Vilanova i la Geltrú
Un llarg i tens ple municipal acaba amb la marxa dels regidors de CiU
El ple municipal d'aquest dilluns, que ha acabat amb l'abandonament del saló de plens per part dels regidors de CiU, ha demostrat que l'estratègia preelectoral s'ha instal·lat ja en els grups polítics de l'Ajuntament. El ple va donar llum verda a un seguit de temes encallats des de fa anys: el col·lector d'aigües residuals del passeig Marítim, el conveni per construir una nova caserna de la Guàrdia Civil i una comissaria del Cos Nacional de Policia, l'inici dels tràmits per reubicar les indústries i tallers il·legals del polígon Gallina Blanca i la cessió dels terrenys de la Sínia de les Vaques per tal de construir el cinquè institut de secundària de la ciutat. En el capítol de mocions, se'n va aprovar una del PPC que reclama l'increment del nombre d'autobusos a Barcelona i una altra de CiU que demana una solució consensuada entre els grups per als problemes d'estabilitat de l'ampliació de l'Ajuntament. CiU va posar contra les cordes l'equip de govern en la moció en que demanava la reprovació de l'Incasol per haver-se compromès a dur a terme la requalificació dels terrenys de la Millera sense tenir competències per fer-ho. Es van viure també moments tensos en la nova petició de CiU per deixar en suspens la revisió cadastral. Però el moment de màxima tensió es va produir quan l'alcalde va donar la paraula al regidor de Serveis Socials, Josep Maria Lahosa, perquè expliqués les actuacions portades a terme en matèria de mesures penals alternatives. Tot i que el secretari municipal va afirmar que aquesta intervenció s'ajustava a la llei, els regidors de CiU van abandonar el ple en protesta.
(La millor informació sobre el ple municipal a l'edició en paper del Diari, aquest divendres: els principals punts de l'ordre del dia, les polèmiques, les explicacions posteriors al ple, les mocions, les claus i l'anàlisi sobre la política municipal. Per entendre allò que passa).
www.diaridevilanova.com
8.4.06
7.4.06
Ràdio Cubelles retrà homenatge a Víctor Alari.
El lliurament de premis del desè Concurs de Contes i Narració breu "Víctor Alari" prepara un recital de poemes musicalitzats d'Alari
Ràdio Cubelles dedicarà especialment el 10è Concurs de Contes i Narració Breu “Víctor Alari” ha retre homenatge al primer director de Ràdio Cubelles, Víctor Alari en el desè aniversari de la seva mort. L’espectacle Infantil Dansamón! obrirà l’activitat festiva dissabte, 22 d’abril, a dos quarts de sis de la tarda a la plaça del Centre Social. Es tracta d’un acte adreçat als infants que gaudiran d’un espectacle amb cançons i danses d’animació i del món, a càrrec del Grup d’animació Corrandes.
Seguidament, a les set del vespre tindrà lloc el Lliurament de Premis del 10è Concurs de Contes i Narració Breu “Víctor Alari”, que enguany es celebrarà d’una manera especial, en homenatge al primer director de Ràdio Cubelles, Víctor Alari. Es farà un recital dels poemes d’en Víctor Alari, musicalitzats pel vilanoví Ton Dalmau.
En aquesta ocasió es repartiran 1450€ en premis distribuïts en les diverses modalitats del Concurs. La novetat d’aquesta edició del certamen és el Premi Especial “25 anys Ràdio Cubelles” i l’ampliació de les categories Infantil i Juvenil en el Premi Únic de Poesia. Pel que fa a la participació, enguany, s’ha vist novament incrementada amb més d’un centenar d’obres participants constatant l’èxit rotund que té cada any el certament. Malgrat que la categoria juvenil no acaba d’arrancar tant les categories infantils com la d’adults i, sobretot, la modalitat de Premi Únic de Poesia superen les expectatives d’un certament que cada any creix en interès i premis. Ràdio Cubelles
www.cubelles.com
El lliurament de premis del desè Concurs de Contes i Narració breu "Víctor Alari" prepara un recital de poemes musicalitzats d'Alari
Ràdio Cubelles dedicarà especialment el 10è Concurs de Contes i Narració Breu “Víctor Alari” ha retre homenatge al primer director de Ràdio Cubelles, Víctor Alari en el desè aniversari de la seva mort. L’espectacle Infantil Dansamón! obrirà l’activitat festiva dissabte, 22 d’abril, a dos quarts de sis de la tarda a la plaça del Centre Social. Es tracta d’un acte adreçat als infants que gaudiran d’un espectacle amb cançons i danses d’animació i del món, a càrrec del Grup d’animació Corrandes.
Seguidament, a les set del vespre tindrà lloc el Lliurament de Premis del 10è Concurs de Contes i Narració Breu “Víctor Alari”, que enguany es celebrarà d’una manera especial, en homenatge al primer director de Ràdio Cubelles, Víctor Alari. Es farà un recital dels poemes d’en Víctor Alari, musicalitzats pel vilanoví Ton Dalmau.
En aquesta ocasió es repartiran 1450€ en premis distribuïts en les diverses modalitats del Concurs. La novetat d’aquesta edició del certamen és el Premi Especial “25 anys Ràdio Cubelles” i l’ampliació de les categories Infantil i Juvenil en el Premi Únic de Poesia. Pel que fa a la participació, enguany, s’ha vist novament incrementada amb més d’un centenar d’obres participants constatant l’èxit rotund que té cada any el certament. Malgrat que la categoria juvenil no acaba d’arrancar tant les categories infantils com la d’adults i, sobretot, la modalitat de Premi Únic de Poesia superen les expectatives d’un certament que cada any creix en interès i premis. Ràdio Cubelles
www.cubelles.com
6.4.06
Medi ambient
Greenpeace vol aturar el cultiu de transgènics
J.E.
L'Assemblea Pagesa de Catalunya, Greenpeace i la Plataforma Transgènics Fora van demanar ahir que s'aturi el cultiu de vegetals transgènics per una pràctica incompatible amb el manteniment dels cultius tradicionals i la producció ecològica. Segons un informe presentat ahir a Barcelona per aquestes organitzacions, el cultiu de blat de moro transgènic a Catalunya i Aragó (les regions amb més transgènics de tot Europa) s'està realitzant sense els controls necessaris i en perjudici de la resta de cultius, que poden quedar contaminats per pol·linització accidental.
Els grups ecologistes i de pagesos van denunciar, d'altra banda, l'existència de, com a mínim, quatre casos de camps experimentals de vegetals transgènics sense les autoritzacions adequades i van assegurar que una empresa catalana ha estat sancionada amb 1.200 euros per aquestes pràctiques.
De forma paral·lela, un grup de científics, agricultors i empreses del sector van presentar ahir a Madrid un informe en què asseguren que la coexistència entre cultius transgènics i l'agricultura ecològica "és possible". Segons aquest treball, mantenir una distància de seguretat i altres mesures tècniques eviten la contaminació dels cultius no transgènics.
Els dos informes van ser presentats ahir coincidint amb l'inici a Viena de la conferència de la Comissió Europea sobre el futur de la coexistència entre transgènics i no transgènics.
www.avui.cat
Greenpeace vol aturar el cultiu de transgènics
J.E.
L'Assemblea Pagesa de Catalunya, Greenpeace i la Plataforma Transgènics Fora van demanar ahir que s'aturi el cultiu de vegetals transgènics per una pràctica incompatible amb el manteniment dels cultius tradicionals i la producció ecològica. Segons un informe presentat ahir a Barcelona per aquestes organitzacions, el cultiu de blat de moro transgènic a Catalunya i Aragó (les regions amb més transgènics de tot Europa) s'està realitzant sense els controls necessaris i en perjudici de la resta de cultius, que poden quedar contaminats per pol·linització accidental.
Els grups ecologistes i de pagesos van denunciar, d'altra banda, l'existència de, com a mínim, quatre casos de camps experimentals de vegetals transgènics sense les autoritzacions adequades i van assegurar que una empresa catalana ha estat sancionada amb 1.200 euros per aquestes pràctiques.
De forma paral·lela, un grup de científics, agricultors i empreses del sector van presentar ahir a Madrid un informe en què asseguren que la coexistència entre cultius transgènics i l'agricultura ecològica "és possible". Segons aquest treball, mantenir una distància de seguretat i altres mesures tècniques eviten la contaminació dels cultius no transgènics.
Els dos informes van ser presentats ahir coincidint amb l'inici a Viena de la conferència de la Comissió Europea sobre el futur de la coexistència entre transgènics i no transgènics.
www.avui.cat
Jules Verne al Centre Social. Una exposició que recull la part més científica del pare de la ciència ficció. Una exposició que estarà oberta fins aquest dissabte
La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Cubelles, conjuntament amb el Grup Editorial Everest, ha organitzat una exposició sobre la figura del escriptor Jules Verne:"Jules Verne, de la imaginació a la realitat". Una exposició que ja està inaugurada i que es pot visitar fins aquest dissabte 8 d’abril al Centre Social.
L’exposició vol destacar la part més científica de l’autor i que recollia en les seves obres, uns invents que encara estan presents en ple segle XXI.
A més, la mostra compta amb una important part audiovisual, que explica en format documental les diferents visions de la vida i obra de Jules Verne."Una exposició en principi orientada als més petits, i on les escoles del municipi ja han confirmat la seva visita", segons ha destacat la Consultora Institucional del Grup Editorial Everest, Mª José Roca.
L’exposició coincideix amb la recent celebració del centenari de la mort del genial escriptor. Ràdio Cubelles Dijous, 06-04-2006
www.cubelles.com
La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Cubelles, conjuntament amb el Grup Editorial Everest, ha organitzat una exposició sobre la figura del escriptor Jules Verne:"Jules Verne, de la imaginació a la realitat". Una exposició que ja està inaugurada i que es pot visitar fins aquest dissabte 8 d’abril al Centre Social.
L’exposició vol destacar la part més científica de l’autor i que recollia en les seves obres, uns invents que encara estan presents en ple segle XXI.
A més, la mostra compta amb una important part audiovisual, que explica en format documental les diferents visions de la vida i obra de Jules Verne."Una exposició en principi orientada als més petits, i on les escoles del municipi ja han confirmat la seva visita", segons ha destacat la Consultora Institucional del Grup Editorial Everest, Mª José Roca.
L’exposició coincideix amb la recent celebració del centenari de la mort del genial escriptor. Ràdio Cubelles Dijous, 06-04-2006
www.cubelles.com
Educació i Joventut. Gran participació al curs de monitors .
S'està estudiant la convocatòria d'un nou curs per cobrir la llista d'espera que ha tingut aquest curs
El passat 1 d’abril va començar el Curs de Monitors/es d’Activitats de Lleure Infantil i Juvenil a l’Espai Jove, a càrrec de l’Escola de Formació “Traç”, autoritzada per la Secretaria General de Joventut. Aquest curs és el necessari per obtenir el diploma de Monitor/a d'Activitats d'Educació en el Lleure, homologat per la Generalitat de Catalunya.
La convocatòria ha estat un èxit i ja que s’han ocupat les 22 places disponibles. Fins i tot hi ha gent que s’ha quedat en llista d’espera. Des de la regidoria de Joventut s’està valorant la possibilitat d’organitzar un segon curs de monitors, davant del fet que molta gent s’ha quedat sense poder-hi assistir per manca de places.Departament de Comunicació Dimecres, 05-04-2006
www.cubelles.com
S'està estudiant la convocatòria d'un nou curs per cobrir la llista d'espera que ha tingut aquest curs
El passat 1 d’abril va començar el Curs de Monitors/es d’Activitats de Lleure Infantil i Juvenil a l’Espai Jove, a càrrec de l’Escola de Formació “Traç”, autoritzada per la Secretaria General de Joventut. Aquest curs és el necessari per obtenir el diploma de Monitor/a d'Activitats d'Educació en el Lleure, homologat per la Generalitat de Catalunya.
La convocatòria ha estat un èxit i ja que s’han ocupat les 22 places disponibles. Fins i tot hi ha gent que s’ha quedat en llista d’espera. Des de la regidoria de Joventut s’està valorant la possibilitat d’organitzar un segon curs de monitors, davant del fet que molta gent s’ha quedat sense poder-hi assistir per manca de places.Departament de Comunicació Dimecres, 05-04-2006
www.cubelles.com
5.4.06
El pilot, l'avió, ERC
Marçal Sintes
Maragall, que un dia els amenaça i l'altre dia diu als que manen a ERC que no s'angoixin, que encara que facin botifarra a l'Estatut el tripartit tirarà endavant, el PSC advertint-los que pobres d'ells, Zapatero xocant la mà de Mas al Congrés com si fossin pivots dels Lakers, Zapatero fent esperar eternament Maragall abans de retratar-se junts, Maragall fent moixaines a Zapatero a Cornellà, on, líder del PSOE a part, qui va triomfar va ser la gran pubilla del PSC Manuela de Madre... Ha arribat un punt que el tripartit recorda molt aquells acudits en què sortia un avió, el pilot i uns passatgers de diferents nacionalitats -un francès, un alemany i un espanyol, per exemple-, i de cop l'aparell començava a fallar: primer un motor, després un altre... La gràcia estava en com es repartien els paracaigudes, perquè, esclar, de paracaigudes sempre en falten i no tothom es pot salvar... Fins aquí l'acudit. En la realitat política els passatgers també s'esbatussen mentre l'avió es precipita, però el pilot, que per moment sembla que es diverteix, crida que no passa res, que el trasto remuntarà... Potser sí que aquesta vegada tampoc no s'esclafarà, potser sí que sols lleparà el terra, malgrat tot, segur que la millor manera d'evitar la catàstrofe és asserenar-se i que els republicans afluixin, que en aquest cas significa el sí en el referèndum estatutari. Però: ¿com dir blanc allà on encara ara es diu negre antracita?, ¿com presentar com un coratjós servei a Catalunya el que encara ara es titlla d'obscena traïció al país i a la seva gent?... ¿Com sortir, en definitiva, de l'atzucac?
www.avui.cat
Marçal Sintes
Maragall, que un dia els amenaça i l'altre dia diu als que manen a ERC que no s'angoixin, que encara que facin botifarra a l'Estatut el tripartit tirarà endavant, el PSC advertint-los que pobres d'ells, Zapatero xocant la mà de Mas al Congrés com si fossin pivots dels Lakers, Zapatero fent esperar eternament Maragall abans de retratar-se junts, Maragall fent moixaines a Zapatero a Cornellà, on, líder del PSOE a part, qui va triomfar va ser la gran pubilla del PSC Manuela de Madre... Ha arribat un punt que el tripartit recorda molt aquells acudits en què sortia un avió, el pilot i uns passatgers de diferents nacionalitats -un francès, un alemany i un espanyol, per exemple-, i de cop l'aparell començava a fallar: primer un motor, després un altre... La gràcia estava en com es repartien els paracaigudes, perquè, esclar, de paracaigudes sempre en falten i no tothom es pot salvar... Fins aquí l'acudit. En la realitat política els passatgers també s'esbatussen mentre l'avió es precipita, però el pilot, que per moment sembla que es diverteix, crida que no passa res, que el trasto remuntarà... Potser sí que aquesta vegada tampoc no s'esclafarà, potser sí que sols lleparà el terra, malgrat tot, segur que la millor manera d'evitar la catàstrofe és asserenar-se i que els republicans afluixin, que en aquest cas significa el sí en el referèndum estatutari. Però: ¿com dir blanc allà on encara ara es diu negre antracita?, ¿com presentar com un coratjós servei a Catalunya el que encara ara es titlla d'obscena traïció al país i a la seva gent?... ¿Com sortir, en definitiva, de l'atzucac?
www.avui.cat
Boada afirma que Duran té el desig de ser ministre "des de que va fer la primera comunió".
El portaveu parlamentari d’ICV, Joan Boada, ha ironitzat davant les declaracions del Secretari General de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, on deia que el seu partit arribaria al govern central i fins i tot tindria algun ministeri. Boada ha destacat que Duran “té un desig des de que va fer la primera comunió”, ser ministre, “no sé de quin ministeri, encara està per crear”. I ha afegit que el que fa Duran “és una carta constant als Reis Mags”.Boada també ha fet referència aquest dimarts, en roda de premsa al Parlament, a les declaracions d’aquest matí de Duran Lleida, on assegurava que el Govern hauria de demanar perdó per l’afer de les cartes de finançament d’ERC, per Boada és Duran qui hauria de “demanar perdó per ser cínic i tenir la capacitat d’enganyar a la ciutadania”, en referència al cas Turisme.
www.eldebat.com
El portaveu parlamentari d’ICV, Joan Boada, ha ironitzat davant les declaracions del Secretari General de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, on deia que el seu partit arribaria al govern central i fins i tot tindria algun ministeri. Boada ha destacat que Duran “té un desig des de que va fer la primera comunió”, ser ministre, “no sé de quin ministeri, encara està per crear”. I ha afegit que el que fa Duran “és una carta constant als Reis Mags”.Boada també ha fet referència aquest dimarts, en roda de premsa al Parlament, a les declaracions d’aquest matí de Duran Lleida, on assegurava que el Govern hauria de demanar perdó per l’afer de les cartes de finançament d’ERC, per Boada és Duran qui hauria de “demanar perdó per ser cínic i tenir la capacitat d’enganyar a la ciutadania”, en referència al cas Turisme.
www.eldebat.com
Bargalló subvenciona el doblatge al català d'una pel·lícula eròtica amb 10.000 euros.
El departament de Presidència, que dirigeix Josep Bargalló, ha subvencionat amb 10.000 euros el doblatge al català d'un "relat eròtic per a dones" fet pel director de cinema porno Conrad Son, segons publica el Diari Oficial de la Generalitat. Es tracta de la primera ajuda que la Generalitat concedeix a una pel·lícula d'aquest gènere i la subvenció en cobrirà l'edició, sincronització del so i els subtítols. Fonts de Política Lingüística han explicat que l’ajuda econòmica s'ha concedit perquè "encaixa" amb la llei i perquè la voluntat de la Generalitat és "no excloure d'aquestes ajudes cap pel·lícula per la seva temàtica". També, han destacat que és "la primera vegada que se subvenciona una pel·lícula eròtica". Per la seva banda, Conrad Son ha explicat que la pel·lícula en qüestió és un "relat eròtic per a senyores" que es titula "La mar no és blava” i de la qual se’n distribuiran 10.000 còpies. El director ha afegit que "abans de rebre la subvenció, va venir a veure-la Miquel Pueyo -secretari de Política Lingüística- i li va agradar molt".
www.eldebat.com
El departament de Presidència, que dirigeix Josep Bargalló, ha subvencionat amb 10.000 euros el doblatge al català d'un "relat eròtic per a dones" fet pel director de cinema porno Conrad Son, segons publica el Diari Oficial de la Generalitat. Es tracta de la primera ajuda que la Generalitat concedeix a una pel·lícula d'aquest gènere i la subvenció en cobrirà l'edició, sincronització del so i els subtítols. Fonts de Política Lingüística han explicat que l’ajuda econòmica s'ha concedit perquè "encaixa" amb la llei i perquè la voluntat de la Generalitat és "no excloure d'aquestes ajudes cap pel·lícula per la seva temàtica". També, han destacat que és "la primera vegada que se subvenciona una pel·lícula eròtica". Per la seva banda, Conrad Son ha explicat que la pel·lícula en qüestió és un "relat eròtic per a senyores" que es titula "La mar no és blava” i de la qual se’n distribuiran 10.000 còpies. El director ha afegit que "abans de rebre la subvenció, va venir a veure-la Miquel Pueyo -secretari de Política Lingüística- i li va agradar molt".
www.eldebat.com
En Duran no vol pas ser ministre
Passa-ho!
Iu Forn
Josep Antoni Duran i Lleida parlant amb ell mateix davant d'un mirall. -Hola què tal, com estic? -Aquí mirant el futur de les carteres ministerials.
-Hi veig el perfil d'algun bon candidat?
-Home, amic Duran, el dubte ofèn...
-Hi veus un candidat català, oi?
-I amb accent de Lleida
-Amb poc pèl, no?
-I prim. Amb un aspecte atlètic, com d'anar molt al gimnàs...
-I elegant. Veig un ministre elegant...
-Exacte. I modern. Ha de tenir un toc d'informalitat molt estudiat per si ha d'anar a actes on sobra la corbata.
-Potser estic pensant en un look casual tipus Baqueira?
