ALERTA MEDIAMBIENTALTEMOR PEL SUBMINISTRAMENT HÍDRIC A L'ÀREA METROPOLITANA
Catalunya afronta amb els pantans al 28% una "sequera sense precedents"
1• El nivell dels embassaments a les conques internes està a la meitat de la mitjana dels últims 5 anys
2• Entre les mesures en estudi hi ha la de portar aigua potable a BCN mitjançant vaixells cisterna
MÉS INFORMACIÓ
XABIER BARRENA / BARCELONA
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / LLEIDA
La gradual i implacable disminució de l'aigua embassada a Catalunya --el nivell a penes supera el 28% de la capacitat total-- ha portat el president José Montilla a cridar les seves files a xafarranxo de combat. Davant d'una sequera "sense precedents", com Montilla la va qualificar ahir amb els peus posats en el que un dia va ser el fons del pantà d'Oliana, el Govern català, per una banda, ha accelerat l'arrencada de les obres hídriques ja en marxa però, també, prepara un pla B per subministrar aigua a Barcelona el 2008 si la sequera passa de pertinaç a permanent. En aquest pla B hi té cabuda, fins i tot, una iniciativa esbossada el 2005, l'antecedent immediat de sequera: l'arribada a Barcelona de vaixells cisterna per proveir la ciutat.
I és que la sequera va de debò. Tant com les altres vegades que s'ha advertit del seu perill. La diferència és que en aquesta ocasió es prolonga en el temps. Montilla va avisar, a Oliana (Alt Urgell), de la complicada situació que s'acosta. "Estem vivint una sequera sense precedents, un any excepcional i el Govern ja s'ha posat a treballar per assegurar, en el pitjor dels escenaris, el subministrament a totes les poblacions", va assenyalar Montilla.
De fet, la Generalitat contempla totes les possibilitats, fins i tot els transvasaments, per garantir el subministrament d'aigua potable a Barcelona, encara que, de moment, el més prioritari és que els ciutadans comencin a estalviar aigua a casa seva. Malgrat que cada vegada hi ha més veus favorables a transvasar aigua dels rius del Pirineu de Lleida --en concret del Segre-- cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, el president va negar que això sigui "aviat una realitat, encara que es contemplen totes les opcions". De moment, el Govern opta per utilitzar aigües residuals depurades per a reg i explorar nous aqüífers.
DESSALINITZADORES
El Govern treballa amb l'objectiu de posar en marxa, durant el primer semestre del 2009, la gran dessalinitzadora d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona i a duplicar la capacitat de la que ja funciona a Tordera, per augmentar el subministrament al nord del Maresme i la Costa Brava. A més a més, va dir el president de la Generalitat, també s'està avançant en la recerca de terrenys per a la dessalinitzadora "que estarà entre Barcelona i Tarragona". I com a recurs final, queda l'opció que va expressar ahir el conseller de Medi Ambient: desitjar que plogui, l'opció laica de treure el sant de processó.
I no és que el Govern hagi estat amb els braços plegats l'últim temps. Quan el PSOE va accedir a la Moncloa el 2004, una de les seves primeres mesures va ser portar al Congrés la derogació del Pla Hidrològic Nacional del PP, el del transvasament de l'Ebre. En lloc seu, es van preveure una sèrie d'inversions en infraestructures hídriques. L'Executiu català va reclamar la gestió d'aquestes obres i va agafar les regnes amb tant d'entusiasme que ara hi ha 1.300 milions d'euros en obres ja en marxa. El problema és que aquesta inversió donarà fruits, en la seva totalitat, a partir del 2009, quan entri en servei, per exemple, la dessalinitzadora del Llobregat.
I la pregunta és òbvia. Tal com estem ara, i si això segueix així, ¿què passarà el 2008? És aquí on s'ha recuperat la idea de portar vaixells cisterna, que ja va sorgir el 2005. La diferència és que, en aquella ocasió, va ser Aigües de Barcelona, la subministradora, la que va prendre la iniciativa, cosa que va molestar en gran manera Medi Ambient perquè això suposava una usurpació d'atribucions de l'administració.
Aquesta vegada ha estat el Govern el que ha rescatat la idea, amb una discreció quasi total, a l'estil Montilla. El 2005 es va calcular que via vaixell es podria suplir el 13% del consum de la conurbació barcelonina.
A data d'ahir, la suma de l'aigua embassada de les conques internes --que assorteixen el 80% de la població catalana-- sumava el 28,01% del total de capacitat dels pantans. A anys llum del 53% que marcava fa només un any. I encara més per sota del 56,2% que marca la mitjana de l'últim lustre. Just el doble de l'acumulada avui. A la conca de l'Ebre, la situació no és més favorable. Del 51% de capacitat del 2006 s'ha arribat al 31% actual.
MENYS NUCLIS SENSE AIGUA
Des de les pluges d'abril, en què les conques internes van arribar al 52% de la capacitat, l'aigua ha anat minvant sense solució. Això provoca que avui hi hagi 26 nuclis poblats --que no municipis-- que estan sent proveïts amb cisternes d'aigua. Amb tot, l'efecte de les obres que ha portat a terme Medi Ambient, via l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), ja han fet el seu efecte. Fa dos anys, amb una sequera molt menys exigent que l'actual, eren 60 els nuclis proveïts amb camions.
Dissabte, 15 de desembre del 2007
Dissabte, 15 de desembre del 2007
