El pes del temps
Josep Cuní
En una cita amb les urnes, optar pel vot nul és legal. Fins i tot és legítim en termes de la llei a la qual s'ajusta, però és discutible des d'un punt de vista d'ètica política si no donem per fet que aquests dos conceptes constitueixen un oxímoron. No pretenc discutir una decisió que comporta l'assumpció de les conseqüències que se'n puguin derivar. Només descric un fet que ens adverteix de la nova crisi política que se'ns apropa si és que no les donem per encadenades. Si ningú pot negar la sensació d'alguns sectors de viure instal·lats en una pertorbació permanent, haurem d'admetre que l'actual episodi no és més que un capítol del llibre que s'està escrivint. Un llibre el gènere del qual deixo a la lliure elecció del lector.
Amb la forma preferent del vot nul, ERC opta per emprar en el proper referèndum un mètode de participació que fins avui no s'havia promocionat. No és el cas, doncs, del vot en blanc, sovint blasmat per les formacions polítiques, que l'han considerat negatiu per als seus interessos fins a l'extrem que alguns interventors de partit han marejat els inexperts presidents de meses induint-los a comptabilitzar-los com a inexistents. Hi ha curioses anècdotes en relació amb això. Des de qui, havent deixat el sobre buit, va haver de fregar-se els ulls l'endemà en constatar que a la llista del recompte oficial de la seva mesa no hi figurava cap vot en blanc, fins a aquell a qui van fer creure que havia d'escriure'l en un paper. Blanc, és clar.
El cas de l'abstenció el tenim més apamat. Des dels alternatius que la prediquen innecessàriament perquè ja té prou èxit popular ateses les xifres oficials de participació, fins als que l'han potenciat de manera contradictòria amb els seus postulats per prioritzar la tàctica oportunista sobre l'estratègia constructiva. Del no ho sabem quasi tot, perquè el PP i els mitjans afins no es cansen de cantar-ne les excel·lències amb més intensitat que els partidaris del sí entonen unes lloances difícils de creure. Vull dir que, amb la falta de convicció que es percep en el to positiu emprat, és fàcilment deduïble que hi ha una certa ficció. De fet, el convenciment tan sols és perceptible en els defensors negatius, per què ens hem d'enganyar?
Malgrat que els sondejos auguren una majoria favorable al text, serà el temps el que dirà si la seva aplicació resol els contenciosos pendents. I serà també el temps qui dicti la sentència inexorable de la gestió de l'embolic en el qual estem immersos. Un període que haurà tingut en compte la seva pròpia modulació i administració d'acord amb les influències mediàtiques que hi intervenen.
Arran de la recent renovació del govern, algú va dir que no hi havia crisi política que resistís dues portades de diari. Sent certa la sentència, la podem donar per superada en termes dels mateixos mitjans. Les facilitats que aporten les noves tecnologies, amb Internet al capdavant i les seves pàgines web i diaris digitals, que renoven notícies de manera constant, o l'existència de canals de ràdio i televisió amb informació permanent i ininterrompuda, fan concebre una nova dimensió del pas del temps més propera a la fugida que a la contemplació, a la fatiga que al neguit, a l'avorriment que a l'anhel.
Ho sabem tot -o quasi- quan ens diuen que passa. O que ha començat a passar, com fa una setmana al Palau. D'aquí que, si l'endemà encara ens trobem oberta la incògnita del vespre anterior, pensem que el problema possible s'ha enquistat en la ineficàcia sospitosa. I fem un esbufec de cansament, símptoma de manca d'adaptació al ritme dels temps. Els polítics creuen tenir-ho controlat. Hi ha qui es vanta de saber evitar el parany, però el cert és que no sempre s'apliquen en el mètode ni prenen decisions amb la perspectiva del pes del temps. En la seva etapa de president, i estranyament, Maragall n'és reiterada víctima, d'aquest error. Fixem-nos que cada vegada que ha donat hores a una dificultat, el temps se li ha girat en contra. És per això que jugar una carta equivocada en una partida llarga i retransmesa en directe permanentment, amb tots els contraris refregant-te l'errada o la incoherència, augmenta el risc de perdre la partida. I amb ella tota la recaptació feta mentre guanyaves.
Periodista
www.avui.cat