DIARI DE CUBELLES
Aquest és un espai de comunicació i intercanvi d'opinions sobre i per Cubelles. Preguem als lectors i als autors dels comentaris oberts que siguin respectuosos amb la diversitat d'idees i de sensibilitats. Només des del raonament sincer i l'honestedat podem enfortir democràticament el nostre poble.
A comentaristes que cal adreçar al camí del respecte i les bones maneres ús invitem a llegir...
Petit i genial comentari , publicat i escrit per el periódiste Juan Barril i molt recomenable lectura per a determinats comentaristes habituals que utilitzant l´anonimat es dediquen a insultar i a difamar , jugant, a qui toca avui ?o embolicant a d´altres en el seu joc poc net .
Pretenem crear un espai lliure dins el Diari de Cubelles a on el dret d´opinió sigui un mitja de debat i participació de lectors , i a on qui vulgui pugui dir la seva ,només desde el respecte cap a les persones podem admetre comentaris .
ELS DIES VENÇUTS// JOAN BARRIL
Escriptures
Joan Barril
Hi ha maneres d'escriure. Hi ha una manera genial d'escriure i una manera latent de llegir. Hi ha una manera d'escriure amb forces armades i una manera d'escriure amb la força de la raó. Hi ha qui escriu descrivint i hi ha qui escriu covard.
www.elperiodico.cat
24.3.07
20.3.07
Enviat per Xavier Grau
PASSIÓ PER CUBELLES
Us envio, companys, aquestes ratlles per comunicar-vos oficialment que a la recta final de la present legislatura em sento plenament satisfet per haver assolit els objectius que el grup d’ICb va encarregar-nos arran del pacte de Govern 2003-2007 al capdavant de l’Ajuntament de Cubelles.
L’objectiu polític d’ICb de formar part del Govern de l’Ajuntament de Cubelles i l’aposta per la transformació de l’Administració Local comencen a ser possibles després d’una feina intensa de vuit anys que he desenvolupat amb satisfacció personal: vull agraïr a tothom el seu suport i també les crítiques que m’han permès reflexionar i reformular moltes de les propostes que he defensat al si de l’Ajuntament de Cubelles.
L’aposta personal i política de contribuir a la transformació de l’Ajuntament de Cubelles s’ha iniciat gràcies a la ferma decisió d’aprovació del Reglament de Participació Ciutadana i del Consell de la Vila i la posada en marca de l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana.
L’impuls del canvi a l’Ajuntament de Cubelles s’ha vist materialitzat amb la redacció del Pla de Qualitat i Millora de la Policia Local que ha de marcar-nos un objectiu de treball a deu anys vista per dotar de més i millors recursos els professionals d’un departament que garanteix la nostra seguretat i la lliure realització dels nostres drets cívics.
He pogut contribuir, a més, a la posada en marxa de propostes polítiques que tindran un important impacte en el futur de Cubelles: la posada en marxa del nou Centre d’Atenció Primària, l’accés de la Diputació de Barcelona a la Recaptació i l’Hisenda Municipal, la millora dels equipament educatius, la implantació de la nova televisió TDT a nivell comarcal i la posada en marxa de la revista l’Ajuntament Informa i el rellançament dels mitjans de comunicació municipals... etc...
Vull dir, en definitiva, que he tingut el goig i l’honor de poder treballar decididament per la transformació de l’Ajuntament de Cubelles com a màxima institució responsable de garantir la qualitat de vida dels conjunt de ciutadans del nostre poble i que n’estic molt orgullós des de la meva pròpia passió per Cubelles.
Arriba ara el moment, tal i com vaig expressar públicament a la darrera assemblea del 10 de febrer de 2007 i també en la reunió prèvia el 28 de gener de 2007 amb el secretari general d’ICb, de fer un profunda reflexió sobre la meva continuïtat en un projecte que pren per a mi un camí desconcentrant.
El gir cap a posicions molt més conservadores que abona la nova direcció de la formació que va venir-me cercar el 1999 i les darreres decisions preses sense, al meu entendre, la necessària informació i respecte pel conjunt de membres i l’Assemblea del grup, m’impedeixen seguir representant amb convicció un projecte sobre el qual tampoc he rebut ni la informació ni la complicitat mínimament exigible.
És així, doncs, que des del màxim respecte i reconeixement a la feina feta per moltes persones en els darrers vuit anys us emplaço i us encoratjo a seguir treballant per l’interés general de Cubelles amb l’apassionament necessari que la dura tasca de representació política exigeix.
Vull deixar ben clar públicament que agraeixo a totes les persones amb qui he compartit aquests anys de feina la seva col.laboració i ajut i vull demanar també públicament disculpes a totes les persones i membres d’ICb a qui he molestat sense buscar-ho en la defensa -sempre des de conviccions profundes- d’allò que he cregut bo per Cubelles.
No em sento ofès per cap persona ni tampoc sento que ningú m’hagi fet fora. He pres la decisió d’abandonar ICb pel canvi de rumb unilateral de la nova direcció executiva i pel que percebo -potser erròniament una vegada més- una falta de respecte i consideració cap a companys i companyes que han demostrat el seu compromís sincer amb Cubelles des de fa més de deu anys.
Aquesta solidaritat cap a membres d’ICb als quals se’ls ha negat fins i tot la capacitat d’exposar clarament les seves idees m’obliga a respectar el nou camí iniciat per ICb i també m’obliga, tal i com he exposat en diverses executives i assemblees, a fer una crida cap el respecte a la diferència i la tolerància en defensa de la pluralitat d’idees i de sensibilitats.
Cubelles afronta un futur ple d’incerteses però també carregat d’il.lusions i espero, desitjo i confio que no descartem poder-nos retrobar treballant pel bé de la nostra comunitat. Jo em comprometo a seguir treballant pel canvi i espero que molts de vosaltres també ho feu.
Com sempre al vostre servei, una abraçada.
Xavier Grau i Roig
PASSIÓ PER CUBELLES
Us envio, companys, aquestes ratlles per comunicar-vos oficialment que a la recta final de la present legislatura em sento plenament satisfet per haver assolit els objectius que el grup d’ICb va encarregar-nos arran del pacte de Govern 2003-2007 al capdavant de l’Ajuntament de Cubelles.
L’objectiu polític d’ICb de formar part del Govern de l’Ajuntament de Cubelles i l’aposta per la transformació de l’Administració Local comencen a ser possibles després d’una feina intensa de vuit anys que he desenvolupat amb satisfacció personal: vull agraïr a tothom el seu suport i també les crítiques que m’han permès reflexionar i reformular moltes de les propostes que he defensat al si de l’Ajuntament de Cubelles.
L’aposta personal i política de contribuir a la transformació de l’Ajuntament de Cubelles s’ha iniciat gràcies a la ferma decisió d’aprovació del Reglament de Participació Ciutadana i del Consell de la Vila i la posada en marca de l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana.
L’impuls del canvi a l’Ajuntament de Cubelles s’ha vist materialitzat amb la redacció del Pla de Qualitat i Millora de la Policia Local que ha de marcar-nos un objectiu de treball a deu anys vista per dotar de més i millors recursos els professionals d’un departament que garanteix la nostra seguretat i la lliure realització dels nostres drets cívics.
