ICb (Iniciativa per Cubelles), el medi ambient i el riu FOIX Xarxa Natura 2000

FES-NOS ARRIBAR LA TEVA OPINIÓ i DEMANA MÉS INFORMACIÓ A :
diaridecubelles@yahoo.es

Podeu consultar arxiu 06-11-06 – 06-17-06 a on trobareu amplia informació

ESPECIAL CUBELLES, EL RIU FOIX I LA XARXA NATURA 2000

Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix
a la XARXA NATURA 2000

Felicitats a tothom!!!

FES-NOS ARRIBAR LA TEVA OPINIÓ i DEMANA MÉS INFORMACIÓ A:
diaridecubelles@yahoo.es

Podeu consultar arxiu Diari de Cubelles 06-11-06 – 06-17-06 a on trobareu informacio .

Carod-Rovira: “La renúncia de Maragall dibuixa un escenari magnífic per a ERC.
Rocío Ros (laMalla.net)
Font: Agències
Els principals dirigents catalans ja han fet la seva valoració de la renúncia de Maragall a presentar-se a les eleccions. Així, pel president d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, aquesta decisió dóna al seu partit “l’oportunitat de liderar el catalanisme d’esquerres en aquest país”. El dirigent republicà, a més, ha assegurat que simbolitza “el final d’una etapa política” i dibuixa “un escenari magnífic” per a ERC de cara a les eleccions. De la seva banda, al líder del PPC, Josep Piqué, no li ha agradat gens la renúncia de Maragall ja que, segons el seu parer, “Montilla seria un pèssim president de la Generalitat”. Finalment, des de CiU, Felip Puig ha assegurat que la renúncia de Maragall evidencia "el fracàs" del seu projecte i del tripartit.
Carod-Rovira només ha tingut paraules positives per a Maragall. Ha assegurat que “respecta” la seva decisió de no presentar-se a la reelecció, la qual ha definit com un “gest de dignitat nacional”. Així mateix ha assegurat que Maragall “té ja el seu paper en la història del seu país” i la seva renúncia “simbolitza el final d’una etapa política”. Així mateix, el líder d'ERC també ha comentat que intentarà en les pròximes hores posar-se en contacte amb Maragall per "animar-lo en la nova etapa que començarà deixant a una banda discrepàncies polítiques".Pel que fa al panorama de cara a les eleccions autonòmiques de la propera tardor, per a Carod-Rovira la renúncia de Maragall serà positiva per a ERC, que espera convertir-se en el referent del catalanisme d’esquerres. El republicà s’ha mostrat molt optimista i ha augurat “grans resultats” per a la seva formació. Pel que fa al panorama de cara a les eleccions autonòmiques de la propera tardor, per a Carod-Rovira la renúncia de Maragall serà positiva per a ERC, que espera convertir-se en el referent del catalanisme d’esquerres. El republicà s’ha mostrat molt optimista i ha augurat “grans resultats” per a la seva formació.Piqué creu que La Moncloa ha pressionat MaragallNo s’ha mostrat tant content el líder del PPC, Josep Piqué. Ha assegurat que, segons la seva “intuïció” la renúncia de Maragall ve forçada des de La Moncloa i és una de les conseqüències que van pactar el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder de CiU, Artur Mas, quan tots dos van acordar el text fonamental del nou Estatut. Piqué ha carregat dur contra Montilla, el nom que sona amb més força per succeïr Maragall, de qui ha assegurat "seria un pèssim president de la Generalitat". Per contra, ha tingut paraules amables cap a Maragall: "No és dia per fer un balanç negatiu d'aquests dos anys i mig, ja que ho farem en campanya, sinó per expressar uns sentiments cap a la persona de i expressar els meus desitjos de millor sort i agrair-li tot el que des de la bona voluntat ha fet en la vida política", ha conclòs el dirigent popular.CiU assegura que Maragall ha fracassatDes de Convergència i Unió, han aprofitat la renúncia de Maragall per fer balanç dels seus dos anys i mig al capdavant del Govern català. Felip Puig, portaveu parlamentari dels convergents, ha assegurat que la decisió del president “consuma el fracàs del seu projecte”. Segons Puig, la renúncia de Maragall "és la crònica d'un final anunciat" i representa "la màxima expressió del fracàs del tripartit".Pel que fa probable successor de Maragall, José Montilla, Felip Puig ha assegurat que "el fet que Montilla sigui el candidat del PSC deixa l'oferta en les pròximes eleccions amb només dues alternatives molt clares: o el tripartit amb José Montilla o CiU amb Artur Mas". De la seva banda, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha elogiat la vàlua política de Maragall, a qui ha definit com un polític "important de la història de Catalunya". A més, s'ha mostrat convençut que si Montilla el relleva com a candidat serà "dur de rosegar", però que CiU el podrà vèncer i guanyarà les eleccions.
Publicat 21/6/2006 - 16:17h
www.lamalla.net

Maragall dissoldrà el Parlament "a finals d'agost" i les eleccions podrien ser el 22 d'octubre.

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha anunciat que dissoldrà "a finals d'agost" el Parlament, de manera que les eleccions catalanes es podrien celebrar el 22 d’octubre vinent. Maragall ha fet aquestes declaracions al Palau de la Generalitat després de renunciar a ser candidat pel PSC a la presidència de la Generalitat. "A finals del mes d'agost dissoldré el Parlament i convocaré eleccions... calculi", ha rematat Maragall. Les eleccions han de tenir lloc, amb el nou Estatut, entre 40 i 60 dies després de la publicació de la dissolució de la cambra catalana al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La data que pren major força pels comicis seria la del 22 d’octubre. Per la seva banda, totes les forces polítiques catalanes havien mostrat el seu desig que les eleccions fossin millor a l'octubre que al novembre.
www.eldebat.com

Vilanova amplia la ruta.. El Garraf tindrà una xarxa ciclista que connectarà els municipis de la costa.
Vilanova prepara un pla local de la bicicleta per ampliar la seva ruta i millorar els carrils actuals.
LAURA MARÍN.
Vilanova i la Geltrú
El Garraf crearà una xarxa de carrils bici que connectarà tots els municipis de la comarca, especialment els de costa. L'objectiu del projecte Bici-net és promoure els viatges sostenibles dins de la comarca amb una combinació entre el ferrocarril i els carrils bici locals. Tot i que en un primer moment el projecte se centrarà a establir una connexió per la costa, l'estudi sobre mobilitat també preveu la creació de rutes en bicicleta per expandir la xarxa fins als municipis de muntanya, Canyelles i Olivella. La xarxa aprofitarà més de vuit quilòmetres de carrils bici existents, tot i que projecta crear una xarxa de 25 quilòmetres a curt termini.L'Ajuntament ha presentat un primer projecte per elaborar el pla especial de la bicicleta. L'objectiu és ampliar la xarxa urbana actual i millorar els carrils bici existents a la ciutat. Actualment, a Vilanova hi ha 6,8 quilòmetres de carrils bici i es calcula que un 2% dels desplaçaments que es fan dins de la ciutat es fan en bicicleta. Per poder ampliar aquest percentatge –el repte que es marca l'Ajuntament és arribar al 5%– el pla especial proposa unir amb una xarxa per a ciclistes els principals generadors de mobilitat (estació de trens, ajuntament, zones esportives, centres docents), dissenyar un carril amb una secció diferent de la vorera i la calçada (que podria ser diferent depenent de la zona on estigui), implantar un pla de pacificació del trànsit i preveure en la projecció urbanística aquests carrils específics.
El primer pas que ha fet el consell comarcal, que impulsa aquest projecte de la mà dels ajuntaments, és fer un inventari dels carrils bici existents al Garraf i de les rutes que es podran aprofitar per a la futura xarxa comarcal, que tindrà un total de 76,8 quilòmetres. Segons l'estudi que ha fet l'enginyer Simon Hayes, uns 25 quilòmetres es podran establir de forma immediata a través dels carrils bici locals: l'informe diu que hi ha 8 quilòmetres aprofitables, 7,4 que ja han projectat els ajuntaments, 11,5 que es poden incorporar a curt termini, 19,2 que s'estudiaran a curt termini i 30,5 que es deixaran per a més endavant.
Algunes de les millores que remarca l'informe de Simon Hayes, aplicables a curt termini, són, a Cubelles, l'establiment de connexions per a ciclistes amb el Baix Penedès; la prioritat de fer el carril bici a la vorera de l'eix transversal de Vilanova i l'arranjament de l'encreuament de la ronda Europa. A més, el document també recomana fer actuacions municipals per adequar a l'ús de la bicicleta les rotondes de la rambla del Garraf i les vies locals a Puigmoltó i la connexió entre la urbanització Rocamar i la xarxa ciclista de Sitges, aprofitant les obres de Can Girona, entre altres aspectes.
www.vilaweb.cat

Governació
El Pla de Qualitat de la Policia Local podria començar a aplicar-se abans de l'agost amb la incorporació de quatre nous agents.

