CiU aprofita el ple per interrogar el govern municipal sobre la platja LlargaPenedès. "La compra dels terrenys de la Millera per part de l’Incasol provoca dures crítiques de l’oposició"LES FRASESLAURA MARÍN VILANOVA I LA GELTRÚNOVA I LA GELTRÚ. "Vilanova i la Geltrú"CiU va aprofitar el ple de Vilanova per fer un interrogatori al govern sobre el futur de la platja Llarga i la compra dels terrenys agrícoles de la Millera per part de l’Incasol. El portaveu de CiU, Esteve Orriols, va forçar el govern a donar explicacions sobre tot el procés amb una moció que pretenia aprovar el compromís de mantenir les qualificacions urbanístiques previstes en el pla general per evitar així que la Millera passi a ser urbanitzable. El debat sobre la platja Llarga va provocar un dur enfrontament entre l’alcalde Joan Ignasi Elena i Esteve Orriols, que es van acusar mútuament de mentir i de no tenir ètica política.
La tensió que ha generat el procés de platja Llarga entre el govern i els grups de l’oposició es va fer evident dilluns en el ple, especialment quan l’alcalde i el líder de CiU van protagonitzar una acalorada discussió amb retrets inclosos sobre les estratègies electorals. Elena assegurava que s’havia informat puntualment Orriols de les intencions de l’Incasol de comprar terrenys a la Millera, però el portaveu de CiU va assegurar que només durant una conversa informal va saber que «s’estaven fent prospeccions, però en aquell moment l’Incasol ja havia comprat i escripturat els terrenys».
El PP –que va lamentar que l’alcalde parlés amb CiU però no amb al seu grup– ja havia demanat dimissions als responsables municipals per la manera d’abordar el procés, però CiU volia que el govern donés explicacions de per què s’havien produït divisions internes, per què no s’havia informat l’oposició, per què s’optava únicament per la Millera i per què no arribava l’informe de zona inundable de l’Agència Catalana de l’Aigua, entre d’altres qüestions. Orriols va llegir en el ple la resposta parlamentària que havia rebut del conseller Salvador Milà, mitjançant la qual Medi Ambient argumentava que no s’havia enviat l’informe de zona inundable perquè esperaven documentació de l’Ajuntament que havien sol·licitat reiteradament.
El regidor d’Acció Territorial, Jordi Valls, va desmentir que això fos cert: «Ens demanen una informació que l’Ajuntament no té.» Valls va demanar a l’oposició que desdramatitzés la requalificació d’un sòl agrari recordant que s’havia fet el mateix amb el polígon industrial de Masia d’en Notari i amb el sector residencial de la Carrerada: «Una cosa és l’especulació i una altra una requalificació.» El regidor d’ICV va defensar que «tot el sòl envoltat de sistema urbà és susceptible de ser requalificat», i que la Millera compleix aquest requisit: «Si s’acaba fent, serà un barri de Cubelles, com ho és Santa Maria, per això es va acordar amb l’administració el compromís de donar compensacions a Cubelles.»
www.vilaweb.cat
Elena i Orriols s'enfronten al ple per la Platja Llarga.Els dos líders polítics es van acusar de mentir respectivament i d'utilitzar estratègies polítiques en benefici electoral
Per VD 09/03/2006 23:00:53
L'alcalde Joan Ignasi Elena i el líder de l'oposició Esteve Orriols es van enfrontar durament al ple municipal pel procés que envolta la Platja Llarga. Els dos polítics es va acusar de mentir en relació al grau de coneixement que tenia Orriols de les negociacions per traslladar l'edificabilitat a la Millera.