-Mira, m'ho he tret de la boca. Justament ara estava pensant que aquest hipotètic ministre hauria d'esquiar. I Baqueira és el lloc superideal per fer-ho, no crec?
-I també hauria de navegar...
-Bé, i de quin partit crec que hauria de ser aquest ministre?
-Sens dubte d'un partit d'ordre que, a la vegada, tingui plantejaments avançats.
-No cal que continuïs. Tu m'estàs parlant d'Unió...
-Per tant tenim un candidat a ministre català, amb accent de Lleida, poc pèl, elegant, esquiador, mariner i d'Unió. Doncs amic Josep Antoni, a mi no se m'acut ningú.
-A mi tampoc, però ara mateix li envio el currículum al ZP, per si de cas, oi que m'entenc?
-Sí, a veure si tot i tenir un retrat robot tan clar no cau en qui és el candidat idoni.
-Sort que jo no em postulo perquè si no, quins nervis!!!
-Imagina't, estar-se tot el dia enganxat al telèfon. Per cert, tenim cobertura, oi?
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
Josep Antoni Duran i Lleida parlant amb ell mateix davant d'un mirall. -Hola què tal, com estic? -Aquí mirant el futur de les carteres ministerials.
-Hi veig el perfil d'algun bon candidat?
-Home, amic Duran, el dubte ofèn...
-Hi veus un candidat català, oi?
-I amb accent de Lleida
-Amb poc pèl, no?
-I prim. Amb un aspecte atlètic, com d'anar molt al gimnàs...
-I elegant. Veig un ministre elegant...
-Exacte. I modern. Ha de tenir un toc d'informalitat molt estudiat per si ha d'anar a actes on sobra la corbata.
-Potser estic pensant en un look casual tipus Baqueira?
-Mira, m'ho he tret de la boca. Justament ara estava pensant que aquest hipotètic ministre hauria d'esquiar. I Baqueira és el lloc superideal per fer-ho, no crec?
-I també hauria de navegar...
-Bé, i de quin partit crec que hauria de ser aquest ministre?
-Sens dubte d'un partit d'ordre que, a la vegada, tingui plantejaments avançats.
-No cal que continuïs. Tu m'estàs parlant d'Unió...
-Per tant tenim un candidat a ministre català, amb accent de Lleida, poc pèl, elegant, esquiador, mariner i d'Unió. Doncs amic Josep Antoni, a mi no se m'acut ningú.
-A mi tampoc, però ara mateix li envio el currículum al ZP, per si de cas, oi que m'entenc?
-Sí, a veure si tot i tenir un retrat robot tan clar no cau en qui és el candidat idoni.
-Sort que jo no em postulo perquè si no, quins nervis!!!
-Imagina't, estar-se tot el dia enganxat al telèfon. Per cert, tenim cobertura, oi?
www.avui.cat
CDC y UDC se enfrentan por la alusión de Duran a la entrada de CiU en el Gobierno. Puig critica al líder democristiano por entender que ahora no es el momento de plantear la cuestión
La idea expuesta por Josep Antoni Duran Lleida de que había llegado el momento de que el catalanismo estuviese en el Gobierno fue criticada por Felip Puig, que cuestionó la oportunidad de plantearla. Ello abrió una disputa entre CDC y UDC.
Duran acusa a CDC de haber aprovechado el acoso judicial a UDC para desbancarle de la sucesión de Pujol
JOSEP GISBERT - 05/04/2006BARCELONACDC y UDC se enfrentaron ayer públicamente por la referencia de Josep Antoni Duran Lleida en su conferencia del lunes a que, tras la aprobación del nuevo Estatut, había llegado el momento de que el catalanismo entrase en el Gobierno. La oportunidad del planteamiento del secretario general de CiU fue criticada por Felip Puig (CDC), a quien replicó Antoni Castellà (UDC). Felip Puig, vicesecretario de CDC y portavoz de CiU en el Parlament, consideró que ahora no es el momento de hablar de la entrada de CiU en el Gobierno porque todavía "queda mucho camino por recorrer" y antes "hemos de ganar las elecciones, ser fuertes en Catalunya, ser necesarios en Madrid y ver si hay coincidencias". "Ya se verá en su momento", sentenció el dirigente de CDC, que no rechazó el planteamiento, pero que concluyó que "ahora, más allá de declaraciones, previsiones y pronósticos de futuro y de mirar la bola de cristal, lo que hay que hacer es gestionar bien el día a día" y aclarar con el PSOE conceptos que continúan en el aire como, entre otros, la amenaza de modificar la ley electoral para disminuir el peso de los nacionalismos o el desarrollo de la idea de España como Estado plurinacional. La crítica fue replicada por Antoni Castellà, vicepresidente de UDC, que aseguró que Felip Puig "no hace ningún bien a CiU". "En Unió ya estamos acostumbrados a que tenga estas salidas de tono cuando Duran tiene protagonismo", lamentó el dirigente de UDC, que recordó que "cuando Duran hace su reflexión sobre la gobernabilidad del Estado, está formulando una propuesta asumida por CiU", y que "hace pocos días Artur Mas expuso esta misma reflexión", lo que hace que "aún se entiendan menos las declaraciones de Felip Puig, ya que en aquel momento no dijo nada". "Son las cosas de Felip", concluyó Antoni Castellà parafraseando a Jordi Pujol, que para referirse a alguna de las propuestas atrevidas de quien fue secretario general de CDC, Pere Esteve, acuñó en su día la frase: "Això són coses d´en Pere". Felip Puig, además, también negó que CDC hubiera aprovechado el acoso judicial a UDC por los casos Pallerols y Turisme para desbancar a Josep Antoni Duran Lleida como candidato a suceder a Jordi Pujol, tal como ayer mismo denunció el propio secretario general de CiU en declaraciones a TV3. "Todas las fuerzas políticas sin excepción estuvieron jugando con este tema, CDC también", aseveró el líder de UDC, a lo que el dirigente de CDC replicó que "siempre hemos intentado que los errores de gestión se superasen" y atribuyó la acusación a "una nueva sensibilidad que ha aflorado en Duran con la primavera". El resto de los partidos censuró, por su parte, las "prisas" de Duran Lleida por ser ministro, excepto el PSC, que, aun admitiendo que no es el momento de hacer factible su "deseo", no dudó en darle crédito, a través de José Zaragoza, frente a las críticas de Felip Puig.
www.lavanguardia.es
La idea expuesta por Josep Antoni Duran Lleida de que había llegado el momento de que el catalanismo estuviese en el Gobierno fue criticada por Felip Puig, que cuestionó la oportunidad de plantearla. Ello abrió una disputa entre CDC y UDC.
Duran acusa a CDC de haber aprovechado el acoso judicial a UDC para desbancarle de la sucesión de Pujol
JOSEP GISBERT - 05/04/2006BARCELONACDC y UDC se enfrentaron ayer públicamente por la referencia de Josep Antoni Duran Lleida en su conferencia del lunes a que, tras la aprobación del nuevo Estatut, había llegado el momento de que el catalanismo entrase en el Gobierno. La oportunidad del planteamiento del secretario general de CiU fue criticada por Felip Puig (CDC), a quien replicó Antoni Castellà (UDC). Felip Puig, vicesecretario de CDC y portavoz de CiU en el Parlament, consideró que ahora no es el momento de hablar de la entrada de CiU en el Gobierno porque todavía "queda mucho camino por recorrer" y antes "hemos de ganar las elecciones, ser fuertes en Catalunya, ser necesarios en Madrid y ver si hay coincidencias". "Ya se verá en su momento", sentenció el dirigente de CDC, que no rechazó el planteamiento, pero que concluyó que "ahora, más allá de declaraciones, previsiones y pronósticos de futuro y de mirar la bola de cristal, lo que hay que hacer es gestionar bien el día a día" y aclarar con el PSOE conceptos que continúan en el aire como, entre otros, la amenaza de modificar la ley electoral para disminuir el peso de los nacionalismos o el desarrollo de la idea de España como Estado plurinacional. La crítica fue replicada por Antoni Castellà, vicepresidente de UDC, que aseguró que Felip Puig "no hace ningún bien a CiU". "En Unió ya estamos acostumbrados a que tenga estas salidas de tono cuando Duran tiene protagonismo", lamentó el dirigente de UDC, que recordó que "cuando Duran hace su reflexión sobre la gobernabilidad del Estado, está formulando una propuesta asumida por CiU", y que "hace pocos días Artur Mas expuso esta misma reflexión", lo que hace que "aún se entiendan menos las declaraciones de Felip Puig, ya que en aquel momento no dijo nada". "Son las cosas de Felip", concluyó Antoni Castellà parafraseando a Jordi Pujol, que para referirse a alguna de las propuestas atrevidas de quien fue secretario general de CDC, Pere Esteve, acuñó en su día la frase: "Això són coses d´en Pere". Felip Puig, además, también negó que CDC hubiera aprovechado el acoso judicial a UDC por los casos Pallerols y Turisme para desbancar a Josep Antoni Duran Lleida como candidato a suceder a Jordi Pujol, tal como ayer mismo denunció el propio secretario general de CiU en declaraciones a TV3. "Todas las fuerzas políticas sin excepción estuvieron jugando con este tema, CDC también", aseveró el líder de UDC, a lo que el dirigente de CDC replicó que "siempre hemos intentado que los errores de gestión se superasen" y atribuyó la acusación a "una nueva sensibilidad que ha aflorado en Duran con la primavera". El resto de los partidos censuró, por su parte, las "prisas" de Duran Lleida por ser ministro, excepto el PSC, que, aun admitiendo que no es el momento de hacer factible su "deseo", no dudó en darle crédito, a través de José Zaragoza, frente a las críticas de Felip Puig.
www.lavanguardia.es
3.4.06
La CUP reuneix dues-centes persones a la seva calçotada popular
Per Nota de premsa/ CUP 03/04/2006 15:23:55
Més informació
La Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú va organitzar una calçotada popular per anunciar que participarà a les properes eleccions municipals. La calçotada, celebrada el diumenge 2 d’abril, va ser tot un èxit de participació, amb més de 200 tiquets venuts. La CUP va anunciar quins són els seus objectius i principis polítics i va anunciar al convocatòria de l’Assemblea General, el dia 20 de maig.En el transcurs de l’acte polític, Quim Arrufat va explicar què és la CUP i per què no es defineix com un partít polític, sinó com un espai de treball polític unitari, transformador, rupturista i democràtic al pacte de silenci actual. LA CUP creu que la transformació social no serà possible sense una societat civil forta i organitzada. Eduard Pinilla va exposar els motius que han dut la CUP a prendre part dels propers comicis municipals: “no ens sentim representats per cap de les cinc forces polítiques amb representació”, “tampoc podem acceptar pactes de silenci ni que al ple es defensin”, “nosaltres defensarem els nostres objectius polítics independentment de quines forces polítiques li donin suport. Per la seva banda, Marc Ortiz va anunciar la convocatòria de l’Assemblea General de la CUP de Vilanova, on s’aprovarà el calendari del procés participatiu amb el qual es construirà el programa electoral. L’Assemblea haurà de determinar quina és la planificació i les estratègies durant l’any que manca per les eleccions, així com determinar com han de ser els vincles entre la CUP i les moviments socials. També va haver-hi la intervenció d’un representant de la CUP de Vilafranca i l’acte es va cloure amb un recital del cantautor Cesk Freixas.Des del passat diumenge ja està en funcionament el web de la CUP. L’adreça és www.cupvilanova.org
www.vilanovadigital.com
Per Nota de premsa/ CUP 03/04/2006 15:23:55
Més informació
La Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú va organitzar una calçotada popular per anunciar que participarà a les properes eleccions municipals. La calçotada, celebrada el diumenge 2 d’abril, va ser tot un èxit de participació, amb més de 200 tiquets venuts. La CUP va anunciar quins són els seus objectius i principis polítics i va anunciar al convocatòria de l’Assemblea General, el dia 20 de maig.En el transcurs de l’acte polític, Quim Arrufat va explicar què és la CUP i per què no es defineix com un partít polític, sinó com un espai de treball polític unitari, transformador, rupturista i democràtic al pacte de silenci actual. LA CUP creu que la transformació social no serà possible sense una societat civil forta i organitzada. Eduard Pinilla va exposar els motius que han dut la CUP a prendre part dels propers comicis municipals: “no ens sentim representats per cap de les cinc forces polítiques amb representació”, “tampoc podem acceptar pactes de silenci ni que al ple es defensin”, “nosaltres defensarem els nostres objectius polítics independentment de quines forces polítiques li donin suport. Per la seva banda, Marc Ortiz va anunciar la convocatòria de l’Assemblea General de la CUP de Vilanova, on s’aprovarà el calendari del procés participatiu amb el qual es construirà el programa electoral. L’Assemblea haurà de determinar quina és la planificació i les estratègies durant l’any que manca per les eleccions, així com determinar com han de ser els vincles entre la CUP i les moviments socials. També va haver-hi la intervenció d’un representant de la CUP de Vilafranca i l’acte es va cloure amb un recital del cantautor Cesk Freixas.Des del passat diumenge ja està en funcionament el web de la CUP. L’adreça és www.cupvilanova.org
www.vilanovadigital.com
Los neumáticos no podrán tirarse a vertederos a partir de julio de 2006
01-01-2006
El Consejo de Ministros ha aprobado un Real Decreto sobre gestión de neumáticos fuera de uso para proteger el medio ambiente. A partir de julio de 2006 quedará prohibida la eliminación de este residuo mediante el depósito en vertederos.
Fuente: EUROPA PRESS
En rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros, la vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, explicó que en el Real Decreto se establece la responsabilidad del productor y le obliga a elaborar planes de fabricación que prolonguen la vida útil de los neumáticos, faciliten su reutilización y el reciclado final de su uso .
Con ello, se garantiza la prevención y la correcta gestión ambiental de un residuo de enorme significación social, del cual se generan más de 300.000 toneladas al año, y se hace efectivo el principio de responsabilidad del productor. Los productores quedarán obligados a hacerse cargo de la gestión de los residuos derivados de sus productos y garantizar su recogida , ha anunciado De la Vega.
Aunque se trata de un residuo no peligroso, sus particulares características de no degradabilidad en la naturaleza o su alta capacidad calorífica, que dificulta su extinción en caso de incendios, entre otras, constituyen factores que aconsejan la adopción de una norma que los regule.
En 1999 la Unión Europea adoptó una directiva en la que prohibía la eliminación por depósito en vertedero de los neumáticos enteros a partir de 2003 y de los neumáticos troceados a partir de 2006. Esta Directiva se transpuso al derecho interno español a través de un Real Decreto de 27 de diciembre de 2001.
En el año 2001, y en aplicación de la Ley de Residuos de 1998, se aprobó el Plan Nacional de Neumáticos Fuera de Uso 2001-2006, en el que se preveía la elaboración y aprobación de un esquema económico para asegurar la correcta gestión ambiental de estos neumáticos.
El Real Decreto aprobado ahora culmina este proceso tendente a optimizar la gestión de los neumáticos fuera de uso, estimulando las medidas de prevención (alargamiento de su vida útil, recauchutado), promoviendo su reciclaje e incorporando al ordenamiento interno español el principio de responsabilidad del productor, uno de los más relevantes en la estrategia comunitaria sobre residuos.
www.ecodes.org
01-01-2006
El Consejo de Ministros ha aprobado un Real Decreto sobre gestión de neumáticos fuera de uso para proteger el medio ambiente. A partir de julio de 2006 quedará prohibida la eliminación de este residuo mediante el depósito en vertederos.
Fuente: EUROPA PRESS
En rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros, la vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, explicó que en el Real Decreto se establece la responsabilidad del productor y le obliga a elaborar planes de fabricación que prolonguen la vida útil de los neumáticos, faciliten su reutilización y el reciclado final de su uso .
Con ello, se garantiza la prevención y la correcta gestión ambiental de un residuo de enorme significación social, del cual se generan más de 300.000 toneladas al año, y se hace efectivo el principio de responsabilidad del productor. Los productores quedarán obligados a hacerse cargo de la gestión de los residuos derivados de sus productos y garantizar su recogida , ha anunciado De la Vega.
Aunque se trata de un residuo no peligroso, sus particulares características de no degradabilidad en la naturaleza o su alta capacidad calorífica, que dificulta su extinción en caso de incendios, entre otras, constituyen factores que aconsejan la adopción de una norma que los regule.
En 1999 la Unión Europea adoptó una directiva en la que prohibía la eliminación por depósito en vertedero de los neumáticos enteros a partir de 2003 y de los neumáticos troceados a partir de 2006. Esta Directiva se transpuso al derecho interno español a través de un Real Decreto de 27 de diciembre de 2001.
En el año 2001, y en aplicación de la Ley de Residuos de 1998, se aprobó el Plan Nacional de Neumáticos Fuera de Uso 2001-2006, en el que se preveía la elaboración y aprobación de un esquema económico para asegurar la correcta gestión ambiental de estos neumáticos.
El Real Decreto aprobado ahora culmina este proceso tendente a optimizar la gestión de los neumáticos fuera de uso, estimulando las medidas de prevención (alargamiento de su vida útil, recauchutado), promoviendo su reciclaje e incorporando al ordenamiento interno español el principio de responsabilidad del productor, uno de los más relevantes en la estrategia comunitaria sobre residuos.
www.ecodes.org
2.4.06
Existeix a Catalunya una Marbella?
Passa-ho!
Iu Forn
Corrupció a Marbella? Potser sí que n'hi havia una miqueta, però no tanta com sembla. Ja veurà. Diu que de 27 regidors que té l'ajuntament, 17 estan imputats en causes judicials. Molt bé, però per què ningú diu que hi ha ni més ni menys que 10 regidors que no estan imputats en cap causa? Quina mania a destacar només la part negativa de les coses. I només per fer mal...
Diu que l'alcaldessa volia fer unes reformes a l'habitació del nen i al final va gastar-se un milió d'euros en obres, incloses banyeres de 6.000 euros. Però a veure, qui no ha començat canviant el sofà i ha acabat construint-se un heliport al menjador? Et vas engrescant i una cosa porta l'altra...
Diu que a casa de la primera tinent d'alcalde, la sociata aquella que era l'assot d'un Gil, que li deia la Rubia, hi han trobat una bossa amb 60 milions de pessetes. ¿Ningú ha pensat que potser eren per pagar les despeses de comunitat?
Diu que al ple hi ha 8 formacions polítiques, quatre de les quals són grups mixtos fruit de les escissions provocades pels suborns. No, home (i dona), no. Això és pluralitat democràtica.
Diu que el responsable d'urbanisme tenia un elefant dissecat a casa. Bé, i jo pregunto: qui no té un elefant dissecat a casa?
Diu que a casa dels inculpats han aparegut sis quadres de Miró. Des de quan és delicte apreciar l'art?
Però si vol també li explico el cas d'aquell treballador d'una fàbrica que al cap de poc temps de ser elegit alcalde d'un petit poblet de la costa catalana ja tenia un Audi últim model a la porta de l'ajuntament. O que davant de casa estan construint un habitatge que té ben visible el dibuix de la famosa roda de carro, que no és altra cosa que el salconduit per evitar que la màfia et robi tota la maquinària de l'obra.
¿Potser la diferència entre els uns i els altres és que a Marbella han estat massa descarats?
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
Corrupció a Marbella? Potser sí que n'hi havia una miqueta, però no tanta com sembla. Ja veurà. Diu que de 27 regidors que té l'ajuntament, 17 estan imputats en causes judicials. Molt bé, però per què ningú diu que hi ha ni més ni menys que 10 regidors que no estan imputats en cap causa? Quina mania a destacar només la part negativa de les coses. I només per fer mal...
Diu que l'alcaldessa volia fer unes reformes a l'habitació del nen i al final va gastar-se un milió d'euros en obres, incloses banyeres de 6.000 euros. Però a veure, qui no ha començat canviant el sofà i ha acabat construint-se un heliport al menjador? Et vas engrescant i una cosa porta l'altra...
Diu que a casa de la primera tinent d'alcalde, la sociata aquella que era l'assot d'un Gil, que li deia la Rubia, hi han trobat una bossa amb 60 milions de pessetes. ¿Ningú ha pensat que potser eren per pagar les despeses de comunitat?
Diu que al ple hi ha 8 formacions polítiques, quatre de les quals són grups mixtos fruit de les escissions provocades pels suborns. No, home (i dona), no. Això és pluralitat democràtica.
