Molt adient!
De moment bon cap de setmana !!!!!!!!!!!!!
21.5.10
Fa uns dies Manuel Vincent, admirat periodista que totes les setmanes ofereix una columna genial quasi sempre a El Pais va fer un petit relat sobre la seu del Tribunal Constitucional, si home i dona! Aquell que desprès de molt temps encara ens dona incertesa diària de si emeten o no una resolució. Ingeni a tope !MANUEL VICENT
Pesadilla
MANUEL VICENT 25/04/2010
La sede del Tribunal Constitucional tiene por fuera la forma de un cono truncado y se puede imaginar el interior como un laberinto de pasillos circulares que va a dar en una sala de juntas, una especie de huevo insonorizado, donde se reúnen a dilucidar 12 magistrados. La tarde aciaga en que empezó todo, sólo 10 magistrados del alto tribunal se encontraban allí dentro, puesto que uno había sido recusado y otro ya había muerto, con lo que ambos se libraron de la pesadilla. Al final de la jornada todos los funcionarios judiciales, incluidos los bedeles y el personal de la limpieza, habían abandonado el establecimiento con absoluta normalidad. El edificio se hallaba vacío. Sólo quedaban los 10 magistrados reunidos alrededor de una mesa en el interior del huevo insonorizado examinando un único y eterno recurso. Llegó un momento en que uno de ellos, el más prostático, tuvo necesidad de ir al lavabo. Fue el primero en darse cuenta de que había sido cegada la puerta que daba al pasillo. Antes de comunicar este hecho insólito a sus colegas se restregó los ojos por si se trataba de una alucinación, pero después de examinar toda la pared circular llegó a la conclusión de que el recinto había quedado absolutamente hermético, sin salida posible. Al principio sus colegas no dieron crédito a este extraño suceso; luego uno detrás de otro abandonaron las poltronas y comenzaron a sacudir con el puño crispado todos los tabiques gritando. La sorpresa se convirtió en angustia cuando comprobaron que habían desaparecido no sólo las puertas y ventanas, sino también los huecos de la ventilación y del aire acondicionado. Se hallaban dentro de un huevo de hormigón, cuyo espesor era tan compacto que los móviles habían quedado sin cobertura. Estaban incomunicados. Si los magistrados no podían salir, lógicamente nadie podría entrar nunca en su ayuda. Funcionaba una sola bombilla, que en este caso sirvió para iluminar la cara de pánico que pusieron todos cuando el presidente del tribunal calculó el tiempo que tardaría en agotarse el oxígeno de la sala. Precisamente fue el propio anhídrido carbónico el que les hizo perder la memoria y la noción de las cosas. Sucedió hace más de tres años y los ciudadanos no saben todavía si los magistrados están vivos o ya han muerto.
Pesadilla
MANUEL VICENT 25/04/2010
La sede del Tribunal Constitucional tiene por fuera la forma de un cono truncado y se puede imaginar el interior como un laberinto de pasillos circulares que va a dar en una sala de juntas, una especie de huevo insonorizado, donde se reúnen a dilucidar 12 magistrados. La tarde aciaga en que empezó todo, sólo 10 magistrados del alto tribunal se encontraban allí dentro, puesto que uno había sido recusado y otro ya había muerto, con lo que ambos se libraron de la pesadilla. Al final de la jornada todos los funcionarios judiciales, incluidos los bedeles y el personal de la limpieza, habían abandonado el establecimiento con absoluta normalidad. El edificio se hallaba vacío. Sólo quedaban los 10 magistrados reunidos alrededor de una mesa en el interior del huevo insonorizado examinando un único y eterno recurso. Llegó un momento en que uno de ellos, el más prostático, tuvo necesidad de ir al lavabo. Fue el primero en darse cuenta de que había sido cegada la puerta que daba al pasillo. Antes de comunicar este hecho insólito a sus colegas se restregó los ojos por si se trataba de una alucinación, pero después de examinar toda la pared circular llegó a la conclusión de que el recinto había quedado absolutamente hermético, sin salida posible. Al principio sus colegas no dieron crédito a este extraño suceso; luego uno detrás de otro abandonaron las poltronas y comenzaron a sacudir con el puño crispado todos los tabiques gritando. La sorpresa se convirtió en angustia cuando comprobaron que habían desaparecido no sólo las puertas y ventanas, sino también los huecos de la ventilación y del aire acondicionado. Se hallaban dentro de un huevo de hormigón, cuyo espesor era tan compacto que los móviles habían quedado sin cobertura. Estaban incomunicados. Si los magistrados no podían salir, lógicamente nadie podría entrar nunca en su ayuda. Funcionaba una sola bombilla, que en este caso sirvió para iluminar la cara de pánico que pusieron todos cuando el presidente del tribunal calculó el tiempo que tardaría en agotarse el oxígeno de la sala. Precisamente fue el propio anhídrido carbónico el que les hizo perder la memoria y la noción de las cosas. Sucedió hace más de tres años y los ciudadanos no saben todavía si los magistrados están vivos o ya han muerto.
20.5.10
II Jornades de Participació Ciutadana
Agenda Local pels Drets Humans i donar a conèixer la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat va ser el motiu per convocar una sessió informativa i a la vegada participar en aquest joc pedagògic, impulsat per la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Gabinet de Drets Humans de la Creu Roja a Barcelona.
Les llibertats publiques , els drets humans i el respecte entre nosaltres veïns i veïnes com usuaris de serveis i el que volem per la nostra ciutat, hi son presents tot jugant .
Aquesta convocatòria organitzada per la Regidoria de Participació Ciutadana del Ajuntament de Cubelles, va aconseguir una bona resposta de participació .
