Catalunya ha acollit el 22.6 per cent dels immigrants arribats a Espanya els últims set anys
Castells denuncia que l’impacte de la immigració perjudica més Catalunya

Redacció (laMalla.net)

El conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, ha denunciat que la falta d'acord entre comunitats autònomes sobre l'impacte real de la immigració en el sistema de finançament autonòmic perjudica "especialment" a Catalunya perquè és la que més població immigrant rep. Castells va fer aquesta valoració dimarts, a la sortida del Consell de Política Fiscal i Financera, que va reunir a Madrid als consellers autonòmics de l'àrea i al vicepresident econòmic del govern espanyol, Pedro Solbes. Durant la reunió es van presentar els resultats d'un informe sobre l'impacte de la immigració en el sistema de finançament autonòmic.
El conseller ha assenyalat que Catalunya va rebre el 22,6 per cent de tots els immigrants que van arribar a Espanya durant el període 1999-2006, pel que, segons que ha explicat, "el fet que a l'informe no s'elevin propostes perjudica especialment als interessos de la Generalitat". Pel conseller, el fet que al document no es reculli cap recomanació perquè no hi ha consens entre les comunitats, és "només una excusa. La falta d'acord no pot entorpir que es prenguin decisions", ha apuntat.

Castells ha recordat que "quan hi ha comunitats que tenen problemes amb la immigració, o necessitats financeres més greus que altres, també necessiten rebre recursos", i ha afegit que l'impacte de la població immigrant "és evident". Segons el conseller, el fet que no s'hagi aconseguit el consens entorn d'aquest assumpte, "ens obliga a qüestionar el concepte de solidaritat entre comunitats autònomes".

Per tot això, Castells ha expressat els seus dubtes sobre si el Consell de Política Fiscal i Financera és un organisme "útil", capaç de diagnosticar els problemes i aportar solucions als mateixos, i ha recordat que el govern "és el responsable de propulsar l'acord".

www.lamalla.net

( foto/arxiu Diari de Cubelles)

Onze de setembre a Cubelles

Maria Trives

Any darrera any la plaça de la Església de Cubelles, s´ omple de gom a gom .Un ventall de Entitats en motiu d´ aquest dia tot passejant aporten color amb rams de flors a l´espera del moment en que es doni pas a la ofrena en que representants de grups polítics municipals s´ afegeixin, i un any més escoltem les veus i els cants de tothom plegats.

Avui el cor batega al veure la senyera penjada.

Visca Catalunya de tots,visca Cubelles !!!

DES DEL MOLÍ

Onze de Setembre, l'esperança

Maria de la Pau Janer

Torna l'Onze de Setembre. Tots aquells que estimam la llengua amb què van fer els seus versos Ausiàs March i Roís de Corella, Salvador Espriu i Josep Maria Llompart, Vicent Andrés Estellés i Miquel Costa i Llobera sentim un punt d'emoció, quan arriba la Diada de Catalunya. No està de moda sentir l'emoció que t'inspira el sentiment de país i de llengua. Vivim en un món on predominen el pragmatisme, la individualitat i la sensació d'anar massa de pressa. Hi ha, però, valors que mai no hauríem de perdre, sentiments que ens cal tenir presents i viure molt endins. Em referesc a la consciència de pertànyer a una pàtria, a una terra que té una història que no hem d'oblidar.

Ho reflectia Espriu quan ens demanava que diguéssim plegats: "Treballarem per sempre més al servei d'aquest poble". Cadascú des d'una parcel·la distinta, amb la pròpia veu i amb l'orella atenta a escoltar les veus dels altres, plens de la serenitat dels qui viuen amb orgull la seva identitat. "El meu país és tan petit", cantava Lluís Llach. Els espais són sempre molt relatius, i els nostres poden ser tan amples com vulguem, perquè els formen molts paisatges i molta gent.

Aquests dies, he sentit a parlar de desànim. Creix la idea que Catalunya a vegades sembla una nau a punt d'enfonsar-se. Hi ha pessimisme, una certa tristesa a l'ambient. No importa. Recordem les paraules dels poetes, que ens diuen que no cal defallir, que l'esperança sempre és el millor horitzó. No volem ser venedors de fum, ni tampoc inventors de futurs impossibles. Tanmateix, no renunciarem a creure en aquesta pàtria nostra, sovint malmenada i sotmesa, tantes vegades menystinguda, però sempre supervivent, capaç d'alçar-se com l'au fènix i començar a volar, per damunt de tots els cels que il·luminen les dones i els homes que tenim una mateixa parla, que deim "bon dia i "bona nit", que conjugam el verb "estimar" i que volem ser qui som.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 43. Dimarts, 11 de setembre del 2007
www.avui.cat

Penedès.

La festa i la fira de la verema de Cubelles atreu prop de 4.000 visitants

La festa de la verema i la fira comercial de la plaça del Mercat han atret prop de 4.000 persones durant el cap de setmana, segons l'Ajuntament de Cubelles. El regidor de Dinamització Econòmica i Comerç, Joan Besòs, destaca la «consolidació» d'una festa que enguany ha complert la seva 20a edició.

L'elecció de les pubilles i la trepitjada de raïm especial 20 anys de verema van ser dos dels actes que més públic van atreure, dissabte a la tarda. Judith Escolà, del barri de la Mota de Sant Pere, és la nova pubilla de Cubelles, i Ariadna Rodríguez, del mateix barri, va rebre el títol de pubilla infantil del municipi. De divendres a diumenge, els assistents a la festa van poder adquirir tiquets per degustar els diversos productes alimentaris de la fira, així com els vins i caves dels diferents establiments amb estand al recinte. Segons Besòs, enguany hi ha hagut un increment d'un 10 a un 15% en la venda de consumicions.

Segons el regidor de Dinamització Econòmica i Comerç, la festa es troba ara en «un punt d'inflexió», que ha de donar pas a canvis amb vista a la pròxima edició. «Encara no sabem què farem», reconeix Besòs, que insinua la necessitat de replantejar la festa amb la col·laboració dels restauradors i els comerciants del municipi. «És clar que no perdrem la tradició», diu el regidor, que també destaca el fet que «el comerç ha d'evolucionar i tirar endavant, i el tema dels expositors ja no està en la mateixa situació que fa vint anys». Per aquest motiu, el regidor de Dinamització Econòmica i Comerç defensa «canvis» en la celebració.

www.vilaweb.cat

ELS DIES VENÇUTS // JOAN BARRIL

El dia de la ràbia

JOAN BARRIL

El dia de demà va ser durant uns anys el dia de la reivindicació. Alguns heroics ciutadans llançaven unes quantes octavilles i es perdien enmig rància policia política del franquisme els detingués. Després va venir l'eufòria democràtica i, davant d'una estàtua commemorativa, se sentien aplaudiments per a tothom.

Però des de fa uns anys, l'Onze de Setembre és el dia de la ràbia. Legítima si vostès volen, però ràbia al capdavall. L'Onze de Setembre és una jornada d'afirmació sobre la negació. Hi contribueixen les badades governamentals, la catalanofòbia ambiental i fins i tot la Federació Espanyola de Futbol. Qualsevol cosa serveix per deixar que s'instal.li la idea que millor sols que mal acompanyats. El que no està tan clar és que pel fet d'estar sols les coses anirien millor.