Diu que el responsable d'urbanisme tenia un elefant dissecat a casa. Bé, i jo pregunto: qui no té un elefant dissecat a casa?
Diu que a casa dels inculpats han aparegut sis quadres de Miró. Des de quan és delicte apreciar l'art?
Però si vol també li explico el cas d'aquell treballador d'una fàbrica que al cap de poc temps de ser elegit alcalde d'un petit poblet de la costa catalana ja tenia un Audi últim model a la porta de l'ajuntament. O que davant de casa estan construint un habitatge que té ben visible el dibuix de la famosa roda de carro, que no és altra cosa que el salconduit per evitar que la màfia et robi tota la maquinària de l'obra.
¿Potser la diferència entre els uns i els altres és que a Marbella han estat massa descarats?
www.avui.cat
31.3.06
I en Duran va agafar el seu fusell
Passa-ho!
Iu Forn
Aquest (breu) procés de reforma de l'Estatut que estem patint va proporcionar-nos ahir el dia històric que en fa 3.195 de la llista de dies històrics. Si no m'he descomptat, ara ja només ens en queden 1.084. O sigui que ànim, companyes i companys, que ja li tenim el peu al coll.
El dia històric d'ahir consistia en un tràmit més previsible que una pel·lícula de la Segona Guerra Mundial en què en Johnny, un noiet d'un poble d'Arkansas, ensenya la foto de la seva mare que es diu Molly i diu que l'estima molt. Oi que tots tenim clar que el primer tret que aparegui en pantalla anirà a parar a l'estómac del tal Johnny? I oi que tenim clar que, mentre agonitza en braços del noi de la pel·lícula, en Johnny li dirà: "Té, és la meva placa, porta-l'hi a la meva mare"? Bé, doncs ahir al Congrés abans de començar ja estava tot dat i beneït.
Ara bé, hi va haver un parell de detalls importants, no per a la reforma estatutària, sinó per al futur del PP com a partit de govern. Els dos van tenir com a protagonista Josep Antoni Duran i Lleida. L'un va produir-se al programa Minoria absoluta de RAC1. En Queco Novell, fent veu de Rajoy, li va dir (més o menys): "Escolta, si guanyem les eleccions pactareu amb nosaltres, oi?" A pesar del to de conya del programa, en Duran va ser fulminant en la forma i en el contingut: "Impossible". Poca estona després, ja a la tribuna del Congrés, va ser insultat des del bancs populars. La seva reacció va ser aturar el discurs i, amb un to crispat que costa molt de veure-li en públic, demanar respecte. A l'hemicicle es va sentir "catacrac". Era el trencament definitiu de qualsevol possibilitat d'entesa CiU-PP (Preu Polític).
Plutó és la vall del Jerte en plena primavera comparat amb el paisatge que es trobaran els hereus del postaznarisme quan mirin al seu voltant i busquin algú amb qui entendre's.
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
Aquest (breu) procés de reforma de l'Estatut que estem patint va proporcionar-nos ahir el dia històric que en fa 3.195 de la llista de dies històrics. Si no m'he descomptat, ara ja només ens en queden 1.084. O sigui que ànim, companyes i companys, que ja li tenim el peu al coll.
El dia històric d'ahir consistia en un tràmit més previsible que una pel·lícula de la Segona Guerra Mundial en què en Johnny, un noiet d'un poble d'Arkansas, ensenya la foto de la seva mare que es diu Molly i diu que l'estima molt. Oi que tots tenim clar que el primer tret que aparegui en pantalla anirà a parar a l'estómac del tal Johnny? I oi que tenim clar que, mentre agonitza en braços del noi de la pel·lícula, en Johnny li dirà: "Té, és la meva placa, porta-l'hi a la meva mare"? Bé, doncs ahir al Congrés abans de començar ja estava tot dat i beneït.
Ara bé, hi va haver un parell de detalls importants, no per a la reforma estatutària, sinó per al futur del PP com a partit de govern. Els dos van tenir com a protagonista Josep Antoni Duran i Lleida. L'un va produir-se al programa Minoria absoluta de RAC1. En Queco Novell, fent veu de Rajoy, li va dir (més o menys): "Escolta, si guanyem les eleccions pactareu amb nosaltres, oi?" A pesar del to de conya del programa, en Duran va ser fulminant en la forma i en el contingut: "Impossible". Poca estona després, ja a la tribuna del Congrés, va ser insultat des del bancs populars. La seva reacció va ser aturar el discurs i, amb un to crispat que costa molt de veure-li en públic, demanar respecte. A l'hemicicle es va sentir "catacrac". Era el trencament definitiu de qualsevol possibilitat d'entesa CiU-PP (Preu Polític).
Plutó és la vall del Jerte en plena primavera comparat amb el paisatge que es trobaran els hereus del postaznarisme quan mirin al seu voltant i busquin algú amb qui entendre's.
www.avui.cat
La banqueta popular insulta Duran i li crida "gilipollas" .
La banqueta popular ha insultat, titllant de “gilipollas”, al portaveu de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, en el seu torn de rèplica d'aquest migdia al Congrés. L'oficina parlamentària de la federació està revisant el vídeo de la sessió prèvia a la votació de l’Estatut per identificar-ne l'autor. Acabat el debat i abans de les votacions, el president del Congrés, Manuel Marín, ha informat a Duran Lleida que les actes taquigràfiques havien recollit l'improperi i ha anunciat que seria esborrat del diari de sessions. Quan s’ha produït l'incident, Duran ha interromput el seu torn de rèplica. El portaveu de CIU ha demanat empara al president del Congrés que ha dit que no havia advertit qui havia estat. “Y si no he visto nada, no puedo recriminar a nadie", ha sentenciat.
www.eldebat.com
La banqueta popular ha insultat, titllant de “gilipollas”, al portaveu de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, en el seu torn de rèplica d'aquest migdia al Congrés. L'oficina parlamentària de la federació està revisant el vídeo de la sessió prèvia a la votació de l’Estatut per identificar-ne l'autor. Acabat el debat i abans de les votacions, el president del Congrés, Manuel Marín, ha informat a Duran Lleida que les actes taquigràfiques havien recollit l'improperi i ha anunciat que seria esborrat del diari de sessions. Quan s’ha produït l'incident, Duran ha interromput el seu torn de rèplica. El portaveu de CIU ha demanat empara al president del Congrés que ha dit que no havia advertit qui havia estat. “Y si no he visto nada, no puedo recriminar a nadie", ha sentenciat.
www.eldebat.com
Quatre entitats veïnals de Cubelles aproven una nova junta de la federació presidida per Enric Delgado. MÍRIAM DE LAMO. Cubelles
Quatre de les sis entitats veïnals que integren la Federació d’Associacions de Veïns de Cubelles van aprovar dimecres una nova junta en què Enric Delgado substitueix Fernando Álvarez com a president. Els representants de les quatre associacions asseguren que l’assemblea va ser «definitiva», i que el procés de destitució d’Álvarez no es farà enrere. Les entitats que han aprovat el relleu del president són Mas Trader II, la Mota de Sant Pere, Ricreu i Corral del Tort. Les quatre associacions acusen Álvarez d’haver «polititzat la federació», i de prioritzar «els interessos personals» al davant dels de les associacions de veïns de Cubelles.
La nova junta té com a president el màxim responsable de l’associació de Mas Trader II, Enric Delgado; Andrés Núñez, president de l’associació de veïns de la urbanització Ricreu, actuarà com a vicepresident; i responsables de les associacions Corral d’en Tort i la Mota de Sant Pere s’encarregaran de la secretaria i dels comptes de la federació, segons el que van aprovar en assemblea. El secretari de l’associació de Ricreu, Vicente Castilla, assegura que amb la nova junta «se solucionen definitivament els problemes» derivats de l’enfrontament entre les entitats i el seu president.
Fernando Álvarez invalida les accions dutes a terme per les quatre entitats que demanen la seva renúncia, i assegura que les associacions han arribat a «enviar actes falses» a la Generalitat de Catalunya. «Jo marxaré al juny o, fins i tot, potser més aviat; no entenc per què fan això», destaca.
El responsable de la federació assegura que ha expedientat els responsables de les entitats per haver «mentit», i sosté que la federació «no pot quedar a les mans» d’Enric Delgado; segons Álvarez, el que s’ha proclamat com a nou president ocupa la presidència de l’associació de veïns Mas Trader II d’una manera irregular, i no pot representar els veïns.
www.vilaweb.cat
Quatre de les sis entitats veïnals que integren la Federació d’Associacions de Veïns de Cubelles van aprovar dimecres una nova junta en què Enric Delgado substitueix Fernando Álvarez com a president. Els representants de les quatre associacions asseguren que l’assemblea va ser «definitiva», i que el procés de destitució d’Álvarez no es farà enrere. Les entitats que han aprovat el relleu del president són Mas Trader II, la Mota de Sant Pere, Ricreu i Corral del Tort. Les quatre associacions acusen Álvarez d’haver «polititzat la federació», i de prioritzar «els interessos personals» al davant dels de les associacions de veïns de Cubelles.
La nova junta té com a president el màxim responsable de l’associació de Mas Trader II, Enric Delgado; Andrés Núñez, president de l’associació de veïns de la urbanització Ricreu, actuarà com a vicepresident; i responsables de les associacions Corral d’en Tort i la Mota de Sant Pere s’encarregaran de la secretaria i dels comptes de la federació, segons el que van aprovar en assemblea. El secretari de l’associació de Ricreu, Vicente Castilla, assegura que amb la nova junta «se solucionen definitivament els problemes» derivats de l’enfrontament entre les entitats i el seu president.
Fernando Álvarez invalida les accions dutes a terme per les quatre entitats que demanen la seva renúncia, i assegura que les associacions han arribat a «enviar actes falses» a la Generalitat de Catalunya. «Jo marxaré al juny o, fins i tot, potser més aviat; no entenc per què fan això», destaca.
El responsable de la federació assegura que ha expedientat els responsables de les entitats per haver «mentit», i sosté que la federació «no pot quedar a les mans» d’Enric Delgado; segons Álvarez, el que s’ha proclamat com a nou president ocupa la presidència de l’associació de veïns Mas Trader II d’una manera irregular, i no pot representar els veïns.
www.vilaweb.cat
CiU demanarà al ple de Vilanova la reprovació de l'Incasol pel cas de la MilleraL'oposició creu que el govern va autoritza els compromisos que va prendre l'Incasol amb els propietaris
Per VD 30/03/2006 22:42:50
El grup municipal de Convergència i Unió demanarà dilluns durant el ple la reprovació de l’Institut Català del Sòl "per haver-se atribuït competències que corresponen exclusivament a la corporació vilanovina". CiU fa referència en la seva moció a les negociacions que va fer l'Incasol a la Millera i a les afirmacions que fan les escriptures públiques
Segons CiU, "el principi d’autonomia municipal és capital pel funcionament de les institucions en el marc de les seves competències" i "l’Ordenació Urbanística és una competència reservada exclusivament als ajuntaments per la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya que en el cas de modificacions del planejament existent estableix un quòrum especial per a les seves tramitacions". Però segons el principal grup de l'oposició a Vilanova això no s'ha complert en el procès de traslladar l'edificabilitat a la Millera: "Sorprèn que pel mes de novembre passat l’Institut Català del Sòl formalitzés escriptures públiques de compravenda del 50% dels terrenys de La Millera amb compromisos que afecten directament l’autonomia i les competències municipals. Si les escriptures porten dates de novembre és fàcil deduir que les negociacions amb els propietaris es produïen uns mesos abans sense que en cap comissió ni organisme de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú s’hagués plantejat la qüestió ni molt menys s’hagués aprovat cap resolució administrativa que autoritzés l’INCASOL als compromisos que prenia".Però per Convergència i Unió "un organisme com l’INCASOL no signa aquest tipus de documentació si no té algun vist i plau des del propi Ajuntament, encara que oficialment se'ns va contestar en seu municipal que es seguia negociant". CiU exposarà durant el ple que "el consentiment municipal deu estar tan assegurat que l’Institut Català del Sòl pagarà 6.300.000 euros (1.500 milions de pessetes) per l’adquisició del 50% dels terrenys agrícoles de la Millera que la pròpia Generalitat recomana preservar en el seu Pla Director Costaner que encara no té un any de vigència".Segons ha exposat CiU, una de les clàusules de les escriptures fa constar que "l’Institut Català del Sòl en el termini de dos anys des de la data de la formalització de la present compravenda durà a tràmit una modificació puntual del Pla General en virtut de la qual els esmentats terrenys esdevinguin urbanitzables, amb uns drets edificatius de 0,6 metres quadrats de sostres per metres quadrats de sòl brut, entenent que s’operarà posteriorment la reducció corresponent al 10% de cessió obligatòria a l’Administració actuant.” Però CiU lamenta que la documentació no especifiqui quina serà l'administració actuant i, per tant, beneficiaria de la urbanització.El ple de dilluns vinent, que centrarà bona part del debat en el procès de la platja Llarga, també demanarà a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a patició de CiU que "es comprometi en futures actuacions a informar a tots el grups i a la ciutadania en general de tot allò que afecti als canvis d’ordenació urbanística abans que es puguin prendre compromisos oficials".
www.vilanovadigital.com
Per VD 30/03/2006 22:42:50
El grup municipal de Convergència i Unió demanarà dilluns durant el ple la reprovació de l’Institut Català del Sòl "per haver-se atribuït competències que corresponen exclusivament a la corporació vilanovina". CiU fa referència en la seva moció a les negociacions que va fer l'Incasol a la Millera i a les afirmacions que fan les escriptures públiques
Segons CiU, "el principi d’autonomia municipal és capital pel funcionament de les institucions en el marc de les seves competències" i "l’Ordenació Urbanística és una competència reservada exclusivament als ajuntaments per la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya que en el cas de modificacions del planejament existent estableix un quòrum especial per a les seves tramitacions". Però segons el principal grup de l'oposició a Vilanova això no s'ha complert en el procès de traslladar l'edificabilitat a la Millera: "Sorprèn que pel mes de novembre passat l’Institut Català del Sòl formalitzés escriptures públiques de compravenda del 50% dels terrenys de La Millera amb compromisos que afecten directament l’autonomia i les competències municipals. Si les escriptures porten dates de novembre és fàcil deduir que les negociacions amb els propietaris es produïen uns mesos abans sense que en cap comissió ni organisme de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú s’hagués plantejat la qüestió ni molt menys s’hagués aprovat cap resolució administrativa que autoritzés l’INCASOL als compromisos que prenia".Però per Convergència i Unió "un organisme com l’INCASOL no signa aquest tipus de documentació si no té algun vist i plau des del propi Ajuntament, encara que oficialment se'ns va contestar en seu municipal que es seguia negociant". CiU exposarà durant el ple que "el consentiment municipal deu estar tan assegurat que l’Institut Català del Sòl pagarà 6.300.000 euros (1.500 milions de pessetes) per l’adquisició del 50% dels terrenys agrícoles de la Millera que la pròpia Generalitat recomana preservar en el seu Pla Director Costaner que encara no té un any de vigència".Segons ha exposat CiU, una de les clàusules de les escriptures fa constar que "l’Institut Català del Sòl en el termini de dos anys des de la data de la formalització de la present compravenda durà a tràmit una modificació puntual del Pla General en virtut de la qual els esmentats terrenys esdevinguin urbanitzables, amb uns drets edificatius de 0,6 metres quadrats de sostres per metres quadrats de sòl brut, entenent que s’operarà posteriorment la reducció corresponent al 10% de cessió obligatòria a l’Administració actuant.” Però CiU lamenta que la documentació no especifiqui quina serà l'administració actuant i, per tant, beneficiaria de la urbanització.El ple de dilluns vinent, que centrarà bona part del debat en el procès de la platja Llarga, també demanarà a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a patició de CiU que "es comprometi en futures actuacions a informar a tots el grups i a la ciutadania en general de tot allò que afecti als canvis d’ordenació urbanística abans que es puguin prendre compromisos oficials".
www.vilanovadigital.com
Dijous 30 Març 2006 - CUBELLES
Multitudinari adéu a l'exalcalde Isidre Piñol
L’església Santa Maria de Cubelles es va omplir de gom a gom dissabte passat per donar un emotiu comiat a l’exalcalde Isidre Piñol. A la cerimònia va ser present bona part de la societat cubellenca en general, però també una nodrida representació de polítics locals i de tota la comarca del Garraf. Entre aquests destaca la presència del president del Consell Comarcal del Garraf i alcalde de Sant Pere de Ribes, Josep Antoni Blanco, o de l’alcalde de Canyelles, Xavier Robert. Precisament, Piñol va ser vicepresident del Consell Comarcal quan Robert presidia aquesta entitat. El funeral el va oficiar mossèn Joaquim Lluís, que va recordar la seva època de dedicació al municipi de Cubelles, que va durar 16 anys, dels quals deu ho va fer com a alcalde de la vila. És per això que la bandera de Cubelles i el bastó d’alcalde van romandre al llarg de tota la cerimònia religiosa sobre el fèretre d’Isidre Piñol, la persona que més temps ha estat a l’Alcaldia del municipi durant l’etapa democràtica. L’alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, va intervenir en la cerimònia, d’acord amb la família, per dedicar-li unes emotives paraules d’elogi i de record per a qui va ser una de les figures polítiques més importants de la transició democràtica a Cubelles.
www.diaridevilanova.com
Multitudinari adéu a l'exalcalde Isidre Piñol
L’església Santa Maria de Cubelles es va omplir de gom a gom dissabte passat per donar un emotiu comiat a l’exalcalde Isidre Piñol. A la cerimònia va ser present bona part de la societat cubellenca en general, però també una nodrida representació de polítics locals i de tota la comarca del Garraf. Entre aquests destaca la presència del president del Consell Comarcal del Garraf i alcalde de Sant Pere de Ribes, Josep Antoni Blanco, o de l’alcalde de Canyelles, Xavier Robert. Precisament, Piñol va ser vicepresident del Consell Comarcal quan Robert presidia aquesta entitat. El funeral el va oficiar mossèn Joaquim Lluís, que va recordar la seva època de dedicació al municipi de Cubelles, que va durar 16 anys, dels quals deu ho va fer com a alcalde de la vila. És per això que la bandera de Cubelles i el bastó d’alcalde van romandre al llarg de tota la cerimònia religiosa sobre el fèretre d’Isidre Piñol, la persona que més temps ha estat a l’Alcaldia del municipi durant l’etapa democràtica. L’alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, va intervenir en la cerimònia, d’acord amb la família, per dedicar-li unes emotives paraules d’elogi i de record per a qui va ser una de les figures polítiques més importants de la transició democràtica a Cubelles.
www.diaridevilanova.com
30.3.06
DIJOUS, 30/03/2006 - 06:00h
El Congrés espanyol aprova el nou estatut d'autonomia de Catalunya
Socialistes, ICV i EU, CiU, PNB, BNG i CC hi voten a favor; EA, ERC i PP hi voten en contra; i Nafarroa Bai i la Xunta Aragonesista s'abstenen · 189 vots a favor, 154 vots en contra i 2 abstencions
El Congrés espanyol ha aprovat el dictamen de la comissió constitucional del Congrés sobre l'estatut espanyol amb els vots a favor dels socialistes, Iniciativa i Esquerra Unida, Convergència i Unió, el Partit Nacionalista Basc, el Bloc Nacionalista Gallec i Coalició Canària. Eusko Alkartasuna i Esquerra Republicana hi han votat en contra, com el PP, encara que per motius diferents, mentre que Nafarroa Bai i la Xunta Aragonesista s'han abstingut.
En total, hi han votat a favor cent vuitanta-nou diputats, cent cinquanta-quatre ho han fet en contra i dos s'han abstingut. El secretari general dels republicans, Joan Puigcercós, diu que aquest estatut no preveu els instruments necessaris per a encarar els reptes de futur i que el projecte s'aprovarà avui en fals. En aquest sentit, convida el PSOE a millorar-lo en la tramitació al Senat, perquè diu que 'encara hi som a temps'.