Representants d´ entitats de Cubelles i veïns i veïnes van omplir la sala de premsa del Centre Social
M. Trives/Diari de Cubelles
Una ràdio comunitària és una estació de transmissió de radio que ha estat creada amb intencions d’afavorir a una comunitat o nucli poblacional., Aquestes estacions no tenen ànim de lucre.. Algunes estacions de ràdio comunitàries, també ho fan via internet.Donades les seves característiques les ràdios comunitàries de vegades no tenen suport governamental i en alguns països la legislació no està ben definida respecte a elles. Eixís es com es defineixen les ràdios comunitàries.A Amèrica Llatina proliferen aquests tipus de radio populars. A Xile un terratrèmol ha afectar greument aquets tipus de mitjans informatius i demanen suport per engegar de nou les seves retransmissions. Por derecho Propio ,Mézclate Conmigo informa de que han creat una plataforma per recol·lectar fons destinats a aquesta demanda.
Una ràdio comunitària és una estació de transmissió de radio que ha estat creada amb intencions d’afavorir a una comunitat o nucli poblacional., Aquestes estacions no tenen ànim de lucre.. Algunes estacions de ràdio comunitàries, també ho fan via internet.Donades les seves característiques les ràdios comunitàries de vegades no tenen suport governamental i en alguns països la legislació no està ben definida respecte a elles. Eixís es com es defineixen les ràdios comunitàries.A Amèrica Llatina proliferen aquests tipus de radio populars. A Xile un terratrèmol ha afectar greument aquets tipus de mitjans informatius i demanen suport per engegar de nou les seves retransmissions. Por derecho Propio ,Mézclate Conmigo informa de que han creat una plataforma per recol·lectar fons destinats a aquesta demanda.
Clikeu a http://www.mezclate-conmigo.blogspot.com/
Radio Cubelles informa de la campanya organitzada per donar suport.....
Por derecho propio organitza un acte per finançar el projecte
“Totes les veus, totes”
Font: Ràdio Cubelles
Un dels actes principals serà el proper dissabte 22 de maig, a partir de les 5 de la tarda, a la biblioteca Guinardó Mercè Rodoreda de Barcelona
L’Associació Por Derecho Propio de Cubelles ha engegat un campanya per donar suport a la reconstrucció de ràdios comunitàries xilenes afectades pel terratrèmol i les seves conseqüències. Sota el nom de “Totes les veus, totes” l’entitat cubellenca ha iniciat una sèrie d’actes per recaptar fons per tal de finançar el projecte.
Un dels actes principals serà el proper dissabte 22 de maig, a partir de les 5 de la tarda, a la biblioteca Guinardó Mercè Rodoreda de Barcelona situada al carrer camèlies 75. Es pot arribar fàcilment gràcies a la parada Alfons X de la línia groga del Metro de Barcelona. Es tracta d’un recital poètic-musical on hi prendran part el grup de poetes “Metàfora” juntament amb diferents actuacions musicals.
L’acte tindrà un preu solidari de 5 euros, que anirà destinat a aquest projecte de reconstrucció de les ràdios comunitàries, a la zona del Pelluhue, al sud de Xile, juntament, amb l’emissora Ràdio Placeres, que també treballa amb aquests objectius.
A banda d’aquest recital poètic-musical, “Por Derecho Propio” també estarà present el proper 29 de maig a una fira organitzada a Calafell on seguiran donant a conèixer aquest projecte. Per a més informació podeu visitar el web .
19.5.10
Sopar – Conferència – Col·loqui
Dijous 10 de Juny de 2010
Volem parlar de la imatge del vi; l’etiqueta, allò que ens crida l’atenció d’una ampolla dins d’una lleixa plena i fa que ens decidim per una i no un altre.
L’art gràfic associat al vi.
L’art gràfic associat al vi.
Per això hem convidat a
MARCO CAMPEDELLI , “cal·lígraf del vi”.
Per a que ens expliqui com s’enfronta al repte de donar la imatge a un vi.
Per a que ens expliqui com s’enfronta al repte de donar la imatge a un vi.
Autor del llibre: Cal·ligrafia & Diseño Gráfico, Barcelona 2010, editorial Links.
Marco Campedelli és professor de Disseny Gràfic i Cal·ligrafia. Es va graduar en Gràfica Publicitària a l'Institut Ateneu de Milà (1994). El 1996 va fundar el Homing Estudi amb Federica Negroni. Des de 1999 ha treballat com a dissenyador freelance amb diverses agències de publicitat de Verona i Milà. S’especialitza en el disseny d’etiquetes i ampolles de vi, disseny gràfic per a editorials i disseny d’interiors. També participa en exposicions individuals i col.lectives a Itàlia, Espanya i Bèlgica. Des de 2006 és el director de l’associació Italiana de Cal·ligrafia , amb la que ha col·laborat des de 1997. Actualment viu a Verona (Itàlia).
Podeu consultar els seus treballs a: www.marcocampedelli.it
Reserves amb antelació
Aforament limitat.
Preu sopar 25 €.
Es prega puntualitat; trobada a les 20,30 h.
Pic-jazz@amplificador.net
C/ J.Verdaguer, 20
Cubelles
Reserves amb antelació
Aforament limitat.
Preu sopar 25 €.
Es prega puntualitat; trobada a les 20,30 h.
Pic-jazz@amplificador.net
C/ J.Verdaguer, 20
Cubelles
t. 93.895.29.14
M. Trives/Diari de Cubelles
En un moment com el que vivim en que la crisis colpeja a moltes famílies i veus contraries o no a la retallada que sobrevindrà aquests temps difícils es tema de tertúlies ,algunes dignes de ser escoltades per la qualitat dels criteris dels seus participants i d´ altres millor canviar de canal d´ immediat. Als diaris i blocs trobem articles i referències que mereixen una especial atenció en que no hi trobem ni veus crispades i si serenitat i seriositat a l’hora de recomanar la seva lectura. Us fem referència de dues dones, Mila Arcarons i Gemma Calvet en que la primera des de el seu bloc i la segona en el contingut de les pagines impreses del Diari Avui mostren la voluntat de raonar el moment i valorar coincidint o no respecte a les disposicions que es volen aplicar. .Les dues ,veus serenes i on cadascuna a la seva manera i punt de vista , mostren la seva reflexió en que coincideixen o no , cal recomanar llegir. continguts.. de les dues lectures
La setmana ha estat marcada per les propostes del president Zapatero, dimecres al matí, per rebaixar el dèficit públic . La ciutadania , els companys i companyes , la premsa ... han centrat la seva activitat amb aquesta proposta . Preocupació a peu de carrer i en les tertúlies . Algun company vinculat a l’educació manifestava la seva crítica amb paraules dures. Un empresari – petit empresari – em recordava que ells i elles – els funcionaris – són els únics que no han de patir “ el dia 31 de cada mes quan van al banc . Ells sempre hi troben el sou . Nosaltres hi trobem un nou mal de cap . I poques portes obertes quan demanen ajuda als bancs”.
