15.7.10

I ara que ?

M. Trives/Diari de Cubelles
Evident que la mani va mostrar un descontent generalitzat . Ni tots eren independents ni nomes 56000 ,eren moltíssims ciutadans emprenyats i tips i amb un comportament cívic exemplar i quatre bretols que van increpar no solament a Montilla ,tambe a Duran i Lleida . Els que ens estimen tant han fet xerrameca d´ aquest tema en mitjans de cadenes determinades i no tenen raó i si molta rencunia !
Un milió i mes de persones ,i ni tant sols un incident destacat! ,voleu mes un comportament exemplar !
L´any 1977 també va aplegar moltíssima gent .Una data referent .El meu pare ingressat al Hospital del Mar llavors ,ja molt malalt ,va tindre al capsal del seu llit la bandera catalana petitona que manifestants van portar aquell dia en que es va sortir al carrer .
Escoltem veus i llegim a la premsa opinions que mereixen atenció i una reflexió vers les seves paraules i diferents opinions contrastades mostren diferencies dins els mateixos partits politics. Ara cal exigir posicionaments i no valen els sies però noes ,esperem ,i anar passant figues ...
De moment tenim avui mateix opinions contundents .... i a esperar els propers moviments ,poden ser sorprenents o no ?


JOSEP RAMONEDA El día siguiente a la sentencia
La hora de la política

JOSEP RAMONEDA 11/07/2010



La manifestación de reafirmación catalanista y contra la sentencia del Estatuto reunió a un número ingente de ciudadanos en el centro de Barcelona, con ganas de decir de forma tranquila que Cataluña existe como nación política. Con este exitoso acontecimiento terminó la fase de los rituales. Y empieza la hora de la verdad política. La indignación serena que los ciudadanos expresaron en la calle es un sentimiento que surge cuando la gente se siente atropellada y que está en el origen de los grandes cambios sociales. La tarea del día después es darle traducción política. Si la sentencia del Constitucional marca el cierre del Estado autonómico, como es opinión extendida en Cataluña, ¿cómo traducir la respuesta ciudadana en políticas adecuadas para la nueva etapa que esta manifestación abre? Esta es la tarea que tienen por delante los partidos políticos y que debe guiar su comportamiento en la inminente campaña electoral catalana. Si los partidos, por una vez, fueran capaces de hacer una campaña electoral más política que propagandística, de las urnas podrían salir las alianzas adecuadas para poner en marcha la agenda compartida que la situación requiere.
Hay quien piensa que habría sido mejor que la sentencia no llegara en vigilias electorales. No estoy de acuerdo. Es precisamente la gran oportunidad de cambiar las inercias. De constituir mayorías o alianzas mayoritarias fuertes capaces de tomar la iniciativa. A Cataluña le ha llegado la hora de afrontar el futuro por sí misma.
Se han oído voces en Cataluña y fuera de Cataluña que dicen que las manifestaciones son gestos inútiles, expresiones de impotencia. No es verdad. La manifestación del 11 de septiembre del 77 está en la mente de todos todavía y sin ella la Transición probablemente habría sido distinta. Las movilizaciones contra la guerra de Irak cambiaron el curso de la política española. Y la manifestación de este 10 de julio puede tener un papel determinante en el futuro inmediato de Cataluña. No vale la demagogia de que el lunes la vida volverá a la rutina de siempre y los catalanes se irán de vacaciones como cada año. Naturalmente, nadie ha llamado a la insurrección. Se trata simplemente de comprometer a los partidos políticos a encontrar la hoja de ruta adecuada para que, con decisión, y sin rodeos innecesarios, Cataluña pueda alcanzar el autogobierno que se le niega. Lo que requiere mucha política, mucho pacto entre los partidos catalanes para la acumulación de fuerzas, mucha confrontación ideológica, en el sentido más noble de la palabra, hasta la configuración de las mayorías necesarias para emprender cambios de envergadura.
Se nota en algunos medios de comunicación conservadores cierto desdén, en el sentido de que una vez agotado el tiempo del ruido todo volverá a su cauce y se demostrará una vez más que los catalanes ladran mucho pero muerden poco. Corresponde a los partidos catalanes demostrar que las cosas han cambiado, pero corresponde también a las élites locales, especialmente a las económicas, siempre tan lampedusianas, no frustrar las expectativas generadas. No vale manifestarse de tarde y decir en las cenas de la noche que ahora lo que hay que hacer es evitar que esta dinámica de cambio vaya demasiado lejos. Había más de un rostro y más de una institución en la calle que respondían a este perfil.
En el intento de minimizar la manifestación de ayer, que parece ser la consigna de la derecha, algunos medios de comunicación han empezado utilizar La Roja como arma para el ataque. Espero que a la vista de la masiva manifestación de ayer no pierdan el tiempo contabilizando los ciudadanos que mañana salgan a celebrar el Mundial, si España lo consigue. Deben sentirse muy inseguros en la defensa de la nación española cuando tienen que convertir al fútbol en bandera para la reconstrucción nacional. Realmente, están ya en el último recurso.
El Gobierno español y el PP, ahora en el papel de manso cordero olvidadizo de haber provocado esta fractura institucional, esperan que, con el retorno de CiU al poder o con una coalición CiU-PSC, las cosas vuelvan a su sitio natural. El problema es que lo que antes resultaba natural ahora ya no lo es. Porque Cataluña ha cambiado mucho y la presencia masiva de las nuevas generaciones en la manifestación lo testifica. Y porque cuando a uno se le cierran las puertas no le queda más salida que buscar su propio camino. Esto es lo que expresaban los catalanes en la calle. Algunos dirán que se habría podido llegar a esta conclusión mucho antes. Pero para que un país se mueva sin desgarros internos ni fracturas dolorosas es necesario que una amplia mayoría de la sociedad tome conciencia de la necesidad de cambio. Los manifestantes dieron testimonio de esta mayoría.

'Consellers' del PSC piden a Montilla un gesto de firmeza ante el PSOE

Mas afirma que CiU solo apoyará una resolución conjunta que incluya el lema de la manifestación
Castells, Tura, Maragall, Geli y Nadal creen que el Govern debe ser consciente del «clamor» del 10-J
Miércoles, 14 de julio del 2010
NEUS TOMÀS / Barcelona
La primera reunión del Govern celebrada después de la multitudinaria manifestación del sábado sirvió para constatar que el tripartito es consciente de que los ciudadanos exigieron unidad y firmeza a los políticos en favor de los intereses de Catalunya. El debate fue prácticamente monográfico y, según varios asistentes, entre las intervenciones más contundentes destacaron las de los consellers socialistas identificados con el ala catalanista del PSC. El titular de Economia, Antoni Castells; la de Justícia, Montserrat Tura; la de Salut, Marina Geli; el de Educació, Ernest Maragall, y el de Política Territorial, Joaquim Nadal, reclamaron que el Govern sea partícipe del «clamor contra la reducción del horizonte de autogobierno que se había pactado». Se trata, según reconoció uno de estos consellers, de compartir el sentimiento de «dignidad herida» que los ciudadanos les trasladaron el 10-J.
Seguir llegint a http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/20100714/consellers-del-psc-piden-montilla-gesto-firmeza-ante-psoe/385597.shtml

Font : http://www.elperiodico.com/

I Montserrat Tura ....


“La sentència del TC no és fidel a la Constitució”

La consellera de Justícia admet que José Luis Rodríguez Zapatero l'ha decebut “en alguns moments
Tura creu que el text de l'alt tribunal “traspua alguna cosa pitjor la indissoluble unitat d'Espanya”
Després de llegir-se les gairebé mil planes de sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya, la consellera de Justícia i diputada del PSC, Montserrat Tura, conclou: “La sentència no és fidel a la Constitució”. Entre moltes altres coses, perquè “el terme nacionalitat va ser un pacte de la transició”. De fet, al seu entendre, el text de l'alt tribunal “traspua alguna cosa pitjor que aquesta insistent indissoluble unitat d'Espanya”.
En aquest context, Tura ha admès, en declaracions a Els Matins de TV3, que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, “l'ha decebut en alguns moments”, i ha mostrat el seu desig que fos “conscient de la realitat del país que governa”.
Ara bé, “no coincideixo a vegades, i fins i tot sovint, amb Zapatero però, malgrat tot, no voldria de cap de les maneres un govern del PP a Madrid”, ha matisat.
Tura, a més, ha mostrat el seu desig que els partits catalans escenifiquin la unitat a Madrid per fer front a la sentència de l'Estatut i més tenint en compte que aquesta setmana se celebren a Catalunya i a l'Estat dos debats monogràfics.
Tot i així, la consellera ha recordat que Catalunya ja es troba en un clima prelectoral i que cadascú “vol demostrar que mana més a favor de la unitat”. “Cal fer un esforç perquè si no serà molt decebedor”, ha sentenciat Tura.
La consellera ha explicat que en el transcurs de l'última reunió del govern es va parlar àmpliament de la manifestació del 10-J, i ha destacat que l'important no és l'opinió dels partits sinó “és l'opinió del poble a qui espero que no decebrem”.
http://avui.elpunt.cat/cubelles/nacional.html

13.7.10

L’Ajuntament no descarta manifestar-se per reclamar millores a la TDT

Notícies - Comunicació
07/07/2010

El regidor de l’Àrea d’Economia, Participació Ciutadana i Canvi Social, Xavier Grau, va mostrar el malestar de l’Ajuntament en relació a la creixent problemàtica amb la recepció del senyal de TDT al municipi. A través d’una entrevista a Ràdio Cubelles, Grau va qualificar de “fracàs estrepitós” la implantació de la TDT al municipi. Uns problemes que, des de l’apagada analògica, han anat a més tal i com ja havien anunciat els instal·ladors locals en les trobades organitzades per l’Ajuntament amb el Secretari de Telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Bosch, i un tècnic del departament autonòmic. En aquestes reunions ja s’havia avisat que l’arribada de l’estiu, l’augment de les temperatures i la proximitat amb el mar incrementarien els problemes de recepció del senyal de TDT, però els representants de la Secretaria de Telecomunicacions van comprometre’s a resoldre-ho, cosa que no ha succeït i ha provocat un allau de queixes del veïnat.