L'adhesió al Manifest de suport als municipis afectats per robatoris silenciosos, va servir per anunciar les millores al cos de la Policia Local.
Xavier Grau, regidor de Governació, va anunciar dilluns, en el decurs del Ple de juny, que el "Pla de Qualitat i Millora de la Policia Local de Cubelles començarà aplicar-se abans del mes d'agost". El document, que actualment està en fase d'estudi per part del Govern municipal, s'ha presentat als agents de la Policia Local en diverses sessions de treball amb la participació dels tècnics responsables del departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya a través de la Subdirecció General de Policies Locals de Catalunya.
El regidor va destacar "la pressa de consciència de la importància de la Policia Local com a servei públic fonamental en diverses legislatures". En aquest sentit va destacar la construcció de les noves dependències de la Policia Local -"segons el Departament d'Interior, modèliques al conjunt de Catalunya", l'increment de vehicles, equipaments informàtics, telefonia..., i entre totes les accions va destacar "l'aposta principal d'aquesta legislatura", la redacció, presentació i confecció del Pla de Qualitat i Millora de la Policia Local. Aquest document "fa una fotografia de com tenim el servei i com l'hauríem de tenir", que s'ha de començar a desplegar "abans del mes d'agost per canviar el model de policia reactiva a una policia comunitària amb presència efectiva a totes les zones i espais del municipi".
Per a Grau "és el document fonamental que ens permetrà plantejar la reorganització interna de la Policia Local augmentant el nombre d'agents i reorganitzant el comandament". El document ha de significar el pas del model actual, en què es fa un servei reactiu atenent a la crida d'alerta dels ciutadans, a un de policia comunitària que garanteixi la presència permanent dels agents al conjunt del territori. "És el sistema que ens permetrà assignar agents de manera permanent al conjunt del municipi", explica el regidor, que reconeix que "no és una tasca fàcil, perquè significa canviar els recursos, els sistemes i l'ordre de prioritat a més de la direcció tècnica".
Així mateix, destaca la creació de la Junta Local de Seguretat "òrgan fonamental de coordinació entre els cossos de seguretat" i va demanar als representants polítics "ser conscient de les dades estadístiques dels nivells de delinqüència existents". Per a Grau és important que "dotem a la Policia Local del màxim de recursos possibles, deixar-los treballar i confiar en ells com a professionals", a més d'emprendre accions d'informació a la ciutadania "evitant fomentar l'efecte mediàtic que provoca la seguretat quan es descontrola".
En quant a l'increment dels recursos humans, hi ha en marxa la convocatòria d'una plaça de caporal i s'està estudiant convocar quatre noves places d'agents més de manera urgent. Grau va defensar que aquest increment "sigui el més ràpid possible".
Departament de Comunicació Dimarts, 20-06-2006
www.cubelles.com

El PP demana la dimissió de Saura per l'alta abstenció.

CiU es pregunta de què serveix el departament del líder ecosocialista
Lluís Bou
El conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, va rebre ahir les bastonades de l'oposició, després de la gran abstenció registrada al referèndum de l'Estatut. En una dialèctica ja preelectoral i sense amagar un punt d'ironia, el diputat popular Daniel Sirera va reclamar directament la dimissió del conseller. Sirera va argumentar que un dels objectius del departament és precisament la participació, i que no l'ha complert de cap manera. Però per sota s'apreciava el malestar del PP amb Saura perquè, segons els populars, va celebrar les agressions verbals contra els oradors populars. Sirera va considerar aquesta actitud del tot impresentable.
El portaveu parlamentari de CiU, Felip Puig, no es va voler afegir després a la petició de dimissió formulada pel PP, però sí que va demanar-li "humilitat i rubor" perquè "ha fracassat" en la missió d'impulsar la participació ciutadana en la consulta estatutària.
Puig es va preguntar de què serveix en realitat la conselleria de Relacions Institucionals i Participació, i si justifica que s'hi dediquin 24 milions d'euros anuals de "despesa sumptuària".
Saura es va enfadar amb les crítiques que li va llançar l'oposició i, a la conferència de premsa posterior al consell executiu, va qualificar de "demencial" que li demanin la dimissió. El conseller va criticar que els populars haguessin pressionat perquè la Generalitat no pogués cridar a les urnes i ara se'n queixin, però tot i això va insistir que la participació no es limita a les votacions. En aquesta línia va argumentar que més de 300 entitats van fer aportacions a la redacció de l'Estatut.
www.avui.cat

Maragall plega

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va anunciar a última hora de la nit d'ahir a la direcció del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) que renuncia a presentar-se de nou com a candidat a les eleccions autonòmiques previstes per a la tardor que ve, segons informa El Periódico. Aquesta decisió, que ha anat madurant durant els últims mesos, es farà pública aquest matí de forma oficial en una declaració que llegirà el president al Palau de la Generalitat. Maragall ha decidit precipitar l'anunci per evitar que pugui interpretar-se que està relacionat amb l'entrevista que demà mantindrà a la Moncloa amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per tractar el desenvolupament de l'Estatut.El president va comunicar la decisió per telèfon al primer secretari del PSC, José Montilla, que ahir va estar tot el dia a Madrid. Maragall, que va informar la direcció del PSC, però no la del PSOE, va justificar el seu silenci al llarg de tots aquests mesos en la necessitat de centrar tota l'atenció en l'aprovació de l'Estatut. Ahir a la nit no havia transcendit si la decisió de Maragall implicava la seva retirada total de la política, inclosa la renúncia a la presidència del PSC.La decisió posa punt final a uns quants mesos d'especulacions sobre el futur de Maragall, després que transcendís que la direcció del PSC tenia la intenció de rellevar-lo com a candidat en benefici de Montilla. El president ha mantingut durant aquest temps un enigmàtic silenci, esquitxat d'intervencions al Parlament o en altres actes públics en què podia interpretar- se que estava disposat a optar a un altre mandat. De fet, la direcció del PSC es mantenia a l'expectativa de la decisió que pogués adoptar, tot i sabent que tenia molt poc marge de maniobra si decidia presentar-se a la reelecció.El sorprenent anunci de Maragall que demà s'entrevistaria amb Zapatero va desfermar en el partit tota mena d'especulacions, i certa preocupació pel fet que pogués interpretar-se que el president havia pres la decisió pressionat pel secretari general del PSOE.El desconeixement del que havia de passar unes quantes hores després era palpable ahir al matí al Parlament, on dirigents socialistes opinaven que calia interpretar la reunió com un signe que Maragall optaria al final per presentar-se a la reelecció. "És impensable que el president vagi a la Moncloa i al cap d'uns quants dies comuniqui la seva renúncia a repetir com a candidat, perquè tothom interpretaria que José Luis Rodríguez Zapatero l'ha pressionat, i això donaria ales als qui acusen el PSC d'estar subordinat al PSOE", raonava ahir amb preocupació un dirigent socialista.
www.e-noticies.com

La regidora de Governació es reuneix amb les associacions veïnals .

La Policia Local signa un conveni per a la utilització del Servei d'Informació Policial, que agilitzarà la coordinació amb altres cossos
La regidoria de Governació es reuneix amb els representants veïnals després de l’alarma social produïda pels casos de robatoris que s’han patit en varies urbanitzacions de Catalunya, entre elles Sitges. Tot i que a Cubelles no s’han produït episodis d'aquests tipus, sí s’ha detectat casos de robatoris corrents en domicilis de la Mota de Sant Pere que han coincidit amb la corrent mediàtica de les darreres setmanes.
A la reunió hi va assistir el cap de la policia local, Joan Liñan, representants de la Guàrdia Civil i el regidor Xavier Grau. La trobada va servir per recollir les inquietuds dels veïns i veïnes i aconsellar-los al respecte. Xavier Grau, regidor de Governació, explica que "els representants de la Guàrdia Civil van explicar el perfil i tipologia dels robatoris a la nostra població, que no té res a veure amb això que està passant a Catalunya".
Al mateix temps es va anunciar el reforç de més dotacions de la Guàrdia Civil que ha decretat el Ministeri de l’Interior i que també es farà palesa al municipi. Una de les inquietuds dels veïns es ampliar la presència policial. "A la nostra demarcació hi ha una previsió d'ampliació de 25 guàrdies civils més", explica Grau, qui afegeix que aquests "cal sumar els recursos existents de Mossos d'Esquadra i Policia Local".
Paral·lelament, la regidoria de Governació continua endavant amb el Pla de Qualitat i Millorà de la Policia Local. A aquestes alçades del pla ja s’estan coneixent les primers conclusions, que han de permetre fer una auditoria de la seguretat ciutadana al municipi i realitzar les millores que es creguin oportunes. Així mateix l’Ajuntament de Cubelles ha signat un conveni amb la Direcció de Seguretat Ciutadana sobre les connexions al Sistema d’Informació Policial (SIP). Aquest és un sistema que unifica les bases de dades de tots els cossos policials, ja sigui municipals, autonòmics, estatals o internacionals, que han de millorar substancialment la identificació de persones i vehicles. Per al regidor, aquests recurs permetrà que davant "qualsevol identificació al municipi, els agents podran accedir a la informació sobre el vehicle o ciutadà". A més, les actuacions fetes a Cubelles també es registraran, de tal manera que "la resta de cossos tinguin accés a les actuacions que es porten a terme a Cubelles".
El telèfon de la Policia Local es el 93 895 01 32, i en qualsevol moment se'ls ha de posar en alerta si s’observa un cotxe una persona sospitosa.
Ràdio Cubelles / Departament de Comunicació Dijous, 25-05-2006
www.cubelles.com

Alcaldia.
Adhesió al manifest de suport de la Federació de Municipis de Catalunya als municipis afectats pels robatoris a domicilis .

