Es preocupen tant per nosaltres...
Passa-ho!
Iu Forn
Davant de qualsevol problema, les administracions (totes) sempre apliquen el mateix protocol d'actuació:
1) Ignorar-lo i esperar que se solucioni per si mateix. Si això no succeeix...
2) Continuar ignorant el problema i també les primeres protestes dels afectats. Resar perquè els mitjans de comunicació no converteixin el tema en notícia. Si la cosa també falla...
3) Posar en marxa l'efecte ampolla de cava. Cal aguantar la pressió dels veïns afectats i dels mitjans de comunicació fins que el tap aguanti. I abans que surti disparat per si sol i que l'administració quedi esquitxada...
4) Obrir l'ampolla de manera controlada. El tap ha de fer molt de soroll i ha de sortir molta escuma. Llavors, au, a servir copetes de cava. Esbravat, però cava.
5) Els ciutadans (i les ciutadanes) queden encantats perquè "veus com es preocupen. Ens han servit cava i tot".
No hi ha prou espai per fer ara un llistat de temes que serveixen per explicar aquesta manera de funcionar, o sigui que ens quedarem només amb un: la batuda que hi ha hagut al barri de Sant Antoni de BCN en contra de la prostitució. Quants anys fa que la zona era a tota hora del dia un gran putòdrom? (punt 1: ignorar i a veure si la cosa escampa). Quants anys fa que els veïns es queixaven? (punt 2: si es queixen, però no surten als diaris ni a la tele, ningú sap que es queixen). Quantes setmanes fa que els veïns es manifesten? (punt 3: la cosa ja no només és notícia sinó que és foto de portada a la premsa i titular als informatius de la tele). I com ha acabat tot? (punt 4: esclat de l'escuma retinguda en forma de gran desplegament policial entre aplaudiments del públic).
I ja som al punt 5. Tothom encantat de la vida. Sí, fins que d'aquí a quatre dies les prostitutes tornin a instal·lar-se a la zona, l'administració ignori el tema, esperi que escampi... i tornem a fer tot el cicle.
www.avui.cat
17.11.06
16.11.06
Altres Informacions .
Iniciativa per Cubelles demana als grups polítics diàleg, consens i capacitat de negociació.
El grup polític proposa organitzar, amb el consens de tots, un acte informatiu obert a la població per tractar tres eixos fonamentals: hisenda, intervenció i recaptació municipal amb l'entrada de la gestió a la Diputació.
El grup municipal Iniciativa per Cubelles (ICb) s’ha manifestat respecte al ple del passat dilluns en el què es va debatre les ordenances municipals del 2007. ICb ha donat el vist-i-plau a la pujada del 2% de les ordenances municipals del 2007 "per no paralitzar la recaptació i fer un exercici de responsabilitat", ha explicat el regidor Xavier Grau.
La proposta de les ordenances fiscals per al 2007 va tenir el suport de 7 dels 13 regidors. En aquest sentit, ICb apunta que "la minoria en un govern no implica que aquest pugui arribar a acords amb altres grups polítics que, a la vegada, obliga al debat, negociació i pacte". El regidor ha explicat que "el procés de negociació i aprovació de les ordenances ha estat idèntic al dels darrers anys en relació als grups polítics" i diu que a més "ha obert la porta al Reglament de Participació Ciutadana".
Pel que fa a la proposta que la regidora Mònica Miquel d’ICV va fer durant l’aprovació de les ordenances que "ningú cobri el ple dilluns", Xavier Grau ho ha titllat de "política tòxica" afegint que "com a grup no hi hem d’entrar ja que no és un combat d’anar a trobar un titular fàcil i menys en un moment complicat com el que hi ha a l’Ajuntament". És, en aquest sentit, que ICb diu que "continuem apostant pel màxim consens i diàleg ja que hi han molts temes importants sobre la taula i no ens cansarem de forçar aquesta negociació".
Audiències públiquesGrau, en qualitat de regidor de Participáció Ciutadana, es va referir a les audiències públiques, que recull el nou reglament i que ICV va demanar per al ple de les ordenances, ha dit que "degut a que el reglament oficialment entrava en vigor el 26 d’octubre i que el ple de les ordenances va ser el dia 10 de novembre la seva aplicació era materialment complicada, però tinc la confiança que entre tots els grups aconseguirem complir els acords".
Segons ha explicat el regidor, "en el RPC hi ha un punt importantíssim que compromet a l’Ajuntament a organitzar dos actes informatius per temes d’interès com ara són els temes pressupostaris i de recursos econòmics". De fet, Grau ha explicat que "darrerament s’ha fet una reunió en la què s’establien una sèrie de criteris i es parlava d’aconseguir l’acord en la difusió i la participació ciutadana i en que ICV va abandonar la reunió".
A tot això, ICb proposa organitzar un acte informatiu obert a tota la població on es parli dels tres eixos fonamentals: hisenda, intervenció i recaptació municipal que serà gestionada per la Diputació. "D’aquesta manera totes les entitats podran debatre amb més calma i tranquil·litat obertament temes municipals que afecten a tots els ciutadans", diu el regidor.
ICb insisteix que "encara que se surt d’un trencament d’un govern, cal potenciar i implantar una certa habilitat i cultura de major diàleg, consens i capacitat de negociació".
Pel que fa a la valoració de la legislatura, el regidor explica que en les àrees de Governació s’ha fet un Pla de Qualitat de Millora, un reforç del comandament amb la incorporació d’un nou inspector, la creació d’una responsable administrativa recentment. I en l’àrea de Participació Ciutadana s’ha aprovat el RPC i s’ha posat en marxa l’OPIC.
Ràdio Cubelles Dijous, 16-11-2006
www.cubelles.com
Iniciativa per Cubelles demana als grups polítics diàleg, consens i capacitat de negociació.
El grup polític proposa organitzar, amb el consens de tots, un acte informatiu obert a la població per tractar tres eixos fonamentals: hisenda, intervenció i recaptació municipal amb l'entrada de la gestió a la Diputació.
El grup municipal Iniciativa per Cubelles (ICb) s’ha manifestat respecte al ple del passat dilluns en el què es va debatre les ordenances municipals del 2007. ICb ha donat el vist-i-plau a la pujada del 2% de les ordenances municipals del 2007 "per no paralitzar la recaptació i fer un exercici de responsabilitat", ha explicat el regidor Xavier Grau.
La proposta de les ordenances fiscals per al 2007 va tenir el suport de 7 dels 13 regidors. En aquest sentit, ICb apunta que "la minoria en un govern no implica que aquest pugui arribar a acords amb altres grups polítics que, a la vegada, obliga al debat, negociació i pacte". El regidor ha explicat que "el procés de negociació i aprovació de les ordenances ha estat idèntic al dels darrers anys en relació als grups polítics" i diu que a més "ha obert la porta al Reglament de Participació Ciutadana".
Pel que fa a la proposta que la regidora Mònica Miquel d’ICV va fer durant l’aprovació de les ordenances que "ningú cobri el ple dilluns", Xavier Grau ho ha titllat de "política tòxica" afegint que "com a grup no hi hem d’entrar ja que no és un combat d’anar a trobar un titular fàcil i menys en un moment complicat com el que hi ha a l’Ajuntament". És, en aquest sentit, que ICb diu que "continuem apostant pel màxim consens i diàleg ja que hi han molts temes importants sobre la taula i no ens cansarem de forçar aquesta negociació".
Audiències públiquesGrau, en qualitat de regidor de Participáció Ciutadana, es va referir a les audiències públiques, que recull el nou reglament i que ICV va demanar per al ple de les ordenances, ha dit que "degut a que el reglament oficialment entrava en vigor el 26 d’octubre i que el ple de les ordenances va ser el dia 10 de novembre la seva aplicació era materialment complicada, però tinc la confiança que entre tots els grups aconseguirem complir els acords".
Segons ha explicat el regidor, "en el RPC hi ha un punt importantíssim que compromet a l’Ajuntament a organitzar dos actes informatius per temes d’interès com ara són els temes pressupostaris i de recursos econòmics". De fet, Grau ha explicat que "darrerament s’ha fet una reunió en la què s’establien una sèrie de criteris i es parlava d’aconseguir l’acord en la difusió i la participació ciutadana i en que ICV va abandonar la reunió".
A tot això, ICb proposa organitzar un acte informatiu obert a tota la població on es parli dels tres eixos fonamentals: hisenda, intervenció i recaptació municipal que serà gestionada per la Diputació. "D’aquesta manera totes les entitats podran debatre amb més calma i tranquil·litat obertament temes municipals que afecten a tots els ciutadans", diu el regidor.
ICb insisteix que "encara que se surt d’un trencament d’un govern, cal potenciar i implantar una certa habilitat i cultura de major diàleg, consens i capacitat de negociació".
Pel que fa a la valoració de la legislatura, el regidor explica que en les àrees de Governació s’ha fet un Pla de Qualitat de Millora, un reforç del comandament amb la incorporació d’un nou inspector, la creació d’una responsable administrativa recentment. I en l’àrea de Participació Ciutadana s’ha aprovat el RPC i s’ha posat en marxa l’OPIC.
Ràdio Cubelles Dijous, 16-11-2006
www.cubelles.com
15.11.06
Catalans (i catalanes), ens han envaït
Passa-ho!
Iu Forn
Ha estat una feina lenta i callada, però efectiva. I ja en veieu els resultats, oi? Gent vinguda de fora ha acabat prenent-nos allò que sempre havia estat nostre. Ens han fet fora, catalans. A nosaltres!!! I del nostre propi hàbitat natural!!! Però ara és moment de no defallir, de lluitar, de plantar cara. Catalans (i catalanes), fem públics els noms i els cognoms dels responsables. Assenyalem-los amb el dit i que tothom sàpiga de quines espècies invasores estem parlant.
Mosquit tigre. No pica, no. Aquest forada. Són grossos com els dellonses dels responsables de Renfe Rodalies. Catalans (i catalanes), ¿recordeu el cartell electoral aquell d'en Puigcercós amb un trepant? Doncs la foto li van fer un dia que perseguia un mosquit tigre pel menjador de casa. Ara que Donald Rumsfeld és a l'atur, hauríem de fitxar-lo per dirigir les operacions militars contra el mosquit tigre. Esperem que amb més èxit que la seva brillant campanya a l'Iraq, tot sigui dit.
Musclo zebrat. Molt perillós. S'escampa a tal velocitat per l'aigua que l'altre dia entro a la dutxa i una banda de musclos zebrats em van fotre la cartera.
Escarabat morrut. Aquest se'ns està menjant les palmeres. I catalans (i catalanes), amb la quantitat de palmeres que hem plantat aquí els últims anys, tenen menú degustació per dies.
I la darrera plaga que ens ve de fora és ara mateix la més preocupant de totes. M'estic referint, catalans (i catalanes), a la plaga de lesions que pateix el Barça. No, no és coincidència que sigui justament després de les eleccions quan perdem els nostres millors homes. Els músculs (que no els musclos) se'ls trenquen de pena veient en mans de qui ha caigut Catalunya.
Catalans (i catalanes), vénen quatre anys de plagues bíbliques. Però no patiu: és una prova que servirà per enfortir-nos encara més... o no.
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
Ha estat una feina lenta i callada, però efectiva. I ja en veieu els resultats, oi? Gent vinguda de fora ha acabat prenent-nos allò que sempre havia estat nostre. Ens han fet fora, catalans. A nosaltres!!! I del nostre propi hàbitat natural!!! Però ara és moment de no defallir, de lluitar, de plantar cara. Catalans (i catalanes), fem públics els noms i els cognoms dels responsables. Assenyalem-los amb el dit i que tothom sàpiga de quines espècies invasores estem parlant.
Mosquit tigre. No pica, no. Aquest forada. Són grossos com els dellonses dels responsables de Renfe Rodalies. Catalans (i catalanes), ¿recordeu el cartell electoral aquell d'en Puigcercós amb un trepant? Doncs la foto li van fer un dia que perseguia un mosquit tigre pel menjador de casa. Ara que Donald Rumsfeld és a l'atur, hauríem de fitxar-lo per dirigir les operacions militars contra el mosquit tigre. Esperem que amb més èxit que la seva brillant campanya a l'Iraq, tot sigui dit.
Musclo zebrat. Molt perillós. S'escampa a tal velocitat per l'aigua que l'altre dia entro a la dutxa i una banda de musclos zebrats em van fotre la cartera.
Escarabat morrut. Aquest se'ns està menjant les palmeres. I catalans (i catalanes), amb la quantitat de palmeres que hem plantat aquí els últims anys, tenen menú degustació per dies.
I la darrera plaga que ens ve de fora és ara mateix la més preocupant de totes. M'estic referint, catalans (i catalanes), a la plaga de lesions que pateix el Barça. No, no és coincidència que sigui justament després de les eleccions quan perdem els nostres millors homes. Els músculs (que no els musclos) se'ls trenquen de pena veient en mans de qui ha caigut Catalunya.
Catalans (i catalanes), vénen quatre anys de plagues bíbliques. Però no patiu: és una prova que servirà per enfortir-nos encara més... o no.
www.avui.cat
Penedès.
Les ordenances de Cubelles s'aproven gràcies a CiU amb un augment d'un 2%
L'alcalde, Josep Marcillas, reconeix que només pot arribar a pactes amb la federació nacionalista
A. MERCADER M. DE LAMO.
Cubelles
El govern de Cubelles (Entesa per Cubelles i Iniciativa per Cubelles) va rebaixar d'un 2,9% a un 2% les ordenances fiscals del 2007 per aconseguir aprovar-les en un ple extraordinari, dilluns a la tarda. Els dos partits van arribar a un acord amb CiU per poder aprovar les taxes i els impostos, després de no aconseguir-ho en un altre ple dijous passat. L'alcalde i regidor d'Hisenda, Josep Marcillas, reconeix que la federació nacionalista liderada per Joan Albet és l'única força amb què pot arribar a «pactes puntuals» per salvar el mandat, després de la destitució dels regidors d'ERC i el PSC i la consegüent posició en minoria del govern.
Josep Marcillas va aconseguir pactar l'aprovació de les ordenances amb CiU l'endemà del ple extraordinari de dijous; l'alcalde va rebaixar fins a un 2% l'augment de totes les ordenances fiscals de l'any vinent i ajustava així la primera proposta, en què l'augment era d'un 2,9% de mitjana (excepte l'IBI i l'impost d'obres i construccions, ja situat en el 2%, i l'aigua, que s'apujava un 4,13%). El govern va arribar així a un acord amb CiU, que en el ple de dijous també va exigir un document que expliqués les necessitats econòmiques bàsiques de l'Ajuntament per funcionar al llarg del 2007. «El que se'ns va demanar era que això estigués ben plasmat en un document, que jo vaig treballar divendres», explica l'alcalde, i que assegura que després va entregar a l'oposició.