Aquestes queixes es canalitzen a través de l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC) registrant les instàncies que els afectats presenten. L’elevat nombre d’instàncies recollides, que supera els dos centenars, constata que “no és un problema puntual, sinó generalitzat a tot el municipi”, segons Grau. El responsable municipal de l’àrea de Comunicació afegia que “aquestes mancances són injustificables”, pel que “cal exigir solucions amb el màxim respecte”. Grau no descarta les manifestacions per reclamar solucions: “Si cal sortir al carrer, ho farem. Volem que la Generalitat entengui i senti que estem indignats”. L’obligació de l’Ajuntament, segons Grau,“és estar al costat dels veïns i fer-los d’altaveu, i l’obligació de les administracions és donar resposta i solucions”.
Dues notes informatives importants a la web del Ajuntament de Cubelles.



El FEOSL aporta 92.000 € per a dos projectes socials

Notícies - Serveis a les persones
08/07/2010


El Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) destinarà a Cubelles 91.931 € per a dos projectes socials. Una iniciativa psicopedagògica adreçada a infants i joves (33.448 €) i l’increment de personal tècnic per fer front a l’augment de les demandes dels Serveis Socials (58.483 €) centraran la subvenció en matèria social del fons estatal per a l’any 2010.

L’actual context socioeconòmic ha provocat que el departament de Serveis Socials de l’Ajuntament necessiti un increment de personal tècnic per tal de fer front a l’augment de demandes amb la màxima diligència. El nombre de consultes i expedients tramitats des d’aquest departament s’ha multiplicat considerablement en els darrers mesos, pel que es va presentar la proposta d’incorporar una administrativa i una auxiliar administrativa per a poder agilitzar els tràmits d’ajudes, subvencions i disminuir les llistes d’espera. L’import de la despesa d’aquest personal serà assumit pel FEOSL, de manera que podran destinar aquests recursos del pressupost municipal a altres iniciatives.

El segon projecte s’adreça als infants i joves del municipi i pretén captar es seu interès i oferir-los alternatives fora de l’horari escolar que permeti allunyar a aquest col·lectiu de conductes incíviques i el risc d’exclusió social. I és que aquest risc està motivat en gran mesura pel fet de pertànyer a famílies amb insuficiència d’ingressos per assumir necessitats bàsiques com l’alimentació, la vestimenta o la higiene personal. Per dur a terme aquest projecte, es preveu la contractació d’un educador social, un psicopedagog i dos monitors de temps lliure, a més del material necessari per desenvolupar les activitats que es programin, com ara curtmetratges o actuacions musicals i teatrals. La regidora de Qualitat de Vida i Serveis a les Persones, Prudencia Carrasco, destaca “la funció preventiva del projecte, que permetrà treballar de manera transversal conscienciant, informant i assessorant als centres educatius i cossos policials”.
La subvenció estatal també destinarà més recursos en les teràpies familiars que ofereix l’empresa Ventillol, contractada per l’Ajuntament. Actualment, d’aquest servei se’n beneficiaven quatre famílies, i amb l’increment dels recursos que s’hi destinaran s’ampliarà el servei fins a dotze famílies.

L’Ajuntament contracta a 26 persones a través d’un Pla d’Ocupació
Notícies - Dinamització Econòmica i Comerç
09/07/2010
La Generalitat de Catalunya a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) ha concedit a l’Ajuntament de Cubelles 162.652,22€ per dur a terme un Pla d’Ocupació. El projecte, denominat Impuls-Treball, preveu la contractació de 26 persones seleccionades directament dels inscrits a l’Oficina de Treball de la Generalitat que cercaven feina i que no cobressin cap tipus de prestació o estiguessin en el darrer mes de cobrar-la i que tinguessin experiència en el lloc de treball convocat. De les 26 persones vint es destinaran a la brigada municipal d’Obres i Serveis Viaris i s’encarregaran de diverses tasques de rehabilitació i reforma a l’escola Charlie Rivel i la rehabilitació integral de la “Casa del Búnquer” a la Mota de Sant Pere. Les sis persones restants s’encarregaran de digitalitzar els documents de l’Arxiu municipal.

Les persones contractades en aquest Pla d’Ocupació començaran les seves tasques el 12 de juliol i s’hi mantindran per un període de sis mesos. La seva jornada laboral serà del 70% del total, és a dir, 24,5 hores setmanals. Fora d’aquest horari completaran la jornada amb accions formatives que han estat subvencionades amb 11.960€. En el cas del personal d’Obres i Serveis, seran dos cursos de 34 hores cadascun; un de prevenció de riscos laborals i un segon de català. D’altra banda, el personal administratiu destinat a l’Arxiu ha realitzat durant una setmana un curs previ de digitalització de dades i el complementarà amb una formació continuada un cop acabada la jornada laboral al llarg dels sis mesos de contractació.

12.7.10



La reina del bolero Olga Guillot ha mort . Una de les millors veus amb un ampli recorregut discogràfic,cubana i poc propera a la Cuba de Fidel Castro .Reconeguda cantant amb una veu excepcional i de caràcter va ser una gran artista fins a dia d´ avui activa als 87 anys mantenia actuacions encara. Molta gent es va enamorar i desenamorar escoltant les seves interpretacions de temes musicals com Tu me acostumbraste , Voy ,Mienteme .En fi tota una època !


Una imatge inesperada, en que el sentit de l’amistat va mes mes enllá i te un propòsit, RECORDAR en moments de gloria ,qui dels nostres amics propers ,ja no hi es ......
El proper 14 de Juli ol, 2on. Sopar-tertulia, aquesta vegada será tertúlia literària a càrrec del nostra amic IU FORN, presentant al seu darrer llibre, Diari d’un progre desconcertat
preu del sopar serà de 25 euros
L’hora de trobada , a les 20.30h.
Es prega puntualitat.


Reserveu , l’aforament es limitat.
e.mail: pic-jazz@amplificador.net

Telefon: 93.895.29.14

Adreça: Jacint Verdaguer, 20


En un món on els límits entre l’esquerra i la dreta
es desdibuixen i els ideals d’ahir ja només són
l’acudit d’avui, el progre desconcertat comparteix
els seus dubtes i reflexions a través d’un diari i un
bloc: l’ecologisme, els transgènics, la religió, l’exèrcit,
Palestina, el proteccionisme agrari europeu que
enfonsa l’Àfrica… L’humor corrosiu del periodista
Iu Forn radiografia el marasme ideològic d’uns progres
que han deixat de fer peu en la piscina de l’actualitat.

Iu Forn

Diari d’un progre desconcertat

11.7.10

Sixte Moral ,al seu bloc fa una breu narració dels intensos moments viscuts ahir a la mani . Curteta, incisiva i a la directa ,com cal….llegiu.. Gracies Sixte


Un entre un milió

juliol 11, 2010 per sixtemoral

Això.
Dues hores quiet en mig d’una gernació que reclamava el que volia ser i rebutjava
sentències regressives pel país i per tot allò pel que s’ha lluitat durant anys.
Al costat de coneguts i desconeguts. Prop d’amics .
Colze a colze amb gent vinguda d’arreu de Catalunya.
I quiet, érem tants que al llarg de dues hores vaig fer mitja dotzena de passes.
I això també compta, poc a poc però amb voluntat decidida d’avançar , mai retrocedir
Res hauria de ser igual després de la clara manifestació de rebuig a una sentència que
vol tallar de soca-rel allò que al ciutadania ha decidit.
La força de la manifestació ha d’empènyer a la política a fer una lectura decidida de la voluntat -també diversa- expressada ahir.