El govern de Vilanova va assegurar dilluns al ple que Orriols havia estat informat puntualment de totes les negociacions que s'estaven duent a terme respecte a Platja Llarga. Però el portaveu de CiU, Esteve Orriols, va desmentir això i va explicar que en una conversa informal amb l'alcalde, aquesta va apuntar-li que l'Incasol estava fent prospeccions darrera de la Platja Llarga. Molt ofès, Orriols va acusar l'alcalde de dir-li això "quan l'Incasol ja havia comprat i escripturat els terrenys de la Millera". En aquest sentit, l'alcalde va insinuar que Esteve Orriols estava faltant a l'ètica política: "m'havien explicat que en política, quan arriben les eleccions, s'hi val tot, però no espera aquest comportament de vosté".La tensió es va mantenir durant l'hora que el govern i l'oposició intentaven debatre la moció que havia presentat CiU i que va monopolitzar el ple. CiU intentava que el govern es comprometès a no canviar la qualificació dels terrenys de La Millera, però la proposta no va prosperar.El govern de Vilanova també va explicar durant el ple que s'ha tornat a demanar a la Generalitat l’informe sobre la inundabilitat de la platja Llarga per justificar la suspensió de les obres d’urbanització de la zona. I és que Esteve Orriols va llegir durant el ple una resposta parlamentària del conseller de Medi Ambient al líder de l’oposició local, en què Salvador Milà assegurava que no s’havia pogut fer l’informe perquè l’Ajuntament no els havia facilitat la documentació que havien requerit en nombroses ocasions. El regidor d’Acció Territorial ha desmentit que no s’hagin atès les peticions de l’Agència Catalana de l’Aigua i va assegurar que el departament demana una informació que l'Ajuntament no té i que així li han fet saber a Medi Ambient.Valls va aprofitar el ple per recordar als grups de l'oposició que no calia dramatitzar la requalificació d'un sòl agrícola perquè ja s'havia fet en altres ocasions a la ciutat. El regidor d'ICV va posar d'exemples la Masia d'en Notari i la Carrerada. Valls també va reconéixer que en el cas que s'urbanitzés La Millera, seria un barri de fet de Cubelles i que aquest era el motiu pel qual s'havien començat a parlar de compensacions al municipi veí.
www.vilanovadigital.com
9.3.06
8.3.06
OPINIO
SEGURETAT?
SEGURETAT?
Joan Subirats
Moltes coses es mouen. Ens sentim insegurs. Les velles certeses ja no ens serveixen. Ni el treball, ni l'escola, ni els veïns són el que eren. Tampoc la família és el que acostumava a ser. Per altra banda, la gent al nostre voltant és cada cop més diferent. Sabem que tot és molt complicat, però ens agradaria pensar que algú ens ho podria arreglar i posar les coses en el seu lloc d'una vegada per totes. Per simple que pugui semblar, aquest és el diagnòstic cada vegada més compartit per més gent.
No és estrany que la inseguretat ciutadana sigui avui vista com un dels grans problemes. Davant això, i malgrat que no estigui gens clar a què ens referim quan parlem d'inseguretat, ja hi ha qui promet ventilar el tema amb un dràstic cop d'escombra. Res millor en moments d'incertesa que treure de l'armari les velles certeses que ens diuen que amb més mà dura, tot això tornarà a col·locar-se en el seu lloc. Anem separant delicte i por al delicte, i és això últim el que ho justifica tot. La barreja de petits delictes al carrer i una creixent i visible presència d'immigrants és explosiva, i qualsevol espavilat sap que d'aquesta barreja es poden extreure avantatges electorals evidents, si criminalitzes les diferències. Els delictes i el seu control, són un àmbit privilegiat per a l'essencialisme. A poc a poc, pasem de "barris en perill", a "barris perillosos". I va calant en l'opinió pública, d'altra banda, que molts dels casos o persones protagonistes dels actes delictius són irrecuperables, i per tant carn de presidi. Així, ens n'anem lliscant de la política social a la policia com agent privilegiat d'integració social.
Es va acceptant que cal implantar una política de "tolerància zero" en relació a la inseguretat ciutadana, o s'arriba a afirmar que "la seguretat no és de dretes ni d'esquerres". Hi ha qui connecta el terrorisme a escala planetària amb l'estrebada de la cantonada. I així res millor que prometre agafar l'escombra, una gran escombra, i escombrar tot el que molesta i inquieta. Però, és cert que la seguretat és un concepte políticament neutral? No hauríem preguntar-nos quins són els costos polítics i socials d'aquest inusitat interès per la seguretat total? De quina seguretat parlem? William Bratton, l'artífex del famós pla de seguretat de Nova York deia que la causa del delicte no estava en les condicions socials sinó en els dolents hàbits dels individus. Treure als dolents dels carrers amb indicadors de productivitat policial, impedir que surtin de les presons i blindar els barris residencials són les receptes a aplicar seguint el model de "tolerància zero".
