28.12.07


Maria Trives/ Diari de Cubelles

Potser tothom caminem amb molta pressa i deixem de banda tradicions que ens feien riure . Crec que el sentit del humor que desprenien ¨les llufes¨ era innocent i divertides les actituds de les persones que les portaven darrera i que acabaven rient ells mateixos ,encara que en un primer moment, sorpresos ,feien el paper d´ enfadats. Eren sovint nens i nenes qui s´afanyaven en retallar i donar formes més o menys precises per penjar sobtadament darrera la mare o la veïna i tot corrent amagar-se darrera el primer arbre o portal.
Potser jo mateixa avui a Cubelles ,caminava amb presa i no he vist a nens i nenes amagats darrera un arbre.