Pares superiors
Tenim un sistema democràtic ben curiós. El govern pot fer campanyes institucionals demanant que anem als mercats o a les biblioteques, però pobre d'ell que ens digui que el 18-J anem a votar.
No hi ha dret, pobre govern, tant que els ha costat convocar el referèndum de l'Estatut, amb tot el que han perdut pel camí durant aquests dos anys (inclòs el mateix tripartit), i ara, que arriba el moment de la veritat, es troben amb això. Que què és això? Doncs que la Junta Electoral Central va prohibir que la Generalitat fes una campanya animant els ciutadans a votar el 18-J i si avui mateix el Tribunal Suprem no corregeix aquesta decisió, es consumarà la paradoxa que, en democràcia, el govern ens pot empènyer a tot arreu menys a les urnes.
Tenim uns governants acostumats a entrar fins al racó més íntim de les nostres vides. Són com uns altres pares, uns pares superiors, que ens diuen com ens hem de comportar a cada moment. Ens demanen que ens dutxem en lloc de banyar-nos. Que tanquem l'aigua de la dutxa mentre ens ensabonem. Que tanquem l'aigua de l'aixeta mentre ens rentem les dents. Que mengem sa (si pot ser, cinc peces de fruita o verdura cada dia). Que pezqueñines, no gràcies. Que llencem les escombraries de 8 a 10 de la nit. Que separem el vidre, el paper, el plàstic i la matèria orgànica de la inorgànica. Que recollim la caca del gos. Que no abandonem el gos a l'estiu (que ell mai no ho faria). Que no enterrem les puntes de cigarret a la platja (que la sorra no s'ho empassa tot). Que no fem foc al bosc. Que posem guapa Barcelona. Que anem al mercat (reina!). Que utilitzem els transports públics. Que no anem a Canaletes a celebrar els títols del Barça. Que sortim pixats de casa. Que si neva, no agafem el cotxe. Que si ens roben, ens posem una alarma. Que parlem en català als nouvinguts. Que el parlem sense vergonya, que el parlem amb llibertat i que, si ens equivoquem, tornem a començar. Que lloguem els pisos que tinguem buits. Que llegim llibres i que, per fer-ho, utilitzem les biblioteques. Que si veiem algun acte incívic, el denunciem al telèfon del civisme. Que ens/els posem condó quan mantinguem relacions sexuals. Que tinguem fills. Que no ens morim a la carretera. Que ens cordem el cinturó (també al seient del darrere). Que al cotxe no parlem pel mòbil. Que si conduïm, no bevem. Que fumem si treballem, no . I que a les drogues hi diguem senzillament no.
Tot això es veu que sí que ens ho poden demanar els nostres pares superiors. Tot menys convidar-nos a votar lliurement en unes eleccions. Fa riure, no?
Albert Om
www.avui.cat