ELS DIES VENÇUTS// JOAN BARRIL

Amistat de l'arbre
Joan Barril

Un anunci per televisió i una breu escena: un home s'abraça al tronc d'un arbre. La imatge em sona. Fa anys, en el transcurs d'una entrevista poc interessant, una artista que vivia al camp em va explicar gairebé amb un xiuxiueig que algunes nits, quan no podia dormir, baixava al jardí, on s'aixecava un esplèndid pollancre, i s'abraçava al seu tronc rectilini. "Quan ho faig, sento coses", em deia. I me la imaginava, com una aparició gòtica, potser vestida amb una lleugera bata de color de lluna, abraçada a un arbre pel qual fluïa tota la saba del planeta.També recordo una robusta noguera de tronc estranyament recargolat que s'alçava al fons del jardí de casa meva, a Olot. Algunes tardes veia des de la finestra la silueta encorbada d'un home gran que travessava la tanca i buscava sota les branques de la noguera les nous que havien caigut. S'emportava unes quantes nous, les ficava en un farcellet i desapareixia fins a la setmana següent. Anys després, l'home va deixar de venir. Les fulles de la noguera van començar a clarejar i les branques queien i es convertien en serradures amb el contacte amb el terra. Sense l'home gran que recollia les nous, la noguera ja no tenia sentit. Allà es va quedar, com una firma pòstuma sobre el cel fins que una ràfega de temporal el va abatre.Fa temps que no vaig al parc de la meva joventut, allà on, com tots els adolescents, vam voler convertir en altar el banc compartit amb la primera nòvia. Molt a prop del banc, com diu el manual, vam gravar les nostres inicials al tronc d'un plàtan. N'hi ha prou de recórrer amb la mà l'escorça exfoliada del tronc per creure que sota el tou dels dits encara hi ha allà el signe d'una educació sentimental de la qual no en sabrem mai prou.Repasso els arbres de la meva vida i em sento el follet dels boscos. Allà hi ha la sequoia de menys d'un metre que vaig portar de Califòrnia en una maleta com qui s'emporta 5.000 anys de futur. L'olivera eterna amb unes fulles de plata vella on es veu el pas de les legions romanes. El cirerer on n'hi ha prou d'acostar la boca perquè el temps de les cireres ens enrogeixi els llavis. La por al tronc llis i relliscós de la figuera, aquell arbre maleït per als grimpadors furtius. El lent verí destil.lat pels teixos, que fa embogir els qui s'ajeuen a fer la migdiada a la seva ombra. L'hospitalitat altiva dels xiprers, com a signes d'admiració del paisatge. Les branques horitzontals dels faigs que deixen l'aire del camí jaspiat de fulles suspeses. L'udol malastruc dels pins quan pentinen el vent. Les arrels imparables dels bellaombres, que aixequen paviments mentre fan fora els escassos ocells inconscients que s'atreveixen a posar-se entre el seu fullatge. L'acàcia japonesa de la qual va penjar durant tants anys el gronxador en què vaig creure que havia après a volar. L'esclat blau de l'avet que al seu interior encara guarda les bombetes cegues de tants Nadals antics.M'abraço al primer arbre com l'home de l'anunci. Jo també sento coses. Al cap i a la fi, tots els arbres formen part del gran arbre genealògic de la història.
http://www.elperiodico.cat/

De tu a tu
Argonauta arriscat
Baltastar
Alfred Bosch

Deu ser cert que els déus premien els argonautes quan cavalquen cap a la fosca. Tu has derrotat el cranc, Porcel, i ara reps els reconeixements que tant han trigat a arribar. Però has fet molt més, perquè des que et vas marcar els deures per aconseguir el teu velló d'or vas decidir posar la paraula franca per davant de la simpatia. Has dit sempre el que et pujava de les vísceres, i això t'ha guanyat una treballada fama d'inconvenient. L'elecció potser t'ha tret lectors, i sens dubte t'ha robat audiències. Ara bé, t'ha permès ser lliure i fer allò que et convenia, amb independència del que convenia als altres. Dius que tu ets la teva obra, i si em permets esmenar-te, juraria que no és veritat, perquè tu ets les teves obres, en plural. Has viatjat, has fet entrevistes i has alternat amb qui t'ha semblat, des de polítics de talla fins als gegants de la cultura, passant pel Don Camilo de Son Armadans i alguna testa coronada. Has festejat amb doctrines reialistes i també amb credos independentistes, encara que la ideologia que més t'ha definit sempre ha estat la del pessimisme -el problema de la literatura catalana és Catalunya, afirmes-. I sobretot, has omplert una pila de pàgines, que des de les arrels tortes de la Mallorca de tramuntana s'enfilen cap a les odissees universals. Bé es mereix un plural, tot plegat. I una mena d'estrellat, Baltastar, que no s'alimenta de clamors sinó d'apostes i de risc.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Divendres, 8 de juny del 2007