En canvi, el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha dit que la seva formació desitjava aquell estatut, però que aquest és molt millor que el de Sau i que garanteix més autogovern, autosuficiència financera i millors competències per al Principat. PSOE i PP han escenificat les desavinences respecte del nou estatut en el ple que avui aprovarà el dictament del text. El president del PP, Mariano Rajoy, l'ha criticat, perquè considera que la presència del concepte 'nació' al preàmbul amenaça la unitat de l'estat espanyol i n'ha responsabilitzat Zapatero. En canvi, la vice-presidenta de l'executiu, María Teresa Fernández de la Vega, ha defensat que el nou estatut encaixa plenament en la constitució espanyola. De la seva banda, el portaveu d'Iniciativa, Joan Herrera, ha defensat el projecte perquè considera que és el millor estatut de la història del Principat i ha dit que el PP 's'haurà d'empassar totes les mentides que ha dit quan un govern autonòmic del PP s'apunti a aquest estatut'.
www.vilaweb.cat
El Congrés espanyol aprova el nou estatut d'autonomia de Catalunya
Socialistes, ICV i EU, CiU, PNB, BNG i CC hi voten a favor; EA, ERC i PP hi voten en contra; i Nafarroa Bai i la Xunta Aragonesista s'abstenen · 189 vots a favor, 154 vots en contra i 2 abstencions
El Congrés espanyol ha aprovat el dictamen de la comissió constitucional del Congrés sobre l'estatut espanyol amb els vots a favor dels socialistes, Iniciativa i Esquerra Unida, Convergència i Unió, el Partit Nacionalista Basc, el Bloc Nacionalista Gallec i Coalició Canària. Eusko Alkartasuna i Esquerra Republicana hi han votat en contra, com el PP, encara que per motius diferents, mentre que Nafarroa Bai i la Xunta Aragonesista s'han abstingut.
En total, hi han votat a favor cent vuitanta-nou diputats, cent cinquanta-quatre ho han fet en contra i dos s'han abstingut. El secretari general dels republicans, Joan Puigcercós, diu que aquest estatut no preveu els instruments necessaris per a encarar els reptes de futur i que el projecte s'aprovarà avui en fals. En aquest sentit, convida el PSOE a millorar-lo en la tramitació al Senat, perquè diu que 'encara hi som a temps'.
En canvi, el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha dit que la seva formació desitjava aquell estatut, però que aquest és molt millor que el de Sau i que garanteix més autogovern, autosuficiència financera i millors competències per al Principat. PSOE i PP han escenificat les desavinences respecte del nou estatut en el ple que avui aprovarà el dictament del text. El president del PP, Mariano Rajoy, l'ha criticat, perquè considera que la presència del concepte 'nació' al preàmbul amenaça la unitat de l'estat espanyol i n'ha responsabilitzat Zapatero. En canvi, la vice-presidenta de l'executiu, María Teresa Fernández de la Vega, ha defensat que el nou estatut encaixa plenament en la constitució espanyola. De la seva banda, el portaveu d'Iniciativa, Joan Herrera, ha defensat el projecte perquè considera que és el millor estatut de la història del Principat i ha dit que el PP 's'haurà d'empassar totes les mentides que ha dit quan un govern autonòmic del PP s'apunti a aquest estatut'.
www.vilaweb.cat
El Pleno del Congreso aprueba la reforma del Estatut con los votos en contra de PP, ERC y EA.
Maragall asegura que "Catalunya se pone al día como nación" y Zapatero reconoce que se han cumplido "con creces" sus expectativas.
Madrid. (Agencias).- El Pleno del Congreso aprobó hoy el proyecto de reforma del Estatut de Catalunya con 189 votos a favor, los de PSOE, CIU, PNV, IU/ICV, CC-NC y BNG, 154 en contra (PP, ERC y EA) y dos abstenciones (Chunta Aragonesista y Nafarroa Bai). El texto estatutario, en el que la Comisión Constitucional y la delegación del Parlament han introducido numerosas modificaciones, ha obtenido el respaldo del 54,8% de los diputados presentes en la votación (345 de los 350 que forman la Cámara Baja). El proyecto original fue aprobado en septiembre de 2005 por el Parlamento de Catalunya con el 88,8% de los votos (120 a favor frente a 15 en contra). Tras la votación de hoy en el Congreso y antes de su aprobación definitiva por las Cortes el texto debe ser refrendado por el Senado. La votación se llevó a cabo, a petición del PP, de forma "pública y por llamamiento", de modo que los secretarios de la Mesa fueron nombrando uno a uno a los 350 parlamentarios, que se pusieron en pie para expresar de viva voz el sentido de su voto (sí, no o abstención). El procedimiento se prolongó durante más de 30 minutos, en los que las votaciones de los diputados más destacados, en especial de PP y PSOE, fueron acogidas con aplausos desde las filas propias y con exclamaciones y comentarios desde las contrarias. Estas expresiones, tanto a favor como en contra, fueron especialmente intensas cuando se nombró al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, al ministro de Industria y primer secretario del PSC, José Montilla, al presidente de la Comisión Constitucional, Alfonso Guerra, y al propio presidente de la Cámara, Manuel Marín. En la votación participaron once miembros del Gobierno, todos menos José Bono, María Jesús San Segundo, Elena Salgado, Elena Espinosa, María Antonia Trujillo y Pedro Solbes, que no tienen la condición de diputados. Los diputados que no asistieron a la votación fueron los populares Isidro Fernández Rozada, Julia García-Valdecasas (ambos por enfermedad) y Ángeles Muñoz Uriol que tuvo que desplazarse a Marbella, además del socialista Ángel Martínez Sanjuán y el diputado de CC-NC Luis Mardones Sevilla. Día histórico para MaragallEl presidente de la generalitat, Pasqual Maragall, afirmó hoy que mantiene su "confianza" en que ERC se acabe sumando al consenso estatutario en el trámite del Senado y anunció que en las próximas semanas asumirá su "responsabilidad" para que el proceso de reforma del Estatut culmine positivamente. Al término de la sesión en el Congreso para la aprobación del nuevo Estatut, Maragall destacó que el 30 de marzo de 2006 "pasará a nuestra memoria colectiva como un día de celebración" y aseguró que con el texto aprobado hoy "Catalunya se pone al día como nación" y "todas las incidencias" que ha sufrido el proceso "serán anecdóticas" si finalmente se cierra bien. Maragall, para quien este nuevo Estatut "muy sólido y potente" supone un "salto para toda una generación", citó una larga lista de agradecimientos a todos los protagonistas del proceso de reforma estatutaria, incluido el "esfuerzo" de José Luis Rodríguez Zapatero para que Catalunya se dote de "la ley de autogobierno más ambiciosa de los últimos tres siglos". Mas: "Salto importante"El líder de CiU, Artur Mas, se mostró convencido de que el Estatut abrirá "horizontes de colaboración" entre Catalunya y el resto de España "muy ambiciosos y al mismo tiempo estimulantes". En declaraciones en el patio del Congreso tras la votación del proyecto de reforma, Mas destacó el "salto tan importante" que da Catalunya en materia de autogobierno y que "lo hace con la mano tendida a toda España". Aunque dijo que quizá no se hayan cumplido los objetivos al cien por cien -"lo que en algún momento esperábamos"- valoró el respaldo de Zapatero, que "ha sido decisivo". Zapatero, muy satisfechoEl presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, considera que se han cumplido "con creces" las expectativas que tenía ante la reforma del Estatut. A la salida del hemiciclo tras la votación en la que se ha aprobado esa reforma, el jefe del Ejecutivo ha respondido con un repetido "muy bien" al ser preguntado por los informadores por el resultado del debate.
www.lavanguardia.es
Maragall asegura que "Catalunya se pone al día como nación" y Zapatero reconoce que se han cumplido "con creces" sus expectativas.
Madrid. (Agencias).- El Pleno del Congreso aprobó hoy el proyecto de reforma del Estatut de Catalunya con 189 votos a favor, los de PSOE, CIU, PNV, IU/ICV, CC-NC y BNG, 154 en contra (PP, ERC y EA) y dos abstenciones (Chunta Aragonesista y Nafarroa Bai). El texto estatutario, en el que la Comisión Constitucional y la delegación del Parlament han introducido numerosas modificaciones, ha obtenido el respaldo del 54,8% de los diputados presentes en la votación (345 de los 350 que forman la Cámara Baja). El proyecto original fue aprobado en septiembre de 2005 por el Parlamento de Catalunya con el 88,8% de los votos (120 a favor frente a 15 en contra). Tras la votación de hoy en el Congreso y antes de su aprobación definitiva por las Cortes el texto debe ser refrendado por el Senado. La votación se llevó a cabo, a petición del PP, de forma "pública y por llamamiento", de modo que los secretarios de la Mesa fueron nombrando uno a uno a los 350 parlamentarios, que se pusieron en pie para expresar de viva voz el sentido de su voto (sí, no o abstención). El procedimiento se prolongó durante más de 30 minutos, en los que las votaciones de los diputados más destacados, en especial de PP y PSOE, fueron acogidas con aplausos desde las filas propias y con exclamaciones y comentarios desde las contrarias. Estas expresiones, tanto a favor como en contra, fueron especialmente intensas cuando se nombró al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, al ministro de Industria y primer secretario del PSC, José Montilla, al presidente de la Comisión Constitucional, Alfonso Guerra, y al propio presidente de la Cámara, Manuel Marín. En la votación participaron once miembros del Gobierno, todos menos José Bono, María Jesús San Segundo, Elena Salgado, Elena Espinosa, María Antonia Trujillo y Pedro Solbes, que no tienen la condición de diputados. Los diputados que no asistieron a la votación fueron los populares Isidro Fernández Rozada, Julia García-Valdecasas (ambos por enfermedad) y Ángeles Muñoz Uriol que tuvo que desplazarse a Marbella, además del socialista Ángel Martínez Sanjuán y el diputado de CC-NC Luis Mardones Sevilla. Día histórico para MaragallEl presidente de la generalitat, Pasqual Maragall, afirmó hoy que mantiene su "confianza" en que ERC se acabe sumando al consenso estatutario en el trámite del Senado y anunció que en las próximas semanas asumirá su "responsabilidad" para que el proceso de reforma del Estatut culmine positivamente. Al término de la sesión en el Congreso para la aprobación del nuevo Estatut, Maragall destacó que el 30 de marzo de 2006 "pasará a nuestra memoria colectiva como un día de celebración" y aseguró que con el texto aprobado hoy "Catalunya se pone al día como nación" y "todas las incidencias" que ha sufrido el proceso "serán anecdóticas" si finalmente se cierra bien. Maragall, para quien este nuevo Estatut "muy sólido y potente" supone un "salto para toda una generación", citó una larga lista de agradecimientos a todos los protagonistas del proceso de reforma estatutaria, incluido el "esfuerzo" de José Luis Rodríguez Zapatero para que Catalunya se dote de "la ley de autogobierno más ambiciosa de los últimos tres siglos". Mas: "Salto importante"El líder de CiU, Artur Mas, se mostró convencido de que el Estatut abrirá "horizontes de colaboración" entre Catalunya y el resto de España "muy ambiciosos y al mismo tiempo estimulantes". En declaraciones en el patio del Congreso tras la votación del proyecto de reforma, Mas destacó el "salto tan importante" que da Catalunya en materia de autogobierno y que "lo hace con la mano tendida a toda España". Aunque dijo que quizá no se hayan cumplido los objetivos al cien por cien -"lo que en algún momento esperábamos"- valoró el respaldo de Zapatero, que "ha sido decisivo". Zapatero, muy satisfechoEl presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, considera que se han cumplido "con creces" las expectativas que tenía ante la reforma del Estatut. A la salida del hemiciclo tras la votación en la que se ha aprobado esa reforma, el jefe del Ejecutivo ha respondido con un repetido "muy bien" al ser preguntado por los informadores por el resultado del debate.
www.lavanguardia.es
Polítics i entitats confeccionaran el RPC que s'aprovarà a l'abril. La reunió serà aquest vespre, al centre social
Avui dijous, 30 d'abril està prevista una nova reunió de treball sobre el Reglament de Participació Ciutadana, en la què hi participaran regidors, grups polítics i entitats per posar en comú un document més acurat del RPC i cercar el màxim consens polític ja que es tracta d’una responsabilitat compartida de tots.
D’aquesta reunió ha de sortir el document de RPC (Reglament de Participació Ciutadana) que es preveu aprovar en el ple municipal corresponent al mes d’abril. Ràdio Cubelles Dijous, 30-03-2006 www.cubelles.com
Avui dijous, 30 d'abril està prevista una nova reunió de treball sobre el Reglament de Participació Ciutadana, en la què hi participaran regidors, grups polítics i entitats per posar en comú un document més acurat del RPC i cercar el màxim consens polític ja que es tracta d’una responsabilitat compartida de tots.
D’aquesta reunió ha de sortir el document de RPC (Reglament de Participació Ciutadana) que es preveu aprovar en el ple municipal corresponent al mes d’abril. Ràdio Cubelles Dijous, 30-03-2006 www.cubelles.com
29.3.06
El 90% de los contratos realizados a jóvenes en el 2005 fueron temporalesUGT denuncia que la excesiva precariedad reduce la productividad
Los contratos temporales supusieron la vía principal de encontrar trabajo para los jóvenes el pasado año, en un 90% de los casos, según ponede manifiesto UGTen un comunicado. El sindicato critica la alta precariedad que reduce la productividad y aumenta la siniestralidad.
UGT alerta sobre la preocupante situación del mercado laboral español
LA VANGUARDIA - 26/03/2006MADRID.(Europa Press.)El 90% de los contratos que se realizan a jóvenes son de carácter temporal, y dos de cada cinco trabajadores menores de 25 años tienen un contrato de duración determinada, lo que se traduce en una baja productividad, una menor inversión tecnológica y una mayor siniestralidad, según señaló en un comunicado UGT. El sindicato alertó de la "preocupante" situación del mercado laboral español para los jóvenes y, tras reconocer que no es comparable con la francesa porque no existe una modalidad específica de contratación para este colectivo, propuso avanzar en el diálogo social para mejorar los derechos, reducir la temporalidad y apostar por la estabilidad del empleo. UGT consideró que las movilizaciones que están teniendo lugar en Francia por parte del movimiento estudiantil y las confederaciones sindicales son "un proceso en ascenso que pone en cuestión el tratar de imponer un contrato que en lugar de mejorar los derechos los recorta". Concretamente, el contrato de primer empleo propuesto por el primer ministro francés, Dominique de Villepin, prevé que el empresario pueda despedir sin ninguna justificación durante sus veinticuatro meses de duración. El sindicato indicó que algo parecido ocurrió en España cuando el gobierno del Partido Popular trató de imponer el decretazoen el 2002, una decisión que motivó la huelga del 20 de junio. En los datos del boletín de empleo joven de UGT relativos al cuarto trimestre del 2005 se constata que el número de contratos registrados el año pasado destinados a jóvenes fue de 11.186.240 y, de ellos, casi el 90% fue de carácter temporal, siendo la contratación indefinida la modalidad menos utilizada. De hecho, los contratos indefinidos ordinarios acumulados hasta el mes de diciembre fueron 343.490 para menores de 35 años y los contratos indefinidos de fomento sólo supusieron 147.995. En el 2005, los contratos temporales más habituales destinados a los jóvenes fueron el eventual por circunstancias de producción, con 5.024.480 contratos, lo que supuso el 41% de la contratación realizada a jóvenes menores de 35 años, y el contrato por obra y servicio, modalidad por la que fueron contratados 4.073.195 jóvenes. En cambio, los contratos formativos y los de prácticas apenas tienen incidencia sobre el total de la contratación, ya que en el último trimestre de 2005 apenas alcanzaron el 1% del total. Lo mismo ocurrió con los contratos realizados a minusválidos y con el contrato relevo. El Consejo de Cámaras de Comercio, por su parte, ha puesto de relieve el problema que supone para las empresas la escasa experiencia laboral de los jóvenes, debida a la excesiva temporalidad a que están sometidos.
www.lavanguardia.es
Los contratos temporales supusieron la vía principal de encontrar trabajo para los jóvenes el pasado año, en un 90% de los casos, según ponede manifiesto UGTen un comunicado. El sindicato critica la alta precariedad que reduce la productividad y aumenta la siniestralidad.
UGT alerta sobre la preocupante situación del mercado laboral español
LA VANGUARDIA - 26/03/2006MADRID.(Europa Press.)El 90% de los contratos que se realizan a jóvenes son de carácter temporal, y dos de cada cinco trabajadores menores de 25 años tienen un contrato de duración determinada, lo que se traduce en una baja productividad, una menor inversión tecnológica y una mayor siniestralidad, según señaló en un comunicado UGT. El sindicato alertó de la "preocupante" situación del mercado laboral español para los jóvenes y, tras reconocer que no es comparable con la francesa porque no existe una modalidad específica de contratación para este colectivo, propuso avanzar en el diálogo social para mejorar los derechos, reducir la temporalidad y apostar por la estabilidad del empleo. UGT consideró que las movilizaciones que están teniendo lugar en Francia por parte del movimiento estudiantil y las confederaciones sindicales son "un proceso en ascenso que pone en cuestión el tratar de imponer un contrato que en lugar de mejorar los derechos los recorta". Concretamente, el contrato de primer empleo propuesto por el primer ministro francés, Dominique de Villepin, prevé que el empresario pueda despedir sin ninguna justificación durante sus veinticuatro meses de duración. El sindicato indicó que algo parecido ocurrió en España cuando el gobierno del Partido Popular trató de imponer el decretazoen el 2002, una decisión que motivó la huelga del 20 de junio. En los datos del boletín de empleo joven de UGT relativos al cuarto trimestre del 2005 se constata que el número de contratos registrados el año pasado destinados a jóvenes fue de 11.186.240 y, de ellos, casi el 90% fue de carácter temporal, siendo la contratación indefinida la modalidad menos utilizada. De hecho, los contratos indefinidos ordinarios acumulados hasta el mes de diciembre fueron 343.490 para menores de 35 años y los contratos indefinidos de fomento sólo supusieron 147.995. En el 2005, los contratos temporales más habituales destinados a los jóvenes fueron el eventual por circunstancias de producción, con 5.024.480 contratos, lo que supuso el 41% de la contratación realizada a jóvenes menores de 35 años, y el contrato por obra y servicio, modalidad por la que fueron contratados 4.073.195 jóvenes. En cambio, los contratos formativos y los de prácticas apenas tienen incidencia sobre el total de la contratación, ya que en el último trimestre de 2005 apenas alcanzaron el 1% del total. Lo mismo ocurrió con los contratos realizados a minusválidos y con el contrato relevo. El Consejo de Cámaras de Comercio, por su parte, ha puesto de relieve el problema que supone para las empresas la escasa experiencia laboral de los jóvenes, debida a la excesiva temporalidad a que están sometidos.
www.lavanguardia.es
Nadal defensa l’estratègia de compra de terrenys de l’Incasol a la Millera.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha defensat l’estratègia de compra que ha dut a terme l’Incasol a la Millera de Vilanova, on es traslladarà l’edificabilitat de la platja Llarga per poder evitar la urbanització d’aquest paratge. El conseller, que va visitar ahir la comarca del Garraf, ha volgut sortir del pas de les acusacions que han fet en les darreres setmanes els grups de l’oposició de Vilanova, que han acusat l’Institut Català del Sòl d’adquirir els terrenys agrícoles de la Millera amb informació privilegiada sobre les intencions de requalificar els terrenys a sòl urbanitzable.
Joaquim Nadal ha negat rotundament que «l’Incasol hagi comprat els terrenys de la Millera amb informació privilegiada» i assegura que l’organisme s’ha limitat a «fer actuacions amb estratègies i visions de futur». El conseller de Política Territorial i Obres Públiques ha defensat que les actuacions de l’Incasol responen a les estratègies pròpies d’«un instrument que actua amb la filosofia de modular el mercat i ajudar a moure les polítiques de sòl i habitatge que impulsa la Generalitat». I és que els grups de l’oposició de Vilanova havien atacat les maniobres de l’Incasol a la Millera, on l’organisme ha adquirit la meitat dels terrenys afectats pel trasllat de l’edificabilitat de la platja Llarga, unes 13 hectàrees.
