20.12.07

M.Trives/ Diari de Cubelles

Per aquestes festes, entre dinars i sopars ,tenim un munt de regals destinats a gent coneguda,estimada o simplement per complir una tradició. Sigui el que sigui el destinatari ,regalar un llibre , potser una bona idea .Aquí teniu la referència de la publicació d´ un llibre que sembla, dels que en diem que ¨enganxa¨ .Trobem informació dins aquest article que recomanem vivament .


Elisenda Albertí recupera la vida de 18 'Dames, reines i abadesses' medievals catalanes en un llibre de biografies breus


Dones riques al servei dels reis

Ignasi Aragay

De Guifré el Pilós a Joan II, els comtes i comtes-reis catalans no van viure solets. Però, qui coneix les seves dones? Elisenda Albertí ha reunit al llibre Dames, reines i abadesses la vida i influència de 18 personalitats femenines de la cort catalana, d'Ermessenda de Carcassona (972-1058) a Blanca de Navarra (1385-1441). El publica la seva editorial, Albertí.


Amb excepcions com les dues citades, tot i la seva posició privilegiada, l'esperança de vida era curta i la missió compartida: assegurar descendència masculina als sobirans, que solien triar dones estrangeres, com era habitual arreu, per assegurar-se aliances polítiques.


Ermessenda, casada amb Ramon Borrell el 993, a la mort d'aquest el 1018 va fer-se càrrec del comtat de Barcelona. Es va saber envoltar de consellers com el famós abat Oliba. Sota el seu govern es van establir les constitucions de pau i treva. Mort el seu únic fill, va seguir manant fins que el seu nét Ramon Berenguer I va agafar les regnes, no sense tibantors amb l'àvia, que va morir als 88 anys, una autèntica excepció per a l'època.


La tercera dona del nét, Almodis de Marca, és la següent biografiada i també va tenir un paper polític rellevant. Vinguda d'Occitània, brillant, ambiciosa i agosarada, a ella es deu la compra dels comtats de Rasés i Carcassona. Però va tenir un final tràgic: va ser assassinada pel seu fillastre el 1071, gelós per la predilecció que ella tenia pels seus fills bessons. Un d'ells, Ramon Berenguer II, que també va morir assassinat, es va casar amb Mafalda de Pulla-Calàbria (1060-1108), la següent protagonista, mare de Ramon Berenguer III. Aquest es va casar amb Dolça de Provença, morta als 32 anys segons sembla d'inanició en negar-se a menjar davant la cruel revenja del seu marit amb el trobador a qui ella estimava: li va servir el seu cor guisat i ella se'l va prendre sense saber-ho.


Peronella d'Aragó -promesa amb Ramon Berenguer IV quan no tenia ni un any-, Sança de Castella -dona d'Alfons I, mal anomenat el Cast-, Aurembaix d'Urgell -efímera i ressentida concubina de Jaume I-, Constança de Sicília -esposa i gran amor de Pere II-, Blanca d'Anjou -fidel muller de Jaume II, mare de 9 fills i morta als 27 anys-, la mística Sança de Mallorca, la pietosa Elisenda de Montcada, Teresa d'Entença -morta als 23 anys sense arribar a regnar-, Constança d'Aragó -escindida entre l'amor a Jaume II de Mallorca i la fidelitat al seu germà el rei Pere III el Cerimoniós-, l'eficaç Cecília de Comenge, la cobdiciosa Sibil·la de Fortià, Violant de Bar -rival de Sibil·la i més brillant que el seu espòs Joan I- i Margarida de Prades -reina per set mesos i mig amb Martí l'Humà- completen el recorregut històric que acaba amb Blanca de Navarra.


Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 43. Dimecres, 19 de desembre del 2007