El dret al vot de les persones immigrades a debat
La plataforma “Tots iguals, tots ciutadans”, integrada per una vintena d'organitzacions i SOS Racisme reivindiquen el dret al vot de les persones immigrades en el marc de les properes eleccions municipals. El sufragi, argumenten, ha d'estar vinculat a la residència i no a la nacionalitat. La campanya es duu a terme a nivell estatal i és la continuació de dues campanyes que ambdues entitats varen endegar l'any 2006.
Més informació

PARTICIPACIÓ CIUTADANA I DRETS HUMANS

ACTUALITAT
Dia Mundial del Medi Ambient
El passat 5 de juny s’ha celebrat arreu del món el Dia Mundial del Medi Ambient. Enguany, la temàtica proposada ha estat el procés de desglaçament que s’està produïnt al planeta. Les principals celebracions es duran a terme a Noruega, on la ciutat de Tromso ha estat escollida com a l’amfitriona d’aquest dia per a les Nacions Unides. El Dia Mundial del Medi Ambient és un dels principals vehicles que les Nacions Unides utilitzen per fomentar la sensibilització mundial sobre el medi amtient i per promoure l’atenció i acció política en aquesta matèria.
Més informació

L’exposició Els drets humans a la ciutat arriba a Súria
El municipi de Súria acull del 9 al 24 de juny l’exposició itinerant Els drets humans a la ciutat. Aquesta exposició és un producte que, juntament amb un joc de gran format i un pòster, conforma un conjunt de recursos que la Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans, ofereix als ajuntaments i altres ens locals per posar en marxa campanyes de difusió i sensibilització a la ciutadania sobre els principis recollits a la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans a la Ciutat. La mostra s’estructura en 10 àmbits, on s’hi desenvolpen les 10 idees clau de la Carta. Cada idea es planteja en tres nivells diferents: el paper del govern local en la garantia de la salvaguarda dels drets; la contribució de la ciutadania en l’exercici dels drets; i, per últim, els equipaments i espais públics on aquests drets es fan efectius. Laproducció es complementa amb un audiovisual que recull cinc actuacions municipals envers els principis de la Carta i un joc interactiu sobre els continguts de l’exposició.La inauguració de l’exposició tindrà lloc dissabte 9 de juny a les 19h.
Més informació

Dependència no és només una llei

Més de la meitat de les persones que cuiden un familiar que no es pot valer per si mateix pateixen algun trastorn psíquic, sobretot ansietat, i també més de la meitat cauen en l’aïllament social. Aquesta és una de les conclusions a què han arribat els responsables del grup d’atenció a la gent gran de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària. Hi ha més dades que il·lustren una situació sovint desconeguda que ha arribat a l’opinió pública arran de l’aprovació de la llei de dependència. Com ara que a Catalunya quasi el 84 per cent de les persones que necessiten ajuda per a la majoria de les activitats de la vida quotidiana són ateses bàsicament per una única persona, que acostuma a ser la filla o la jove. De fa temps els metges han entès la importància d’aquestes cuidadores, que han assumit l’atenció de la persona dependent com una responsabilitat que sovint arriba a obsedir-les. Els professionals de la medicina demanen que rebin més atenció, més suport i més formació.

La llei de dependència podrà alleujar una part de la càrrega que suporten les cuidadores. Però, davant aquesta iniciativa legislativa, cal destriar el gra de la palla. D’entrada, cal reconèixer el gest al govern de l’Estat, però s’han de considerar igualment els esforços que fins ara han fet els governs autònoms en el mateix àmbit. Potser hauria estat més efectiu augmentar els recursos que ja s’hi dediquen. Cal considerar també la fragilitat d’una mesura que hauria estat molt més efectiva si hagués estat inclosa dins les partides de la Seguretat Social. No haver-ho fet i haver fixat només partides pressupostàries per als primers anys és tan greu com la invasió de competències que ha implicat la iniciativa.

En tot cas, és obvi que ni ha començat ni acabarà tot amb la llei de dependència. Els problemes que afronta són profunds. Les persones que atenen familiars que no es poden valer per ells mateixos necessiten molt més. Són totes les administracions les que han de treballar per acomodar-se a una realitat social que es complica amb l’augment de l’esperança de vida i que presenta nous problemes que han anat resolent-se en l’àmbit estrictament familiar.
http://www.avui.cat/

ROSA MONTERO
Fanáticos
ROSA MONTERO 05/06/2007
Hay gente a la que le da miedo que Turquía entre en la UE: consideran que les falta democracia y les sobran integristas, desde los islamistas a los nacionalistas, como el asesino de Hrant Dink. Y es cierto que es una sociedad en plena reestructuración y con problemas hondos. Pero, personalmente, a mí no me da miedo que entre Turquía. Lo que de verdad me está empezando a poner los pelos de punta es que haya entrado Polonia.