El conseller va visitar ahir Vilanova i la Geltrú per reunir-se amb l’equip de govern per explicar el pla d’infraestructures als empresaris del Penedès i per pronunciar una conferència sobre el futur del ferrocarril, que s’emmarca en els actes de commemoració de l’arribada del tren a la ciutat. Durant la reunió amb el govern, el conseller es va comprometre amb l’Ajuntament a col·laborar per «salvar la platja Llarga». L’alcalde, Joan Ignasi Elena, va assegurar ahir que en un període de 15 o 20 dies es tancarà una solució per a la platja Llarga i que en aquest temps tenien fixades diverses reunions amb la conselleria i la promotora: «Traspassarem l’edificabilitat a la Millera amb un impacte suportable per a la ciutat.» El conseller Joaquim Nadal va explicar ahir que «ara que tots volem salvar la platja Llarga, fem-ho amb intel·ligència i jugant amb totes les opcions, excepte la de l’oportunisme polític».
www.vilaweb.cat
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha defensat l’estratègia de compra que ha dut a terme l’Incasol a la Millera de Vilanova, on es traslladarà l’edificabilitat de la platja Llarga per poder evitar la urbanització d’aquest paratge. El conseller, que va visitar ahir la comarca del Garraf, ha volgut sortir del pas de les acusacions que han fet en les darreres setmanes els grups de l’oposició de Vilanova, que han acusat l’Institut Català del Sòl d’adquirir els terrenys agrícoles de la Millera amb informació privilegiada sobre les intencions de requalificar els terrenys a sòl urbanitzable.
Joaquim Nadal ha negat rotundament que «l’Incasol hagi comprat els terrenys de la Millera amb informació privilegiada» i assegura que l’organisme s’ha limitat a «fer actuacions amb estratègies i visions de futur». El conseller de Política Territorial i Obres Públiques ha defensat que les actuacions de l’Incasol responen a les estratègies pròpies d’«un instrument que actua amb la filosofia de modular el mercat i ajudar a moure les polítiques de sòl i habitatge que impulsa la Generalitat». I és que els grups de l’oposició de Vilanova havien atacat les maniobres de l’Incasol a la Millera, on l’organisme ha adquirit la meitat dels terrenys afectats pel trasllat de l’edificabilitat de la platja Llarga, unes 13 hectàrees.
El conseller va visitar ahir Vilanova i la Geltrú per reunir-se amb l’equip de govern per explicar el pla d’infraestructures als empresaris del Penedès i per pronunciar una conferència sobre el futur del ferrocarril, que s’emmarca en els actes de commemoració de l’arribada del tren a la ciutat. Durant la reunió amb el govern, el conseller es va comprometre amb l’Ajuntament a col·laborar per «salvar la platja Llarga». L’alcalde, Joan Ignasi Elena, va assegurar ahir que en un període de 15 o 20 dies es tancarà una solució per a la platja Llarga i que en aquest temps tenien fixades diverses reunions amb la conselleria i la promotora: «Traspassarem l’edificabilitat a la Millera amb un impacte suportable per a la ciutat.» El conseller Joaquim Nadal va explicar ahir que «ara que tots volem salvar la platja Llarga, fem-ho amb intel·ligència i jugant amb totes les opcions, excepte la de l’oportunisme polític».
www.vilaweb.cat
Isidre Piñol i Borràs, que descansi en pau.
Per Joan Rodríguez i Serra 25/03/2006
Aquest matí, m’ha arribat a les mans un poema, que s’escau per aquesta ocasió.
Temps que passa.
Temps que queda.
Per Joan Rodríguez i Serra 25/03/2006
Aquest matí, m’ha arribat a les mans un poema, que s’escau per aquesta ocasió.
Temps que passa.
Temps que queda.
Històries que es lliguen
i es deslliguen
en el passat de la ment.
I arriba aquell moment:
totes les seves històries
comencen a ser antigues
i s’instal•len a l’apartat
de remembrances fidels.
El temps que passa
t’allunya i t’apropa.
Cada gambada
des del ja conegut
és temps que guanyes
vers el futur.
Davant teu noves històries
se t’aniran revelant.
La incertesa
és el que fa de la vida
quelcom tan interessant.
Cubelles, 24 de març de 2006
Joan Rodríguez i Serra. Tinent d’alcalde i regidor d’acció social i sanitatAjuntament de Cubelles
Apartat articles i col-laboracions de www.vilanovadigital.com
28.3.06
Taula rodona sobre educació a Ràdio Cubelles Dijous 30 de març. Ràdio Cubelles ha programat un especial sobre educació amb totes les parts implicades. La xerrada tindrà lloc dins del magazin Denominació Cubelles a partir de les dotze del migdia al 107.5 de la FM.
Coincidint amb el període de preinscripcions escolars, Ràdio Cubelles (107,5 FM) ha preparat un programa especial sobre educació per aquest dijous 30 de març. Una taula rodona on hi participaran la directora de la Llar d’Infants la Draga, Loren Zavala; la cap d’estudis del CEIP Charlie Rivel, M. Jesus González; la directora del CEIP Vora del Mar, Joana Carbonell; i la directora de l’IES Cubelles, Maite Martínez. A més també i participarà la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Cubelles Pilar González.
La xerrada té la intenció d’analitzar i parlar de la situació actual d’educació al municipi per una banda, i detallar i explicar com s’està portant a terme tot el procés de preinscripcions per l’altre. La taula rodona està encabida dins del magazin matinal, Denominació Cubelles, serà a partir de les dotze del matí al 107.5 de la FM.Ràdio Cubelles Dimarts, 28-03-2006
www.cubelles.com
Coincidint amb el període de preinscripcions escolars, Ràdio Cubelles (107,5 FM) ha preparat un programa especial sobre educació per aquest dijous 30 de març. Una taula rodona on hi participaran la directora de la Llar d’Infants la Draga, Loren Zavala; la cap d’estudis del CEIP Charlie Rivel, M. Jesus González; la directora del CEIP Vora del Mar, Joana Carbonell; i la directora de l’IES Cubelles, Maite Martínez. A més també i participarà la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Cubelles Pilar González.
La xerrada té la intenció d’analitzar i parlar de la situació actual d’educació al municipi per una banda, i detallar i explicar com s’està portant a terme tot el procés de preinscripcions per l’altre. La taula rodona està encabida dins del magazin matinal, Denominació Cubelles, serà a partir de les dotze del matí al 107.5 de la FM.Ràdio Cubelles Dimarts, 28-03-2006
www.cubelles.com
Ridao acusa Saura de "bomber piròman" per demanar que Vendrell deixi un dels seus càrrecs
El portaveu d’ERC al Parlament, Joan Ridao, ha acusat el conseller Joan Saura de ser un dels membres d'un govern que "es presenten com a pacificadors" però són "bombers piròmans", després que l’ecosocialista demanés, ahir dilluns, a Xavier Vendrell que triï entre el seu càrrec de secretari general del 'conseller primer' i el de responsable econòmic d’ERC. El portaveu republicà ha recordat, en roda de premsa al Parlament català, que “el model de finançament d’Esquerra és perfectament legítim i transparent”, però que si “es creu que hi ha aspectes il·legítims cal que es recorri a la justícia ordinària i no als mitjans de comunicació”. Ridao ha rebutjat les acusacions de PP i CiU dient que “no són ningú per donar exemple”, amb el moment polític que es viu, en què “incomoda la posició d’ERC davant l’Estatut i hi ha qui vol avançar les eleccions i furga per aconseguir-ho”.
www.eldebat.com
El portaveu d’ERC al Parlament, Joan Ridao, ha acusat el conseller Joan Saura de ser un dels membres d'un govern que "es presenten com a pacificadors" però són "bombers piròmans", després que l’ecosocialista demanés, ahir dilluns, a Xavier Vendrell que triï entre el seu càrrec de secretari general del 'conseller primer' i el de responsable econòmic d’ERC. El portaveu republicà ha recordat, en roda de premsa al Parlament català, que “el model de finançament d’Esquerra és perfectament legítim i transparent”, però que si “es creu que hi ha aspectes il·legítims cal que es recorri a la justícia ordinària i no als mitjans de comunicació”. Ridao ha rebutjat les acusacions de PP i CiU dient que “no són ningú per donar exemple”, amb el moment polític que es viu, en què “incomoda la posició d’ERC davant l’Estatut i hi ha qui vol avançar les eleccions i furga per aconseguir-ho”.
www.eldebat.com
I tu, d'on treus els quartos?
Isabel-Clara Simó
Oh, quin escàndol! Resulta que hi ha un partit que es nodreix, econòmicament parlant, de les quotes dels seus militants! Això no es pot consentir! Això és una ofensa a la classe política que té la mà més llarga que l'honor. ¿Com és que no hi ha diners subterranis, ni comptes fraudulents, ni ingressos inconfessables? Doncs no: Esquerra Republicana es nodreix de les quotes dels militants, i, quan aquests fan l'orni, els envien una carta dient, macos, que heu de pagar al partit, si en voleu ser militants, i més encara si heu obtingut una cadira gràcies a aquesta avinentesa. Això, que ho entendria fins i tot Pedro Solbes -un il·lustre valencià, tot s'ha de dir, encara que no n'exerceixi-, Manuel Iceta no ho entén, i s'ha posat aspriu i ha dit que demanarà responsabilitats, criminals i tot, per si un cas això de cobrar dels militants no figura a la sacra Constitució espanyola.
També Manuela de Madre està suspicaç i diu que quina manera de finançar-se és aquesta, que per què un partit, i a sobre català, ha de trencar la rica tradició espanyola, que tan sucosos dividends ha donat als despatxos i a Carabanchel.
Ara bé, ja que us poseu tan estupends, ja que esteu indignats perquè el gloriós pacte per un Estatut net com una patena no faci el pes que pensàveu, escolteu, companys, ¿per què no ho aprofitem i plantegem dos temes encara irresolts: el finançament dels partits i les llistes obertes, tots dos en la mateixa tacada? ¿Oi que estaria bé, una mena d'operació transparència? Iceta, carinyo, ¿em pots dir d'on treu els quartos el teu partit, si no és sufragats pels militants? Iceta, rei, que em pica la curiositat, home...
www.avui.cat
Isabel-Clara Simó
Oh, quin escàndol! Resulta que hi ha un partit que es nodreix, econòmicament parlant, de les quotes dels seus militants! Això no es pot consentir! Això és una ofensa a la classe política que té la mà més llarga que l'honor. ¿Com és que no hi ha diners subterranis, ni comptes fraudulents, ni ingressos inconfessables? Doncs no: Esquerra Republicana es nodreix de les quotes dels militants, i, quan aquests fan l'orni, els envien una carta dient, macos, que heu de pagar al partit, si en voleu ser militants, i més encara si heu obtingut una cadira gràcies a aquesta avinentesa. Això, que ho entendria fins i tot Pedro Solbes -un il·lustre valencià, tot s'ha de dir, encara que no n'exerceixi-, Manuel Iceta no ho entén, i s'ha posat aspriu i ha dit que demanarà responsabilitats, criminals i tot, per si un cas això de cobrar dels militants no figura a la sacra Constitució espanyola.
També Manuela de Madre està suspicaç i diu que quina manera de finançar-se és aquesta, que per què un partit, i a sobre català, ha de trencar la rica tradició espanyola, que tan sucosos dividends ha donat als despatxos i a Carabanchel.
Ara bé, ja que us poseu tan estupends, ja que esteu indignats perquè el gloriós pacte per un Estatut net com una patena no faci el pes que pensàveu, escolteu, companys, ¿per què no ho aprofitem i plantegem dos temes encara irresolts: el finançament dels partits i les llistes obertes, tots dos en la mateixa tacada? ¿Oi que estaria bé, una mena d'operació transparència? Iceta, carinyo, ¿em pots dir d'on treu els quartos el teu partit, si no és sufragats pels militants? Iceta, rei, que em pica la curiositat, home...
www.avui.cat
27.3.06
Cunit tindrà equipaments i serveis valorats en quinze milions d’eurosEls duran a terme promotors urbanístics amb els quals ha signat convenis. FERRAN RODRÍGUEZ. CunitL’Ajuntament de Cunit ha valorat en uns 15 milions d’euros les compensacions que obtindrà en equipaments i serveis quan s’hagin dut a terme els divuit convenis urbanístics que s’han signat amb diferents promotors i que ara l’equip redactor del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) incorporarà en el document inicial per tal que aquest sigui aprovat de manera inicial a final del mes vinent abans que sigui remès a la comissió d’Urbanisme de Tarragona (CUT).
Aquest POUM està preparat amb vistes a l’any 2020, data en què es preveu que Cunit tingui 35.000 habitants. Entre els equipaments que, sense cap cost per als ciutadans, s’obtindran amb aquests convenis destaca el cobriment de bona part de l’actual riera de l’avinguda de la Font, que es reconvertirà en una gran rambla. Aquestes obres valorades en uns 7,8 milions d’euros aniran a càrrec del promotor del pla parcial Cunit Sud i resoldrà per sempre els greus problemes que té el municipi en dies de pluja, ja que la riera és ara la via de comunicació entre les dues parts del municipi.
A més, el promotor del sector La Plana com a compensació s’ha compromès a construir en aquella zona el que serà el mercat municipal, dins del qual hi haurà una mitjana superfície comercial i tindrà aparcament subterrani. A la mateixa zona i prop de l’estació de la Renfe hi haurà un aparcament per a 200 vehicles.
Una altra millora important per a Cunit serà la construcció de la definitiva caserna de la policia local a la zona Plademar, prop de l’actual caserna provisional.
També sense cost per als veïns, es construirà prop de la platja una oficina de turisme. El propietari del restaurant l’Avi Pau pagarà 600.000 euros per aquesta obra i a més cedirà a l’Ajuntament el modern edifici del restaurant, ja que té previst tancar el negoci. A canvi, aquest veí podrà construir 53 habitatges de planta baixa més quatre plantes proa de l’actual restaurant.
Un altre avantatge que s’obtindran arran de la futura aprovació definitiva del POUM és que el carrer Montblanc es prolongarà i passarà a ser la via principal del municipi, ja que travessarà l’avinguda de Barcelona amb una rotonda i anirà fins a la platja després de passar per un pont sota la via del tren. A canvi que un promotor pugui edificar un edifici comercial de planta baixa més quatre, l’Ajuntament rebrà 240.000 euros per pagar part del cost d’un pas sota la via del tren.
El POUM també preveu la construcció d’un vial paral·lel a l’autopista que anirà des del peatge de Cubelles fins a Cunit i anirà a parar a la zona de Can Molas 3 on es destinaran 20.000 m² per a naus de petites empreses. Allà també es preveu la construcció de 160 habitatges.
www.vilaweb.cat
Aquest POUM està preparat amb vistes a l’any 2020, data en què es preveu que Cunit tingui 35.000 habitants. Entre els equipaments que, sense cap cost per als ciutadans, s’obtindran amb aquests convenis destaca el cobriment de bona part de l’actual riera de l’avinguda de la Font, que es reconvertirà en una gran rambla. Aquestes obres valorades en uns 7,8 milions d’euros aniran a càrrec del promotor del pla parcial Cunit Sud i resoldrà per sempre els greus problemes que té el municipi en dies de pluja, ja que la riera és ara la via de comunicació entre les dues parts del municipi.
A més, el promotor del sector La Plana com a compensació s’ha compromès a construir en aquella zona el que serà el mercat municipal, dins del qual hi haurà una mitjana superfície comercial i tindrà aparcament subterrani. A la mateixa zona i prop de l’estació de la Renfe hi haurà un aparcament per a 200 vehicles.
Una altra millora important per a Cunit serà la construcció de la definitiva caserna de la policia local a la zona Plademar, prop de l’actual caserna provisional.
També sense cost per als veïns, es construirà prop de la platja una oficina de turisme. El propietari del restaurant l’Avi Pau pagarà 600.000 euros per aquesta obra i a més cedirà a l’Ajuntament el modern edifici del restaurant, ja que té previst tancar el negoci. A canvi, aquest veí podrà construir 53 habitatges de planta baixa més quatre plantes proa de l’actual restaurant.
Un altre avantatge que s’obtindran arran de la futura aprovació definitiva del POUM és que el carrer Montblanc es prolongarà i passarà a ser la via principal del municipi, ja que travessarà l’avinguda de Barcelona amb una rotonda i anirà fins a la platja després de passar per un pont sota la via del tren. A canvi que un promotor pugui edificar un edifici comercial de planta baixa més quatre, l’Ajuntament rebrà 240.000 euros per pagar part del cost d’un pas sota la via del tren.
El POUM també preveu la construcció d’un vial paral·lel a l’autopista que anirà des del peatge de Cubelles fins a Cunit i anirà a parar a la zona de Can Molas 3 on es destinaran 20.000 m² per a naus de petites empreses. Allà també es preveu la construcció de 160 habitatges.
www.vilaweb.cat
Puigcercós recorre al 3% per defensar el finançament d'ERC i qualifica les crítiques "d'hipocresia col·lectiva"
El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, ha acusat els altres partits "d'intentar finançar-se o haver-se finançat amb les famoses comissions del 3%". El republicà ha replicat, així, les crítiques -que ha titllat “d’hipocresia col·lectiva”- de la resta de formacions per les quotes exigides per ERC a treballadors de la Generalitat. Puigcercós ha defensat, des de Reus, el sistema de finançament del seu partit. "Estem assistint a un acte d'hipocresia col·lectiva i alguns sepulcres blanquejats estan intentant criminalitzar ERC perquè els càrrecs del partit ajudem amb el nostre sou al seu finançament". El dirigent republicà s'ha referit també a les donacions anònimes que han rebut partits com CiU o PP -amb 4,1 milions d'euros pels convergents i 3 milions pels populars, segons Puigcercós. El republicà ha assegurat que el PSOE té "el mateix sistema que nosaltres" en rebre quotes d’alts càrrecs i que ICV "també té una carta financera" com ERC. Malgrat tot, Puigcercós ha demanat una fórmula de finançament "neta" per a tots els partits.
www.eldebat.com
El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, ha acusat els altres partits "d'intentar finançar-se o haver-se finançat amb les famoses comissions del 3%". El republicà ha replicat, així, les crítiques -que ha titllat “d’hipocresia col·lectiva”- de la resta de formacions per les quotes exigides per ERC a treballadors de la Generalitat. Puigcercós ha defensat, des de Reus, el sistema de finançament del seu partit. "Estem assistint a un acte d'hipocresia col·lectiva i alguns sepulcres blanquejats estan intentant criminalitzar ERC perquè els càrrecs del partit ajudem amb el nostre sou al seu finançament". El dirigent republicà s'ha referit també a les donacions anònimes que han rebut partits com CiU o PP -amb 4,1 milions d'euros pels convergents i 3 milions pels populars, segons Puigcercós. El republicà ha assegurat que el PSOE té "el mateix sistema que nosaltres" en rebre quotes d’alts càrrecs i que ICV "també té una carta financera" com ERC. Malgrat tot, Puigcercós ha demanat una fórmula de finançament "neta" per a tots els partits.
www.eldebat.com
De Madre assegura que la continuïtat del tripartit no es veurà afectada per la polèmica del finançament d’ERC
La vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, ha assegurat que la continuïtat del govern tripartit no es veurà afectada per la “desagradable” polèmica arrel del finançament d’ERC. De Madre ha fet aquestes declaracions des de Premià on ha participat en un acte polític del PSC. De Madre ha afegit que si es confirma que ERC ha demanat diners a treballadors de la Generalitat per finançar-se sota l'amenaça de perdre la feina, "a més de donar explicacions ha de demanar també excuses a aquestes persones". De Madre s'ha referit també a l'Estatut i ha mostrat la seva confiança que ERC canviï el sentit del seu vot, ja que ha assegurat que molta gent d'aquest partit "té ganes de no votar-hi en contra".
www.eldebat.com
La vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, ha assegurat que la continuïtat del govern tripartit no es veurà afectada per la “desagradable” polèmica arrel del finançament d’ERC. De Madre ha fet aquestes declaracions des de Premià on ha participat en un acte polític del PSC. De Madre ha afegit que si es confirma que ERC ha demanat diners a treballadors de la Generalitat per finançar-se sota l'amenaça de perdre la feina, "a més de donar explicacions ha de demanar també excuses a aquestes persones". De Madre s'ha referit també a l'Estatut i ha mostrat la seva confiança que ERC canviï el sentit del seu vot, ja que ha assegurat que molta gent d'aquest partit "té ganes de no votar-hi en contra".
www.eldebat.com
25.3.06
ICV reclama l’abstenció al Senat d’ERC, que la vincula a aeroports i peatgesA. SERRANO A. SEGURA. Barcelona
ERC només s’abstindrà en la votació de l’Estatut al Senat si assoleix un acord satisfactori amb el PSOE en ports i aeroports i en peatges. Així ho va advertir ahir el portaveu parlamentari d’ERC, Joan Ridao, que dilluns portarà a la reunió del bloc institucional d’Esquerra la proposta d’esmenes per al Senat, que ha consensuat amb el senador Carles Bonet. ERC té previst presentar una cinquantena d’al·legacions d’acord amb el text aprovat al Parlament que toquen punts clau com ara la definició de Catalunya com a nació, el finançament, competències que creuen que han quedat mal resoltes, com ara caixes i paradors, i que demanen la recuperació de les disposicions addicionals, on es demanava el traspàs de ports i aeroports i l’actualització dels drets històrics. Esquerra accepta que aquest acord sobre ports i aeroports i peatges podria fer-se amb lleis complementàries a l’Estatut i no dins del text. ERC, pel que fa als peatges, demana la creació d’un fons de rescat selectiu de peatges urbans que es nodriria amb la fiscalitat dels mateixos peatges. El PSOE no ho accepta i, segons Ridao, vol que el fons es doti a partir del percentatge d’inversions de l’Estat a Catalunya que no s’executin. «Som autènticament escèptics [...] i sospitem que al PSOE ja els va bé que no siguem a l’acord», va dir. El canvi del no al sí implicaria, per Ridao, que s’acceptessin les esmenes d’ERC, cosa que retardaria el calendari previst i faria impossible que el referèndum es pogués celebrar al juny. Es passaria a l’octubre. «Què interessa més, la millora o el calendari?», va preguntar el portaveu republicà, que va comprometre’s a no posar pals a les rodes perquè es pugui fer al juny.