Segons Marcillas, amb l'increment d'un 2% de les ordenances només es deixarà de perdre en ingressos un 0,1%, ja que els impostos que més diners generen a l'Ajuntament, el d'obres i l'IBI, ja s'havia previst «apujar-los un 2% en la primera proposta»
VOT FAVORABLE
El portaveu de CiU, Joan Albet, justifica el vot favorable del seu grup «pel cost de l'increment de sous del personal i del contracte de servei», i deixa clara la seva voluntat «de continuar treballant pel poble i fer-ho d'una manera responsable». «El que no s'entén és que els partits que ara estan a l'oposició hagin aprovat durant tres anys els pressupostos i ara s'oposin a tot», apunta.
La portaveu del PSC, Maria Lluïsa Romero, diu que si el seu grup es va abstenir és perquè són «conscients que tot municipi necessita aprovar les ordenances per funcionar»; Romero qualifica el ple de «presa de pèl perquè la justificació per modificar d'un 2,9% a un 2% no té cap mena de rigor. Si CiU li hagués demanat un 1% per poder aprovar-les igualment ho hauria fet. Això no és seriós». El portaveu d'ERC, Joan Rodríguez Serra, va votar en contra de l'aprovació de les ordenances; Rodríguez Serra va afegir-se a les crítiques apuntant que l'oposició només havia vingut al ple per fer el «numeret» perquè «l'únic objectiu de l'alcalde aquí era aprovar les ordenances sense tenir en compte res més», i va demanar la dimissió de Marcillas com a regidor d'Hisenda.
Per la portaveu d'ICV, Mònica Miquel, que va tornar a demanar sense èxit la congelació de les ordenances, el ple de dilluns va ser una «comèdia». Miquel va anunciar la presentació d'una moció en el ple de dilluns vinent «perquè els regidors no cobrin les despeses del ple, que ha costat 4.000 euros».
www.vilaweb.cat
Les ordenances de Cubelles s'aproven gràcies a CiU amb un augment d'un 2%
L'alcalde, Josep Marcillas, reconeix que només pot arribar a pactes amb la federació nacionalista
A. MERCADER M. DE LAMO.
Cubelles
El govern de Cubelles (Entesa per Cubelles i Iniciativa per Cubelles) va rebaixar d'un 2,9% a un 2% les ordenances fiscals del 2007 per aconseguir aprovar-les en un ple extraordinari, dilluns a la tarda. Els dos partits van arribar a un acord amb CiU per poder aprovar les taxes i els impostos, després de no aconseguir-ho en un altre ple dijous passat. L'alcalde i regidor d'Hisenda, Josep Marcillas, reconeix que la federació nacionalista liderada per Joan Albet és l'única força amb què pot arribar a «pactes puntuals» per salvar el mandat, després de la destitució dels regidors d'ERC i el PSC i la consegüent posició en minoria del govern.
Josep Marcillas va aconseguir pactar l'aprovació de les ordenances amb CiU l'endemà del ple extraordinari de dijous; l'alcalde va rebaixar fins a un 2% l'augment de totes les ordenances fiscals de l'any vinent i ajustava així la primera proposta, en què l'augment era d'un 2,9% de mitjana (excepte l'IBI i l'impost d'obres i construccions, ja situat en el 2%, i l'aigua, que s'apujava un 4,13%). El govern va arribar així a un acord amb CiU, que en el ple de dijous també va exigir un document que expliqués les necessitats econòmiques bàsiques de l'Ajuntament per funcionar al llarg del 2007. «El que se'ns va demanar era que això estigués ben plasmat en un document, que jo vaig treballar divendres», explica l'alcalde, i que assegura que després va entregar a l'oposició.
Segons Marcillas, amb l'increment d'un 2% de les ordenances només es deixarà de perdre en ingressos un 0,1%, ja que els impostos que més diners generen a l'Ajuntament, el d'obres i l'IBI, ja s'havia previst «apujar-los un 2% en la primera proposta»
VOT FAVORABLE
El portaveu de CiU, Joan Albet, justifica el vot favorable del seu grup «pel cost de l'increment de sous del personal i del contracte de servei», i deixa clara la seva voluntat «de continuar treballant pel poble i fer-ho d'una manera responsable». «El que no s'entén és que els partits que ara estan a l'oposició hagin aprovat durant tres anys els pressupostos i ara s'oposin a tot», apunta.
La portaveu del PSC, Maria Lluïsa Romero, diu que si el seu grup es va abstenir és perquè són «conscients que tot municipi necessita aprovar les ordenances per funcionar»; Romero qualifica el ple de «presa de pèl perquè la justificació per modificar d'un 2,9% a un 2% no té cap mena de rigor. Si CiU li hagués demanat un 1% per poder aprovar-les igualment ho hauria fet. Això no és seriós». El portaveu d'ERC, Joan Rodríguez Serra, va votar en contra de l'aprovació de les ordenances; Rodríguez Serra va afegir-se a les crítiques apuntant que l'oposició només havia vingut al ple per fer el «numeret» perquè «l'únic objectiu de l'alcalde aquí era aprovar les ordenances sense tenir en compte res més», i va demanar la dimissió de Marcillas com a regidor d'Hisenda.
Per la portaveu d'ICV, Mònica Miquel, que va tornar a demanar sense èxit la congelació de les ordenances, el ple de dilluns va ser una «comèdia». Miquel va anunciar la presentació d'una moció en el ple de dilluns vinent «perquè els regidors no cobrin les despeses del ple, que ha costat 4.000 euros».
www.vilaweb.cat
Penedès.
Confirmen la presència d'aigües fecals al Foix
ALBERT MERCADER. Cubelles
El grup ecologista Fauna de Cubelles presentarà una denúncia al Departament de Medi Ambient de la Generalitat després de confirmar fa uns dies que a la desembocadura del Foix «hi ha aigües fecals que podrien provocar problemes greus de salubritat o hepatitis», segons ha explicat el president del col·lectiu Fauna de Cubelles, Carlos Ríos. El col·lectiu adjuntarà a la denúncia l'anàlisi que va encarregar a un laboratori de Vilanova i la Geltrú, en què es confirma l'existència d'aquest tipus de residus fecals. «L'empresa ens ha dit que la desembocadura del Foix és ara realment una claveguera. Si ens posem a comparar podríem dir fins i tot que l'aigua del pantà del Foix es pot beure», segons explicava dilluns a la nit l'entitat.
Els membres de l'entitat ecologista van decidir encarregar l'anàlisi de les aigües després de les declaracions de la tècnica de Medi Ambient municipal, que atribuïa la mort dels peixos de la desembocadura a la falta d'oxigenació del Foix. «Ens van arribar a dir que creàvem alarma social», apunten.
Ríos diu que després de les observacions que ha fet el col·lectiu de la zona creuen que «la causa podria ser el vessament d'una de les canonades que passa pel costat de l'antiga discoteca» i reclama «una actuació urgent» per frenar la degradació de la zona «precisament ara que s'inclou dins de la Xarxa Natura 2000». Ríos va criticar també que malgrat que el regidor d'ERC va portar a ple la queixa dels ecologistes, el govern «no va dir res sobre aquest problema».
El col·lectiu ecologista Fauna de Cubelles, creat el gener de l'any passat, ja va presentar una denúncia a l'ACA, la setmana passada, en què demanava solucions per al problema i apuntava la possibilitat que la causa fos l'abocament d'aigües fecals. En aquella denúncia, el col·lectiu es feia ressò de la inspecció que el 28 d'octubre van fer dos efectius del cos d'agents rurals de la Generalitat, en què es constatava «la presència d'uns tres-cents peixos morts, entre els quals hi havia llises, llobarros i llenguados, sense causa aparent, i la presència de tres canonades que desemboquen a la riera».
www.vilaweb.cat
Confirmen la presència d'aigües fecals al Foix
ALBERT MERCADER. Cubelles
El grup ecologista Fauna de Cubelles presentarà una denúncia al Departament de Medi Ambient de la Generalitat després de confirmar fa uns dies que a la desembocadura del Foix «hi ha aigües fecals que podrien provocar problemes greus de salubritat o hepatitis», segons ha explicat el president del col·lectiu Fauna de Cubelles, Carlos Ríos. El col·lectiu adjuntarà a la denúncia l'anàlisi que va encarregar a un laboratori de Vilanova i la Geltrú, en què es confirma l'existència d'aquest tipus de residus fecals. «L'empresa ens ha dit que la desembocadura del Foix és ara realment una claveguera. Si ens posem a comparar podríem dir fins i tot que l'aigua del pantà del Foix es pot beure», segons explicava dilluns a la nit l'entitat.
Els membres de l'entitat ecologista van decidir encarregar l'anàlisi de les aigües després de les declaracions de la tècnica de Medi Ambient municipal, que atribuïa la mort dels peixos de la desembocadura a la falta d'oxigenació del Foix. «Ens van arribar a dir que creàvem alarma social», apunten.
Ríos diu que després de les observacions que ha fet el col·lectiu de la zona creuen que «la causa podria ser el vessament d'una de les canonades que passa pel costat de l'antiga discoteca» i reclama «una actuació urgent» per frenar la degradació de la zona «precisament ara que s'inclou dins de la Xarxa Natura 2000». Ríos va criticar també que malgrat que el regidor d'ERC va portar a ple la queixa dels ecologistes, el govern «no va dir res sobre aquest problema».
El col·lectiu ecologista Fauna de Cubelles, creat el gener de l'any passat, ja va presentar una denúncia a l'ACA, la setmana passada, en què demanava solucions per al problema i apuntava la possibilitat que la causa fos l'abocament d'aigües fecals. En aquella denúncia, el col·lectiu es feia ressò de la inspecció que el 28 d'octubre van fer dos efectius del cos d'agents rurals de la Generalitat, en què es constatava «la presència d'uns tres-cents peixos morts, entre els quals hi havia llises, llobarros i llenguados, sense causa aparent, i la presència de tres canonades que desemboquen a la riera».
www.vilaweb.cat
Opinió
Comunicat de Fauna Cubelles sobre l'aparició de peixos morts al riu Foix.
Per Fauna Cubelles 14/11/2006 22:00:20
FAUNA de Cubelles, associació que des d’un principi ha vetllat pel medi natural de la nostra vila, vol contestar el comunicat de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cubelles sobre l’aparició de peixos morts al riu Foix.
PRIMER- FAUNA de Cubelles no creu que els abocaments d’aigües fecals siguin una alarma infundada, i si que, per sort, són una preocupació social.
SEGON. ¿Com es va valorar des dels Serveis Tècnics Municipals i des de l’ACA la possibilitat o no que la mort dels peixos fos deguda a aigües fecals? No ens consta que ni l’Ajuntament, que considera massa car fer analitzar l’aigua, ni l’ACA hagin fet cap analítica.
TERCER. Sí que és cert que el nostre ajuntament va fer uns treballs en el Foix, concretament el mes d’abril. Però també és ben cert que l’ACA no estava d’acord amb la manera d’executar aquests treballs, i el temps li ha donat la raó. La terra que es va treure s’hauria d’haver escampat més, i no limitar-se a fer una “trinxera”. Això ha comportat que els primers temporals hagin tornat a tancar les bocanes. Així mateix, FAUNA de Cubelles vol fer palès que la nostra associació va requerir a l’Ajuntament que fes els treballs, primer en la reunió del dia 13 de febrer a Serveis Tècnics, i després amb la instància número 2006/2479 de 13 de març.Si tant l'Ajuntament com l’ACA coneixen la problemàtica del tancament del Foix per terres, per què no ho han solucionat encara? Per què hem de ser les entitats i els ciutadans els que hem d’alertar dels problemes?FAUNA de Cubelles, en la denuncia que va presentar a l’ACA, li va observar que no ens semblava bé que el nostre municipi financïi la totalitat dels treballs d’obertura del Foix, en no estar la totalitat del riu al nostre municipi.
QUART. Nosaltres creiem que cal urgentment una ordenança reguladora d’aquest indret, per a l’elaboració de la qual ens hi oferim. És una col•laboració que nosaltres sempre hem donat al nostre ajuntament.
CINQUÈ, FAUNA de Cubelles, té les analítiques que demostren que hi van haver abocaments d’aigües fecals al Foix, amb la presencia de bacteris coliformes de 20.200 per 100 ml, d'escheríchia coli de 18.400 per 100 ml i amb la presencia de str. faecalis, amb una presencia de més de 2.000 de gèrmens per 1 ml, i no entenem, perquè l’Ajuntament ha estat defensant amb tanta vehemència l’empresa que gestiona el clavegueram del municipi, quan en els registres de la Policia Municipal almenys consta una trucada d’un veí, el dia 12 d’octubre, entre les 9 i les 10 hores, alertant que hi havia una fuita d’aigües fecals a la planta de bombeig situada entre els carrers Jaume I i Pompeu Fabra, dins de l’espai natural.
Per tot això, FAUNA de Cubelles demana a les autoritats competents que depurin les possibles responsabilitats de les persones i/o empreses en els abocaments d’aigües fecals a la desembocadura del riu Foix perquè, a més de contaminar un riu, aquest espai està inclòs a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea i que, per tant, aquest espai natural cal que sigui preservat al màxim.
FAUNA DE CUBELLES
www.vilanovadigital.com
Comunicat de Fauna Cubelles sobre l'aparició de peixos morts al riu Foix.
Per Fauna Cubelles 14/11/2006 22:00:20
FAUNA de Cubelles, associació que des d’un principi ha vetllat pel medi natural de la nostra vila, vol contestar el comunicat de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cubelles sobre l’aparició de peixos morts al riu Foix.
PRIMER- FAUNA de Cubelles no creu que els abocaments d’aigües fecals siguin una alarma infundada, i si que, per sort, són una preocupació social.
SEGON. ¿Com es va valorar des dels Serveis Tècnics Municipals i des de l’ACA la possibilitat o no que la mort dels peixos fos deguda a aigües fecals? No ens consta que ni l’Ajuntament, que considera massa car fer analitzar l’aigua, ni l’ACA hagin fet cap analítica.
TERCER. Sí que és cert que el nostre ajuntament va fer uns treballs en el Foix, concretament el mes d’abril. Però també és ben cert que l’ACA no estava d’acord amb la manera d’executar aquests treballs, i el temps li ha donat la raó. La terra que es va treure s’hauria d’haver escampat més, i no limitar-se a fer una “trinxera”. Això ha comportat que els primers temporals hagin tornat a tancar les bocanes. Així mateix, FAUNA de Cubelles vol fer palès que la nostra associació va requerir a l’Ajuntament que fes els treballs, primer en la reunió del dia 13 de febrer a Serveis Tècnics, i després amb la instància número 2006/2479 de 13 de març.Si tant l'Ajuntament com l’ACA coneixen la problemàtica del tancament del Foix per terres, per què no ho han solucionat encara? Per què hem de ser les entitats i els ciutadans els que hem d’alertar dels problemes?FAUNA de Cubelles, en la denuncia que va presentar a l’ACA, li va observar que no ens semblava bé que el nostre municipi financïi la totalitat dels treballs d’obertura del Foix, en no estar la totalitat del riu al nostre municipi.
QUART. Nosaltres creiem que cal urgentment una ordenança reguladora d’aquest indret, per a l’elaboració de la qual ens hi oferim. És una col•laboració que nosaltres sempre hem donat al nostre ajuntament.