A mi no em preocupa l'independentisme. Em sentiria també a gust en una Catalunya independent que no fos totalitària. L'independentisme, avui, ni tan sols és una ideologia. L'independentisme és la pulsió lògica d'aquells que se senten nacionalment maltractats. I jo, la veritat, no és que consideri que Espanya m'hagi tractat gaire bé, ni com a contribuent ni com a parlant ni com a ciutadà. Però tampoc m'agrada aquesta convicció tan estesa que Catalunya és collonuda i els governs espanyols són uns catalanicides. De gent bona n'hi ha a tot arreu. I em sap greu aquesta tendència dels independentistes a crear malvolença contra el conjunt de la societat espanyola sense destacar els còmplices catalans de l'actual situació. L'independentisme és la malaltia infantil d'una incapacitat: la de crear poders econòmics, culturals i associatius potents que irradiïn la seva influència sobre Espanya i sobre el món. Demà serà el dia de la ràbia i se'ns dirà als ciutadans sense recursos que odiem tot allò que representa Espanya. Però no se'ns dirà que una bona part de la humiliació permanent ve de poders econòmics catalans que fa temps que han renunciat al seu paper de lideratge nacional. Mentre els independentistes exigeixin més a un ciutadà que als directius de La Caixa, és senyal que hi ha més tàctica que estratègia.

www.elperiodico.cat

fotos/arxiu Diari de Cubelles

Festa de la Verema 2007

Els lectors aficionats a la novel·la negre tenim la oportunitat de visitar a la Biblioteca Armand Cardona un excel·lent recull de aquesta temàtica. Qui no ha tingut a les seves mans un llibre de qualsevol dels autors dels que es fa referència en aquest article publicat a www.vilanovadigital.com i que recomanem fer-ne lectura.


VNG

La biblioteca Armand Cardona acull l'exposició Detectius:

Els grans investigadorsSherlock Holmes, Hèrcules Poirot o Carvalho són alguns dels famosos detectius literaris presents en aquesta mostra

Per VD 05/09/2007 1:03:51

La Biblioteca Armand Cardona acull fins el dissabte 29 de setembre l’exposició “Detectius: els grans investigadors a la novel·la negra i policíaca”, on es presenta una selecció dels més famosos detectius literaris de la història.

Cartell de les jornades

En total s’hi troben representats setze detectius i investigadors policials, de qui s’ofereix una petita aproximació física i psicològica dels seus personatges. Destaquen noms tant coneguts com Sherlock Holmes, Kurt Wallander, Hèrcules Poirot, Petra Delicado, Philip Marlowe, Salvo Montalbano, Carvalho, o Brunetti.

L’exposició ha estat produïda pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona amb guió i documentació de Jordi Canal, director de la biblioteca La Bòbila de L’Hospitalet, especialitzada en novel·la negra i policíaca.

Juntament amb l’exposició, la Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell posa a l’abast dels seus lectors els títols més destacats d’aquest gènere literari.

www.vilanovadigital.com

Pirómanos

MANUEL VICENT

En el año 356 a. d. C, Eróstrato quemó el templo de Artemisa, en Efeso, con el propósito de que su nombre fuera recordado hasta el fin de los tiempos. Otros pirómanos, menos ambiciosos, provocan un incendio devastador simplemente para poder alcanzar el orgasmo, que sólo logran contemplando varias montañas ardiendo. La mayoría lo hace por pasiones más anodinas, por guisar una paella campestre, por matar conejos si son cazadores, por construir adosados si son constructores, para que coman las cabras si son pastores, por sacar de la serrería madera barata. Nadie piensa ya en la inmortalidad cuando prende un bidón de gasolina en el monte. Eróstrato ignoraba que la inmortalidad es una cárcel de la que ya no se sale nunca. Todo el Peloponeso acaba de ser pasto de las llamas y el fuego ha alcanzado algunos lugares de la mitología. Desde lo alto de una colina de este territorio, ante un cúmulo de mármoles sagrados, el filósofo Séneca gritó: ¡"Saludo a los dioses si los hay"!. Todavía hoy la historia está esperando la respuesta. El terremoto que en 1997 asoló la región de Umbría en Italia destruyó la basílica de Asís con todos los frescos del Giotto. Allí iban a celebrar una conferencia de la paz mundial los jefes espirituales de todas la religiones monoteístas bajo la presidencia del papa Wojtyla. Ninguna deidad dio explicaciones de aquel desastre. Las pinturas del Giotto se restauraron con un minucioso trabajo de cuatro años en que el fragmento más diminuto volvió a su lugar y los muertos fueron olvidados. Hace unas semanas el terremoto de Pisco, en Perú, derrumbó la techumbre de un templo, mató a los fieles que estaban celebrando un funeral y uno de los pocos que se salvó fue el cura protegido por los contrafuertes del altar. Mientras todo era muerte a su alrededor el cura se sacudió el polvo de las sagradas vestiduras. Ningún dios reivindicó este atentado. El fuego del Peloponeso ha rodeado Olimpia, Micenas, Epidauro, Corinto. Dentro de unos años, cuando sobre la tierra quemada de la antigua Esparta haya fructificado la codicia inmobiliaria, si desde lo alto de una colina, ante la infinita extensión de chalés adosados, alguien saluda a los antiguos dioses, la respuesta será el ruido de las hormigoneras que se abren paso por donde antes transitaron los sueños. Por todas partes aparecerán carteles de la nueva mitología. Peloponeso Resort. Los adosados de Esparta se venderán con hipotecas a treinta años. Esta es la única eternidad que existe en la tierra.

www.elpais.es

Foto/arxiu /Diari de Cubelles

Dinamització Econòmica i Comerç

La Festa de la Verema arriba a les vint edicions

També se celebrarà la 7a Fira de la Verema, amb la millor oferta gastronòmica i empresarial de la vila

El proper 7 de setembre es dóna el tret de sortida a la vintena edició de la Festa de la Verema, que per setè any consecutiu anirà acompanyada de la Fira de la Verema. La regidoria de Dinamització Econòmica i Comerç és l'encarregada de liderar una festa i fira que podria patir grans canvis de cara a l'edició del 2008.

De moment, però, els grans canvis arriben en la nova proposta per escollir la Pubilla Infantil i la Pubilla de la Verema. La regidoria ha volgut implicar a les entitats veïnals, a les quals ha demanat que proposin una candidata a cadascuna de les dues categories. Així mateix, l'elecció es va fer el 31 d'agost, en un acte convocat a l'efecte al Centre Social. Tot i això, no serà fins el 8 de setembre quan es donarà a conèixer el nom de les guanyadores, que rebran els habituals regals i premis de la organització i de les entitats i empreses col·laboradores (Club Marítim Cubelles, Mecabit Cubelles i Fitness Cubelles).