ICV-EA va alertar ahir ERC de la «situació políticament molt difícil» que provocaria si també al Senat vota en contra de l’Estatut. La suma dels 125 senadors que té el PP, dels quatre d’ERC i del representant d’Eusko Alkartasuna farien que el text fos rebutjat –a diferència del que passarà divendres que ve al Congrés– i que «l’Estatut quedés desautoritzat pel Senat». «Tant el poble de Catalunya com el Parlament i el govern tripartit es mereixen poder estalviar-se aquesta situació», va queixar-se ahir el senador i vicepresident d’ICV, Jordi Guillot. Amb aquest argument, Iniciativa demana a ERC que al Senat «abordi l’abstenció d’entrada» i que ho faci «per sentit de la responsabilitat», independentment de la manera com acabi la negociació del traspàs de la gestió d’aeroports i peatges. Que la cambra alta tombés l’Estatut no tindria «valor jurídic», ja que tornaria al Congrés, on seria aprovat definitivament, però sí un valor simbòlic, «públic». «Esquerra no pot permetre’s el luxe de desautoritzar l’Estatut amb el PP», va advertir Guillot.Senadors per partit: PP 125 PSOE 97 PSC 10 PNB 7 CiU 6 ERC 4 CC 4 ICV-EA 2 IU 1 BNG 1 EA 1 PAR* 1 Si al Senat tots els partits votessin el mateix que al Congrés, l’Estatut seria rebutjat: Sí: 128 vots (PSOE, PSC, PNB, CiU, CC, ICV-EA, IU i BNG) No: 130 vots (PP, ERC i EA) Però si ERC i EA s’abstinguessin, el Senat aprovaria l’Estatut: Sí: 128 vots (PSOE, PSC, PNB, CiU, CC, ICV-EA, IU i BNG) No: 125 vots (PP) Abstencions: 5 (ERC i EA)
*El PAR no té representació al Congrés però el vot del seu senador no fa alterar el resultats .
www.vilaweb.cat
ERC només s’abstindrà en la votació de l’Estatut al Senat si assoleix un acord satisfactori amb el PSOE en ports i aeroports i en peatges. Així ho va advertir ahir el portaveu parlamentari d’ERC, Joan Ridao, que dilluns portarà a la reunió del bloc institucional d’Esquerra la proposta d’esmenes per al Senat, que ha consensuat amb el senador Carles Bonet. ERC té previst presentar una cinquantena d’al·legacions d’acord amb el text aprovat al Parlament que toquen punts clau com ara la definició de Catalunya com a nació, el finançament, competències que creuen que han quedat mal resoltes, com ara caixes i paradors, i que demanen la recuperació de les disposicions addicionals, on es demanava el traspàs de ports i aeroports i l’actualització dels drets històrics. Esquerra accepta que aquest acord sobre ports i aeroports i peatges podria fer-se amb lleis complementàries a l’Estatut i no dins del text. ERC, pel que fa als peatges, demana la creació d’un fons de rescat selectiu de peatges urbans que es nodriria amb la fiscalitat dels mateixos peatges. El PSOE no ho accepta i, segons Ridao, vol que el fons es doti a partir del percentatge d’inversions de l’Estat a Catalunya que no s’executin. «Som autènticament escèptics [...] i sospitem que al PSOE ja els va bé que no siguem a l’acord», va dir. El canvi del no al sí implicaria, per Ridao, que s’acceptessin les esmenes d’ERC, cosa que retardaria el calendari previst i faria impossible que el referèndum es pogués celebrar al juny. Es passaria a l’octubre. «Què interessa més, la millora o el calendari?», va preguntar el portaveu republicà, que va comprometre’s a no posar pals a les rodes perquè es pugui fer al juny.
ICV-EA va alertar ahir ERC de la «situació políticament molt difícil» que provocaria si també al Senat vota en contra de l’Estatut. La suma dels 125 senadors que té el PP, dels quatre d’ERC i del representant d’Eusko Alkartasuna farien que el text fos rebutjat –a diferència del que passarà divendres que ve al Congrés– i que «l’Estatut quedés desautoritzat pel Senat». «Tant el poble de Catalunya com el Parlament i el govern tripartit es mereixen poder estalviar-se aquesta situació», va queixar-se ahir el senador i vicepresident d’ICV, Jordi Guillot. Amb aquest argument, Iniciativa demana a ERC que al Senat «abordi l’abstenció d’entrada» i que ho faci «per sentit de la responsabilitat», independentment de la manera com acabi la negociació del traspàs de la gestió d’aeroports i peatges. Que la cambra alta tombés l’Estatut no tindria «valor jurídic», ja que tornaria al Congrés, on seria aprovat definitivament, però sí un valor simbòlic, «públic». «Esquerra no pot permetre’s el luxe de desautoritzar l’Estatut amb el PP», va advertir Guillot.Senadors per partit: PP 125 PSOE 97 PSC 10 PNB 7 CiU 6 ERC 4 CC 4 ICV-EA 2 IU 1 BNG 1 EA 1 PAR* 1 Si al Senat tots els partits votessin el mateix que al Congrés, l’Estatut seria rebutjat: Sí: 128 vots (PSOE, PSC, PNB, CiU, CC, ICV-EA, IU i BNG) No: 130 vots (PP, ERC i EA) Però si ERC i EA s’abstinguessin, el Senat aprovaria l’Estatut: Sí: 128 vots (PSOE, PSC, PNB, CiU, CC, ICV-EA, IU i BNG) No: 125 vots (PP) Abstencions: 5 (ERC i EA)
*El PAR no té representació al Congrés però el vot del seu senador no fa alterar el resultats .
www.vilaweb.cat
Tres joves acusen ERC de fer-los fora de l'administració per no ajudar el partit
Albert Balanzà
Tres joves treballadors de l'empresa mercantil Turisme Juvenil de Catalunya (Tujuca) han acusat ERC de fer-los fora de l'administració per no complir amb l'anomenada carta financera del partit, que demana un percentatge del sou als càrrecs de confiança, i ara amenacen de prendre mesures i portar el cas a fiscalia.
El secretari d'organització d'Esquerra i secretari del conseller primer, Xavier Vendrell, ha desvinculat aquest cas, que coincideix amb la finalització del contracte dels tres afectats, de les exigències econòmiques del partit als càrrecs en l'administració catalana. "No hi té res a veure, tot i que se'ls ha acabat el contracte quan el partit estava pressionant en el compliment de la carta financera", va argumentar ahir en declaracions a aquest diari.
La carta financera estableix tres nivells de col·laboració econòmica dels càrrecs de confiança al partit: una referent als alts càrrecs, una segona per a càrrecs sense dedicació completa, com ara regidors, i una tercera per a funcionaris que estan dins de l'administració i han ascendit en entrar ERC. Precisament aquest últim punt va ser inclòs en l'últim congrés del partit a Lleida l'any 2004 en la reforma de la carta financera. "Mai no perden diners, aquests treballadors, només els demanem sobre l'increment una contribució al partit per compensar la dedicació dels militants que treballen de franc", va defensar Vendrell, que va apuntar que ell mateix aporta 842,93 euros mensuals a les arques republicanes.
Vendrell va argumentar que no hi ha cap càrrec de l'administració dependent d'Esquerra que s'hagi negat ara per ara a donar aquests diners, que s'ingressen a la fundació Josep Irla. "De 209 persones n'hi ha 172 que estan al corrent de pagament i 37 que han demanat un pagament renegociat", va explicar. El dirigent republicà també va calcular que el partit ingressarà 1.320.000 euros per aquest concepte aquest any que ajudaran a eixugar el deute històric i va considerar necessària la mesura des del moment que ERC "no afavoreix empreses ni tenim donatius anònims".
www.avui.cat
Albert Balanzà
Tres joves treballadors de l'empresa mercantil Turisme Juvenil de Catalunya (Tujuca) han acusat ERC de fer-los fora de l'administració per no complir amb l'anomenada carta financera del partit, que demana un percentatge del sou als càrrecs de confiança, i ara amenacen de prendre mesures i portar el cas a fiscalia.
El secretari d'organització d'Esquerra i secretari del conseller primer, Xavier Vendrell, ha desvinculat aquest cas, que coincideix amb la finalització del contracte dels tres afectats, de les exigències econòmiques del partit als càrrecs en l'administració catalana. "No hi té res a veure, tot i que se'ls ha acabat el contracte quan el partit estava pressionant en el compliment de la carta financera", va argumentar ahir en declaracions a aquest diari.
La carta financera estableix tres nivells de col·laboració econòmica dels càrrecs de confiança al partit: una referent als alts càrrecs, una segona per a càrrecs sense dedicació completa, com ara regidors, i una tercera per a funcionaris que estan dins de l'administració i han ascendit en entrar ERC. Precisament aquest últim punt va ser inclòs en l'últim congrés del partit a Lleida l'any 2004 en la reforma de la carta financera. "Mai no perden diners, aquests treballadors, només els demanem sobre l'increment una contribució al partit per compensar la dedicació dels militants que treballen de franc", va defensar Vendrell, que va apuntar que ell mateix aporta 842,93 euros mensuals a les arques republicanes.
Vendrell va argumentar que no hi ha cap càrrec de l'administració dependent d'Esquerra que s'hagi negat ara per ara a donar aquests diners, que s'ingressen a la fundació Josep Irla. "De 209 persones n'hi ha 172 que estan al corrent de pagament i 37 que han demanat un pagament renegociat", va explicar. El dirigent republicà també va calcular que el partit ingressarà 1.320.000 euros per aquest concepte aquest any que ajudaran a eixugar el deute històric i va considerar necessària la mesura des del moment que ERC "no afavoreix empreses ni tenim donatius anònims".
www.avui.cat
ERC amenaça d’acomiadar els empleats no militants de les seves conselleries si no paguen la quota del partit
ERC ha enviat cartes a empleats de les diferents conselleries que controla en el govern de la Generalitat exigint-los una part del sou per sufragar el partit, sota l'amenaça d'acomiadar-los si no ho fan. Les cartes s'han enviat no només a càrrecs polítics, sinó a personal sense cap relació de militància amb ERC, segons publiquen diversos mitjans de comunicació aquest dissabte. Les cartes, signades pel secretari d'Organització i Finances d'ERC, Xavier Vendrell, insten els treballadors a posar-se en contacte amb el partit per fer efectives les quotes. Els qui no ho han fet han rebut una segona carta en la qual Vendrell els diu que "em veuré en l'obligació de donar compliment de la Carta Financera". La Carta Financera d'ERC, aprovada pel Consell Nacional, especifica que "un dels recursos financers del partit són les aportacions econòmiques de tots els seus càrrecs públics electes o designats per ERC" i justifica l'acomiadament o cessament d'aquells que es neguin a pagar.Xavier Vendrell ha justificat aquesta pràctica assegurant que "qualsevol persona que treballi en un departament de la Generalitat sense ser funcionària està allà perquè té la confiança del conseller i per tant és un càrrec de confiança, per això ha de pagar al partit".
· Tres joves acusen ERC de fer-los fora de l’administració per no pagar el partit
www.eldebat.com
ERC ha enviat cartes a empleats de les diferents conselleries que controla en el govern de la Generalitat exigint-los una part del sou per sufragar el partit, sota l'amenaça d'acomiadar-los si no ho fan. Les cartes s'han enviat no només a càrrecs polítics, sinó a personal sense cap relació de militància amb ERC, segons publiquen diversos mitjans de comunicació aquest dissabte. Les cartes, signades pel secretari d'Organització i Finances d'ERC, Xavier Vendrell, insten els treballadors a posar-se en contacte amb el partit per fer efectives les quotes. Els qui no ho han fet han rebut una segona carta en la qual Vendrell els diu que "em veuré en l'obligació de donar compliment de la Carta Financera". La Carta Financera d'ERC, aprovada pel Consell Nacional, especifica que "un dels recursos financers del partit són les aportacions econòmiques de tots els seus càrrecs públics electes o designats per ERC" i justifica l'acomiadament o cessament d'aquells que es neguin a pagar.Xavier Vendrell ha justificat aquesta pràctica assegurant que "qualsevol persona que treballi en un departament de la Generalitat sense ser funcionària està allà perquè té la confiança del conseller i per tant és un càrrec de confiança, per això ha de pagar al partit".
· Tres joves acusen ERC de fer-los fora de l’administració per no pagar el partit
www.eldebat.com
23.3.06
La inoperància de Renfe. SÒNIA MARÍN IGLESIAS I SÒNIA OLEART CARBÓ. CABRERA DE MAR I TIANA (MARESME).. ""Ja n’hi ha prou de les vagues encobertes, dels retards, de combois plens a vessar, de tot plegat.
RENFE ens roba el nostre temps i els nostres diners i a sobre hem de posar bona cara i pagar per un servei que no estem rebent. Aquells que pregonen la necessitat de fer servir el transport públic segur que no han patit la constant inoperància de RENFE.
Com s’entén que en una hora punta circulin trens curts que fan anar als usuaris en condicions infrahumanes? Per què quan hi ha vagues els trens no paren a totes les estacions? Tot això, deixant de banda que la freqüència de trens nocturns deixa de funcionar a l’hora del Casimiro. A sobre de l’habitual incompetència del servei, ara s’afegeixen els inconvenients per les obres del TGV.
Els perjudicats sempre som els mateixos i ens trobem impotents perquè només tenim dret a la «rebequeria». Si no tenim servei, per què hem de pagar? Potser ens hauríem de replantejar la situació i començar a actuar. I de passada, recordar als polítics que a banda de l’Estatut sí que hi ha problemes que preocupen i afecten molts catalans. Els que defensem el transport públic ens estem quedant sense arguments.
www.vilaweb.cat
RENFE ens roba el nostre temps i els nostres diners i a sobre hem de posar bona cara i pagar per un servei que no estem rebent. Aquells que pregonen la necessitat de fer servir el transport públic segur que no han patit la constant inoperància de RENFE.
Com s’entén que en una hora punta circulin trens curts que fan anar als usuaris en condicions infrahumanes? Per què quan hi ha vagues els trens no paren a totes les estacions? Tot això, deixant de banda que la freqüència de trens nocturns deixa de funcionar a l’hora del Casimiro. A sobre de l’habitual incompetència del servei, ara s’afegeixen els inconvenients per les obres del TGV.
Els perjudicats sempre som els mateixos i ens trobem impotents perquè només tenim dret a la «rebequeria». Si no tenim servei, per què hem de pagar? Potser ens hauríem de replantejar la situació i començar a actuar. I de passada, recordar als polítics que a banda de l’Estatut sí que hi ha problemes que preocupen i afecten molts catalans. Els que defensem el transport públic ens estem quedant sense arguments.
www.vilaweb.cat
El Reglament de Participació Ciutadana (RPC) es vol aprovar en el ple d'abril . Els grups polítics amb representació municipal es reuniran avui dijous, 23 de març
Els grups polítics amb representació municipal es reuniran avui dijous, 23 de març per seguir treballant en el Reglament de Participació Ciutadana (RPC) que es vol portar a votació en el proper ple del mes d’abril. D’aquest tema, Ràdio Cubelles va oferir la setmana passada un especial amb l’opinió dels polítics municipals.
El portaveu d’ERC, Víctor Pascual proposava "un reglament el més obert i operatiu possible, que sigui el més progressista possible, senzill i entenedor". També manifestava la seva confiança en el treball conjunt que s’estava realitzant.
La regidora del Partit Popular de Catalunya, Joana Navarrete diu que "les valoracions s’hauran de fer quan el RPC estigui en marxa, però té molt clar que cal sumar i no restar esforços i buscar el consens de totes les parts".
El portaveu d’ICB, Joan Amorós apuntava que cal fer camí perquè és clau perquè l’Ajuntament obri un canal habitual on els ciutadans puguin expressar-se posant en marxa els elements necessaris de Participació Ciutadana. “El reglament no pot ser fix i cal anar modificant els mecanismes establint marcs de relació entre els ciutadans i és important arribar al consens màxim de totes les forces polítiques.”
La regidora del PSC, Maria Lluïsa Romero també hi creu i espera que un cop aprovat no quedi en un calaix. “Pot ser millorable, però sempre es pot modificar segons les necessitats i el seu ús”.
El regidor d’ICV, Jordi Coch assenyala “haver entrat diverses esmenes així com la sol•licitud d’un calendari més ampli que, de moment, s’està complint, i amb la previsió que el RPC s’aprovi al mes d’abril”. Coch creu en “el consens del RPC del grups polítics i en la seva posada en marxa”, però apunta que “si les associacions no hi estan d’acord no ho aprovaran”.
El regidor convergent Joan Albet diu haver defensat sempre el Reglament de Participació Ciutadana que serà molt beneficiós i que “acabarà amb el divorci que hi ha ara entre ciutadania i Ajuntament”. El regidor de CiU està convençut que és obert i que a mesura que s’hi treballi s’anirà modificant. De fet, apunta que s’ha marcat una clàusula de revisió d’un any.
La portaveu del grup polític Entesa per Cubelles-Fic, Josefina Visus ha manifestat que “encara que hi ha opinions que diuen que el treball del RPC està sent molt lent, val la pena perquè s’està treballant en equip i s’està fent ben fet”. També demana que “abans de portar-ho al ple es facin les esmenes oportunes i que el reglament sigui el més definitiu possible”. Ràdio Cubelles Dijous, 23-03-2006
Els grups polítics amb representació municipal es reuniran avui dijous, 23 de març per seguir treballant en el Reglament de Participació Ciutadana (RPC) que es vol portar a votació en el proper ple del mes d’abril. D’aquest tema, Ràdio Cubelles va oferir la setmana passada un especial amb l’opinió dels polítics municipals.
El portaveu d’ERC, Víctor Pascual proposava "un reglament el més obert i operatiu possible, que sigui el més progressista possible, senzill i entenedor". També manifestava la seva confiança en el treball conjunt que s’estava realitzant.
La regidora del Partit Popular de Catalunya, Joana Navarrete diu que "les valoracions s’hauran de fer quan el RPC estigui en marxa, però té molt clar que cal sumar i no restar esforços i buscar el consens de totes les parts".
El portaveu d’ICB, Joan Amorós apuntava que cal fer camí perquè és clau perquè l’Ajuntament obri un canal habitual on els ciutadans puguin expressar-se posant en marxa els elements necessaris de Participació Ciutadana. “El reglament no pot ser fix i cal anar modificant els mecanismes establint marcs de relació entre els ciutadans i és important arribar al consens màxim de totes les forces polítiques.”
La regidora del PSC, Maria Lluïsa Romero també hi creu i espera que un cop aprovat no quedi en un calaix. “Pot ser millorable, però sempre es pot modificar segons les necessitats i el seu ús”.
El regidor d’ICV, Jordi Coch assenyala “haver entrat diverses esmenes així com la sol•licitud d’un calendari més ampli que, de moment, s’està complint, i amb la previsió que el RPC s’aprovi al mes d’abril”. Coch creu en “el consens del RPC del grups polítics i en la seva posada en marxa”, però apunta que “si les associacions no hi estan d’acord no ho aprovaran”.