CINQUÈ, FAUNA de Cubelles, té les analítiques que demostren que hi van haver abocaments d’aigües fecals al Foix, amb la presencia de bacteris coliformes de 20.200 per 100 ml, d'escheríchia coli de 18.400 per 100 ml i amb la presencia de str. faecalis, amb una presencia de més de 2.000 de gèrmens per 1 ml, i no entenem, perquè l’Ajuntament ha estat defensant amb tanta vehemència l’empresa que gestiona el clavegueram del municipi, quan en els registres de la Policia Municipal almenys consta una trucada d’un veí, el dia 12 d’octubre, entre les 9 i les 10 hores, alertant que hi havia una fuita d’aigües fecals a la planta de bombeig situada entre els carrers Jaume I i Pompeu Fabra, dins de l’espai natural.
Per tot això, FAUNA de Cubelles demana a les autoritats competents que depurin les possibles responsabilitats de les persones i/o empreses en els abocaments d’aigües fecals a la desembocadura del riu Foix perquè, a més de contaminar un riu, aquest espai està inclòs a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea i que, per tant, aquest espai natural cal que sigui preservat al màxim.
FAUNA DE CUBELLES
www.vilanovadigital.com
14.11.06
I A PARTIR D'ARA, TAMBÉ...
Per tenir la informacó al dia, subscrpció gratuïta a:
ICbforumpercubelles · ICb FORUM PER CUBELLES
DIARI DE CUBELLES ICb FORUM PER CUBELLES
Per tenir la informacó al dia, subscrpció gratuïta a:
ICbforumpercubelles · ICb FORUM PER CUBELLES
DIARI DE CUBELLES ICb FORUM PER CUBELLES
Aquest és un espai de comunicació i intercanvi d'opinions sobre i per Cubelles. Preguem als lectors i als autors dels comentaris oberts que siguin respectuosos amb la diversitat d'idees i de sensibilitats. Només des del raonament sincer i l'honestedat podem enfortir democràticament el nostre poble. L'e-mail del DIARI DE CUBELLES és diaridecubelles@yahoo.es (podeu enviar opinions, comentaris, suggerències...)i le-maild'ICb FORUM PER CUBELLES és ICbforumpercubelles@yahoo.es
Mensajes más recientes (Agrupar por tema)
Mensajes más recientes (Agrupar por tema)
Direcciones del grupo
Publicar mensaje:
ICbforumpercubelles@yahoogroups.com
Subscribir:
ICbforumpercubelles-subscribe@yahoogroups.com
Cancelar suscripción:
ICbforumpercubelles-unsubscribe@yahoogroups.com
Propietario:
ICbforumpercubelles-owner@yahoogroups.com
Publicar mensaje:
ICbforumpercubelles@yahoogroups.com
Subscribir:
ICbforumpercubelles-subscribe@yahoogroups.com
Cancelar suscripción:
ICbforumpercubelles-unsubscribe@yahoogroups.com
Propietario:
ICbforumpercubelles-owner@yahoogroups.com
DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
SENSE NOVETAT A LES ORDENANCES, O SÍ?
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
SENSE NOVETAT A LES ORDENANCES, O SÍ?
En segona volta, per dir-ho en termes de relació pròpia dels governs de coalició, l'Ajuntament de Cubelles ha aprovat les Ordenances Fiscals per l'any vinent amb un increment dels 2% en les tributs principals. La proposta ha obtingut el suport de set dels tretze regidors -EC-FIC, ICb i CiU- de manera que democràticament el resultat és inapelablemalgrat malgrat algunes de les fasles acusacions escoltades al Ple. La minoria numèrica d'un govern no implica que estigui incapacitat per arribar a acords amb altres grups polítics municipals i és, a lavegada, garantia d'obligar al debat, a la negociació i al pacte. Això no és dolent. El procès de negociació i aprovació de les ordenances municipals ha estat idèntic al dels darrers anys en relació als grups polítics i a més ha obert la porta (Reglament de Participació ja vigent!!) a plantejar la necessitat d'encetar una innovadora experiència d'informació pública que haurem d'acordar entre tots. Penso que es tracta ja de començar a plantejar la necessitat d'obrir un calendari de participació que abordi les explicacions necessaries sobre les reformes estructurals que es desencadenaran a les àrees d'Hisenda, Intervenció i Recaptació amb la implicació de la Diputació de Barcelona. Entrem, doncs, en una nova fase que requerirà rigor, responsabilitat i voluntat de consens i de treball entre tots els grups municipals. El grups al qual represento aposta i està preparat per aquesta nova etapa i per això sol.licita obertament major voluntat d'arribar a consensos per part de tots els representants municipals. Cubelles, com hem dit sempre, bé s'ho val!. 16.-
La veritat són les víctimes
El pas del temps ha enterrat els casos en l'oblit .
Maruja Torres va escriure a les seves memòries, Mujer en guerra, que "la veritat són les víctimes," no les converses, els acords i les gestions que tenen lloc en gairebé tots els conflictes. Tenia ben present la mort del seu company, el fotògraf Juantxu Rodríguez, el desembre de 1989 a Panamà, a mans d'uns soldats nord-americans en els dies del conflicte del president Noriega. Deu anys després va tenir lloc una exposició al Col·legi de Periodistes que duia per títol No se olviden de Cabezas, sobre l'obra del fotògraf José Luis Cabezas, que havia mort assassinat poc després d'haver pres unes fotografies d'un militar especialitzat en repressió. Tot això, lògicament, ja es memòria.
I ara, de nou, arriba un altre cas, la mort violenta de la periodista russa Anna Politkóvskaia, que serà recordada en un homenatge a Barcelona demà dimecres dia 15 de novembre, promogut pel PEN Club Català. La dona va ser assassinada el passat dissabte 7 d'octubre. Tornava de comprar en un supermercat i entrava en l'ascensor de casa seva quan uns sicaris -quin altre nom se'ls pot donar?- la van matar de quatre trets. No són els únics en aquests anys. La redacció de la revista Nóvaya Gazeta ja havia tingut una altra víctima mortal anteriorment. Han estat casos sobre els quals s'ha escrit, s'ha denunciat, s'ha intentat que es fes justícia. Teòricament, sempre s'ha investigat, però el pas del temps ha enterrat els casos en l'oblit, fent la sensació que els que van inspirar aquestes morts mai no van ser molestats.
Maruja Torres, la mateixa Maruja que va veure com mataven el seu company, ha escrit encertadament sobre la periodista russa assassinada que "hay una palabra más importante que la de asesinato en el caso de Anna Politkóvskaia. Esa palabra es tortura". Té raó. Podríem confondre'ns i oblidar sobre què estava treballant la reportera, que ja havia denunciat en algunes ocasions la situació a Txetxènia i que, com ja s'ha explicat a bastament, tenia llesta una investigació sobre les tortures practicades a joves d'aquell país. Part del que tenia preparat ja ha estat publicat i dóna una idea contundent de les intencions de l'autora. Caldria, doncs, aprofundir sobre aquest tema tan greu que, encara avui dia, afecta tanta gent en tants països. Llegim o escoltem, sovint des d'una incòmoda indiferència, algunes notícies tan greus com el reconeixement que es segresten persones amb la sospita de la seva militància en Al-Qaida o en alguna altra organització de caràcter terrorista. És fàcil deduir que els segrestats són en ocasions torturats i interrogats sense cap mena de drets. Això és el que criticava amb tota energia Anna Politkóvskaia, que per cert va rebre fa dos anys el primer premi internacional Vázquez Montalbán, concedit a Barcelona.
Té raó Maruja Torres. No podem deixar de banda allò pel qual lluitava la gran reportera russa que, a més, era una ciutadana compromesa. Per exemple, fa uns anys, en ple conflicte bèl·lic a Rússia, va salvar un grup de jubilats a Grozni, la capital de Txetxènia. El seu darrer i inacabat treball deixava clar que sovint els torturats havien estat qualificats de terroristes amb cometes perquè hi havia un dubte raonable i que amb aquestes pràctiques execrables s'esperava arrencar una confessió.
Ja sabem que no hi ha res de nou sota el sol. La memòria ens podria dur a repassar un llibre terrible, La confesión, d'Arthur London, on aquest comunista de soca-rel era torturat pels seus antics correligionaris per arrencar-li això, una confessió, en temps de l'estalinisme.
Pensàvem, potser, d'una manera ingènua que els temps canviarien i la lluita pels drets humans arraconaria definitivament la tortura i que tan sols subsistiria en alguns països on no es practica la democràcia. El que realment resulta desmoralitzador és que a dos grans països com els Estats Units i Rússia es trobi lògic que es torturi. En el primer cas, amb el consens del Congrés i del Senat, en alguns casos "justificats" davant algun perill hipotètic per als ciutadans nord-americans, i en el segon cas ni tan sols es reconeix aquesta vergonyant actitud.
Si la mort de Politkóvskaia servís per donar un impuls enèrgic a la lluita contra la tortura, seria el millor homenatge. Maruja Torres, però, en el seu article sobre la periodista russa, es mostra pessimista. L'acaba així: "Descansa en paz, querida Anna. Es lo único que vas a obtener. Ya nadie te persigue." I és que el passat recent no és per encendre bengales.
Josep M. Huertas
Periodista
www.avui.cat
El pas del temps ha enterrat els casos en l'oblit .
Maruja Torres va escriure a les seves memòries, Mujer en guerra, que "la veritat són les víctimes," no les converses, els acords i les gestions que tenen lloc en gairebé tots els conflictes. Tenia ben present la mort del seu company, el fotògraf Juantxu Rodríguez, el desembre de 1989 a Panamà, a mans d'uns soldats nord-americans en els dies del conflicte del president Noriega. Deu anys després va tenir lloc una exposició al Col·legi de Periodistes que duia per títol No se olviden de Cabezas, sobre l'obra del fotògraf José Luis Cabezas, que havia mort assassinat poc després d'haver pres unes fotografies d'un militar especialitzat en repressió. Tot això, lògicament, ja es memòria.
I ara, de nou, arriba un altre cas, la mort violenta de la periodista russa Anna Politkóvskaia, que serà recordada en un homenatge a Barcelona demà dimecres dia 15 de novembre, promogut pel PEN Club Català. La dona va ser assassinada el passat dissabte 7 d'octubre. Tornava de comprar en un supermercat i entrava en l'ascensor de casa seva quan uns sicaris -quin altre nom se'ls pot donar?- la van matar de quatre trets. No són els únics en aquests anys. La redacció de la revista Nóvaya Gazeta ja havia tingut una altra víctima mortal anteriorment. Han estat casos sobre els quals s'ha escrit, s'ha denunciat, s'ha intentat que es fes justícia. Teòricament, sempre s'ha investigat, però el pas del temps ha enterrat els casos en l'oblit, fent la sensació que els que van inspirar aquestes morts mai no van ser molestats.
Maruja Torres, la mateixa Maruja que va veure com mataven el seu company, ha escrit encertadament sobre la periodista russa assassinada que "hay una palabra más importante que la de asesinato en el caso de Anna Politkóvskaia. Esa palabra es tortura". Té raó. Podríem confondre'ns i oblidar sobre què estava treballant la reportera, que ja havia denunciat en algunes ocasions la situació a Txetxènia i que, com ja s'ha explicat a bastament, tenia llesta una investigació sobre les tortures practicades a joves d'aquell país. Part del que tenia preparat ja ha estat publicat i dóna una idea contundent de les intencions de l'autora. Caldria, doncs, aprofundir sobre aquest tema tan greu que, encara avui dia, afecta tanta gent en tants països. Llegim o escoltem, sovint des d'una incòmoda indiferència, algunes notícies tan greus com el reconeixement que es segresten persones amb la sospita de la seva militància en Al-Qaida o en alguna altra organització de caràcter terrorista. És fàcil deduir que els segrestats són en ocasions torturats i interrogats sense cap mena de drets. Això és el que criticava amb tota energia Anna Politkóvskaia, que per cert va rebre fa dos anys el primer premi internacional Vázquez Montalbán, concedit a Barcelona.
Té raó Maruja Torres. No podem deixar de banda allò pel qual lluitava la gran reportera russa que, a més, era una ciutadana compromesa. Per exemple, fa uns anys, en ple conflicte bèl·lic a Rússia, va salvar un grup de jubilats a Grozni, la capital de Txetxènia. El seu darrer i inacabat treball deixava clar que sovint els torturats havien estat qualificats de terroristes amb cometes perquè hi havia un dubte raonable i que amb aquestes pràctiques execrables s'esperava arrencar una confessió.
Ja sabem que no hi ha res de nou sota el sol. La memòria ens podria dur a repassar un llibre terrible, La confesión, d'Arthur London, on aquest comunista de soca-rel era torturat pels seus antics correligionaris per arrencar-li això, una confessió, en temps de l'estalinisme.
Pensàvem, potser, d'una manera ingènua que els temps canviarien i la lluita pels drets humans arraconaria definitivament la tortura i que tan sols subsistiria en alguns països on no es practica la democràcia. El que realment resulta desmoralitzador és que a dos grans països com els Estats Units i Rússia es trobi lògic que es torturi. En el primer cas, amb el consens del Congrés i del Senat, en alguns casos "justificats" davant algun perill hipotètic per als ciutadans nord-americans, i en el segon cas ni tan sols es reconeix aquesta vergonyant actitud.
Si la mort de Politkóvskaia servís per donar un impuls enèrgic a la lluita contra la tortura, seria el millor homenatge. Maruja Torres, però, en el seu article sobre la periodista russa, es mostra pessimista. L'acaba així: "Descansa en paz, querida Anna. Es lo único que vas a obtener. Ya nadie te persigue." I és que el passat recent no és per encendre bengales.
Josep M. Huertas
Periodista
www.avui.cat
L’augment ens acostarà a la mitjana europea
Obrir l’aixeta serà un 30% més car el 2010
Obrir l'aixeta al Barcelonès és quatre vegades més car que a la Vall d'Aran. Les diferències territorials en el preu de l'aigua responen a la diferència entre les infraestructures necessàries per fer-la arribar a les llars. I és que des de que neix un riu, fins que l'aigua arriba a l'aixeta de casa nostra, generem un seguit de despeses que es reflecteixen de forma desigual a la factura. Segons fixa una normativa europea, tots aquests costos mediambientals s'hauran d'incloure en el rebut abans del 2010, fet que pot suposar un augment del 30% en el preu de l'aigua per a usos. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), però, aposta per una tarifa única.
www.lamalla.net
Obrir l’aixeta serà un 30% més car el 2010
Obrir l'aixeta al Barcelonès és quatre vegades més car que a la Vall d'Aran. Les diferències territorials en el preu de l'aigua responen a la diferència entre les infraestructures necessàries per fer-la arribar a les llars. I és que des de que neix un riu, fins que l'aigua arriba a l'aixeta de casa nostra, generem un seguit de despeses que es reflecteixen de forma desigual a la factura. Segons fixa una normativa europea, tots aquests costos mediambientals s'hauran d'incloure en el rebut abans del 2010, fet que pot suposar un augment del 30% en el preu de l'aigua per a usos. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), però, aposta per una tarifa única.
www.lamalla.net
Participació Ciutadana i Comunicació
La Federació de Ràdios Locals premia els 25 anys de Ràdio Cubelles.
