Excursió a Tarragona Romana
Organitza : La Fita
Preu dinar + visita guiada +autocar = 34 euros
Sortida ,a les 9 h a la plaça mercat,dissabte 28 de juny
Per reserves :Dilluns de 16h a 17,30,despatx nº5 ,Centre Social
e-mail : dones_lafita@yahoo.es
29.5.08
M.Trives/Diari de Cubelles
GANADOR DE UN CONCURSO MUNDIAL
Las pizzas de cien euros llegan a Barcelona de la mano de Fabián Martín
Bon apetit ?
Mig mon es mor de fam i tenim tots els dies noticies de nens i adults que moren per desnutrició a l´Africa i també a d´altres punts del mon. Menjar es un privilegi a llocs en que la població es veu abocada a menjar només un cop el dia i gracies !
Mig mon es mor de fam i tenim tots els dies noticies de nens i adults que moren per desnutrició a l´Africa i també a d´altres punts del mon. Menjar es un privilegi a llocs en que la població es veu abocada a menjar només un cop el dia i gracies !
En mig de la guerra dels cuiners d´alt standing d´aquets dies i fent un repàs als diaris he trobat una informació de sucar-hi pa .... Sembla que properament tindrem a Barcelona la possibilitat i el gran privilegi d´un gran restaurant (que ja funciona a Llívia i amb gran èxit, o sigui que tenen clients entusiasmats en les citades pizzes) que obrirà a BCN i a on es podrà comprar pizzes a 100 euros, segons l´ informació apareguda en aquest article a on es clar! que també ofereixen l´ alternativa de unes més barates... Llegiu i els ulls faran xispetes .... pensant en que evidentment suposa la ¨Dignificación de un producto básico¨... a 100 euros , clar !!!
GANADOR DE UN CONCURSO MUNDIAL
Las pizzas de cien euros llegan a Barcelona de la mano de Fabián Martín
El exclusivo restaurante se abrirá después del verano, en el distrito de Les Corts
EFE
BARCELONA
El restaurador Fabián Martín, galardonado con el World Gourmet Pizza de Nueva York, y propietario de la Pizzería-Laboratorio de Llívia (Cerdanya), abrirá tras el verano un local en Barcelona en donde ofrecerá sus creaciones, algunas de ellas al prohibitivo precio de cien euros la unidad.
Martín, nacido en Perpinyà en 1968 y criado en Almería, no considera que este precio tan elevado para un producto tradicionalmente asequible como la pizza sea una provocación.
"La pizza es un soporte y depende de los productos que tu pongas sobre ella; lo que sería provocar es hacer una de jamón y queso y venderla a cien euros, pero aún no tengo el talento para hacer eso", afirma, aunque puntualiza que "el placer tiene el precio que uno esté dispuesto a pagar".
Pizzas de Coca-cola y de trufa blanca
Martín sabe de lo que habla, ya que en su establecimiento de Llívia, abierto hace cuatro años, la pizza más demandada es la de Coca-cola, la más cara de todas de la carta (100 euros) así como, en temporada, la de trufa blanca, que se encarece por la exclusividad de esta materia prima. "No me acojono si tengo que fijar un precio de cien euros, si [la pizza] lo vale"
Pizzas fritas "pero ligeras", pizzas aspirables, pizzas transparentes (que requiere cuatro horas de elaboración) compondrán la carta de este futuro establecimiento en el que también se ofrecerán algunos entrantes especiales, como sushi de pizzas o sopa de pizza, dentro de una serie de menús de degustación de diferente, pero elevado, precio.
Como paso previo a la apertura del taller laboratorio para gurmets en Barcelona, en la calle de Loreto (Les Corts), este emprendedor abrirá en unas semanas, a pocos metros de su otro local, un establecimiento en el que ha invertido 450.000 euros, y donde ofrecerá otra línea de pizzas "más napolitanas" y también económicas, que rondarán los 10 euros, con productos de calidad.
Dignificación de un producto básico
Martín, que no olvida su pasado como exboxeador --"dejé el boxeo tras perder 49 de 50 combates"-- asegura que le aburre hacer siempre lo mismo, que le gusta revolucionarlo todo, y que por eso dejó su trabajo como repartidor de pizzas, y se dedicó a investigar sobre este variado plato "pero partiendo de una base muy tradicional".
27.5.08
29 de maig al celler Pic&Jazz l'actuació de NADIA String's TRIO
Els components d'aquest trio el formen:
Nadia Basurto Veu
Jaume Llombart Guitarra
Dimitri Shidanov Contrabaix
adreça: Jacint Verdaguer nº 20
telefón: 93.895.29.14
e.mail: pic-jazz@wanadoo.es
Els components d'aquest trio el formen:
Nadia Basurto Veu
Jaume Llombart Guitarra
Dimitri Shidanov Contrabaix
adreça: Jacint Verdaguer nº 20
telefón: 93.895.29.14
e.mail: pic-jazz@wanadoo.es
Matilde Torralba,Encarna Valero/arxiu La Fita/2003
M. Trives/Diari de Cubelles
Hi ha 35.000 catalans que són celíacs i no ho saben
Redacció
Més de 35.000 persones que viuen a Catalunya són celíaques, pateixen intolerància al gluten, però no ho saben. Coincidint amb el Dia Internacional de la Malaltia Celíaca, l'Associació Celíacs de Catalunya va demanar ahir a la Generalitat un esforç per detectar els milers de persones que tenen la malaltia però que encara no els ha estat diagnosticada. La solució podria ser incloure la prova de la celiaquia per defecte en les anàlisis de sang de qualsevol persona susceptible de patir-la.