La premsa a utilitzat expressions prou clares “Retallada”, “ Al final... Tisorada” i recull informacions, consideracions i articles que il•lustren la preocupació per el benestar d’aquells que ho passen més malament, les renuncies que fem en relació a la despesa social . També veus d’experts econòmics que “accepten el pla per necessari i inevitable”. Entre ells, l’exministre d’economia que conclou que " són mesures contundents i valentes"
Alguns d’aquests experts o articulistes consideren que es veia a venir . Que la realitat era tossuda i que potser hagués calgut temps per preparar-nos entre tots per assumir les noves propostes. Ho deia Paco Longo a , un ajust anunciat i inevitable, ”..la societat paga un preu suplementari al no haver-se conegut abans la realitat” . Interessant és la reflexió de Guillem Lopez Casanovas , “Aquest cop sembla que la cosa va de debó” , que fa una distinció entre mesures raonables . Entre elles el xec nadó, i la rebaixa de sous als governamentals i d’altres una mica discutibles.
Aquests dies també s'ha parlat de sacificis . Aquest es el relat que descrivia Miquel Iceta a l'ABC en un article dijous , sacrificos necesarios ". Medidas duras que responden a una verdad incuestionable: no saldremos de la crisis sin esfuerzo. Un esfuerzo colectivo que intentaremos que sea lo más equitativo posible.
seguir llegint a ... recomanable el bloc
* Mila Arcarons es actualment ,Diputada al Parlament pel PSC-CpC i regidora de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Mesures dràstiques
Gemma Calvet / Advocada i consultora
Zapatero, amb massa retard, i de manera massa improvisada, ha posat en marxa unes mesures d'estalvi públic que posen en evidència la situació econòmica de l'Estat: en fallida. La Unió Europea ha forçat el que era inevitable, tenint en compte el gran nivell d'endeutament, si no es volia acabar com Grècia. El problema és que l'adopció d'aquest pla d'estalvi, de tant d'impacte social, no és opcional, ni acabarà amb la situació. La trista realitat és que això només és el començament, ens hem d'estrènyer el cinturó col·lectivament i no es pot evitar de cap manera. L'impacte de les retallades de sous públics, de la baixada de pensions i la reforma de les jubilacions serà gran i provocarà conflicte social. La crisi arriba als funcionaris. Calen mesures, però en el paquet de les propostes es troben a faltar les que afecten el sector bancari, els beneficis dels mercats financers i els grans capitals. On són els milions d'euros que es van donar als bancs fa un any? Quina exigència de transparència sobre aquest gran ajut hi va haver en el debat al Congrés? El debat polític es correspon amb la gravetat de la situació? Hi ha voluntat real per redreçar el sistema cap un enfortiment de l'economia productiva? Europa està tractant d'impulsar un paquet de 34 mesures de regulació i transparència als mercats financers que podrien ser molt importants per reconduir la crisis econòmica, i no sembla que el govern espanyol ni l'oposició estiguin treballant perquè siguin aprovades. El que és cert és que amb l'actual pla hi haurà crisi de cohesió social, i no falten raons per la indignació. Ara bé, caldrà fer un esforç de responsabilitat i de coneixement de la situació econòmica real per reconduir la protesta a alguna cosa més que la indignació. Calen solucions i propostes. La societat civil haurà de fer un esforç per tirar endavant i exigir rigor. No són temps per a l'electoralisme oportunista ni per a l'individualisme. La frivolitat amb què s'ha gestionat amb diners que no es tenien, essent presoners de bancs que ara poden tallar l'aixeta, ha estat la tònica de totes les administracions. La Unió Europea, lluny de la batalla per les urnes, i avaluant, vol fer bé les coses, i ho hem d'aprofitar. El risc de la frivolitat és l'altra cara de la ignorància. Inexcusable.
Font: Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 17. Divendres, 14 de maig del 2010
18.5.10
M. Trives/Diari de Cubelles
La memòria del temps porta de nou la revisió de paraules sabies d´ en Jordi Soler Tura premonitòries .i advertint quin caire podia significar en un futur el poder del Tribunal Constitucional..Fa pocs dies en un excel·lent article al Diari El Punt rememorava aquestes paraules que disposen d´ un telo de fons suficient revelador. Ahir una part del ple del Ajuntament celebrat i trames per Radio Cubelles va girar una part a l´ entorn del Estatut .on diferents actituds van deixar molt clar posicionaments contrastats. Recomanem clikar la web de Cubelles en que ofereix puntual informació àudio- visual de tots els plens. Nomes cal clikar http://www.cubelles.cat/
i anar a referència TDT sortirà la pagina en que podreu seguir el ple de la data que us interessi. Interessants continguts.
i anar a referència TDT sortirà la pagina en que podreu seguir el ple de la data que us interessi. Interessants continguts.
Ja ho deia Solé Tura
El dirigent comunista advertia el 1979 que el Tribunal Constitucional, «polític» i «incontrolable», podria «invalidar» el sistema democràtic
02/05/10 02:00 - Barcelona -
O.A. OTXEARTE
Jordi Solé Tura, flanquejat per Alfons Comín i Santiago Carrillo, i altres membres del partit, en un fotograma de «Bucarest. La memòria perduda
I va ressonar com una maledicció. «Esperem que el temps i la pràctica donaran la raó a les nostres aprensions.» Era el 19 de setembre de 1979, i en el ple del Congrés es votaven les esmenes introduïdes pel Senat a la llei orgànica del Tribunal Constitucional. Com a colofó d'un estiu de debats parlamentaris per crear l'alt tribunal, Jordi Solé Tura va deixar anar la frase amb la resignació de qui considerava traït el suposat consens que va cosir la Constitució, de la qual era pare. Més de trenta anys després, amb l'Estatut pendent de la sentència del TC, els arguments de l'aleshores ponent del grup parlamentari comunista continuen fent qüestionar el sentit i funcionament d'un dels òrgans que vertebren l'Estat des de tres diaris de sessions perduts a l'arxiu del Congrés.
