El pantà de Foix és el més contaminat de l’Estat, segons un estudiEls ecòlegs alerten que l’estat de les aigües no ha millorat gens tot i les depuradores que hi ha.ALBERT MERCADER.

Castellet i la GornalL’embassament del Foix, construït el 1903 per abastir d’aigua els conreus dels voltants de Vilanova i la Geltrú, és avui un pantà que agonitza. Segons les dades dels estudis que s’han fet en els darrers trenta anys, l’estat de les seves aigües és el pitjor de tot l’Estat, amb un dels nivells d’oxigen més baixos. La presència de residus al fons, l’arribada de les aigües residuals del Penedès i el procés d’estancament de les seves aigües fan que sigui un hàbitat difícil. Les úniques espècies que es mantenen fidels són les carpes i els alburnells, dues espècies introduïdes que participen en el joc de la pesca sense mort que s’organitza cada cap de setmana.
La situació que viu el pantà de Foix avui és extrema. La pressió que rep de totes les aigües residuals d’origen urbà i industrial de gran part del Penedès, les aigües que s’infiltren des dels camps de conreu carregades de nutrients, els sediments que hi ha al fons i el fet que l’embassament sigui petit contribueixen que sigui un pantà amb poc alè de vida. Això és el que asseguren els investigadors i ecòlegs que van participar en la primera trobada d’estudiosos del Foix i que des de fa anys segueixen l’evolució d’aquest pantà situat enmig del parc comarcal del Foix. L’ecòleg Rafael Marcé, professor associat del departament d’ecologia de la Universitat de Barcelona, és un dels investigadors que ha analitzat en aquests darrers anys l’estat del pantà i en treu conclusions: «L’embassament pateix una pressió molt forta per l’arribada de molts residus. Per solucionar aquest problema caldria implantar mesures a tota la conca del riu Foix perquè quan arriben al pantà el mal ja està fet. La construcció de depuradores ja fa anys ha ajudat a millorar una mica l’estat de l’aigua però tot i així continua sent un dels pitjors de l’estat», conclou.
Diversos estudis, finançats per la Unió Europea, han servit per establir l’estat actual del pantà, que ara té una situació alarmant d’hipereutròfia, poc oxigen dissolt i excés de fòsfor, i plantejar diverses proves pilot per recuperar el seu estat. Una de les propostes és la creació de llits flotants, que afavoririen la descomposició microbiana i la fauna de la zona. Una proposta que encara no s’ha portat a la pràctica.
L’excés d’algues i les pudors que genera l’embassament no és un fre perquè algunes espècies de peixos s’hi hagin establert. La carpa i l’alburnell, dos peixos que no són originaris de Catalunya, són les dues úniques espècies que s’han pogut adaptar a aquestes condicions extremes. Fins que les seves aigües no millorin no hi haurà cap altre espècie nedant-hi.
www.vilaweb.cat