9.7.06

Tripartit o PSC
Marçal Sintes
A hores d'ara, de propaganda del tripartit només en deu fer Maragall, el pobre Vicenç Navarro i la dita Universitat Progressista d'Estiu, i uns quants despistats d'ERC, a més, naturalment, d'Iniciativa per Catalunya en pes, que sap que sense tripartit no tocarà govern de la Generalitat ni de conya. José Montilla, que és molt més llest, no ha dubtat ni un moment i ha volgut deixar clar, en unes declaracions a Tele-5, que, si pot, de tripartit ni en pintura. Al marge del crèdit que vulguem concedir a les paraules del ministre -és difícil que arribi a president de la Generalitat sense govern de coalició amb ERC- les seves manifestacions signifiquen dues coses: a) que renuncia a reivindicar el govern catalanista i d'esquerres i a incloure'n la reedició en la seva oferta electoral, i b) que busca convèncer els electors que el votin no per fer el tripartit 2, sinó per a tot el contrari: per no haver de fer-lo. En el fons la cosa té gràcia, perquè, tal com gira la situació, Montilla podria acabar plagiant CiU i proclamar: tripartit o PSC. Pel que sembla, tant als socialistes com a CiU (Tripartit o CiU és el títol del cedé que llançarà al mercat Artur Mas) els horroritza que la gent se'ls imagini governant amb els republicans. La política és salvatge i la llei de la selecció natural s'aplica estrictament. I en aquests moments socialistes i convergents veuen en ERC un animal dèbil, al qual convé deixar enrere, sol i a disposició de lleones, hienes i voltors. Una altra cosa absolutament distinta serà, esclar, el que pugui ocórrer després de les eleccions i amb els resultats a la mà.
www.avui.cat