Ciu i ERC s'abstenen per no estar d'acord en un dels punts del manifest.
L’Ajuntament de Cubelles es va adherir al manifest de suport de la Federació de Municipis de Catalunya als municipis afectats pels robatoris a domicilis.
L’adhesió es va aprovar amb els vots de tots els partits polítics a excepció de CiU i ERC que van decidir abstenir-se ja que “no estaven d’acord amb un del punts del manifest on es demanava que el desplegament de les forces de seguretat que es va fer efectiu el 22 maig fos de caràcter permanent fins que no es desplegués la policia de la Generalitat”.
Joan Albet regidor de CiU va exposar el suport del seu partit al nou estatut i al desplegament dels mossos d’esquadra a tot el territori català en substitució de les forces de seguretat de l’estat espanyol. Albet va destacar que “aquest era l’únic punt en desacord del manifest i per respecte als altres municipis s’abstindrien en la votació”.
Després de la intervenció de la regidora del Partit Popular, Joana Navarrete que va preguntar qui faria complir aquest manifest, el regidor de Governació, Xavier Grau va explicar “les millores efectives tant de la policia local com pel que fa a la coordinació amb la guardia Civil”.
D’aquesta manera l’Ajuntament de Cubelles signava el manifest de suport de la Federació de Municipis de Catalunya als municipis afectats pels robatoris a domicilis en les darreres setmanes i que ha tingut una especial incidència a les comarques tarragonines.
Ràdio Cubelles Dimarts, 20-06-2006
www.cubelles.com

.

Governació aposta per un model de policia local molt més propera al ciutadà .

Entre el 2006 i el 2010, la policia local hauria de passar del model actual a un model molt més operatiu, àgil i dedicat a la prevenció
Des de fa dos anys la regidoria de Governació de l’Ajuntament de Cubelles, conjuntament amb el Departament d’Interior de la Generalitat, està realitzant un “Pla de Qualitat i Millora de la Policia Local”. Es tracta d’una mena d’auditoria interna encaminada a detectar “possibles fissures” en el funcionament d’aquest cos, i buscar les fórmules més adients per millorar el seu funcionament. En els resultats d’aquest estudi, la policia local de Cubelles hi destaca el bon clima i relació laboral que hi ha entre els membres d’aquest col·lectiu que consideren que “s’ha millorat el concepte que tenen els veïns i veïnes del cos policial, quan han hagut de requerir dels seus serveis”.
Entre els diversos aspectes a millorar està el de “constituir un model de direcció molt més consolidat del que tenim ara i determinar uns objectius molt més clars, que marcarien una necessària transformació en l’organització interna del cos”. Segons el regidor, a mig termini, “entre el 2006 i el 2010, la policia local hauria de passar del model actual a un model molt més operatiu, molt més àgil i molt més dedicat a la prevenció”. També caldria potenciar els temes d’educació viària i fer campanyes de sensibilització i informació. I el més important, aconseguir implantar el model de “policia de barri”, molt més proper als ciutadans.
Ràdio Cubelles 24-02-2006
http://www.cubelles.com/

Recolzament total al projecte d'Estatut a Cubelles .

Tots els grups polítics van lamentar l'alta abstenció (57,4%)
Set de cada deu votants de Cubelles han donat el seu vot favorable al projecte d'Estatut de Catalunya. Un 73,31% dels votants van decantar-se pel Sí, mentre que el 21,44% ho va fer pel No.
La jornada electoral va transcórrer dins la normalitat. Com a la resta de Catalunya, la participació ha estat molt baixa i a Cubelles s'ha fixat en un preocupant 42,6%. Només 3.811 persones, de les 8.947 cridades a les urnes, van decidir apropar-se als diferents col·legis electorals per exercir el seu dret a decidir sobre el projecte d'Estatut de Catalunya.
La secció sisena (urbanitzacions de Mas Trader, Corral d'en Cona, Corral d'en Tort, Ricreu i Les Estoreres) va ser la que va registrar la menor participació (36,2%), mentre que la que la secció tercera (47,3%), que correspon al Molí de Baix, Bardají i Eixample Bardají Vilanova, la que més votants va rebre.
En quant als resultats per seccions, a la secció 1a (nucli antic) un 72,5 % van votar Sí, un 22,19% No, en blan un 4,69% i nul un 0,63%. A la secció 2a (Eixample/Eixample Nord) els resultats van ser d'un 75,2% al Sí, un 18,69% al No, un 4,99% en blanc i un 0,89% nuls.
A la secció 3a, corresponent als sectors Molí de Baix, Bardají i Eixample Bardají Vilanova, el 71,9% dels vots emesos van decantar-se pel Sí, el 20,85% pel No, un 6,77% en blanc i un 0,39% dels vots van ser qualificats de nuls. A la secció 4a, que comprèn els sectors de l'Eixample la Creu, Santa Maria i Sud Sumella, el 74,95% van optar pel Sí, un 20,37% pel No, un 4,85% en blanc i nuls un 0,32%.
En quant als resultats per seccions, a la 1a (nucli antic) un 72,5 % van votar Sí, un 22,19% No, en blan un 4,69% i nul un 0,63%. A la secció 2a (Eixample/Eixample Nord) els resultats van ser d'un 78,43 % al Sí, un 16,5% al No, un 4,06% en blanc i un 1,02% nuls.
Finalment, la secció 5a, la que aplega als votants de les urbanitzacions La gaviota, PArc de Cubelles, La Solana, Clot del Bassó, Mota de Sant Pere, Pla de Sant Pere i el barri Marítim, el 72,76% van dir Sí a l'Estatut, el 22,6% No, el 3,87% van votar en blanc i només un 0,32% van ser nuls. A la secció 6a (urbanitzacions de Mas Trader I i II, Corral d'en Tort, Ricreu, Les Estoreres i Corral d'en Cona), que va registrar l'índex de participació més baix (només el 36,2%), van donar el seu suport al Sí un 71,6%, al No un 25,15%, en blanc un 2,63% i nuls un 0,60%.
Podeu consultar tots els resultats del referèndum a Cubelles fent clic aquí.Departament de Comunicació Dilluns, 19-06-2006
www.cubelles.com

Participació Ciutadana i Comunicació

Ràdio Cubelles signa convenis de col·laboració amb les entitats .

El conveni està a disposició de les entitats que encara no l'hagin signat.
Ràdio Cubelles es troba signant convenis de col·laboració amb les entitats del municipi que s’han volgut sumar donant suport a la Campanya informativa dels 25 anys de Ràdio Cubelles i publiquen el nou logo de Ràdio Cubelles a través dels seus actes i cartells informatius. Dijous, en el marc del Supermercat de Revistes que ha estat instal·lat a Cubelles durant els dies 16, 17 i 18 de juny, diverses entitats van signar l'esmentat conveni i van visitar la mostra que oferia més de 150 publicacions diferents de revistes i premsa en català.
L’emissora ja ha signat fins el moment una quinzena de convenis entre les entitats locals que s'hi han volgut sumar, i espera que a aquesta xifra se sumin nous convenis de col•laboració.
De fet, en sessió plenària l’Ajuntament va aprovar per unanimitat declarar l’any 2006 com a “Ràdio Cubelles 25 anys”. L’objectiu d’aquesta declaració és destacar la importància històrica, actual i de futur de Ràdio Cubelles com a mitjà de comunicació local. És, en aquest sentit, que acompanyada a aquesta declaració el ple va acordar fer una crida a la societat civil, i especialment a les associacions, entitats i col•lectius de Cubelles perquè col•laborin en la celebració del 25è aniversari de Ràdio Cubelles, aportant des de cada àmbit d’actuació accions per a celebrar i difondre l’aniversari (escoles, entitats, grups, comerciants, associacions de veïns…).
Les entitats que vulguin signar el conveni cal que s'adrecin a l'emissora municipal, situada al carrer Colom, 7; o bé enviar un email a radio@cubelles.org
www.cubelles.com