Divendres, 7 de setembre, els actes s’inicien a les 7 de la tarda, amb la inauguració oficial de la XX Festa de la Verema i 7a. Fira Comercial i l’obertura dels estands a la plaça del Mercat, recinte habitual de la Festa i Fira. Un cop les autoritats hagin completat la passejada pel recinte, a les 8 del vespre hi haurà l’acte protocol·lari de lliurament dels Pàmpols Verema 2007. Aquests premis, els guanyadors dels quals són una sorpresa fins al mateix moment d’anunciar-los, s’atorguen a persones, empreses o col·lectius que s’han destacat en la seva defensa i promoció del món del vi i el cava al llarg de la seva trajectòria professional.

A 2/4 de 9 del vespre arriba un dels actes més tradicionals, la Trepitjada de raïms i el Tast del primer most. Com en les dues darreres edicions, aquest acte estarà protagonitzat per un grup de nens, acompanyats per la Pubilla Infantil de la Vila. La comitiva arribarà dalt d’un tractor on els esperaran l’entranyable Josep Cuscó i els petits trepitjadors de l’edició anterior, que els donaran el relleu. A les 11 de la nit es tancarà la jornada amb la cantada d’havaneres amb el grup a Atotavela.

La Festa i Fira es reprendrà dissabte, 8 de setembre. A partir de les 11 del matí, i fins a les 2 de la tarda, les atraccions infantils seran gratuïtes, mentre que fins a l’1 de la tarda s’organitzaran tallers variats i jocs infantils, amb la col·laboració del Centre d’Esplai Kitsch.

També d’11 a 1, el Centre Fitness Cubelles organitza classes obertes de gimnàstica per a gent gran i aeròbic infantil per a nens a partir de sis anys. La mateixa empresa és l’encarregada de la organització del taller de batuka per a totes les edats, a les sis de la tarda al recinte.

Una altra de les novetats de l'edició d'enguany arriba a les 6 del vespre, a la Sala d’exposicions del Centre Social, amb la celebració del Curs de Tast de vins i caves. Aquesta activitat, que es recupera després de molts anys, compta amb la col·laboració de l’Institut Català del Vi (INCAVI) i els cellers Vega de Ribes i Can Ramon Viticultors del Montgròs, ambdós cellers pertanyents a l’Associació de Viticultors del Garraf.

Tot i el canvi d'organització en l'elecció de les pubilles, serà dissabte a les 2/4 de 8 del vespre que es faci l'acte oficial en què és donarà a conèixer les que seran les noves Pubilla i Pubilla Infantil 2007 així com les seves respectives Dames d’Honor.

Seguidament, i en commemoració dels 20 anys de la celebració de la Festa de la Verema, un grup de joves de la vila, acompanyats de l'històric Josep Cuscó, faran la Trepitjada Especial "20 Anys de Verema". Els actes s'acabaran amb el Ball de la Festa de la Verema, amenitzat per l’Orquestra Celimar a partir de les 11 de la nit.

Diumenge, 9 de setembre, es clourà aquesta vintena edició amb més actes des del matí fins a la nit. Aprofitant el pont amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, l'11 de Setembre, els actes s'allargaran fins a la mitjanit.

A les 11 del matí s'obrirà el recinte amb la setena Trobada de Col·leccionistes de Plaques de Cava. L'activitat es reprendrà a les 6 de la tarda, amb l'inici de les exhibicions de l'Associació de Balls de Saló Tempo de Ball, amb l'espectacle "Viu el Ball"; i el Centre Fitness Cubelles, amb l'exhibició de taekwondo i aeròbic infantil a càrrec dels alumnes del centre.

El darrer acte programat arrenca a les 10 de la nit. Es tracta de la cercavila dels artistes del Grup Nulgur, provinents de la península de Kamtxatka, situada a l’extrem est de Rússia. Es tracta d'una nova edició de la mostra folklòrica cultural d'arreu del món que des de fa tres anys es mostra al voltant de la Festa i Fira de la Verema.

Repetint la fórmula exitosa de la passada edició, la regidoria torna a apostar per oferir durant tot el cap de setmana una mostra d'oficis artesans. Es tracta de donar a conèixer professions, avui en dia en total desús, tal i com es treballaven fa molts anys.

Les demostracions s'iniciaran divendres, en què un artesà ensenyarà al públic assistent com es teixia amb el teler. Dissabte, serà el torn de l'afilador i l'escloper, mentre que diumenge la demostració finalitzarà amb la mostra de l'ofici de boter. El dia de la cloenda, a més, durant tot el dia es realitzarà un taller artesanal de l’ofici de treballar el cuir. Els nens i nenes que hi participin podran aprendre a confeccionar una llibreta antiga o una bosseta per guardar monedes.

Departament de Comunicació/Ràdio Cubelles

Excel·lent article que informa de una realitat i dificultat existent a dia de avui encara i que no val ignorar. Recomanada lectura.


EDITORIAL

Aborta como puedas
01/08/2007


Veintidós años después de la despenalización parcial del aborto en España, la mujer que pretende acogerse a alguno de los tres supuestos legales de interrupción voluntaria del embarazo -violación, malformación congénita del feto y riesgo para la salud física o psíquica de la madre- sigue encontrándose casi con tantas dificultades para ser atendida como cuando el aborto era ilegal. La amplia nómina de médicos que trabajan en la sanidad pública considera, salvo honrosas y contadas excepciones, que la atención a ese tipo de pacientes no les concierne, amparándose en una pretendida objeción de conciencia que, por su carácter colectivo y generalizado, tiene todos los visos de ser una toma de posición meramente corporativa.

Solo el 3% de los abortos legales que se dan en España -90.000 en 2005- se realiza en hospitales públicos, lo que significa que su práctica totalidad se lleva a cabo en clínicas privadas. Es cierto que un buen número de estos abortos los cubre la sanidad pública, pero con un innecesario sobrecoste económico que grava su presupuesto y, sobre todo, con un cúmulo de dificultades y molestias añadidas a un tipo de pacientes que resultan discriminados. Las comunidades autónomas han buscado la forma de salir del atolladero derivando la práctica del aborto legal a la medicina privada, que en el caso de Navarra, donde no hay distinción entre lo público y lo privado en la desatención de quien busca abortar, se traduce en un obligado y abusivo viaje fuera de la comunidad. No ha habido el menor intento de plantar cara a los médicos y cuestionar la legalidad de su pretendida objeción de conciencia, llevando el asunto ante los organismos competentes y persiguiendo con mayor rigor a quienes alegan objeción por la mañana en un centro público y la olvidan por la tarde en una clínica privada.

En toda esta situación, verdaderamente bochornosa y discriminatoria, llama la atención la complacencia y pasividad no sólo de las comunidades autónomas, que tienen las competencias en la materia, sino del propio Gobierno de la nación, del Defensor del Pueblo e, incluso, del ministerio fiscal. En España, los supuestos legales de aborto exigen en principio dictámenes médicos previos sobre su procedencia. No existe el llamado aborto libre, que dejaría su práctica a la sola decisión de la mujer por un tiempo determinado. Por tanto, desatender en las actuales circunstancias a una paciente que solicita los servicios médicos y sanitarios en un centro público para diagnosticar un posible aborto legal no sólo no tiene justificación deontológica alguna, sino que puede constituir un caso claro de denegación de auxilio. La situación merece la atención del Defensor del Pueblo y podría dar materia de investigación al ministerio fiscal.
www.elpais.es

Cubelles

Espectacular incendi de neumàtics a Cubelles
El foc ha calcinat bona part d'una finca on s'emmagatzemaven rodes velles als afores del municipi

Per VD 01/09/2007 10:08:29

Un espectacular incendi ha calcinat aquesta matinada des d'un quart de cinc un desballestament de neumàtics al municipi de Cubelles. El foc s'ha iniciat per causes que encara es desconeixen i ha mobilitzat una desena de dotacions dels bombers.


