10.5.06

LA PINÇA D'ERC AMB EL PP
Contra els purs
Només Julio Anguita s'havia esforçat tant, com Carod-Rovira, per fer la pinça amb el PP. Em sap greu haver-los de comparar perquè, si mai no he sentit cap simpatia per Julio Anguita (i els meus ja m'ho han retret!), he estat amic i defensor de Josep-Lluís Carod, fins i tot en moments difícils. Fora del Parlament. I també a dins: quan ERC no era, amb només tres diputats, més que una agrupació parlamentària, jo signava, amb el vistiplau dels meus, propostes parlamentàries d'aquell no-grup. Perquè creia que ERC havia de tenir un espai, malgrat tot, en la Catalunya normalitzada de l'endemà.
L'un i l'altre, Carod i Anguita (sempre apel·lant a unes bases que adopten resolucions per unanimitat -ha, ha, ha!-), invoquen tothora la puresa violada pels companys de llit de la nit abans. Ai, Senyor! Josep Tarradellas deia que els polítics catalans sòlids d'un futur més madur es formarien en l'escola superior del municipalisme, on el pacte, la negociació, el matís, la treva, l'acceptació digna d'una rebaixa tàctica, qui sap si conjuntural!, valen més que les afirmacions rotundes de qui se sent, en nom de la història, jutge inapel·lable contra la claudicació. Ai las! Que això ho practiqui un partit com ERC, que ha mantingut com a conseller la persona que ha fet befa de l'Holocaust, comparant-lo a les crides al boicot als productes catalans, fa riure? No, fa plorar de ràbia. I és com una esmena a la totalitat a la trajectòria d'ERC. Amb el silenci còmplice, ara sí, dels seus dirigents i dels seus associats (si més no el dia d'avui, PSC i ICV) del tripartit. I tant com ens l'hem estimat, alguns no purs, la revolució. I àdhuc el tripartit!
Ignasi Riera
Escriptor
www.avui.cat