El regidor convergent Joan Albet diu haver defensat sempre el Reglament de Participació Ciutadana que serà molt beneficiós i que “acabarà amb el divorci que hi ha ara entre ciutadania i Ajuntament”. El regidor de CiU està convençut que és obert i que a mesura que s’hi treballi s’anirà modificant. De fet, apunta que s’ha marcat una clàusula de revisió d’un any.
La portaveu del grup polític Entesa per Cubelles-Fic, Josefina Visus ha manifestat que “encara que hi ha opinions que diuen que el treball del RPC està sent molt lent, val la pena perquè s’està treballant en equip i s’està fent ben fet”. També demana que “abans de portar-ho al ple es facin les esmenes oportunes i que el reglament sigui el més definitiu possible”. Ràdio Cubelles Dijous, 23-03-2006
22.3.06
De sostenibilitats insostenibles: La Platja Llarga
Per CUP 08/03/2006 10:12:55
De l’anomenat conflicte sobre la Platja Llarga està ja quasi tot dit i sentenciat. La irresponsabilitat de l’equip de govern i dels partits a l’oposició, perquè des del PP a ERC tots van signar la modificació del Pla General per urbanitzar la Platja Llarga, ens ha portat a un altre atzucac de difícil solució. I diem de PP a ERC, perquè els cinc grups municipals l’Ajuntament són capaços d’esbarallar-se per les més petites nimietats, per l’ahora dels temes gruixuts, tots són signataris de l’anomenada “política de consens”. Exactament allò que la CUP vam anomenar, com una de les raons del nostre naixement, el “pacte de silenci” que envolta els temes cabdals per al futur de la nostra ciutat. Gràcies a l’APMA, el grup ecologista, que va destapar el projecte d’urbanització i va sentar les bases de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, la ciutadania ens vam poder mobilitzar i sensibilitzar a temps, quan les obres tot just estaven encara al principi. El que en un primer moment semblava dat i beneït i impossible d’aturar, es va aconseguir i cap partit va gosar contradir la veu de la Plataforma i amb ella, la veu de la ciutadania. Segurament darrera d’aquesta reacció tan ràpida, cotundent i exemplar de la ciutadania s’hi amagava el trist record dels Colls-Miralpeix, l’altre paratge salvatgement urbanitzat anys enrere.A dia d’avui, la situació generada queda reduïda a un atzucac. El pacte ja s’havia tancat entre l’Ajuntament, CiU, PP i la immobiliària Subirats Berenguer per construir tot un complex hoteler, residencial i comercial a primera línea de mar. Frenar la construcció d’aquest complex ens ha posat a tots en una situació més que difícil, ja que les alternatives ningú sap si són millors o pitjors. Difícilment 1.700 pisos a la vora de la Platja Llarga ajudaran gaire a preservar aquest paratge, únic tram del litoral encara no urbanitzat entre els Colls de Sitges i les Madrigueres del Vendrell.A més, Vilanova ,ni Cubelles, no està preparada per a suportar 4 o 5.000 nous veïns a la zona del Prat de Vilanova, àrea veïna de la Platja Llarga on es vol ubicar la flamant alternativa recolzada per la Generalitat. I indemnitzar l’empresa constructora suposaria la bancarrota per a les finances municipals.Ara ja només ens queda assumir als ciutadans que el mal menor, el preu col•lectiu per la irresponsabilitat dels cinc partits amb representació municipal, és el del naixement d’un nou barri. Així, sense més. Sense cap mena de planificació, ni de previsió de serveis. Sense Pla de Mandat ni res de compromisos electorals amb la ciutadania. Mentrestant els i les ciutadanes ens quedem amb un pam de nas. No acabem d’entendre perquè l’error dels partits polítics i el negoci milionari de la immobiliària l’hem d’acabar pagant, com sempre, nosaltres. Però el que és realment insolent i indignant en tot aquest conflicte és l’actitud, el discurs i la tàctica de fons empleades pels partits. Ens referim a l’actitud culpabilitzadora, al discurs tregiversador de la sostenibilitat i el fals ecologisme, i a la tàctica mentidera del Pla de Mandat.D’unes setmanes ençà, per poc que seguim l’actualitat sobre aquest conflicte, tothom se’n pot adonar que els partits, lluny de reconèixer l’error com a propi, fan veure que busquen alternatives a la urbanització de la platja, perquè la ciutadania ha tingut el capritx de voler preservar un espai natural deixat de la mà de Déu. És en la línia d’aquest malabarisme que a sobre ens volen fer creure que 1.700 pisos es construiran per “preservar la Platja Llarga”, voluntat que sense dubte entronca amb la premisa discursiva de la “sostenibilitat” que envolta, com una aureola santa, tota acció del govern municipal. I per acabar-ho d’adobar, quan s’han de justificar encara retreuen el Pla de Mandat, quan en el Pla de Mandat es parla, entre d’altres miratges, que es treballarà per a la creació de corredors ecològics en zones com els Coll i la Platja Llarga (art. 56.2).Des de la CUP volem manifestar, simplement, que n’estem ben farts i fartes. D’una banda, de la irresponsabilitat a l’hora de planificar el creixement urbanística, o més ben dit, d’esperonar-lo descaradament. I de l’altra, la més greu, de l’ús sense miraments ni vergonyes d’un discurs ideològic completament fals i tergiversador.Senyors i senyores polítiques: Per què ens hem de creure la participació ciutadana, si a part de no existir enlloc més que el Pla de Mandat, per temes d’importància pública hem d’esperar a filtracions indegudes perquè la ciutadania pugui reaccionar a corre-cuita i preservar la Platja Llarga? Per què insistiu, sense enrogir, en repetir com una falca publicitària la paraula sostenibilitat, si en aquests moments el que més s’aproparia a la sostenibilitat és que no féssiu res, és que us quedessiu quiets, que no toquéssiu el Cap de Creu ni el Casc Antic, que no toquéssiu més la Geltrú o que mai no haguéssiu tocat els Colls o la Platja Llarga?De totes aquuestes coses, la que més ens dol i ens indigna és, probablement, que el vostre discurs és tan fals i tan allunyat de la realitat que en el mateix projecte d’urbanització de la Platja Llarga, el primer de tots, declaràveu que allò que us movia en el fons a planificar l’urbanització de la Platja era la seva preservació. En la línia de la sostenibilitat, és clar.Ara als i a les ciutadanes ens queda empassar-nos la vostra sostenibilitat, el vostre Pla de Mandat i el vostre ecologisme. I com en el cas del Colls, veure com feu passar els interessos de les immobiliàries i l’especulació per sobre dels interessos dels i les treballadores, dels i les ciutadanes de Vilanova i la Geltrú.
www.vilanovadigital.com
Per CUP 08/03/2006 10:12:55
De l’anomenat conflicte sobre la Platja Llarga està ja quasi tot dit i sentenciat. La irresponsabilitat de l’equip de govern i dels partits a l’oposició, perquè des del PP a ERC tots van signar la modificació del Pla General per urbanitzar la Platja Llarga, ens ha portat a un altre atzucac de difícil solució. I diem de PP a ERC, perquè els cinc grups municipals l’Ajuntament són capaços d’esbarallar-se per les més petites nimietats, per l’ahora dels temes gruixuts, tots són signataris de l’anomenada “política de consens”. Exactament allò que la CUP vam anomenar, com una de les raons del nostre naixement, el “pacte de silenci” que envolta els temes cabdals per al futur de la nostra ciutat. Gràcies a l’APMA, el grup ecologista, que va destapar el projecte d’urbanització i va sentar les bases de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, la ciutadania ens vam poder mobilitzar i sensibilitzar a temps, quan les obres tot just estaven encara al principi. El que en un primer moment semblava dat i beneït i impossible d’aturar, es va aconseguir i cap partit va gosar contradir la veu de la Plataforma i amb ella, la veu de la ciutadania. Segurament darrera d’aquesta reacció tan ràpida, cotundent i exemplar de la ciutadania s’hi amagava el trist record dels Colls-Miralpeix, l’altre paratge salvatgement urbanitzat anys enrere.A dia d’avui, la situació generada queda reduïda a un atzucac. El pacte ja s’havia tancat entre l’Ajuntament, CiU, PP i la immobiliària Subirats Berenguer per construir tot un complex hoteler, residencial i comercial a primera línea de mar. Frenar la construcció d’aquest complex ens ha posat a tots en una situació més que difícil, ja que les alternatives ningú sap si són millors o pitjors. Difícilment 1.700 pisos a la vora de la Platja Llarga ajudaran gaire a preservar aquest paratge, únic tram del litoral encara no urbanitzat entre els Colls de Sitges i les Madrigueres del Vendrell.A més, Vilanova ,ni Cubelles, no està preparada per a suportar 4 o 5.000 nous veïns a la zona del Prat de Vilanova, àrea veïna de la Platja Llarga on es vol ubicar la flamant alternativa recolzada per la Generalitat. I indemnitzar l’empresa constructora suposaria la bancarrota per a les finances municipals.Ara ja només ens queda assumir als ciutadans que el mal menor, el preu col•lectiu per la irresponsabilitat dels cinc partits amb representació municipal, és el del naixement d’un nou barri. Així, sense més. Sense cap mena de planificació, ni de previsió de serveis. Sense Pla de Mandat ni res de compromisos electorals amb la ciutadania. Mentrestant els i les ciutadanes ens quedem amb un pam de nas. No acabem d’entendre perquè l’error dels partits polítics i el negoci milionari de la immobiliària l’hem d’acabar pagant, com sempre, nosaltres. Però el que és realment insolent i indignant en tot aquest conflicte és l’actitud, el discurs i la tàctica de fons empleades pels partits. Ens referim a l’actitud culpabilitzadora, al discurs tregiversador de la sostenibilitat i el fals ecologisme, i a la tàctica mentidera del Pla de Mandat.D’unes setmanes ençà, per poc que seguim l’actualitat sobre aquest conflicte, tothom se’n pot adonar que els partits, lluny de reconèixer l’error com a propi, fan veure que busquen alternatives a la urbanització de la platja, perquè la ciutadania ha tingut el capritx de voler preservar un espai natural deixat de la mà de Déu. És en la línia d’aquest malabarisme que a sobre ens volen fer creure que 1.700 pisos es construiran per “preservar la Platja Llarga”, voluntat que sense dubte entronca amb la premisa discursiva de la “sostenibilitat” que envolta, com una aureola santa, tota acció del govern municipal. I per acabar-ho d’adobar, quan s’han de justificar encara retreuen el Pla de Mandat, quan en el Pla de Mandat es parla, entre d’altres miratges, que es treballarà per a la creació de corredors ecològics en zones com els Coll i la Platja Llarga (art. 56.2).Des de la CUP volem manifestar, simplement, que n’estem ben farts i fartes. D’una banda, de la irresponsabilitat a l’hora de planificar el creixement urbanística, o més ben dit, d’esperonar-lo descaradament. I de l’altra, la més greu, de l’ús sense miraments ni vergonyes d’un discurs ideològic completament fals i tergiversador.Senyors i senyores polítiques: Per què ens hem de creure la participació ciutadana, si a part de no existir enlloc més que el Pla de Mandat, per temes d’importància pública hem d’esperar a filtracions indegudes perquè la ciutadania pugui reaccionar a corre-cuita i preservar la Platja Llarga? Per què insistiu, sense enrogir, en repetir com una falca publicitària la paraula sostenibilitat, si en aquests moments el que més s’aproparia a la sostenibilitat és que no féssiu res, és que us quedessiu quiets, que no toquéssiu el Cap de Creu ni el Casc Antic, que no toquéssiu més la Geltrú o que mai no haguéssiu tocat els Colls o la Platja Llarga?De totes aquuestes coses, la que més ens dol i ens indigna és, probablement, que el vostre discurs és tan fals i tan allunyat de la realitat que en el mateix projecte d’urbanització de la Platja Llarga, el primer de tots, declaràveu que allò que us movia en el fons a planificar l’urbanització de la Platja era la seva preservació. En la línia de la sostenibilitat, és clar.Ara als i a les ciutadanes ens queda empassar-nos la vostra sostenibilitat, el vostre Pla de Mandat i el vostre ecologisme. I com en el cas del Colls, veure com feu passar els interessos de les immobiliàries i l’especulació per sobre dels interessos dels i les treballadores, dels i les ciutadanes de Vilanova i la Geltrú.
www.vilanovadigital.com
Maragall no veu "justificat" el 'no' d’ERC i espera que la reunió del quadripartit sigui "útil i clarificadora. "El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha considerat aquest dimarts que "no està justificat l'anunci de votació negativa" a l’Estatut en el Congrés per part "de cap partit", en al·lusió especial a ERC, i ha assegurat que la reunió de José Luis Rodríguez Zapatero amb el quadripartit català, a proposta del propi Maragall, pot ser "útil i clarificadora" en el moment actual del procés estatutari.En un comunicat, Maragall ha informat que ha sol·licitat al president del Govern "que reuneixi als quatre partits estatutaris" i ha justificat la proposta per haver "vist trencada la presumpció d'unitat" per part d'un soci del tripartit català. "Si adopto avui una actitud compromesa i propositiva és perquè veig trencada la presumpció d'unitat per part d'un dels partits de la coalició de Govern", afirma el president.Maragall ha donat per "truncada en les últimes setmanes" la "unitat d'acció dels quatre partits catalans" per part d’ERC, i li ha retret que anunciï el seu vot negatiu al text quan existeix un "alt percentatge d'acord" i quan "encara no s'havien acabat les votacions en comissió, ni s'havia establert el tenor de la llei que ha de regular la gestió dels aeroports".Tot i això, ha reconegut que el text estatutari "no és el mateix que va sortir del Parlament de Catalunya" i que "la part del preàmbul que es refereix al concepte de nació és sobretot descriptiva", Maragall ha remarcat que "el conjunt de l'articulat és definitivament satisfactori en competències, en nous drets i en recursos".
www.eldebat.com
www.eldebat.com
Aprovada l'actualització del Pla Local Jove per al 2006 . La regidora considera clau el recolzament als joves nouvinguts i als desconnectats del municipi
El ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar, amb la única abstenció d'ICV, l'actualització del Pla Local Jove per a l'any 2006. La regidora d'Educació i Joventut, Pilar González, va anunciar també que "s'ha signat un conveni amb la Diputació per incloure els punts d'informació juvenil (PIJ) a l'institut de Cubelles".
Per a l'any 2006 la regidoria s'ha marcat com a objectius la potenciació del PIJ, ubicat a l'Espai Jove del Centre Social. Aquest impuls consistirà, a més d'inaugurar-lo oficialment, en fer-ne difussió de la seva existència, dinamitzar activitats per a joves, programació de tallers, xerrades i cursos, oferir un viver d'entitats juvenils i oferir-se com a punt de recursos. A més, Joventut pretèn repetir l'experiència de l'intercanvi amb els joves d'Arles de Tec, el camp de treball "Recuperem l'Ermita de Cubelles i oferir formació en el lleure (curs de monitors).
La creació d'una taula jove, la programació estable d'exposicíons al Centre Social, la programació d'oci nocturn local i comarcal i la posada en marxa d'una campanya de difusió de les actuacions joves completen les activitats previstes per a aquest any.
Pilar González, regidora d'Educació i Joventut, es va comprometre a millorar la difusió de les activitats i serveis que s'ofereixen als joves, especialment als nouvinguts i aquells més desconnectats del municipi "per no deixar-los desatesos". Per millorar aquesta difusió, González considera "important la posada en marxa de l'IES, així com el conveni recentment signat amb la Diputació per traslladar un cop a la setmana el PIJ a l'institut".Departament de Comunicació / Ràdio Cubelles Dimarts, 21-03-2006
El ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar, amb la única abstenció d'ICV, l'actualització del Pla Local Jove per a l'any 2006. La regidora d'Educació i Joventut, Pilar González, va anunciar també que "s'ha signat un conveni amb la Diputació per incloure els punts d'informació juvenil (PIJ) a l'institut de Cubelles".
Per a l'any 2006 la regidoria s'ha marcat com a objectius la potenciació del PIJ, ubicat a l'Espai Jove del Centre Social. Aquest impuls consistirà, a més d'inaugurar-lo oficialment, en fer-ne difussió de la seva existència, dinamitzar activitats per a joves, programació de tallers, xerrades i cursos, oferir un viver d'entitats juvenils i oferir-se com a punt de recursos. A més, Joventut pretèn repetir l'experiència de l'intercanvi amb els joves d'Arles de Tec, el camp de treball "Recuperem l'Ermita de Cubelles i oferir formació en el lleure (curs de monitors).
La creació d'una taula jove, la programació estable d'exposicíons al Centre Social, la programació d'oci nocturn local i comarcal i la posada en marxa d'una campanya de difusió de les actuacions joves completen les activitats previstes per a aquest any.
Pilar González, regidora d'Educació i Joventut, es va comprometre a millorar la difusió de les activitats i serveis que s'ofereixen als joves, especialment als nouvinguts i aquells més desconnectats del municipi "per no deixar-los desatesos". Per millorar aquesta difusió, González considera "important la posada en marxa de l'IES, així com el conveni recentment signat amb la Diputació per traslladar un cop a la setmana el PIJ a l'institut".Departament de Comunicació / Ràdio Cubelles Dimarts, 21-03-2006
DESCRIPCIÓ: LA MILLERA. (UTR-C 159)
Superfície: 23,00 HaMunicipis afectats: Vilanova i la Geltrú Comarca: Garraf (Barcelona)Planejament urbanístic actual: Sòl No Urbanitzable (agrícola). Lliure permanent.Límits de l'àmbit: Al nord: Carretera C-31, Sòl no Urbanitzable (agrícola). A l'est: Sòl No Urbanitzable (càmping). Al sud: Línia de tren, Sòl Urbanitzable (residencial: Cubelles). A l'oest: Sòl Urbanitzable Delimitat (residencial)Descripció del medi natural: Àmbit format per un retall bàsicament agrícola ubicat a la plana litoral que està a les faldes de la Muntanya del Corral de l'Almirall. Tan sols alguns espais residuals entre infrastructures presenten vegetació espontània, amb la presència del pi blanc formant l'estrat arbori.Alguns camps agrícoles estan abandonats.Usos i activitats actuals: Agrícola: oliveres, conreus herbacis. Habitatge.Construccions i instal·lacions actuals: Edificació rural amb tanca perimetral. Carretera C-31, línia de tren. Pannells publicitaris.Connectivitat: Àmbit aïllat entre infrastructures i zones urbanes, possible connectivitat a través de la zona agrícola que envolta al Torrent de Santa Maria, a l'est de l'àmbit.Valors paisatgístics i ambientals: Estructura agrícola.Impactes actuals o previsibles: Fragmentació del territori degut als usos existents. Progressiu abandó de l'agricultura. Impacte de les urbanitzacions i de les infrastructures que delimiten l'espai.Increment de la pressió urbanística.
SUGGERIMENTS:
Es recomana preservar l'àmbit de possibles aprofitaments urbanístics, per raó de:
Tractar-se d'un àmbit que pot complir amb la funció d'assegurar la preservació i la continuïtat d'espais de valor paisatgístic i ambiental.
Mesures a tenir en compte:
Integració de les infrastructures i urbanitzacions que delimiten l'àmbit, mitjançant usos adequats i el tractament de les seves vores.
Incentivar les activitats agrícoles per evitar el seu abandonament. En cas d'abandó, propiciar la restauració dels sistemes naturals que l'hi són propis.
Control de les tanques perimetrals per raons de permeabilitat visual, integració paisatgística i de connecitivitat ecològica.
Controlar els pannells publicitaris.
Control dels usos periurbans.
Transcripcions literals de la web de la Generalitat de Catalunya
Cronologia bàsica de l’afer de la Platja Llarga
Anys 70
Ja estava aprovat el Pla Parcial de la Platja Llarga.
1981
El Pla General d’Ordenació Urbana de Vilanova i la Geltrú, la qualifica de sòl urbà.
27-11-1996
S’aprova definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del sector de la Platja Llarga d’acord amb les especificacions de l’informe de Protecció Mediambiental de la Diputació de Barcelona.
3-11-1997
Per acord del Ple Municipal s’aprova inicialment el Projecte d’Urbanització.
1-3-1999
Per acord del Ple Municipal, s’aprova definitivament el Projecte de Compensació.
juny 2001
En la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Vilanova i la Geltrú no es presenta cap al·legació i continua sent sòl urbà.
15-6-2001
El Ministerio de Medio Ambiente autoritza, per Ordre Ministerial, la ocupació de béns de domini públic marítim-terrestre per a la realització de les obres de protecció costanera de la Platja Llarga.