La intensa columna de fum negre es feia visible des de diferents punts de la comarca. Des de la web municipal, l'Ajuntament de Cubelles ha informat que "el fum no és tòxic per a la ciutadania", però ha recomanat tancar les finestres per evitar que entrin partícules sòlides en suspensió, no practicar esport al carrer i que les persones amb problemes respitatoris prenguin evitin sortir al carrer. Les flames s'han estès ràpidament pel magatzem de reciclatge del Camí de les Trones, ja que les rodes s'han convertit en combustible per l'incendi. Finalment els bombers han optat per fer un tall foc dins de la finca retirant una part de les rodes que encara no havien cremat per evitar la propagació de l'incendi. Igualment, han decidit llençar terra amb excavadores sobre els neumàtics que encara cremaven, ja que l'aigua no era suficient per extingir el foc.

De moment, els bombers no han facilitat les dades de l'incendi, com ara el nombre exacte de dotacions terrestres que hi han treballat ni l superfície cremada pel foc.

L'alcalde accidental de Cubelles, Joan Albet, ha informat que "el fum no és tòxic per a la ciutadania", tot i que ha reconegut que "les partícules sòlides en suspensió cauen en tot el recorregut de la paràbola que fa el fum". Joan Albet ha volgut fer un "agraïment" als membres del Grup Riscos Cubelles, que estan fent tasques d'intendència davant la magnitud de l'incendi, i a les empreses d'excavadores locals per la seva "total disposició a col·laborar amb els Bombers de la Generalitat en les tasques d'extinció".


http://www.vilanovadigital.com/

El proper 7 de setembre es dóna el tret de sortida a la vintena edició de la Festa de la Verema
El principal canvi consisteix en el nou sistema per escollir la Pubilla Infantil i la Pubilla de la Verema

El proper 7 de setembre es dóna el tret de sortida a la vintena edició de la Festa de la Verema, que per setè any consecutiu anirà acompanyada de la Fira de la Verema. La regidoria de Dinamització Econòmica i Comerç és l'encarregada de liderar una festa i fira que podria patir grans canvis de cara a l'edició del 2008.

El principal canvi consisteix en el nou sistema per escollir la Pubilla Infantil i la Pubilla de la Verema. La regidoria ha volgut implicar a les entitats veïnals, a les quals ha demanat que proposin una candidata a cadascuna de les dues categories. Així mateix, l'elecció es va fer el 31 d'agost, en un acte convocat a l'efecte al Centre Social. Tot i això, no serà fins el 8 de setembre quan es donarà a conèixer el nom de les guanyadores, que rebran els habituals regals i premis de la organització i de les entitats i empreses col·laboradores.

Divendres, 7 de setembre

Els actes s’inicien a les 7 de la tarda, amb la inauguració oficial de la XX Festa de la Verema i 7a Fira Comercial i l’obertura dels estands a la plaça del Mercat, recinte habitual de la Festa i Fira. Un cop les autoritats hagin completat la passejada pel recinte, a les 8 del vespre hi haurà l’acte protocol·lari de lliurament dels Pàmpols Verema 2007. Aquests premis, els guanyadors dels quals són una sorpresa fins al mateix moment d’anunciar-los, s’atorguen a persones, empreses o col·lectius que s’han destacat en la seva defensa i promoció del món del vi i el cava al llarg de la seva trajectòria professional.
A 2/4 de 9 del vespre arriba un dels actes més tradicionals, la trepitjada del raïm i el tast del primer most. Com en les dues darreres edicions, aquest acte estarà protagonitzat per un grup de nens, acompanyats per la Pubilla Infantil de la Vila. La comitiva arribarà dalt d’un tractor on els esperaran l’entranyable Josep Cuscó i els petits trepitjadors de l’edició anterior, que els donaran el relleu. A les 10 de la nit es tancarà la jornada amb la cantada d’havaneres amb el grup a Atotavela.

Dissabte, 8 de setembre

A partir de les 11 del matí, i fins a les 2 de la tarda, les atraccions infantils seran gratuïtes, mentre que fins a l’1 de la tarda s’organitzaran tallers variats i jocs infantils, amb la col·laboració del Centre d’Esplai Kitsch.
També d’11 a 1, el Centre Fitness Cubelles organitza classes obertes de gimnàstica per a gent gran i aeròbic infantil per a nens a partir de sis anys. La mateixa empresa és l’encarregada de la organització del taller de batuka per a totes les edats, a les sis de la tarda al recinte.
Una altra de les novetats de l'edició d'enguany arriba a les 6 de la tarda, a la Sala d’exposicions del Centre Social, amb la celebració del Curs de Tast de vins i caves. Aquesta activitat, que es recupera després de molts anys, compta amb la col·laboració de l’Institut Català del Vi (INCAVI) i els cellers Vega de Ribes i Can Ramon, Viticultors del Montgròs, ambdós cellers pertanyents a l’Associació de Viticultors del Garraf.
Tot i el canvi d'organització en l'elecció de les pubilles, serà dissabte a les 19:30h del vespre que es faci l'acte oficial en què és donarà a conèixer les que seran les noves Pubilla i Pubilla Infantil 2007 així com les seves respectives Dames d’Honor.
Seguidament, i en commemoració dels 20 anys de la celebració de la Festa de la Verema, un grup de joves de la vila, acompanyats de l'històric Josep Cuscó, faran la Trepitjada Especial "20 Anys de Verema". Els actes s'acabaran amb el tradicional ball de la Festa de la Verema, amenitzat per l’Orquestra Celimar.

Diumenge, 9 de setembre

Es clourà aquesta vintena edició amb més actes des del matí fins a la nit. Aprofitant el pont amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, l'11 de Setembre, els actes s'allargaran fins a la mitjanit.
A les 11 del matí s'obrirà el recinte amb la setena Trobada de Col·leccionistes de Plaques de Cava. L'activitat es reprendrà a les 6 de la tarda, amb l'inici de les exhibicions de l'Associació de Balls de Saló Tempo de Ball, amb l'espectacle "Viu el Ball"; i el Centre Fitness Cubelles, amb l'exhibició de taekwondo i aeròbic infantil a càrrec dels alumnes del centre.
El darrer acte programat arrenca a les 10 de la nit. Es tracta de la cercavila dels artistes del Grup Nulgur, provinents de la península de Kamtxatka, situada a l’extrem est de Rússia. Es tracta d'una nova edició de la mostra folklòrica cultural d'arreu del món que des de fa tres anys es mostra al voltant de la Festa i Fira de la Verema.
Repetint la fórmula exitosa de la passada edició, la regidoria torna a apostar per oferir durant tot el cap de setmana una mostra d'oficis artesans. Es tracta de donar a conèixer professions, avui en dia en total desús, tal i com es treballaven fa molts anys.
Les demostracions s'iniciaran divendres, en què un artesà ensenyarà al públic assistent com es teixia amb el teler. Dissabte, serà el torn de l'afilador i l'escloper, mentre que diumenge la demostració finalitzarà amb la mostra de l'ofici de boter. El dia de la cloenda, a més, durant tot el dia es realitzarà un taller artesanal de l’ofici de treballar el cuir. Els nens i nenes que hi participin podran aprendre a confeccionar una llibreta antiga o una bosseta per guardar monedes.

