem pel món amb cara de jutge. Les arrugues i les celles arrufades no van bé per al cuti
www.elperiodico.cat