«Tribunal incontrolable»
L'oposició de Solé Tura a la llei cuinada pel govern espanyol i debatuda a les Corts espanyoles se sustentava sobre un argument bàsic: situava el TC com a centre del sistema. Li atribuïa el control de la constitucionalitat de les lleis elaborades a les cambres i la resolució de tota mena de conflictes de competències i atribucions, incloent-hi els que enfrontessin l'executiu i el Congrés. «Ens sembla absolutament contrari a la filosofia de la Constitució que vam aprovar que diguem aquí que, efectivament, el centre de gravetat no se situarà allà on han dit els milions d'electors, sinó que se situarà en un tribunal incontrolable», va denunciar. El diputat comunista admetia que la divisió de poders és «relativa». Però la clau era veure quin organisme se situava en el melic del model: el parlament i les seves relacions amb el govern o un tribunal construït amb «criteris polítics».
Solé Tura considerava que dotant el TC d'aquestes competències s'«invalidava literalment» el model democràtic pel qual s'havia apostat per trencar amb el franquisme. «Hem creat un organisme que no ha estat elegit per l'electorat, que no és directament controlable, que té una duració quant a l'exercici del càrrec per part dels jutges molt superior al d'una legislatura», de manera que podria «perpetuar» majories no existents, «que se situa per sobre» de l'electorat i podria «acabar invalidant la mateixa activitat del Parlament», va esgrimir durant la defensa de les esmenes del seu grup a la llei. De les propostes de Solé Tura, a l'arxiu del Congrés, no en queda ni rastre. Tampoc del text àmpliament citat en què suposadament defensava que el tribunal no podia modificar un estatut ratificat en referèndum. El butlletí oficial està incomplet. Probablement no es van publicar mai, aquestes propostes.
«Tribunal incontrolable»
L'oposició de Solé Tura a la llei cuinada pel govern espanyol i debatuda a les Corts espanyoles se sustentava sobre un argument bàsic: situava el TC com a centre del sistema. Li atribuïa el control de la constitucionalitat de les lleis elaborades a les cambres i la resolució de tota mena de conflictes de competències i atribucions, incloent-hi els que enfrontessin l'executiu i el Congrés. «Ens sembla absolutament contrari a la filosofia de la Constitució que vam aprovar que diguem aquí que, efectivament, el centre de gravetat no se situarà allà on han dit els milions d'electors, sinó que se situarà en un tribunal incontrolable», va denunciar. El diputat comunista admetia que la divisió de poders és «relativa». Però la clau era veure quin organisme se situava en el melic del model: el parlament i les seves relacions amb el govern o un tribunal construït amb «criteris polítics».
Solé Tura considerava que dotant el TC d'aquestes competències s'«invalidava literalment» el model democràtic pel qual s'havia apostat per trencar amb el franquisme. «Hem creat un organisme que no ha estat elegit per l'electorat, que no és directament controlable, que té una duració quant a l'exercici del càrrec per part dels jutges molt superior al d'una legislatura», de manera que podria «perpetuar» majories no existents, «que se situa per sobre» de l'electorat i podria «acabar invalidant la mateixa activitat del Parlament», va esgrimir durant la defensa de les esmenes del seu grup a la llei. De les propostes de Solé Tura, a l'arxiu del Congrés, no en queda ni rastre. Tampoc del text àmpliament citat en què suposadament defensava que el tribunal no podia modificar un estatut ratificat en referèndum. El butlletí oficial està incomplet. Probablement no es van publicar mai, aquestes propostes.
«Anticonstitucional»
En les seves intervencions en els plens, però, el dirigent comunista recorda que el procediment previst en l'article 151 de la Constitució per als estatuts situa, després dels tràmits parlamentaris previs a les Corts espanyoles, un referèndum entre els electors del territori en qüestió. «Cap altra instància», diu. En la llei del TC, en canvi, s'hi afegeix el control de l'alt tribunal, «al qual estem atorgant dret de vet sobre l'activitat legislativa del Congrés», al·lega. I això, al seu criteri, «no és a la Constitució, va contra la Constitució», és «anticonstitucional d'una manera clara i radical». L'avís de Solé Tura era contundent: «Es pot arribar per aquest camí a una veritable dictadura del Tribunal Constitucional.» Ara els recursos contra la carta catalana posen més a prova que mai el sistema aleshores confegit, que ha estat lleument modificat a través de diverses reformes de la llei orgànica del TC. Per exemple, la que va eliminar el recurs previ d'inconstitucionalitat el 1989, durant la segona legislatura, amb Felipe González com a president espanyol, i que pretenia evitar que l'oposició bloquegés amb aquesta eina l'activitat legislativa impulsada per l'executiu. Sense prou força per aturar els mals auguris, Solé Tura va deixar anar un lament: «Aquesta Constitució s'ha elaborat procurant sumar, i la primera llei que s'ha fet per desenvolupar-la ha restat.»