L'acte de lliurament va tenir lloc en el marc del III Congrés de Ràdio Municipal.
La Federació de Ràdios Locals de Catalunya ha premiat, en el marc del III Congrés de Ràdio Municipal, l’assoliment dels 25 anys de ràdio municipal a Ràdio Cubelles. L'organisme que agrupa les emissores municipals va lliurar una escultura commemorativa d’aquest aniversari, obra de M. Mar Hernández, titulada Projecció, i que forma part d’una edició limitada que també han rebut altres emissores que porten més de 25 anys en antena.
L’acte de lliurament del guardó va tenir lloc el passat dissabte 11 de novembre durant la Cloenda del Congrés que aquest any es titulava Cap a un nou escenari en la comunicació de proximitat i que es va celebrar els dies 10 i 11 de novembre a la Torre Agbar de Barcelona. La trobada ha servit per enfortir els llaços entre les emissores de proximitat dels Països Catalans i per reflexionar sobre els nous reptes del sector, com la qualitat de l'oferta i l'ús de les noves tecnologies, i el futur d’aquest mitjà de comunicació.
Els organitzadors han explicat que la ràdio local es troba davant un nou escenari comunicatiu amb l'arribada de la TDT, que permetrà a les emissores municipals recuperar el protagonisme en el paper de la comunicació de proximitat. El Congrés s’obria amb una taula rodona sobre Internet que seguia amb tres taules més que van tractar l'oferta i la demanda, el compromís amb l’audiència i el paper de l’administració.
Ràdio Cubelles. Dilluns, 13-11-2006
www.cubelles.com
La Federació de Ràdios Locals premia els 25 anys de Ràdio Cubelles.
L'acte de lliurament va tenir lloc en el marc del III Congrés de Ràdio Municipal.
La Federació de Ràdios Locals de Catalunya ha premiat, en el marc del III Congrés de Ràdio Municipal, l’assoliment dels 25 anys de ràdio municipal a Ràdio Cubelles. L'organisme que agrupa les emissores municipals va lliurar una escultura commemorativa d’aquest aniversari, obra de M. Mar Hernández, titulada Projecció, i que forma part d’una edició limitada que també han rebut altres emissores que porten més de 25 anys en antena.
L’acte de lliurament del guardó va tenir lloc el passat dissabte 11 de novembre durant la Cloenda del Congrés que aquest any es titulava Cap a un nou escenari en la comunicació de proximitat i que es va celebrar els dies 10 i 11 de novembre a la Torre Agbar de Barcelona. La trobada ha servit per enfortir els llaços entre les emissores de proximitat dels Països Catalans i per reflexionar sobre els nous reptes del sector, com la qualitat de l'oferta i l'ús de les noves tecnologies, i el futur d’aquest mitjà de comunicació.
Els organitzadors han explicat que la ràdio local es troba davant un nou escenari comunicatiu amb l'arribada de la TDT, que permetrà a les emissores municipals recuperar el protagonisme en el paper de la comunicació de proximitat. El Congrés s’obria amb una taula rodona sobre Internet que seguia amb tres taules més que van tractar l'oferta i la demanda, el compromís amb l’audiència i el paper de l’administració.
Ràdio Cubelles. Dilluns, 13-11-2006
www.cubelles.com
13.11.06
Hisenda i Recursos Humans
Avui se celebra novament el ple de les ordenances fiscals La sessió s'emetrà en directe per Ràdio Cubelles (107,5 FM).
El ple de l'Ajuntament de Cubelles es tornarà a reunir aquesta tarda, en sessió extraordinària i urgent, per debatre novament les ordenances fiscals, que van quedar sobre la mesa el passat 9 de novembre després de la proposta feta per CiU d'elaborar un estudi dels costos fixes del consistori.
La sessió tindrà lloc a 2/4 de 6 de la tarda i s'emetrà en directe per Ràdio Cubelles (107,5 FM).
Avui se celebra novament el ple de les ordenances fiscals La sessió s'emetrà en directe per Ràdio Cubelles (107,5 FM).
El ple de l'Ajuntament de Cubelles es tornarà a reunir aquesta tarda, en sessió extraordinària i urgent, per debatre novament les ordenances fiscals, que van quedar sobre la mesa el passat 9 de novembre després de la proposta feta per CiU d'elaborar un estudi dels costos fixes del consistori.
La sessió tindrà lloc a 2/4 de 6 de la tarda i s'emetrà en directe per Ràdio Cubelles (107,5 FM).
L'aprovació de les ordenances fiscals de Cubelles s'hauran de tornar a debatre
Per Ajt Cubelles 12/11/2006 21:06:14
Després de gairebé dues hores de debat, el ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar la proposta del grup municipal de CiU de deixar les ordenances fiscals sobre la mesa. Joan Albet (CiU) va demanar "l'elaboració d'un estudi que defineixi quins són les despeses fixes que té l'Ajuntament per al 2007" abans de decidir si la proposta feta per l'equip de govern tira endavant.
La petició de CiU va rebre el suport de l'equip de govern (EC-FIC i ICb) en una segona votació, després que en la primera es produís un empat (dos vots a favor de CiU; dos en contra d'ICV; i set abstencions d'EC, ICb, PSC, PPC i ERC). La decisió implica l'elaboració de l'estudi sol•licitat i la convocatòria d'una nova sessió per presentar una nova proposta d'ordenances. L'esmena que no va prosperar va ser la presentada per ICV, que va demanar "congelar les ordenances fiscals per al 2007". La regidora Mònica Miquel va basar la seva petició en "el romanent de tresoreria de 6 milions d'€ que el senyor Marcillas diu que tenim; el recentment aprovat canvi de gestió de la recaptació que implicarà que tothom pagui, i per tant s'incrementarà la recaptació; i que no s'han fet les audiències públiques que estableix el nou reglament de participació ciutadana". La petició només va comptar amb el suport d'ICV, PPC i ERC, mentre que el PSC es va abstenir i EC, ICb i CiU van votar-hi en contra. Postures enfrontadesMalgrat tot, els grups van exposar el seu posicionament sobre la proposta presentada per l'equip de govern. Josep Marcillas, Alcalde i regidor d'Hisenda, va repassar els diferents increments proposats, la majoria dels quals pugen l'IPC de setembre de 2006 (2,9%). Marcillas va manifestar que "amb aquest increment només es cobreixen una part de les despeses en què creixeran els sous, les concessions i altres despeses fixes que té previstes el consistori per al 2007". Capítol a part mereix la proposta d'increment de la taxa de l'aigua i del clavegueram, en què es proposa un increment del 4,13%. L'empresa Sorea, concessionària de la gestió de l'aigua i del clavegueram, va presentar un estudi sol•licitant l'increment de la taxa, ja que des de l'any 2000 aquests costos no han variat. La revisió proposada per Sorea ha estat avaluada pels Serveis Tècnics.
L'aprovació de les ordenances fiscals de Cubelles s'hauran de tornar a debatre
Per Ajt Cubelles 12/11/2006 21:06:14
Després de gairebé dues hores de debat, el ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar la proposta del grup municipal de CiU de deixar les ordenances fiscals sobre la mesa. Joan Albet (CiU) va demanar "l'elaboració d'un estudi que defineixi quins són les despeses fixes que té l'Ajuntament per al 2007" abans de decidir si la proposta feta per l'equip de govern tira endavant.
La petició de CiU va rebre el suport de l'equip de govern (EC-FIC i ICb) en una segona votació, després que en la primera es produís un empat (dos vots a favor de CiU; dos en contra d'ICV; i set abstencions d'EC, ICb, PSC, PPC i ERC). La decisió implica l'elaboració de l'estudi sol•licitat i la convocatòria d'una nova sessió per presentar una nova proposta d'ordenances. L'esmena que no va prosperar va ser la presentada per ICV, que va demanar "congelar les ordenances fiscals per al 2007". La regidora Mònica Miquel va basar la seva petició en "el romanent de tresoreria de 6 milions d'€ que el senyor Marcillas diu que tenim; el recentment aprovat canvi de gestió de la recaptació que implicarà que tothom pagui, i per tant s'incrementarà la recaptació; i que no s'han fet les audiències públiques que estableix el nou reglament de participació ciutadana". La petició només va comptar amb el suport d'ICV, PPC i ERC, mentre que el PSC es va abstenir i EC, ICb i CiU van votar-hi en contra. Postures enfrontadesMalgrat tot, els grups van exposar el seu posicionament sobre la proposta presentada per l'equip de govern. Josep Marcillas, Alcalde i regidor d'Hisenda, va repassar els diferents increments proposats, la majoria dels quals pugen l'IPC de setembre de 2006 (2,9%). Marcillas va manifestar que "amb aquest increment només es cobreixen una part de les despeses en què creixeran els sous, les concessions i altres despeses fixes que té previstes el consistori per al 2007". Capítol a part mereix la proposta d'increment de la taxa de l'aigua i del clavegueram, en què es proposa un increment del 4,13%. L'empresa Sorea, concessionària de la gestió de l'aigua i del clavegueram, va presentar un estudi sol•licitant l'increment de la taxa, ja que des de l'any 2000 aquests costos no han variat. La revisió proposada per Sorea ha estat avaluada pels Serveis Tècnics.
LA RUEDA // PILAR RAHOLA
Renfe, la disculpa cachonda
PILAR Rahola
Periodista
Lo mejor ha sido el espot. La semana pasada, en tamaño grande, Renfe y Adif publicaron un anuncio disculpándose por el caos que padecen sus trenes de cercanías. Buena gente, venían a decir que lo sentían mucho, que era difícil compaginar las obras del AVE con un buen servicio diario, que nos aman con toda la intensidad y que, lejos de una responsabilidad de gestión, debe tratarse de algún castigo divino. Castigo que, cual severa penitencia, se augura duradero. Me encantan los responsables públicos cuando se convierten en colegas y nos dan palmaditas de compadreo. Ya sabes, si por mí fuera... Y una se queda con esa cara de cornuda y pagando la bebida, tan propia del usuario de a pie. ¿Tendremos que dar las gracias?
Sin embargo, el Divino no tiene la culpa de una red ferroviaria que es la más lenta de Europa --la información de EL PERIÓDICO era ilustrativa--, ni de haber tenido de gestor del AVE a la plaga de Egipto llamada Álvarez-Cascos, ni de haber sufrido unos niveles de inversión en infraestructuras vergonzantes. El problema de Cercanías no es ambiental ni religioso; es estructural, tiene nombres y apellidos y se llama gestión lenta, mala, centralizada y carente de ambición. Y todo ello, cual ley de Murphy, esforzándose en hacerlo peor de año en año. Los usuarios de Renfe han crecido, los ingresos se han multiplicado, las necesidades han descontrolado la logística y los responsables siguen actuando como si estuviéramos en la época del Sevillano. Malos gestores, pésimas previsiones, escasos recursos.El resultado es un caos casi diario, miles de afectados en sus vidas, en sus trabajos, en sus cuitas, y una administración tan beatífica, que lo lamenta mucho y nos pide disculpas. Nos las pide en pasado y en futuro, dando por hecho que este rosario acaba de empezar sus cuentas. Es decir, lo hacen mal, perpetúan los errores durante décadas, sus trenes pierden el tren de Europa, entran en el caos, y los chicos se nos ponen estupendos. Perdonen las molestias, paguen sus tribunos y no se preocupen ustedes, que nosotros continuaremos molestando.
http://www.elperiodico.cat/
Renfe, la disculpa cachonda
PILAR Rahola
Periodista
Lo mejor ha sido el espot. La semana pasada, en tamaño grande, Renfe y Adif publicaron un anuncio disculpándose por el caos que padecen sus trenes de cercanías. Buena gente, venían a decir que lo sentían mucho, que era difícil compaginar las obras del AVE con un buen servicio diario, que nos aman con toda la intensidad y que, lejos de una responsabilidad de gestión, debe tratarse de algún castigo divino. Castigo que, cual severa penitencia, se augura duradero. Me encantan los responsables públicos cuando se convierten en colegas y nos dan palmaditas de compadreo. Ya sabes, si por mí fuera... Y una se queda con esa cara de cornuda y pagando la bebida, tan propia del usuario de a pie. ¿Tendremos que dar las gracias?
Sin embargo, el Divino no tiene la culpa de una red ferroviaria que es la más lenta de Europa --la información de EL PERIÓDICO era ilustrativa--, ni de haber tenido de gestor del AVE a la plaga de Egipto llamada Álvarez-Cascos, ni de haber sufrido unos niveles de inversión en infraestructuras vergonzantes. El problema de Cercanías no es ambiental ni religioso; es estructural, tiene nombres y apellidos y se llama gestión lenta, mala, centralizada y carente de ambición. Y todo ello, cual ley de Murphy, esforzándose en hacerlo peor de año en año. Los usuarios de Renfe han crecido, los ingresos se han multiplicado, las necesidades han descontrolado la logística y los responsables siguen actuando como si estuviéramos en la época del Sevillano. Malos gestores, pésimas previsiones, escasos recursos.El resultado es un caos casi diario, miles de afectados en sus vidas, en sus trabajos, en sus cuitas, y una administración tan beatífica, que lo lamenta mucho y nos pide disculpas. Nos las pide en pasado y en futuro, dando por hecho que este rosario acaba de empezar sus cuentas. Es decir, lo hacen mal, perpetúan los errores durante décadas, sus trenes pierden el tren de Europa, entran en el caos, y los chicos se nos ponen estupendos. Perdonen las molestias, paguen sus tribunos y no se preocupen ustedes, que nosotros continuaremos molestando.
http://www.elperiodico.cat/
FUSIÓN PARLAMENTARIA
ICV rechaza unirse al PSC en el Congreso como propone Maragall
EL PERIÓDICO
BARCELONA
El vicepresidente de ICV Jordi Guillot rechazó ayer la oferta del presidente del PSC, Pasqual Maragall, de unir ambos grupos parlamentarios en el Congreso. El todavía president de la Generalitat propuso el pasado viernes, durante la entrega a título póstumo de la Medalla d'Or de la Generalitat a Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, que se reproduzca el mismo modelo de la Entesa Catalana del Senado en la Cámara baja y también en el Parlament de Catalunya. El ecosocialista le respondió que son "familias diferentes".
