El PSE-EE es reuneix també amb el Sinn Féin.

Adams deplora a Madrid l'espiral de confrontació política entre el PP i el PSOE

Ferran Casas/Redacció
El secretari general del PSE-EE, Patxi López, no només es reunirà en breu amb Batasuna per analitzar el procés basc. Ahir ho va fer amb el president del Sinn Féin, Gerry Adams. L'històric partit nacionalista irlandès, un agent principal en el procés de pau a l'Ulster, està considerat el braç polític de l'IRA i és la segona força política als comtats nord-irlandesos sota administració anglesa.
Adams, que ahir va acabar la seva visita a Euskadi, va passar per Madrid i avui serà a Barcelona, s'havia reunit el dia abans amb el president del PSE, el basquista Jesús Egiguren. En la reunió amb López, que es va fer a la seu del PSE i que va durar una hora, els dos dirigents, que van preferir no retratar-se junts, van analitzar el procés de pau al País Basc i els seus paral·lelismes amb el d'Irlanda. Unes semblances que els independentistes bascos i el govern espanyol han fet notar tot sovint.
A la tarda, Adams va ser a Madrid per protagonitzar una roda de premsa que va generar gran expectació. Va declarar que no volia alliçonar ningú però va deixar damunt la taula missatges clars. Així, no va defugir els assumptes de més actualitat del procés basc.
El líder republicà, que va desmentir en diverses ocasions que s'hagués reunit mai o aprofités ahir per fer-ho amb José Luis Rodríguez Zapatero o algun altre membre del seu govern, va afirmar que l'espiral de confrontació entre el PSOE i el PP d'haver-se produït al seu dia entre laboristes i conservadors al Regne Unit hauria "bloquejat" el procés de pau a l'Ulster. "Les decisions dràstiques mai han ajudat", va asseverar.
Adams va afirmar que tots els indicis que té li fan pensar que ETA "té la intenció que l'alto el foc sigui definitiu" i va fer vots perquè les víctimes no siguin un escull en el procés de pau "perquè haurien de ser les primeres interessades en que es resolgués".
Pel que fa a la situació d'il·legalitat de Batasuna, va apostar perquè acabi en pro d'un diàleg "incloent".
www.avui.cat