«Es pot arribar a una veritable dictadura del TC que acabi convertint el Parlament en un òrgan absolutament secundari»
L'alt tribunal i el franquisme
Jordi Solé Tura ja era reticent a la regulació que es faria del Tribunal Constitucional abans i tot de l'aprovació de la Constitució. En un informe sobre l'avantprojecte que va presentar al comitè central del Partit Comunista el gener de 1978, avisava que es podria convertir en «un instrument molt conservador». El ponent de la carta magna ho argumentava pel fet que els seus membres «han de ser designats entre persones de llarga trajectòria professional», i això obligava en aquell moment que els escollits fossin per força persones que havien forjat la seva experiència sota la dictadura. «Pot passar que molts dels seus membres siguin designats entre persones vinculades a una trajectòria que no ha estat, precisament, gaire democràtica», va denunciar en l'informe, recollit al seu llibre Los comunistas y la Constitución (Forma, 1978). Solé Tura també censurava que el mandat dels magistrats de l'alt tribunal s'allargués nou anys: «Si tenim en compte que el Congrés es renova cada quatre, ens trobarem que el Tribunal Constitucional se situa per sobre de la renovació de les legislatures i, en conseqüència, es pot situar per sobre de les mateixes Corts.» És a dir, col·loca els magistrats «per sobre de tot control parlamentari». I això, per Solé Tura, era un perill. Obria la porta que l'alt tribunal es convertís en un «fre per al desenvolupament de les llibertats reconegudes en la Constitució».
mes a Ja ho deia Solé Tura
16.5.10
15.5.10
Aquí Parlem (6 de maig) El dia d’Europa
Teniu l´ oportunitat de veure i escoltar un vídeo que trobareu i destinat a qui no ha assistit a aquesta interessant conferencia -col·loqui
.Clikeu no us decebrà!
Font:http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100507/aqui-parlem-maig-dia-deuropa/764691.shtml
M. Trives/Diari de Cubelles
Carme Colominas ha visitat Cubelles . Curiosament i no es la primera vegada en que l´assistència de públic a determintats actes va ser baixa , com ens passa molt sovint a Cubelles i en aquest cas es imperdonable . Carme experta en el tema Europeu ,es un luxe haver tingut la possibilitat d´ escoltar –la i perdre l´ oportunitat de qüestiona-li els dubtes que tenim i com funciona aquest tinglat important per tots els ciutadans i ciutadanes d´ aquest continent. Important conèixer els punts basics de funcionament. Caldrà revisar el perquè ciutadans d´ aquest vila convocats , póster no suficientment ,o el boca orella inactiu ,també els organitzadors del acte potser no van ser efectius en projectar un acta important i els mitjans de comunicació invisibles en aquest cas era inexcusable.
Representants politics hi eren cinc ,Mª Lluïsa Romero alcaldessa,Miguel Angel Lopez,Xavier Grau,regidors , Prudencia Carrasco que va presentar l´ acta com a Regidora de Politiques d´Igualtat de Cubelles i Monica Miquel com a representat del Consell Comarcal organitzador de la Setmana d'Europa al Garraf.La resta de representants politics no es van fer notar i si es va fer notar l´ assistència de veïns representants del teixit associatiu ,escassos pro hi érem us quants.
Recomanar bloc de Carme Colomines* http://carmecolomina.blogspot.com/
Representants politics hi eren cinc ,Mª Lluïsa Romero alcaldessa,Miguel Angel Lopez,Xavier Grau,regidors , Prudencia Carrasco que va presentar l´ acta com a Regidora de Politiques d´Igualtat de Cubelles i Monica Miquel com a representat del Consell Comarcal organitzador de la Setmana d'Europa al Garraf.La resta de representants politics no es van fer notar i si es va fer notar l´ assistència de veïns representants del teixit associatiu ,escassos pro hi érem us quants.
Recomanar bloc de Carme Colomines* http://carmecolomina.blogspot.com/
*,periodista .Entre 1997 i 2001 va ser corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel•les. Després ha estat cap de la secció d’Internacional i sotscap d’informatius a la mateixa emissora. Del 2005-2006 va editor un programa setmanal sobre l’actualitat europea a Catalunya Ràdio.
Actualment és secretària general de l’APEC, Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, i membre del Team Europa de la representació de la Comissió Europea per a Catalunya i Balears.
Font: Centre d'Estudis Jordi Pujol http://www.jordipujol.cat/ca/cejp
Actualment és secretària general de l’APEC, Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, i membre del Team Europa de la representació de la Comissió Europea per a Catalunya i Balears.
Font: Centre d'Estudis Jordi Pujol http://www.jordipujol.cat/ca/cejp
14.5.10
DONEM LA BENVINGUDA A UNA NOVA PÀGINA WEB AMIGA DEL DIARI DE CUBELLES
http://www.amicucubelles.com/
AMICU PRESENTACIÓ:
Som un grup de discapacitats, cuidadors i col·laboradors, que defensem els drets de les persones discapacitades.
L'únic instrument que utilitzem, per a la seva defensa, és la llei, que, desgraciadament encara avui, es compleix amb molt poca freqüència.
Defensem el dret al treball, com un ciutadà normal. Volem que s'ampliï el % de discapacitats en l'Administració Local, Autonòmica i estatal.
Els discapacitats som persones molt capaces, i tots som discapacitats, uns més i uns altres menys.
Entenem que una discapacitat, engendra, per si sola, una nova capacitat.
La quota, per família amb algun membre discapacitat, és de 10€ anuals. Creiem que el manteniment d'aquesta associació, no ho han de fer els socis, sinó els estaments governamentals, amb ajudes a la labor que realitzem.
Ajudem a tots els discapacitats, en els difícils tràmits que cal realitzar amb l'Administració, per a la consecució de drets elementals (dependencia, targeta d'aparcament, certificat de minusvalidesa, revisions de minusvalidesa per empitjorament, ajudes per a les obres necessàries a la casa, perquè pugui desembolicar-se el discapacitat. Ajudes per a l'accés a l'habitatge (rampes, ascensors etc), regulats, per llei.
Volem ciutats accessibles, lliures de barreres arquitectòniques, i demanem un tracte igual al de les persones normals.
Volem poder gaudir de l'oci (bars, restaurants, locals comercials, cinemes, teatres…)
Reivindiquem un accés fàcil a la platja, i monitors per ajudar als que ho necessitin. La platja és de tots i tots tenim dret a banyar-nos!
Organitzem sortides per a discapacitats, en autobusos adaptats i els seus cuidadors, a llocs d'interès cultural i a la naturalesa. Aquest tipus d'excursions ens uneixen encara més.
Actualment som 127 socis, entre discapacitats, cuidadors i socis normals
Tenim àmbit d'actuació universal, es a dir, Catalunya, Espanya, Europa, a tot el món.