La seguretat no és un concepte políticament neutral. Estem davant una nova versió del control social, a cavall d'una seguretat que es pretén absoluta i incontestable. En el fons la seguretat no és una veritat a descobrir, sinó una construcció social. I si volem parlar de seguretat parlem de totes les inseguretats i de totes les alternatives que tenim per a combatre-les, i no reduïm el tema als delinqüents. Hem de recordar que per afrontar la criminalitat, s'han de combinar, al marge de les mesures estrictament policials i judicials, polítiques de redistribució i de reconeixement. No és necessari insistir en la necessitat de polítiques socials, però si que convé subratllar la necessitat de treballar amb els temes d'identitat i de ciutadania, fent sentir a qualsevol que té un espai en la nostra societat, reconeixent que no existeix una sola forma de "normalitat", avançant en el debat sobre la renda bàsica de ciutadania com marc de seguretat en l'ingrés, diversificant el concepte de treball, i entenent que sense espais públics compartits anem directament a la bunquerització residencial.
Moltes coses es mouen. Ens sentim insegurs. Les velles certeses ja no ens serveixen. Ni el treball, ni l'escola, ni els veïns són el que eren. Tampoc la família és el que acostumava a ser. Per altra banda, la gent al nostre voltant és cada cop més diferent. Sabem que tot és molt complicat, però ens agradaria pensar que algú ens ho podria arreglar i posar les coses en el seu lloc d'una vegada per totes. Per simple que pugui semblar, aquest és el diagnòstic cada vegada més compartit per més gent.
No és estrany que la inseguretat ciutadana sigui avui vista com un dels grans problemes. Davant això, i malgrat que no estigui gens clar a què ens referim quan parlem d'inseguretat, ja hi ha qui promet ventilar el tema amb un dràstic cop d'escombra. Res millor en moments d'incertesa que treure de l'armari les velles certeses que ens diuen que amb més mà dura, tot això tornarà a col·locar-se en el seu lloc. Anem separant delicte i por al delicte, i és això últim el que ho justifica tot. La barreja de petits delictes al carrer i una creixent i visible presència d'immigrants és explosiva, i qualsevol espavilat sap que d'aquesta barreja es poden extreure avantatges electorals evidents, si criminalitzes les diferències. Els delictes i el seu control, són un àmbit privilegiat per a l'essencialisme. A poc a poc, pasem de "barris en perill", a "barris perillosos". I va calant en l'opinió pública, d'altra banda, que molts dels casos o persones protagonistes dels actes delictius són irrecuperables, i per tant carn de presidi. Així, ens n'anem lliscant de la política social a la policia com agent privilegiat d'integració social.
Es va acceptant que cal implantar una política de "tolerància zero" en relació a la inseguretat ciutadana, o s'arriba a afirmar que "la seguretat no és de dretes ni d'esquerres". Hi ha qui connecta el terrorisme a escala planetària amb l'estrebada de la cantonada. I així res millor que prometre agafar l'escombra, una gran escombra, i escombrar tot el que molesta i inquieta. Però, és cert que la seguretat és un concepte políticament neutral? No hauríem preguntar-nos quins són els costos polítics i socials d'aquest inusitat interès per la seguretat total? De quina seguretat parlem? William Bratton, l'artífex del famós pla de seguretat de Nova York deia que la causa del delicte no estava en les condicions socials sinó en els dolents hàbits dels individus. Treure als dolents dels carrers amb indicadors de productivitat policial, impedir que surtin de les presons i blindar els barris residencials són les receptes a aplicar seguint el model de "tolerància zero".