Si, claro, seamos políticamente correctos y además justos: sin duda hay muchos polacos estupendos que deben de estar sufriendo, ellos los primeros, la situación actual de su país. Pero también es verdad que los pueblos atraviesan épocas mejores y peores, y se diría que la Polonia de hoy es un país espeluznante, a medio camino de la ópera bufa y de la intransigencia más fanática. ¿Qué se puede esperar de una nación dirigida por esa pareja bomba de hermanos gemelos, Lech y Jaroslaw Kac-zynski, presidente y primer ministro respectivamente? Se parecen tanto que los internautas polacos han creado un juego para distinguirlos entre sí. Estos Hernández y Fernández de la política están llevando a Polonia a un callejón tan rancio y tan retrógrado que, de seguir así, su caspa acabará por salpicarnos. Recordemos que hace poco su viceprimer ministro exigió que la UE prohibiera el aborto; y ahora acaba de cerrarse una grave crisis moral en el Gobierno polaco, provocada por la horrible sospecha de que la serie infantil de los Teletubbies promocionara la homosexualidad. Tras una urgente y angustiada investigación, el Gobierno ha concluido que no. Aleluya.

Ya sé que tenemos el cerebro muy comido por el miedo a los islamistas, y con razón. Lo malo es que ese temor traumático nos hace recelar excesivamente de gente que, como los turcos, son musulmanes y morenos, mientras que los polacos, rubitos y católicos, nos parecen de perlas. Nos cuesta darnos cuenta de que el integrismo cristiano existe, y de que puede ser tan peligroso y feroz como el islámico. Seamos serios: no se puede ser socio de alguien que sospecha de la homosexualidad de los Teletubbies. Hay que estar dispuestos a defender los valores democráticos contra todos los fanáticos, vengan de donde vengan.
www.elpais.es

L'hora del tallat

Autoengany i felicitat
Francesc Puigpelat

Fa pocs dies, m'ha caigut a les mans una revista que tracta un tema fabulós: l'autoengany. Segons les darreres recerques dels científics, els éssers humans no solament tendim a autoenganyar-nos; a més, necessitem autoenganyar-nos per ser feliços. Eduard Punset ho explica a L'ànima és al cervell: "El nostre cervell ens enganya, adultera i falsifica, però ho fa per sobreviure".
La frase de Punset resulta molt precisa per definir les reaccions dels nostres polítics després de les eleccions de diumenge. Primer, per justificar els resultats. Segon, respecte a l'abstenció. L'autoengany era patent: tots donaven la culpa als altres. Els polítics pateixen la síndrome de creure's sempre ells els bons i de donar la culpa als altres membres del gremi. Passa com amb aquelles enquestes on el 95% dels avis pensen que el jovent fuma marihuana, però només el 5% pensen que els seus néts fumen marihuana. O com amb un curiós estudi de Thomas Gilovich a les universitats americanes: el 94% dels professors afirmaven que el seu nivell a les classes era superior a la mitjana.
La ciència de l'autoengany és tremendament instructiva. Per exemple, els psicòlegs Justin Kruger i Dan Dunning han demostrat, en un estudi exhaustiu, que els individus més incompetents són els que més tendeixen a sobrevalorar les seves aptituds. I, de vegades, fins i tot convencen els altres! (Li sona això al lector?) Altres psicòlegs també han analitzat el que passa amb persones que tenen poder i, com a conseqüència, s'envolten de subordinats que en depenen i dels quals reben una adulació permanent. L'espiral poder-adulació-autoengany pot desembocar en alguna mena de paranoia. Oi que és interessant? Ara ja sabem el perquè de les reaccions de determinats polítics (i no només del PP) que veuen conxorxes i maquinacions per tot arreu.
Però compte: no es tracta de criticar només els polítics. Al cap i a la fi, tenim els polítics que ens mereixem. Uns polítics que s'autoenganyen per a un poble, el català, especialista a autoenganyar-se. I posaré un exemple: l'Estatut del 2006. Fora interessantíssim un estudi psicològic i sociològic sobre la forma com es va aprovar. Ha passat un any, hem vist que no resolem el problema de Rodalies, hem vist que no tindrem aeroport, hem vist que el finançament era una presa de pèl i hem escoltat Maragall parlant clar. Si hi tornés a haver un referèndum, ¿tornaria a guanyar el sí amb tanta claredat? Ens van enganyar? O és que ja estàvem disposats, i ben disposats, a autoenganyar-nos?
Els catalans tenim una enorme tendència a l'autoengany. Ho necessitem per no retre'ns a l'evidència que la llengua s'acaba, que el dèficit fiscal ens ofega i ens ofegarà, i que Catalunya s'anirà dissolent dins d'Espanya, a poc a poc, fins a esdevenir una comunitat autònoma com la Región de Murcia. I tot això passa mentre ens barallem com criatures per una regidoria, una direcció general, una conselleria o un ministeri. Qui dia passa, any empeny: enganyats i feliços.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Diumenge, 3 de juny del 2007

El festival Grec 2007 arrenca el 26 de juny apostant pel risc, la qualitat, la innovació i una expansió per la ciutat, tot i que amb escassos textos d'autors catalans