L'entitat ha proposat també al departament de Salut que s'inclogui de forma sistemàtica l'estudi de predisposició genètica als nounats i que es faci la prova de la celiaquia a tots els nens que tenen entre un any i un any i mig.
La presidenta de l'associació, Matilde Torralba, va explicar que a moltes dones que han patit diversos avortaments i han seguit tractaments de fertilitat sense èxit, persones amb anèmia, problemes intestinals o anorèxia se'ls ha acabat diagnosticant la malaltia.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 40. Diumenge, 18 de maig del 2008
M. Trives/Diari de Cubelles
Matilde Torralba,amiga personal i companya de fatigues laborals en d´altres temps.Ella es una dona amb molta empenta,i realment valuosa a l´hora de tirar endavant la tasca que suposa ser presidenta de l´ Associació Celíacs de Catalunya.
Ella,com moltes de les dones que encapçalen determinades associacions , han patit en el seu entorn aquesta malaltia i ha fet que cooperes en la lluita de donar a conèixer les dificultats que molt sovint surten a l´ hora de diagnosticar una infermetat que afecta a molta població i que a més comporta un tipus d´ alimentació concreta. Com a la nota informativa del diari no emet e-mail de la citada associació ,aquí teniu a on podeu adreçar-vos a....
Hi ha 35.000 catalans que són celíacs i no ho saben
Redacció
Més de 35.000 persones que viuen a Catalunya són celíaques, pateixen intolerància al gluten, però no ho saben. Coincidint amb el Dia Internacional de la Malaltia Celíaca, l'Associació Celíacs de Catalunya va demanar ahir a la Generalitat un esforç per detectar els milers de persones que tenen la malaltia però que encara no els ha estat diagnosticada. La solució podria ser incloure la prova de la celiaquia per defecte en les anàlisis de sang de qualsevol persona susceptible de patir-la.
L'entitat ha proposat també al departament de Salut que s'inclogui de forma sistemàtica l'estudi de predisposició genètica als nounats i que es faci la prova de la celiaquia a tots els nens que tenen entre un any i un any i mig.
La presidenta de l'associació, Matilde Torralba, va explicar que a moltes dones que han patit diversos avortaments i han seguit tractaments de fertilitat sense èxit, persones amb anèmia, problemes intestinals o anorèxia se'ls ha acabat diagnosticant la malaltia.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 40. Diumenge, 18 de maig del 2008
26.5.08
Neteja del Foix, el 8 de juny
Font: Ràdio Cubelles
Sota el nom “Netegem el Foix” l’entitat Fauna de Cubelles amb la col·laboració de la Regidoria de Mediambient ha organitzat pel proper 8 de juny una diada de neteja de la desembocadura. L’activitat s’iniciarà a les 9 del matí i està previst que cap a les 11 del matí es faci un descans per esmorzar pa amb tomàquet i pernil, vi del Penedès i refrescs.
Cal formalitzar les inscripcions a través dels telèfons 671 678 034 i 620 741 037. També es pot enviar un e-mail a faunadecubelles@terra.es
El nou pont del riu Foix, pendent d'un informe
Font: Ràdio Cubelles
L’Ajuntament de Cubelles es troba a l’espera de la resolució favorable d’aquest nou informe, reclamat per l’ACA i presentat a Medi ambient, per tal d’obrir les pliques i començar les obres del nou pont.
L’Ajuntament de Cubelles està a l’espera de rebre una resposta favorable de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) per poder tirar endavant les obres de construcció del pont sobre el riu Foix. Segons ha explicat el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Cubelles, Miguel Àngel Lopez “l’Agència Catalana de l’Aigua, ja té en possessió tota la documentació necessària, i només resta esperar que el darrer informe presentat a Medi Ambient sigui favorable”. En aquest sentit, el regidor s’ha mostrat "optimista en quant a la resolució d’aquest informe sol·licitat per l’ACA davant les al·legacions presentades al projecte i que l’Ajuntament ja va resoldre desestimant-les".
El regidor d’Urbanisme informa que “les empreses licitadores es troben a l’espera d’aquest vistiplau definitiu per començar les obres d’aquest pont que ha d’unir les dues lleres del riu i solucionar d’aquesta manera els problemes que sorgeixen quan plou”. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Cubelles es troba a l’espera de la resolució favorable d’aquest nou informe, reclamat per l’ACA i presentat a Medi ambient, per tal d’obrir les pliques i començar les obres del nou pont.
