Maragall ja forma part del futur
JOSEP Pernau

El pujolisme va estar present ahir al Parlament, però no com li hauria agradat a Artur Mas. La constitució de la Cambra va fer honor a una expressió tan de l'expresident com la d'"anar per feina", que ha marcat el ritme dels prolegòmens de la vuitena legislatura. Només han passat 17 dies des de les eleccions i els 135 escons ja tenen titular. Només falta el tràmit de l'elecció formal del president de la Generalitat, José Montilla, d'acord amb el lema de "peix al cove".Són dies de benvingudes i també de comiats. De diputats que arriben i de diputats que se'n van. D'abraçades sinceres i també de compliment. De tot hi ha i de tot signe n'hi haurà per a l'encara president, Pasqual Maragall. Mal símptoma si no fos així.
Maragall és una persona que té el valor de no deixar indiferent els altres. Desperta una divisió d'opinions, que sempre és una valoració envejable. Com Salvador Dalí, que volia que parlessin d'ell encara que fos malament. Segons de qui vingui, una crítica pot ser un elogi. Se l'ha criticat perquè té idees sobre com s'ha d'organitzar aquest país. Les persones passen, però els valors queden.Hi ha una pregunta que ara es formula la ciutadania. ¿Què farà?, ¿en quin camp aplicarà la seva experiència?, ¿lluny?, ¿a prop? Una cosa és segura: sorprendre forma part de la seva personalitat. Com quan estava tan tranquil a l'alcaldia de Barcelona, gaudint de les mels olímpiques, i se'n va anar a Roma perquè el cos l'hi demanava.¿Una pista? A Girona, el president de França, Jacques Chirac, li va fer una abraçada. Chirac no repetirà. L'abraçada interpirinenca era alguna cosa més que un gest de cortesia. ¿Potser els uneix un interès comú?
www.elperiodico.es