Diari de CUBELLES


Creu de sant jordi per a la soledad real

Soledad Real López (Barcelona 1917- Barcelona 2007) va ser una figura indispensable en la lluita antifeixista. Defensora dels valors republicans,va lluitar durant la Guerra Civil contra els sublevats, i a la clandestinitat contra el franquisme, reorganitzant el PSUC i les JSUC. Motiu pel que va patir setze anys de presó. Als seus 89 anys de vida es van unir la defensa infatigable de valors bàsics per a qualsevol societat democràtica: la igualtat entre homes i dones i la justícia social. SoledadReal és una part de la nostra història.
Perquè la seva vida i el seu treball sigui part de la nostra història com a poble de Catalunya, es constitueix com Grup Promotor, demanant la Creu deSant Jordi per a Soledad Real, les següents entitats i persones:Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya, FundacióMaria Aurèlia Capmany, Fundació Pere Ardiaca, Llum Ventura, Secretaria de laDona de CCOO i la Secretaria de Polítiques de la Dona i Igualtat d'UGT.Podeu adherir-vos a aquesta iniciativa amb la vostra signatura.

Necessitem:
Nom i cognoms:
DNI o NIF en cas de ser una entitat

Comptem entre d'altres amb la signatura, a part de tot el Grup Promotor de la Neus Català, supervivent de Ravensbrück, Creu Sant Jordi i Catalana del'Any.

El plaç per entregar les signatures finalitza el 28 de març.Podeu enviar les signatures a: mailto:rmdumenjo@fmac.

BREU CURRÍCULUM DE la Soledad Real López (1917-2007)La matinada del sis de febrer d’enguany ens va deixar la Soledad Real, a la Barcelona on va néixer, a la qual havia tornat fa pocs anys. Criada al barri obrer i mariner de la Barceloneta i filla d’un calderer de la Maquinista afiliat a la UGT, el 1933 va ingressar a les Joventuts del Partit Comunistade Catalunya (PCC).
A començament del 1936, amb la fusió de diferents destacaments juvenils, va passar a formar part de les Joventuts SocialistesUnificades de Catalunya (JSUC), i el 19 de juliol va col·laborar en la mobilització antifeixista, tot ajudant a organitzar la resistència a laBarceloneta.
El 1937 va participar en el procés de creació de l’Aliança Nacional de la Dona Jove, junt amb la Teresa Pàmies, la Margarida Abril i la IsabelVicente, concentrada en el treball militant de les dones a la reraguarda republicana, i l’agost del mateix any va ser elegida membre del ComitèNacional de les JSUC.
Després de la caiguda de Catalunya es va refugiar a França, separada dels seus familiars. Allà hi va ser prop de nou mesos, a diversos camps de refugiats del noroest. El primer de novembre del 1939, les autoritats franceses la van tornar per força a Espanya per la frontera d’Hendaia, juntamb d’altres companyes de les JSUC com la Isabel Vicente i la Maria Salvo.El 1940, establerta novament a la Barceloneta, va participar en el procés de reconstitució del PSUC i de les JSUC. La detenció l’agost de l’any següent derivaria en una condemna de trenta anys de presó, dels quals en va acomplir setze, repartits en un bon nombre de presons: Les Corts (Barcelona), Torrero(Zaragoza), Ventas (Madrid), Málaga, Segovia i Alcalá de Henares.
El 1957 va quedar en llibertat condicional però exiliada, amb la prohibició de tornar a Barcelona i província. Va tenir una participació activa en el moviment veïnal i associatiu mitjançant el Movimiento Democrático de Mujeresi l’Asociación de la Mujeres del barrio del Lucero. Durant aquesta etapa esvan anar consolidant les seves conviccions feministes, la qual cosa queda palesa en la seva llarga i afectuosa relació amb la històrica Librería deMujeres de Madrid. El 1999 es va presentar com a candidata independent per la Confederación de Organizaciones Feministas (COFEM-FEMEK) a les eleccions al Parlament Europeu.
En començar la dècada dels vuitanta la seva vida i experiències van quedar reflectides en un llibre: Las cárceles de Soledad Real (Alfaguara, 1982), dela Consuelo García. Des d’aleshores no va parar de transmetre el relat de laseva vida i de la seva lluita a les noves generacions, en forma de xerrades,participació a documentals i entrevistes. A partir dels seus testimonis, el2001 es va publicar una petita biografia seva, amb una selecció de textos:Soledad Real (1917), d’en Fernando Hernández Holgado (Ediciones del Orto).Els darrers anys la Soledad Real els va passar en una residència geriàtricaa Barcelona. Fins poc abans de morir va assistir a nombrosos actes a Barcelona, tots ells relacionats amb la Memòria Històrica i amb la lluita feminista.

Caladona
www.caladona.org

Considerant que ha finalitzat el plaç de entrega de signatures ,la donem només com punt informatiu de lectura.