Celebrem que , el ciutadà ja pot assistir als Plens del Ajuntament de Cubelles amb una realitat còmoda , accessible i per tothom. Aquí teniu la nota informativa apareguda a El Punt.
Penedès.
Els plens, al Centre Social
Penedès.
Els plens, al Centre Social
http://www.vilaweb.cat/
23.5.08
miradas desola - solDe nou la tira d´humor de Jaume Desola
Font :
http://www.lavozdepinares.com/
Bon cap de setmana !!!!!!!!!!!!!
M. Trives/Diari de Cubelles
Ojo
http://www.elpais.com/articulo/ultima/Ojo/elpepiult/20080124elpepiult_1/Tes
Llegiu atentament ,val la pena.... aquest article de Maruja Torres ,que ja fa un cert temps va publicar a la seva columna de El PAIS ,es genial !
Fent una repassada a les guerres que campen per aquets mons i que només aporten tristesa,dolor a famílies per les morts causades i deixant a més països desolats, tenim mentrestant que dins d´ un despatx oval o no, es decideix quina peça del joc es mourà properament...
Ojo
MARUJA TORRES 24/01/2008
Súbditos del Imperio: hay que andarse con ojo a la hora de encandilarse con un candidato a presidente norteamericano. El hecho de que George W. Bush haya colocado tan subterráneo el listón no debe empujarnos a aceptar al primero que sepa leer una galleta sin colocarla del revés ni comerse un libro sin atragantarse. Hillary u Obama, por el bando democrático -del otro no tengo ni ganas de hablar-, pueden resultar más presentables, pero ninguno de ellos va a poder lidiar seriamente con el terrorismo internacional mientras el Gobierno de Estados Unidos, sea el que sea, no le plante cara al lobby judío ni al Gobierno de Israel. En cierta manera, el lobby e Israel son a los políticos estadounidenses lo que Lina Morgan y Paco Martínez Soria a Televisión Española, vía Cine de barrio. No importa quién gobierne: con ellos no se atreve nadie. Si algo hay cierto bajo el agujero de ozono es que nunca en sábado tarde TVE programará películas de Luis Buñuel; y nunca un gobernante USA, por legal que nos parezca, le exigirá a su homólogo israelí que su país deje de violar las leyes internacionales.
Gaza se muere, Afganistán está que ni lo toques, Pakistán mejor que ni lo mires, Irak rompe el alma verlo, como metan el pie en Irán van a saltar los alacranes, en Líbano todos tiran de una cuerda rota y a sus espaldas se abren los abismos... ¿Qué es lo que se puede arreglar? Israel. Bastaría con retirarles los créditos millonarios, ponerles sanciones serias -al fin y al cabo, tienen la atómica sin permiso; y son un país ocupante-, expulsarlos de la ONU, ya que no respetan sus resoluciones, cerrar las embajadas en Tel Aviv, vetarles en Eurovisión y en la Eurocopa, y llamarles cantamañanas cada vez que recurran al victimismo.
¿Alguien lleva ese punto en su programa? Que no nos ciegue el cambio, súbditos del Imperio. Alerta.
Súbditos del Imperio: hay que andarse con ojo a la hora de encandilarse con un candidato a presidente norteamericano. El hecho de que George W. Bush haya colocado tan subterráneo el listón no debe empujarnos a aceptar al primero que sepa leer una galleta sin colocarla del revés ni comerse un libro sin atragantarse. Hillary u Obama, por el bando democrático -del otro no tengo ni ganas de hablar-, pueden resultar más presentables, pero ninguno de ellos va a poder lidiar seriamente con el terrorismo internacional mientras el Gobierno de Estados Unidos, sea el que sea, no le plante cara al lobby judío ni al Gobierno de Israel. En cierta manera, el lobby e Israel son a los políticos estadounidenses lo que Lina Morgan y Paco Martínez Soria a Televisión Española, vía Cine de barrio. No importa quién gobierne: con ellos no se atreve nadie. Si algo hay cierto bajo el agujero de ozono es que nunca en sábado tarde TVE programará películas de Luis Buñuel; y nunca un gobernante USA, por legal que nos parezca, le exigirá a su homólogo israelí que su país deje de violar las leyes internacionales.
Gaza se muere, Afganistán está que ni lo toques, Pakistán mejor que ni lo mires, Irak rompe el alma verlo, como metan el pie en Irán van a saltar los alacranes, en Líbano todos tiran de una cuerda rota y a sus espaldas se abren los abismos... ¿Qué es lo que se puede arreglar? Israel. Bastaría con retirarles los créditos millonarios, ponerles sanciones serias -al fin y al cabo, tienen la atómica sin permiso; y son un país ocupante-, expulsarlos de la ONU, ya que no respetan sus resoluciones, cerrar las embajadas en Tel Aviv, vetarles en Eurovisión y en la Eurocopa, y llamarles cantamañanas cada vez que recurran al victimismo.