La seguretat no és un concepte políticament neutral. Estem davant una nova versió del control social, a cavall d'una seguretat que es pretén absoluta i incontestable. En el fons la seguretat no és una veritat a descobrir, sinó una construcció social. I si volem parlar de seguretat parlem de totes les inseguretats i de totes les alternatives que tenim per a combatre-les, i no reduïm el tema als delinqüents. Hem de recordar que per afrontar la criminalitat, s'han de combinar, al marge de les mesures estrictament policials i judicials, polítiques de redistribució i de reconeixement. No és necessari insistir en la necessitat de polítiques socials, però si que convé subratllar la necessitat de treballar amb els temes d'identitat i de ciutadania, fent sentir a qualsevol que té un espai en la nostra societat, reconeixent que no existeix una sola forma de "normalitat", avançant en el debat sobre la renda bàsica de ciutadania com marc de seguretat en l'ingrés, diversificant el concepte de treball, i entenent que sense espais públics compartits anem directament a la bunquerització residencial.
El canvi
7.3.06
CiU assegura que va ser Maragall qui va convidar Mas a entrar al Govern.
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va invitar l'estiu passat Artur Mas, líder de CiU, en plena discussió sobre el nou Estatut a Catalunya, a entrar en el govern català a canvi "d’aconseguir que CiU es decantés per un 'sí' sense condicions a la proposta d'Estatut que defensava el tripartit", segons fonts de CiU.
ERC preveu la fi del Tinell si Mas no ha mentit sobre les ofertes per entrar al Govern
El portaveu parlamentari d’ERC, Joan Ridao, ha assegurat que “no ens costa que hi hagi una oferta seriosa” del PSC a Artur Mas, líder de CiU, per formar part del Govern català. Tot i això, ha advertit que “si això fos veritat seria el punt i final al Pacte del Tinell”.
ICV i PSC neguen que les ofertes a Mas per participar en el govern català siguin certes.El portaveu parlamentari d’ICV, Joan Boada, ha dit que l’anunci d’Artur Mas d’haver rebutjat tres ofertes d’entrar al govern català són “frivolitats del senyor Mas, que va de salvador de la pàtria”. En roda de premsa, Boada ha afegit que “és impossible que li hagi proposat, potser ha confós els desitjo s i la realitat”.
www.eldebat.com
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va invitar l'estiu passat Artur Mas, líder de CiU, en plena discussió sobre el nou Estatut a Catalunya, a entrar en el govern català a canvi "d’aconseguir que CiU es decantés per un 'sí' sense condicions a la proposta d'Estatut que defensava el tripartit", segons fonts de CiU.
ERC preveu la fi del Tinell si Mas no ha mentit sobre les ofertes per entrar al Govern
El portaveu parlamentari d’ERC, Joan Ridao, ha assegurat que “no ens costa que hi hagi una oferta seriosa” del PSC a Artur Mas, líder de CiU, per formar part del Govern català. Tot i això, ha advertit que “si això fos veritat seria el punt i final al Pacte del Tinell”.
ICV i PSC neguen que les ofertes a Mas per participar en el govern català siguin certes.El portaveu parlamentari d’ICV, Joan Boada, ha dit que l’anunci d’Artur Mas d’haver rebutjat tres ofertes d’entrar al govern català són “frivolitats del senyor Mas, que va de salvador de la pàtria”. En roda de premsa, Boada ha afegit que “és impossible que li hagi proposat, potser ha confós els desitjo s i la realitat”.
www.eldebat.com
6.3.06
Nadal: «Governar el tripartit és més difícil que fer l'amor en un Simca 1000»Ò.M.. "Tarragona"Encara no s'havien produït ni les declaracions de Maragall sobre ERC ni la rèplica republicana, però el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal (PSC), va comparar la dificultat de governar el tripartit amb la de «fer l'amor en un Simca 1000». Si el conseller de Governació, el republicà Joan Carretero, va comparar el tripartit amb una muntanya russa, Nadal va anar més enllà i el va definir com una «batedora». «La voluntat renovadora del tripartit no és fàcil de dur a la pràctica, però hem de tenir clar que governar des de l'esquerra no hauria de significar viure permanentment en un túrmix», va exemplificar. Nadal va fer aquestes consideracions en un debat sobre l'orientació de les polítiques d'esquerres de l'escola d'hivern del PSC en què també van participar l'alcalde de Barcelona, Joan Clos; l'alcalde d'Évry, Manel Valls, i el delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel.www.vilaweb.cat
ERC dóna suport al C.A.S. 2006. El grup comarcal d'ERC presentarà al ple del Consell Comarcal una moció a favor de la iniciativa que pretén dotar a la cultura musical catalana actual d'una plataforma de suport i projecció.