Pensat a fora, fet aquí
Teresa Bruna

'Moon Water', de la companyia Clud Gate Dance of Taiwan, té una contundent poètica visual que enllaça l'art marcial del tai-txi amb l'expressió coreogràfica més contemporània
LIU CHEN-HSIANG

La programació del festival Grec 2007, el primer sota la direcció de l'argentí Ricardo Szwarcer, arriba amb 70 espectacles de teatre, música, dansa i circ, dels quals el teatre representa més del 60%. "És més internacional que mai", va dir Carles Martí, tot i que aquesta internacionalització s'empara sobretot en l'autor, perquè de catalans, ben pocs. Es presenten 24 muntatges forans, entre teatre, dansa i circ, 19 parlats en català i 21 produccions pròpies.
Per Szwarcer, aquest és un festival de transició. La seva prioritat és prendre el pols de la creació autòctona: "En aquests mesos he vist tot el que el físic m'ha donat, ha estat intens, crec que tinc una visió bona però encara cal continuar". La filosofia del seu disseny per al Grec del futur apunta que el festival trobi "un perfil propi com ja l'han trobat alguns teatres"; té com a objectius essencials recuperar el festival per al públic familiar i, sobretot, connectar-lo amb la ciutat. "Tot i reforçar la importància del Grec com a teatre, el festival s'ha d'expandir per la ciutat". Als espais habituals, aquest any s'hi incorpora la Nau Ivanow, al Clot; el SAT, de Sant Andreu; i el Centre de Creació La Caldera, de Gràcia. Al final, es farà una enquesta al públic per "corregir errors".
Per posar-ho en solfa disposa d'un pressupost de 4,4 milions d'euros -la meitat del d'Avinyó, que en té 9,7, semblant al d'un any del TNC-, dels quals l'Ajuntament en posa 2,6; altres institucions, 700.000; 480.000 més els espònsors, i el restant (uns 500.000) s'hauria de recuperar a la taquilla, a un preu mitjà de 20 ? l'entrada (màxim 48 i mínim, 5).
La dansa obre la porta
L'aposta per la dansa es fa evident en atorgar-li l'honor inaugural. Un honor recíproc, perquè significa l'estrena de Sacred Monsters, on es fusionen dos virtuosos: Sylvie Guillem i Akram Khan. Posa en contacte la dansa contemporània amb la dansa clàssica de l'Índia. Moon Water, del Cloud Gate Dance of Taiwan, és un altre espectacle coreogràfic oriental que combina els moviments del tai-txi amb la dansa contemporània.
L'accent del teatre
La selecció perfila el futur projecte Szwarcer: "El Grec ha de ser un catalitzador de la creativitat local. La internacionalització no vol dir portar grans noms forans, sinó presentar el millor d'aquí. Si s'aconsegueix, se'n parlarà i podrem establir intercanvis".
El primer a estrenar és Àlex Rigola, amb 2666, de Roberto Bolaño; segueix Gènesi 3.0, de Gerard Guix; la versió de Ferran Madico del Conte d'hivern, de Shakespeare; Krapp: última gravació, de Beckett, on Jordi Coca dirigeix Quimet Pla; un Leonce i Lena interpretat només per dones dirigides per Pep Pla; Fairy, la primera obra on Carme Portaceli intervé com a autora, a més de directora; l'últim Imperium, de La Fura dels Baus; En cualquier otra parte, d'Àlex Mañas; El perseguidor, un Cortázar dirigit per Lurdes Barba; la presència de Lluís Pasqual dirigint el Teatro Stabile del Veneto amb La famiglia dell'antiquario, un tribut a Goldoni als 300 anys del seu naixement; i la versió de Juan Mayorga de Fedra, amb Ana Belén.
Pel que fa als internacionals, destaca el Nou Teatre de Riga (Letònia); els argentins Enrique Díaz i Luciano Casares; i dos textos de Copi, als 20 anys de la seva mort: Los Copi(s), sobre dibuixos de la dona asseguda, un d'ells interpretat per Angel Pavlovsky; i el delirant Eva Perón, del Théâtre des Lucioles.
I tornen els transgressors, com el cicle Inn Motion, de Simona Levi. També hi trobem Semolina Tomic amb Lenin is mine?, una creació visual i punyent sobre els resultats de la desintegració soviètica; Le Mani Forti, dirigida i adaptada per Marc Martínez; i la presència d'Areatangent, amb muntatges encara en procés de creació.
Música, circ i família de nit
"Tenim massa festivals de música. Hem de treballar per donar personalitat al Grec". Szwarcer opta per la música lligada a la imatge, amb protagonistes com Pascal Comelade amb Enric Casasses, Laurie Anderson i el cineasta Peter Greenaway, per demostrar que "es pot fer cinema en directe".
Un altre objectiu és aprofitar el potencial i la força del Teatre Grec de Montjuïc. Aquest any s'hi farà la Festa de la cultura hip-hop i Una nit de circ, coordinada per Bet Miralta i Jordi Aspa, directors artístics de Trapezi.
La família té dret a butaca amb creacions espectaculars com El meravellós màgic d'Oz, de La Trepa, i el Romeo i Julieta en marionetes de Per Poc i l'Orquestra Simfònica del Vallès.
http://www.avui.cat/

