9.6.06

El president del Sinn Fein ha estat al costat de Carod-Rovira.

Gerry Adams parla "d'autodeterminació" però no diu ni mitja paraula de l'Estatut
Joan Escofet (laMalla.net)


El president del Sinn Fein irlandès, Gerry Adams, i el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, han pronunciat, aquest dijous al migdia, una conferència a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Adams i Carod han coincidit en assenyalar que la Unió Europea encara "està oberta a processos d'autodeterminació de nacions com Irlanda o Catalunya". S'esperava amb expectació esbrinar què és el que pensa Adams de l'Estatut català però no s'hi ha referit en cap moment malgrat haver estat convidat per la formació republicana en un acte de campanya pel no. No n’ha dit ni mitja paraula malgrat haver estat preguntat per la qüestió.
Així doncs, l'acte ha estat un xic decebedor ja que Adams s'ha guardat per a ell el que pensa del nou text català. Només al final de la seva intervenció ha dit que desitjava "el millor per a ERC" i ha expressat que li agradaria que "els Països Catalans aconsegueixin l'objectiu de poder exercir el seu dret a l'autodeterminació". L'irlandès ha qualificat "d'amics" la formació republicana mentre reclamava que "els Estats respectin el dret dels pobles a decidir el seu futur".El líder del Sinn Fein ha parlat força sobre la situació que es viu al País Basc i ha qualificat l'alto el foc d'ETA de "mesura intel•ligent". Tot i això, ha avisat que al procés "li esperen enormes desafiaments" entre els quals ha destacat "el llegat terrible de les víctimes de la violència, els presos polítics i les seves famílies" així com "mesures per resoldre el conflicte". Ha apostat pel "diàleg" i ha demanat que "ningú en quedi exclòs". En aquest sentit, ha subratllat que "és un problema polític que mereix i exigeix una solució política".Carod-Rovira, però, ha reconduït la situació defensant el dret a l'autodeterminació que, segons ell, ha estat "un dels puntals" en l'evolució històrica del catalanisme. Per al president d'ERC, hi havia una referència explícita a aquest extrem en el text aprovat pel Parlament el darrer 30-S. Ha lamentat, però, que després del pacte Mas-Zapatero "se n'hagi suprimit qualsevol referència" i ha recalcat que "el text ha quedat tan desfigurat que no el reconeix ni la mare que el va parir".

www.lamalla.net