El complex hoteler de Cubelles donarà feina a més de 100 persones.
A.M.. Cubelles
El complex hoteler i esportiu que es construirà on ara hi ha la sala multiusos La Mota, al sector de la Mota de Sant Pere de Cubelles, donarà feina a més d’un centenar de persones segons van dir ahir els responsables de l’empresa que es van desplaçar fins a la població per signar l’acceptació del projecte i el plec de clàusules que ha imposat l’Ajuntament. L’inversor principal del projecte, el rus Iuri Laptev, director de l’empresa Dipton i director associat de Belsar Sport SL –l’empresa que desenvoluparà el projecte– va assegurar que la intenció «no és perdre temps» i que volen començar a construir «al més aviat possible» amb la intenció de poder obrir portes a principi de l’any 2008. El complex hoteler, el primer que tindrà el municipi, serà de quatre estrelles, amb un total de 180 habitacions, com a màxim, segons consta al plec de condicions i disposarà d’una zona esportiva a tocar amb quatre pistes de tennis a l’aire lliure, un pavelló poliesportiu cobert amb dues pistes de tennis més i una piscina coberta i climatitzada, una de les instal·lacions que feia temps que volia construir el govern municipal. L’alcalde, Josep Marcillas, va voler destacar ahir en l’acte de signatura la «satisfacció del govern per l’operació que ha de significar un impuls en la promoció turística del municipi». Marcillas va explicar que s’està negociant «la manera de donar preferència» en l’oferta dels llocs de treball que es crearan als veïns de Cubelles. L’empresa Belsar Sport SL, creada per impulsar específicament aquest projecte, té ara 8 mesos per presentar el projecte definitiu i 16 mesos per construir el complex. L’empresa ha anunciat la intenció de fer l’hotel i el complex esportiu al mateix temps i poder-lo inaugurar de manera conjunta. Es calcula que caldrà una inversió de 21 milions d’euros. Tot i que el complex esportiu tingui gestió privada l’accés serà públic. Al cap de 50 anys, l’hotel i els equipaments esportius seran de titularitat municipal.

www.vilaweb.cat


Els cursets de Salnikov.
El nedador rus Vladimir Salnikov, guanyador de tres medalles olímpiques durant la dècada dels vuitanta i autor de 15 rècords mundials en 400, 800 i 1.500 metres, serà el coordinador esportiu del complex esportiu i dels cursets de natació que s’impartiran a Cubelles. Salnikov, que viu des de fa anys a Cubelles, és un dels impulsors d’aquest projecte, que compta amb inversors russos. Ahir va ser, al costat de Yuri Laptev, el responsable de signar durant quasi 45 minuts els documents de l’adjudicació del projecte. .Malgrat ser un dels principals valedors del projecte perquè l’empresari decidís invertir a Cubelles, no va badar boca durant tot l’acte. L’empresa encarregarà en els pròxims dies el projecte definitiu del complex hoteler, que es podria començar a construir el primer trimestre de l’any que ve. Tindrà planta baixa i tres pisos.
www.vilaweb.cat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya autoritza la represa de les obres d'urbanització de la Platja Llarga

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat el recurs de la promotora Subirats Berenguer Immobiliària i ha autoritzat com a mesura cautelar la reanudació de les obres d'urbanització de la Platja Llarga i de construcció del primer dels tres edificis d'apartaments previstos. La sentència de la secció del contenciós administratiu del TSJC anul•la els decrets municipals del juliol del 2004 pels quals s'aturaven les obres, a causa de la suposada inundabilitat de la zona. Ni l'equip de govern municipal ni Subirats Berenguer han volgut comentar encara la notícia, que suposa un cop molt dur per a la voluntat de preservació del paratge natural de la Platja Llarga. L'oposició municipal, CiU i PPC, han culpat el govern tripartit de la situació, per a ells creada per la lentitud i la ineptitud en encarar el problema. (Més informació a l'edició en paper del DIARI) Descàrrega la sentència
www.diaridevilanova.com

De cada 10 cubellencs i cubellenques es decanten pel Sí a l'Estatut .
Destaca la baixa participació, que no ha arribat al 43%.

Set de cada deu votants de Cubelles han donat el seu vot favorable al projecte d'Estatut de Catalunya. La jornada electoral ha transcorregut amb total normalitat, però ha destacat la baixa participació (42,6%).
Només 3.811 persones, de les 8.947 cridades a les urnes, han decidit apropar-se als diferents col·legis electorals per exercir el seu dret a decidir sobre el futur Estatut de Catalunya.
La secció sisena (urbanitzacions de Mas Trader, Corral d'en Cona, Corral d'en Tort, Ricreu i Les Estoreres) ha estat la que ha registrat la menor participació (36,2%), mentre que la que ha tingut més participació ha estat la secció tercera (47,3%), que correspon al Molí de Baix, Bardají i Eixample Bardají Vilanova.
Podeu consultar tots els resultats del referèndum a Cubelles fent clic aquí. Departament de Comunicació Diumenge, 18-06-2006
www.cubelles.com

El PSC promou el 'sí' a l'Estatut amb el mític 'menja cocos'.

El PSC de Santa Coloma de Gramenet promou el 'sí' a l'Estatut amb una original adaptació del mític 'menja cocos' -més conegut com a 'Pac-Man'- que tant furor va causar amb la irrupció dels primers videojocs. El jugador ha de moure una fitxa vermella -amb el lema 'sí'- per menjar-se tots els 'cocos' de la pantalla i capturar, també, premis especials que representen diversos títols de l’Estatut. El videojoc no està exempt d’adversaris que persegueixen el 'sí'. Es tracta de "Fantasmes del 'no'" que, de tant en tant, adopten la cara de Carod, Puigcercós, Piqué, Rajoy i altres polítics que rebutgen l’Estatut. Abans de començar la partida, les instruccions del joc recorden que "en el joc tens tres vides. A la realitat, només tens una oportunitat: el dia 18 de Juny ves a votar SÍ a l'Estatut!"
www.eldebat.com

Unanimitat de les forces polítiques en la presentació d'al·legacions a la Xarxa Natura 2000.
Amb el document es demana la inclusió de la desembocadura del Foix dins la Xarxa Natura 2000, que protegeix les zones humides i les aus.

Totes les forces polítiques municipals van donar el seu suport unànim a la presentació d'al·legacions al programa Xarxa Natura 2000. La decisió es va prendre en un ple extraordinari i urgent, celebrat ahir dimecres a les 21 hores, a petició dels grups polítics d'ICV, CiU, PPC i ERC.
La Xarxa Natura 2000 és una iniciativa de la Unió Europea que té l’objectiu de protegir els hàbitats naturals al territori de la Unió. Amb les al·legacions presentades l’Ajuntament de Cubelles demana la protecció de la desembocadura del riu Foix. Fins ara, la desembocadura del riu Foix no estava reconeguda dins de Xarxa Natura 2000.
Les intervencions les va començar la regidora de Medi Ambient, Maria Lluïsa Romero, que va exposar les actuacions del consistori a la zona, referint-se a l’estudi encarregat a la Universitat de Lleida sobre el lloc. També va voler deixar clar que la regidoria "no té res contra Fauna Cubelles" i va demanar el consens amb l’entitat per poder treballar plegats ja que "valoro molt positivament la feina realitzada fins el moment per l’associació".
La regidora d’ICb Pilar González, va parlar de la importancia de preservar la zona a l’hora d'aconseguir subvencions supramuniciplas i comptar amb el consell de les mateixes. Al mateix temps, també va fer una cronologia de la zona des de l’any 1983, quan va començar l’actuació a la desembocadura. ICV, segons la seva regidora Mònica Miquel, es va "sorprendre gratament" del discurs de la regidora Romero, ja que "fins el moment s’havia mostrat contrària a les accions realitzades per Fauna". la regidora ecosocialista va valorar "molt satisfactòriament la protecció de la zona". El grup, però, va tornar a denunciar la "falta de previsió i desorganització del govern" i es va preguntar "què hagués passat si hagués finalitzat el termini d’al·legacions".
Finalment, Joan Albet (CiU) va destacar "l'excel·lent moment per continuar treballant per la zona i començar a recuperar tota la zona humida, que va des de el pont del tren fins al mar". Albet també va felicitar al consistori per "haver arribat a un consens tan fàcil en aquest punt".
La sessió es va tancar amb els aplaudiments dels ciutadans presents.
El ple es va emetre en directe per Ràdio Cubelles, com és habitual. En aquesta ocasió, però, la particularitat va ser que es va posar en marxa un nou sistema d'emissió a través d'internet, gràcies a la intervenció del Departament d'Informàtica del consistori. Aquests sistema d'emissió supleix els casos en què la unitat mòbil de l'emissora no estigui disponible. La prova va resultar satisfactòria i el ple es va poder seguir a totes les llars de Cubelles a través del 107,5 de la freqüència modulada.
Ràdio Cubelles / Departament de Comunicació Dijous, 15-06-2006

FELICITATS A TOTHOM!!!

ARRAN DEL GRAN INTERÈS SUSCITAT PEL PROCÉS D'INCLUSIÓ DEL RIU FOIX A LA XARXA NATURA 2000 DE LA COMUNITAT EUROPEA, DES DEL DIARI DE CUBELLES OFERIM INFORMACIÓ ESPECIAL I ÀMPLIA SOBRE TOTS ELS ASPECTES DESTACATS D'AQUEST PROCÈS

Cubelles i el riu FOIX

ICb (Iniciativa per Cubelles), el medi ambient i el riu FOIX

Xarxa Natura 2000

ESPECIAL CUBELLES, EL RIU FOIX I LA XARXA NATURA 2000

Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix

a la XARXA NATURA 2000

Felicitats a tothom!!!