10.7.10













Avui el poble de Catalunya ha mostrat un recolzament a la convocatòria per manifestar el rebuig a una sentencia .Les paraules de Montilla,Barrera,Rigor,Pujol i Pasqual Maragall ,TOTS PLEGATS i units a un mateix objectiu ,defensar a Catalunya i mostrant una UNITAT necessària, en aquets moments ,deixant de banda les diferencies substancials de cadascun d´ ells. Han mostrat una imatge que caldrà recordar, pels propers dies que a ben segur arribaran dificils !
I ara per fer gresca ,en un dia que molts han participat i milers d’imatges en aquestes càmeres fantàstiques que permeten i enviar-les a diferents mitjans i amics i coneguts en un plis plas !. En tenim unes quantes , de l’agrupació del PSC de Cubelles a peu d autocar ,contents ,satisfets tal com es veuen i poden ser l´ inici de moltes d´ altres ,si voleu enviar-les ,de les vostres.
Tothom hi cap ! Nomes cal enviar a Diari de Cubelles i les publicarem.

dcubelles_diari@yahoo.es




8.7.10

Diari de Cubelles
Menys mal ! finalment ja coneixem encapçalament de la mani . Pro quin cabdell ! ,uns sies , els altres que noes . Cadascú pot reconèixer un pel de ridiculum i assumit ,no queda mes remei!
I finalment ,ja hi son tots i repartits ...pro ... calia donar aquest espectacle! Malgrat tot aquest estira i arronsa cal anar-hi !
Mentrestant faig un repàs de la premsa i com sempre Iu Forn a Diari Avui encandila als lectors i lectores.
I de pas la propera setmana ,ens queda la interpretació dels mil folis lliurats per el Tribunal Constitucional a les darreres hores...
i que a ben segur provocaran lectures diferents ... i tornem-hi !
passa-ho!
Quina imatge estem donant!!!
Iu Forn

I ara suposem que vostè estigués assegut a Madrit (no ciutat sinó concepte) mirant-se el que passa aquesta setmana a Catalunya. Què veu? Centrem la cosa fent un resum del publicat fins ara.
Fem un Estatut talla XS perquè tothom pugui posar-se'l, inclosos els que la talla no els passa ni pel cap. El duem a Madrit i el mític Alfonso Guerra ens el retorna en format XXXS, sense mànigues, butxaques, ni coll, descolorit i retallat per sota dels mugrons. Llavors preguntem al poble: “Us agrada això?”. I molts ja ni es molesten a contestar. Són els defensors del “Visc(a) Catalunya, no a Lil·liput”. Però d'entre els que sí que es molesten a contestar la pregunta, són majoria abassegadora els que diuen “sí, ens agrada”. El retornem a Madrit, el Parlament espanyol li dóna el vistiplau i el passa a un ens format per uns senyors (i una senyora) que escalfen la cadira, no pels seus mèrits ni per la seva vàlua, sinó en funció dels equilibris de majories i minories dels dos grans partits espanyols. Curiosament, la majoria d'aquests funcionaris formen part (encara) de la institució de forma il·legal, però tot i així agafen la peça XXXS i comencen a retallar-la fins que la deixen a mida segell. Vaja, que fan encenalls del que ja era carpaccio. I ens el reretornen. I quan veiem el que ens arriba, fem cara de molt emprenyats i diem: “Ah, sí? Doncs ja veureu ara!!!”
Si després de tot el que ha passat ara ens barallem perquè al davant de la mani en què hem d'expressar el nostre rebuig hi posem una bandera o una pancarta... doncs això, que a Madrit es rebolquen pel terra del riure tot dient: “Els tenim tan clissats...”.
L’Ajuntament no descarta manifestar-se per reclamar millores a la TDT

Notícies - Comunicació
07/07/2010
El regidor de l’Àrea d’Economia, Participació Ciutadana i Canvi Social, Xavier Grau, va mostrar el malestar de l’Ajuntament en relació a la creixent problemàtica amb la recepció del senyal de TDT al municipi. A través d’una entrevista a Ràdio Cubelles, Grau va qualificar de “fracàs estrepitós” la implantació de la TDT al municipi. Uns problemes que, des de l’apagada analògica, han anat a més tal i com ja havien anunciat els instal·ladors locals en les trobades organitzades per l’Ajuntament amb el Secretari de Telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Bosch, i un tècnic del departament autonòmic. En aquestes reunions ja s’havia avisat que l’arribada de l’estiu, l’augment de les temperatures i la proximitat amb el mar incrementarien els problemes de recepció del senyal de TDT, però els representants de la Secretaria de Telecomunicacions van comprometre’s a resoldre-ho, cosa que no ha succeït i ha provocat un allau de queixes del veïnat.

Aquestes queixes es canalitzen a través de l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC) registrant les instàncies que els afectats presenten. L’elevat nombre d’instàncies recollides, que supera els dos centenars, constata que “no és un problema puntual, sinó generalitzat a tot el municipi”, segons Grau. El responsable municipal de l’àrea de Comunicació afegia que “aquestes mancances són injustificables”, pel que “cal exigir solucions amb el màxim respecte”. Grau no descarta les manifestacions per reclamar solucions: “Si cal sortir al carrer, ho farem. Volem que la Generalitat entengui i senti que estem indignats”. L’obligació de l’Ajuntament, segons Grau,“és estar al costat dels veïns i fer-los d’altaveu, i l’obligació de les administracions és donar resposta i solucions”.

Font: http://www.cubelles.cat/

7.7.10

Video SOMNIEM, de Lluís Danés.

Basat en la cançó de LLach ‘SOMNIEM’, que el cantautor va composar l’any 1979 després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en referèndum .

Molt clar

juliol 7, 2010 per sixtemoral

El sí que va donar el poble català ara no val perquè han retallat el text que van votar en referèndum, per això cal sortir al carrer i protestar”.

Pasqual Maragall.

Les paraules de l’expresident són prou clares.No cal que ens seguim barallant per lemes i senyeres.És més important el fons de la protesta i la contundència en la resposta al TC que el debat d’unes formes i litúrgies que sense deixar de ser importants no ho són prou com per fer trontollar la unitat de la ciutadania catalana.
Imatge/A. Soler/Diari de Cubelles

Enviat per Agrupacio PSC Cubelles

agrupacio del PSC de Cubelles us animem a participar a la Manifestació del dia 10 de Juliol a Barcelona .
Amics,coneguts i simpatitzants o adherits i tothom que vulgui anar-hi , ,nomes cal telefonar a la Federacio Alt Penedes – Garraf del PSC i fer reserves amb temps,per autobusos disponibles.


ELS AUTOBUSOS PREVISTOS PER DESPLAÇAR-NOS A BARCELONA DES DE CUBELLES SORTIRAN A LES 15,45h DES DE LA PLAÇA DEL MERCAT


Us animem a participar a la manifestació que el dia 10 de juliol se celebrarà a Barcelona, com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional i en defensa de l'Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. Estem organitzant autobusos per desplaçar-se a Barcelona des del Garraf i l'Alt Penedès. Per a més informació i per apuntar-vos, a la Federació (93 890 26 26 / 93 890 25 24)

Podeu veure el targetó a:
http://www.socialistes.cat/psc/contingut/descarregar/233853/3797818

Federació Alt Penedès-Garraf del PSC
Els problemes de TDT a Cubelles obliguen l’Ajuntament a prendre mesures de pressió

Notícies - Comunicació
06/07/2010
El Govern municipal ha decidit renovar l’exigència de les mesures sobre els greus problemes de recepció del senyal de televisió digital terrestre (TDT) que pateix tot el municipi. Després d’haver tractat per tots els mitjans que la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació adoptés les mesures tècniques correctores i, davant l’excepcional increment d’incidències rebudes els darrers dies, s’estan estudiant les accions de pressió a adoptar per solucionar les molèsties que aquesta mala gestió provoca a la ciutadania.
Els contactes entre l’Ajuntament de Cubelles i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació es van iniciar l’any 2006, quan els tècnics del Departament de Comunicació van posar-se en contacte amb la Generalitat per traslladar la problemàtica amb el senyal analògic i els dubtes que generava el pas a la TDT. Al llarg d’aquests quatre anys s’han elaborat dos estudis radioelèctrics i s’ha substituït la tecnologia analògica del repetidor de Mas Trader per un de digital, però no s’ha donat una solució als problemes existents a la resta del municipi. Especialment problemàtica és la situació dels barris de la Mota de Sant Pere, Clot del Bassó, Les Salines, Eixample, Oest del Cementiri i Santa Maria, on els problemes de recepció són gairebé a la totalitat d’habitatges.