Per ERC 05/03/2006 11:29:15
Més informació
Vilanova i la Geltrú, 1 de març de 2006: En la propera sessió plenaria del Consell Comarcal del Garraf el grup d'Esquerra Republicana de Catalunya presentarà una moció de suport al festival Catalunya Acció Sonora. Aquesta és una iniciativa sorgida Comissió 23 d’Abril, que l’any passat va organitzar un macroconcert amb una assistència superior a les 15.000 persones. L’objectiu és la defensa i promoció de la cultura catalana, en especial la música, per crear una plataforma important on donar a conèixer les creacions del país.La moció d'ERC consta cinc punts: 1 - Manifestar el ple suport a la cultura catalana, entesa com una cultura de qualitat que cal defensar en una situació de minorització.2 - Manifestar la necessitat de més facilitats perquè els programadors i els músics en català tinguin espais i sales on poder presentar les seves creacions, més suport per a l’edició discogràfica i per a la distribució de la música en català.3 - Donar suport al CAS, organitzat per la Fundació Cultura i convocat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i la Federació d’Entitats de la Catalunya Nord com a projecte que defensa i promou la cultura catalana. 4 - Promoure la participació de la ciutadania al festival Catalunya Acció Sonora.5 - Traslladar aquests acords a la Fundació Cultura, al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana, al Departament de Cultura del Govern de les Illes Balears , al prefecte del Departament dels Pirineus Orientals i a les entitats i associacions culturals de la Comarca del Garraf.ERC preten consensuar aquesta moció com una reïvindicació assumida per la comarca i amb voluntat de ser extensiva als Països Catalans
www.vilanovadigital.com
Per ERC 05/03/2006 11:29:15
Més informació
Vilanova i la Geltrú, 1 de març de 2006: En la propera sessió plenaria del Consell Comarcal del Garraf el grup d'Esquerra Republicana de Catalunya presentarà una moció de suport al festival Catalunya Acció Sonora. Aquesta és una iniciativa sorgida Comissió 23 d’Abril, que l’any passat va organitzar un macroconcert amb una assistència superior a les 15.000 persones. L’objectiu és la defensa i promoció de la cultura catalana, en especial la música, per crear una plataforma important on donar a conèixer les creacions del país.La moció d'ERC consta cinc punts: 1 - Manifestar el ple suport a la cultura catalana, entesa com una cultura de qualitat que cal defensar en una situació de minorització.2 - Manifestar la necessitat de més facilitats perquè els programadors i els músics en català tinguin espais i sales on poder presentar les seves creacions, més suport per a l’edició discogràfica i per a la distribució de la música en català.3 - Donar suport al CAS, organitzat per la Fundació Cultura i convocat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i la Federació d’Entitats de la Catalunya Nord com a projecte que defensa i promou la cultura catalana. 4 - Promoure la participació de la ciutadania al festival Catalunya Acció Sonora.5 - Traslladar aquests acords a la Fundació Cultura, al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana, al Departament de Cultura del Govern de les Illes Balears , al prefecte del Departament dels Pirineus Orientals i a les entitats i associacions culturals de la Comarca del Garraf.ERC preten consensuar aquesta moció com una reïvindicació assumida per la comarca i amb voluntat de ser extensiva als Països Catalans
www.vilanovadigital.com
CiU torna a portar al ple de dilluns el procés de la Platja Llarga de Vilanova
Per VD 05/03/2006 19:31:48
El principal grup de l'oposició tornarà a posar damunt de la taula dilluns al ple el procés que envolta el trasllat de l'edificabilitat de la Platja Llarga de Vilanova. Convergència i Unió ha presentat una moció al ple municipal sobre aquest assumpte i sobre el tall de la rambla Pirelli, la situació de Renfe a Vilanova i les mesures penals alternatives.
Més informació
Esteve Orriols presentarà al ple el tema de la platja Llarga.