Guillot recordó que el acuerdo de los tres partidos catalanes de izquierdas --PSC, ERC e ICV-- en el Senado "tiene un sentido y una razón histórica", pero "no tiene ningún sentido" repetirlo en el Congreso de Diputados. Maragall hizo esta invitación durante su intervención en el acto de homenaje al Guti y, al día siguiente, ante el consejo nacional del PSC."PSC e ICV son proyectos distintos de la izquierda catalana, con programas diferentes. Ellos son izquierda y nosotros somos izquierda verde", le respondió ayer el también portavoz de la coalición ecosocialista. En opinión de Jordi Guillot, esta "singularidad" debe poder representarse en el Congreso y añadió que dicha unión de los grupos "no sería conveniente".Tras expresar su "respeto y consideración" a Maragall, Guillot señaló que esto no comporta "que no pueda haber diálogo" pero recomendó que "lo primero que tendría que tener el PSC es grupo propio en el Congreso".
www.elperiodico.cat
ICV rechaza unirse al PSC en el Congreso como propone Maragall
EL PERIÓDICO
BARCELONA
El vicepresidente de ICV Jordi Guillot rechazó ayer la oferta del presidente del PSC, Pasqual Maragall, de unir ambos grupos parlamentarios en el Congreso. El todavía president de la Generalitat propuso el pasado viernes, durante la entrega a título póstumo de la Medalla d'Or de la Generalitat a Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, que se reproduzca el mismo modelo de la Entesa Catalana del Senado en la Cámara baja y también en el Parlament de Catalunya. El ecosocialista le respondió que son "familias diferentes".
Guillot recordó que el acuerdo de los tres partidos catalanes de izquierdas --PSC, ERC e ICV-- en el Senado "tiene un sentido y una razón histórica", pero "no tiene ningún sentido" repetirlo en el Congreso de Diputados. Maragall hizo esta invitación durante su intervención en el acto de homenaje al Guti y, al día siguiente, ante el consejo nacional del PSC."PSC e ICV son proyectos distintos de la izquierda catalana, con programas diferentes. Ellos son izquierda y nosotros somos izquierda verde", le respondió ayer el también portavoz de la coalición ecosocialista. En opinión de Jordi Guillot, esta "singularidad" debe poder representarse en el Congreso y añadió que dicha unión de los grupos "no sería conveniente".Tras expresar su "respeto y consideración" a Maragall, Guillot señaló que esto no comporta "que no pueda haber diálogo" pero recomendó que "lo primero que tendría que tener el PSC es grupo propio en el Congreso".
www.elperiodico.cat
12.11.06
Dones
Isabel-Clara Simó
Barcelona és una ciutat tan polimorfa que encabeix les més rabiüdes contradiccions, i així hi conviu gent llepada i d'altra de procaç; atents ciutadans que somriuen rere múltiples pròtesis dentals i energúmens que puden d'halitosi; cuiners celebèrrims i productors de gasòfies incomestibles; escriptors domesticats que fan gràcia i brutals transgressors del verb literari; motoristes -i ciclistes!- dominats per un fabulós superego i conductors que confien tant en els semàfors com en Déu.
Una de les notícies més sorprenents d'aquesta ciutat insensata i bella, agosarada i poruga, magnífica i brutal, és l'aparició, ja a finals del XIX i sobretot als albors del XX, d'un nombre immens d'institucions per a la dona. Instituts, tallers, ateneus, escoles, biblioteques i un munt d'indrets pensats per a la dona, cosa que va originar una de les actituds més progressistes d'Europa pel que fa al marginat i ultratjat món femení.
Per què passava això? Maria Aurèlia Capmany, que és qui millor ho va estudiar, va concloure que a Barcelona es donava una circumstància singular: un gran nombre de dones solteres. La causa seria complexa d'escatir. Això va despertar l'interès de la burgesia més conservadora per veure què fer amb aquests "excedents" de la producció, dit sigui en sentit zoològic. Les primeres burgeses que se'n van preocupar, com la magnífica Francesca Bonnemaison de Verdaguer, creadora de l'Institut de Cultura de la Dona, potser no s'adonaven que aquestes benpensants institucions serien la llavor del divorci i del dret a l'avortament. Molt per davant d'Estats Units, podeu pujar-hi de peus.
www.avui.cat
Isabel-Clara Simó
Barcelona és una ciutat tan polimorfa que encabeix les més rabiüdes contradiccions, i així hi conviu gent llepada i d'altra de procaç; atents ciutadans que somriuen rere múltiples pròtesis dentals i energúmens que puden d'halitosi; cuiners celebèrrims i productors de gasòfies incomestibles; escriptors domesticats que fan gràcia i brutals transgressors del verb literari; motoristes -i ciclistes!- dominats per un fabulós superego i conductors que confien tant en els semàfors com en Déu.
Una de les notícies més sorprenents d'aquesta ciutat insensata i bella, agosarada i poruga, magnífica i brutal, és l'aparició, ja a finals del XIX i sobretot als albors del XX, d'un nombre immens d'institucions per a la dona. Instituts, tallers, ateneus, escoles, biblioteques i un munt d'indrets pensats per a la dona, cosa que va originar una de les actituds més progressistes d'Europa pel que fa al marginat i ultratjat món femení.
Per què passava això? Maria Aurèlia Capmany, que és qui millor ho va estudiar, va concloure que a Barcelona es donava una circumstància singular: un gran nombre de dones solteres. La causa seria complexa d'escatir. Això va despertar l'interès de la burgesia més conservadora per veure què fer amb aquests "excedents" de la producció, dit sigui en sentit zoològic. Les primeres burgeses que se'n van preocupar, com la magnífica Francesca Bonnemaison de Verdaguer, creadora de l'Institut de Cultura de la Dona, potser no s'adonaven que aquestes benpensants institucions serien la llavor del divorci i del dret a l'avortament. Molt per davant d'Estats Units, podeu pujar-hi de peus.
www.avui.cat
10.11.06
JUAN JOSÉ MILLÁS
Humillante
JUAN JOSÉ MILLÁS
EL PAÍS
Cualquier persona con dos dedos de frente sabe que las medidas de "seguridad" adoptadas a partir de esta semana en los aeropuertos son una locura. Nada es más inseguro ni humillante que cruzar un arco antimetales descalzo y sujetándote los pantalones ante la mirada irónica o suspicaz de un grupo de uniformados. La seguridad a ese precio es sólo precio. El problema es dónde protestar, porque, si lo hemos entendido bien, se trata de una "directiva europea", es decir, no sabemos quién es exactamente el paranoico al que se le ha ocurrido. El interruptor de la luz lo maneja un alemán y el tránsito aeroportuario un belga. Como ven, todo muy tranquilizador. Afirmar que se trata de una "directiva europea" es tanto como atribuir la decisión a Dios, lo que no está mal si pensamos que Dios siempre ha sido partidario, en todas las culturas, de fomentar el miedo, el susto, el castigo, el delirio de persecución.
Pese a la apariencia de laicidad en la que vivimos instalados, nunca hemos sido tan religiosos. Ahora nuestro Dios es Alá, puesto que a él se atribuye en última instancia esta normativa que ha caído del cielo como la gota fría. No lo he descubierto yo, sino un funcionario de la T-4 madrileña con el que me animé a compartir mi perplejidad. Me pidió que no le echara la culpa al PSOE ni al PP ni a CiU, ni siquiera al tripartito. Me dijo literalmente que la culpa era de Alá. De modo que no queríamos Dios y tenemos dos tazas. Si de verdad fuéramos laicos y demócratas, ningún Estado se atrevería a humillarnos con estas prácticas religiosas.
De momento tenemos que atravesar el arco medio desnudos, con la tarjeta de embarque en la boca y haciendo equilibrios con las bandejas en las que hemos agrupado obsesivamente los objetos por densidades. Lo de los 100 mililitros, créanme, carece de importancia. El problema será cuando no nos dejen pasar con toda la masa encefálica. O con cantidades de pensamiento superiores a las permitidas por la directiva europea o por Alá. Aunque quizá esas restricciones hayan entrado ya en vigor sin que seamos conscientes de ello. Ninguna sociedad con un pensamiento entero se habría tragado esta imposición. El fundamentalismo religioso ha ganado la guerra.
www.elpais.es
Humillante
JUAN JOSÉ MILLÁS
EL PAÍS
Cualquier persona con dos dedos de frente sabe que las medidas de "seguridad" adoptadas a partir de esta semana en los aeropuertos son una locura. Nada es más inseguro ni humillante que cruzar un arco antimetales descalzo y sujetándote los pantalones ante la mirada irónica o suspicaz de un grupo de uniformados. La seguridad a ese precio es sólo precio. El problema es dónde protestar, porque, si lo hemos entendido bien, se trata de una "directiva europea", es decir, no sabemos quién es exactamente el paranoico al que se le ha ocurrido. El interruptor de la luz lo maneja un alemán y el tránsito aeroportuario un belga. Como ven, todo muy tranquilizador. Afirmar que se trata de una "directiva europea" es tanto como atribuir la decisión a Dios, lo que no está mal si pensamos que Dios siempre ha sido partidario, en todas las culturas, de fomentar el miedo, el susto, el castigo, el delirio de persecución.
Pese a la apariencia de laicidad en la que vivimos instalados, nunca hemos sido tan religiosos. Ahora nuestro Dios es Alá, puesto que a él se atribuye en última instancia esta normativa que ha caído del cielo como la gota fría. No lo he descubierto yo, sino un funcionario de la T-4 madrileña con el que me animé a compartir mi perplejidad. Me pidió que no le echara la culpa al PSOE ni al PP ni a CiU, ni siquiera al tripartito. Me dijo literalmente que la culpa era de Alá. De modo que no queríamos Dios y tenemos dos tazas. Si de verdad fuéramos laicos y demócratas, ningún Estado se atrevería a humillarnos con estas prácticas religiosas.
De momento tenemos que atravesar el arco medio desnudos, con la tarjeta de embarque en la boca y haciendo equilibrios con las bandejas en las que hemos agrupado obsesivamente los objetos por densidades. Lo de los 100 mililitros, créanme, carece de importancia. El problema será cuando no nos dejen pasar con toda la masa encefálica. O con cantidades de pensamiento superiores a las permitidas por la directiva europea o por Alá. Aunque quizá esas restricciones hayan entrado ya en vigor sin que seamos conscientes de ello. Ninguna sociedad con un pensamiento entero se habría tragado esta imposición. El fundamentalismo religioso ha ganado la guerra.
www.elpais.es
Urbanisme i Planejament
El nou port esportiu de Cubelles començarà a construir-se passat l'estiu del 2007
El Grup Marítim Metropolità i l’Ajuntament de Cubelles van fer la presentació del projecte a l’estand de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya, en el marc del Saló Nàutic de Barcelona.
Les obres de construcció del Port Esportiu de Cubelles podrien iniciar-se passat l’estiu de 2007. Així ho van anunciar Manel Nadal, secretari de Mobilitat, i Josep Marcillas, Alcalde de Cubelles, en la presentació del projecte del port cubellenc a l’estand de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya al Saló Nàutic de Barcelona. La presentació va comptar amb els màxims responsables del Grup Marítim Metropolità i una representació de regidors de l’Ajuntament de Cubelles.
Responsables de Ports de Catalunya van informar a la delegació cubellenca que, en una previsió realista, cap a la primavera del 2007 es donaria la concessió administrativa a l’empresa constructora i que es podrien adjudicar les obres de forma immediata per iniciar els treballs, que tindran una durada aproximada d’un any i mig, cap al setembre de 2007.
El port de Cubelles tindrà una superfície total de 138.000 m2. Constarà d’un canal exterior, que és on s’ubica el tub de presa d’aigua de la central tèrmica de Cubelles, i la dàrsena interior on es localitzarà el port. Els amarratges, 553 en total, aniran des dels 8 als 20 metres d’eslora. El projecte també inclou una marina seca de 1.800 m2 amb una capacitat de 144 vaixells amb una eslora màxima de 7 metres i un varador amb capacitat per a 66 vaixells. A l’aigua, els amarradors es disposen de forma que es faciliten no només les maniobres dels vaixells, si no que la seva gestió i control sigui senzilla. Els amarradors destinats a embarcacions en trànsit queden situats al costat de la zona d’oci per aconseguir entre uns i altres una interacció semblant a la del ports naturals.
La superfície de terra es divideix en tres àrees: l’àrea central, l’àrea tècnica i l’àrea comercial. L’àrea central gira al voltant de l’edifici de Capitania i està destinada als serveis nàutics. En aquesta àrea, l’Ajuntament de Cubelles disposarà d’un local per a les seves activitats. L’àrea tècnica, on estarà ubicada la marina seca, els serveis portuaris i de tallers, queda a llevant i té la particularitat que l’accés de les embarcacions per mar es fa des de el canal exterior i no des de l’interior per tal de no generar cap afectació als usuaris del port.
L’àrea comercial i d’oci es situa a ponent i gaudeix tant de la seva integració al port com de la seva proximitat a les platges. En aquest espai hi haurà 57 amarres públics tarifats. En aquesta zona s’ubicarà també una zona d’aparcament amb capacitat per a 772 vehicles que es combinaran amb arbrat. Els usos definitius que es poden donar en aquest port estan subjectes a l’aprovació del Pla especial d’usos del futur port esportiu de Cubelles per part de l’Ajuntament de Cubelles.
Respectuós amb el litoral.
El nou port esportiu de Cubelles es construeix sobre la zona de presa d’aigües de la central tèrmica de Cubelles, que fa la funció de captar i retornar al mar l’aigua que refreda la central. D’aquesta manera, es minimitza l’impacte ambiental i paisatgístic ja que el nou port no generarà noves ocupacions en el front marítim que entorpeixin la dinàmica litoral o que vagin en detriment de les zones de bany i d’esbarjo. A més, es preveu la integració paisatgística entre el port i el seu entorn com una continuïtat vegetal entre el passeig litoral i la dàrsena. D’aquesta manera, s’aprofita una estructura ja existent i, sense generar cap nou impacte, es potencia el seu ús creant un nou espai públic que podrà ser utilitzat tant per la nàutica esportiva com pels mateixos veïns de Cubelles.
Pel que fa a les mesures mediambientals, el projecte contempla un complex sistema de barreres de filtrat de sorres per garantir la qualitat de las aigües d’aspiració necessàries per la refrigeració de la tèrmica.
Josep Marcillas, Alcalde de Cubelles, va mostrar la seva “satisfacció de donar a conèixer públicament el projecte del Port Esportiu”. Marcillas va recordar que “des del 2002 estem treballant per aquest projecte que ens fa molta il·lusió” i va destacar que la construcció “tindrà una enorme repercussió, perquè serà dinamitzadora de tot el municipi creant-se serveis, llocs de treball i es un espai de turisme nàutic”. En aquest sentit, l’Alcalde cubellenc va referir-se a l’existència del Club Marítim Cubelles, fundat a principis de la dècada de 1970, com a gran referent de l’esport de la nàutica a Cubelles.
La creació de més de 500 amarratges “ajudarà a pal·liar la mancança d’amarres que es va evidenciar en la presentació del Pla de Ports de Catalunya”. Marcillas va expressar la voluntat municipal “que les obres s’iniciessin el més aviat possible, però si al 2007 el Port es pot tirar endavant ens donarem per satisfets”.