Compromisos incomplerts

Degut a que el desplegament de la TDT no és una competència municipal, el Consistori ha fet servir tots els mitjans al seu abast per pal·liar la problemàtica existent amb la recepció del senyal digital. A banda de contactes a nivell tècnic entre la regidoria de Comunicació de l’Ajuntament i la Secretaria de Telecomunicacions de la Generalitat, també van produir-se trobades entre l’Alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, i el secretari de Telecomunicacions, Jordi Bosch. Aquestes trobades van permetre que el propi secretari es desplacés a Cubelles per donar resposta a les queixes i dubtes de les associacions de veïns i instal·ladors del municipi convocats a la trobada. En aquesta reunió Jordi Bosch va assumir el compromís d’ajudar als instal·ladors i administradors de finques davant els seus clients; analitzar amb Abertis quines millores tecnològiques es poden fer a tot el litoral català per fer la xarxa més resistent a les inclemències del temps i a la calor a l’estiu; i demanar als operadors que emeten a Cubelles en una potència inferior a TV3 s’igualin i que aquestes millores tècniques s’implementin a la comarca i a tot el litoral.

Més problemes, més queixes

Aquests compromisos no s’han acomplert i, tal i com van pronosticar els instal·ladors locals i els tècnics municipals, l’arribada de l’estiu i la pujada de les temperatures ha multiplicat els problemes de recepció i les queixes dels veïns. Aquestes queixes es canalitzen a través d’instàncies registrades a l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC), que la regidoria de Comunicació trasllada periòdicament a la Generalitat per fer constar que la mala recepció de la TDT no són fets aïllats, sinó que es tracta d’un problema generalitzat al municipi.

Si bé fins a principis de juny d’enguany hi havia registrades mig centenar d’instàncies reclamant resoldre les dificultats de recepció del senyal de TDT, ja se n’han rebut dos centenars més i la previsió és que la xifra augmenti en els propers dies. Alguns sectors de Cubelles s’han organitzat i han recollit signatures entre el seu veïnat que també han registrat a l’OPIC.

6.7.10

Avui una noticia dolenta ens ha sorprès de bon mati. A Pic & Jazz ,al entorn de petites tertúlies al entorn d’unes olives i un petit aperitiu , ens reconeixem i apreciem. On a vegades, determinades persones van deixant al se pas ones de simpatia,bon rotllo amb les seves petites converses sense faltar a ningú . Rafel ,de la tintoreria,desconec el seu cognom era una d´ elles. No calen cognoms a vegades. Home gran,darrera d´ un gran bigoti amb un somriure afable, ja no formarà part de cap tertúlia d´ aquí en endavant . Aparentment semblava un home fort pro tenia un cor de vidre i aquest vidre ha petat. Deixes bons records i avui tots els que apreciàvem la teva presencia i converses , n´ estem un pel enfadats i dolguts!
Mira que en tenim de mal parits per marxar d´ aquest mon i a tu no formaves part d´ aquest grup ,tenies ganes de viure i en pau amb el teu entorn !
Sàpigues que et trobarem a faltar !

5.7.10



ELS NAVEGANTS DEL CLUB MARÍTIM CUBELLES GUANYEN EL CAMPIONAT DE CATALUNYA DE PATÍ DE VELA JÚNIOR

El 3 i 4 de juliol s'ha celebrat en aigües de Cubelles organitzat pel Club Marítim Cubelles el Campionat de Catalunya de Patí de Vela Júnior, han participat un total de 26 embarcacions representant a CN Sitges, CN Masnou, CM Torredembarra, CN Badalona, CN Tamariu, CN Altafulla i CM Cubelles. Després de tres regates han quedat empatats a punts en la primera posició dos navegants de Cubelles, Pol Álvarez i Jordi Obach, el desempat era favorable a Pol proclamant-se Campió de Catalunya relegant a la segona plaça al seu company i amic Jordi, la tercera plaça ha estat obtinguda per Àngels Aso del Club Nàutic Masnou. Dintre de les celebracions del seu 40 aniversari el Club Marítim Cubelles organitzava amb èxit aquest campionat que s'ha vist recompensat per haver obtingut les dues primeres posicions, la ultima vegada que un navegant de Cubelles va guanyar aquest campionat va ser en l'any 2001 de la mà de Marta Boleda, dintre d'aquest marc de celebracions el Club organitza simultàniament el pròxim 31 de juliol i 1 d'agost altres dos Campionats de Catalunya de Patí de Vela i Patí de Vela Júnior en aquest ocasió el de Per Equips de Club.
Font : Nota de premsa CLUB MARÍTIM CUBELLES

Hola amics,
El mes d’Abril varem tindre al celler al virtuós LUCKI GURI, ens va oferir una part del seu repertori musical i va prometre vindre un altre dia per fer-nos gaudir de tota la música jazzística que porta dins, i aquest dia serà el proper
dijous 08 de Juliol,


L U C K I G U R I


Jazz concert




L’horari d’actuació, com sempre de 19.45h fins les 21.15h.

Preu de la entrada.................. 15 €

Consumició mínima............... 3 €

Aforament limitat (nomes reserves)

L’adreça................... Jacint Verdaguer, nº 20
El telèfon.................. 93.895.29.14
El e.mail................... pic-jazz@amplificador.net
A tots els pobles les llegendes urbanes circulen de boca en boca i a Cubelles la existència d’un fantasma al castell formava part de les converses a mitja tarda entre nens i nenes i sempre algú narrava algun fet puntual que generava pors i si ens amagaven dins el recinte del castell la ombra del fantasma era percebuda. Avui tenim un relat curt enviat a Diari de Cubelles i que enceta aquest bloc amb una nova proposta d estiu .
Qui vulgui pot enviar les seves petites histories,nomes cal adreçar-se a dcubelles_diari@yahoo.es

Gracies per la vostre participació .


A les fosques

El últim tren de la nit va arribar a l’estació, les tres o quatre persones que van baixar amb mi, ni tan sols en van mirar la cara. Anàvem tots tapats i endevinava que el seu únic interès era arribar a casa seva, quan mes aviat millor. Jo, vaig parar-me en mig de la andana, una mica entranyada en mi mateixa , i preguntant-me que hi feia allà, pal plantada, en plena nit, fosc com una gola de llop i en ple hivern.
En tot el viatge, vaig deixar-me portar per el traquetreig del tren . He arribat a una edat, en que les nostàlgies entre els amics surten espontànies, sense voler, tot xerrant.
Darrerament i sense motiu ,el Castell de Cubelles surt en les nostres converses. L’han rehabilitat per fora, pintat de nou, té un color que encara ningú ha definit, i està il·luminat per la nit, donant-li un esplendor sobreposat, que li va gran. El castell ja no es el que han vist els ulls de la meva infantessa. Ja no es poderós, no domina el paisatge, no és fosc per la nit, no crida la imaginació de la quitxalla. Però, cada vegada que en parlàvem, amb quedava una mica fora de la conversa , tot recordant que, en els anys de la meva infantessa , va existir un vincle molt sotil, indefinible i secret, entre el castell i jo, el de la por.En aquell temps, estava habilitada una habitació, la de la finestra de l’escut de la primera planta, com a cosidor, i era sempre un cau de rialles i d’històries que les dones fabulaven dels fantasmes d’antics moradors que, en aquells temps, rondaven dins el castell.
Jo, hi anava cap el tard ha passar l’estona, m’ha agradava; i arribava des de casa saltant o corrent, però sempre al tombar la cantonada del carrer entrant dins la Plaça, sentia com si aquell recó de poble ja no fos Cubelles ; havia entrat en un lloc desconegut i frenava en séc.
Em quedava una bona estona davant la gran porta del castell, sense entrar-hi. Mirava l’escala que pujava cap d’alt hipnotitzada, veia com ombres estranyes movent- se i posava l’orella, tot escoltant les veus que m’arribaven del cosidor, com un sord remor semblant a lletanies monocords, fins que, una rialla les trencava i en donava el valor per traspassar el portal i pujar els esglaons, com una exhalació, sense tocar peus a terra, tal i com si algú en portes em volant-les.Avui i després de molt de temps i sense cap raó, tan sols guiada per un impuls, estava enfilant com si rés, la rambla que va cap el poble; volia traspassar la carretera i fer drecera pujant l’escala del costat de la farmàcia que va directe a la plaça, veuria el castell pel front. Sorprenent-me a mi mateixa , estava pujant l’últim tram de l’escala .
Un cop a dalt , i resseguint la barana em vaig mig seure en el únic tros que hi queda.Havien tornat les mateixes ombres d’abans i tot era silenci.
L’espessor de la foscor i d’impenetrable silenci u impregnaven tot. Tan sols la llum de la lluna colpejava lleument la façana del castell que semblava dibuixat amb llapis. Les finestres estaven totalment fosques, com pintades en negre.En sentia tranqui-la i deixava passar el temps. Inesperadament, una forta ventada em va despentinar els cabells i el mocador de seda que portava va començar a dansar embogit per la força del vent. Amb les mans intentava tornar-ho tot el seu lloc, no era possible, el vent cada vegada era més fort i els cabells i el mocador continuaven ballant incontrolats.
Y aleshores u vaig veure Una petita llum, però molt forta, parpellejava darrera l’ultima finestra del segon pis del Castell.Insegura vaig fer dos passos endavant, i l’enlluernament que cada cop era mes gran i mes fort, omplia tota la finestra fent una estranya dansa amb el vent, els meus cabells i el mocador.
Aquella llum va començar a córrer per tot arreu, anant i tornant sense parar, deixant-seveure, cada cop que passava per les finestres. Passar del segon pis al primer, seguint la seva dansa embogidora. De cop i volta, al arribar a l’habitació de l’antic cosidor és parar uns segons , i girant-se ràpidament es va acostar a la finestra.
Una forma fantasmal es va fer visible .El palmell de unes llargues mans es retallaven en els vidres i uns ulls inanimats en miraven fixament. Instintivament vaig recular fins trobar altre cop la barana. El vent xiulava en força i s’enredava amb els meus cabells i el mocador. Amb la gola seca, sentí bategar el cor en els polsos, tenia oberta la boca per xisclar, però la veu no en sortia. Completament lligada per el que estava passant no podia treure els ulls de la finestra del cosidor.De sobte, la finestra va enfosquir-se. Ara, la llum s´escapava, per les escletxes de el gran portal de la entrada. Un dels batents de la porta va començar a obrir-se sense fer cap soroll, poc a poc, molt poc a poc . Una atracció irrefrenable en feia anar cap aquella llum, ja no tenia ganes de xisclar, sentia que el vent m’empenyia cap a la porta .
I em peu davant l’entrada, mirant lentament endins, vaig tornar a veure l’escala que pujava cap el cosidor i a dalt movent-se, estranyes ombres. Decidida, vaig creuar el dentell de la porta i amb la mirada fitxa en el final de la escala començar a pujar els esglaons , les cames en passaven i mentalment contava , un, dos, tres, ...... un dèbil grinyol de la porta del darrera meu, va fer que instintivament girés la vista.
Aterrada e immòbil per la por, veia com la porta s’anava tancant darrera meu, lentament,molt lentament......tenia que fugir i rapit,no em quedava temps,la porta ja estava mig tancada.
Amb força inusitada vaig girar el cós i recargolant-me, vaig passar per el petit tros que quedava per tancar-se i aleshores, vaig sentir, com el mocador de seda lliscava caient-me per l’esquena.
Fent un fort soroll la porta va quedar, davant meu, hermèticament tancada.I mentrestant reculava, vaig veure el meu mocador. Seguia dansant amb el vent, enganxat entre les dues fulles de la porta.Allargant el braç per agafar-lo, i abans de que la mà hi arribés, de l’altra banda de la porta l’estiraven cap endins, poc a poc, molt poc a poc..... fins que va desaparèixer.
I jo, seguint enrere fins arribar a la barana de la plaça, vaig mirar la finestra del cosidor. Una forta llum fantasmagòrica estava dansant amb el vent i amb el meu mocador.
Després, varen tornar les mateixes ombres d’abans i tot era silenci.La foscor i d’impenetrable silenci u impregnava tot. Tan sols la llum de la lluna colpejava lleument la façana del castell que semblava dibuixat amb llapis.
Les finestres tornaven a ser totalment fosques, com pintades de negre