El ple municipal de dilluns tornarà a debatre sobre el procediment que envolta la Platja Llarga a través d'una moció de l'oposició, però el govern també té previst aprovar definitivament el reglament del Servei de la Policia Local de Vilanova i el Pla per a la Convivència, a més del manifest del 8 de març Dia Internacional de la Dona. Un altre dels temes que portarà a aprovació el govern municipal és la modificació de la sessió a la Generalitat dels terrenys per a la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra, que aniran a la ronda Ibèrica, 68.
www.vilanovadigital.com
Per VD 05/03/2006 19:31:48
El principal grup de l'oposició tornarà a posar damunt de la taula dilluns al ple el procés que envolta el trasllat de l'edificabilitat de la Platja Llarga de Vilanova. Convergència i Unió ha presentat una moció al ple municipal sobre aquest assumpte i sobre el tall de la rambla Pirelli, la situació de Renfe a Vilanova i les mesures penals alternatives.
Més informació
Esteve Orriols presentarà al ple el tema de la platja Llarga.
El ple municipal de dilluns tornarà a debatre sobre el procediment que envolta la Platja Llarga a través d'una moció de l'oposició, però el govern també té previst aprovar definitivament el reglament del Servei de la Policia Local de Vilanova i el Pla per a la Convivència, a més del manifest del 8 de març Dia Internacional de la Dona. Un altre dels temes que portarà a aprovació el govern municipal és la modificació de la sessió a la Generalitat dels terrenys per a la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra, que aniran a la ronda Ibèrica, 68.
www.vilanovadigital.com
5.3.06
En motiu del 8 de març cal recordar …..
Obtención del derecho al voto de las mujeres de algunos países
Nueva Zelanda 1893,Australia 1901,Finlandia 1906,Noruega 1913,Dinamarca 1915, Islandia 1915,Holanda 1917,Rusia 1917,Reino Unido 1918 (+30 años),Alemania 1918
Suecia 1919,Estados Unidos 1920,Irlanda 1922,Austria 1923,Checoslovaquia 1923,
Polonia 1923 ,España1931, Francia1945, Italia1945, Suiza 1971.
www.historiasiglo20.org
Comentari:
La Constitució Republicana va suposar el dret al sufragi a les dones i a més a més tot lo relacionat amb la família va ser legalitzat dins una perspectiva d´ igualtat i de llibertat, el dret al divorci, igualtat entre home i dona a efectes de matrimoni. La llei del divorci es va aprovar al 1932.
Tot això va anar en orris en el moment que la Dictadura Franquista va suposar un retorn de la dona a una situació de dominació sota un govern impregnat de valors reaccionaris i tradicionals.
Maria Trives
Obtención del derecho al voto de las mujeres de algunos países
Nueva Zelanda 1893,Australia 1901,Finlandia 1906,Noruega 1913,Dinamarca 1915, Islandia 1915,Holanda 1917,Rusia 1917,Reino Unido 1918 (+30 años),Alemania 1918
Suecia 1919,Estados Unidos 1920,Irlanda 1922,Austria 1923,Checoslovaquia 1923,
Polonia 1923 ,España1931, Francia1945, Italia1945, Suiza 1971.
www.historiasiglo20.org
Comentari:
La Constitució Republicana va suposar el dret al sufragi a les dones i a més a més tot lo relacionat amb la família va ser legalitzat dins una perspectiva d´ igualtat i de llibertat, el dret al divorci, igualtat entre home i dona a efectes de matrimoni. La llei del divorci es va aprovar al 1932.
Tot això va anar en orris en el moment que la Dictadura Franquista va suposar un retorn de la dona a una situació de dominació sota un govern impregnat de valors reaccionaris i tradicionals.
Maria Trives
La premsa comarcal catalana celebra el seu 25è aniversari.
