10.7.06

Sitges busca models d'urbanisme.

Una trobada d'experts analitza la creació de zones de vianants, un dels grans projectes del municipi.
MÍRIAM DE LAMO.Sitges

La creació d'espais per a vianants a l'Hospitalet de Llobregat, al barri de Gràcia de Barcelona i a Bilbao són els referents que Sitges pot aprofitar per tirar endavant el projecte de restringir la circulació al nucli antic. Una trobada d'experts impulsada per l'Ajuntament i Isocarp (L'Associació Internacional d'Urbanistes) ahir a la tarda va posar sobre la taula diversos exemples de com fer subterrània des d'una carretera com la Gran Via fins al ferrocarril de Bilbao. Dins la mateixa iniciativa, l'associació d'urbanistes ha portat a Sitges un grup d'experts a escala internacional que han estudiat a fons el model urbanístic del municipi.
La transformació del nucli antic de Sitges en un espai per als vianants és un dels grans projectes que vol tirar endavant el municipi; a banda de dur a terme accions puntuals, com ara una restricció progressiva del trànsit, l'Ajuntament vol redissenyar la zona històrica de Sitges; per aquest motiu, va signar un conveni de col·laboració amb l'Associació Internacional d'Urbanistes fa dos anys que ha permès la presència d'experts a escala internacional com els que aquesta setmana han analitzat el seu urbanisme.
Després de fer nombrosos recorreguts pel municipi, els experts van assistir ahir a una taula rodona sobre la recuperació de centres històrics, en què va tenir un paper fonamental l'impuls de les zones de vianants. Fer subterrània la Gran Via al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat va ser un dels projectes exposats en l'acte. El gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà de l'Hospitalet de Llobregat, Antoni Nogués, va explicar que els ingressos necessaris per dur a terme aquesta important operació urbanística (120 milions d'euros) provenen de la «requalificació i venda dels terrenys» de la zona. La mateixa font de finançament és la que ha utilitzat l'empresa pública Bilbao Ria 2000 per transformar la ciutat basca els darrers anys. Fer subterrani el ferrocarril per aconseguir salvar «una trinxera ferroviària» al centre del municipi és una de les iniciatives que va explicar el director de l'empresa, Juan Álvaro Alayo. Una altra de les intervencions en l'acte va anar a càrrec de la coordinadora de projectes de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, Cynthia Echave, encarregada del procés de transformació de Gràcia. Aprendre dels models urbanístics exposats durant la taula rodona serà una de les tasques d'Isocarp i de l'Ajuntament de Sitges a l'hora d'executar el procés de transformació del nucli històric.
www.vilaweb.cat

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Apunts a exigir:
Carrers nucli antic en condicions, voreres mes amplies i en condicions, tràfic prohibit centre urbà,, no volem pudors per brossa i cal renovar els dipòsits i rentar sovint ,en el poble hi fa fàstic caminar al costat de la brossa i ens cobren el suficient per mantindré en condicions. Demanaríem als polítics responsables d´ aquesta seure al costat tot un matí mentre demanen el suport i diuen les meravelles que han fet per Cubelles dins la legislatura.
Un ciutadá fart

Anònim ha dit...

¿Qué se ha hecho en Cubelles en ésta Legislatura?

Anònim ha dit...

En aquesta legislatura tenim un departament de Obras i Serveis que té molt a desitjar.Cubelles ofereix una imatge de poble tercermundista,amb voreres de pena i perilloses,senyors de las Entesa per Cubelles,en 20 anys i al dia d´avui estem per sortir a la foto dels pobles deixats, i respecte a la brossa ,a part de gent porca també tenim uns serveis deixats de la má de Deu.Donem una imatge bruta i els ciutadans n´estem farts!!!

Anònim ha dit...

Y los jardines de Cubelles, ¿que os parecen?, ¡¡arrasados!! Parece que ha ocurrido una ecatombe, todo arrasado en la zona de La Mota de Sant Pere

Anònim ha dit...

En la próxima legislatura ya sabeis a quien votar ,a quienes muestren una mayor credibilidad y no representan a la Entesa a quienes corresponde la mayoria de las obres i serveis que tenemos tan malisimos.