Per la seva banda, Manel Nadal, ha destacat la tasca que s'està duent a terme des de la Generalitat per ampliar l'oferta d'amarratges a Catalunya, una de les principals demandes del sector nàutic. Una oferta que ha estat contemplada en el Pla de Ports 2006-2015 i que preveu passar de 28.000 a 31.000 amarratges. Però, ha afegit, aquest pla “no podrà cobrir tota la demanda d'amarratges en aigua”. En aquest sentit, el secretari de Mobilitat ha demanat consciència en tant que això no serà mai possible i que per tant s'ha de fer 'un canvi de mentalitat' i començar a deixar els amarratges en l'aigua per les eslores grans i adequar espais de terra per als vaixells més petits.
Nadal ha remarcat també la necessitat de continuar tirant endavant projectes per fer front a aquesta demanda trobant sempre l'equilibri mediambiental i partint de la col·laboració entre les administracions públiques i el sector privat.
Departament de Comunicació
http://www.cubelles.com/
El nou port esportiu de Cubelles començarà a construir-se passat l'estiu del 2007
El Grup Marítim Metropolità i l’Ajuntament de Cubelles van fer la presentació del projecte a l’estand de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya, en el marc del Saló Nàutic de Barcelona.
Les obres de construcció del Port Esportiu de Cubelles podrien iniciar-se passat l’estiu de 2007. Així ho van anunciar Manel Nadal, secretari de Mobilitat, i Josep Marcillas, Alcalde de Cubelles, en la presentació del projecte del port cubellenc a l’estand de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya al Saló Nàutic de Barcelona. La presentació va comptar amb els màxims responsables del Grup Marítim Metropolità i una representació de regidors de l’Ajuntament de Cubelles.
Responsables de Ports de Catalunya van informar a la delegació cubellenca que, en una previsió realista, cap a la primavera del 2007 es donaria la concessió administrativa a l’empresa constructora i que es podrien adjudicar les obres de forma immediata per iniciar els treballs, que tindran una durada aproximada d’un any i mig, cap al setembre de 2007.
El port de Cubelles tindrà una superfície total de 138.000 m2. Constarà d’un canal exterior, que és on s’ubica el tub de presa d’aigua de la central tèrmica de Cubelles, i la dàrsena interior on es localitzarà el port. Els amarratges, 553 en total, aniran des dels 8 als 20 metres d’eslora. El projecte també inclou una marina seca de 1.800 m2 amb una capacitat de 144 vaixells amb una eslora màxima de 7 metres i un varador amb capacitat per a 66 vaixells. A l’aigua, els amarradors es disposen de forma que es faciliten no només les maniobres dels vaixells, si no que la seva gestió i control sigui senzilla. Els amarradors destinats a embarcacions en trànsit queden situats al costat de la zona d’oci per aconseguir entre uns i altres una interacció semblant a la del ports naturals.
La superfície de terra es divideix en tres àrees: l’àrea central, l’àrea tècnica i l’àrea comercial. L’àrea central gira al voltant de l’edifici de Capitania i està destinada als serveis nàutics. En aquesta àrea, l’Ajuntament de Cubelles disposarà d’un local per a les seves activitats. L’àrea tècnica, on estarà ubicada la marina seca, els serveis portuaris i de tallers, queda a llevant i té la particularitat que l’accés de les embarcacions per mar es fa des de el canal exterior i no des de l’interior per tal de no generar cap afectació als usuaris del port.
L’àrea comercial i d’oci es situa a ponent i gaudeix tant de la seva integració al port com de la seva proximitat a les platges. En aquest espai hi haurà 57 amarres públics tarifats. En aquesta zona s’ubicarà també una zona d’aparcament amb capacitat per a 772 vehicles que es combinaran amb arbrat. Els usos definitius que es poden donar en aquest port estan subjectes a l’aprovació del Pla especial d’usos del futur port esportiu de Cubelles per part de l’Ajuntament de Cubelles.
Respectuós amb el litoral.
El nou port esportiu de Cubelles es construeix sobre la zona de presa d’aigües de la central tèrmica de Cubelles, que fa la funció de captar i retornar al mar l’aigua que refreda la central. D’aquesta manera, es minimitza l’impacte ambiental i paisatgístic ja que el nou port no generarà noves ocupacions en el front marítim que entorpeixin la dinàmica litoral o que vagin en detriment de les zones de bany i d’esbarjo. A més, es preveu la integració paisatgística entre el port i el seu entorn com una continuïtat vegetal entre el passeig litoral i la dàrsena. D’aquesta manera, s’aprofita una estructura ja existent i, sense generar cap nou impacte, es potencia el seu ús creant un nou espai públic que podrà ser utilitzat tant per la nàutica esportiva com pels mateixos veïns de Cubelles.
Pel que fa a les mesures mediambientals, el projecte contempla un complex sistema de barreres de filtrat de sorres per garantir la qualitat de las aigües d’aspiració necessàries per la refrigeració de la tèrmica.
Josep Marcillas, Alcalde de Cubelles, va mostrar la seva “satisfacció de donar a conèixer públicament el projecte del Port Esportiu”. Marcillas va recordar que “des del 2002 estem treballant per aquest projecte que ens fa molta il·lusió” i va destacar que la construcció “tindrà una enorme repercussió, perquè serà dinamitzadora de tot el municipi creant-se serveis, llocs de treball i es un espai de turisme nàutic”. En aquest sentit, l’Alcalde cubellenc va referir-se a l’existència del Club Marítim Cubelles, fundat a principis de la dècada de 1970, com a gran referent de l’esport de la nàutica a Cubelles.
La creació de més de 500 amarratges “ajudarà a pal·liar la mancança d’amarres que es va evidenciar en la presentació del Pla de Ports de Catalunya”. Marcillas va expressar la voluntat municipal “que les obres s’iniciessin el més aviat possible, però si al 2007 el Port es pot tirar endavant ens donarem per satisfets”.
Per la seva banda, Manel Nadal, ha destacat la tasca que s'està duent a terme des de la Generalitat per ampliar l'oferta d'amarratges a Catalunya, una de les principals demandes del sector nàutic. Una oferta que ha estat contemplada en el Pla de Ports 2006-2015 i que preveu passar de 28.000 a 31.000 amarratges. Però, ha afegit, aquest pla “no podrà cobrir tota la demanda d'amarratges en aigua”. En aquest sentit, el secretari de Mobilitat ha demanat consciència en tant que això no serà mai possible i que per tant s'ha de fer 'un canvi de mentalitat' i començar a deixar els amarratges en l'aigua per les eslores grans i adequar espais de terra per als vaixells més petits.
Nadal ha remarcat també la necessitat de continuar tirant endavant projectes per fer front a aquesta demanda trobant sempre l'equilibri mediambiental i partint de la col·laboració entre les administracions públiques i el sector privat.
Departament de Comunicació
http://www.cubelles.com/
9.11.06
El Diari de Cubelles a 1 de novembre 2006 teniem registrades 7129 visites , degut a la desconexió amb l´enllaç amb www.cubelles.ca ,el comptador de registre de visites té que activar-se de nou. Gracies pel vostre seguiment.
Seguir llegint a Diari de Cubelles
www.diaridecubelles.info
Seguir llegint a Diari de Cubelles
www.diaridecubelles.info
Comunicat de ICb
La web de Iniciativa per Cubelles http://www.cubelles.ca/ aixís com el forum de ICb han deixat de funcionar per motius de renovació de continguts i de domini a Internet.
Les persones que vulguin participar al forum o de nou haurán d´esperar un temps fins que es resolgui i disposem d´una nova adreça.
Disculpeu les molesties ocasionades.
Iniciativa per Cubelles
8.11.06
Campanya sobre seguretat vial de la Policia Local.
Es controlarà l'ús del cinturó de seguretat i els sistemes de retenció homologats.
La Policia Local de Cubelles portarà a terme, entre el 6 i el 19 de novembre, una campanya viària sota el títol de "Cubelles segura".
L’objectiu principal d’aquesta acció és promocionar l’ús del cinturó de seguretat, que segons la Direcció General de Trànsit és una de les causes de mortalitat en els accidents de circulació, i altres sistemes de retenció homologats, especialment per als infants. A partir del 8 de novembre, i durant tot el mes, la Policia Local portarà a terme controls preventius aleatoris en rotondes, cruïlles i les entrades de les urbanitzacions amb l’objectiu de vigilar el compliment de la normativa d’utilització del cinturó de seguretat.
A la vegada, els controls d’aquesta operació s’amplien a la comprovació de la documentació del vehicle, l’assegurança i el control d’ITV. La denúncia o advertiment sobre la utilització del cinturó queda a criteri dels agents actuants segons cada circumstància i la seva discrecionalitat. Departament de Comunicació
www.cubelles.com
Es controlarà l'ús del cinturó de seguretat i els sistemes de retenció homologats.
La Policia Local de Cubelles portarà a terme, entre el 6 i el 19 de novembre, una campanya viària sota el títol de "Cubelles segura".
L’objectiu principal d’aquesta acció és promocionar l’ús del cinturó de seguretat, que segons la Direcció General de Trànsit és una de les causes de mortalitat en els accidents de circulació, i altres sistemes de retenció homologats, especialment per als infants. A partir del 8 de novembre, i durant tot el mes, la Policia Local portarà a terme controls preventius aleatoris en rotondes, cruïlles i les entrades de les urbanitzacions amb l’objectiu de vigilar el compliment de la normativa d’utilització del cinturó de seguretat.
A la vegada, els controls d’aquesta operació s’amplien a la comprovació de la documentació del vehicle, l’assegurança i el control d’ITV. La denúncia o advertiment sobre la utilització del cinturó queda a criteri dels agents actuants segons cada circumstància i la seva discrecionalitat. Departament de Comunicació
www.cubelles.com
ROSA MONTERO
El grito
ROSA MONTERO
EL PAÍS -
La indefensión y la injusticia se reparten por el mundo de manera tan abundante que resulta muy difícil elegir, de entre todos los desheredados de la Tierra, a aquellos que están peor. Pero estoy segura de que las pequeñas y remotas comunidades indígenas se encuentran a la cabeza de este ranking desolador. Son tribus diminutas que se van extinguiendo agónicamente ante nuestra más perfecta indiferencia, perseguidos, asesinados, cazados como animales en sus selvas por los madereros, los narcotraficantes, las guerrillas. Son seres fuera de la historia que no saben leer ni escribir, que vienen de otro mundo y carecen de la menor posibilidad de defenderse, porque no conocen ni las palabras ni las costumbres de sus verdugos. Por eso, su única arma, su única vía de protesta, es la inmolación. Acaba de suicidarse un líder indígena de la tribu nukak, en Colombia. Tomó el veneno que utilizan para pescar, desesperado ante la inminente extinción de su gente. Los nukak son nómadas y vivían en la selva. Pero llegaron los narcotraficantes, y luego el ejército, y los paramilitares, y las guerrillas, todos batallando unos contra otros para hacerse con el control de la droga en la zona. Atrapados en mitad de la guerra, los nukak tuvieron que huir. Ahora malviven refugiados a las afueras de una ciudad en condiciones miserables y sórdidas. Ya han fallecido más de la mitad de desnutrición, diarrea y gripe; si no regresan pronto a la selva, morirán todos. De ahí la angustia del líder de la tribu, el grito desesperado de su suicidio. Se llamaba Mao-be.
Y no son los únicos indígenas abandonados a su suerte. Hace meses que Survival intenta hacer pública la desesperada situación de los bosquimanos en Botsuana. Pero los medios no solemos prestar atención a estas historias marginales, a la feroz realidad de los desamparados más desamparados del planeta. El Gobierno de Botsuana expulsó a los bosquimanos de sus tierras y ellos se resistieron a dejarlas. La reserva fue bloqueada para que nadie pudiera entrar, ni los periodistas ni los abogados, y los bosquimanos han sido detenidos, torturados y asesinados con total impunidad. ¿Vamos a seguir ignorando plácidamente todo esto? ¿El suicidio de Mao-be, los susurros de agonía de los marginados?
www.elpais.es
El grito
ROSA MONTERO
EL PAÍS -
La indefensión y la injusticia se reparten por el mundo de manera tan abundante que resulta muy difícil elegir, de entre todos los desheredados de la Tierra, a aquellos que están peor. Pero estoy segura de que las pequeñas y remotas comunidades indígenas se encuentran a la cabeza de este ranking desolador. Son tribus diminutas que se van extinguiendo agónicamente ante nuestra más perfecta indiferencia, perseguidos, asesinados, cazados como animales en sus selvas por los madereros, los narcotraficantes, las guerrillas. Son seres fuera de la historia que no saben leer ni escribir, que vienen de otro mundo y carecen de la menor posibilidad de defenderse, porque no conocen ni las palabras ni las costumbres de sus verdugos. Por eso, su única arma, su única vía de protesta, es la inmolación. Acaba de suicidarse un líder indígena de la tribu nukak, en Colombia. Tomó el veneno que utilizan para pescar, desesperado ante la inminente extinción de su gente. Los nukak son nómadas y vivían en la selva. Pero llegaron los narcotraficantes, y luego el ejército, y los paramilitares, y las guerrillas, todos batallando unos contra otros para hacerse con el control de la droga en la zona. Atrapados en mitad de la guerra, los nukak tuvieron que huir. Ahora malviven refugiados a las afueras de una ciudad en condiciones miserables y sórdidas. Ya han fallecido más de la mitad de desnutrición, diarrea y gripe; si no regresan pronto a la selva, morirán todos. De ahí la angustia del líder de la tribu, el grito desesperado de su suicidio. Se llamaba Mao-be.
Y no son los únicos indígenas abandonados a su suerte. Hace meses que Survival intenta hacer pública la desesperada situación de los bosquimanos en Botsuana. Pero los medios no solemos prestar atención a estas historias marginales, a la feroz realidad de los desamparados más desamparados del planeta. El Gobierno de Botsuana expulsó a los bosquimanos de sus tierras y ellos se resistieron a dejarlas. La reserva fue bloqueada para que nadie pudiera entrar, ni los periodistas ni los abogados, y los bosquimanos han sido detenidos, torturados y asesinados con total impunidad. ¿Vamos a seguir ignorando plácidamente todo esto? ¿El suicidio de Mao-be, los susurros de agonía de los marginados?
www.elpais.es
Flash
La CUP de Vilanova presenta els seus debats ciutadans
Per VD 07/11/2006 19:56:03
La CUP de Vilanova i la Geltrú va presentar dilluns en roda de premsa els seus “debats participatius” que tindran lloc durant els propers mesos per tal de donar veu a la ciutadania dins el seu programa polític.
La roda de premsa va anar a càrrec d’Elsa Pérez, Maria Isabel Obenza i Eduard Pinilla, que van convidar a col•lectius, associacions i persones individuals a participar en aquests debats, que tenen com a finalitat última la realització del programa polític amb el que la CUP es vol presentar a les eleccions, i que es preveu aprovar en assemblea plenària al llarg del mes de febrer. Els debats s’han dividit en tres grans grups, coincidint amb les tres comissions en les que treballa la CUP; serveis a les persones, serveis a la col•lectivitat i urbanisme i medi ambient.
Concretament els debats seran els següents:
• Serveis a les persones: PARTICIPACIÓ CIUTADANA: Divendres 10 de novembre a Can Cabanyes a les 20h.