Font: Ràdio Cubelles
RàdioCubelles.NET. Dijous, 30-08-2007

Ens ho mereixem?

Marta Pessarrodona / Escriptora i traductora

Una frase feta i cruel és la de si ens mereixem els governs que tenim. Si llanço la pregunta a la primera televisió nostrada, la meva resposta és no, no ens la vam merèixer, per exemple, dilluns a la nit. Intentaré explicar-me, bo i tenint en compte que un programa tradicional, 30 minuts, que generalment vèiem per la 3, ara el veiem pel 33, que dimarts, l'endemà de l'aniversari de la mort de Diana, va intentar esmenar la plana del dia anterior. Hi ha tant desfici per Diana a ca nostre? Deixo la pregunta en l'aire. Fa deu anys, el dia 27 d'agost era a Salònica, aquella població grega, macedònica, si no m'erro, on van anar a parar tants jueus catalans al segle XV, i això sí que és històric. (Per cert, mai no hem demanat perdó per aquella expulsió.) A l'hora d'esmorzar va arribar la notícia, certament funesta, de la mort accidental de la princesa Diana a París. Curiosament, els diaris britànics que van arribar en aquella població grega des d'on es divisa el mascle mont Athos (les dones no hi podem pujar) resultaven patètics perquè encara anaven plens de les aventures principesques amb el fill del propietari no britànic dels magatzems Harrods de Londres. A Salònica, vaig intentar, sense èxit, trobar el consolat britànic per signar al llibre de condolences. Al cap de tres dies, ja a casa, ho vaig fer via Internet, mentre se'm posaven els ulls quadrats de tant veure televisió en una caixa quadrada, sovint dita tonta. Sempre creuré que va ser el gran moment de Tony Blair, un fet que ha refermat recentment el film The Queen. Hi va haver molta repercussió aquí del terrible accident? Sí i no, encara que no vam estalviar pronòstics internacionals del tipus final de la monarquia britànica. Previsions que, sens dubte, no s'han acomplert. Moral de la història: una monarquia encara avui és més duradora que no pas un primer ministeri, una cosa que els polítics de tot arreu haurien de recordar i que recordem fins i tot els no monàrquics, com és el meu cas.

EN UN ESTIU QUE HE VIST POCA TELEVISIÓ, em va sorprendre veure anunciat un programa dedicat a Diana i la seva mort per part de la degana de les televisions nostrades. Calia commemorar des d'aquí el funest aniversari? Va ser un programa de factura britànica, que em va produir allò que els anglesos diuen en alemany, Schadenfreude, o alegria perversa. També la televisió britànica pot ser terrible, insuportable, vaig pensar, a tall de consolació. És que cap de les persones que va comprar el programa per infligir-nos-el no el va visionar abans? Indirectament, em va portar a un Shakespeare de títol esmenat: Malson d'una nit d'estiu! I no s'acabava aquí la necessitat del tranquil·litzant per dormir, perquè el va seguir una mostra de la incapacitat catalana per a la coreografia i la dansa, si més no televisives. Una televisió que és capaç de canviar l'hora de les notícies per una retransmissió esportiva, també està molt preparada per oferir la versió secundària d'actors o actrius, o cantants de tots dos gèneres, que triomfen en d'altres canals televisius. Em refereixo al programa 60mania, on Nina no és, al meu entendre, ni una ombra de la que hem vist en d'altres ocasions i canals. Això sí, és un programa d'una correcció política important. Segurament com que aquest estiu els polítics ens han pogut renyar poc, la temperatura i la pluja els ha deixat descol·locats, pel que sembla cal que ens imposin els seus gustos històrico-musicals. Enhorabona per a l'emissora. És clar que, personalment, hauria preferit una Lloll Bertran cantant Yesterday dels Beatles, per exemple, com la setmana anterior hauria preferit que l'actor Pou m'hagués parlat dels musicals (en sap molt) en comptes de veure aparèixer la quota política que, això sí, deu garantir molts nomenaments televisius.

CERTAMENT, ELS ESPECTADORS CATALANS que no ens agrada el futbol ho tenim molt cru pel que fa a la degana de la televisió nostrada. És una realitat que no s'adiu gens amb la del país, al meu entendre. Amb la mínima o màxima mobilitat que sempre suposa l'època estival, em trobo amb un país amb petits museus, com l'Isaac Albéniz de la bellíssima Camprodon, prop de la ratlla que van travessar tants el 1939. O el d'arqueologia de Tona, prop de la plana de Vic, per no parlar dels importants festivals de música, de teatre, repartits per tota la geografia catalana. Això sí que ens ho mereixem, francament, així com treure més rendiment d'allò que ja tenim.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 21. Dijous, 30 d'agost del 2007
www.avui.cat

Catalunya rep per habitant la meitat que Aragó i Astúries

El percentatge d'inversions de l'Estat a Catalunya, el País Valencià i les Illes està per sota de la mitjana espanyola el 2007 Ceuta i Melilla són els territoris que perceben més diners per habitant

