Col·lectiu transversal
Acte multitudinari a Bilbao

La pau té nom de dona

AHOTSAk ·
La plataforma reuneix dues mil basques al Palau Euskalduna de Bilbao per exigir un paper més actiu d'aquest col·lectiu en el procés CONFLICTE · Reclama a les parts implicades un diàleg sense condicions i que aparquin les seves diferències solució · Advoca perquè no hi hagi marxa enrere
Eduard Mas

La meitat de la ciutadania de tot Euskadi són dones i, per tant, han de ser també "la meitat de la solució al conflicte basc". Aquest senzill i contundent missatge, dirigit principalment als navegants de l'altre sexe, encapçala el document que el col·lectiu Ahotsak (veus), integrat per dones de tots els àmbits de la societat basca, va fer públic ahir al Palau Euskalduna de Bilbao. Amb el procés de pau i normalització política al llindar de l'abisme, les basques exigeixen participar "directament" en la presa de decisions, i adverteixen que "només si les dones desenvolupem un paper actiu, ple i igual en el nostre poble", s'assolirà una pau duradora.

Entre les assistents hi figuraven promotores d'Ahotsak com Gemma Zabaleta (PSE), Jone Goirizelaia (Batasuna), Gema González de Txabarri (PNB), Esther Larrañaga (EA) i Julia Madrazo (EB), així com la portaveu del govern basc, Miren Azkarate, que va apuntar als periodistes que és responsabilitat de tots que l'actual moment d'"esperança" no tingui "marxa enrere".

El text d'Ahotsak, llegit en euskera, francès i castellà entre els aplaudiments de les més de dues mil dones que omplien el recinte, ni regateja arguments ni amaga dades que com a mínim haurien de fer reflexionar més d'un al País Basc. La resolució 1.325 aprovada pel Consell de Seguretat de l'ONU insta els Estats membres a incorporar la perspectiva de gènere en tots els processos de pau; les experiències d'altres conflictes internacionals demostren que la participació activa de grups de dones que han salvat diferències ètniques o polítiques ha estat clau a l'hora de buscar solucions; i a Euskadi, després de vuit mesos d'alto el foc, l'aportació d'Ahotsak continua sent l'acord que més consens polític, social, sindical i territorial ha aconseguit fins ara. Ni sindicats ni molt menys partits polítics han seguit l'exemple i han acostat posicions.

Però lluny de rendir-se a l'immobilisme de tants altres, les dones dels partits, dels sindicats i del moviment feminista basc continuen apostant pel diàleg i asseguren estar disposades "a pagar el seu preu". Ahir, un acte polític i cultural -amb dansa i música- tancava una campanya de gairebé vuit mesos de presentació pública del col·lectiu. El 8 d'abril passat, a Sant Sebastià, només quinze dies després que entrés en vigència l'alto el foc permanent d'ETA, Ahotsak es donava a conèixer. Dues-centes veus de dones reclamaven a l'uníson un diàleg sense condicions ni exclusions per assolir la pau i la normalització política, i sentenciaven que si la ciutadania basca volia canviar l'actual marc jurídic i polític, això s'havia de "respectar i materialitzar".

Ahotsak, fruit de tres anys de converses entre les parlamentàries de totes les formacions d'Euskadi -a excepció del PP i UPN-, esdevenia la primera gran plataforma política constituïda amb la mirada fixada en un futur sense violència, normalitzat políticament i institucionalment. Gairebé vuit mesos després d'aquell acte a la capital guipuscoana, aquest col·lectiu continua sent l'excepció. Davant la situació delicada del procés, aquestes dones van subratllar els seus compromisos, i van fer una nova crida a les parts implicades en la resolució del conflicte: cal aparcar les diferències, buscar els punts d'acord i utilitzar el diàleg com a "mètode únic" per assolir objectius polítics. I cal fer-ho immediatament.

Les dues-centes veus inicials d'aquest col·lectiu de dones han passat a ser més de cinc mil. I totes s'obliguen a mantenir oberta "la porta a l'esperança". Per això han començat a impulsar un seguit d'iniciatives, basades en la comunicació i la reflexió: fòrums municipals d'Ahotsak d'àmbit municipal; una xarxa internacional de dones amb experiències en altres conflictes internacionals -com ara a Israel, Colòmbia o Sèrbia- que treballi en una agenda de pau, i la plantació d'un arbre a cada municipi del País Basc per buscar punts d'unió, espais per al diàleg, com ho ha estat històricament el roure de la localitat biscaïna de Gernika.

http://www.avui.cat/