SERVEIS SOCIALS I SANITAT: Divendres 24 de novembre a Can Cabanyes a les 20h.•
Serveis a la col•lectivitat:JOVENTUT: Divendres 1 de desembre a l’AV de Centre Vila a les 20h.
ASSOCIACIONISME I FESTES POPULARS: Dimarts 12 de desembre a l’AV de Centre Vila a les 20h.
CULTURA: Dimarts 19 de desembre a l’AV de Centre Vila a les 20h.•
Urbanisme i medi ambient:MODEL DE CIUTAT I PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA: Dijous 11 de gener al CC de Sant Joan a les 20h.
PROBLEMÀTIQUES URBANÍSTIQUES ACTUALS A VILANOVA I LA GELTRÚ: Dijous 18 de gener al CC de Sant Joan a les 20h.
POLÍTIQUES MEDIAMBIENTALS: Dijous 25 de gener al CC de Sant Joan a les 20h.
Segons van afirmar els membres de la CUP les diferents comissions que preparen els debats ja fa mesos que treballen recollint informació i parlar amb diferents ciutadans, tècnics i associacions per anar preparant aquests debats, que serviran a la CUP de Vilanova per poder agafar “idees fresques, noves i necessàries per a millorar la vila en els propers anys”.Elsa Pérez va defensar l’existència de la CUP i d’aquest procés participatiu de creació del seu programa, argumentant que molts ciutadans no se senten representat pels polítics actuals que viuen d’esquena a la realitat social, i que en canvi la CUP aposta per la participació ciutadana com al seu punt principal.Finalment, es va presentar la campanya que farà la CUP de Vilanova i la Geltrú per publicitar aquesta sèrie de debats, que consistirà en la difusió de 15.000 tríptics per les bústies de Vilanova i l’edició de 2.000 cartells.
www.vilanovadigital.com
La CUP de Vilanova presenta els seus debats ciutadans
Per VD 07/11/2006 19:56:03
La CUP de Vilanova i la Geltrú va presentar dilluns en roda de premsa els seus “debats participatius” que tindran lloc durant els propers mesos per tal de donar veu a la ciutadania dins el seu programa polític.
La roda de premsa va anar a càrrec d’Elsa Pérez, Maria Isabel Obenza i Eduard Pinilla, que van convidar a col•lectius, associacions i persones individuals a participar en aquests debats, que tenen com a finalitat última la realització del programa polític amb el que la CUP es vol presentar a les eleccions, i que es preveu aprovar en assemblea plenària al llarg del mes de febrer. Els debats s’han dividit en tres grans grups, coincidint amb les tres comissions en les que treballa la CUP; serveis a les persones, serveis a la col•lectivitat i urbanisme i medi ambient.
Concretament els debats seran els següents:
• Serveis a les persones: PARTICIPACIÓ CIUTADANA: Divendres 10 de novembre a Can Cabanyes a les 20h.
SERVEIS SOCIALS I SANITAT: Divendres 24 de novembre a Can Cabanyes a les 20h.•
Serveis a la col•lectivitat:JOVENTUT: Divendres 1 de desembre a l’AV de Centre Vila a les 20h.
ASSOCIACIONISME I FESTES POPULARS: Dimarts 12 de desembre a l’AV de Centre Vila a les 20h.
CULTURA: Dimarts 19 de desembre a l’AV de Centre Vila a les 20h.•
Urbanisme i medi ambient:MODEL DE CIUTAT I PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA: Dijous 11 de gener al CC de Sant Joan a les 20h.
PROBLEMÀTIQUES URBANÍSTIQUES ACTUALS A VILANOVA I LA GELTRÚ: Dijous 18 de gener al CC de Sant Joan a les 20h.
POLÍTIQUES MEDIAMBIENTALS: Dijous 25 de gener al CC de Sant Joan a les 20h.
Segons van afirmar els membres de la CUP les diferents comissions que preparen els debats ja fa mesos que treballen recollint informació i parlar amb diferents ciutadans, tècnics i associacions per anar preparant aquests debats, que serviran a la CUP de Vilanova per poder agafar “idees fresques, noves i necessàries per a millorar la vila en els propers anys”.Elsa Pérez va defensar l’existència de la CUP i d’aquest procés participatiu de creació del seu programa, argumentant que molts ciutadans no se senten representat pels polítics actuals que viuen d’esquena a la realitat social, i que en canvi la CUP aposta per la participació ciutadana com al seu punt principal.Finalment, es va presentar la campanya que farà la CUP de Vilanova i la Geltrú per publicitar aquesta sèrie de debats, que consistirà en la difusió de 15.000 tríptics per les bústies de Vilanova i l’edició de 2.000 cartells.
www.vilanovadigital.com
EDITORIAL
75 anys d'Unió
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articulistes exposen posicions personals.
Que un partit polític arribi ara als 75 anys d'existència després de sobreviure al convuls esdevenir de l'Espanya i la Catalunya dels dos últims terços del segle XX és un fet històricament remarcable. Unió Democràtica de Catalunya (UDC), el partit nascut a Barcelona el 7 de novembre de 1931 a l'abric d'un humanisme cristià, catalanista, democràtic i petitburgès, ha superat la inestabilitat del règim republicà, la tragèdia de la guerra civil --que li va costar la vida al seu dirigent Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat a Burgos el 1938--, el túnel del franquisme i el complex procés de la transició, que no va premiar precisament les opcions democristianes.És just reconèixer avui que UDC ha estat una formació política que, des de la seva condició minoritària, ha sabut estar a l'altura dels temps en cada moment històric, des de la seva participació activa en l'arribada de la República, fins al seu paper moderador en la coalició CiU, que va governar Catalunya durant 23 anys i va ser un suport lleial per a la governabilitat d'Espanya amb el PSOE de Felipe González i el PP de José María Aznar.La democràcia cristiana va ser un dels moviments essencials en la construcció de l'Europa que avui coneixem després de la segona guerra mundial. Unió va ser, des de Catalunya, el nexe d'unió amb aquest corrent, fins al punt que va facilitar el reconeixement per part d'Europa de les aspiracions autonomistes catalanes. Els actuals líders d'Unió, amb Josep Antoni Duran Lleida al capdavant, han sabut mantenir, des del centredreta, un to polític que sempre ha afavorit l'estabilitat i la moderació a Catalunya i a Espanya.
www.avui.cat
75 anys d'Unió
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articulistes exposen posicions personals.
Que un partit polític arribi ara als 75 anys d'existència després de sobreviure al convuls esdevenir de l'Espanya i la Catalunya dels dos últims terços del segle XX és un fet històricament remarcable. Unió Democràtica de Catalunya (UDC), el partit nascut a Barcelona el 7 de novembre de 1931 a l'abric d'un humanisme cristià, catalanista, democràtic i petitburgès, ha superat la inestabilitat del règim republicà, la tragèdia de la guerra civil --que li va costar la vida al seu dirigent Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat a Burgos el 1938--, el túnel del franquisme i el complex procés de la transició, que no va premiar precisament les opcions democristianes.És just reconèixer avui que UDC ha estat una formació política que, des de la seva condició minoritària, ha sabut estar a l'altura dels temps en cada moment històric, des de la seva participació activa en l'arribada de la República, fins al seu paper moderador en la coalició CiU, que va governar Catalunya durant 23 anys i va ser un suport lleial per a la governabilitat d'Espanya amb el PSOE de Felipe González i el PP de José María Aznar.La democràcia cristiana va ser un dels moviments essencials en la construcció de l'Europa que avui coneixem després de la segona guerra mundial. Unió va ser, des de Catalunya, el nexe d'unió amb aquest corrent, fins al punt que va facilitar el reconeixement per part d'Europa de les aspiracions autonomistes catalanes. Els actuals líders d'Unió, amb Josep Antoni Duran Lleida al capdavant, han sabut mantenir, des del centredreta, un to polític que sempre ha afavorit l'estabilitat i la moderació a Catalunya i a Espanya.
www.avui.cat
7.11.06
ZP, amb P de punyalada
Passa-ho!
Iu Forn
Per fi, el que esperàvem: l'estrena mundial de l'obra Del ZT on la T era de Tarannà, al ZP on la P és de 'Punyalero'.
Acte primer:el protagonista declama amb gran convenciment aquelles ja mítiques paraules... "Pascual, apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya". Aquesta frase demostra que l'obra té moments de gran hilaritat.
Acte segon: punyalada de ZP a Esquerra Republicana al mig de l'omòplat al realitzar aquella escena de llit amb Artur Mas a la Moncloa. Va ser tan potent que Nacho Vidal i Rocco Siffredi van declarar: "Som incapaços d'igualar-ho".
Acte tercer: segona punyalada de ZP a Esquerra, que provoca la seva expulsió del govern per negar-se a donar suport al nadó nascut del seu intercanvi carnal amb Mas. Recordem dues coses: 1) que al nen van dir-li Estatutet i 2) que devia venir empaquetat perquè es veu que ara cal desplegar-lo.
Acte quart: punyalada a Maragall que l'obliga a deixar la presidència de la Generalitat i li nega la possibilitat de tornar-se a presentar com a candidat. Sí, al mateix Maragall que en una altra obra feia el personatge d'element decisiu perquè ZP fos elegit secretari general del PSOE.
Acte cinquè: punyalada trapera a Mas, que va creure's que allò de la Moncloa havia estat amor, quan realment només era sexe. I a més viciós.
Acte sisè: punyalada amb conyeta a Mas quan, després de deixar-lo estès en un bassal ple d'oposició al Tripartit, va i li dóna la maneta perquè s'aixequi mentre li diu que no ha estat res i que a veure si vol mantenir-li el suport parlamentari a Madrit. Això confirma que, efectivament, l'obra era de molta broma, gresca i xerinola.
Epíleg. Ja ho té, això, la política: o apunyales o t'apunyalen. Ara bé, per triomfar del tot és millor el mètode ZP, Zapatero Punyalero, que t'ho fa tan i tan suau que més que rebre una punyalada sembla que t'estiguin untant mantega.
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
Per fi, el que esperàvem: l'estrena mundial de l'obra Del ZT on la T era de Tarannà, al ZP on la P és de 'Punyalero'.
Acte primer:el protagonista declama amb gran convenciment aquelles ja mítiques paraules... "Pascual, apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya". Aquesta frase demostra que l'obra té moments de gran hilaritat.
Acte segon: punyalada de ZP a Esquerra Republicana al mig de l'omòplat al realitzar aquella escena de llit amb Artur Mas a la Moncloa. Va ser tan potent que Nacho Vidal i Rocco Siffredi van declarar: "Som incapaços d'igualar-ho".
Acte tercer: segona punyalada de ZP a Esquerra, que provoca la seva expulsió del govern per negar-se a donar suport al nadó nascut del seu intercanvi carnal amb Mas. Recordem dues coses: 1) que al nen van dir-li Estatutet i 2) que devia venir empaquetat perquè es veu que ara cal desplegar-lo.
Acte quart: punyalada a Maragall que l'obliga a deixar la presidència de la Generalitat i li nega la possibilitat de tornar-se a presentar com a candidat. Sí, al mateix Maragall que en una altra obra feia el personatge d'element decisiu perquè ZP fos elegit secretari general del PSOE.
Acte cinquè: punyalada trapera a Mas, que va creure's que allò de la Moncloa havia estat amor, quan realment només era sexe. I a més viciós.
Acte sisè: punyalada amb conyeta a Mas quan, després de deixar-lo estès en un bassal ple d'oposició al Tripartit, va i li dóna la maneta perquè s'aixequi mentre li diu que no ha estat res i que a veure si vol mantenir-li el suport parlamentari a Madrit. Això confirma que, efectivament, l'obra era de molta broma, gresca i xerinola.
Epíleg. Ja ho té, això, la política: o apunyales o t'apunyalen. Ara bé, per triomfar del tot és millor el mètode ZP, Zapatero Punyalero, que t'ho fa tan i tan suau que més que rebre una punyalada sembla que t'estiguin untant mantega.
www.avui.cat
El dur paper de CiU
La decisió de reeditar el govern tripartit ha comportat un dur cop per a Convergència i Unió. La federació que lidera Artur Mas va jugar al tot o res en aquestes darreres eleccions. Els convergents van avisar repetides vegades l'electorat que, encara que guanyessin, si el PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa sumaven, el tripartit es recompondria. La van encertar. Si van ser sincers, sabien que la derrota després d'un envit semblant seria molt més amarga. Artur Mas va demanar, tantes vegades com va poder, als altres candidats que es comprometessin a acceptar el guanyador de les eleccions com a futur president de la Generalitat. En cap moment no se'n va sortir. És cert que José Luis Rodríguez Zapatero va assumir aquest repte davant l'electorat espanyol en les darreres eleccions generals. Però també ho és que el sistema electoral -tant en el cas espanyol com en el català- és parlamentari i no pas presidencialista. Qui guanya les eleccions no té garantit poder fer govern. Tot depèn de la majoria parlamentària. Per tant, Mas i CiU havien d'estar preparats per repetir l'amarga experiència de les últimes eleccions al Parlament. La raó moral els pot acompanyar, però les regles del sistema són unes altres i ells les han acceptat.
Una altra cosa és demanar als dirigents polítics catalans que siguin molt més transparents abans d'unes eleccions. La seva prioritat sempre ha de ser guanyar, però després han d'assumir compromisos davant l'opinió pública. En aquest cas només Iniciativa va mostrar totes les cartes quan va demanar el vot. Aquests compromisos han de ser concrets. Perquè no hi hagi tanta gent que se senti enganyada després d'uns resultats i per evitar tant el descrèdit de la política com l'èxode dels electors cap a l'abstenció. Avui hi ha molts votants de CiU ofesos pel pacte de govern. És lògic. Però també n'hi ha d'Esquerra i fins i tot del PSC, que veuen com una greu equivocació l'opció que ha pres el seu partit.
Dit tot això i després d'haver exposat aquí mateix quin govern necessita ara Catalunya, cal fer referència necessària a l'oposició. CiU ha perdut guanyant. La situació és difícil. Hi ha pocs països al món en què un dels principals partits que integren el sistema no controli cap àmbit de poder. A Espanya el Partit Popular va perdre les eleccions generals, però governa en ajuntaments importantíssims i en diverses comunitats autònomes. A Catalunya CiU controla únicament els ajuntaments de Tarragona i Sant Cugat. El domini institucional dels tres partits que ara integraran el govern de la Generalitat és aclaparador. El del PSC, fins i tot excessiu. És cert que no hi ha res d'il·legítim en aquesta situació. Però és anòmala i convé remarcar-ho, perquè, en el fons, afebleix el mateix sistema.