¿Alguien lleva ese punto en su programa? Que no nos ciegue el cambio, súbditos del Imperio. Alerta.
http://www.elpais.com/articulo/ultima/Ojo/elpepiult/20080124elpepiult_1/Tes
M. Trives/Diari de Cubelles
Ja fa temps ,va caure a les meves mans aquest llibre escrit per Assumpta Montellà .Es realment notable la vida d´ aquesta dona anomenada Elisabeth Bidenbenz i el seu valor per acollir a mares i nens,víctimes d´una guerra. Assumpta Montellà, descriu en el seu llibre les vicissituds d´ aquets fets ,de manera que ens arriba molt endins i a emocionar profundament. L´ article de Isabel Clara Simó publicat al diari Avui , us agradarà i també farà engrescar a comprar el llibre.
DE FIL DE VINT
75 nenes
És possible que recordeu el llibre La maternitat d'Elna, on Assumpta Montellà, després d'una rigorosa investigació, ens descrivia la vida de la suïssa Elisabeth Bidenbenz, que, com a infermera de la Maternitat del poble d'Elna, va salvar la vida de 597 infants, fills d'exiliades catalanes i espanyoles que, altrament, haurien mort en les penoses condicions dels camps de concentració francesos. La història posa un nus a la gola, i el primer que sents és una immensa gratitud per aquella dona heroica, rescatada suara de l'oblit. Ara està a punt de fer 95 anys, i l'Assumpta ha tingut una idea singular: assabentada que a Catalunya hi ha 75 nenes que es diuen Elna, ha pensat reunir-les i fer-ne una fotografia per a l'anciana. Ara bé, és difícil trobar-les, i l'Assumpta em demana si puc fer públic el seu e-mail (amontella.c@gmail.com) per si algun lector en té notícia. La trobada serà el 8 de juny als Hivernacles del Parc de la Ciutadella, a les 12 del migdia.
El fet ha interessat ja el cinema i el teatre, i es preparen sengles estrenes de les vicissituds de l'Elisabeth en aquells moments dramàtics. I tanmateix, el nazisme no ha mort. No sols no ha mort sinó que sembla que està ben viu, arrecerat en el discurs racista que uns irresponsables construeixen sobre el dolor dels immigrants. El fet és que l'ou de la serp està essent intencionadament covat o ingènuament alimentat per uns violents que no saben com canalitzar la seva violència. Els sents tot el dia acusant els altres de nazis, sens dubte per aquell moviment de projecció que fan els qui, essent alguna cosa que condemnen en el seu interior, ho apliquen als altres. Caldrà suportar molt de dolor (encara!, encara!) per neutralitzar-los.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dijous, 22 de maig del 2008
22.5.08
M. Trives/Diari de Cubelles
Finalment el Parlament de Catalunya aprova mesures especials pel tractament de la fibromiàlgia i la fatiga crònica .Es una bona noticia ja que suposa que moltes a persones i la majoria dones ,son reconegudes com malaltes. Fins ara un llarg peregrinatge en mans de metges que sovint qualificaven erròniament la enfermetat , de manera que no permetia un reconeixement de la mateixa i l´ accés a una possible sol·licitud de les persones afectades a una possible incapacitat laboral.
A Cubelles, la primera vegada que l´ Associació La Fita va realitzar una xerrada informativa a la Caixa del Penedès ens varem quedar sorpreses de l assistència de públic interessat en el tema en qüestió .Un any més tard la sala de la Rectoria tornava a omplir-se. Ara es avui mateix a Cubelles ja tenim la delegació cubellenca de l’ACAF (Associació catalana d’afectats de fibromiàlgia) i que avui segurament celebraran el SI del Parlament de Catalunya tan desitjat.
21.5.08
Arriba al Parlament una proposta de llei d'atenció a la fibromiàlgia i la fatiga crònica
LAMALLA.NET
El Ple del Parlament debatrà aquest dimecres una proposició de llei presentada per una comissió promotora ciutadana, una iniciativa que permet el nou reglament de la Cambra si es presenten cinquanta mil signatures. Es tracta d'una proposició de llei per l'atenció de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica que reclama que en un termini d'un any, hi hagi un mínim de vuit unitats hospitalàries especialitzades en aquestes malalties a l'àrea sanitària de Barcelona i un mínim d'una a la resta d'àrees sanitàries catalanes. La proposta però no prosperarà ja que els grups del Govern han presentat una esmena per descartar-la. Argumenten que regular les atencions a unes patologies concretes crearia un precedent no sostenible i seria una discriminació cap a les persones que pateixen altres malalties.
La representant de la comissió promotora de la iniciativa, Àngels Martínez, defensarà la proposició durant el Ple. El text reclama també que els malalts de fibromiàlgia i del síndrome de la fatiga crònica no estiguin en llistes d'espera més de noranta dies i que es reconegui el seu dret a la incapacitat laboral.