Immaculada Teruel Baró


3.7.10

M. Trives/Diari de Cubelles

Lectures contrastades
Tenim un article publicat al Diari Avui en que Miquel Iceta mostra obertament el que suposa i la resta del contingut del retall i el que queda pendent a .....Després de la sentència, política del Estatut .Cal llegir atentament el contingut ,pro tenim d altres opinions i una d elles ,la de Raimon Obiols en el seu bloc on expressa la seva ,a Una declaració de Nou Cicle: L’hora de la unitat, l’hora de Catalunya .
I com no! una lectura incisiva i a peu de carrer....com la de Pilar Rahola ....a La Vanguardia . Totes tres donen a pensar....
anàlisi
Després de la sentència, política

Miquel Iceta

Dilluns el Tribunal Constitucional va dictar sentència sobre el recurs presentat pel Partit Popular contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per ara coneixem la resolució, la conclusió de la sentència on es recullen els articles que de forma total o parcial són considerats inconstitucionals i aquells que han estat objecte d'una interpretació restrictiva en funció de la qual són declarats constitucionals. No estarem en condicions, doncs, d'establir una valoració jurídica rigorosa i solvent de la sentència fins que no la coneguem en tots els aspectes. Sí que podem, però, fer-ne una valoració política.
Cal subratllar, en primer lloc, la indignació que ens provoca que un Tribunal Constitucional en una situació tan anòmala com l'actual hagi dictat una sentència que modifica, ni que sigui parcialment, una llei com l'Estatut, que ha estat el fruit d'un acord entre el Parlament de Catalunya i el Congrés de Diputats i el Senat, aprovat com a llei orgànica per majoria absoluta de les Corts Generals i sotmès a referèndum dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Aquesta indignació també es fonamenta en la plena i normal vigència de l'Estatut al llarg de quatre anys, el seu desplegament normatiu (cinquanta lleis de desenvolupament estatutari; només una recorreguda davant el Tribunal Constitucional), noves competències ja assumides, i un nou model de finançament autonòmic inspirat directament de l'Estatut, que no caldrà revisar.
Donada la situació anòmala del Tribunal (incomplet, amb un dels seus membres recusat, amb quatre membres que han vist artificialment prorrogat el seu mandat en més de dos anys i mig), per què no s'ha inhibit el Tribunal Constitucional? Per què no ha dictat una sentència que avalés la plena constitucionalitat de l'Estatut, tenint en compte que tot el seu desplegament ulterior també està subjecte al control de constitucionalitat? Per què el tribunal ha decidit imposar la seva visió a la del legislador? Per què ha decidit actuar sense respectar la voluntat popular expressada en el referèndum? Per què el tribunal ha decidit decantar-se per una interpretació restrictiva del pacte constitucional?
És obvi que ens trobem davant d'un exemple evident d'irresponsabilitat i d'absoluta manca de visió d'Estat. El Tribunal Constitucional no ha estat a l'alçada i ha provocat un problema polític i jurídic de conseqüències imprevisibles, que afecta també els altres Estatuts d'Autonomia que van inspirar-se en el nostre.
Malgrat tot, hem de destacar que el Partit Popular no ha assolit el seu objectiu, l'Estatut no ha estat liquidat. Recordem que el Partit Popular havia recorregut 114 articles, instant que fossin declarats inconstitucionals. I només ha assolit aquest objectiu en 14 casos, la majoria dels quals només en forma parcial. En 74 dels articles recorreguts no s'han produït ni retocs ni cap mena d'interpretació restrictiva.
Ara toca respondre políticament a la sentència, acatant-la, sí, però mostrant clarament la nostra disconformitat. Mantenint el nostre compromís de defensa del contingut íntegre de l'Estatut i de desplegament en plenitud del seu potencial d'autogovern. Exigint la lectura àmplia i generosa del pacte constitucional i l'evolució federal de l'Estat de les Autonomies. Aquest és l'objectiu fixat pel president Montilla que requereix unitat, fermesa i intel·ligència. Per nosaltres, els Socialistes de Catalunya, no quedarà.
Raimon Obiols
Després de quatre anys de normalitat en la vigència i aplicació del nou Estatut, un Tribunal Constitucional dividit i deslegitimat, després d’un procés penós, anòmal i degradat, ha acordat una sentència que crea, d’una manera totalment artificial i irresponsable, una situació molt greu.
Durant aquests quatre anys, el nou Estatut no ha generat cap problema rellevant, ni en els drets ciutadans, ni en el funcionament de les institucions i dels serveis públics, ni en les relacions entre les nostres institucions nacionals i les de l’Estat central.
En una situació de crisi econòmica i social, no s’ha produït cap problema ni en la convivència diària de la ciutadania ni en la unitat civil del poble de Catalunya.
Per contra, la sentència del Constitucional, crea una situació de conflicte que el nacionalisme espanyol ha estat perseguint durant quatre anys de manera calculada.
Subordinant-se als plantejaments involucionistes i catalanòfobs del PP, el Tribunal ha actuat políticament. Ha pretès erigir-se en una mena de tercera cambra espúria. Uns pocs jutges dividits i desprestigiats han pretès invalidar el pacte assolit entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, aprovat per aquestes i referendat democràticament pel poble de Catalunya.
Aquesta sentència és una gravíssima perturbació. Però al seu darrere hi ha, a més, una gravíssima provocació.
És evident que hi ha un intent malèvol de la dreta espanyola que, generant aquest conflicte, vol en realitat liquidar el pacte constituent de 1978 en un sentit involucionista.
És evident també que es vol que això generi una situació de confrontacions a Catalunya, exasperant posicions, jugant amb enganys i divisions, propiciant una situació que permeti un nou designi assimilador contra Catalunya.
Això és intolerable. No es pot deixar passar. Per tal d’ impedir-ho, Catalunya ha d’unir-se.
Necessitem la unitat, expressada al Parlament i a la societat, de totes les forces polítiques i socials de Catalunya.
Necessitem la unitat al voltant del President de la Generalitat i de les nostres institucions nacionals.
Qui vulnerés aquesta exigència assumiria una greu responsabilitat, perquè la unitat és una condició imprescindible per defensar amb eficàcia allò que ens pretenen negar.
Demanem una resposta massiva del poble per a manifestar-se de manera cívica i democràtica al servei de Catalunya, de les nostres institucions i llibertats.
Demanem l’acció unida de les forces polítiques que defensen la Generalitat i l’autogovern, fins a recuperar totalment el contingut de l’Estatut que el poble de Catalunya va votar en referèndum.
Nou Cicle extret d´ un bloc sobre l´ actualitat on Raimon Obiols escriu i que recomanem llegir
dimarts 29 de juny de 2010
i finalment ....
Pilar Rahola ens te acostumats a un llenguatge directe i si la resta sovint comptem ,i es recomanable comptar fins a deu,ella engega la directa i zas! ? Disposa d’experiència política i la política requereix ser crític i ferm en determinats moments. En fi que cadascú i faci dels seus pensaments la seva lectura i les seves opinions ...