He pogut contribuir, a més, a la posada en marxa de propostes polítiques que tindran un important impacte en el futur de Cubelles: la posada en marxa del nou Centre d’Atenció Primària, l’accés de la Diputació de Barcelona a la Recaptació i l’Hisenda Municipal, la millora dels equipament educatius, la implantació de la nova televisió TDT a nivell comarcal i la posada en marxa de la revista l’Ajuntament Informa i el rellançament dels mitjans de comunicació municipals... etc...
Vull dir, en definitiva, que he tingut el goig i l’honor de poder treballar decididament per la transformació de l’Ajuntament de Cubelles com a màxima institució responsable de garantir la qualitat de vida dels conjunt de ciutadans del nostre poble i que n’estic molt orgullós des de la meva pròpia passió per Cubelles.
Arriba ara el moment, tal i com vaig expressar públicament a la darrera assemblea del 10 de febrer de 2007 i també en la reunió prèvia el 28 de gener de 2007 amb el secretari general d’ICb, de fer un profunda reflexió sobre la meva continuïtat en un projecte que pren per a mi un camí desconcentrant.
El gir cap a posicions molt més conservadores que abona la nova direcció de la formació que va venir-me cercar el 1999 i les darreres decisions preses sense, al meu entendre, la necessària informació i respecte pel conjunt de membres i l’Assemblea del grup, m’impedeixen seguir representant amb convicció un projecte sobre el qual tampoc he rebut ni la informació ni la complicitat mínimament exigible.
És així, doncs, que des del màxim respecte i reconeixement a la feina feta per moltes persones en els darrers vuit anys us emplaço i us encoratjo a seguir treballant per l’interés general de Cubelles amb l’apassionament necessari que la dura tasca de representació política exigeix.
Vull deixar ben clar públicament que agraeixo a totes les persones amb qui he compartit aquests anys de feina la seva col.laboració i ajut i vull demanar també públicament disculpes a totes les persones i membres d’ICb a qui he molestat sense buscar-ho en la defensa -sempre des de conviccions profundes- d’allò que he cregut bo per Cubelles.
No em sento ofès per cap persona ni tampoc sento que ningú m’hagi fet fora. He pres la decisió d’abandonar ICb pel canvi de rumb unilateral de la nova direcció executiva i pel que percebo -potser erròniament una vegada més- una falta de respecte i consideració cap a companys i companyes que han demostrat el seu compromís sincer amb Cubelles des de fa més de deu anys.
Aquesta solidaritat cap a membres d’ICb als quals se’ls ha negat fins i tot la capacitat d’exposar clarament les seves idees m’obliga a respectar el nou camí iniciat per ICb i també m’obliga, tal i com he exposat en diverses executives i assemblees, a fer una crida cap el respecte a la diferència i la tolerància en defensa de la pluralitat d’idees i de sensibilitats.
Cubelles afronta un futur ple d’incerteses però també carregat d’il.lusions i espero, desitjo i confio que no descartem poder-nos retrobar treballant pel bé de la nostra comunitat. Jo em comprometo a seguir treballant pel canvi i espero que molts de vosaltres també ho feu.
Com sempre al vostre servei, una abraçada.
Xavier Grau i Roig
Cubelles
L'assemblea del PSC de Cubelles aprova la llista electoral, que incorpora Xavier Grau en el número 2
Per VD 20/03/2007 9:24:36
Aquest diumenge passat es va celebrar una assemblea extraordinària al PSC de Cubelles per tal de escollir la llista electoral de l’agrupació a les properes municipals de Maig. Una de les novetats més destacades que introdueix l'equip de treball és el fixatge de l'actual regidor d'Iniciativa per Cubelles, Xavier Grau, que ocuparà un lloc destacat a la llista.
La llista ha estat votada en l'assemblea per una àmplia majoria, donant amb això un vot de confiança a la cap de llista, Maria Lluïsa Romero, que era qui la presentava. L’agrupació s'ha mostrat contenta amb una llista que manté la paritat entre homes i dones amb experiència en el govern local i un equilibri amb la representació de tot el territori del municipi.L’agrupació creu que ha arribat el moment de fer front a la gran divisió de vot que pateix Cubelles i que impedeix governar com cal el municipi. És per això que ha buscat la integració de tendències afins. Fruit d’aquestes converses, ha estat presentat Xavier Grau, (actualment al govern municipal) com a número dos de la llista del PSC, juntament amb d’altres companys. El PSC creu que "la llista aporta una eina al servei de Cubelles per tal de fer possible la governació i el Progrés Municipal".L’objectiu electoral del PSC per a les properes eleccions municipals és aconseguir la màxima confiança per part de la població cubellenca per liderar un canvi de govern.
www.vilanovadigital.com
L'assemblea del PSC de Cubelles aprova la llista electoral, que incorpora Xavier Grau en el número 2
Per VD 20/03/2007 9:24:36
Aquest diumenge passat es va celebrar una assemblea extraordinària al PSC de Cubelles per tal de escollir la llista electoral de l’agrupació a les properes municipals de Maig. Una de les novetats més destacades que introdueix l'equip de treball és el fixatge de l'actual regidor d'Iniciativa per Cubelles, Xavier Grau, que ocuparà un lloc destacat a la llista.
La llista ha estat votada en l'assemblea per una àmplia majoria, donant amb això un vot de confiança a la cap de llista, Maria Lluïsa Romero, que era qui la presentava. L’agrupació s'ha mostrat contenta amb una llista que manté la paritat entre homes i dones amb experiència en el govern local i un equilibri amb la representació de tot el territori del municipi.L’agrupació creu que ha arribat el moment de fer front a la gran divisió de vot que pateix Cubelles i que impedeix governar com cal el municipi. És per això que ha buscat la integració de tendències afins. Fruit d’aquestes converses, ha estat presentat Xavier Grau, (actualment al govern municipal) com a número dos de la llista del PSC, juntament amb d’altres companys. El PSC creu que "la llista aporta una eina al servei de Cubelles per tal de fer possible la governació i el Progrés Municipal".L’objectiu electoral del PSC per a les properes eleccions municipals és aconseguir la màxima confiança per part de la població cubellenca per liderar un canvi de govern.
www.vilanovadigital.com
19.3.07
El CD dedicat a Víctor Alari es presentarà per Sant Jordi
El proper 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, coincidint amb la Setmana Cultural i la celebració del tradicional Concurs de Contes i Narració Breu Víctor Alari, es presentarà el disc compacte “Vivim en el barreig i la mixtura”. Es tracta d’un homenatge al polifacètic primer director de l’emissora en el què han participat 122 persones entre artistes, grups i corals de la vila. Tots ells, amb la coordinació d’en Ton Dalmau, han musicat els poemes d’Alari en un projecte que també neix a proposta de la Comissió dels actes.
El projecte parteix de la constatació d’en Víctor Alari i s’aventura a musicar i interpretar, de les més diverses maneres i estils, poemes seus que inicialment en Ton Dalmau ha musicat i que ha ofert a totes aquelles persones amants de la interpretació musical, vinculades a Cubelles, per a que se sumessin a aquest projecte col•lectiu.
Les seves paraules, plenes d’intuïcions, de metàfores i d’imatges de la natura, ens parlen de l’univers i de la necessària acceptació de la realitat. Una d’aquestes constatacions de realitat és la de que "vivim en el barreig i la mixtura", realitat que cada dia es va constatant més i més.