Sandra Arenas

Que la inversió estatal ha baixat el 2007 a Catalunya fins al 14% no és cap novetat. Lluny del 18,85% que fixa l'Estatut i de les xifres proclamades pel govern del PSOE, aquest és el pitjor govern central pel que fa a infraestructures a Catalunya dels últims vuit anys. La magnitud de la tragèdia es fa encara més evident quan es comparen les xifres per territoris i per habitants.
No és solament que Catalunya estigui per sota de la mitjana espanyola pel que fa a la distribució per habitant. És que un català rep menys de la meitat que un asturià, segons les xifres dels pressupostos generals de l'Estat del 2007. I un aragonès rep gairebé el doble que un català. Són només dos exemples.
Lleugerament per sota de la mitjana espanyola -477 euros per habitant- hi ha Andalusia i Madrid. Catalunya, el País Valencià i les Illes són a la cua del rànquing d'inversió per habitant, juntament amb els canaris i els bascos. La situació al País Basc, però, no es pot equiparar amb la resta dels territoris perquè el règim foral i un sistema de finançament basat en el concert econòmic els permet executar bona part de les inversions en infraestructures al seu territori. Múrcia, Extremadura, la Rioja, Castella-la Manxa, Galícia, Cantàbria i Castella i Lleó estan per sobre de la mitjana espanyola. Aragó i Astúries reben el doble que els catalans i els ciutadans de Ceuta i Melilla són els que més es beneficien de les inversions de l'Estat.
415 euros per habitant
Catalunya rep per habitant 415 euros, un 13,1% menys que la mitjana espanyola. Les diferències són més que remarcables: un habitant de Ceuta en rep 906 i un de les Illes Balears solament 217. En tot cas, Catalunya només rebrà una inversió superior al País Valencià, les Illes, les Canàries, Navarra i el País Basc.
En contra del que seria previsible, el govern central no amaga les xifres. Però queden maquillades per la terminologia. Contradint la majoria de les teories econòmiques, el govern de l'Estat entén que infraestructures només ho són les de transport (ministeri de Foment) i Medi Ambient. Així, no considera infraestructures els projectes sanitaris, educatius, de telecomunicacions, etc. A més, inclou entre les xifres d'inversió les transferències de capital, és a dir, els diners que es donen a la Generalitat per a infraestructures i que ja es compten en els pressupostos catalans. Tot plegat permet a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, afirmar que l'executiu de Zapatero compleix la disposició addicional tercera de l'Estatut.
Posats a comparar, encara hi ha una altra dada rellevant. Segons l'Observatori de Finançament de Catalunya, l'Estat no empra a Andalusia el mateix criteri que a Catalunya. El criteri d'inversió serà el del pes de la població i no pas el del PIB i es tindran en compte totes les inversions regionalitzables de l'Estat i no solament Foment i Medi Ambient.
Al greuge de les xifres d'inversió s'hi ha d'afegir la inacció que l'acompanya. El 39% de les obres pressupostades no es comencen i la falta d'execució afecta el 58% dels projectes.
·
Notícia publicada al diari AVUI, dissabte, 25 d'agost del 2007

Excel·lent i recomenat article per llegir amb atenció ja que tots nosaltres hem escoltat aquestes paraules en boca de persones conegudes o en un determinat entorn ocasionalment.
Bon cap de setmana !


Ahora me vas a oír

Pilar Cambra
Redactora jefe de Expansión

Fue Lope de Vega el que habló de la temible “cólera del español sentado”... Pues les advierto que tampoco es desdeñable, según mi experiencia, la fulminante “explosión verbal del colega habitualmente callado”. Las palabras, usadas como dardos, hieren.

Hay tres frases que me producen escalofríos en cuanto las oigo zumbar, cual abejorros, por mi cabeza... Y ya no les quiero ni contar cuando me las espeta un jefe, un colega o un subordinado: se me muda la color y entro en estado de ansiedad de los pies a la cabeza.

Sobre todo, por la parte de la cabeza...Y esas tres frases son: 1) "Te voy a decir lo que pienso"; 2) "Ahora me vas a oír porque me toca hablar a mí"; y 3) "Te voy a decir la verdad"... Y otra cosa: mi inquietud se multiplica por infinito si tales palabras salen de la boca del habitualmente silente, del compañero más callado que un gato de escayola, de aquel al que jamás hemos visto perder la compostura o –como describe mi madre– "decir, nunca, una palabra más alta que otra".

A ver si queda meridianamente claro: ¡por supuesto que, en el trabajo, es justo, necesario e imprescindible que todos, hasta el mudito cual gato de escayola, digamos lo que pensamos!... ¡Por supuesto que todos los integrantes de una empresa, desde el más modesto al más encumbrado, deben tener su turno de palabra, el derecho a hablar en un momento u otro!... ¡Y por supuesto que, cuando se abre la boca, mejor que sea siempre para que de ella salga la verdad y no el embuste, la falsedad, el peloteo, la hipocresía, el halago envenenado, la murmuración o el bisbiseo envidioso!, ¡mucho mejor, dónde va a parar!

Ocurre, sin embargo, que las tres frases arriba enunciadas suelen ser el prólogo de una verdadera y furiosa explosión verbal en la que las palabras salen de la boca convertidas en dardos que buscan el cuerpo a cuerpo con el jefe, el colega o el subordinado... ¿Qué no?... Venga, va, no nos engañemos: cuando, en el trabajo, le hemos espetado a alguien "¡te voy a decir la verdad!" –o hemos escuchado, con zozobra, cómo nos lo decían a nosotros–, lo que ha sucedido a continuación es que nos hemos despachado a gusto, sin privarnos de decir esa verdad –si es que lo era...– de la manera más brutal e hiriente, sin ponernos frenos ni límites. Porque, claro, una misma verdad –"no estás haciendo las cosas del mejor modo posible", por ejemplo– puede expresarse de muchas formas: desde el contundente e inmisericorde "tu tarea es una porquería impresentable" hasta el estimulante y no menos cierto "creo que puedes mejorar mucho tu labor porque tienes capacidad de sobra para ello"...

No, oigan: no se trata de mentir, ni de dorar la píldora, ni de callar la boca cuando hay que abrirla para sincerarse, alabar, corregir, protestar, preguntar o responder.... Cualquiera, en un momento de furia, puede convertir su lengua, como se dice bíblicamente, en "un mundo de iniquidad"... Eso nos ha pasado a todos y, en la mayoría de los casos, las disculpas, las excusas han llegado con tanta o mayor rapidez que la invectiva...

Lo que yo digo es que la necesidad de ser sinceros no tiene porqué venir acompañada, con demasiada frecuencia, por la tendencia a ser burros... Los oncólogos, los profesionales que están obligados a emplear la más horrible de las sinceridades con sus pacientes, hablan de "la verdad soportable": una gradación de hechos que se pueden exponer, sin mentir, en la medida en que la personalidad, el estado de ánimo, el carácter del enfermo pueda aguantarlos... Una especie de gota a gota delicado y afable de verdades que van calando sin hacer daño... Exactamente lo contrario a usar la verdad a modo de violento cantazo en todos los dientes...

http://www.amecopress.net/

Sobreviure amb 13 euros al dia

Uns 60.000 pensionistes resisteixen amb l'ajuda d'entitats i menjadors socials Cobren 403 euros, per sota del llindar de la pobresa, que està en 556

Sònia Pau

Gairebé 60.000 pensionistes catalans tenen 403 euros per passar el mes. Això vol dir que es poden gastar 13 euros al dia. "Que algú m'expliqui com ens ho hem de fer. Haver de viure així és una eutanàsia en vida", es lamenta Enric Soriano, president de l'Associació de Perceptors de Pensions No Contributives (APPNC). Soriano s'ha convertit en el portaveu d'aquest col·lectiu, que actualment és de 58.691 persones, i no es cansa de reunir-se amb els màxims representants dels partits catalans per presentar-los "mil i una raons" per reivindicar unes pensions dignes. Molts parlamentaris ja el coneixen com "el president dels pobres".

Són gairebé 60.000 persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, perquè segons la Unió Europea per viure amb una mínima dignitat a l'Estat espanyol es necessiten 556 euros. A més de les PNC -que són les pensions de jubilació i invalidesa de les persones que no van cotitzar prou temps-, estan per sota del llindar de la pobresa altres pensions de vellesa i de viudetat. "Hi ha qui acaba dormint al carrer, perquè s'ha de prioritzar: triar entre pagar un lloguer o bé dinar i sopar cada dia", planteja cruament Soriano, que ara té 74 anys. I afegeix que són persones que sobreviuen gràcies a ajudes puntuals d'entitats com Càritas, però "el problema és que és un patir constant".