La doble moral europea hacia el mundo árabe
¿Podemos los europeos continuar haciendo uso al mismo tiempo de un lenguaje de promoción de la democracia hacia el mundo árabe y de una política que niega en la práctica lo que promociona en la teoría? En una reunión de la Iniciativa Árabe para la Reforma (ARI, en sus siglas en inglés) celebrada en Ammán en abril pasado, el príncipe Turki al Faisal indicó la nueva y preactiva política exterior saudí. “La reforma para los árabes es imperativa, no opcional”. El príncipe respaldó el programa de la ARI pero rechazó “ofertas externas… que se nos presentan con diagnósticos y prescripciones preconcebidas… y perspectivas muy alejadas de la realidad regional”.
El príncipe Al Faisal puso como ejemplo de esa promoción de la democracia realizada por la fuerza el programa de reformas impuesto en Irak. Un esfuerzo por “vestir a ese país con una prenda confeccionada en Washington, en un intento de transformar de un día para otro el país en una sociedad distinta que sirva de ejemplo para un nuevo mundo árabe”. Para el príncipe, que dirige el Centro Rey Faisal para la Investigación y Estudios Islámicos, el fracaso de estas políticas es evidente: “La democracia se ha convertido en un sectarismo odioso, el gobierno de la mayoría se ha convertido en dominación sobre la minoría, la justicia se ha convertido en opresión, el Estado de derecho ha cedido terreno al dominio de las milicias, y los derechos humanos dan paso a sentencias de muerte”.Al Faisal, que fue embajador saudí en Londres y Washington durante los primeros años de la guerra de Irak y anteriormente desempeñó el cargo de jefe de la inteligencia durante casi 25 años, también dedicó duras palabras al boicot occidental al Gobierno palestino de Hamás y a la guerra contra el terrorismo, “una iniciativa que apunta sus flechas al mundo árabe y musulmán”. Esta política, concluyó, ha sido instrumental en las condiciones de deterioro en el mundo árabe y ha “incitado el extremismo y los excesos, y a algunos de nuestros jóvenes a buscar un salvador, incluso si es totalitario y autocrático”. El discurso del príncipe fue respaldado, especialmente en lo referente a las actuales políticas de la Unión Europea y EE UU en contra del Gobierno de Hamás, por los 10 representantes de los institutos de estudios de otros tantos países de la región que forman parte de la ARI.Es obvio que los europeos que apoyamos la reforma en los países árabes nos enfrentamos a un problema. No hablar en voz alta en contra de la actual posición común europea, cuyos efectos están siendo muy negativos, nos hace vulnerables a acusaciones de doble moral. No reconocer al Gobierno elegido democráticamente en los Territorios Ocupados de Palestina y sí castigarlo económicamente, justo cuando Washington y Bruselas dan muestras de estar buscando el acercamiento a Damasco y a Teherán, da a entender que no nos tomamos en serio nuestras declaraciones y llamamientos a la democracia en el mundo árabe. Para muchos participantes en la reunión de Ammán, así como para millones de personas en la región, la posición europea muestra una voluntad de que haya un cambio de régimen en Palestina. Otros pusieron de relieve la contradicción de las políticas de Occidente: en su día se pidió al entonces presidente Yasir Arafat que definiera de forma clara y separara constitucionalmente los poderes del presidente y del Gobierno; hoy, cuando el resultado de esa separación no es de nuestro agrado, pedimos al presidente palestino que haga uso de unos poderes que constitucionalmente ya no posee. Más aún, un destacado investigador de la región afirma que el apoyo militar extranjero para reforzar a la guardia del presidente contribuyó al riesgo de una guerra civil.Henry Siegman, conocido experto estadounidense en Oriente Medio, de origen judío, afirmó que fue de hecho gracias al relanzamiento del plan de paz de Beirut de 2002 por parte del Rey saudí y de la Liga Árabe que se consiguió evitar una guerra civil en Palestina. Otra opinión expresada en la reunión de Ammán fue que el Gobierno de unidad palestino es de hecho un ejemplo de lo que realmente necesita el mundo árabe: la integración del islamismo en el contexto político, un argumento presentado en EL PAÍS el 12 de abril por el ex canciller israelí y vicepresidente del Centro Internacional de Toledo para la Paz, Shlomo Ben Ami. Añadiría que, gracias a la inclusión de la OLP y de su presidente en el diálogo político, como resultado de un proceso del que fui testigo directo, Yasir Arafat y su organización finalmente aceptaron renunciar a la violencia y reconocer el Estado de Israel. En ese caso, el papel que jugaron Willy Brandt, Bruno Kreisky, Olof Palme y Felipe González fue muy importante. A mi juicio, en este contexto, acabar con el boicot y empezar un debate de principios con el Gobierno de unidad nacional palestino, como se hizo con Arafat, es una receta mucho más adecuada para la UE que observar pasivamente el aumento de la angustia y de la desesperación, de la miseria y de la ira en los Territorios Ocupados.La presidencia finlandesa de la UE, con el ministro de Exteriores Erkki Tuomioja, intentó cambiar, sin éxito, la actual posición común de la UE. El debate debe continuar. Una posición común se adopta después de una iniciativa y también se puede modificar después de una iniciativa. Noruega, aunque no es miembro de la UE, nos ha mostrado el camino al reconocer al Gobierno palestino de Haniya y empezar un diálogo político serio con Hamás, como nos explicó el ex primer ministro noruego Kjell Bondevik, actualmente miembro del Club de Madrid y también participante en la reunión de ARI. En Oriente Medio nadie tiene nada que ganar con boicots y aislamiento, sólo los extremistas.Pierre Schori, director general de la Fundación para las Relaciones Internacionales y el Diálogo Exterior (FRIDE). Ha sido enviado especial del secretario general de Naciones Unidas en Costa de Marfil