Defensem el dret dels cuidadors i la família a poder utilitzar els Centres de Dia, on el discapacitat, està perfectament atès, i els seus cuidadors poden oxigenar-se, almenys unes hores. Centres de Dia Publics, ja que els privats no son per tothom.
Fes-te soci. T'esperem.
http://www.amicucubelles.com/
AMICU PRESENTACIÓ:
Som un grup de discapacitats, cuidadors i col·laboradors, que defensem els drets de les persones discapacitades.
L'únic instrument que utilitzem, per a la seva defensa, és la llei, que, desgraciadament encara avui, es compleix amb molt poca freqüència.
Defensem el dret al treball, com un ciutadà normal. Volem que s'ampliï el % de discapacitats en l'Administració Local, Autonòmica i estatal.
Els discapacitats som persones molt capaces, i tots som discapacitats, uns més i uns altres menys.
Entenem que una discapacitat, engendra, per si sola, una nova capacitat.
La quota, per família amb algun membre discapacitat, és de 10€ anuals. Creiem que el manteniment d'aquesta associació, no ho han de fer els socis, sinó els estaments governamentals, amb ajudes a la labor que realitzem.
Ajudem a tots els discapacitats, en els difícils tràmits que cal realitzar amb l'Administració, per a la consecució de drets elementals (dependencia, targeta d'aparcament, certificat de minusvalidesa, revisions de minusvalidesa per empitjorament, ajudes per a les obres necessàries a la casa, perquè pugui desembolicar-se el discapacitat. Ajudes per a l'accés a l'habitatge (rampes, ascensors etc), regulats, per llei.
Volem ciutats accessibles, lliures de barreres arquitectòniques, i demanem un tracte igual al de les persones normals.
Volem poder gaudir de l'oci (bars, restaurants, locals comercials, cinemes, teatres…)
Reivindiquem un accés fàcil a la platja, i monitors per ajudar als que ho necessitin. La platja és de tots i tots tenim dret a banyar-nos!
Organitzem sortides per a discapacitats, en autobusos adaptats i els seus cuidadors, a llocs d'interès cultural i a la naturalesa. Aquest tipus d'excursions ens uneixen encara més.
Actualment som 127 socis, entre discapacitats, cuidadors i socis normals
Tenim àmbit d'actuació universal, es a dir, Catalunya, Espanya, Europa, a tot el món.
Defensem el dret dels cuidadors i la família a poder utilitzar els Centres de Dia, on el discapacitat, està perfectament atès, i els seus cuidadors poden oxigenar-se, almenys unes hores. Centres de Dia Publics, ja que els privats no son per tothom.
Fes-te soci. T'esperem.
13.5.10
imatge/dtanya73.blogspot.com
M. Trives/Diari de Cubelles
Polèmic referèndum el de la Diagonal muntat per l´ ajuntament de Barcelona. Partidaris de triar una de les tres opcions fan molta cua o no tanta a determinats punts de la ciutat. Ja veurem que passarà al final si l’opció C surt designada ,fins al moment. sembla la guanyadora de llarg . De moment l´ ajuntament ha gastat dos milions d´ euros en la consulta ,això diuen als diaris i potser no servirà de res ,be de res no ,hauran demostrat molts ciutadans que no estan per les propostes A i B.
Joan Barril , periodista i genial sempre en parla a la seva columna Els Dies Vençuts a el Periòdic ,Una reflexió de tota la moguda ,que toca o no toca.?...si no ?
ELS DIES VENÇUTS
La frivolitat
JOAN BARRIL
A vegades és cert que la línia diagonal és la més curta entre dos punts. Però a vegades una diagonal està plena de sots, d’obstacles i de pors. Així passa ara amb el referèndum que l’ajuntament de Barcelona ha muntat perquè la ciutadania recolzi la primera, la segona o cap de les dues opcions de reforma que se’ns ofereixen. Curiós món aquest en què coses realment importants es resolen per la via de l’«ordeno y mando» i les menys urgents acaben convocant la gent en una exhibició d’allò que se’n diu participació.
Els he de dir que la Diagonal, tal com avui la tenim, no és precisament una meravella. Coincideixo en part amb els apòstols de la diagonalitat expedita al pensar que bonic que seria un bulevard de voreres amples i de silencis pristins. Els efectes col·laterals del trànsit rodat per altres carrers de l’Eixample no són, al meu parer, un element tan greu com per deixar de buscar solucions. Ja és sabut que en qualsevol via ràpida de, posem-hi, tres carrils només se l’ha d’ampliar a quatre perquè els embussos continuïn. El trànsit rodat es comporta com els gasos: sempre tendeix a ocupar la totalitat de l’espai.
O sigui: que subscric totes i cadascuna de les propostes d’Hereu per emprendre aquesta reforma dràstica que posarà costures a la cicatriu diagonalera. Subscric, sobretot, aquella frase imperial que diu que «una ciutat que es nega a transformar-se és una ciutat condemnada al declivi». Però, malgrat el fons, em perden les formes. En primer lloc aquest títol apressant de la seva proclama: Ara toca decidir. ¿Per què precisament ara? Aquest adverbi de temps, ¿a qui va adreçat? ¿Potser ens esperen hordes de tramvies renillant als extrems de la gran artèria amb ganes de carregar-se del tot el trànsit? ¿O és que potser l’ara és una mostra de la premura participativa davant de la presumpta debacle electoral que comporta la desafecció? Si el món no es va fer en un dia, ¿per què tantes presses en un tema que s’ha usurpat a l’urbanisme per entregar-lo a la política?