Convergència i Unió té al darrere una massa crítica social important. Els qui es pensaven que es dissoldria després de perdre el govern s'equivocaven. Confonien els seus desitjos amb la realitat. I la realitat és obstinada. La federació nacionalista ha d'analitzar què no ha fet bé, ha de rectificar estratègies, ha d'assumir la derrota sense perdre els principis que la singularitzen i la justifiquen. Com més tardi a reaccionar, pitjor.
www.avui.cat
La decisió de reeditar el govern tripartit ha comportat un dur cop per a Convergència i Unió. La federació que lidera Artur Mas va jugar al tot o res en aquestes darreres eleccions. Els convergents van avisar repetides vegades l'electorat que, encara que guanyessin, si el PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa sumaven, el tripartit es recompondria. La van encertar. Si van ser sincers, sabien que la derrota després d'un envit semblant seria molt més amarga. Artur Mas va demanar, tantes vegades com va poder, als altres candidats que es comprometessin a acceptar el guanyador de les eleccions com a futur president de la Generalitat. En cap moment no se'n va sortir. És cert que José Luis Rodríguez Zapatero va assumir aquest repte davant l'electorat espanyol en les darreres eleccions generals. Però també ho és que el sistema electoral -tant en el cas espanyol com en el català- és parlamentari i no pas presidencialista. Qui guanya les eleccions no té garantit poder fer govern. Tot depèn de la majoria parlamentària. Per tant, Mas i CiU havien d'estar preparats per repetir l'amarga experiència de les últimes eleccions al Parlament. La raó moral els pot acompanyar, però les regles del sistema són unes altres i ells les han acceptat.
Una altra cosa és demanar als dirigents polítics catalans que siguin molt més transparents abans d'unes eleccions. La seva prioritat sempre ha de ser guanyar, però després han d'assumir compromisos davant l'opinió pública. En aquest cas només Iniciativa va mostrar totes les cartes quan va demanar el vot. Aquests compromisos han de ser concrets. Perquè no hi hagi tanta gent que se senti enganyada després d'uns resultats i per evitar tant el descrèdit de la política com l'èxode dels electors cap a l'abstenció. Avui hi ha molts votants de CiU ofesos pel pacte de govern. És lògic. Però també n'hi ha d'Esquerra i fins i tot del PSC, que veuen com una greu equivocació l'opció que ha pres el seu partit.
Dit tot això i després d'haver exposat aquí mateix quin govern necessita ara Catalunya, cal fer referència necessària a l'oposició. CiU ha perdut guanyant. La situació és difícil. Hi ha pocs països al món en què un dels principals partits que integren el sistema no controli cap àmbit de poder. A Espanya el Partit Popular va perdre les eleccions generals, però governa en ajuntaments importantíssims i en diverses comunitats autònomes. A Catalunya CiU controla únicament els ajuntaments de Tarragona i Sant Cugat. El domini institucional dels tres partits que ara integraran el govern de la Generalitat és aclaparador. El del PSC, fins i tot excessiu. És cert que no hi ha res d'il·legítim en aquesta situació. Però és anòmala i convé remarcar-ho, perquè, en el fons, afebleix el mateix sistema.
Convergència i Unió té al darrere una massa crítica social important. Els qui es pensaven que es dissoldria després de perdre el govern s'equivocaven. Confonien els seus desitjos amb la realitat. I la realitat és obstinada. La federació nacionalista ha d'analitzar què no ha fet bé, ha de rectificar estratègies, ha d'assumir la derrota sense perdre els principis que la singularitzen i la justifiquen. Com més tardi a reaccionar, pitjor.
www.avui.cat
6.11.06
ARTICLE PER A ACIM*
Associació Catalana per a la Infància Maltractada
Associació Catalana per a la Infància Maltractada
LA POBRESA MATA AL NORD I AL SUD
Un nen sap que han robat un quadre perquè queden els ganxos a la paret i un nen creu que on acaba la terra el mar mai s’acaba... És aquesta ingenuïtat la que revela la gran fortalesa, ia la vegada, la gran debilitat dels grans oblidats d’avui: la infància.
La pobresa i la fam, juntament amb la negació total dels drets... es claven en el cor dels infants d’arreu del món mentre aflloren noves veus d’alarma.
L’estudi de Pobresa Infantil en Països Rics. 2005 del Centre d’Investigacions Innocenti d’UNICEF a Florència denuncia que la proporció de nens i nenes que viuen en situació de pobres ha augmentat a la majoria de països amb economies desenvolupades.
Mèxic, Estats Units, Itàlia, Nova Zelanda, Irlanda, Portugal encapçalen el llistat de països amb més elevats índex de pobresa “relativa” (aquella on els ingressos de la llar estan per sota del 50% del promig nacional).
L’informe Innocenti certifica que en els darrers deu anys ha augmentat la proporció, de 17 a 24, de països de la OCDE on els seus infants estan sotmesos a condicions de vida de pobresa.
Aquest mateix treball mostra que el 25 per cent de les famílies més mal pagades de 4 de 13 països de la OCDE van patir rebaixes subsatancials en els seus salaris. En set països, aquest descens salarial va afectar el 10 per cent de les famílies pitjor pagades.
Espanya se situa, contra la creença més generalitzada en la 16ena. posició en un llistat de 26 països on les psocions més favorables per a la infància es troben a Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suència, Suïssa i la República Txeca.
Així, mentre seguim contemplant com la permisivitat en el combat contra la pobresa arreu del món és una flagrant violació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del Nen, cal una urgent revisió de les mesures de millora en el repartiment de la riquesa, de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats.
L’àmbit de la OCDE mostra que l’impacte de la desigualtat social i econòmica és planetària i és la pròpia UNICEF la que alerta també especialment del flagel de la poblesa i de la fam a països en vies de desenvolupament.
Entre els Objectius del Mil.leni d’UNICEF destaca un compromís: “No estalviarem esforços per alliberar homes, dones i nens de les condicions abjectes i deshumanitzadores de la pobresa extrema a la qual estan sotmesos 1.000 milions d’éssers humans”.
Cada any neixen 20 milions de nens i nenes víctimes ja de la desnutrició; les tres quartes parts dels 146 milions de nens mal alimentats de menys de cinc anys es concentren en deu països; la maltrunició mata anualment 5,6 milions de menors de cinc anys...
Aquest autèntic escàndol i aquesta immoralitat que contemplem amb un excés d’indiferència hauria de fer saltar les alarmes del pobles i nacions de manera immediata. El document de la UNICEF Progrès per la infància: balanç sobre la nutrició ha denunciat aquesta situació que sotmet els infants, destrossa el seu futur i sotmet poblacions senceres a la desesperació i a la manca de futur.
Bangladesh, Nepal, Etiopia, India, Timor Oriental són els cinc països amb els índex de desnutrició infantil més elevada seguits per Iemen, Burundi, Cambodja, Madagascar i Sudan. La infància que pateix fam d’aquests països rep el més terrible dels maltractaments que la civilització humana ha de sentir com una vergonya col.lectiva.
*Xavier Grau
Periodista
Premi UNICEF a la Defensa dels Drets de la Infància 1991 i 1993
Un nen sap que han robat un quadre perquè queden els ganxos a la paret i un nen creu que on acaba la terra el mar mai s’acaba... És aquesta ingenuïtat la que revela la gran fortalesa, ia la vegada, la gran debilitat dels grans oblidats d’avui: la infància.
La pobresa i la fam, juntament amb la negació total dels drets... es claven en el cor dels infants d’arreu del món mentre aflloren noves veus d’alarma.
L’estudi de Pobresa Infantil en Països Rics. 2005 del Centre d’Investigacions Innocenti d’UNICEF a Florència denuncia que la proporció de nens i nenes que viuen en situació de pobres ha augmentat a la majoria de països amb economies desenvolupades.
Mèxic, Estats Units, Itàlia, Nova Zelanda, Irlanda, Portugal encapçalen el llistat de països amb més elevats índex de pobresa “relativa” (aquella on els ingressos de la llar estan per sota del 50% del promig nacional).
L’informe Innocenti certifica que en els darrers deu anys ha augmentat la proporció, de 17 a 24, de països de la OCDE on els seus infants estan sotmesos a condicions de vida de pobresa.
Aquest mateix treball mostra que el 25 per cent de les famílies més mal pagades de 4 de 13 països de la OCDE van patir rebaixes subsatancials en els seus salaris. En set països, aquest descens salarial va afectar el 10 per cent de les famílies pitjor pagades.
Espanya se situa, contra la creença més generalitzada en la 16ena. posició en un llistat de 26 països on les psocions més favorables per a la infància es troben a Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suència, Suïssa i la República Txeca.
Així, mentre seguim contemplant com la permisivitat en el combat contra la pobresa arreu del món és una flagrant violació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del Nen, cal una urgent revisió de les mesures de millora en el repartiment de la riquesa, de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats.
L’àmbit de la OCDE mostra que l’impacte de la desigualtat social i econòmica és planetària i és la pròpia UNICEF la que alerta també especialment del flagel de la poblesa i de la fam a països en vies de desenvolupament.
Entre els Objectius del Mil.leni d’UNICEF destaca un compromís: “No estalviarem esforços per alliberar homes, dones i nens de les condicions abjectes i deshumanitzadores de la pobresa extrema a la qual estan sotmesos 1.000 milions d’éssers humans”.
Cada any neixen 20 milions de nens i nenes víctimes ja de la desnutrició; les tres quartes parts dels 146 milions de nens mal alimentats de menys de cinc anys es concentren en deu països; la maltrunició mata anualment 5,6 milions de menors de cinc anys...
Aquest autèntic escàndol i aquesta immoralitat que contemplem amb un excés d’indiferència hauria de fer saltar les alarmes del pobles i nacions de manera immediata. El document de la UNICEF Progrès per la infància: balanç sobre la nutrició ha denunciat aquesta situació que sotmet els infants, destrossa el seu futur i sotmet poblacions senceres a la desesperació i a la manca de futur.
Bangladesh, Nepal, Etiopia, India, Timor Oriental són els cinc països amb els índex de desnutrició infantil més elevada seguits per Iemen, Burundi, Cambodja, Madagascar i Sudan. La infància que pateix fam d’aquests països rep el més terrible dels maltractaments que la civilització humana ha de sentir com una vergonya col.lectiva.
*Xavier Grau
Periodista
Premi UNICEF a la Defensa dels Drets de la Infància 1991 i 1993
5.11.06
MANUEL VICENT
Infame
MANUEL VICENT
EL PAÍS - Última - 05-11-2006
-->
Enmascarado detrás de unas gafas oscuras, con el ala del sombrero en las cejas y las solapas de la chupa levantadas hasta media mejilla he visitado el complejo inmobiliario, que responde con el nombre de Marina d'Or, en Oropesa del Mar. Si tienes un mínimo aprecio por la estética, es mejor que te sorprendan en un antro de perdición que te reconozcan en un lugar como ése. En Marina d'Or hay una avenida principal iluminada con arcos de bombillas como en la feria de abril de Sevilla, un jardín con esculturas romanas de yeso alternando con otras modernas de metacrilato, farolas barrocas y de diseño, bancos de azulejos adoptando formas imposibles de animales, todo amalgamado por el horror al vacío. En una carpa, bajo un espectáculo de agua, luz y sonido, se muestran las maquetas de lo que será este inmenso alarde de la especulación para atraer a los incautos. En ese mundo de ilusión se levantará una Venecia de cartonpiedra con canales llenos de góndolas, avenidas de París con una torre Eiffel de cemento pintado, un simulacro de cabañas del Caribe con estanques para remar entre cocodrilos de plástico, unos Alpes repletos de nieve sintética con pistas de esquí, y no sé si montarán también las cataratas del Niágara sin una sola gota de agua. La línea del mar ya está tapada por varias murallas de apartamentos desolados puestos a disposición de una clase media cuyo buen gusto ha sido ofendido y degradado. En el vestíbulo de algunos hoteles valencianos he visto rincones decorados con el escudo de una gran águila bicéfala cuyas alas se abren sobre un tresillo estilo Luis XV, flanqueado por una columna corintia que tiene plantado en el capitel un chino de alabrastro fosforescente bajo un centollo pegado a la pared a modo de lámpara. Creía que la locura hortera se había detenido ahí, pero el listón ha sido sobrepasado en el hall de hotel de cinco estrellas de Marina d'Or. Allí, por unas enormes columnas con taraceas de falso mármol y de acero dorado, la mirada asciende hasta el techo, donde te encuentras con los frescos de la Capilla Sixtina. En uno de los paneles está pintado el mismísimo Jehová en el momento de unir su dedo creador con el dedo de Adán. Se trata de una pintura simbólica, porque ese dedo no pertenece a Jehová, sino al político infame que ha engendrado a un tiburón inmobiliario con carta blanca para violar la belleza de este paraje, uno más entre los depredadores con tres filas de dientes que siguen tapando con un muro lo poco que queda del litoral mediterráneo.
www.elpais.es
Infame
MANUEL VICENT
EL PAÍS - Última - 05-11-2006
-->
Enmascarado detrás de unas gafas oscuras, con el ala del sombrero en las cejas y las solapas de la chupa levantadas hasta media mejilla he visitado el complejo inmobiliario, que responde con el nombre de Marina d'Or, en Oropesa del Mar. Si tienes un mínimo aprecio por la estética, es mejor que te sorprendan en un antro de perdición que te reconozcan en un lugar como ése. En Marina d'Or hay una avenida principal iluminada con arcos de bombillas como en la feria de abril de Sevilla, un jardín con esculturas romanas de yeso alternando con otras modernas de metacrilato, farolas barrocas y de diseño, bancos de azulejos adoptando formas imposibles de animales, todo amalgamado por el horror al vacío. En una carpa, bajo un espectáculo de agua, luz y sonido, se muestran las maquetas de lo que será este inmenso alarde de la especulación para atraer a los incautos. En ese mundo de ilusión se levantará una Venecia de cartonpiedra con canales llenos de góndolas, avenidas de París con una torre Eiffel de cemento pintado, un simulacro de cabañas del Caribe con estanques para remar entre cocodrilos de plástico, unos Alpes repletos de nieve sintética con pistas de esquí, y no sé si montarán también las cataratas del Niágara sin una sola gota de agua. La línea del mar ya está tapada por varias murallas de apartamentos desolados puestos a disposición de una clase media cuyo buen gusto ha sido ofendido y degradado. En el vestíbulo de algunos hoteles valencianos he visto rincones decorados con el escudo de una gran águila bicéfala cuyas alas se abren sobre un tresillo estilo Luis XV, flanqueado por una columna corintia que tiene plantado en el capitel un chino de alabrastro fosforescente bajo un centollo pegado a la pared a modo de lámpara. Creía que la locura hortera se había detenido ahí, pero el listón ha sido sobrepasado en el hall de hotel de cinco estrellas de Marina d'Or. Allí, por unas enormes columnas con taraceas de falso mármol y de acero dorado, la mirada asciende hasta el techo, donde te encuentras con los frescos de la Capilla Sixtina. En uno de los paneles está pintado el mismísimo Jehová en el momento de unir su dedo creador con el dedo de Adán. Se trata de una pintura simbólica, porque ese dedo no pertenece a Jehová, sino al político infame que ha engendrado a un tiburón inmobiliario con carta blanca para violar la belleza de este paraje, uno más entre los depredadores con tres filas de dientes que siguen tapando con un muro lo poco que queda del litoral mediterráneo.
www.elpais.es
Subscriure's a:
Missatges (Atom)