Publicat a “El País” el 17-V-2007

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La 2a Distinció OIDP "Bona pràctica en participació ciutadana"
La Distinció OIDP neix amb l'objectiu de reconèixer aquelles experiències innovadores en el camp de la democràcia participativa deenvolupades en l'àmbit local, que afavoreixen la participació i implicació de la ciutadania en els processos d'elaboració i implementació de les polítiques públiques. La participació està oberta a tots aquells governs locals, ens municipals i supramunicipals que siguin membres de l'OIDP, que hagin promogut una experiència de participació ciutadana en els últims quatre anys, vigent en el moment d'enviar la candidatura. La Distinció "Bona Pràctica en Participació Ciutadana" consisteix en l' entrega d'un diploma acreditatiu i un trofeu, la publicació d'un material divulgatiu amb les candidatures presentades i la presentació de la iniciativa en el marc de la 7a Conferència que es celebrarà a Nanterre (França) el proper mes de novembre de 2007. L'OIDP es farà càrrec del cost de transport i allotjament d'un/a representant de la ciutat distingida. Per a més informació, consulteu les bases de la convocatòria i la fitxa de candidatura que podeu trobar a través de la web de l'OIDP: http://www.oidp.net/catala/v_II_bones.php

El període de presentació de candidatures finalitza el 30 de juny de 2007.

TOT ALLÒ QUE NECESSITES SABER DE LA TEVA COMARCA

Xarxanet.org Notícies... de cadascuna de les comarques. Crear cultura digital dins de la societat catalana mitjançant la participació activa de cadascun dels agents implicats, de forma que tots es considerin autors del conjunt de la ...
Dimarts, 29 de maig

ORGANITZEN EL PRIMER SEMINARI SOBRE PARTICIPACIÓ CIUTADANA I ORDENACIÓ PAISATGÍSTICA

Sostenible.es Notícies -Catalunya en xarxa... "> L' Observatori del Paisatge de Catalunya i la Direcció General de Participació Ciutadana (Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat), han presentat el seminari Processos ...
Dimecres, 30 de maig

Cinema amb pocs recursos

Casa Amèrica Catalunya

acoge la quinta edición del Festival Internacional de Cine Pobre de Cuba
Barcelona 25 de Mayo de 2007.

El Festival de Cine Pobre, que se realizó en la ciudad de Gibara (Cuba) entre el 16 y el 22 de abril, llega por primera vez a territorio español con la proyección en Casa Amèrica Catalunya de los principales filmes y documentales de esta quinta edición del certamen. Del 5 al 8 de junio próximos se proyectarán un total de 5 películas, ganadoras todas ellas de alguno de los premios del festival como los de mejor obra en la categoría de documentales, obras experimentales y videoarte.

La inauguración del festival en Barcelona contará con la presencia de Sergio Benvenuto, director del Festival de Cine Pobre, Margarita Maguregui, del Comité Directivo del Festival de Cine Independiente de Barcelona, i Marta Nin, Adjunta a dirección de Casa Amèrica Catalunya. Nacho Rupiérrez, director y ganador del premio al mejor cortometraje de ficción con "La maltratada historia de María" asistirá a la proyección del filme el día 7 de junio.
El Festival de Cine Pobre de Cuba, que se ha celebrado en la ciudad cubana de Gibara integra en su programa películas de “restringida economía”, lo que significa que los filmes participantes, ya sean de producción oficial o bien cine alternativo, han sido realizados con bajos presupuestos. El Festival de Cine Pobre de Cuba está organizado por el Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos (ICAIC) y el Ministerio de Cultura, entre otros.