Aquesta mateixa setmana s’han acabat de gravar els darrers arranjaments musicals del compacte. De fet, una de les gravacions més recents ha estat la de la cançó col•lectiva "Tot el que hi ha senyors és l'univers", gravada el passat, 9 de març a l’església Santa Maria de Cubelles, amb la participació de 54 persones i l’acompanyament musical del Taller de música Pizzicato i dels grups Strip Poker i Half Time. La interpretació musical va ser dirigida pel director del Cor l'Espiga, Miquel Fraire i va comptar amb la col•laboració dels professionals del Taller de música Pizzicato (Cònsol Asensio, Maria Dalmau i Glòria Carretero).
Les Gravacions de les cançons que conté el compacte han anat a càrrec de Bernat Manzano i Pere Serrano, amb la coordinació de Ton Dalmau.
Cal destacar que el compacte també inclourà un bonus track amb la cançó dels 25 anys de Ràdio Cubelles creada i cantada pel col•laborador de l'emissora municipal, Marc Sánchez, i que acompanyen diversos musics de la Comarca del Garraf.
Ràdio Cubelles.
Dissabte, 17-03-2007.
18.3.07
DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
UN GRAN PAS ENDAVANT
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
UN GRAN PAS ENDAVANT
El primer article del nou Reglament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Cubelles exposa: "Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a intervenir directament o mitjançant associacions ciutadanes en la gestió dels assumptes públics de competència municipal a través dels mecanismes regulats en aquest reglament". Aquestes tres senzilles però trascendents línies han concentrat la feina conjunta de partits polítics i entitats ciutadanes al llarg d'aquesta legislatura de manera molt intensa. Algunes entitats veïnals ja el 1999 van obrir un camí per afavorir la participació i la major implicació ciutadana en els afers públics. Avui, després de l'acte oficial de presentació de l'edició enquadernada del Reglament de Participació i del Consell de la Vila podem sentir-nos molt satisfets tots plegats. El Reglament de Participació no inventa res, ni és el millor reglament dels possibles, i podiem haver-lo fet millor... segur... Però aquest nou Reglament és el nostre i és el que entre tots hem aconseguit acordar, redactar i aprovar. Ens n'agradaran unes parts més que d'altres i l'haurem de revisar per millorar. El que us proposo pensar des d'ara és que aquest treball col.lectiu representa un gran salt endavant per al nostre municipi i ens obre un nou ventall de relacions entre l'Ajuntament i el conjunt de la ciutadania a través de l'Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC). Aquest document col.lectiu ens fa evident també que quan la sintonia i la complicitat entre els representants polítics i els interlocutors socials funciona es produeix una sana dinàmica que acaba beneficiant tota la població que és, en definitiva, el que ens motiva col.lectivament. 24.-
15.3.07
El Diari de Cubelles inicia un nou espai de participació i d´opinió en que vosaltres els lectors podeu expresar la vostre.
Avui iniciem aquest espai amb la primera noticia puntual del dia .
La Llei d´Igualtat
Creus que la llei d´Igualtat suposará unes noves formes de governar als Ajuntaments i a les seves regidories ?
Avui iniciem aquest espai amb la primera noticia puntual del dia .
La Llei d´Igualtat
Creus que la llei d´Igualtat suposará unes noves formes de governar als Ajuntaments i a les seves regidories ?
EDITORIAL
La igualtat entre dones i homes
L'opinió del diari s'expressa només als editorials.
"Les dones i els homes són iguals en dignitat humana, i iguals en drets i deures", proclama la llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes que avui té previst aprovar de manera definitiva el Congrés dels Diputats. La igualtat entre homes i dones és un principi jurídic universal recollit a la legislació internacional sobre drets humans, però resulta evident que amb el reconeixement formal no n'hi ha prou, perquè no hi ha una igualtat de tracte i d'oportunitats per a les dones. Per això la nova llei es proposa combatre la violència sexista, la discriminació salarial i en les pensions de viudetat, la desocupació més elevada de la dona, l'escassa presència femenina en llocs de responsabilitat política, social, cultural i econòmica, o els problemes de conciliació entre la vida personal, laboral i familiar.Després del seu pas pel Senat, la nova llei estableix que els permisos de paternitat passaran de dos a 15 dies de durada, que seran 28 en un termini de sis anys; que el permís de maternitat en cas de part prematur s'ampliarà tants dies com el nadó estigui hospitalitzat, fins a un màxim de 13 setmanes addicionals; que les excedències perquè un treballador pugui cuidar un familiar seran a partir d'ara de dos anys; que les empreses de més de 250 treballadors estaran obligades a negociar amb els seus empleats plans d'igualtat en els convenis col.lectius...
La llei aborda l'espinosa qüestió de la discriminació positiva, que els legisladors prefereixen denominar "dret desigual" en favor de les dones, les quals rebran un plus de poder que compensi segles de desigualtat fins i tot legal. En el terreny de l'activitat privada, per exemple, s'estableix que les societats anònimes "hauran de promoure" la presència de dones en els seus consells d'administració. Quant al poder polí- tic, es modifica la llei electoral perquè la representació dels dos sexes estigui equilibrada. A partir de les eleccions locals i autonò- miques que se celebraran el maig vinent, les llistes electorals hauran de ser paritàries, de manera que en cada tram de cinc candidats, no n'hi hagi més de tres d'un o de l'altre sexe. Les lleis electorals de cada autonomia podran millorar aquesta paritat, mai reduir-la.Les lleis estan per servir els ciutadans del seu temps. Quan la desigualtat per raó de sexe hagi estat superada, una llei com aquesta ja no serà necessària.
http://www.elperiodico.cat/
14.3.07
La consellera Geli posarà la primera pedra del CAP
Cubelles divendres L'acte tindrà lloc als terrenys del CAP Cubelles, a la confluència dels carrers Mn. Miquel Cortí i Sebastià Puig
La consellera de Salut, Marina Geli, posarà divendres la primera pedra del Centre d’Atenció Primària de Cubelles, que s’està construint a les confluències dels carrers Mn. Miquel Cortí i Sebastià Puig. L’acte, que comptarà amb la presència dels regidors i regidores del consistori cubellenc, amb l’Alcalde Josep Marcillas al capdavant, s’emmarca dins d’una visita institucional de la consellera a la comarca del Garraf. La posada de la primera pedra del CAP Cubelles tindrà lloc als terrenys on es construeix l’equipament sanitari a ¾ d’11 del matí.
La consellera Geli posarà la primera pedra del CAP Cubelles divendres
La consellera Geli posarà la primera pedra del CAP Cubelles divendresDimarts, 13/03/2007 Ajt. Cubelles / Nota de premsa
Participació Ciutadana i Comunicació
Participació Ciutadana presenta el seu reglament a la ciutadania El Cinema Mediterrani es va omplir per a la presentació de l'edició enquadernada del RPC
El Reglament de Participació Ciutadana (RPC) i del d'Organització i Funcionament del Consell de la Vila ja té la seva edició enquadernada. El llibret, que recull íntegrament el RPC i el reglament del Consell de la Vila, s'acompanya d'una guia d'ús, que facilita la interpretació dels drets i obligacions d'Administració i administrat. Malgrat que el RPC es va presentar dilluns oficialment aquest ja porta funcionant al municipi des del 26 d’octubre del 2006.