Des del Govern, recorden que l'any 2006 Catalunya va posar en marxa la difusió i implementació d'un nou model d'atenció a aquestes malaties i que es troba en fase d'avaluació.
http://www.lamalla.net
LAMALLA.NET
El Ple del Parlament debatrà aquest dimecres una proposició de llei presentada per una comissió promotora ciutadana, una iniciativa que permet el nou reglament de la Cambra si es presenten cinquanta mil signatures. Es tracta d'una proposició de llei per l'atenció de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica que reclama que en un termini d'un any, hi hagi un mínim de vuit unitats hospitalàries especialitzades en aquestes malalties a l'àrea sanitària de Barcelona i un mínim d'una a la resta d'àrees sanitàries catalanes. La proposta però no prosperarà ja que els grups del Govern han presentat una esmena per descartar-la. Argumenten que regular les atencions a unes patologies concretes crearia un precedent no sostenible i seria una discriminació cap a les persones que pateixen altres malalties.
La representant de la comissió promotora de la iniciativa, Àngels Martínez, defensarà la proposició durant el Ple. El text reclama també que els malalts de fibromiàlgia i del síndrome de la fatiga crònica no estiguin en llistes d'espera més de noranta dies i que es reconegui el seu dret a la incapacitat laboral.
Des del Govern, recorden que l'any 2006 Catalunya va posar en marxa la difusió i implementació d'un nou model d'atenció a aquestes malaties i que es troba en fase d'avaluació.
http://www.lamalla.net
"Barreja't amb mi", obté el premi radiofònic a la Diversitat Cultural
Font: Ràdio Cubelles
El programa “Barreja’t amb mi” que l’entitat Por Derecho Pròpio presentat a Ràdio Cubelles ha guanyat el Premi a la Diversitat Cultural en la modalitat de ràdio, valorat en 3000€ que organitza la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual a través del Consorci Audiovisual de Catalunya (CAC).
més informació a
"Barreja't amb mi", obté el premi radiofònic a la Diversitat Cultural
http://www.radiocubelles.net/
Font: Ràdio Cubelles
El programa “Barreja’t amb mi” que l’entitat Por Derecho Pròpio presentat a Ràdio Cubelles ha guanyat el Premi a la Diversitat Cultural en la modalitat de ràdio, valorat en 3000€ que organitza la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual a través del Consorci Audiovisual de Catalunya (CAC).
més informació a
"Barreja't amb mi", obté el premi radiofònic a la Diversitat Cultural
http://www.radiocubelles.net/
18.5.08
La Fita demana la recuperació dels safareigs municipals
Font: Ràdio Cubelles
L'entitat estrena nova composició de membres a la seva junta i, entre els projectes de futur, vol publicar un receptari de cuina tradicional de Cubelles
L’associació de dones “La Fita” ha entrat una instància a l’Ajuntament de Cubelles en la què es demana a les Regidories de Cultura, Urbanisme i Participació Ciutadana la recuperació dels antics safareigs de Cubelles, un espai que el pas del temps ha deteriorat. Per a l’entitat “es tracta d’un espai públic d’interès local recuperable com a patrimoni cultural”, i que “es podria obrir a visites guiades”. La instància està acompanyada d’un treball sobre aquest espai escrit per una de les membres de l’entitat, Aurora Garcia Bertomeu, que recull el testimoni i memòria d’algunes dones de la localitat que relaten les seves vivències i records viscudes en aquest indret. La instància compta també amb el suport de l’associació de veïns del Nucli Antic que també se suma a aquesta petició.
D’altra banda, l’entitat va aprovar per unanimitat el passat 3 de maig la composició de la Nova Junta que presideix, Maria Trives. Com a secretaria actua Paloma Robles; i Aurora Garcia és la tresorera. Les cinc membres que actuen com a vocals són: Ester Granell, Marisa Ortiz, Conchi Delgado, Carmen Molla, i Clara Liébana.
La Fita també ha establert un calendari d’activitats, entre les quals en destaca el projecte d’edició d’un receptari de cuina tradicional de Cubelles. El propòsit és recollir receptes culinàries de l’àvia, intentant recuperar part d’aquelles receptes familiars apreses a través del temps, de pares a fills. Les receptes s’han d’adreçar a la mateixa entitat La Fita i fer-les arribar al despatx número 5 del Centre Social on l’entitat disposa d’un despatx com a local social.
Un altre de les activitats futures és l’organització d’unes sortida per visitar la Tarragona Romana i la casa museu Pau Casals del Vendrell. També han previst la realització d’una conferència que parli d’una dona “Clara Campoamor”. A més, recentment l'entitat ha estrenat un nou blog amb la següent adreça:
http://doneslafita.blogspot.com/
Les obres d'urbanització de l'entorn del Poliesportiu i l'institut segueixen a bon ritme
Font: Ràdio Cubelles
Les obres segueixen amb el calendari previst i podrien inaugurar-se al mes d’agost coincidint amb la festa major.
"Les obres, que van iniciar-se el passat mes d‘abril, segueixen a bon ritme i està previst que es compleixi amb el calendari establert", segons ha explicat el regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Cubelles, Miguel Ángel López. Aquestes obres han de permetre recuperar el tancat exterior del Poliesportiu i les seves oficines de consergeria, a més de millorar la seguretat de l'alumnat que diàriament es desplaça fins a l'IES Cubelles, així com la construcció d'un carril bici.