No els queda més remei que convertir-se en usuaris habituals d'entitats on troben suport per accedir a un habitatge o a aliments, veuen limitat el seu oci a activitats organitzades pels casals de gent gran i s'asseguren de fer un àpat al dia en els menjadors socials. "Per 80 cèntims no podem demanar gaire; com a mínim mengem", es resigna Soriano, que de dilluns a divendres dina en un menjador municipal de l'Eixample.

Falta de cotització

Un dels directius de la Federació d'Associacions de la Tercera Edat (FATEC), Enric Oller, denuncia "la poca sensibilitat dels polítics per la necessitat d'aconseguir unes pensions dignes". "Hi ha molta gent que quan arriba a la jubilació ho passa malament -assegura- i no perquè no hagin treballat, sinó perquè no hi havia tant de control com ara i algunes empreses no cotitzaven a la Seguretat Social".

El director de Càritas, Jordi Roglà, va alertar fa unes setmanes en la presentació de la memòria que és alarmant que les persones que cobren pensions no contributives no arribin a cobrir les necessitats més bàsiques. Una portaveu de l'entitat va explicar divendres que se les ajuda en situacions concretes, quan no poden assumir el canvi de la instal·lació elèctrica del pis, per exemple, i amb quantitats econòmiques periòdiques. Ara, però, Càritas treballa per buscar una alternativa eficient per a una qüestió que consideren preocupant.

Notícia publicada al diari AVUI
www.avui.cat

Dones israelites per la pau a Israel i Palestina

per Cristina Canalias i Julia L. Tremols

El conflicte palestí-israelià continua en un túnel sense sortida. Israel i Palestina, dos països en un mateix territori amb un etern conflicte bèl•lic que continua sense resoldre’s.Una lluita permanent que s’ha convertit en el principal centre de tensió mundial. En aquest escenari, la dona juga un paper fonamental, sent motor dels intents pel canvi per arribar a una resolució de pau activa i real entre els dos pobles.

El crit de les dones
La ideologia militarista i popular impregna la societat israeliana. Des de que neixen, els nens són educats en valors de militarisme que reforcen el masclisme i que estan presents en el llenguatge, la forma de vestir i l’educació. Per tant, la dona àrab que viu en territori ocupat pels jueus està doblement condemnada, una pel fet de ser dona i l’altre per ser palestina. El govern d’Israel intenta una i altra vegada silenciar les veus de les dones, unes veus fortes que han arribat a fer ressò fins i tot a Catalunya: Maya Frankfoter i Khulood Badawi van estar a Barcelona...

Maya Frankfoter, al igual que Khulood Badawi es israeliana i activista de dones Bat Shalom, comenta: “encara que larealitat sigui dura no podem quedar-nos en silenci. Ho hem defer conèixer i, no només al nostre país sinó a tot el món”. Totes elles són objecte de maltractaments, des dels insults verbals sexistes a les agressions més salvatges. El paper de les dones vers la resolució del conflicte és mantenir i ampliar el diàleg, conduir les dues societats cap a una sortida pacífica i alternativa a la violència. Malgrat viure en la més absoluta precarietat són moltes les que porten aterme infinitats de projectes per aconseguir la pau i la igualtat de drets. Les organitzacions feministes d’Israel i Palestina van ser les pioneres en trobar un pont de diàleg entre els dos pobles. Bat Shalom i Mujeres de Negro són una bona mostra de la lluita contra la desigualtat i la força.

www.moncomuniacio.nets.
Més informacio a www.moncomunicacio.net

Als voltants de Cubelles i proper al poble i sovint desapercebuda entre pedres i camins rurals , es troba una quantitat estimable encara .
En parla aquest article aparegut a http://www.lamalla.net/ de les seves propietats i que recomanem llegir .

Catalunya
pels volts del 15 d'agost

Temps d’alfàbrega

Manel Carrera (Festes.org)

Així com cada festa té els seus balls, la seva música, la seva indumentària i els seus ritus, així cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor. I la planta associada a les celebracions que ronden la diada de la Mare de Déu d’Agost, pels volts del 15 d’agost, és, entre d’altres, l’alfàbrega, una planta aromàtica amb propietats afrodisíaques, medicinals i culinàries considerada sagrada pels catalans.

Noms i cicle natural de l’alfàbrega

L’alfàbrega és una planta també coneguda amb els noms de fàbrega, ufàbrega, alfabeguera (País Valencià i Illes Balears), enfalga (Catalunya Nord) i ufàbrica (l’Alguer). Fora del nostre país, aquesta planta és coneguda amb el nom espanyol “albahaca”, amb el mot “albaraka” de l’euskera, amb l’anglès “basil” i amb l’italià “basilisco”.

L’alfàbrega és una planta agraïda i molt fàcil de cultivar a casa, dins un test, a poder ser d’argila, que s’anomena alfabeguer i que s’ha de deixar al balcó, finestra o terrassa. La tradició recomana sembrar l'alfàbrega per Santa Àgueda, pels volts del 5 de febrer, quan les fredorades més intenses ja han marxat. Així ho recull el refranyer popular. "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té eixida, i la galana, trasplantada" (Manresa, Morella). El primer moment de recol·lecció de la planta és per Sant Joan, una moment que hom creu que les plantes adquireixen propietats extraordinàries. Ara bé, el període de màxim esplendor i de floració de l’alfàbrega coincideix amb la festivitat de la Mare de Déu d’agost, pels volts del 15 d’agost.

mes informació
http://www.lamalla.net/

Alcaldia

La Junta de Portaveus ja té règim intern de funcionament

Serà un òrgan col·legiat presidit per l'Alcaldessa i format pels portaveus dels grups municipals amb representació a l'Ajuntament

El Ple de l'ajuntament de Cubelles va aprovar la proposta de reglament de règim intern de funcionament de la Junta de Portaveus. La creació d’aquest òrgan municipal de caràcter col·legiat es va aprovar en el Ple del 2 de juliol i, una setmana més tard, s’entregava a tots els grups l’esborrany del règim intern de funcionament per estudiar-lo, abans no es proposés la seva aprovació en el Ple de divendres passat.

L’Alcaldessa Maria Lluïsa Romero considerava la creació de la junta de portaveus "una eina necessària" i que es tractava "d'un dels compromisos del Govern".

Per la seva banda, Mònica Miquel (ICV) va anunciar "un vot de confiança" del seu grup, malgrat que es va mostrar escèptica del bon funcionament d'aquest òrgan. Josep Lluís Comas (ICb), en canvi, va explicar que els seu grup s'abstindria en la votació al considerar que, "tot i creure en l’òrgan de la Junta de portaveus", el seu grup considera que l’actitud mostrada pel Govern no és "la més adient".

Finalment la creació de la Junta de Portaveus es va aprovar amb els vots favorables del PSC,CiU, ERC, ICV, PPV i EC i l’abstenció d’ICb.

La Junta de Portaveus estarà integrada per tots els portaveus dels diferents grups municipals i el presidirà l'Alcaldessa, Maria Lluïsa Romero. El vicepresident serà el primer tinent d’alcaldessa, Joan Albet, i els vocals seran els portaveus dels grups municipals amb representació a l'Ajuntament de Cubelles.