Enviat per: Sònia Mancilla.La premsa comarcal de Catalunya fa 25 anys que va unir esforços per crear l'Associació Catalana de Premsa Comarcal. Ara, aquesta associació aplega 130 mitjans de comunicació i de característiques molt diverses: des dels setmanaris més petits i centenaris fins als més grans i amb un abast que supera més d'una comarca. Siguin grans o petits, el que és cert és que, en tots els casos, han aconseguit fidelitzar un bon nombre de lectors i per celebrar-ho han començat el seu 25è aniversari amb un acte inaugural al Palau de la Generalitat. L'Associació Catalana de la Premsa Catalana (ACPC) ha preparat una sèrie d'actes i activitats al llarg de tot l'any per preparar el quart de segle d'història, i ha començat amb un acte inaugural al Palau de la Generalitat. El conseller en cap, Josep Bargalló, ha reconegut la feina feta per l'ACPC i ha qualificat la premsa comarcal com "la més plural i la més diversa", durant la clausura de l'acte. Entre els actes previstos per aquest aniversari, el president de l'Associació, Estanis Alcover, ha anunciat la creació del I Premi de la Premsa Comarcal de protecció i diversitat cultural. I ha indicat que hi haurà les categories de premsa escrita i mitjans audiovisuals.
www.eldebat.com
Enviat per: Sònia Mancilla.La premsa comarcal de Catalunya fa 25 anys que va unir esforços per crear l'Associació Catalana de Premsa Comarcal. Ara, aquesta associació aplega 130 mitjans de comunicació i de característiques molt diverses: des dels setmanaris més petits i centenaris fins als més grans i amb un abast que supera més d'una comarca. Siguin grans o petits, el que és cert és que, en tots els casos, han aconseguit fidelitzar un bon nombre de lectors i per celebrar-ho han començat el seu 25è aniversari amb un acte inaugural al Palau de la Generalitat. L'Associació Catalana de la Premsa Catalana (ACPC) ha preparat una sèrie d'actes i activitats al llarg de tot l'any per preparar el quart de segle d'història, i ha començat amb un acte inaugural al Palau de la Generalitat. El conseller en cap, Josep Bargalló, ha reconegut la feina feta per l'ACPC i ha qualificat la premsa comarcal com "la més plural i la més diversa", durant la clausura de l'acte. Entre els actes previstos per aquest aniversari, el president de l'Associació, Estanis Alcover, ha anunciat la creació del I Premi de la Premsa Comarcal de protecció i diversitat cultural. I ha indicat que hi haurà les categories de premsa escrita i mitjans audiovisuals.
www.eldebat.com
Ecologistes en Acció presenta al·legacions a la central tèrmica de Riba-roja.EL PUNT. Riba-roja d'Ebre. El grup ecologista Ecologistes en Acció de Catalunya ha presentat davant la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) un total de vuit al·legacions contra la sol·licitud cursada per l'empresa Iberdrola per demanar una concessió d'aigua necessària per posar en marxa la central tèrmica de cicle combinat (CTCC) que projecta a Riba-roja d'Ebre. Els ecologistes s'oposen a aquesta central per criteris d'estalvi i eficiència energètica, ja que, segons aquesta entitat ecologista, a Catalunya hi ha massa plantes de generació d'energia que funcionen amb energies fòssils i no renovables. A més també denuncien la concentració de nous projectes de centrals d'aquest tipus en una mateixa àrea geogràfica (Carbonífera del Ebro de 37 megawats a Mequinensa i tèrmica d'Endesa de 800 megawats a Faió). La concessió d'aigua sol·licitada per Iberdrola és d'entre 290 i 440 litres per segon. Els ecologistes consideren que amb aquesta concessió caldria que l'empresa presentés un estudi d'impacte sobre l'ecosistema del riu i recorden que actualment es fa un aprofitament del 59% de les aigües del riu Ebre, quan la mitjana europea situa l'aprofitament de rius semblants en un 15%.
www.vilaweb.cat
www.vilaweb.cat
Tanquem les Nuclears reclama aturar les centrals el 2015"Presentaran la demanda al Parlament de Catalunya per generar un debat en l’àmbit polític"N. SERRET. " Tarragona.
"La recent creada coordinadora Tanquem les Nuclears va apel·lar ahir al Pacte del Tinell i al compromís adquirit pel president del govern estatal d’aturar les nuclears l’any 2015, l’any òptim per fer la transició cap a les energies renovables. Van rebatre amb dades a la mà els arguments dels qui aposten per la continuïtat de les nuclears, malgrat expirar la seva vida útil prevista i dels qui defensen que les energies renovables no cobriran la demanda energètica. La plataforma Tanquem les Nuclears, que ja aglutina 52 entitats diverses, reclama un debat d’alt nivell polític, per la qual cosa presentaran les conclusions a la mesa del Parlament català.
Van ser diversos els arguments que ahir va esgrimir la coordinadora Tanquem les Nuclears en unes jornades a Tarragona per defensar no només la parada definitiva de les centrals, sinó la transició cap a un pla energètic en què només tinguin cabuda les energies renovables. «Les fonts renovables tindran una capacitat de generació d’electricitat 56,42 cops superior a la demanda estatal el 2050», va assenyalar Carlos Bravo de Greenpeace. Miguel Muñiz, d’Ecologistes en Acció, va afegir que Catalunya podrà ser autosuficient utilitzant només energies netes, contràriament al que defensen els refractaris a tancar les nuclears. Sobre els arguments d’aquests últims va parlar el president d’Eurosolar, Josep Puig, que va dir que el 8,4% de l’energia primària consumida a Catalunya prové de les centrals, i no el 24,7% que els altres defensen.
En el plec de conclusions, van acordar adreçar-se al Parlament per presentar a la mesa les intervencions fetes i instar així els parlamentaris a debatre seriosament el tancament de les centrals nuclears que hi ha a Catalunya. La plataforma proposa que sigui el 2015, ja que és quan expira la vida útil prevista en implantar-se les centrals –d’entre 25 i 30 anys– i, a més, permetria fer una transició cap a les energies renovables. El mateix Bravo va afegir que mentre les centrals funcionin «desincentivarà el govern a dissenyar plans d’energia i apostar per les fonts renovables». Precisament al govern, tant l’estatal com el català, van apel·lar els coordinadors de la plataforma durant les jornades i van recordar-los el compromís adquirit per Zapatero i els acords inclosos en el Pacte del Tinell.
www.vilaweb.cat
"La recent creada coordinadora Tanquem les Nuclears va apel·lar ahir al Pacte del Tinell i al compromís adquirit pel president del govern estatal d’aturar les nuclears l’any 2015, l’any òptim per fer la transició cap a les energies renovables. Van rebatre amb dades a la mà els arguments dels qui aposten per la continuïtat de les nuclears, malgrat expirar la seva vida útil prevista i dels qui defensen que les energies renovables no cobriran la demanda energètica. La plataforma Tanquem les Nuclears, que ja aglutina 52 entitats diverses, reclama un debat d’alt nivell polític, per la qual cosa presentaran les conclusions a la mesa del Parlament català.
Van ser diversos els arguments que ahir va esgrimir la coordinadora Tanquem les Nuclears en unes jornades a Tarragona per defensar no només la parada definitiva de les centrals, sinó la transició cap a un pla energètic en què només tinguin cabuda les energies renovables. «Les fonts renovables tindran una capacitat de generació d’electricitat 56,42 cops superior a la demanda estatal el 2050», va assenyalar Carlos Bravo de Greenpeace. Miguel Muñiz, d’Ecologistes en Acció, va afegir que Catalunya podrà ser autosuficient utilitzant només energies netes, contràriament al que defensen els refractaris a tancar les nuclears. Sobre els arguments d’aquests últims va parlar el president d’Eurosolar, Josep Puig, que va dir que el 8,4% de l’energia primària consumida a Catalunya prové de les centrals, i no el 24,7% que els altres defensen.
En el plec de conclusions, van acordar adreçar-se al Parlament per presentar a la mesa les intervencions fetes i instar així els parlamentaris a debatre seriosament el tancament de les centrals nuclears que hi ha a Catalunya. La plataforma proposa que sigui el 2015, ja que és quan expira la vida útil prevista en implantar-se les centrals –d’entre 25 i 30 anys– i, a més, permetria fer una transició cap a les energies renovables. El mateix Bravo va afegir que mentre les centrals funcionin «desincentivarà el govern a dissenyar plans d’energia i apostar per les fonts renovables». Precisament al govern, tant l’estatal com el català, van apel·lar els coordinadors de la plataforma durant les jornades i van recordar-los el compromís adquirit per Zapatero i els acords inclosos en el Pacte del Tinell.
www.vilaweb.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)