L'Alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, obria l’acte apuntant que "el Reglament és el resultat d’anys d’esforços de totes les forces polítiques municipals i de les entitats i associacions de la vila". Per la seva banda, el regidor de Participació Ciutadana, Xavier Grau, va destacar que "el Reglament de Participació Ciutadana i el Reglament del Consell de la Vila és fruit d’un treball conjunt iniciat el 1999 i impulsat principalment de manera molt decidida pel conjunt d’entitats i associacions cubellenques". Grau va destacar el fet que "més enllà del document del Reglament cal saber veure la renovació de la voluntat de participar i de decidir col·lectivament com afrontem els reptes de construir una convivència millor".
Pel que a l’aplicació del reglament, la regidoria de Participació Ciutadana va començar posant al dia les dades de les nombrosos entitats i associacions registrades al municipi, per tal de donar més agilitat a les futures demandes que puguin presentar.
A la presentació del reglament van assistir diferents personalitats, com ara, Fernando Pindado, Subdirector General de Participació, i Albert Galinsoga, Catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de Lleida. També va assistir Inés Moreno, cap de l'Oficina de Participació i Informació Ciutadana.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
Participació Ciutadana presenta el seu reglament a la ciutadania El Cinema Mediterrani es va omplir per a la presentació de l'edició enquadernada del RPC
El Reglament de Participació Ciutadana (RPC) i del d'Organització i Funcionament del Consell de la Vila ja té la seva edició enquadernada. El llibret, que recull íntegrament el RPC i el reglament del Consell de la Vila, s'acompanya d'una guia d'ús, que facilita la interpretació dels drets i obligacions d'Administració i administrat. Malgrat que el RPC es va presentar dilluns oficialment aquest ja porta funcionant al municipi des del 26 d’octubre del 2006.
L'Alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, obria l’acte apuntant que "el Reglament és el resultat d’anys d’esforços de totes les forces polítiques municipals i de les entitats i associacions de la vila". Per la seva banda, el regidor de Participació Ciutadana, Xavier Grau, va destacar que "el Reglament de Participació Ciutadana i el Reglament del Consell de la Vila és fruit d’un treball conjunt iniciat el 1999 i impulsat principalment de manera molt decidida pel conjunt d’entitats i associacions cubellenques". Grau va destacar el fet que "més enllà del document del Reglament cal saber veure la renovació de la voluntat de participar i de decidir col·lectivament com afrontem els reptes de construir una convivència millor".
Pel que a l’aplicació del reglament, la regidoria de Participació Ciutadana va començar posant al dia les dades de les nombrosos entitats i associacions registrades al municipi, per tal de donar més agilitat a les futures demandes que puguin presentar.
A la presentació del reglament van assistir diferents personalitats, com ara, Fernando Pindado, Subdirector General de Participació, i Albert Galinsoga, Catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de Lleida. També va assistir Inés Moreno, cap de l'Oficina de Participació i Informació Ciutadana.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
13.3.07
Més de la meitat de les dones treballadores són mileuristes
El Senat aprova la llei d'igualtat, que preveu mesures a favor de la conciliació laboral i familiar
EL PUNT. Barcelona
Fins a un 54% de les dones treballadores cobren menys de 1.000 euros al mes, segons un estudi elaborat pel sindicat UGT. El treball descriu el perfil d'aquestes empleades com el de dones joves, amb contractes temporals i estudis primaris. D'altra banda, el ple del Senat va aprovar ahir la llei d'igualtat, una norma que revisa els permisos de maternitat i paternitat.
«El col·lectiu femení és un dels sectors de la població amb més risc de pobresa», assegura l'estudi. Són les dones les que pateixen «amb major grau la precarietat dels seus llocs de feina» i això ha provocat que les ocupacions feminitzades siguin avui les més mal remunerades. Fins a un 54% (720.000) cobra menys de mil euros al mes, una xifra que duplica el percentatge d'homes que es troben en les mateixes circumstàncies. Segons el sindicat, el perfil d'aquestes empleades coincideix amb el d'una dona jove, amb estudis primaris, contracte temporal i una feina poc qualificada.
Segons dades extretes per la UGT de l'enquesta d'estructura salarial 2004 de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), les dones més mal remunerades són les que treballen en el sector dels serveis: entre 677 i 844 euros bruts al mes, depenent de si són empleades de la neteja, dependentes o cambreres. Són les noies menors de 20 anys les que cobren el sou més baix: 571 euros de mitjana. Si el que es té en compte, però, són el tipus de contracte (fix o temporal), un 75% de les dones que avui treballen a Catalunya amb un contracte de durada determinada són mileuristes.
L'estudi també analitza les diferències salarials entre els homes i les dones segons el temps que fa que treballen en una empresa. És aquí on s'observa que a Catalunya la meitat dels homes mileuristes fa menys d'un any que han firmat un contracte, mentre que en el cas de les dones el percentatge s'enfila fins a un 75% dels casos. Si es relacionen els salaris amb els estudis fins a un 75% de les dones mileuristes només ha cursat primària. En el cas dels homes, en canvi, només un 25% dels que han estudiat fins a primària cobra menys de 1.000 euros.
LLEI D'IGUALTAT
D'altra banda, ahir, el ple del Senat va aprovar la llei d'igualtat amb el suport de tots els grups parlamentaris a excepció del PP, que es va abstenir. La nova norma, que està previst que el Congrés aprovi els pròxims dies, obliga les empreses a promoure la igualtat en els equips directius i que les llistes electorals dels municipis amb més de 5.000 habitants siguin paritàries. En total, la llei té un pressupost de 490 milions d'euros, dels quals 12,5 es destinaran a l'ampliació del permís de maternitat per a nens prematurs (es permetrà allargar-lo tants dies com el nadó estigui hospitalitzat i fins a un màxim de 13 setmanes). A més, el permís de paternitat passarà a ser de 15 dies (fins ara n'eren 2) i s'allargarà fins a un mes el 2013. L'esmena del PSOE que defensava que les víctimes de violència de gènere estiguessin obligades a declarar en contra la seva parella va ser refusada.
www.vilaweb.cat
El Senat aprova la llei d'igualtat, que preveu mesures a favor de la conciliació laboral i familiar
EL PUNT. Barcelona
Fins a un 54% de les dones treballadores cobren menys de 1.000 euros al mes, segons un estudi elaborat pel sindicat UGT. El treball descriu el perfil d'aquestes empleades com el de dones joves, amb contractes temporals i estudis primaris. D'altra banda, el ple del Senat va aprovar ahir la llei d'igualtat, una norma que revisa els permisos de maternitat i paternitat.
«El col·lectiu femení és un dels sectors de la població amb més risc de pobresa», assegura l'estudi. Són les dones les que pateixen «amb major grau la precarietat dels seus llocs de feina» i això ha provocat que les ocupacions feminitzades siguin avui les més mal remunerades. Fins a un 54% (720.000) cobra menys de mil euros al mes, una xifra que duplica el percentatge d'homes que es troben en les mateixes circumstàncies. Segons el sindicat, el perfil d'aquestes empleades coincideix amb el d'una dona jove, amb estudis primaris, contracte temporal i una feina poc qualificada.
Segons dades extretes per la UGT de l'enquesta d'estructura salarial 2004 de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), les dones més mal remunerades són les que treballen en el sector dels serveis: entre 677 i 844 euros bruts al mes, depenent de si són empleades de la neteja, dependentes o cambreres. Són les noies menors de 20 anys les que cobren el sou més baix: 571 euros de mitjana. Si el que es té en compte, però, són el tipus de contracte (fix o temporal), un 75% de les dones que avui treballen a Catalunya amb un contracte de durada determinada són mileuristes.
L'estudi també analitza les diferències salarials entre els homes i les dones segons el temps que fa que treballen en una empresa. És aquí on s'observa que a Catalunya la meitat dels homes mileuristes fa menys d'un any que han firmat un contracte, mentre que en el cas de les dones el percentatge s'enfila fins a un 75% dels casos. Si es relacionen els salaris amb els estudis fins a un 75% de les dones mileuristes només ha cursat primària. En el cas dels homes, en canvi, només un 25% dels que han estudiat fins a primària cobra menys de 1.000 euros.
LLEI D'IGUALTAT
D'altra banda, ahir, el ple del Senat va aprovar la llei d'igualtat amb el suport de tots els grups parlamentaris a excepció del PP, que es va abstenir. La nova norma, que està previst que el Congrés aprovi els pròxims dies, obliga les empreses a promoure la igualtat en els equips directius i que les llistes electorals dels municipis amb més de 5.000 habitants siguin paritàries. En total, la llei té un pressupost de 490 milions d'euros, dels quals 12,5 es destinaran a l'ampliació del permís de maternitat per a nens prematurs (es permetrà allargar-lo tants dies com el nadó estigui hospitalitzat i fins a un màxim de 13 setmanes). A més, el permís de paternitat passarà a ser de 15 dies (fins ara n'eren 2) i s'allargarà fins a un mes el 2013. L'esmena del PSOE que defensava que les víctimes de violència de gènere estiguessin obligades a declarar en contra la seva parella va ser refusada.
www.vilaweb.cat
COMMEMORACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA// IRENE BOADA
Benvinguda la igualtat
1.• El feminisme necessita renovar el discurs i canviar d'estratègia i d'imatge, i fins i tot de denominació
Ningú pot afirmar que el feminisme hagi fracassat. Les dones no han pogut votar sempre, ni s'han pogut divorciar quan ho han volgut fer: el divorci a Espanya és relativament recent, i també ho són l'avortament i altres drets civils elementals. Tot això es va aconseguir gràcies al feminisme. No obstant, ha arribat el moment en què al feminisme li convé fer una renovació del discurs, un canvi d'estratègia i d'imatge, fins i tot de terme. De la mateixa manera que el laborisme britànic es va reinventar durant els anys 90 amb termes com nou laborisme i tercera via, per tornar a ser un model polític atractiu. O de la mateixa manera que a Catalunya el catalanisme patriòtic ha passat a anomenar-se catalanisme social, més d'acord amb els temps, el moviment de les dones s'ha de reinventar si realment vol continuar sent efectiu en la consecució de l'equitat de gènere. La veritat és que, amb l'excepció de sectors més aviat reduïts, a Catalunya el que està relacionat amb els drets de les dones no desperta un interès massiu i poques dones joves s'autodenominarien avui en dia feministes. Per posar un fet il.lustratiu, a la vida política catalana es parla massa poc de les dificultats que encara tindria una dona per arribar a presidir la Generalitat.
Mentre el feminisme, que ja té més de 100 anys, sembla una ideologia una mica antiquada i un terme més aviat del passat que del futur, la igualtat d'oportunitats no ho és. La igualtat, entesa com un esforç polí- tic i social per acabar amb la discriminació sexual en totes les seves modalitats, és un terme amb el qual tant homes com dones s'identifiquen, ja que es tracta d'un principi plenament democràtic, més actual que mai. De fet, ja no hauria de ser un terme vinculat a la dreta o a l'esquerra, sinó un objectiu de qualsevol col.lectivitat per aprofundir en el benestar social. En l'informe elaborat sobre la igualtat de sexes que la Comissió Europea ha publicat aquest any, es demana urgentment als estats membres que facin un esforç especial per eliminar la diferència salarial --del 28% a Catalunya en benefici dels homes--, per millorar les condicions de treball de les dones i per aconseguir que tant homes com dones puguin reconciliar les seves vides personals, familiars i professionals.
L'ATURfemení encara és el doble que el dels homes, continua creixent i es converteix en el més alt d'Europa. Les professions que estan ocupades principalment per dones són les que tenen pitjors condicions, especialment el sector de la neteja. Per cada home que abandona la feina, hi ha 27 dones que ho fan. Continua havent-hi discriminació cap a les dones en la selecció de personal i en la promoció, i és gairebé impossible que accedeixin a càrrecs directius, ja que encara estem en la mitjana del 5,5%, el famós sostre de vidre.
La precarietat laboral de les dones a Espanya fa que sigui el país de la Unió Europea en què les dones es veuen obligades a crear les seves pròpies empreses, amb totes les dificultats que això comporta, per entrar al món laboral, i moltes continuen depenent econòmicament dels seus marits o companys sentimentals, i encara que les seves relacions no siguin satisfactòries, o fins i tot aguantant casos d'abús, no les poden trencar, un fet que no solament les perjudica a elles, sinó també als seus fills. A la Catalunya del segle XXI, les dones que són mares solteres i els seus fills, tant si són autòctones com immigrants, estan condemnades a la pobresa i la marginació.La igualtat hauria de ser un objectiu prioritari del Govern de l'Entesa per acabar amb la discriminació que pateixen les dones a la feina, igual que els passa a altres col.lectius desafavorits, com és el cas de les minories ètniques i les persones amb discapacitats, i lluitar contra la discriminació, els prejudicis i estereotips. Però és important tenir en compte que la igualtat també és una qüestió d'economia. Els beneficis de la igualtat d'oportunitats estan sent demostrats per algunes empreses que tenen el creixement més ràpid de l'Europa occidental, i els exemples de la Gran Bretanya, la República d'Irlanda, Canadà i els països escandinaus, amb unes polítiques per a la igualtat molt desenvolupades, que van començar a començaments dels anys 70, així ho confirmen. Un dels principis de la igualtat es basa en la recerca de la millor persona per a cada lloc de treball, independentment que sigui home o dona, estranger o natiu, i abandonar la vella cultura ibèrica de l'amiguisme, per així contribuir al benefici de les empreses. De fet, no fer-ho és penalitzar les nostres empreses i situar-les en un des- avantatge competitiu, un fet greu tenint en compte que les xifres de productivitat a Catalunya encara són massa baixes.
LES DONESa Catalunya no només continuen estant en des- avantatge en el món laboral, sinó que tampoc tenen ajuda econòmica per tenir fills i, en conseqüència, la baixa natalitat és un dels problemes de la societat catalana d'avui en dia. Les dones, desprotegides del sistema, es veuen obligades a esperar massa temps per ser mares. Un de cada quatre bebès a Catalunya té una mare de més de 35 anys. Per moltes adopcions internacionals que es produeixin, l'envelliment de la població és imparable. La igualtat és qüestió de justícia social, però també ho és d'economia i de creixement.
*Periodista i filòloga.
www.elperiodico.cat
Benvinguda la igualtat
1.• El feminisme necessita renovar el discurs i canviar d'estratègia i d'imatge, i fins i tot de denominació
Ningú pot afirmar que el feminisme hagi fracassat. Les dones no han pogut votar sempre, ni s'han pogut divorciar quan ho han volgut fer: el divorci a Espanya és relativament recent, i també ho són l'avortament i altres drets civils elementals. Tot això es va aconseguir gràcies al feminisme. No obstant, ha arribat el moment en què al feminisme li convé fer una renovació del discurs, un canvi d'estratègia i d'imatge, fins i tot de terme. De la mateixa manera que el laborisme britànic es va reinventar durant els anys 90 amb termes com nou laborisme i tercera via, per tornar a ser un model polític atractiu. O de la mateixa manera que a Catalunya el catalanisme patriòtic ha passat a anomenar-se catalanisme social, més d'acord amb els temps, el moviment de les dones s'ha de reinventar si realment vol continuar sent efectiu en la consecució de l'equitat de gènere. La veritat és que, amb l'excepció de sectors més aviat reduïts, a Catalunya el que està relacionat amb els drets de les dones no desperta un interès massiu i poques dones joves s'autodenominarien avui en dia feministes. Per posar un fet il.lustratiu, a la vida política catalana es parla massa poc de les dificultats que encara tindria una dona per arribar a presidir la Generalitat.
Mentre el feminisme, que ja té més de 100 anys, sembla una ideologia una mica antiquada i un terme més aviat del passat que del futur, la igualtat d'oportunitats no ho és. La igualtat, entesa com un esforç polí- tic i social per acabar amb la discriminació sexual en totes les seves modalitats, és un terme amb el qual tant homes com dones s'identifiquen, ja que es tracta d'un principi plenament democràtic, més actual que mai. De fet, ja no hauria de ser un terme vinculat a la dreta o a l'esquerra, sinó un objectiu de qualsevol col.lectivitat per aprofundir en el benestar social. En l'informe elaborat sobre la igualtat de sexes que la Comissió Europea ha publicat aquest any, es demana urgentment als estats membres que facin un esforç especial per eliminar la diferència salarial --del 28% a Catalunya en benefici dels homes--, per millorar les condicions de treball de les dones i per aconseguir que tant homes com dones puguin reconciliar les seves vides personals, familiars i professionals.
L'ATURfemení encara és el doble que el dels homes, continua creixent i es converteix en el més alt d'Europa. Les professions que estan ocupades principalment per dones són les que tenen pitjors condicions, especialment el sector de la neteja. Per cada home que abandona la feina, hi ha 27 dones que ho fan. Continua havent-hi discriminació cap a les dones en la selecció de personal i en la promoció, i és gairebé impossible que accedeixin a càrrecs directius, ja que encara estem en la mitjana del 5,5%, el famós sostre de vidre.
La precarietat laboral de les dones a Espanya fa que sigui el país de la Unió Europea en què les dones es veuen obligades a crear les seves pròpies empreses, amb totes les dificultats que això comporta, per entrar al món laboral, i moltes continuen depenent econòmicament dels seus marits o companys sentimentals, i encara que les seves relacions no siguin satisfactòries, o fins i tot aguantant casos d'abús, no les poden trencar, un fet que no solament les perjudica a elles, sinó també als seus fills. A la Catalunya del segle XXI, les dones que són mares solteres i els seus fills, tant si són autòctones com immigrants, estan condemnades a la pobresa i la marginació.La igualtat hauria de ser un objectiu prioritari del Govern de l'Entesa per acabar amb la discriminació que pateixen les dones a la feina, igual que els passa a altres col.lectius desafavorits, com és el cas de les minories ètniques i les persones amb discapacitats, i lluitar contra la discriminació, els prejudicis i estereotips. Però és important tenir en compte que la igualtat també és una qüestió d'economia. Els beneficis de la igualtat d'oportunitats estan sent demostrats per algunes empreses que tenen el creixement més ràpid de l'Europa occidental, i els exemples de la Gran Bretanya, la República d'Irlanda, Canadà i els països escandinaus, amb unes polítiques per a la igualtat molt desenvolupades, que van començar a començaments dels anys 70, així ho confirmen. Un dels principis de la igualtat es basa en la recerca de la millor persona per a cada lloc de treball, independentment que sigui home o dona, estranger o natiu, i abandonar la vella cultura ibèrica de l'amiguisme, per així contribuir al benefici de les empreses. De fet, no fer-ho és penalitzar les nostres empreses i situar-les en un des- avantatge competitiu, un fet greu tenint en compte que les xifres de productivitat a Catalunya encara són massa baixes.
LES DONESa Catalunya no només continuen estant en des- avantatge en el món laboral, sinó que tampoc tenen ajuda econòmica per tenir fills i, en conseqüència, la baixa natalitat és un dels problemes de la societat catalana d'avui en dia. Les dones, desprotegides del sistema, es veuen obligades a esperar massa temps per ser mares. Un de cada quatre bebès a Catalunya té una mare de més de 35 anys. Per moltes adopcions internacionals que es produeixin, l'envelliment de la població és imparable. La igualtat és qüestió de justícia social, però també ho és d'economia i de creixement.
*Periodista i filòloga.
www.elperiodico.cat
12.3.07
Governació
Èxit de la jornada de renovació del DNI .
Es podria repetir en un futur vista la bona acollida que ha tingut
La jornada de renovació del DNI a Cubelles, que es va celebrar el 8 de març, va ser tot un èxit. Les 100 places previstes per a la renovació es van quedar curtes davant l'allau de peticions de persones que van demanar hora per renovar-se el document identificatiu. L'èxit de la convocatòria podria animar als responsables de l'equip rural del DNI a repetir la convocatòria.
La renovació del DNI es va desenvolupar a les dependències de la Policia Local de Cubelles i es van allargar fins al migdia, sense cap incident destacable.
Departament de Comunicació
Dilluns, 12-03-2007
www.cubelles.com
Èxit de la jornada de renovació del DNI .
Es podria repetir en un futur vista la bona acollida que ha tingut
La jornada de renovació del DNI a Cubelles, que es va celebrar el 8 de març, va ser tot un èxit. Les 100 places previstes per a la renovació es van quedar curtes davant l'allau de peticions de persones que van demanar hora per renovar-se el document identificatiu. L'èxit de la convocatòria podria animar als responsables de l'equip rural del DNI a repetir la convocatòria.
La renovació del DNI es va desenvolupar a les dependències de la Policia Local de Cubelles i es van allargar fins al migdia, sense cap incident destacable.
Departament de Comunicació
Dilluns, 12-03-2007
www.cubelles.com
Que demanin la independència
Passa-ho!
Iu Forn
Sí, sí, senyor Mariano, van ser trenta mil milions de manifestants (o més). Molt bé, i ara què? Vostè, que és molt més llest del que demostra últimament, sap que les cordes no poden estar permanentment tibades. Per tant, em permet unes preguntetes?
¿El sector ultra del seu partit continuarà manipulant l'opinió pública amb el cas De Juana o canviarà de tema? Reunir 350.000 persones en una mani és tot un èxit. Sens dubte. Ara bé, quan s'ha tocat a sometent i s'ha mobilitzat tot el partit amb autocar i bocata, quan s'ha fet la demagògia més elaborada dels últims 30 anys, ¿no està interessat a saber què pensen els centenars de milers de militants del PP que no van anar a la mani? ¿I no li interessa saber què pensen els milions de votants del PP que tampoc van sortir a passejar la bandera ejpañola? Van convocar la mani el dia abans de complir-se tres anys de l'11-M i resulta que al seu discurs, vostè no va fer-hi ni un sol esment. Què va passar? Que no va adonar-se del dia que era, oi? És que si no fos un oblit, seria una indignitat que l'inhabilitaria per ser ni tan sols president de l'escala. Per què creu que moltes associacions de víctimes no van anar a la seva mani? ¿Està satisfet que passi això? ¿Les víctimes que el seu partit no manipula són menys víctimes que les altres? Per què van prohibir les banderes franquistes? ¿No era una manifestació que tenia com un dels lemes la paraula llibertat? Per què no van deixar que la seva gent dugués banderes amb total llibertat? Per què no fan un pas més en la demencial espiral del tot s'hi val i comencen a reivindicar la pena de mort? Tal com estan les coses segur que l'argument triomfa.
I ara què, senyor Mariano? Continuarà fent funcionar la màquina de crispar fins a aconseguir un avançament electoral, oi? I si això no passa, què? El PP demanarà la independència i crearà el seu propi Estat? Sí? Doncs avisi, que vindrem a dir-los adéu amb la maneta.
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
Sí, sí, senyor Mariano, van ser trenta mil milions de manifestants (o més). Molt bé, i ara què? Vostè, que és molt més llest del que demostra últimament, sap que les cordes no poden estar permanentment tibades. Per tant, em permet unes preguntetes?
¿El sector ultra del seu partit continuarà manipulant l'opinió pública amb el cas De Juana o canviarà de tema? Reunir 350.000 persones en una mani és tot un èxit. Sens dubte. Ara bé, quan s'ha tocat a sometent i s'ha mobilitzat tot el partit amb autocar i bocata, quan s'ha fet la demagògia més elaborada dels últims 30 anys, ¿no està interessat a saber què pensen els centenars de milers de militants del PP que no van anar a la mani? ¿I no li interessa saber què pensen els milions de votants del PP que tampoc van sortir a passejar la bandera ejpañola? Van convocar la mani el dia abans de complir-se tres anys de l'11-M i resulta que al seu discurs, vostè no va fer-hi ni un sol esment. Què va passar? Que no va adonar-se del dia que era, oi? És que si no fos un oblit, seria una indignitat que l'inhabilitaria per ser ni tan sols president de l'escala. Per què creu que moltes associacions de víctimes no van anar a la seva mani? ¿Està satisfet que passi això? ¿Les víctimes que el seu partit no manipula són menys víctimes que les altres? Per què van prohibir les banderes franquistes? ¿No era una manifestació que tenia com un dels lemes la paraula llibertat? Per què no van deixar que la seva gent dugués banderes amb total llibertat? Per què no fan un pas més en la demencial espiral del tot s'hi val i comencen a reivindicar la pena de mort? Tal com estan les coses segur que l'argument triomfa.
I ara què, senyor Mariano? Continuarà fent funcionar la màquina de crispar fins a aconseguir un avançament electoral, oi? I si això no passa, què? El PP demanarà la independència i crearà el seu propi Estat? Sí? Doncs avisi, que vindrem a dir-los adéu amb la maneta.
www.avui.cat
11.3.07
Hi ha en joc la salut dels nostres fills
MATILDE TORRALBA, PRESIDENTA DE L'ASSOCIACIÓ DE CELÍACS DE CATALUNYA. BARCELONA.
La conselleria d'Educació està a punt d'aplicar el decret sobre el procediment d'admissió de l'alumnat als centres d'ensenyament sufragats amb fons públics. Des de l'Associació de Celíacs de Catalunya, que representem 6.000 famílies, hem demanat que no ens retirin els 10 punts que garanteixen que el nen celíac tingui accés a una plaça d'ensenyament en un centre pròxim al seu domicili.
La nostra demanda respon a la necessitat de protegir la salut dels nostres fills mentre la Generalitat de Catalunya no pugui garantir que als menjadors de tots els centres d'ensenyament sufragats amb fons públics puguin fer una dieta adequada als celíacs. L'únic tractament per a la malaltia celíaca és una dieta sense gluten per a tota la vida.
No estem d'acord amb la proposta d'equiparar un nen celíac amb un nen amb necessitats educatives específiques, com tampoc estem d'acord que els 10 punts només serveixin en cas de desempat, ja que si les places estan plenes aquests punts no serveixen de res, perquè no sumen des del principi.
Si us plau, com a govern de tots us demanem que garantiu els drets del nen celíac, que treballem conjuntament per aconseguir que a tots els centres sufragats amb fons públics puguin garantir dietes adequades als nens amb malalties cròniques greus que afectin l'aparell digestiu, endocrí o metabòlic; d'aquesta manera farem passes endavant per una societat més justa, que és el que proclameu tots els partits que formeu part del govern.
La voluntat es demostra amb fets, i desitgem que la nostra demanda es reculli en el nou decret.
www.vilaweb.cat
MATILDE TORRALBA, PRESIDENTA DE L'ASSOCIACIÓ DE CELÍACS DE CATALUNYA. BARCELONA.
La conselleria d'Educació està a punt d'aplicar el decret sobre el procediment d'admissió de l'alumnat als centres d'ensenyament sufragats amb fons públics. Des de l'Associació de Celíacs de Catalunya, que representem 6.000 famílies, hem demanat que no ens retirin els 10 punts que garanteixen que el nen celíac tingui accés a una plaça d'ensenyament en un centre pròxim al seu domicili.
La nostra demanda respon a la necessitat de protegir la salut dels nostres fills mentre la Generalitat de Catalunya no pugui garantir que als menjadors de tots els centres d'ensenyament sufragats amb fons públics puguin fer una dieta adequada als celíacs. L'únic tractament per a la malaltia celíaca és una dieta sense gluten per a tota la vida.
No estem d'acord amb la proposta d'equiparar un nen celíac amb un nen amb necessitats educatives específiques, com tampoc estem d'acord que els 10 punts només serveixin en cas de desempat, ja que si les places estan plenes aquests punts no serveixen de res, perquè no sumen des del principi.
Si us plau, com a govern de tots us demanem que garantiu els drets del nen celíac, que treballem conjuntament per aconseguir que a tots els centres sufragats amb fons públics puguin garantir dietes adequades als nens amb malalties cròniques greus que afectin l'aparell digestiu, endocrí o metabòlic; d'aquesta manera farem passes endavant per una societat més justa, que és el que proclameu tots els partits que formeu part del govern.
La voluntat es demostra amb fets, i desitgem que la nostra demanda es reculli en el nou decret.
