DIA A DIARegidor de l'Ajuntament de Cubelles
COM EL MAR, COM LES ONADES...
La Joss és a Cubelles i no per anunciar l'arribada de l'estiu. Sempre li dic, cada any, "Hola Joss, ja tornes a ser aquí!! ara sí que comença l'estiu!!". Però aquesta vegada la Joss i també la Marie France son aquí per compartir el dol per la mort de la seva mare, la Maria Dolors Raventós i Arnau. Al funeral li hem dit adèu i ella ens ha clicat l'ullet amb un "sóc aquí" delimitat en una postal que reprodueix una pintura signada per la Maria Dolors i un poema signat per Lila: dues manifestacions d'una mateixa persona, d'una mateixa dona, d'una mateixa veïna nostra que deixa escrit per a nosaltres que més enllà del ocellets i de la mar seguirà guaitant-nos amb el seu somriure permanent. Malgrat el mal temps, malgrat la pluja: "acostumada a llamps, trons i tempestats...". I ara, a més, en el moment definitiu de dir-li adèu torna a demanar per a tots nosaltres els "raigs de sol, d'estrelles, lluna i tots els astres de l'univers"... La Maria Dolors ens diu adèu i ens pinta un castell i un campanar, ens dedica la seva callada estimació pel seu poble. Amb senzillesa, sense estridències, però amb l'ambició profunda d'amor que suposa dibuixar el traç més emblemàtic de Cubelles. I la Lila? "Qué bonica és la neu!!!" I ens parla de mar, i de gel, i de muntanyes i de les seves netes... Dues sensacions en una, dues vivències humanes, com tots nosaltres, com tots els veïns de Cubelles, com tots els artistes, com tots els pintors, com tots els poetes... com la Maria Dolors, com la Lila, com el mar i com les onades... -33
La Joss és a Cubelles i no per anunciar l'arribada de l'estiu. Sempre li dic, cada any, "Hola Joss, ja tornes a ser aquí!! ara sí que comença l'estiu!!". Però aquesta vegada la Joss i també la Marie France son aquí per compartir el dol per la mort de la seva mare, la Maria Dolors Raventós i Arnau. Al funeral li hem dit adèu i ella ens ha clicat l'ullet amb un "sóc aquí" delimitat en una postal que reprodueix una pintura signada per la Maria Dolors i un poema signat per Lila: dues manifestacions d'una mateixa persona, d'una mateixa dona, d'una mateixa veïna nostra que deixa escrit per a nosaltres que més enllà del ocellets i de la mar seguirà guaitant-nos amb el seu somriure permanent. Malgrat el mal temps, malgrat la pluja: "acostumada a llamps, trons i tempestats...". I ara, a més, en el moment definitiu de dir-li adèu torna a demanar per a tots nosaltres els "raigs de sol, d'estrelles, lluna i tots els astres de l'univers"... La Maria Dolors ens diu adèu i ens pinta un castell i un campanar, ens dedica la seva callada estimació pel seu poble. Amb senzillesa, sense estridències, però amb l'ambició profunda d'amor que suposa dibuixar el traç més emblemàtic de Cubelles. I la Lila? "Qué bonica és la neu!!!" I ens parla de mar, i de gel, i de muntanyes i de les seves netes... Dues sensacions en una, dues vivències humanes, com tots nosaltres, com tots els veïns de Cubelles, com tots els artistes, com tots els pintors, com tots els poetes... com la Maria Dolors, com la Lila, com el mar i com les onades... -33
A la foto: "Ball de l'onada" (pintura de Josselyn Marmottan)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada