Reobert el trànsit del carrer Nou .
El dilluns s'iniciarà la segona fase, que afectarà el tram del carrer Nou entre Rocacrespa i Sebastià Puig.
El carrer Nou, que des de dilluns estava tancat al trànsit entre els carrers Rocacrespa i Gallifa, es va obrir al trànsit el dijous 29 de juny a la tarda. D'aquesta manera, durant el cap de setmana, es reestableix la circulació normal en aquest carrer de circunval·lació entre l'Eixample La Creu i els sectors de les urbanitzacions, el nucli antic i els sectors situats per sota de la C-31.
Les obres de reparació del sistema de clavegueram municipal, per solucionar els problemes de les plantes baixes de la zona, seguiran la propera setmana. Del 3 al 10 de juliol es farà la segona fase, que afectarà al tram del carrer Nou entre Rocacrespa i Sebastià Puig.
L'Ajuntament de Cubelles demana disculpes per les molèsties que aquestes obres puguin causar als ciutadans i ciutadanes.
Departament de Comunicació Divendres, 30-06-2006
www.cubelles.com
30.6.06
VENDA D’ENTRADES A LA REGIDORIA D’ACCIÓ SOCIAL I SANITAT
PREGUNTEU PER ROSER
GRÀCIES!
Concert de country per recaptar fons per el càncer
La Conselleria de Serveis Socials Sanitat i Cooperació i les regidories de
benestar social dels sis ajuntaments de la comarca van acordar unir
esforços.
El Consell Comarcal del Garraf i els sis Ajuntaments de la Comarca
organitzen un concert de música country amb l'objectiu de recaptar fons per
al departament de tractament del càncer de l'Hospital de Sant Camil.
Atenent la necessitat de l'hospital de comprar una sonda endorectal per
ecògraf, indispensable per a la diagnosi precoç del càncer, que està
valorada en 7.300?. La Conselleria de Serveis Socials Sanitat i Cooperació i
les regidories de benestar social dels sis ajuntaments de la comarca van
acordar unir esforços per a aconseguir els diners necessaris per a aquesta
causa.
Un dels actes que han organitzar per aconseguir-ho és un concert amb el grup
"The Country Revival Farmes". L'espectacle es farà el proper dissabte 8 de
juliol a les 9 de la nit a la zona esportiva de Canyelles. The Country
Revival Farmers és una agrupació amb més de 20 persones que ofereixen música
en directe, exhibició i classes de country.
L'entrada pel concert té un cost de 6 euros, però si algú prefereix fer un
donatiu, pot ingressar els diners al compte: 2081 - 0105 - 46 - 3110000056
de la Caixa del Penedès, que també s'ha adherit a aquesta iniciativa.
Roser Ferrer i Artigas
Regidoria d'Acció Social i Sanitat
Ajuntament de Cubelles
Psg. Narcís Bardají, 12
08880, Cubelles
ferrerar@cubelles.org
TF: 938.95.24.57
FAX: 938.95.75.13
PREGUNTEU PER ROSER
GRÀCIES!
Concert de country per recaptar fons per el càncer
La Conselleria de Serveis Socials Sanitat i Cooperació i les regidories de
benestar social dels sis ajuntaments de la comarca van acordar unir
esforços.
El Consell Comarcal del Garraf i els sis Ajuntaments de la Comarca
organitzen un concert de música country amb l'objectiu de recaptar fons per
al departament de tractament del càncer de l'Hospital de Sant Camil.
Atenent la necessitat de l'hospital de comprar una sonda endorectal per
ecògraf, indispensable per a la diagnosi precoç del càncer, que està
valorada en 7.300?. La Conselleria de Serveis Socials Sanitat i Cooperació i
les regidories de benestar social dels sis ajuntaments de la comarca van
acordar unir esforços per a aconseguir els diners necessaris per a aquesta
causa.
Un dels actes que han organitzar per aconseguir-ho és un concert amb el grup
"The Country Revival Farmes". L'espectacle es farà el proper dissabte 8 de
juliol a les 9 de la nit a la zona esportiva de Canyelles. The Country
Revival Farmers és una agrupació amb més de 20 persones que ofereixen música
en directe, exhibició i classes de country.
L'entrada pel concert té un cost de 6 euros, però si algú prefereix fer un
donatiu, pot ingressar els diners al compte: 2081 - 0105 - 46 - 3110000056
de la Caixa del Penedès, que també s'ha adherit a aquesta iniciativa.
Roser Ferrer i Artigas
Regidoria d'Acció Social i Sanitat
Ajuntament de Cubelles
Psg. Narcís Bardají, 12
08880, Cubelles
ferrerar@cubelles.org
TF: 938.95.24.57
FAX: 938.95.75.13
TROBADA INTERNACIONAL DE FEMINISMES I ACTIVISMES
Título: TROBADA INTERNACIONAL DE FEMINISMES I ACTIVISMES
Fecha: 08-07-2006 hasta: 09-07-2006
Tipo de acto: JornadasOrganiza: FemAct; Limes, espais per a la recerca acció, FemAct .
BarcelonaDatos de donde se realizará el acto:
Lugar: Francesca BonneimassonDirección: Sant Pere més baix, 7Población: BarcelonaProvincia: BarcelonaComunidad autónoma: Catalunya
URL: www.femact.orgCorreo: femact AT investigaccio.orgCuota: hay tres opciones, mirar en la webColabora(n): De Catalunya: ADNI (Asociación Des/Identitats); Dones de Indymedia Barcelona; Ptqk; Licit; Investigaccio; Radio Paka; Colectivo Lesbianas Feministas; Xarxa Feminista; Institut de Recerca sobre la Qualitat de vida (Girona); Girls_who_like_porno;Corpus deleDescripción: El feminisme està obsolet o està sent reinventat? Avui, els compromisos feministes i els enfocaments sensibles al gènere han proliferat en un ampli espectre de disciplines i moviments. La desterritorialització i la relocalització dels discursos i les pràctiques feministes en camps i contextos múltiples i heterogenis demana una reavaluació de l'impacte (visible o invisible) del feminisme en diferents àrees de la praxis social i de les possibilitats per reimaginar la política feminista com un moviment emergent en les dinàmiques del canvi social i viceversa. Aquesta trobada de dos dies serà basicament de discussió i debat entre persones activistes feministes, acadèmiques, creadores i investigadores per tal de tractar algunes de les temàtiques en les quals ens focalitzem o ens enfrontem a la nostra feina o a la nostra vida.
Envia: Xarxa Feminista
Título: TROBADA INTERNACIONAL DE FEMINISMES I ACTIVISMES
Fecha: 08-07-2006 hasta: 09-07-2006
Tipo de acto: JornadasOrganiza: FemAct; Limes, espais per a la recerca acció, FemAct .
BarcelonaDatos de donde se realizará el acto:
Lugar: Francesca BonneimassonDirección: Sant Pere més baix, 7Población: BarcelonaProvincia: BarcelonaComunidad autónoma: Catalunya
URL: www.femact.orgCorreo: femact AT investigaccio.orgCuota: hay tres opciones, mirar en la webColabora(n): De Catalunya: ADNI (Asociación Des/Identitats); Dones de Indymedia Barcelona; Ptqk; Licit; Investigaccio; Radio Paka; Colectivo Lesbianas Feministas; Xarxa Feminista; Institut de Recerca sobre la Qualitat de vida (Girona); Girls_who_like_porno;Corpus deleDescripción: El feminisme està obsolet o està sent reinventat? Avui, els compromisos feministes i els enfocaments sensibles al gènere han proliferat en un ampli espectre de disciplines i moviments. La desterritorialització i la relocalització dels discursos i les pràctiques feministes en camps i contextos múltiples i heterogenis demana una reavaluació de l'impacte (visible o invisible) del feminisme en diferents àrees de la praxis social i de les possibilitats per reimaginar la política feminista com un moviment emergent en les dinàmiques del canvi social i viceversa. Aquesta trobada de dos dies serà basicament de discussió i debat entre persones activistes feministes, acadèmiques, creadores i investigadores per tal de tractar algunes de les temàtiques en les quals ens focalitzem o ens enfrontem a la nostra feina o a la nostra vida.
Envia: Xarxa Feminista
L'autovia entre Vilanova i Vilafranca entrarà en funcionament el 2010.
El director general de Carreteres diu que es va arribar a «dibuixar» fer subterrània la via a CanyellesALBERT MERCADER.
Vilanova i la GeltrúL'autovia entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès serà el tram més car de tot l'eix diagonal, que es preveu que s'inauguri el 2010 o a principi del 2011. El tram tindrà un cost de 126 milions d'euros, amb una mitjana de 9,7 milions per cada quilòmetre a causa de les inversions que caldrà fer per construir els túnels i els viaductes que hi haurà. La mitjana de tot el tram que queda per executar fins a Manresa és de 5,5 milions per quilòmetre. La dada la va donar a conèixer ahir el director general de Carreteres, Jordi Follia, en el decurs de la trobada que va mantenir amb la patronat Adeg per parlar de l'eix de la carretera C-15.
Follia va explicar que s'havia optat per proposar un tram nou entre Vilanova i la Geltrú i Canyelles «per l'afectació que hagués tingut en àrees de PEIN ampliar a dos carrils per sentit el traçat actual i fer encabir la via amb calçador pel mig de Canyelles». Follia va revelar que en una proposta s'havia «dibuixat» fins i tot fer passar el tram per Canyelles «per sota» i que ara s'estava analitzant la creació de talussos al municipi per evitar l'impacte visual que tindrà el pas de la variant pel municipi, pel qual s'ha tingut «una especial atenció», va dir.