FES-NOS ARRIBAR LA TEVA OPINIÓ i DEMANA MÉS INFORMACIÓ A:

diaridecubelles@yahoo.es

ESPECIAL CUBELLES, EL RIU FOIX I LA XARXA NATURA 2000
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix
a la XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!

DEBAT OBERT SOBRE EL PAS PEL RIU FOIX
Article d'opinió d'ICb (Iniciativa per Cubelles) publicat a la revista AJUNTAMENT INFORMA
Per llegir-lo clikar aquí

ESPECIAL CUBELLES, EL RIU FOIX I LA XARXA NATURA 2000
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix a la
XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!

VILANOVA DIGITAL - Hemeroteca - ICb SOL.LICITA A INICIATIVA PER ...
ICb ( Iniciativa per Cubelles ) sol . licita formalment a Iniciativa per ... tan importants com és la recuperació del riu Foix i la no autorització per a la ...www.vilanovadigital.com/serveis/arxiu/getfiledsource. asp?type=1&id=10605&year=2005&month=4 - 15k - Resultat complementari

VILANOVA DIGITAL - Hemeroteca - LA NOVA IMATGE D?ICb BUSCA ...
ICb ha iniciat els actes de celebració del seu desè aniversari amb la ... millores per l ? ensenyament públic , recuperació del riu Foix i de La Fita ...www.vilanovadigital.com/serveis/arxiu/getfiledsource. asp?type=1&id=9667&year=2004&month=11 - 16k - Resultat complementari -

ESBORRANY DE L’ACTA DEL PLE DE LA SESSIÓ ORDINARIA DE 19 DE GENER ...
Format del fitxer: Microsoft Word - Versió HTML
MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS EC-FIC, CiU, ICb i ERC A FAVOR DE LA CREACIÓ DE ... Quines raons han donat els tècnics al descalçament del Riu Foix a ...www.cubelles.org/docs/20060118004765.doc - Resultat complementari - Pàgines semblants
[PDF]

ESBORRANY DE L’ACTA DEL PLE DE LA SESSIÓ ORDINARIA DE 19 DE GENER ...
Format del fitxer: Microsoft Word - Versió HTML
MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DEL PP SOBRE EL PAS DEL RIU FOIX. ...
González manifesta que ICb donarà suport a la moció, però que té el dubte de si és ...www.cubelles.com/docs/20050224004083.doc - Resultat complementari - Pàgines semblants[ Més resultats des de www.cubelles.com ]

ESPECIAL CUBELLES, EL RIU FOIX I LA XARXA NATURA 2000
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix a la XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!

La lliga per la Defensa del Patrimoni (DEPANA) inscrita amb el número 2.327 al Registre d'Associacions de Barcelona ... ... en relació al Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC)

[PDF] 1 HONORABLE SENYOR La Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural ...
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Versió HTML

No endebades, enclaus com la desembocadura del Riu Foix, de la ... estatal de zones ZEC que s’incorpori a la Xarxa Natura 2000 sigui ...

www.depana.org/documents/allegacions_PDUSC.pdf -
Pàgines semblants

ESPECIAL CUBELLES, EL RIU FOIX I LA XARXA NATURA 2000
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix a la XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!

Patrimoni natural: La xarxa Natura 2000
Per accedir a la delimitació digital dels espais de la xarxa Natura 2000 a Catalunya ... La xarxa Natura 2000. La Directiva hàbitats crea la xarxa ecològica ...www.gencat.net/mediamb/pn/3xnatura.htm - 71k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
DOGC núm. 4337 - 07/03/2005 (Pàg 5226)
Aquesta Directiva estableix que totes les zones d'especial protecció per a les aus s'incorporin dins la Xarxa Natura 2000. El Reial decret 1997/1995, ...www.gencat.net/diari/4337/05053173.htm - 101k - Còpia en memòria - Pàgines semblants

Ampliació Xarxa Natura 2000- Medi Ambient i Habitatge
Introducció, directiva d'hàbitats, descripció de la xarxa ecològica, elaboració de propostes...mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/ participacio_publica/ampliacio_natura-2000.jsp - 36k - 13 juny 2006 - Còpia en memòria - Pàgines semblants

Xarxa Natura 2000- Medi Ambient i Habitatge
La creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i ... La xarxa Natura 2000. La Directiva hàbitats crea la xarxa ecològica ...mediambient.gencat.net/.../espais_naturals/ Xarxa_Natura_2000.jsp?ComponentID=86212&SourcePageID=5730 - 70k - Còpia en memòria - Pàgines semblants[ Més resultats des de mediambient.gencat.net ]

La Xarxa Natura 2000: estat de la qüestió Data document: 20/01 ...
La Xarxa Natura 2000 forma part de la resposta que vol donar la UE a aquest ... QUÈ ES LA XARXA NATURA 2000? Natura 2000 és una xarxa d’espais naturals ...www.infoeuropa.org:8000/notesinf.nsf/Notes_internet_tema/ 45138E81123FF8E1C1256ED8003A1F3B?OpenDocument - 24k - Còpia en memòria - Pàgines semblants

Consorci Forestal:
Presenten la proposta d’ampliació de la xarxa Natura 2000 a Catalunya ... Al mateix temps, els espais que conformen la xarxa Natura 2000 han de contenir ...www.forestal.net/numero71/noti08.htm - 13k - Còpia en memòria - Pàgines semblants

Xarxa Natura 2000 a les Illes Balears
Xarxa Natura 2000 a les Illes Balears ... Red NATURA 2000 al'Estat Espanyol (Ministerio de Medio Ambiente) · Natura 2000 a França ...www.webverd.com/natura2000.htm - 86k - Còpia en memòria - Pàgines semblants

La vall del Llobregós
La Generalitat de Catalunya amplia la xarxa Natura 2000. ... El 26,7% del territori català s’incorpora a la xarxa Natura 2000 ...www.llobregos.net/natura2000.htm - 18k - Còpia en memòria - Pàgines semblants

La proposta de l'ADENC d'espais de la Xarxa Natura 2000
La Xarxa Natura 2000 (XN2000) és una xarxa europea d'espais naturals per a la ... Davant l'oportunitat que suposa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000 i el ...www.adenc.org/notes/2005/Xarxa_natura2000.htm - 14k - Còpia en memòria - Pàgines semblants

EEAP-Notícies
La Xarxa Natura 2000 és una iniciativa de la Unió Europea per crear una xarxa ... El sentiment de rebuig que sol despertar la Xarxa Natura 2000 en el món ...www.ub.es/aligaperdiguera/EEAPcat/actual10.htm - 13k - Còpia en memòria - Pàgines semblants

ESPECIAL CUBELLES, EL RIU FOIX I LA XARXA NATURA 2000
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix
a la XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!

CUBELLES ._ PL À NOL
Situada al sud de la comarca del Garraf, Cubelles és una típica vila costanera, ... La recuperació dels espais humits de la desembocadura del riu Foix ha ...www.cubelles.com/cubelles/ visita/planol.phtml?idvisita=32 - 27k - Còpia en memòria - Pàgines semblants

CUBELLES ._ VISITA
La ruta de l'embassament del Riu Foix comença a Vilanova i la Geltrú i arriba ... el PR-C 143 cop aI'embassament del Foix, Cubelles i retorn a Vilanova. ...www.cubelles.com/cubelles/visita/ personatge.phtml?idpersonatge=28&idvisita=36 - 16k - Còpia en memòria - Pàgines semblants[ Més resultats des de www.cubelles.com ]

Geografia física. Informació general. Parc del Foix. Xarxa de ...
En el límit sud del parc, l'element paisatgístic és el riu Foix que neix a la ... s'obre pas i arriba a la plana litoral, on desguassa a ponent de Cubelles. ...www.diba.es/parcsn/parcs/ plana.asp?parc=12&m=125&s=770 - 31k - Còpia en memòria - Pàgines semblants

[PDF] Història del pantà de Foix
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Versió HTMLProjecte d’embassament en el riu Foix, que li va ser encarregat per la ... la zona del pla de Vilanova, Cubelles i Cunit, que s’inicien ...www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p12d035.pdf - Pàgines semblants[ Més resultats des de www.diba.es ]
[PDF] 12- c) fitxes zones Foix.pm6
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Versió HTMLLa desembocadura del riu Foix es localitza al. municipi de Cubelles, i queda delimitada entre la platja. i la via del ferrocaril de la RENFE. Ocupa una ...mediambient.gencat.net/Images/43_37931.pdf - Pàgines semblants

Medi Ambient: RESOLUCIÓ MAH/3581/2004, de 17 de desembre, per la ...
... de l'espai del PEIN el Foix, el qual es transcriu annex a aquesta Resolució. ... Foix. El límit de l'espai canvia al marge esquerre del riu i continua, ...mediambient.gencat.net/.../ RESOLUCI__MAH_3581_2004.jsp?ComponentID=49811&SourcePageID=3889 - 41k - Còpia en memòria - Pàgines semblants[ Més resultats des de mediambient.gencat.net ]
[PDF]

