El diner públic i el poder
Isabel-Clara Simó
La notícia la llegeixo al Levante, que en dóna tots els detalls: Iñaki Urdangarin ha dimitit de la presidència de l'Institut Nóos d'Estudis Estratègics del Patrocini del Mecenatge. Aquest institut, privat, treballa per a institucions públiques sobre l'impacte dels esdeveniments esportius sobre la societat. La dimissió ha tingut lloc després que a les Corts Valencianes els socialistes demanessin explicacions sobre les factures extremadament cares que s'han pagat a aquest institut: per un minifòrum de quatre dies, l'Institut Nóos ha facturat 2,4 milions d'euros; les despeses són superiors a les que es destinen a totes les federacions esportives. Els fons són aportats per diverses empreses, però els encàrrecs són fets directament per la Generalitat Valenciana i el Consell Insular, tots dos del PP; per exemple, a les Illes, en una trobada de l'institut, l'allotjament dels invitats costava 2.400 per persona i dia, pagats amb fons públics, i que en total van sumar 240.000 euros. Els socialistes han preguntat si Urdangarin ha utilitzat la seva condició de príncep consort per obtenir tan suculentes subvencions i si ha dimitit per evitar un major escàndol.
El que sobta és l'escassa atenció dedicada a la notícia, que en qualsevol país amb tradició democràtica hauria aixecat polseguera. Encara som a les beceroles de l'ús de les llibertats, del dret a la informació i de la transparència amb diner públic, inclòs el que fa referència a la família reial, com en totes les democràcies. ¿Quantes factures silencioses hi va haver durant la llarga etapa del PP a tot l'Estat? Esgarrifa pensar-ho.
www.avui.cat