OPINIÓN
¿Existe el PSC?
El PSC existe en Catalunya tanto como olvida su identidad cuando triunfa en despachos de la Moncloa


Pilar Rahola

Creo recordar que en tiempos remotos, allá por el lejano año 2008, Carme Chacón era candidata del PSC a les elecciones generales. Incluso recuerdo una agresiva y eficaz campaña de su partido para mostrar sus "bondades catalanas" en relación con las muchas maldades que el PP había acumulado respecto a Catalunya. De hecho, fue tan intenso y exitoso el mensaje de salvación nacional del PSC, que fue en Catalunya donde el PP perdió la presidencia del Gobierno. Su derrota en estas tierras díscolas no fue relevante, fue directamente estrepitosa. Sin embargo, fue llegar, besar el santo del Ministerio de Defensa y olvidarse raudamente de su ínclita militancia. ¿En algún momento se ha notado que Carme era militante del PSC? Sí. Se ha notado en las campañas que le han organizado los ultramontanos, cuyo ataque persistente –por ser mujer, catalana y ministra de Defensa– ha sido despiadado. Pero más allá de los graznidos cavernosos, Carme se ha portado tan bien que no ha hecho nada para recordar que un día fue presentada como la "salvación" de Catalunya, ante el peligro pepero. Su reciente aplauso a la sentencia del Constitucional, mientras en Catalunya arrecia la indignación, no hace sino confirmar lo ya sabido: que el PSC existe en Catalunya tanto como olvida su identidad cuando, puente aéreo mediante, triunfa en los despachos de la Moncloa. O incluso antes.

Font: ¿Existe el PSC?
Pilar Rahola
Font: http://www.lavanguardia.es/

2.7.10
















Dins els actes commemoratius del 110è aniversari del Cor l’Espiga de Cubelles, avui divendres a la sala gran del Centre Social , ha tingut lloc l´ inauguració de la exposició fotogràfica d´ aquets anys daurats de l´ entitat en que veïns i veïnes d´ara i d´ abans hi son presents en imatges plenes de colors i joia.
Avui divendres 2 de juliol ,al Diari de Vilanova ,i en el apartat de Cubelles ,en que l´ alcaldessa de Cubelles ,Mª Lluïsa Romero parla obertament de la situació delicada del Govern amb minoria de Cubelles . Son paraules d´una alcaldessa ,fermes i un bon apunt que cal llegir atentament ,per tant us convidem a qui no ha fet, en disposeu d’una lectura rapida.
Diari de Vilanova , com sempre, disposa d’altres noticies d’actualitat i d´ interès comarcal .

“Si cal una moció de censura perquè l’oposició governi, que la facin

Maria Lluïsa Romero i el seu equip afronten un final de legislatura complicat després de la marxa de CiU del govern. PSC i ERC queden en minoria, la qual cosa deixa en mans de l’oposició tot el que es pugui decidir en els pròxims plens.
L’alcaldessa s’ho pren amb resignació, tot reconeixent que la situació és difícil i no sabem què passarà. Hi ha uns pressupostos aprovats i algunes accions que depenen d’uns crèdits, que ara s’hauran de ratificar en el ple. Caldrà més negociació i demanem que l’oposició sigui sensata i que els acords a què s’arriba a porta tancada (en les comissions informatives) es respectin al ple, cosa que ara no venia passant. I posa com a exemple el darrer ple en què es va veure forçada per l’oposició a rebaixar-se el sou un 18%. El cert és, segons Romero, que ella havia fet una primera proposta de rebaixa del sou del 15% per a l’Alcaldia i la tinència d’Alcaldia que regentava Joan Albet. Ell va dir que no, assegura. I va ser aleshores que vaig parlar amb tothom per assessorar-me i finalment es va portar la proposta de rebaixa del 7% al ple. Una proposta que s’havia discutit en comissió informativa i de la qual ningú no es va queixar, a diferència del ple, explica l’alcaldessa.
La por de Romero és que aquesta situació afecti la població i creï immobilisme. És per això que no tem que se li pugui presentar una moció de censura. Si realment hi ha aquest immobilisme i cal fer una moció de censura perquè l’oposició governi, que la facin. No tinc cap problema. Tinc clar que avui estic en aquesta cadira i demà potser no. Jo estic per la feina, i la prioritat és la població. I també ho ha de ser per a l’oposició. Ja portem 25 anys de retard respecte de les poblacions del voltant. I no és bo que ara tornem al passat per una qüestió política.

1.7.10

Els tres obusos del Constitucional

· La sentència tomba articles claus sobre català, justícia i finançament · En la qüestió de la llengua és al límit de qüestionar l'Estatut de Sau

Lluís Bou

El Tribunal Constitucional ha llançat tres grans obusos en forma de sentència. Ha tombat articles decisius sobre el reconeixement del català com a llengua pròpia de Catalunya, la descentralització del poder judicial a Catalunya, i la possibilitat d'un finançament propi. El capítol de la llengua és un dels més sensibles; des de fa segles, és un dels elements definidors de la nació catalana. I pel que se sap de la sentència, ha quedat anul·lat que el català sigui d'ús preferent a les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics de Catalunya. La decisió del TC pot tenir repercussions a TV3, Catalunya Ràdio, i en les relacions de la Generalitat i els Ajuntaments amb els ciutadans. S'haurà de veure què dictaminen els tribunals quan a partir d'ara alguna entitat anticatalanista protesti a la justícia amb aquests arguments.

Els magistrats del TC s'han mostrat sensibles a les campanyes que han llançat alguns mitjans de Madrid contra la suposada desaparició de la llengua castellana a Catalunya. Han estat obsessives des de la redacció de l'Estatut fa més de 4 anys. La sensibilitat preventiva cap al català és tan alta que la sentència aplica la denominada castració química, la reinterpretació encara en més articles en relació a l'idioma. És el cas de l'article 6, que va introduir per primera vegada el deure de conèixer el català. Va ser un intent d'equiparar legalment la llengua catalana a la castellana, el coneixement de la qual és considerat un deure per la Constitució.

Un altre aspecte reinterpretat és la possibilitat de relacionar-se en català amb el TC o la justícia a nivell espanyol (article 33), i també la disponibilitat lingüística dels establiments oberts al públic. La sentència no qüestiona obertament la immersió lingüística l'escola, però reinterpreta que els alumnes tinguin tant el dret com el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà al finalitzar l'ensenyament obligatori (article 35.2). El veredicte del TC es queda a les portes de qüestionar fins i tot la política desplegada amb l'Estatut del 1979.

No s'acaba aquí el marcatge al català, ja que també s'aplica la castració química a l'obligació que l'Estatut marca a les empreses de la Generalitat i a les seves concessionàries d'usar el català (article 50.5). Caldrà veure quan surti la sentència completa de l'Estatut quina es la reinterpretació exacta que el Constitucional fa d'aquests articles, si bé és evident que serà a la baixa.


Seguir llegint la resta del article a Els tres obusos del Constitucional

Font: http://avui.elpunt.cat/cercar.html?start=0&searchword=lluis+bou

30.6.10

Opinions bullint i algunes mostrant una certa indiferència o considerant que ja es correcte , deixant anar una tímida resposta per si de cas a les properes eleccions ,excusant la seva assistència per motius propis dels seu càrrec....a la manifestació convocada .
El president Montilla mante el seu posicionament mostrat en el comunicat i en aquets moments difícils on caldrà una lectura a fons per part d’experts ,analitzar atentament els punts qüestionats i expressar sense dubtar una resposta ferma per part dels representants de grups politics ,tots units ,sera convenient e irrenunciable .
Avui llegint determinats diaris i algun bloc força interessant ,he triat dues opinions prudents i serenes per part de dos personalitats diferents i de diferents grups polítics pro que cal escoltar , ens diuen en poques paraules i algunes mes , manifestant-ne la seva opinio.
En saben molt tots dos ,per la saviesa que aporta el seu pas pel mon polític al Parlament al Congres i al front de responsabilitats reconegudes.
Llegiu.... ....