L'òrgan podrà presentar mocions al ple quan incideixin en temes d’interès municipal, a més d'assessorar l'Alcaldessa per adoptar decisions extraordinàries en situació d’emergència, fer declaracions de caràcter general o particular sobre assumptes d’interès ciutadà..., entre d’altres, sense caràcter preceptiu ni vinculant.

La Junta de Portaveus es reunirà cada mes després de la corresponent comissió informativa, concretament cada dimecres anterior al ple ordinari a les 8 de la tarda. Així mateix, es poden convocar reunions extraordinàries directament per l'Alcaldessa o com a mínim per una quarta part de membres de la Corporació.

Ràdio Cubelles Dimarts, 21-08-2007
www.cubelles.com

Hisenda, Planificació i Serveis Externs

El ple aprova els pressupostos 2007

Els grups de l'Equip de Govern (PSC, CiU i ERC) van donar-hi el seu suport, mentre que l'oposició (ICV, PPC, ICb i EC) els va rebutjar.

El ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar el passat 17 d'agost el pressupost general de la Corporació per a l'exercici 2007. L'Equip de Govern va anunciar la seva voluntat que aquest "sigui l'últim pressupost aprovat en aquestes dates" i va posar sobre la mesa un calendari que ha de portar a l'aprovació del pressupost del 2008 abans d'acabar el present any.

Maria Lluïsa Romero, Alcaldessa de la vila, va reconèixer que "el 17 d'agost, acabant les festes, no és el millor moment per aprovar el pressupost, però és el que tenim". La cap del Govern municipal va explicar el seu equip "no tenia la intenció d'aprovar el pressupost del 2007 i seguir treballant en el prorrogat", però que s'ha hagut de portar a aprovació per fer front a la "gran quantitat de partides esgotades que ens impedia complir amb els compromisos adquirits". En aquest sentit, el titular de la regidoria d'Hisenda, Xavier Grau, va explicar "no estem en disposició de fer front als compromisos que tenim durant els 12 mesos d'aquest any" ja que el nivell d'execució del pressupost prorrogat en àrees com Festes, Esports i Medi Ambient "és superior al 95% en només sis mesos d'exercici". Aquest fet és degut a que es partia d'una previsió de despeses per a l'any 2006". Tot i això, només els grups del govern hi van donar suport (PSC, CiU i ERC). L'oposició, amb diversos arguments, es va posicionar en contra i va reclamar "més participació".

El regidor d'Hisenda, Xavier Grau, va recordar que el text econòmic presentat al ple "recull els objectius marcats en els preacords de govern per a la present legislatura" i que va concretar en "la transformació del model de gestió de l'Ajuntament, la resolució de temes urgents i la construcció d'una estructura de l'Ajuntament que prioritzi l'atenció ciutadana i el rigor en els mecanismes de funcionament intern". La traducció d'aquests compromisos es recullen en la memòria d'alcaldia que acompanya el projecte econòmic. En aquest document, el nou Govern municipal es compromet, entre d'altres, a "complir els calendaris i processos d'aprovació dels pressupostos, liquidació i comptes municipals" i a "traspassar la recaptació municipal a la Diputació de Barcelona el proper 1 de gener".

És per aquest motiu que s'ha elaborat un calendari que estableix que el Govern portaria a aprovació la liquidació del compte del 2006 el 19 de setembre; el compte general, el romanent de tresoreria i la corresponent modificació del pressupost 2007 per incloure'l, i les ordenances fiscals del 2008, el 15 d'octubre; el pressupost del 2008 el 19 de novembre... Romero va explicar que "aquest és un compromís d'aquest Govern amb la complicitat de la plantilla", a qui l'Alcaldessa va agrair públicament la seva feina.

El regidor d'Hisenda, Xavier Grau, va definir el pressupost com a "audaç en el seu realisme" que intenta "desbloquejar una inversió de més de 4 milions d'€ abans d'acabar l'any".

El Consistori cubellenc tindrà un pressupost ajustat de 13.557.000 €. D'aquests, dedicarà poc menys de 1/2 d'€ a fer inversions, tot i que Xavier Grau es va comprometre a "tenir a punt la liquidació del 2006 a l'octubre per poder aprovar la inclusió del romanent de tresoreria, que supera el milió d'€, abans de finalitzar l'any". Amb aquest prop de mig milió d'€, el milió d'€ del romanent del 2006 i el desbloqueig del romanent de tresoreria dels darrers anys, per import de 2,6 milions d'€, permetrà executar projectes urgents com "el nou pont del riu Foix, la reurbanització de l'entorn de l'IES i la inversió a l'entorn del Poliesportiu Municipal".

Per capítols, la despesa de personal (capítol 1) arriba als 4.843.195,37 €. En la compra de béns i serveis (capítol 2) el consistori preveu gastar-se 5.762.553,71 €. Les despeses financeres (capítol 3) ascendeixen a 126.033,65 €; les transferències corrents (capítol 4), entre les quals hi ha les subvenbcions que atorga el consistori, tenen un cost de 2.082.214,11 €; per inversions (capítol 6) es preveuen 455.001,59 €; les trasnferències de capital (capítol 7) ascendeixen a 13.093,28 €; els actius financers (capítol 8) 6.500 €; i els passius financers (capítol 9) a 268.408,29 €.
Pel que fa als ingresos, els impostos directes (càpítol 1) sumen 7.192.500,00 €; els indirectes (capítol 2) 907.000,00 €; les taxes (capítol 3) 2.022.400,40 €; les transferències corrents (capítol 4) 2.846.810,00 €; els ingressos patrimonials (capítol 5) 168.200,00 €; les transferències de capital (capítol 7) 146.589,60 €; els actius financers (capítol 8) 6.500,00 €; i els passius financers (capítol 9), corresponent a un crèdit bancari, 267.000,00 €.

Les reaccions

Des d’Entesa per Cubelles (EC), Anna Martínez va acusar el nou govern de "prendre el pèl al ciutadà", en referència a la convocatòria de l'audiència pública, tant per les dates, en plena Festa Major, com per "no haver estat convidats a presentar-nos i participar-hi". La regidora independent va ironitzar sobre la nova manera de fer del nou govern municipal i van acusar-lo de "no tenir un bon ordre de prioritats". Iniciativa per Cubelles (ICb), a través del seu representant Josep Lluís Comas, creu que el Govern "ja ha esgotat el seu crèdit", afegint que la urgència de l’aprovació ´"és dubtosa", a la vegada que s’unia a la denúncia de l’acte de l’audiència pública afirmant que s’havia desvirtuat l’acte i que es tractava "només d’una posada en escena".

Luis F. Alamán (PPC) va mostrar el seu refús als pressupostos "per no respondre a un bon model de gestió municipal", fent al·lusió a l’increment de la partida de personal i a una inversió molt escassa. Per la seva banda, Mònica Miquel (ICV) assenyalava que el 96% del pressupost aprovat "és el mateix que el presentat el passat 1 de maig per l’anterior govern municipal" i que es tracta d’uns pressupostos "poc participatius".

Gràfics

www.cubelles.com