El projecte també contempla la urbanització de les zones d'estacionament del Camp de Futbol Josep Pons i Ventura i del Poliesportiu Municipal on es marcaran les places d’estacionament així com s’instal·larà enllumenat. López afirma que “són unes obres necessàries", i que "els usuaris de la zona esportiva i de l'institut seran el més beneficiats“.
Una altre actuació que està prevista en la zona esportiva es la instal·lació de la gespa artificial al Josep Pons i Ventura, les obres estan a l’espera d'assignar l’execució de l’obra a una de les 8 empreses que s’han presentat. En unes setmanes podria començar la instal·lació de la gespa tenint en compte que hauria de estar enllestida a l'inici de la propera temporada, cap a principis del mes de setembre.
Futures Actuacions
Pel que fa a les futures actuacions Miguel Ángel López ha explicat que el poliesportiu es veurà afectat per una gran remodelació amb la construcció del nou pavelló, que formarà part del complex mixt hoteler-esportiu. La ubicació d’aquest nou pavelló serà on actualment si troben els frontons. D’aquesta manera, els dos pavellons quedaran units per una nova zona de vestuaris que compartiran les dues instal·lacions.
Això provocarà el canvi d’ubicació dels frontons així com l’aprofitament dels actuals vestuaris, que deixaran de ser operatius, per transformar-se en sales de gimnàstica o en magatzem de material esportiu.
A banda de la construcció del nou pavelló també es remodelarà l’actual pavelló amb una nova coberta que intentarà corregir els greus problemes de goteres dels quals pateix actualment.
Tot i que no hi ha calendari oficial per aquestes actuacions el regidor d’urbanisme s’ha mostrat "convençut de la necessitat d’aquestes millores per satisfer als usuaris habituals de les instal·lacions esportives".
16.5.08
Maruja Torres ,es una excel·lent periodista. Tenim avui la mostra .Dins un tema que no aporta cap tipus de comicitat ,ella li dona un gir i transforma la tragèdia en una sàtira critica dels fets consumats per dictadors. Aquí en teniu la mostra .Genial el seu relat puntual a ....
MARUJA TORRES
Algunos llantos
MARUJA TORRES 10/04/2008
Siempre pico. Leí que Franco se había hundido porque había perdido a un hijo secreto y, como una pardilla, me arrojé en las fauces de la información. Era por Marruecos: lo tenía por suyo, como los autoritarios y los frustrados poseen a los hijos, sin darles libertad.
Suelo caer también cuando el titular me anuncia una llantina de Bush Jr. Viene de familia. Creo que su padre llora cuando pesca y que a su abuelo, ya provecto, le pasaba lo propio cuando no acertaba con los botones de la bragueta en el mingitorio. Cuestión genética, pues, la del actual George de la Casa Blanca. No implica debilidad alguna pero humaniza su legado de cara a la Historia. Por el momento, le ha valido 980.000 entradas en Internet, sólo escribiendo lágrimas. Imaginen las que tendrá si sumamos llanto, emociones, llorera... Un manantial de humanidad. Hubo un tiempo en este país en que se puso de moda entre las recién liberadas decir que nos gustaban los hombres sensibles. Era una de las muchas formas de rechazar el machismo. Algunos aprendieron el truco. Lloraban para conquistarnos, lloraban entre dos maltratos, lloraban al tener que abandonarnos. Cáscaras. Aquello se puso tan insoportable que algunos hasta lloraban cuando les llevabas a ver una función de ballet contemporáneo. Tiempo de ingenuidades conmovedoras. Ahora distingo a un cabronazo llorón antes de que se persigne un cura loco, y he aprendido a amar y a admirar a los hombres que pechan sobriamente con sus penas. Sé que es una cuestión de lagrimal propenso. Yo misma lloro mucho a lo tonto, y eso no me hace ni más buena ni más sensible, sólo más pelmaza. Pero siempre pico con los grandes. Siempre espero: "Franco se emocionó al firmar una sentencia de muerte", o "Bush Jr. lloró al enterarse de las bajas civiles que sus chicos perpetraron en el sitio de Faluya".
Pardilla.
http://www.elpais.com/articulo/ultima/Algunos/llantos/elpepiult/20080410elpepiult_1/Tes
MARUJA TORRES
Algunos llantos
MARUJA TORRES 10/04/2008
Siempre pico. Leí que Franco se había hundido porque había perdido a un hijo secreto y, como una pardilla, me arrojé en las fauces de la información. Era por Marruecos: lo tenía por suyo, como los autoritarios y los frustrados poseen a los hijos, sin darles libertad.
