2.12.07

M.Trives/Diari de Cubelles


Dues referències a la manifestació multitudinària d´ ahir a Barcelona aparegudes a dos mitjans de comunicació .Recomanable la lectura.






Marxa massiva per reclamar infraestructures dignes

laMalla.net



Centenars de milers de persones han participat aquest dissabte en la marxa convocada per la plataforma pel Dret a Decidir amb el suport de més de dues-centes entitats i partits polítics. Amb el centre de la ciutat ple de manifestants, ha començat l'habitual ball de xifres: la plataforma parla de 700.000 persones, mentre que els diferents cossos policials baixen la xifra d'assistents fins als 200.000.

Intel·lectuals, polítics i ciutadans han començat a desfilar des de la plaça Urquinaona de Barcelona poc després de les cinc de la tarda i han baixat per la Via Laietana en direcció a l'estació de França. En acabar la marxa s'ha llegit un manifest on s'ha reclamat el traspàs de les infraestructures a la Generalitat, la priorització del transport públic, la publicació de les balances fiscals i que la Generalitat sigui qui recapti tots els impostos a Catalunya.
La marxa ha tingut lloc en un ambient festiu. Amb senyeres, globus i algunes pancartes, els manifestants han avançat en tres blocs, l'últim dels quals format pels partits polítics. Tot i que els partits han mantingut un perfil discret, la seva presència ha estat notòria a la manifestació. Hi eren presents CiU, ERC i ICV, mentre que no hi eren el PSC, el PP i Ciutadans. Al capdavant de la manifestació han desfilat unes 500 personalitats del món artístic, cultural i esportiu, entre elles el filòsof Rubert de Ventós, l'historiador Manuel Cuyás, l'escriptor Vicens Villatoro, la cantant Núria Feliu o el president del F.C. Barcelona, Joan Laporta. En un segon bloc hi havia representants de les 200 entitats que han recolzat aquesta manifestació. L'últim bloc era el dels partits polítics. Entre els líders que han participat en la manifestació hi havia el vicepresident de la Generalitat i president d'ERC, Josep Lluis Carod-Rovira, el conseller de governació i secretari general d'aquest partit, Joan Puigcercós i el candidat de la formació independentista al Congrés, Joan Ridao. També hi han assistit el portaveu d'ICV al Congrés, Joan Herrera, el coordinador general d'EUIA, Jordi Miralles, i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. Entre els dirigents de CiU que han participat a la marxa figuren l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, el president de la coalició nacionalista, Artur Mas, i el secretari general, Josep Antoni Duran i Lleida.
En el manifest que s'ha llegit en acabar l'acte, s'ha denunciat el mal estat de les infraestructures ferroviàries i viàries de Catalunya dependents de l'Estat, atribuït a la falta d'inversió dels successius governs d'Espanya, i s'ha criticat el "menyspreu" de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. També s'ha recollit una petició expressa perquè les xarxes de transport siguin traspassades a la Generalitat, perquè siguin publicades les balances fiscals i perquè el govern català recapti i gestioni tots els impostos que paguen els catalans.

Publicat 01/12/2007

Temps

Una multitud ocupa el carrer per expressar un cúmul de cabrejos

1• Més de 200.000 persones exigeixen el dret de decidir, millores a Rodalies i la dimissió d'Álvarez
2• Maragall, Pujol i líders de CiU, ERC i ICV-EUiA participen en la marxa, només superada per la d'Iraq


MÉS INFORMACIÓ

MARC ANDREU / JOSE RICO
BARCELONA

Només en les manifestacions contra la guerra de l'Iraq va sortir més gent als carrers de Barcelona. Al marge de la inevitable guerra de xifres --200.000 manifestants va fixar la Guàrdia Urbana, 700.000 els organitzadors i 236.000 EL PERIÓDICO (vegin el gràfic de la pàgina 4)--, el cert és que una pacífica multitud de ciutadans, socialment i ideològicament molt transversal, va omplir ahir a la tarda el centre de la ciutat sota el lema Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures.
A la marxa, convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) i amb el suport de gairebé 200 entitats, a més de CiU, Esquerra, ICV-EUiA i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), hi van assistir molts polítics. Però la van protagonitzar ciutadans sense adscripció i la van encapçalar intel.lectuals, artistes i famosos, en la seva majoria de l'àmbit nacionalista, però no únicament: van aguantar la pancarta de la PDD des del president del Barça, Joan Laporta, fins a l'exsenador socialista Jaume Sobrequés, de l'historiador Joan B. Culla al politòleg Jordi Sánchez, i de la cantant Núria Feliu a l'actriu Carme Sansa.
Entre la multitud hi havia els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall --gairebé d'incògnit, acompanyat de l'editor, exdiputat del PSUC i impulsor de Ciutadans pel Canvi Xavier Folch--. També el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, tots els consellers republicans i l'ecosocialista Francesc Baltasar, així com els màxims dirigents de CiU, Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida, i les cúpules d'ERC i ICV-EUiA. Amb l'excepció de Joan Saura, conseller d'Interior al comandament d'un discretíssim dispositiu dels Mossos.
SOBIRANISTES, I MÉS
Van predominar de molt les banderes i proclames independentistes. Però les reivindicacions van ser molt diverses. Més enllà fins i tot dels quatre punts exigits al manifest, que van llegir primer els portaveus de la PDD, Mònica Sabata i Gerard Fernández, i d'altres fins a quatre cops més: el traspàs dels transports i infraestructures a la Generalitat, prioritzar en mobilitat el tren i el transport públic, la publicació de les balances fiscals i que Catalunya recapti tots els seus impostos.Durant les tres hores que va durar la protesta, uns manifestants en general molt tranquils però emprenyats, van cridar a favor de la independència de Catalunya, van cantar Els Segadors, van corejar proclames contra l'AVE i a favor de Rodalies i van demanar la dimissió de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. Al costat de pancartes demanant "democratitzar" el transport públic n'hi va haver de més concretes que al.ludien a les cues a la N-340 i reclamaven la variant de Vallirana.

Per llegir la resta del article clikeu a

CONVOCATÒRIA A BARCELONA DE LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR