Xavier GrauRegidor de Governació, Paeticipació Ciutadana i Comunicació
ANNA POLITSKOSKAYA
La brutalitat dels régims corruptes i dictatorials sempre ha estat impossible de medir. Mai no té fi. Malgrat tot, la indignació internacional entre les comunitats democràtiques ha d'alçar de nou la seva veu per denunciar l'assassinat de la periodista russa Anna Politkovskaya. Fa uns anys, pocs dies després de fer-li una entrevista pel Diari de Barcelona a la dirigent popular peruana Maria Elena Moyano vaig conèixer que havia estat brutalment assassinada per aturar la seva lluita a favor de les classes més populars de Lima. L'angúnia, la ràbia, la indignació es barrejaren de manera intensa fins a alterar el meu estat d´ànim durant molts dies. Ara, amb la mort d'Anna Politskoskaya em reneix aquest sentiment d'indignació que multiplica gairebé per l'infinit el rebuig a aquestes formes de poder rabiós i incontrolat que desprecia els més elementals drets de la seva pròpia ciutadania. El món no va deixar de girar per l'assassinat de Maria Elena Moyano i tampoc no ho farà per la desaparició de la crítica reportera russa. Només els mesquins, els més dictadors, els més cruels, s'enganyen pensant que el seu poder és tan inabastable que passaran impunes a la història. Aquestes morts violentes certifiquen, sempre, la decadència de ments pertorbades que no tenen res més que el seu poder incontrolat entre les mans. I no sabem que a cada tret que disparen contra la llibertat i la democràcia no fan més que col.locar-se més a prop de la seva pròpia caiguda.
La brutalitat dels régims corruptes i dictatorials sempre ha estat impossible de medir. Mai no té fi. Malgrat tot, la indignació internacional entre les comunitats democràtiques ha d'alçar de nou la seva veu per denunciar l'assassinat de la periodista russa Anna Politkovskaya. Fa uns anys, pocs dies després de fer-li una entrevista pel Diari de Barcelona a la dirigent popular peruana Maria Elena Moyano vaig conèixer que havia estat brutalment assassinada per aturar la seva lluita a favor de les classes més populars de Lima. L'angúnia, la ràbia, la indignació es barrejaren de manera intensa fins a alterar el meu estat d´ànim durant molts dies. Ara, amb la mort d'Anna Politskoskaya em reneix aquest sentiment d'indignació que multiplica gairebé per l'infinit el rebuig a aquestes formes de poder rabiós i incontrolat que desprecia els més elementals drets de la seva pròpia ciutadania. El món no va deixar de girar per l'assassinat de Maria Elena Moyano i tampoc no ho farà per la desaparició de la crítica reportera russa. Només els mesquins, els més dictadors, els més cruels, s'enganyen pensant que el seu poder és tan inabastable que passaran impunes a la història. Aquestes morts violentes certifiquen, sempre, la decadència de ments pertorbades que no tenen res més que el seu poder incontrolat entre les mans. I no sabem que a cada tret que disparen contra la llibertat i la democràcia no fan més que col.locar-se més a prop de la seva pròpia caiguda.
Més informació sobre REPORTERS SENSE FRONTERES a WWW.RSF.ORG
1 comentari:
Los regímenes corruptos y dictatoriales, los tenemos aquí en casa, en Cubelles
Publica un comentari a l'entrada