A les verdes i les madures bloc

Ja veurem

Sixtemoral

La sentència sobre l’estatut m’agafa lluny de Vilanova.
Tinc poca informació però la que tinc no és massa falaguera.
Crec que el fantasma de Felip V transformat en magistrats i magistrades del TC. I han volgut colpir altre vegada el país i la seva norma més important.
Calen respostes, clares i contundents.
Llegir la sentència però serà d’exercici obligat.
Ara bé la primera impressió, novament l’esperit, ranci, caduc i caspós de la “indisoluble unidad de España”.
Que els hi aprofiti, que es confitin la sentència i anem a la nostra que prou feina tenim

http://sixtemoral.wordpress.com/




Espanya té un problema
La sentència no resol res i ho reobre tot; haurà de reconsiderar el pacte constituent

Miquel Roca

Què vol dir, què representa la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya? Senzillament, el tribunal ha declarat que l'ambició d'autogovern que els ciutadans de Catalunya van concretar a ratificar l'Estatut no cap dins de la Constitució del 78. Els ciutadans de Catalunya volien i confiaven en què la Constitució emparava la seva voluntat d'autogovernar. Volien desenvolupar la seva vocació col.lectiva en el marc de la Constitució, però el tribunal-al qual s'atribueix la màxima interpretació del text constitucional-ha dit, simplement, no.

MÉS INFORMACIÓ
·
No val la pena discutir que el tribunal ha comès un greu error. Aquest debat ja no porta enlloc. El fet cert és que s'ha tancat una porta i amb això tota una etapa històrica. El poble de Catalunya ja ha expressat la seva voluntat i aquesta no canvia perquè la porta es tanqui, altres s'obriran o hauran obrir-se perquè la voluntat col.lectiva no pot conformar a renunciar a una legítima ambició que trenta anys de normal i progressiu desenvolupament autonòmic avalen i protegeixen .
La Constitució del 78, el pacte que la va fer possible, els acords i l'esperit que va animar la seva elaboració no volien això. Estic convençut. No podia imaginar que, en una línia de desenvolupament constitucional, s'interpretés ara el que el tribunal ha proclamat. Això no estava previst, perquè s'havia previst tot menys tornar enrere. I aquesta sentència és tornar enrere, així s'ha defensat i així s'ha proclamat. El substrat ideològic de la sentència és la convicció d'uns quants que s'havia "cedit" massa i ara es tractava de recuperar "el perdut". Així, entre cedir i perdre, s'ha construït sempre la història de l'Espanya temorosa de la seva pròpia diversitat i pluralitat.
Que ningú s'equivoqui, Espanya té un problema. Aquesta sentència no resol res i ho reobre tot. Perquè si alguna cosa posa de manifest és que haurà de reconsiderar el pacte constituent i definir noves bases per a la convivència a Espanya. El pacte constituent, l'esperit de la transició ha estat liquidat, ara toca refer el pacte. No a Catalunya, en tot cas, no només a Catalunya, sinó a tot Espanya. El que ha passat-la sentència-no és una decisió que pugui ser llegida només des de Catalunya, és a tot Espanya la que redescobreix que té necessitat de tornar a definir nous pactes, nous enfocaments, nous puntes. S'ha volgut així, doncs que sigui així.
No serà fàcil, tots arribem o arribarem al debat més saberut, més recelosos, amb menys entusiasme i, potser, amb poca confiança. No hi ha per menys. I, des de Catalunya, no són pocs els que van a interrogar-se sobre com s'ha percebut des de la resta d'Espanya l'enorme esforç de responsabilitat solidària que s'ha manifestat en el projecte comú.
Ara costarà més; molt més. Serà difícil. Espanya té un problema. Alguns diran que aquest no és un problema nou. Però, precisament per això, és més greu. I la sentència el que ha fet és recordar-nos que aquest problema ve de lluny i que alguns no volen que deixi de ser-ho. La Constitució del 78 va donar aixopluc i empara a moltes il.lusions; a molta esperança. I amb disgustos i trágala aquí estava com a referència. Avui, ens han dit que no, que no emparava allò que des de Catalunya es vivia en el mateix ordre constitucional.
Seguiré creient en la Constitució del 78. El llarg viatge que hem fet conjuntament m'impedeix ser-li deslleial, però ja no tinc arguments per convèncer els que se senten marginats de la seva empara. S'ha declarat inconstitucional el que per a altres comunitats segueix sent perfectament vàlid i vigent. Com explicar això sense invocar una discriminació insuportable? Com acceptar que l'Estat demani als ciutadans de Catalunya la seva conformitat a un Estatut que, ratificat per la voluntat popular, ha estat mutilat per un tribunal de anòmala composició?
Refer el pacte, no queda més remei. Un pacte més difícil, en un moment menys il.lusionant. Un pacte fet o per fer des de la desconfiança; des del greuge. Mirant cap endavant però sense poder deixar de mirar cap enrere, amb por que tornin els fantasmes de sempre. El projecte comú del 78 s'ha esgotat. El Tribunal Constitucional l'ha enterrat. Algú haurà de definir les bases d'aquest nou projecte i fins i tot comprovar si hi ha voluntat per a això. Alguns no ho volen i el tribunal els ha donat la raó. Espanya té un problema.
¡ Només ens faltava això!
imatge/X. Font/arxiu /Diari de Cubelles 2009

M. Trives/Diari de Cubelles

Aquest any per la revetlla de Sant Joan i els dies anteriors i posteriors no hem escoltat aquell esclat de petards a que ens tenien acostumats . Degut a la crisis econòmica i també un cert defalliment per la situació actual on moltes famílies tenen el cinturo ajustat al últim forat. De pas comentar que possiblement totes les Festes Majors dels pobles ,veuran ajustats els seus pressupostos. De moment a Cubelles ,aquest any no disposarem de la carpa d´ aquets últims anys a la plaça del Mercat i també l´ encesa del campanar s’ha suprimit ja que en el tema del foc la despesa es important i era de suposar i necessària una reducció en despeses. Lo demes tot seguirà mes o menys amb petites diferencies,segons es va escoltar a Radio Cubelles i a esperar temps millors per tothom !.
Potser caldrà en els propers anys recuperar un esperit renovador impulsant nous formats de continguts ajustats als temps i a noves generacions.

29.6.10


NOTA DE PREMSA
El Club Marítim Cubelles en el seu 40 aniversari torna ha fer història en aconseguir que dos dels seus navegants obtinguin unes posicions mai no aconseguides anteriorment, el jove Jordi Obach Rafel de 16 anys guanya la Copa d'Europa de Patí de Vela Júnior i Jordi Aranega de 31 anys aconsegueix la 4a posició en la classificació absoluta de la Copa d'Europa de Patí de Vela Sènior.Ambdues competicions es van celebrar simultàniament en aigües de Badalona del 24 al 27 de juny, 4 dies de dura competició realitzant-se un total de 6 regates molt renyides, ja que, fins la ultima regata no es van definir els vencedors.La participació ha estat de 21 embarcacions a la Copa d'Europa de Patí de Vela Júnior i de 69 embarcacions a la Copa d'Europa de Patí de Vela Sènior.

Prop de 600 participants omplen els carrers de bicicletes
Amb una participació de 597 persones, amb les seves respectives bicicletes, es va celebrar diumenge la XXII Diada de la Bicicleta, que va acabar sense incidents remarcables, lluny d’atendre a una participant amb una lleu lipotímia. La regidoria d’Esports va organitzar una jornada lúdico-esportiva que va tornar a omplir els carrers de Cubelles de famílies senceres pedalant.
imatge/Diari de Cubelles/arxiu

Ahir a la nit el rostre del President Montilla mostrava una gravetat en que ,la majoria d´ espectadors de les noticies a TV3 ,van arrugar-se al sofà de la saleta.
Les paraules dites ,compartides o no i segons qui en feia lectura ,no auguraven res bo. Molts de nosaltres ja fa temps que les accions i actituds del Tribunal Constitucional fins a dia d´ avui ,eren mostres poc fiables i de futur incert i les seves decisions finals no compartides amb seguretat en determinats punts qüestionats .
La garrotada ja la tenim i per acontentar-nos ens diuen que el partit Popular no ha guanyat,vaja ! Molt indignats i no tontos , sembla ineludible que els partits catalans PSC CIU ERC ICV aquesta vegada hauran de mostrar-se units i sòlids en els seus posicionaments i deixar-se de moment per mes endavant el malentesos i picabaralles entre grups ,el Parlament de Catalunya ,de moment no qüestionat .....
Teniu un article a llegir ,Iu Forn, benvolgut i molt comentat en aquest dia el seu punt de vista a Passa-ho en el diari Avui digital. Gracies Iu.
passa-ho!
Espanya ha dit adéu Catalunya!!!
Iu Forn