INFORME ESTRATÈGIC DE CUBELLES
Reunió Entrevista a Josep Marcillas ...
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Versió HTMLEl comerç local de Cubelles es caracteritza pel seu caràcter urbà i de ... Recentment s'ha realitzat el condicionament de la llera del Riu Foix al tram de ...www.plalitoral.net/2_Documents_PEL/ ACTAS/ACTAS_entrevistes/PEL_CUBELLES_JM.pdf - Pàgines semblants
[PDF]

SÍNTESI DE DIAGNOSI I ESTRATÈGIES SOBRE: PREVENCIÓ D’INUNDACIONS i ...
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Versió HTMLActuacions de endegament. ACA. 2006. Cubelles. Torrent de Santa Maria. Endegament. Fase i:. ACA. Cubelles. Riu Foix. Restauració paisagística,. Ajuntament ...www.plalitoral.net/estr_sectorials/NATURA_RIERES.pdf - Pàgines semblants[ Més resultats des de www.plalitoral.net ]
[PDF]

FEDER 2006 definitiu Informaci blica.xls
Format del fitxer: PDF/Adobe AcrobatAjuntament de Cubelles. Construcció d'un nou pont sobre el riu Foix. Ajuntament de Cubelles. Renovació de l'enllumenat públic de Mas Trader ...www.municat.net/feder_2006_ elegibles_sense_subvencio_definitiu.pdf - Pàgines semblants

Inventari de Recuros Pedagògics del Litoral de la RMB
Tornar a Cubelles · Nova recerca. LLERA DEL RIU FOIX, AL TRAM DE LA ... L'aportació de materials provinents de la conca del Riu Foix ha generat aquesta ...elfar.diba.es/cil/fml/invped/cubelles4.htm - 12k - Còpia en memòria - Pàgines semblants

D'una concepció unitària
A una de federal
Estatut i finançament
El model de finançament del nou Estatut representa un canvi substancial respecte a l'actual. Totes les mesures que s'hi preveuen permeten assegurar que Catalunya experimentarà un augment important dels seus recursos, i això permet també assegurar que hi haurà una reducció del seu dèficit fiscal.
El nou Estatut estableix les bases i els mecanismes que justifiquen aquestes afirmacions. En primer lloc, garanteix que els ingressos de la Generalitat procedeixin totalment del rendiment dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya. S'augmenten els percentatges actuals de participació de la Generalitat en els grans impostos estatals. En segon lloc, augmenta la capacitat normativa de la Generalitat sobre l'IRPF i s'atribueixen competències normatives sobre l'IVA i els impostos especials. En tercer lloc, es crea l'Agència Tributària de Catalunya per gestionar tots els tributs propis de la Generalitat i els estatals cedits totalment. Aquesta agència es consorciarà amb la de l'Estat per gestionar els impostos en què la Generalitat participa parcialment (per exemple, l'IRPF).
Així mateix, per a les relacions amb els contribuents hi haurà una finestreta única, és a dir, es podrà fer qualsevol gestió tributària en qualsevol de les dues agències. En quart lloc, s'estableix un criteri explícit de solidaritat similar al dels països federals. Es garanteix que els serveis prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir un nivell similar si fan un esforç fiscal similar. Aquest principi s'aplicarà als serveis que constitueixen el pes principal de la despesa autonòmica i que són els pilars de l'Estat de benestar: educació, sanitat i serveis socials.
És precisament la manera com es defineixen els mecanismes de solidaritat el que permet afirmar que Catalunya tindrà un augment considerable de recursos i que es corregirà l'actual situació, en què la Generalitat acaba disposant, un cop han funcionat els mecanismes de solidaritat, d'uns ingressos per càpita per sota de la mitjana del conjunt de comunitats autònomes.
Això ja no serà així perquè l'Estatut preveu, primer, que el càlcul de les necessitats de despesa es farà tenint en compte un conjunt de variables favorables per a Catalunya (per exemple, costos diferencials, immigració, exclusió social, etc.). Segon, s'estableix que el nivell d'ingressos de la Generalitat ha d'estar d'acord amb la seva capacitat fiscal. Això vol dir que si els ciutadans de Catalunya paguen impostos per damunt de la mitjana, els ingressos de la Generalitat també hi han d'estar. Tercer, es garanteix que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament (solidaritat) no alteri la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament
Així, si Catalunya és al quart lloc en el rànquing segons la renda familiar per habitant, ha de continuar-hi sent en el rànquing segons els ingressos per càpita que proporciona el finançament autonòmic després d'actuar els mecanismes d'anivellament.
Aquests eixos són els que defineixen el funcionament del futur model, el desenvolupament del qual no quedarà, com passa ara, supeditat a la LOFCA. Estatut i LOFCA queden situats en un mateix pla, donat que a partir d'ara els seus preceptes hauran de ser interpretats harmònicament.
Hi ha tres aspectes més que reforcen les afirmacions fetes a l'inici: primer, es reforça la bilateralitat donant a la Comissió Mixta Estat-Generalitat més atribucions i molta més rellevància; segon, es preveuen mecanismes per corregir la injustificada diferència existent entre els resultats del model foral i els de la Generalitat; tercer, es garanteix que per un període de set anys les inversions estatals a Catalunya s'equiparin al pes relatiu del PIB català en relació amb l'espanyol, corregint així l'actual dèficit en infraestructures. Els càlculs fets mostren que això pot suposar que s'inverteixin a Catalunya un total de 7.300 milions d'euros addicionals.
La millora que suposa el nou text estatutari és clara. Representa el pas d'una concepció unitària a una de federal, que farà compatible l'autonomia financera de la Generalitat amb el compliment d'un principi explícit de solidaritat.
Núria Bosch
Maite Vilalta
Professores d'hisenda pública de la UB.
Membres de l'IEB
www.avui.cat

La Junta Electoral i els sudokus
Passa-ho!
Iu Forn
Vaig viure aquella febre dels sudokus gràcies a una companya de feina que s'hi va afeccionar. Un dia arriba i amb aquella carona de bona nena que fa tota ella, em diu: "He aconseguit acabar el killer i ara m'hi poso amb el kamikaze". Es veu que eren noms de sudokus difícils, però per si de cas, des d'aquell dia no he tornat a seure d'esquena a ella.
Però ara tot és diferent. L'altre dia li vaig portar-li un sudoku que es deia hara kiri complet. Em va mirar i, amb cara displicent, va dir-me:
-Ja no m'interessen els sudokus. Ara em va la JEC.
-La JEC? -vaig respondre jo amb cara de marcià.
-Sí, la Junta Electoral Central. Les seves resolucions sobre la campanya de l'Estatut són molt més apassionants. Entendre-les és un apassionant exercici d'esforç mental que entreté molt.
I quanta raó que tenia la meva companya de feina. Des que em va obrir aquest món tan desconegut per a mi, la vida m'ha canviat. Ara em prenc les diferents decisions de la JEC com un enigma a resoldre i vostè no sap com frueixo, gaudeixo i fins i tot friso.
Dilluns mateix la JEC va determinar que la Generalitat havia de deixar d'utilitzar a la seva campanya institucional frases i imatges "que suposin incentivar la participació en el referèndum". I ho concretava prohibint l'aparició en banderoles i derivats d'una urna amb un mà introduint-hi un vot. O sigui que prenguem-ne nota de cara a futures eleccions: la JEC kamikaze, un nivell més alt que la JEC samurai, ha impedit que un govern fomenti la participació. Bru-tal. Vostè no sap l'estona que vaig estar entretingudet amb el tema.
Des d'aquí vull retre un sentit homenatge als tretze membres de la Junta Electoral Central. Dotze homes i una dona, vuit dels quals són pròxims al PP i, d'aquests, cinc provenen del món jurídic militar, han fet molt pel nostre lleure i no els estarem mai prou agraïts. Gràcies, de veritat.