7-10-2002
S’aprova definitivament, per acord del Ple Municipal, el Projecte d’Urbanització.
22-12-2003
El Ple municipal aprova inicialment, per unanimitat, la modificació puntual del Pla General i el conveni urbanístic amb Subirats Berenguer que permet la construcció de 259 habitatges i obliga a la construcció d’un hotel a Platja Llarga. L'acord s'envia a la Generalitat, que n'ha de fer un informe.
1-3-2004
El Ple aprova definitivament, per unanimitat, l'estudi de detall d’ordenació volumètrica de Platja Llarga.
24-5-2004
La Comissió de Govern de l’Ajuntament dóna llicència d’obres per a la construcció de l’edifici R3 de 78 habitatges i pàrquing a la Platja Llarga.
21-6-2004
L'Agencia Catalana de l'Aigua (ACA), que ha d'informar de la modificació puntual del Pla General, envia un requeriment a l'Ajuntament demanant un estudi d'inundabilitat.
15-7-2004
S’aprova definitivament el Pla Especial de Restauració i Protecció (PERP) dels espais lliures del sector Platja Llarga.
19-7-2004
La Junta de Govern Local de l'Ajuntament decideix suspendre les Llicències d'obres ja concedides a la zona i demanar a la promotora un estudi d'inundabilitat, que resulta ser negatiu.
Setembre 2004
L' Ajuntament demana opinió al col·lectiu Salvem Platja Llarga, que lliura un informe que admet el caràcter inundable de la zona des del mar. Aquest estudi i el de l'empresa promotora són lliurats a l'ACA. L'Ajuntament demana un tercer informe a la UPC.
Novembre 2004
Es trenca la negociació per construir 1.750 pisos, com a resultes del “traspàs” de l’edificabilitat de la Platja Llarga, al Piular.
20-5-2005
La Generalitat de Catalunya aprova el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner que recomana preservar La Millera de possibles aprofitaments urbanístics.
Octubre 2005
L’Institut Català del Sòl (INCASOL), organisme de la Generalitat de Catalunya, compra i escriptura el 50 % dels terrenys agrícoles de La Millera per un valor aproximat de 6,3 milions d’euros.
10-2-2006
L’Ajuntament fa públic el trasllat de l’edificabilitat de la Platja Llarga i la construcció de 1.744 habitatges a La Millera. Oficialment encara s’està a l’espera de l’informe d’inundabilitat que ha de redactar l’ACA.
1-3-2006
A la pregunta del Diputat Sr. Esteve Orriols al Parlament de Catalunya sobre com es troba l’informe d’inundabilitat, el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Hble. Sr. Salvador Milà, contesta que l’expedient està tancat des del 19 de gener passat com a conseqüència de la manca de resposta de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú als reiterats requeriments de l’ACA.
www.ciuvilanova.org
Superfície: 23,00 HaMunicipis afectats: Vilanova i la Geltrú Comarca: Garraf (Barcelona)Planejament urbanístic actual: Sòl No Urbanitzable (agrícola). Lliure permanent.Límits de l'àmbit: Al nord: Carretera C-31, Sòl no Urbanitzable (agrícola). A l'est: Sòl No Urbanitzable (càmping). Al sud: Línia de tren, Sòl Urbanitzable (residencial: Cubelles). A l'oest: Sòl Urbanitzable Delimitat (residencial)Descripció del medi natural: Àmbit format per un retall bàsicament agrícola ubicat a la plana litoral que està a les faldes de la Muntanya del Corral de l'Almirall. Tan sols alguns espais residuals entre infrastructures presenten vegetació espontània, amb la presència del pi blanc formant l'estrat arbori.Alguns camps agrícoles estan abandonats.Usos i activitats actuals: Agrícola: oliveres, conreus herbacis. Habitatge.Construccions i instal·lacions actuals: Edificació rural amb tanca perimetral. Carretera C-31, línia de tren. Pannells publicitaris.Connectivitat: Àmbit aïllat entre infrastructures i zones urbanes, possible connectivitat a través de la zona agrícola que envolta al Torrent de Santa Maria, a l'est de l'àmbit.Valors paisatgístics i ambientals: Estructura agrícola.Impactes actuals o previsibles: Fragmentació del territori degut als usos existents. Progressiu abandó de l'agricultura. Impacte de les urbanitzacions i de les infrastructures que delimiten l'espai.Increment de la pressió urbanística.
SUGGERIMENTS:
Es recomana preservar l'àmbit de possibles aprofitaments urbanístics, per raó de:
Tractar-se d'un àmbit que pot complir amb la funció d'assegurar la preservació i la continuïtat d'espais de valor paisatgístic i ambiental.
Mesures a tenir en compte:
Integració de les infrastructures i urbanitzacions que delimiten l'àmbit, mitjançant usos adequats i el tractament de les seves vores.
Incentivar les activitats agrícoles per evitar el seu abandonament. En cas d'abandó, propiciar la restauració dels sistemes naturals que l'hi són propis.
Control de les tanques perimetrals per raons de permeabilitat visual, integració paisatgística i de connecitivitat ecològica.
Controlar els pannells publicitaris.
Control dels usos periurbans.
Transcripcions literals de la web de la Generalitat de Catalunya
Cronologia bàsica de l’afer de la Platja Llarga
Anys 70
Ja estava aprovat el Pla Parcial de la Platja Llarga.
1981
El Pla General d’Ordenació Urbana de Vilanova i la Geltrú, la qualifica de sòl urbà.
27-11-1996
S’aprova definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del sector de la Platja Llarga d’acord amb les especificacions de l’informe de Protecció Mediambiental de la Diputació de Barcelona.
3-11-1997
Per acord del Ple Municipal s’aprova inicialment el Projecte d’Urbanització.
1-3-1999
Per acord del Ple Municipal, s’aprova definitivament el Projecte de Compensació.
juny 2001
En la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Vilanova i la Geltrú no es presenta cap al·legació i continua sent sòl urbà.
15-6-2001
El Ministerio de Medio Ambiente autoritza, per Ordre Ministerial, la ocupació de béns de domini públic marítim-terrestre per a la realització de les obres de protecció costanera de la Platja Llarga.
7-10-2002
S’aprova definitivament, per acord del Ple Municipal, el Projecte d’Urbanització.
22-12-2003
El Ple municipal aprova inicialment, per unanimitat, la modificació puntual del Pla General i el conveni urbanístic amb Subirats Berenguer que permet la construcció de 259 habitatges i obliga a la construcció d’un hotel a Platja Llarga. L'acord s'envia a la Generalitat, que n'ha de fer un informe.
1-3-2004
El Ple aprova definitivament, per unanimitat, l'estudi de detall d’ordenació volumètrica de Platja Llarga.
24-5-2004
La Comissió de Govern de l’Ajuntament dóna llicència d’obres per a la construcció de l’edifici R3 de 78 habitatges i pàrquing a la Platja Llarga.
21-6-2004
L'Agencia Catalana de l'Aigua (ACA), que ha d'informar de la modificació puntual del Pla General, envia un requeriment a l'Ajuntament demanant un estudi d'inundabilitat.
15-7-2004
S’aprova definitivament el Pla Especial de Restauració i Protecció (PERP) dels espais lliures del sector Platja Llarga.
19-7-2004
La Junta de Govern Local de l'Ajuntament decideix suspendre les Llicències d'obres ja concedides a la zona i demanar a la promotora un estudi d'inundabilitat, que resulta ser negatiu.
Setembre 2004
L' Ajuntament demana opinió al col·lectiu Salvem Platja Llarga, que lliura un informe que admet el caràcter inundable de la zona des del mar. Aquest estudi i el de l'empresa promotora són lliurats a l'ACA. L'Ajuntament demana un tercer informe a la UPC.
Novembre 2004
Es trenca la negociació per construir 1.750 pisos, com a resultes del “traspàs” de l’edificabilitat de la Platja Llarga, al Piular.
20-5-2005
La Generalitat de Catalunya aprova el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner que recomana preservar La Millera de possibles aprofitaments urbanístics.
Octubre 2005
L’Institut Català del Sòl (INCASOL), organisme de la Generalitat de Catalunya, compra i escriptura el 50 % dels terrenys agrícoles de La Millera per un valor aproximat de 6,3 milions d’euros.
10-2-2006
L’Ajuntament fa públic el trasllat de l’edificabilitat de la Platja Llarga i la construcció de 1.744 habitatges a La Millera. Oficialment encara s’està a l’espera de l’informe d’inundabilitat que ha de redactar l’ACA.
1-3-2006
A la pregunta del Diputat Sr. Esteve Orriols al Parlament de Catalunya sobre com es troba l’informe d’inundabilitat, el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Hble. Sr. Salvador Milà, contesta que l’expedient està tancat des del 19 de gener passat com a conseqüència de la manca de resposta de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú als reiterats requeriments de l’ACA.
www.ciuvilanova.org
Alcaldia L'Ajuntament de Cubelles demanarà informació sobre la urbanització de La Millera al de Vilanova. Es va aprovar una moció unànime per instar al consistori vilanoví a comptar amb el de Cubelles en el procés d'urbanització de la zona coneguda com La Millera, al Prat de Vilanova (Ibersol)
El ple de Cubelles, de forma unànime, va aprovar una moció per instar a l'Ajuntament de Vilanova a donar informació sobre el procés d'urbanització de la zona coneguda com La Millera, dins del Prat de Vilanova. La urbanització d'aquest espai, colindant amb el municipi cubellenc pel torrent de Santa Maria, està en fasde d'estudi i es parla de la possibilitat de construir-hi prop de 1.700 habitatges.
El procés d'urbanització de La Millera és un efecte directe de la impossibilitat d'urbanitzar la Platja Llarga del Prat de Vilanova. Els promotors que ja tenien uns drets adquirits en aquella zona podrien ser compensats en La Millera amb un volum d'edificació que significaria un augment de gairebé 5.000 habitants de la urbanització vilanovina. Els efectes d'aquest procés per a la població de Cubelles és el que el consistori cubellenc vol valorar amb el vilanoví, que fins ara no ha fet cap comunicació oficial informant del procés a La Millera.
La regidora d'Urbanisme, Maria Lluïsa Romero (PSC), va reconèixer que "no podem interposar-nos en el desenvolupament urbanístic de Vilanova, però sí protegir a Cubelles demanant que es facin les infrastructures suficients". En aquest sentit es va referir a la necessitat de planificar les infrastructures de clavegueram, educació, sanitat i altres perquè no quedin saturats els serveis de Cubelles.
El grup d'ERC va manifestar el seu suport total a la moció i va vincular el posicionament de Cubelles "a la propera revisió del Pla General". En els mateixos termes es va expressar Iniciativa per Cubelles (ICb), que a través de la seva portaveu Pilar González, va destacar que "per primera vegada, en un tema urbanístic, ens hem posat tots d'acord per dir que ens hem enterat per la premsa i que s'ha negociat per Cubelles".
Per a Joan Albet (CiU) es tracta d'un tema de "respecte institucional" i va criticar el fet que "l'alcalde de Vilanova no hagi ni tant sols trucat al de Cubelles, quan estan proposant fer 1.700 habitatges al costat de Cubelles". El fet que hi hagi un gran volum d'habitatge de protecció oficial fa preveure que bona part d'aquests possibles 1.700 habitatges podrien ser de primera residència, la qual cosa espanta al portaveu de la federació nacionalista al respecte de la planificació de serveis com l'educació i la sanitat.
Per la seva banda, el grup d'ICV, malgrat donar-hi suport, considera que "la moció no és clara" i van titllar de postura "prepotent" dir-li al consistori vilanoví com han de fer les coses perquè "hi ha una llei d'urbanisme que s'ha de complir".
En aquest sentit, Josep Marcillas considera que "no els hi diem quins serveis han de fer, és evident que ho saben. El que fem és dir que aquests serveis estiguin integrats a Vilanova i no repercuteixin a Cubelles". Així mateix, Marcillas va denunciar que "diuen a la premsa que han negociat compensacions per a Cubelles, però no ens han dit quines són aquestes". Tot i això, per a l'alcalde cubellenc la situació no és "tant pesimista com la veu el Sr. Albet", però reconeix que cal parlar amb l'ajuntament de vilanova i la Geltrú i veure "com queda afectada Cubelles". Finalment, Marcillas va destacar la importància de "l'acord unànim d'informació a l'ajuntament de Vilanova". Departament de Comunicació/Ràdio Cubelles Dimarts, 21-03-2006
El ple de Cubelles, de forma unànime, va aprovar una moció per instar a l'Ajuntament de Vilanova a donar informació sobre el procés d'urbanització de la zona coneguda com La Millera, dins del Prat de Vilanova. La urbanització d'aquest espai, colindant amb el municipi cubellenc pel torrent de Santa Maria, està en fasde d'estudi i es parla de la possibilitat de construir-hi prop de 1.700 habitatges.
El procés d'urbanització de La Millera és un efecte directe de la impossibilitat d'urbanitzar la Platja Llarga del Prat de Vilanova. Els promotors que ja tenien uns drets adquirits en aquella zona podrien ser compensats en La Millera amb un volum d'edificació que significaria un augment de gairebé 5.000 habitants de la urbanització vilanovina. Els efectes d'aquest procés per a la població de Cubelles és el que el consistori cubellenc vol valorar amb el vilanoví, que fins ara no ha fet cap comunicació oficial informant del procés a La Millera.
La regidora d'Urbanisme, Maria Lluïsa Romero (PSC), va reconèixer que "no podem interposar-nos en el desenvolupament urbanístic de Vilanova, però sí protegir a Cubelles demanant que es facin les infrastructures suficients". En aquest sentit es va referir a la necessitat de planificar les infrastructures de clavegueram, educació, sanitat i altres perquè no quedin saturats els serveis de Cubelles.
El grup d'ERC va manifestar el seu suport total a la moció i va vincular el posicionament de Cubelles "a la propera revisió del Pla General". En els mateixos termes es va expressar Iniciativa per Cubelles (ICb), que a través de la seva portaveu Pilar González, va destacar que "per primera vegada, en un tema urbanístic, ens hem posat tots d'acord per dir que ens hem enterat per la premsa i que s'ha negociat per Cubelles".
Per a Joan Albet (CiU) es tracta d'un tema de "respecte institucional" i va criticar el fet que "l'alcalde de Vilanova no hagi ni tant sols trucat al de Cubelles, quan estan proposant fer 1.700 habitatges al costat de Cubelles". El fet que hi hagi un gran volum d'habitatge de protecció oficial fa preveure que bona part d'aquests possibles 1.700 habitatges podrien ser de primera residència, la qual cosa espanta al portaveu de la federació nacionalista al respecte de la planificació de serveis com l'educació i la sanitat.
Per la seva banda, el grup d'ICV, malgrat donar-hi suport, considera que "la moció no és clara" i van titllar de postura "prepotent" dir-li al consistori vilanoví com han de fer les coses perquè "hi ha una llei d'urbanisme que s'ha de complir".
En aquest sentit, Josep Marcillas considera que "no els hi diem quins serveis han de fer, és evident que ho saben. El que fem és dir que aquests serveis estiguin integrats a Vilanova i no repercuteixin a Cubelles". Així mateix, Marcillas va denunciar que "diuen a la premsa que han negociat compensacions per a Cubelles, però no ens han dit quines són aquestes". Tot i això, per a l'alcalde cubellenc la situació no és "tant pesimista com la veu el Sr. Albet", però reconeix que cal parlar amb l'ajuntament de vilanova i la Geltrú i veure "com queda afectada Cubelles". Finalment, Marcillas va destacar la importància de "l'acord unànim d'informació a l'ajuntament de Vilanova". Departament de Comunicació/Ràdio Cubelles Dimarts, 21-03-2006
21.3.06
PÍNDOLES DE PARTICIPACIO CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
ELS CALERS, ON CALEN
ENTREVISTA A XAVIER GRAU, REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE CUBELLES. 1.Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i orgànicament, ...www.elscalersoncalen.org/entrevistacubelles.htm - 11k -
En caché - Páginas similares
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
ELS CALERS, ON CALEN
ENTREVISTA A XAVIER GRAU, REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE CUBELLES. 1.Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i orgànicament, ...www.elscalersoncalen.org/entrevistacubelles.htm - 11k -
En caché - Páginas similares
Torna el Bus de l'Estatut
Passa-ho!
Iu Forn
Cada cop que hi ha un casament en alguna família reial europea ens la venen com "la boda del segle". I al final resulta que la diferència amb el casament anterior o posterior d'un hereu o una pubilla de sang blava de segona fila és que aquest cop la núvia no és una ballarina d'estriptis sinó que el nuvi treballa de malabarista en un circ. Doncs bé, aquí cada pas que fem amb l'Estatut, ara al Parlament, ara a la ponència del Congrés, sembla el pas definitiu. I quan el superem ens adonem que, efectivament, era tan casament del segle com l'anterior. En definitiva, diversos focs d'encenalls que, justament avui, viuran un capítol més del camí que ens durà a la patena. "Germans, anem tots junts a la paaatena, que allà ens hi espera el seeenyor... (concretament el senyor ZP i l'inseparable escolanet Bono).
Som al moment del partit en què des del govern s'escolten veus que ens amenacen amb treure la pols del mític Bus de l'Estatut (recorda quin èxit, oi?) i treure'l un altre cop, aquesta vegada per explicar-nos el text. Jo els animo a fer-ho perquè no voldria perdrem una cosa així. S'ho imagina?
Baixaria Saura del Bus i proclamaria: "Catalans, votar sí és un bitllet a la felicitat. Ho diu un estudi que em encarregat".
Baixaria Esquerra i diria: "Formem part d'un govern que demana votar sí, però nosaltres demanem una «abstenció negativa crítica i nul·la». Ah, i conservant la cadira".
Baixaria el PSC i diria: "Que txi, que txi. Voteu que txi perquè si guanya el txi guanya Zapatero".
Baixaria Maragall i diria... bé, li confesso que sóc incapaç d'imaginar-m'ho, però segur que se sorprendria a si mateix.
I baixaria Artur Mas per dir-nos: "Sóc l'oposició al govern que dona suport a l'Estatut (o no), però sóc el que més suport dóna a l'Estatut. Ah, i visca ZP! I més concretament el moment que em va dir que les eleccions seran a la tardor".
www.avui.cat
Qui es resisteix a un espectacle com aquest?
Passa-ho!
Iu Forn
Cada cop que hi ha un casament en alguna família reial europea ens la venen com "la boda del segle". I al final resulta que la diferència amb el casament anterior o posterior d'un hereu o una pubilla de sang blava de segona fila és que aquest cop la núvia no és una ballarina d'estriptis sinó que el nuvi treballa de malabarista en un circ. Doncs bé, aquí cada pas que fem amb l'Estatut, ara al Parlament, ara a la ponència del Congrés, sembla el pas definitiu. I quan el superem ens adonem que, efectivament, era tan casament del segle com l'anterior. En definitiva, diversos focs d'encenalls que, justament avui, viuran un capítol més del camí que ens durà a la patena. "Germans, anem tots junts a la paaatena, que allà ens hi espera el seeenyor... (concretament el senyor ZP i l'inseparable escolanet Bono).
Som al moment del partit en què des del govern s'escolten veus que ens amenacen amb treure la pols del mític Bus de l'Estatut (recorda quin èxit, oi?) i treure'l un altre cop, aquesta vegada per explicar-nos el text. Jo els animo a fer-ho perquè no voldria perdrem una cosa així. S'ho imagina?
Baixaria Saura del Bus i proclamaria: "Catalans, votar sí és un bitllet a la felicitat. Ho diu un estudi que em encarregat".
Baixaria Esquerra i diria: "Formem part d'un govern que demana votar sí, però nosaltres demanem una «abstenció negativa crítica i nul·la». Ah, i conservant la cadira".
Baixaria el PSC i diria: "Que txi, que txi. Voteu que txi perquè si guanya el txi guanya Zapatero".
Baixaria Maragall i diria... bé, li confesso que sóc incapaç d'imaginar-m'ho, però segur que se sorprendria a si mateix.
I baixaria Artur Mas per dir-nos: "Sóc l'oposició al govern que dona suport a l'Estatut (o no), però sóc el que més suport dóna a l'Estatut. Ah, i visca ZP! I més concretament el moment que em va dir que les eleccions seran a la tardor".
www.avui.cat
Qui es resisteix a un espectacle com aquest?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)