www.vilaweb.cat
8.3.07
LOS DÍAS VENCIDOS // JOAN BARRIL
Una mujer, una causa
Hoy es el día de una causa. Se da por supuesto que una causa es algo que se ha producido por la negligencia de los seres humanos. Una causa es el calentamiento del planeta. Una causa es la miseria, la extinción de ciertos animales o la liberación de unos presos injustamente cautivos. Y sin embargo hoy es el día consagrado a una causa que la mitad de la humanidad está manteniendo en contra de la otra mitad. Hombres que deciden la subordinación de las mujeres. Hombres que definen las reglas del juego y mujeres que se quedan fuera del tablero. Que la mujer sea todavía hoy una causa para defender es algo de dificil comprensión. A menudo los impulsores de este tipo de campañas piensan en países lejanos, fundamentados en sociedades patriarcales en las que la mujer continúa siendo, como hace siglos, una fuerza de trabajo gratuita, un elemento reproductivo y una propiedad tangible de su supuesto propietario. Los impulsores de esas campañas ven la aguja en el ojo ajeno e ignoran la viga en el propio. Es fácil reivindicar la igualdad de las mujeres bajo la burka y la poligamia. Lo difícil, por lo visto, es arreglar esas pequeñas cosas que, vividas desde dentro, son demasiado grandes.En el primer mundo hay algo más que el maltrato sistemático de la mujer a manos del hombre. No hay edades ni niveles culturales que alteren esa tendencia a la cosificación de la mujer. Pero tal vez el maltrato no sea un rasgo más sino una consecuencia de una sociedad bipolar en la que lo que está autorizado a los hombres es sospechoso cuando lo ejerce una mujer. Que en los tiempos que corremos todavía nos preguntemos si es demasiado pronto para que una mujer llegue a la presidencia de EEUU, es significativo. ¿Que quiere decir pronto? ¿Depende de la edad geológica del planeta?Estudios económicos revelan que el incremento salarial de los últimos 20 años es casi nulo por no decir que es negativo. O sea, que en el primer mundo cobramos menos por nuestro trabajo que en los años 70. Sin embargo, se nos insiste en que vivimos mejor. La incorporación de la mujer --con salarios claramente discriminatorios-- en el mercado laboral nos indica que entra más dinero en casa por el doble de fuerza de trabajo. Pero una casa no es solo una cuenta corriente sino un conjunto de actividades que jamás serán remuneradas y que se llevan una buena parte de la energia de la mujer europea o norteamericana. Aquí no hay burkas, no hay derecho de pernada, no hay aparente esclavitud sexual. Pero vayan ustedes a los autobuses de la madrugada. Miren las ventanas de las oficinas que se limpian cada día. Acudan a la salida de los colegios. Fíjense quién paga en los restaurantes. Escuchen a cuántas mujeres en edad de parir se les ha rechazado su curriculo. Cuenten la proporción de mujeres que arrastran en un carrito su vida a través de la noche. Busquen por la calle los ojos angustiados de aquellas que temen regresar a su propia casa. Esperen a las puertas de las comisarías y analicen cuántas mujeres con el cuerpo tumefacto han estado a punto de entrar y, en el último momento, se han quedado en la puerta y han regresado sobre sus propios pasos. La mujer, nuestras mujeres cercanas, son realmente una causa.
Una mujer, una causa
Hoy es el día de una causa. Se da por supuesto que una causa es algo que se ha producido por la negligencia de los seres humanos. Una causa es el calentamiento del planeta. Una causa es la miseria, la extinción de ciertos animales o la liberación de unos presos injustamente cautivos. Y sin embargo hoy es el día consagrado a una causa que la mitad de la humanidad está manteniendo en contra de la otra mitad. Hombres que deciden la subordinación de las mujeres. Hombres que definen las reglas del juego y mujeres que se quedan fuera del tablero. Que la mujer sea todavía hoy una causa para defender es algo de dificil comprensión. A menudo los impulsores de este tipo de campañas piensan en países lejanos, fundamentados en sociedades patriarcales en las que la mujer continúa siendo, como hace siglos, una fuerza de trabajo gratuita, un elemento reproductivo y una propiedad tangible de su supuesto propietario. Los impulsores de esas campañas ven la aguja en el ojo ajeno e ignoran la viga en el propio. Es fácil reivindicar la igualdad de las mujeres bajo la burka y la poligamia. Lo difícil, por lo visto, es arreglar esas pequeñas cosas que, vividas desde dentro, son demasiado grandes.En el primer mundo hay algo más que el maltrato sistemático de la mujer a manos del hombre. No hay edades ni niveles culturales que alteren esa tendencia a la cosificación de la mujer. Pero tal vez el maltrato no sea un rasgo más sino una consecuencia de una sociedad bipolar en la que lo que está autorizado a los hombres es sospechoso cuando lo ejerce una mujer. Que en los tiempos que corremos todavía nos preguntemos si es demasiado pronto para que una mujer llegue a la presidencia de EEUU, es significativo. ¿Que quiere decir pronto? ¿Depende de la edad geológica del planeta?Estudios económicos revelan que el incremento salarial de los últimos 20 años es casi nulo por no decir que es negativo. O sea, que en el primer mundo cobramos menos por nuestro trabajo que en los años 70. Sin embargo, se nos insiste en que vivimos mejor. La incorporación de la mujer --con salarios claramente discriminatorios-- en el mercado laboral nos indica que entra más dinero en casa por el doble de fuerza de trabajo. Pero una casa no es solo una cuenta corriente sino un conjunto de actividades que jamás serán remuneradas y que se llevan una buena parte de la energia de la mujer europea o norteamericana. Aquí no hay burkas, no hay derecho de pernada, no hay aparente esclavitud sexual. Pero vayan ustedes a los autobuses de la madrugada. Miren las ventanas de las oficinas que se limpian cada día. Acudan a la salida de los colegios. Fíjense quién paga en los restaurantes. Escuchen a cuántas mujeres en edad de parir se les ha rechazado su curriculo. Cuenten la proporción de mujeres que arrastran en un carrito su vida a través de la noche. Busquen por la calle los ojos angustiados de aquellas que temen regresar a su propia casa. Esperen a las puertas de las comisarías y analicen cuántas mujeres con el cuerpo tumefacto han estado a punto de entrar y, en el último momento, se han quedado en la puerta y han regresado sobre sus propios pasos. La mujer, nuestras mujeres cercanas, son realmente una causa.
Día Internacional de la Mujer Trabajadora
El año 1977, las Naciones Unidas declararon el 8 de marzo como Día Internacional de la Mujer Trabajadora. El color lila con que se identifica este día se ...www.educared.net/primerasnoticias/hemero/2003/marzo/soci/dmt/dmt.htm
7.3.07
6.3.07
Penedès.
Crisi a ICB
Iniciativa per Cubelles va celebrar unes singulars primàries dissabte a la tarda, tenint en compte que, finalment, l'única candidata a alcaldable del grup va ser la regidora Pilar González. El també regidor Xavier Grau va renunciar a presentar-se al procés per triar el cap de llista. Grau no va voler explicar les raons per les quals ha renunciat a encapçalar la candidatura, tot i que havia admès públicament la seva voluntat de ser alcaldable en les pròximes municipals. Grau només va assegurar que ICB «aposta pel tàndem Pilar González-Joan Amorós (president d'ICB)». En les primàries de dissabte, González va ser escollida amb el suport d'un 80% dels electors –un 84,62% del total d'afiliats–. La regidora d'ICB va dir que ara començarà a elaborar la llista, de la qual podria desaparèixer Xavier Grau, cosa que ni ell ni González van voler aclarir ahir.
www.vilaweb.cat
Crisi a ICB
Iniciativa per Cubelles va celebrar unes singulars primàries dissabte a la tarda, tenint en compte que, finalment, l'única candidata a alcaldable del grup va ser la regidora Pilar González. El també regidor Xavier Grau va renunciar a presentar-se al procés per triar el cap de llista. Grau no va voler explicar les raons per les quals ha renunciat a encapçalar la candidatura, tot i que havia admès públicament la seva voluntat de ser alcaldable en les pròximes municipals. Grau només va assegurar que ICB «aposta pel tàndem Pilar González-Joan Amorós (president d'ICB)». En les primàries de dissabte, González va ser escollida amb el suport d'un 80% dels electors –un 84,62% del total d'afiliats–. La regidora d'ICB va dir que ara començarà a elaborar la llista, de la qual podria desaparèixer Xavier Grau, cosa que ni ell ni González van voler aclarir ahir.
www.vilaweb.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)