www.avui.cat

Educació i Joventut
Els alumnes de l'IES Cubelles viuen l'experiència de la celebració d'un ple.
A la sala de sessions de l'Ajuntament de Cubelles, i amb l'assistència de l'Alcalde Josep Marcillas i la regidora d'Educació Pilar González, han debatut sobre les millores a les instal·lacions esportives.
Amb la solemnitat i els mitjans d’un ple municipal, els alumnes de l’IES Cubelles van debatre el 12 de juny el futur de les instal•lacions esportives municipals. L’Ajuntament de Cubelles i el centre van organitzar una sessió plenària extraordinària a les 12 del migdia per treballar el crèdit de síntesi dels alumnes de 3er. i 4rt. La sessió va estar presidida per l’Alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, i va comptar amb la presència de la regidora d’Educació, Pilar González.
Els alumnes del centre d’ensenyament secundari cubellenc s’han dividit en dos grups, que han treballat una proposta de millora de les instal•lacions esportives municipals. Els responsables del centre van escollir aquest tema "per la proximitat amb els joves i perquè és un espai, el Poliesportiu, que veuen diàriament quan venen a l’insti". El treball s’ha estructurat fent dos grups, que simbolitzen el de govern i el de l’oposició.
Cadascun dels grups ha defensat el seu posicionament i, després de fer diverses propostes i d’escoltar les dels altres, han votat, unànimement, per fer un estudi de millora i ampliació de les instal•lacions municipals. Mentre els regidors-alumnes del govern escolar proposaven una reforma integral de les actuals instal•lacions esportives, l’oposició considerava més adequat fer una reforma menys exhaustiva i invertir més en noves instal•lacions. Al final, però, uns i altres han anat apropant postures fins arribar a un acord per unanimitat. A proposta de l’Alcalde, Josep Marcillas, i la regidora d’Educació, Pilar González, han decidit que abans d’aprovar cap projecte en ferm és millor fer un estudi sobre les necessitats i prioritats de millora dels equipaments, quantificar-los econòmicament i valorar la possibilitat de fer-ne de noves.
L’experiència ha estat valorada de forma "molt positiva" per ambdues parts i en Marcillas els ha agraït "el respecte i voluntat de diàleg que heu mostrat, cosa que no passa gaire sovint". L’objectiu de l’activitats era que els joves, que han estat estudiant el municipi i les institucions que el formen, visquessin de forma directa el que es troben els polítics a l’hora de debatre sobre projectes i problemes de la vila. L’activitat, que va sorgir a iniciativa del professorat del centre, va ser acollida amb molt d’interès per l’Ajuntament de Cubelles, que hi veu una manera d’educar als joves en els valors de la democràcia i de la convivència d’idees.
La sessió l’ha enregistrat Ràdio Cubelles, que té previst emetre-la de forma íntegra el dimarts 13 de juny al matí.Departament de Comunicació Dilluns, 12-06-2006
www.cubelles.com

Reconeixement a les Dones del 36
Montse Armengou
Periodista

Aquest text va ser llegir a les “Jornades Les Dones sabem fer i fem saber” el 4 de junt de 2006

L’escriptor Albert Camus deia: “A l’obstinació del crims se li ha d’oposar l’obstinació del testimoniatge.” Aquesta ha estat l’actitud de les dones del 36, les d’unes tossudes i obstinades veus de memòria, pioneres –com ho són en tantes coses les dones, i encara més les republicanes- d’això que ara se’n diu recuperar la memòria històrica o, més ben dit, la memòria democràtica. De fet, molt abans que molts s’apuntessin al carro de la moda i la conveniència de la memòria, elles ja feia temps que feien el seu pelegrinatge de denúncia i testimoni per escoles, mitjans de comunicació, associacions i entitats. Elles, que havien patit l’oblit, es convertien en activistes de la memòria. Sabien millor que ningú dels greus costos que la desmemòria pot produir en la salut democràtica d’un país.
Sense elles hagués estat impossible desvetllar alguns dels aspectes més foscos de la repressió feixista de Franco i despertar consciències. Sovint, abans del seu testimoni, quan ens parlaven de nens robats a les seves mares a la presó pensàvem en Argentina. O quan ens referíem a familiars buscant els seus desapareguts ho identificàvem amb Xile o, més recentment, amb Ruanda o Bòsnia. O quan ens parlaven de trens atapeïts amb famílies senceres amb destinació a un camp de concentració nazi, ens venien al cap els combois de jueus. Però a través de les seves veus vam saber que tot això també havia passat aquí i que elles n’eren les protagonistes: les mares a qui els havien robat els fills, les filles sense pares, les dones violades i executades, les dones que busquen els seus homes, les dones esclaves que moren extenuades als camps d’extermini...
El seu ha estat un testimoniatge decidit, valent, i sobretot intel·ligent. Han sabut sobrepassar l’anècdota personal i contextualitzar la seva experiència en el marc just: primer el de la lluita per les llibertats; després el de la lluita per la supervivència física i política durant el franquisme; més endavant contra l’oblit de la democràcia i la conveniència dels nous temps que deien que era de mal to això de recordar. No van ser víctimes per atzar, sinó per una calculada maquinària política i repressora, per l’extermini de l’enemic per part del franquisme. I elles, en tant que dones, eren doblement enemigues. Però a més, en el seu testimoniatge han volgut donar sempre un missatge de dignitat i valentia. Com diu la Maria Salvo, ens van derrotar, però no ens van vèncer.
La feina imprescindible de molts historiadors, la lluita de les associacions i la divulgació mediàtica d’aquests testimonis ha posat nerviosa la dreta més reaccionària d’aquest país, que pensava que mai despertaríem d’aquella enganyifa en que es va basar la transició: més val no remenar. Amb les seves veus elles han remenat i molt. El seu testimoni ens aporta veritats i ens assenyala mentides: l’oblit no és reconciliació, la memòria no és rancúnia.
Avui es conclouen aquestes jornades, just 30 anys després d’aquells primeres Jornades Catalanes de la Dona del Paranimf de la Universitat de Barcelona. I ho fan amb un homenatge a aquestes dones, en el marc d’un any ple de commemoracions: 70 aniversari de l’inici de la guerra civil, 75 aniversari de la proclamació de la II República. La filosofia d’aquesta trobada és la de deixar definitivament enrera el victimisme que sovint hem hagut de cridar perquè se’ns sentís, perquè clarament ho hem estat de víctimes. I en consonància amb això, vull parlar d’elles com a dones republicanes, no com a dones de la guerra, que també. Com a subjectes actius de la seva revolta, no com a subjectes passius de la seva repressió.
Elles han dedicat la seva vida a la defensa dels valors republicans, la justícia, la democràcia, la llibertat, el progrés social, l’avenç nacional.
La lluita per la llibertat, per la individual, social, de classe i de gènere, els va costar la seva de llibertat, a algunes els va costar la vida. I elles, les supervivents, van decidir ser la veu de les que ja no poden parlar.
Però no, avui no volem parlar de les víctimes, sovint tan oblidades, encara no prou homenatjades ni reconegudes, per més que hi hagi actes com els d’avui i els que es multipliquen al llarg del territori, promoguts per fi –ja era hora-, des d’algunes institucions, però sobretot per la riquesa del teixit associatiu que les reivindica.
No avui, en la persona d’elles volem parlar de qui eren aquelles persones abans que la dictadura, el feixisme les convertís en víctimes. Perquè el botxí, el que vol fer exterminant la víctima és exterminar la seva ideologia, la seva trajectòria, els valors que defensava.
Per això avui parlarem de les dones que eren abans. Eren aquells dones que van construir aquella república moderna, laica, culta, igualitària, de la que sovint només s’assenyalen els errors i encara sembla que incomodin els guanys.
Uns guanys, alguns dels quals encara no hem recuperat del tot. Com aquell dia que la meva filla adolescent va arribar de l’institut ben confosa: mama, a l’estat espanyol l’avortament no és lliure? No filla, voregem la legalitat però hi havia una vegada una república que garantia l’avortament lliure i gratuït per a totes les dones. Es deia II república.... Uns dies després, potser per casualitat, apareixia una enganxina a la porta de l’habitació de la Júlia. Deia: “cap a la III República”. I com a més d’ella, avui està per aquí el meu fill Gerard, a qui ja no he hagut d’ensinistrar de manera militant per a que jugui amb nines -i us he de confessar que es un xicotot en el sentit més estricte- aprofito per a dir-vos que és molt feliç jugant a avions: crida al parc amb els seus amics “visca l’aviació republicana!” i sap que els feixistes eren els dolents.
I parlant dels joves, deixeu-me que us digui el que em sembla més greu: hi ha hagut un trencament en la transmissió d’aquells valors, entre aquells referents ètics de la República i la democràcia dels nostres dies. No, no hi ha hagut prou reconeixement al fet que la nostra democràcia es nodreix d’aquells valors republicans.
Ens van voler fer creure que després de la llarga i negra dictadura havia nascut la democràcia per generositat del vencedors, que ara s’avenien a fer un sistema més a to amb els nous temps.
No l’autèntica generositat va ser la dels anomenats vençuts que després de la mort, l’exili i la presó, van ser els autèntics protagonistes de la transició.
Una transició que sovint es presenta com a modèlica però que no es va poder fer en pla d’igualtat. De cap manera, després de 40 anys de dictadura, vencedors i vençuts negociaven en pla d’igualtat. I es va haver de fer grans renúncies, entre elles –qui sap!- la mateixa possibilitat d’anar cap a la III República.
Una transició on molts demòcrates dels de veritat van pensar que potser estava bé durant uns anys no parlar massa del passat, allò de “no remoure”, però que segurament mai no es van imaginar com de despistada i ingrata seria la nova democràcia en termes de memòria, justícia, reparació i reconeixement, tot això que ens agrada que facin a altres països que surten d’un conflicte, quan ho veiem des del sofà de casa a Bòsnia, Sudàfrica, Argentina, Xile...
I ara, els nets d’aquells republicans, ciutadans madurs que pràcticament han viscut en democràcia volen una democràcia madura, dinàmica, capaç d’afrontar el passat, sense pors ni silencis. Unes terceres generacions que creuen que la desmemòria és perillosa per a la democràcia, que entenen la memòria com un dret humà fonamental, al que no volen renunciar com no se’ns passaria pel cap renunciar a la sanitat, a l’ensenyament, a la justícia...
I les quartes generacions, les que diuen que un altre món és possible, justament aquell somni republicà de canviar-lo el món. Aquell ideal republicà que avui homenatgem en aquestes dones.
Potser per això aquestes dones connecten tan bé amb els joves i són les primeres de protestar per la guerra d’Iraq, la globalització, la deslocalització...Pel seu missatge de revolta, fins i tot avui que moltes ja no hi són o no ens poden acompanyar. Elles, que van defensar la república perquè els havia donat uns horitzons com a dones i una llibertat, i unes esperances que no estaven disposades a deixar-se arrabassar així com així. Elles, entregades militants abans de saber ben bé que era el socialisme, el comunisme, el trotskisme o l’anarquisme... Elles, pioneres d’un feminisme més intuïtiu que teoritzat però que ens han donat grans lliçons.
Avui no us parlarem de la seva biografia que, per sort, podem trobar en esplèndids llibres i documentals...
Ni us parlarem massa de les peripècies d’aquestes joves militants...
Avui m’agradaria acabar parlant d’unes dones que saben fer altres coses a més de lluitar, resistir, denunciar...
La Neus Català canta. La Neus que el dia que la carreguen a un d’aquells trens de la mort entona l’himne de l’Exèrcit Popular: Endavant, endavant, amb fúria i disciplina, enfonsarem el criminal feixisme. Volia veure així si algú tombava el cap, senyal inequívoca que en aquell comboi hi anaven catalans.
La Maria Salvo mare, mare de moltes dones que hem begut de la seva integritat malgrat que li van arrabassar el privilegi de la maternitat en la tortura.
La Trinidad Gallego, no la Trini militant, sinó la Trini filla i néta, la Trini que s’aixopluga en la seva mare i la seva àvia a aquella presó d’Amorebieta.
La Soledat Real rondinaire com una adolescent, que avui encara diu que s’ha de fer alguna cosa per denunciar totes les barbaritats d’aquesta modalitat de feixisme que va ser la dictadura de Franco.
La Teresa Pàmies periodista, que encara avui quan la sents per la ràdio te la imagines a Ràdio Praga o joveníssima, amb aquell vestidet de quadrets, guapa –ara que ja acceptem algun piropo- davant d’un micròfon encoratjant les masses.
La Conxa Pérez, tan convincent amb la seva doctrina com venent bijuteria a aquella paradeta del mercat de Sant Antoni, aprenent com només es pot fer en un mercat de com viu el poble: què menja, qui compra, en què gasta, l’amo que diu “el client sempre té la raó”, com em deien a mi els meus avis i pares botiguers...
La Carme Casas, que no té vergonya en dir allò que fa uns anys ens hauria semblat políticament incorrecte: que l’amor del seu company, juntament amb els seus ideals –és clar!- és el que la va sostenir.
La Victòria Santamaria, cosidora, dissenyadora, que avui potser hauria tingut alguna d’aquestes botigues “fashion” que tan sovintegen sinó fos perquè els seus dissenys els hi van fotre per aquest ordre uns burgesos que es van folrar als Estats Units, un patró de Vinaròs i una que li va vendre els bikinis a El Corte Inglés.
I la Josefina Piquet que, sabeu, no ha parat de buscar fins que ha trobat una nena i l’ha escoltada. La Josefina de la comissió de festes de l’arribada de les orenetes i que sap fer una llimonada excel·lent: m’imagino que no li sabrà greu que us expliqui la recepta. Es tracta d’agafar les llimones àcides que us doni la vida i, amb elles com a base, afegiu el que us sembli bé per fer una excel·lent llimonada.