Proyecciones de la edición de Barcelona del Festival de Cine Pobre
(Todas las sesiones tendrán lugar en Casa Amèrica Catalunya y comenzarán a las 19:00 horas)
Martes 5 de junio

"Háblame bajito" de Fernando Merinero (España, 2006, 29'), Mención Especial al Mejor Cortometraje de Ficción.
"Mañana", de Alejandro Moya (Cuba, 2006, 105'), Premio Especial del Público y Premio a la Mejor Actuación Masculina para el actor Rafael Hernández.
Miércoles 6 de junio

"Montaña Luz", documental de Guillermo Centeno (Cuba, 2005, 53'), Premio especial del Jurado al IV Festival Internacional de Cine Pobre.
Jueves 7 de junio

"La maltratada historia de María", Premio al Mejor Cortometraje de Ficción Gibara 07.
"Notícias lejanas" de Ricardo Benet, Gran Premio al Mejor Largometraje y Premio a la Mejor Dirección de Fotografía por Martín Boege.
Viernes 8 de junio

"La voyage en sol majeur" de Georgi Lazareski (Francia, 2006, 54'), Premio al Mejor Documental Gibara 07.
"Las Cruces...poblado próximo" de Rafael Rosal (Guatemala, 2006, 85'), Premio especial Pobreza Cero al Mejor Largometraje.

www.americat.org

Eleccions Municipals 2007

EL PSC PROPOSA UN GOVERN FORT I ESTABLE A CUBELLES
QUE LIDERI EL CANVI RADICAL QUE L’ELECTORAT RECLAMA

L’Agrupació Local fa una crida a la responsabilitat i la generositat del conjunt de grups polítics per encarar amb il.lusió el nou futur del municipi

L’Agrupació Local del PSC considera necesari un govern fort i estable que permeti afrontar amb ambició i autoritat els canvis que l’Ajuntament i el municipi necessiten per fer front a les demandes urgents de la població cubellenca.
El PSC valora el conjunt del resultat electoral com una crida de l’electorat a la constitució d’un govern fort i estable, obert a tothom, que tal i com ha mantingut l’Agrupació Local en aquesta campanya aporti “esforç, il.lusió, treball i feina per fer de Cubelles la Ciutat que tots volem, en la qual ningú se senti exclòs i de la qual tothom pugui gaudir i participar”.
El PSC considera prioritari que el nou Govern de l’Ajuntament de Cubelles es constitueixi amb decisió integradora a partir de:
 Màxim respecte per la voluntat expresada pel conjunt de cubellencs i cubellenques a la urnes per reforçar la participació i implicació ciutadana apostant per un Govern sòlid i dialogant
 Compromís per la transformació i canvi de rumb en el sistema de gestió de l’Ajuntament per dissenyar un nou model de ciutat basat en la defensa de l’interès conjunt de la població
 Aposta per la recuperació de la fermesa i el respecte en els processos de presa de decisió per resoldre els temes urgents en matèria d’Hisenda, Infrastructures, Medi Ambient i Ordenació del Territori
 Construcció d’una estructura de Govern de l’Ajuntament que prioritzi l’atenció a la ciutadania i el rigor en els mecanismes de funcionament intern
Seguint el programa i el lema electoral del PSC: “Cubelles, un projecte de tots”, l’Agrupació Local fa una crida a la responsabilitat i generositat del conjunt de forces polítiques per encarar amb il.lusió el nou futur del municipi.

MÉS INFORMACIÓ A:
http://cubelles.socialistes.cat

Eleccions Municipals 2007

EL PSC VALORA POSITIVAMENT EL SUPORT ELECTORAL QUE PERMET DOBLAR EL NOMBRE DE REGIDORS A CUBELLES

L’Agrupació Local agraeix a la ciutadania el seu recolzament tot i que lamenta l’elevat índex d’abstenció
L’Agrupació Local del PSC valora positivament el resultat electoral obtingut a Cubelles i el considera especialment significatiu després d’haver realitzat una campanya en positiu, a peu de carrer i donant prioritat al debat sobre els problemes que preocupen realment el conjunt de la ciutadania.
El PSC de Cubelles vol agrair a totes les persones que han donat el seu suport electoral a la formació que ha realitzat una important aposta de renovació i de futur que ha estat recolzada de manera que s’ha passat de dos a quatre regidors i regidores.
Al mateix temps, l’Agrupació Local vol agrair el compromís cívic de totes les persones que van acudir a les urnes durant la jornada electoral de diumenge i lamenta l’elevat índex d’abstenció registrat al municipi de Cubelles.
Del primer anàlisi de les dades electorals, el PSC destaca la importància d’haver-se convertit en la segona força del municipi (fins ara era la quarta) i de ser l’únic grup polític els representants del qual no han rebut càstig a les urnes malgrat haver format part del govern municipal en aquesta legislatura.

MÉS INFORMACIÓ A:

http://cubelles.socialistes.cat

Eleccions Municipals 2007

Els resultats totals a Cubelles van ser:
PSC: 960 vots; 20,08%; 4 regidors/es.
ICV: 1007 vots; 21,06%; 4 regidors/es.
CiU: 890 vots; 18,61%; 4 regidors/es.
PPC: 425 vots; 8,89%; 2 regidors/es.
ERC: 400 vots; 8,36%; 1 regidor.
ICb: 338 vots; 7,07%; 1 regidora.
EC-FIC: 269 vots; 5,63%; 1 regidora.
SPCu: 206 vots; 4,31%; 0 regidors/es.
GI-19: 113 vots; 2,36%; 0 regidors/es.
PH: 28 vots; 0,59%; 0 regidors/es.
PCPC: 14 vots; 0,29%; 0 regidors/es.

MÉS INFORMACIÓ A:
http://cubelles.socialistes.cat

Eleccions Municipals 2007
EL PSC FA UNA CRIDA A LA PARTICIPACIÓ PER ACONSEGUIRUN GOVERN FORT
I ESTABLE A CUBELLES
Maria Lluïsa Romero centra la recta final de la campanya en el combat contra l’abtenció tractant els temes concrets que interessen la ciutadania
L’Agrupació Local del PSC considera molt important per Cubelles aconseguir la màxima participació dels cubellencs i cubellenques a la jornada electoral del proper diumenge i per això està realitzant una crida al conjunt de la ciutadania.
Maria Lluïsa Romero va aprofitar el debat electoral celebrat ahir a Cubelles amb la resta de caps de llista per centrar l’atenció en els problemes reals i concrets que preocupen la població de Cubelles i va aconseguir exposar la necessitat d’una elevada participació a les urnes per poder obtenir un Ajuntament fort i estable que assumeixi amb decisió les noves polítiques que proposa el PSC.
La participació i la implicació de la ciutadana en els afers públics ha estat un dels arguments principals del PSC a Cubelles que ha realitzat una intensa campanya electoral explicant el programa i els compromisos de futur en diversos actes públics que han comptat amb un elevat suport.
"Cubelles, un projecte de tots" és el lema del PSC i així ha estat exposat en els diversos actes electorals.
Per les darreres hores de campanya, el PSC ha programat una festa oberta a tota la població que se celebrarà aquest divendres dia 25 de maig a partir de les 18h. A la plaça del Mercat.
PROGRAMACIÓ DE LA FESTA FINAL DE CAMPANYA:
GRAN FESTA FINAL DE CAMPANYA
El PSC ofereix una festa continuada, des de les 6 de la tarda, fins a las 12 de la nit
El divendres 25 de maig, a les 18 de la tarda, comença la festa final de campanya del PSC a la plaça del mercat.Tindrem:• Gran Xocolatada• Coro Rociero "Aires Nuevos de Cunit"• Atraccions infantils i juvenils• Servei de bar • Animació• Humoristes
• Parlaments de:Isabel López (Parlamentària al Congrés dels Diputats)Maria Lluïsa Romero (Candidata a l´alcaldia de Cubelles)• Orquestra i ballVine a gaudir amb nosaltres!!!!!

MÉS INFORMACIÓ A:
http://cubelles.socialistes.cat

21/05/2007
Opinions
El xoc Sarkozy
El passat dia 6 de maig, després d'un intens procés electoral que va apassionar França i el món, Nicolas Sarkozy va ser elegit el sisè president de la V República francesa amb més del 53% dels sufragis.
http://tria.fcampalans.cat/ficha_butlleti.asp?art=42&bol=9

Font: Le Nouvel ObservateurData: 21/05/2007

GRAN FESTA FINAL DE CAMPANYA

El PSC ofereix una festa continuada, des de les 6 de la tarda, fins a las 12 de la nit

El divendres 25 de maig, a les 18h de la tarda, comença la festa final de campanya del PSC a la plaça del mercat.
Tindrem:
• Gran Xocolatada
• Coro Rociero “Aires Nuevos de Cunit”
• Atraccions infantils i juvenils
• Servei de bar
• Animació• Humoristes
• Parlament de:
Isabel López (Parlamentaria al Congrés dels Diputats)
Maria Lluïsa Romero (Candidata a l´alcaldia de Cubelles)
• Orquestra i ball
Vine a gaudir amb nosaltres!!!

més informació a http://cubelles.socialistes.cat

Alcaldia
Diumenge s'estableix un servei de transport de persones amb dificultats de mobilitat per a les eleccions .
Cal trucar a l'OPIC (93 895 03 00)
L'Ajuntament de Cubelles establirà un servei de transport per a persones amb mobilitat reduïda per a garantir el seu dret a votar a les eleccions municipals del proper diumenge. El servei, per al qual s'ha de demanar hora prèviament, és esclussivament a persones amb dificultats de mobilitat i no s'atendrà a cap persona que no reuneixi aquests requisits.
Per sol·licitar el servei d’aquest vehicle, les persones interessades s’han de posar en contacte amb l’OPIC a través del telèfon 93 895 03 00 o de forma presencial (Pl. de la Vila, 1). En la petició cal donar el nom de la persona que demana el servei, l'adreça i el telèfon. L'OPIC els trucarà per indicar-los a quina hora els recollirà el vehicle per a apropar-lo fins al seu col·legi electoral.
Es recorda que no s’atendrà a cap persona que no tingui problemes de mobilitat.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com