Avui llegirem la lletra petita de la sentència del Constitucional i, anant bé, d'aquí una setmana començarem a saber que ens ha passat exactament. Però un cop els partits ja han obert la discussió partidista i fan crides a una unitat que no es creuen, nosaltres –humils ciutadans– intentem intuir si al final la puntada ens l'han fotut al paladar o a l'estómac. I la primera reflexió és: quatre anys per a això? Quatre anys per fer pública la decisió en dos fulls i a corre-cuita a 1/4 de 9 del vespre? Què hi havia de diferent ahir que dimecres passat o el 28 de gener del 2008 a les sis de la matinada?
I la segona reflexió, i fonamental, és que ara sí que ja tenim per escrit quines són les autèntiques regles del joc. El peix al cove pujolià ens va entretenir durant 20 anys. Pujol, coneixedor com ningú del país, sabia que aquella era la línia que no podíem creuar sense que s'esvaís l'encanteri. El peix al cove era aquella Ítaca on algun dia arribaríem, però ahir va caure la cortina i darrere del decorat de cartró pedra no hi ha Ítaca sinó l'abocador del Garraf. Ahir vam descobrir que els Reis són uns senyors i una senyora que tenen el càrrec que tenen perquè els dos partits polítics majoritaris a Espanya els han situat allà, que responen a criteris partidistes i ideològics i que estan per sobre del poble que ha votat un Estatut. És tan absurd que ara la Constitució votada pel poble espanyol pot ser duta al Constitucional i ser declarada inconstitucional.
Hem ofert la mà i ens l'han fet carpaccio. Ahir Espanya va triar fer-se independent de Catalunya. Unilateralment. En prenem nota.

Podeu clikar ...


28.6.10


fotos/arxiu PSC
























Auca d´ un arròs popular

Ahir diumenge al xalet de la tèrmica , sota la pineda es va celebrar la tradicional Festa del PSC de Cubelles i que aquest any va comptar amb la presencia d’unes tres-centes persones i un bon tou de representants politics del Garraf .Envoltats d´ un ambient festiu i amb una especial atenció al fumet que desprenia la gran paella ,per cert que no va decebre ,molt al contrari a jutjar per comentaris i felicitacions als organitzadors ,tothom es va cruspir l´ arròs en un plis plas.
Jaume, de la pastisseria i forn KBE KBO va endolcir la jornada amb excel·lents pastissos com a col·laboració a la festa i també va portar el servei de bar.
Teniu imatges i si voleu ampliar-les nomes cal clikar dues vegades sobre les mateixes.

La festa va concloure desprès d’un ambientat ball . Ahir la participació ciutadana va ser un fet contrastat ,ja que a la hora de recollir cadires,taulers i fer neteja del espai tothom si va apuntar la hora de tancar la festa i anar cap a casa. Un dia apretat per els regidors del PSC ja que a primera hora estaven muntant taules ,una escapada a la jornada de la bicicleta i després del arròs , i acabada la festa , cap a l´ església on el Cor l’Espiga oferia un concert i com invitats el Cor Jove del Palau de la Musica.

Cubelles,27 de Juny Festa del PSC de Cubelles

27.6.10

imatge/A. Soler/Diari de Cubelles

PARLEM DE CUBELLES ?

Tots els caps de setmana l´ actualitat del municipi en imatges gràfiques.

Clikeu imatge ....

26.6.10

M. Trives/Diari de Cubelles

Escollir qui pot conduir una xerrada col·loqui i que resulti amena no es fàcil. Cadascú ofereix lo millor que sap i les seves experiències per projectar a un públic que desconeix lo millor que pot transmetre un mateix. Aquesta vegada l´ agrupació del PSC de Cubelles no es va equivocar .Van passar aquesta setmana Oriol Nello ,Mila Arcarons, Asumpta Baig i Sixte Moral. Tots quatre excel·lents en les seves referències indiscutibles i reconegudes i si hem de dir que van captar l´ atenció del oients ,cadascú am els tremes tractats. Una presentació impecable divendres a càrrec de Mª Lluïsa Romero de Mila,Sixte i Assumpta va donar lloc a escoltar temes relacionats la trajectòria política del PSC dels ultims anys ,l’actualitat i els compromisos establerts, les actuacions del Senat, gran desconegut de la majoria dels ciutadans i que suposa als nostres representants ,un tasca continua i complicada per aconseguir objectius sovint frenats per la majoria del PP en el mateix Senat i que poc a poc van aconseguint tots els dies trencar barreres .Aquesta crisis aclaparadora i raons per encarar,tot que no agradi les mesures adaptades per reptar i aconseguir frenar la crisis econòmica que ens envaeix a tots i que pot canviar el futur de les properes generacions. Tot aquest poti poti van ser els eixos centrals de la xerrada .Les aportacions per part dels veïns assistents van conduir a un punt de trobada amigable i correspost.
Setmana del PSC a Cubelles

23.6.10


Després que en les darreres edicions la sortida es fes des de la plaça del Mercat, enguany els organitzadors han apostat per fer-ho des de l’esplanada del Poliesportiu (Av. Onze de Setembre). La comitiva ciclista arrencarà a les 10.30h. en direcció a l’església de Santa Maria de Cubelles, passant pel pont del carrer Lleida, l’Av. De la Riera i els carrers Víctor Balaguer i Major. Després de la benedicció dels participants, a càrrec d’en Mn. Lluís, la comitiva enfilarà el carrer de l’església, Nou, Raval del Torrent, per enllaçar novament amb l’Av. De la Riera i el Pg. Fluvial i el pont del carrer Lleida i agafar l’Av. Onze de Setembre, fins al parc del Prat de Cubelles, el passeig de la Mar Mediterrània i tornar a l’esplanada del Poliesportiu.

22.6.10


SETMANA DEL PSC A CUBELLES

Arròs Popular

Lloc: Xalet de la Tèrmica
(Pol. Les Salines)
Data: Diumenge,27 de juny 2010
Hora: A partir de les 12,00h
Col-labora i Servei de Bar: Kbe Kbo

Preu: 12 euros
Venda tickets: Tel.: 659.66.07.45
Plaça Mercat ,divendres 25 de juny de 10h a 13h
Divendres 25 de juny a les 19,30h a l´Hotel d´Entitats
DEFENSAR CUBELLES I EL GARRAF A BARCELONA I A MADRID

Mª Lluïsa Romero,alcaldessa de Cubelles
Mila Arcarons, Diputada al Parlament de Catalunya
Assumpta Baig, Senadora
Sixte Moral, Diputat al Congrés

Conèixer de prop ,com es gestionen al Parlament de Catalunya, al Congres i al Senat ,qüestions que ens afecten directament, al Garraf i a Cubelles i a traves d´ una senadora ,una diputada i un diputat reconeguts ,es un luxe a tenir en compte en aquesta proposta .
Cubelles ha segut molt generosa i poc ha rebut a canvi dels inconvenients evidents en aquets últims anys. Una tèrmica imposada i envoltada d’una zona urbana i sota l´ amenaça de una nova ampliació, aquesta vegada com a cicle combinat, una entrada a la autopista que grava econòmicament a usuaris i que afecta a Cubelles especialment,i com no ?per si no fos poc tenim mes despesa en el transport ferroviari ja que tots els dies veïns del nostre municipi es desplacen obligats per la feina laboral, i . que pertanyent a Barcelona, no disposem de les mateixes avantatges .A mes de les qüestions que Catalunya defensa a Madrid i que a tots ens preocupen, en tenim d´ afegides .
Divendres teniu l´ ocasió de escoltar el que diuen els nostres invitats i a la vegada qüestionar amb un col·loqui el que desitgeu esbrinar .

Us esperem !

Segona setmana PSC Cubelles Futur
Agrupació Local del PSC de Cubelles te el plaer de convidar-vos
imatge/wwww.palaumusica.org

Dintre dels actes programats per commemorar el 110è Aniversari del naixement del Cor l'Espiga, el proper diumenge 27 de juny a 2/4 de 8 de la tarda, a l'església de Santa Maria de Cubelles, el Cor Jove de l'Orfeó Català oferirà un concert. Aquesta coral està formada per més de cinquanta coristes de joves entre 16 i 25 anys, i ha actuat en diferents ciutats d'arreu d'Espanya i la resta d'Europa.
El preu de l'entrada anticipada és de 5 € i es pot obtenir a través de la consergeria del Centre Social durant tot el dia.
El preu de l'entrada el mateix dia abans de començar el concert és de 7 €.
El Cor l'Espiga espera que l'església estigui plena de gom a gom per gaudir dels cants d'aquesta gran coral.

21.6.10




PARLEM DE CUBELLES ?



Tots els caps de setmana l´ actualitat del municipi en imatges gràfiques.

Clikeu imatge ....