Però hi ha una altra cosa. Aquest ús frívol del referèndum amb el qual es pretén dignificar el nou traçat. Els referèndums els carrega el diable. Més encara quan el dret al sufragi s’ha oblidat incomprensiblement del vot presencial amb paperetes, i s’equipara el vot per internet amb la lenta i il·lusionada espera del votant al seu col·legi. En un moment en què el sistema informàtic de Wall Street ens ha portat gairebé al desastre per una lletra de més o de menys, ¿realment és fiable el vot telemàtic? Diuen els papanates que aquesta és la nova democràcia. ¿Què volen que els digui? Que per a aquest viatge de suposada participació domèstica, a vegades, la nova democràcia és més incerta que les doloroses velles dictadures.La participació que se’ns proposa pateix d’un vici original. I no és cap altre que el fet d’haver estat potenciada pel poder. La verdadera participació sorgeix de les bases. I avui més d’un ciutadà es pregunta pels motius amb els quals se subverteix l’opinió del poble sobirà només en el cas de la Diagonal. ¡Quants barcelonins haurien anat a votar contra l’erecció de l’Hotel Vela! ¿Per què no es va convocar a la participació per al traçat de l’AVE al costat de la Sagrada Família? No cal ser politòleg per intuir que si no es va cridar a la participació, va ser per por del resultat. El despotisme il·lustrat dels tècnics potser és més encertat que l’incruent combat entre optimistes crèduls i reaccionaris compulsius. Això és, al capdevall, un referèndum.
12.5.10
Notícies - Participació Ciutadana
11/05/2010
EL JOC DELS DRETS HUMANS, EL PROPER DIMARTS A CUBELLES
El proper dimarts, 18 de maig, a les 19 h., el Centre Social de Cubelles acollirà la sessió informativa del procés de participació de l’Agenda Local pels Drets Humans, així com el joc pels Drets Humans.
Reprenent el fil de les Jornades, l’objectiu de la trobada és recordar breument què és l’agenda i com anirà el procés participatiu i que els participants juguin al Joc dels drets humans per tal que es familiaritzi amb els conceptes i vegin la practicitat dels drets continguts a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans.
El Joc dels “Drets Humans a la Ciutat” és un recurs pedagògic per donar a conèixer la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat mitjançant una dinàmica lúdica dinamitzada per personal especialitzat. Aquest joc, va néixer de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Gabinet de Drets Humans de la Creu Roja a Barcelona. És un projecte de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans, creada per la Diputació per difondre la Carta Europea i la cultura dels drets humans com a forma de convivència i organització política en els nostres pobles i ciutats, així com sensibilitzar la ciutadania en els principis que fomenta la Carta.
És un joc cooperatiu, on el més important és la col·laboració entre tots els jugadors i jugadores per aconseguir un objectiu comú: la construcció d’una ciutat inclusiva, on es respecten i s’exerceixen les llibertats públiques i els drets de ciutadania.
11/05/2010
EL JOC DELS DRETS HUMANS, EL PROPER DIMARTS A CUBELLES
El proper dimarts, 18 de maig, a les 19 h., el Centre Social de Cubelles acollirà la sessió informativa del procés de participació de l’Agenda Local pels Drets Humans, així com el joc pels Drets Humans.
Reprenent el fil de les Jornades, l’objectiu de la trobada és recordar breument què és l’agenda i com anirà el procés participatiu i que els participants juguin al Joc dels drets humans per tal que es familiaritzi amb els conceptes i vegin la practicitat dels drets continguts a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans.
El Joc dels “Drets Humans a la Ciutat” és un recurs pedagògic per donar a conèixer la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat mitjançant una dinàmica lúdica dinamitzada per personal especialitzat. Aquest joc, va néixer de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Gabinet de Drets Humans de la Creu Roja a Barcelona. És un projecte de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans, creada per la Diputació per difondre la Carta Europea i la cultura dels drets humans com a forma de convivència i organització política en els nostres pobles i ciutats, així com sensibilitzar la ciutadania en els principis que fomenta la Carta.
És un joc cooperatiu, on el més important és la col·laboració entre tots els jugadors i jugadores per aconseguir un objectiu comú: la construcció d’una ciutat inclusiva, on es respecten i s’exerceixen les llibertats públiques i els drets de ciutadania.
El Grup d´Estudis Cubellencs us convida a la conferencia Una visió practica sobre
l´agricultura ecològica , a càrrec d´Andreu Vila Pascual que tindrà lloc el divendres 14 de maig de 2010, a les 8 del vespre,a la sala de la Rectoria de Sta Maria de Cubelles.
*Andreu Vila es tècnic ADV Fruita Baix Llobregat i professor associat de l´ Escola Superior
d´Agricultura de Barcelona ,i es dedica des de fa mes de 10 anys a l´ assessorament agrari en finques del Baix Llobregat. Ha estat treballant directament en finques d´ agricultura ecològica.
Xerrada sobre Dones i crisi econòmica, aquest divendres al Centre Social a les set de la tarda
La xerrada està inclosa dins la programació sobre la Setmana d'Europa que organitza el Consell Comarcal del Garraf
La xerrada està inclosa dins la programació sobre la Setmana d'Europa que organitza el Consell Comarcal del Garraf
Continuen els actes de la Setmana d’Europa. Aquest dimecres, la periodista Carme Colomines farà la conferència: “Dones i crisi econòmica, què fa la Unió Europea?”. A la xerrada es parlarà de quines són les repercussions que poden afectar a les dones en les polítiques d’estats que s’estan prenen. La ponent parlarà de com en temps de crisi econòmica es van dirigir les polítiques cap a sectors de de la construcció o l’automoció i s'han retallat en aspectes socials. Així, aquesta conferència es farà divendres, a les set de la tarda, al Centre Social.
L’acte central, però d’aquesta Setmana d'Europa, que organitza el Consell Comarcal del Garraf, es va fer diumenge, a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova, on va tenir lloc el Dia d’Europa amb un acte institucional que va incloure un espectacle de corrandes infantils, la lectura de la Declaració del Consell Català del Moviment Europeu per part de ciutadans i ciutadanes dels països de la Unió Europea en diverses llengües i la interpretació del Himne d’Europa per part de l’Escola de Música Pizzicato, de Cubelles.
El programa d’actes de la Setmana d’Europa també inclou un acte a Sant Pere de Ribes. Aquest dissabte, l’Espai Jove de Sant Pere de Ribes es realitzarà la trobada “Joves i Europa” que començarà amb el col•loqui: “Jove, parla’m d’Europa”, on cinc joves del municipi explicaran les seves experiències de participació en projectes europeus com l’Erasmus, els camps de treball o l’intercanvi d’experiències laborals. Tot seguit hi haurà un refrigeri i un vídeo fòrum.