Suelo caer también cuando el titular me anuncia una llantina de Bush Jr. Viene de familia. Creo que su padre llora cuando pesca y que a su abuelo, ya provecto, le pasaba lo propio cuando no acertaba con los botones de la bragueta en el mingitorio. Cuestión genética, pues, la del actual George de la Casa Blanca. No implica debilidad alguna pero humaniza su legado de cara a la Historia. Por el momento, le ha valido 980.000 entradas en Internet, sólo escribiendo lágrimas. Imaginen las que tendrá si sumamos llanto, emociones, llorera... Un manantial de humanidad. Hubo un tiempo en este país en que se puso de moda entre las recién liberadas decir que nos gustaban los hombres sensibles. Era una de las muchas formas de rechazar el machismo. Algunos aprendieron el truco. Lloraban para conquistarnos, lloraban entre dos maltratos, lloraban al tener que abandonarnos. Cáscaras. Aquello se puso tan insoportable que algunos hasta lloraban cuando les llevabas a ver una función de ballet contemporáneo. Tiempo de ingenuidades conmovedoras. Ahora distingo a un cabronazo llorón antes de que se persigne un cura loco, y he aprendido a amar y a admirar a los hombres que pechan sobriamente con sus penas. Sé que es una cuestión de lagrimal propenso. Yo misma lloro mucho a lo tonto, y eso no me hace ni más buena ni más sensible, sólo más pelmaza. Pero siempre pico con los grandes. Siempre espero: "Franco se emocionó al firmar una sentencia de muerte", o "Bush Jr. lloró al enterarse de las bajas civiles que sus chicos perpetraron en el sitio de Faluya".
Pardilla.
http://www.elpais.com/articulo/ultima/Algunos/llantos/elpepiult/20080410elpepiult_1/Tes
foto/
mientrasvivimos.blogomundo.com
Poques vegades coincideixen en un mateix Certamen Literari, mare i fill.
http://lanausea2000.blogspot.com/
CERTAMEN LITERARIO "VERBO AZUL"
Primer premio: Ricardo Desola Mediavilla, con el poemario "El animal que nombra"
Primer accésit: Juliana Mediavilla Pablo, con el poemario "Color sepia"
http://lanausea2000.blogspot.com/
el animal que nombra
Somos quienes ponemos los nombres a las cosas,
el animal que nombra.
Armados de palabras solamente,
como dardos de luz que atravesaran
corazones de piedra,
una voz en el fondo del silencio.
Somos quienes decimos a la rosa
ése será tu nombre desde ahora.
Y así te llamará siempre el rocío.
Y así te llamará siempre la aurora.
Somos quienes preguntan quiénes somos
y el mundo es porque lo hemos enunciado
desde la más remota de sus sílabas.
Somos quienes contamos esta historia.
Somos quienes hacemos cada día
del olvido, memoria.
Ricardo Desola Mediavilla
color sepia
Del carnet de familia numerosa
en la foto, color sepia,
apenas si cabemos,
agrupados en torno a las figuras
secas del padre y de la madre,
detrás, la puerta vieja de la Iglesia.
Los chicos junto al padre:
una mano recia apenas roza
el frágil hombro de Felisín
-aquel que se nos fuera
un mal invierno.
Las chicas con la madre:
junto al regazo, la pequeña,
en su pelo azabache, blanquea el lazo
-mariposa quieta-
y no sonríe su carita asombrada de muñeca.
Abrigos viejos no sé de qué colores
desvaídos, quizá
dados la vuelta.
Está la madre como avejentada
y hay en el padre una expresión muy seria.
Del carnet de familia numerosa
en la foto, color sepia,
los padres, con una guerra a cuestas,
tienen cansada la mirada
y en el gesto, la digna dignidad
de la pobreza.
Es una foto triste, nunca supe
por qué sale en las fotos la tristeza.
Juliana Mediavilla
* Juliana Mediavilla,nascuda a Viviestre del Pinar ( Burgos).
Excel·lent poeta i també narradora .Si voleu conèixer part de la seva obra poètica la trobareu a
http://www.poesiapura.com/
accedir a foros i clikar a selección especial
*Ricardo Desola Mediavilla
AMIGOS DE LA POESIA
Yo puedo ser tu profesor de música
Atanor.-Revista poético literaria
http://www.poesiapura.com/
mientrasvivimos.blogomundo.comPoques vegades coincideixen en un mateix Certamen Literari, mare i fill.
A la gent que la poesia agrada ,seguim enganxats a les publicacions , que sovint trobem a Internet .
Aquí disposeu d´ un referent clikant aquesta pagina d´ excepcional qualitat que trobareu a....
http://lanausea2000.blogspot.com/
CERTAMEN LITERARIO "VERBO AZUL"
Primer premio: Ricardo Desola Mediavilla, con el poemario "El animal que nombra"
Primer accésit: Juliana Mediavilla Pablo, con el poemario "Color sepia"
http://lanausea2000.blogspot.com/
el animal que nombra
Somos quienes ponemos los nombres a las cosas,
el animal que nombra.
Armados de palabras solamente,
como dardos de luz que atravesaran
corazones de piedra,
una voz en el fondo del silencio.
Somos quienes decimos a la rosa
ése será tu nombre desde ahora.
Y así te llamará siempre el rocío.
Y así te llamará siempre la aurora.
Somos quienes preguntan quiénes somos
y el mundo es porque lo hemos enunciado
desde la más remota de sus sílabas.