Salut, companyes.
( enviat per Xarxa Feminista)

L’Any Rusiñol exalça l’artista total.
Sitges inaugura avui la commemoració amb una exposició i un espectacle en homenatge a les festes modernistesRAÜL MAIGÍ. Sitges
Les festes modernistes tornen avui a Sitges en l’homenatge que la vila del Garraf dedica a Santiago Rusiñol, un dels seus fills predilectes, no de naixement, però sí per adopció. Agitador cultural, ànima del modernisme, creador, pintor, escriptor, periodista, col·leccionista, Rusiñol esdevé pal de paller d’una generació que va renovar l’art. A Sitges no només hi va llegar el seu estudi, el Cau Ferrat, avui museu, sinó un ambient bonhomiós i gairebé espiritual que ha fet de la Blanca Subur un pol d’atracció de l’activitat artística que encara perdura. L’Any Rusiñol, però, no s’acabarà a Sitges, sinó que s’escamparà a una quinzena de municipis. Avui comencen els actes, amb una ofrena floral, una exposició, un espectacle de dansa i un piromusical a la platja.
«Rusiñol és un veí més, representa els valors de llibertat, creativitat, passió, viatge i intel·lectualitat. Nosaltres, com ell, som uns apassionats per la vida.» Aquest és l’entusiasme que desprenen les paraules de l’alcalde de Sitges, Jordi Baijet. I és que el municipi s’ha abocat en aquest esdeveniment. Sitges ja coneix la importància del turisme, i espremerà la figura de Rusiñol al màxim perquè la marca Sitges soni arreu. Més enllà de la promoció turística, però, és clar que l’Any Rusiñol tindrà contingut acadèmic, i s’ha confeccionat un programa amb tots els ingredients habituals d’una efemèride així que coordina Margarida Casacuberta, professora de literatura catalana a la Universitat de Girona.
La cita més immediata és l’exposició que s’inaugura aquesta tarda, Rusiñol i la pintura europea. Comissariada per Isabel Coll, especialista en la seva obra i filla de Sitges, la mostra oferirà per primera vegada al públic obres fins ara desconegudes i mai exposades. La mostra incideix en la connexió de l’artista amb els corrents pictòrics de la seva època. A l’octubre, una altra exposició, Rusiñol desconegut. També els artistes locals s’afegeixen a la festa, amb taules decorades que es distribuiran pels bars del poble, que tindran el seu racó rusiñolià.
L’aportació de l’Any Rusiñol permetrà descobrir coses noves del personatge. Està prevista la reedició de llibres, entre els quals hi ha L’auca del senyor Esteve, obra de la qual també es farà una obra de titelles a càrrec de La Puntual. A banda dels catàlegs de les exposicions, es publicarà també Els contes de Rusiñol, una selecció de relats provinents de diferents publicacions que ara s’editen junts per primera vegada. Pel que fa a les arts escèniques destaca com a novetat el monòleg Cap al tard, basat en textos de Rusiñol, que Ramon Madaula estrenarà al festival Temporada Alta de Salt. A l’octubre l’Espai Escènic Joan Brossa portarà a l’escenari del Prado La Intrusa, obra estrenada en la Festa Modernista de 1893. La recuperació de l’esperit de les festes modernistes marcarà precisament la jornada inaugural, en què la companyia Mal Pelo interpretarà en una plataforma sobre el mar una versió de la Dansa serpentina de Loïe Fuller. Va ser un dels símbols innovadors de finals del XIX. Estava molt de moda a París i Rusiñol la va portar a Sitges el 1895. L’actriu Rosa Novell conduirà l’espectacle nocturn, que acabarà amb un piromusical a la mateixa platja de Sant Sebastià, amb música de Falla, Morera i Albéniz. També aquest dijous comença el cicle de conferències Visions íntimes del Cau Ferrat, que arrencarà amb una xerrada de Norman Cinnamond, arquitecte i besnét de Santiago Rusiñol. La restauració del Cau Ferrat serà una de les apostes posteriors a l’Any Rusiñol, juntament amb el centre d’interpretació del modernisme que es farà al Racó de la Calma.
DE SITGES A ARANJUEZ.
Rusiñol no va descobrir Sitges fins el 1891, als 30 anys. Es dirigia a Vilanova i la Geltrú, on Víctor Balaguer havia fundat una biblioteca museu, però pel camí es va aturar a Sitges, i l’impacte va ser tan gran, que va decidir quedar-s’hi. L’artista, però, va deixar petjada en multitud d’indrets, i l’Ajuntament de Sitges ha volgut aprofitar l’ocasió per escampar al màxim aquest Any Rusiñol, sol·licitant a diferents municipis la seva implicació en l’organització d’actes. Vilanova, la ciutat veïna, serà un d’aquests municipis que formaran part de la Xarxa Rusiñol al llarg d’aquest any. N’hi ha d’altres de confirmats, com ara Girona, Manlleu, Olot, Barcelona, Arbúcies, Sagunt, Granada, Elx, València i Aranjuez. Aquest últim, on Rusiñol va morir fa 75 anys, exposarà al setembre la mostra que avui s’obre a Sitges.
www.vilaweb.cat