L’acte central, però d’aquesta Setmana d'Europa, que organitza el Consell Comarcal del Garraf, es va fer diumenge, a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova, on va tenir lloc el Dia d’Europa amb un acte institucional que va incloure un espectacle de corrandes infantils, la lectura de la Declaració del Consell Català del Moviment Europeu per part de ciutadans i ciutadanes dels països de la Unió Europea en diverses llengües i la interpretació del Himne d’Europa per part de l’Escola de Música Pizzicato, de Cubelles.
El programa d’actes de la Setmana d’Europa també inclou un acte a Sant Pere de Ribes. Aquest dissabte, l’Espai Jove de Sant Pere de Ribes es realitzarà la trobada “Joves i Europa” que començarà amb el col•loqui: “Jove, parla’m d’Europa”, on cinc joves del municipi explicaran les seves experiències de participació en projectes europeus com l’Erasmus, els camps de treball o l’intercanvi d’experiències laborals. Tot seguit hi haurà un refrigeri i un vídeo fòrum.
Font: Ràdio Cubelles
DIA MUNDIAL DE LA FIBROMIÀLGIA
Montse i Eli
Enviat per l´ entitat de Cubelles
Avui 12 de maig, és el DIA MUNDIAL DE LA FIBROMIÀLGIA, a Cubelles ho celebrarem el proper dissabte dia 15, amb la instal.lació d'una taula informativa (davant la rectoria) i fent postulació pel poble.
Avui dimecres a les 12 del migdia, s'emetrà per Ràdio Cubelles una petita entrevista per tal de parlar d'aquesta celebració i de les activitats que l'ACAF al nostre municipi portem a terme enguany. També a cada falca horària es donarà informació.
Podeu escoltar-ho en directe a les 12 o bé per la web de Ràdio Cubelles (RàdioCubelles.COM - PORTADA).
Una forta abraçada,
Avui dimecres a les 12 del migdia, s'emetrà per Ràdio Cubelles una petita entrevista per tal de parlar d'aquesta celebració i de les activitats que l'ACAF al nostre municipi portem a terme enguany. També a cada falca horària es donarà informació.
Podeu escoltar-ho en directe a les 12 o bé per la web de Ràdio Cubelles (RàdioCubelles.COM - PORTADA).
Una forta abraçada,
Enviat per l´ entitat de Cubelles
Presentades les obres de millora a l’estació de RENFE
Notícies - Alcaldia
11/05/2010
Adif invertirà 3,5 milions d’euros en les obres de millora de l’accessibilitat de les instal·lacions a l’estació de Cubelles, pertanyent a la línia R2 sud de rodalies. Les característiques del projecte les han presentat a Cubelles el president d’Adif, Antonio González, el director general de la SEITT (Societat Estatal d’Infraestructures del Transport Terrestre). Així mateix també han assistit a l’acte el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, l’Alcaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero, i una nodrida representació de directius d’Adif i regidors municipals.
El projecte, que s’ha dividit en dues fases, suposarà l’adequació de l’estació per eliminar les barreres arquitectòniques i dotar-la dels màxims paràmetres de modernitat, seguretat i confort. La primera, que es troba en execució, comprèn el recrescut de les andanes, amb un pressupost de 593.608 euros; la segona, que inclou la remodelació de l’actual pas inferior, la creació d’un nou pas inferior urbà i la reforma de l’edifici de viatgers, entre altres actuacions, té un pressupost de 2.941.092 euros.
La primera fase, que va iniciar-se el passat mes de març, estaran enllestides segons les previsions d’Adif abans de l’agost. Tot seguit s’iniciarà la segona fase que te una previsió d’execució de vuit mesos, pel que es preveu que estigui tota l’actuació enllestida en el primer semestre de 2011.
Millora de l’accessibilitat
D’igual forma, es millorarà l’accessibilitat a persones amb discapacitat visual mitjançant la col·locació de paviment amb relleu diferenciat i una banda de seguretat luminiscent i antilliscant. A més, es col·locarà un paviment especial per als encaminaments des de l’extrem de l’andana i l’edifici de viatgers fins els ascensors.
Augment de la seguretat
S’executarà un nou pas inferior per a ús ciutadà al que es dotarà de rampes, per al seu ús per persones amb discapacitat, i d’escales fixes. Amb l’eliminació dels accessos urbans a l’actual pas inferior i l’andana lateral, es millorarà la seguretat del recinte ferroviari i s’augmentarà la qualitat del servei prestat.
Posteriorment, es realitzarà el tancament de l’estació mitjançant tanques i se crearà un accés específic per a vehicles d’emergència fins l’andana principal. També es realitzaran obres de caràcter complementari en l’edifici de viatgers, que inclouran noves instal·lacions de protecció contra incendis, climatització, electricitat i il·luminació, fontaneria i sanejament, així com la preinstal·lació per a circuit tancat de televisió, megafonia i seguretat. De la mateixa forma, s’instal·laran també noves marquesines a cada andana, fins a completar 80 metres lineals.
Augment del confort i la funcionalitat
L’edifici de viatgers serà objecte igualment de remodelació en aquest projecte. Es reordenaran les superfícies de la planta baixa i, a més, es rehabilitaran i sanejaran les instal·lacions, les cobertes, les façanes i els elements estructurals. Les edificacions annexes existents seran enderrocades.
Finalment, s’adequarà la urbanització de l’entorn immediat a l’accés de l’estació amb l’ordenació de l’aparcament situat davant l’edifici de l’estació, que disposarà de places per a persones amb discapacitat, bicicletes, taxis i estacionament momentani de vehicles. Com a conseqüència, es realitzarà una nova distribució de la il·luminació de l’estació i es col·locaran noves lluminàries.
A més, i responent a una petició expressada per l’Alcaldessa, el president d’Adif s’ha compromès a arranjar i millorar l’aparcament de vehicles que hi ha al costat de l’estació, actualment sense asfaltar.
11.5.10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)