Somos quienes contamos esta historia.
Somos quienes hacemos cada día
del olvido, memoria.
Ricardo Desola Mediavilla
color sepia
Del carnet de familia numerosa
en la foto, color sepia,
apenas si cabemos,
agrupados en torno a las figuras
secas del padre y de la madre,
detrás, la puerta vieja de la Iglesia.
Los chicos junto al padre:
una mano recia apenas roza
el frágil hombro de Felisín
-aquel que se nos fuera
un mal invierno.
Las chicas con la madre:
junto al regazo, la pequeña,
en su pelo azabache, blanquea el lazo
-mariposa quieta-
y no sonríe su carita asombrada de muñeca.
Abrigos viejos no sé de qué colores
desvaídos, quizá
dados la vuelta.
Está la madre como avejentada
y hay en el padre una expresión muy seria.
Del carnet de familia numerosa
en la foto, color sepia,
los padres, con una guerra a cuestas,
tienen cansada la mirada
y en el gesto, la digna dignidad
de la pobreza.
Es una foto triste, nunca supe
por qué sale en las fotos la tristeza.
Juliana Mediavilla
* Juliana Mediavilla,nascuda a Viviestre del Pinar ( Burgos).
Excel·lent poeta i també narradora .Si voleu conèixer part de la seva obra poètica la trobareu a
http://www.poesiapura.com/
accedir a foros i clikar a selección especial
*Ricardo Desola Mediavilla
AMIGOS DE LA POESIA
Yo puedo ser tu profesor de música
Atanor.-Revista poético literaria
http://www.poesiapura.com/
15.5.08
M. Trives/ Diari de Cubelles
Reconèixements a una Dona
Paulina Andreu rebrà la Medalla d´ or al Mèrit en les Belles Arts.
Que en sabem de Paulina Andreu? Pues molt i potser poc a Cubelles. Sempre associada a la imatge pública del seu pare ,sorprèn de sobte i un altre imatge apareix com personalitat destacada ,la d´ una artista ,reconeguda mundialment com Paulina Schumann i que avui mateix amb aquest reconeixement ,obre un món d´ informació i un aplaudiment per la seva vida envoltada de creativitat personal reconeguda.
Paulina Andreu rebrà la Medalla d´ or al Mèrit en les Belles Arts.
Que en sabem de Paulina Andreu? Pues molt i potser poc a Cubelles. Sempre associada a la imatge pública del seu pare ,sorprèn de sobte i un altre imatge apareix com personalitat destacada ,la d´ una artista ,reconeguda mundialment com Paulina Schumann i que avui mateix amb aquest reconeixement ,obre un món d´ informació i un aplaudiment per la seva vida envoltada de creativitat personal reconeguda.
Com a Paulina Schumann ha triomfat amb la dansa a teatres i funambulisme a la pista de circ i ha recorregut tot el món. La seva projecció va començar al Teatre Empire ,de Paris i a Viena va obtindre grans èxits ballant arreu del món.
Avui ja retirada, viu a Cubelles i sovint la gent del poble i la majoria de vianants que es troba al seu pas discret per carrers del municipi com una ciutadana més, desconeix el seu renom .
Tot sovint trobem que dones que han suposat una renovació i un esclat de creativitat en el temps actual o d´ altres temps, de repent reben un reconeixement,però poques ,la majoria de reconeixements porten noms d´ homes . A Catalunya i a la resta del Estat Espanyol i també a la resta del món la concessió de Premis suposa un llarg camí a demostrar per les dones i ja no en parlem de països en que la dona ja ni té dret a opinar i si a rebre per totes bandes. Reconeguem que som al rovell de l´ ou ,encara que amb una clara un pel poc consistent.
Aprofitem-ho !!!
Tot sovint trobem que dones que han suposat una renovació i un esclat de creativitat en el temps actual o d´ altres temps, de repent reben un reconeixement,però poques ,la majoria de reconeixements porten noms d´ homes . A Catalunya i a la resta del Estat Espanyol i també a la resta del món la concessió de Premis suposa un llarg camí a demostrar per les dones i ja no en parlem de països en que la dona ja ni té dret a opinar i si a rebre per totes bandes. Reconeguem que som al rovell de l´ ou ,encara que amb una clara un pel poc consistent.
Aprofitem-ho !!!
Podeu trobar més informacións a
UN VEI DE CUBELLES AL CONCURS "EL DESAFIO" FOTOGRÀFIC DE CANON
Per donar el vostre suport al retrat fotogràfic titulat "MArina, belleza de primavera",
visiteu la pàgina web http://ta.canon-europe.com/?pg=gallery&cc=es&lc=es&photo_id=foto47ef63f451534
i voteu pel treball d'Antonio Martínez Galiot.
Per donar el vostre suport al retrat fotogràfic titulat "MArina, belleza de primavera",
visiteu la pàgina web http://ta.canon-europe.com/?pg=gallery&cc=es&lc=es&photo_id=foto47ef63f451534
i voteu pel treball d'Antonio Martínez Galiot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)