El director general, que va demostrar davant dels empresaris que tenia un coneixement precís de les vies de comunicació al territori, va deixar clar que la construcció de la nova autovia «vol convertir la via en un corredor que connecti la costa amb l'eix transversal» i que no es vol oblidar l'actual tram al Garraf, «que continuarà donant servei al transport local, la maquinària agrícola i els ciclistes».
Follia va explicar que la proposta que ha aparegut al Diari Oficial de la Generalitat «no és definitiva» ja que es preveu que entre els mesos de setembre i octubre es faci una nova exposició pública del traçat. El responsable de Carreteres va voler tallar dubtes i va assegurar que s'ha descartat plantejar una sortida des de la rotonda de la C-32 cap a Vilanova, en angle recte, perquè «és inviable». La proposta de traçat que defensa el govern en aquest punt és desviar el trànsit de manera paral·lela a l'autopista C-32 durant un quilòmetre fins a la rotonda actual que connecta amb la ronda Europa. En aquest tram la via tindrà un caràcter més urbà.
www.vilaweb.cat
El director general de Carreteres diu que es va arribar a «dibuixar» fer subterrània la via a CanyellesALBERT MERCADER.
Vilanova i la GeltrúL'autovia entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès serà el tram més car de tot l'eix diagonal, que es preveu que s'inauguri el 2010 o a principi del 2011. El tram tindrà un cost de 126 milions d'euros, amb una mitjana de 9,7 milions per cada quilòmetre a causa de les inversions que caldrà fer per construir els túnels i els viaductes que hi haurà. La mitjana de tot el tram que queda per executar fins a Manresa és de 5,5 milions per quilòmetre. La dada la va donar a conèixer ahir el director general de Carreteres, Jordi Follia, en el decurs de la trobada que va mantenir amb la patronat Adeg per parlar de l'eix de la carretera C-15.
Follia va explicar que s'havia optat per proposar un tram nou entre Vilanova i la Geltrú i Canyelles «per l'afectació que hagués tingut en àrees de PEIN ampliar a dos carrils per sentit el traçat actual i fer encabir la via amb calçador pel mig de Canyelles». Follia va revelar que en una proposta s'havia «dibuixat» fins i tot fer passar el tram per Canyelles «per sota» i que ara s'estava analitzant la creació de talussos al municipi per evitar l'impacte visual que tindrà el pas de la variant pel municipi, pel qual s'ha tingut «una especial atenció», va dir.
El director general, que va demostrar davant dels empresaris que tenia un coneixement precís de les vies de comunicació al territori, va deixar clar que la construcció de la nova autovia «vol convertir la via en un corredor que connecti la costa amb l'eix transversal» i que no es vol oblidar l'actual tram al Garraf, «que continuarà donant servei al transport local, la maquinària agrícola i els ciclistes».
Follia va explicar que la proposta que ha aparegut al Diari Oficial de la Generalitat «no és definitiva» ja que es preveu que entre els mesos de setembre i octubre es faci una nova exposició pública del traçat. El responsable de Carreteres va voler tallar dubtes i va assegurar que s'ha descartat plantejar una sortida des de la rotonda de la C-32 cap a Vilanova, en angle recte, perquè «és inviable». La proposta de traçat que defensa el govern en aquest punt és desviar el trànsit de manera paral·lela a l'autopista C-32 durant un quilòmetre fins a la rotonda actual que connecta amb la ronda Europa. En aquest tram la via tindrà un caràcter més urbà.
www.vilaweb.cat
Los Gobiernos de Euskadi y Catalunya y todas las fuerzas parlamentarias vascas y catalanas, excepto el PP, celebraron ayer el anuncio del inicio del diálogo con ETA.
La portavoz del Ejecutivo vasco, Miren Azkarate, afirmó que Zapatero "ha contado y contará" con el compromiso del lendakari y de todas las instituciones para alcanzar una paz "duradera, universal e irreversible".Tanto el Ejecutivo vasco como el PNV y EA coincidieron en interpretar las palabras de Zapatero como un avance hacia la "normalización política" en Euskadi. Para Josu Erkoreka, portavoz peneuvista en el Congreso, Zapatero "ha hecho votos" por la "construcción de un nuevo marco consensuado" en el País Vasco. Begoña Lasagabaster (EA) vio en la alocución del presidente un reconocimiento implícito del derecho de autodeterminación, "dentro de la legalidad y los marcos jurídicos"."
COHERENCIA".
El presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, dio la "bienvenida" al anuncio de diálogo porque "la paz y la libertad son los valores superiores del orden político".
El líder de CiU, Artur Mas, reclamó la legalización de Batasuna y dijo que fue un "error" proscribir a una fuerza que agrupa a "más de 100.000 personas".El portavoz de CiU en el Congreso, Josep Antoni Duran Lleida, manifestó que la declaración del presidente guarda "coherencia" con la posición mantenida desde que ETA decretó el alto el fuego permanente. Dijo que ha llegado el momento de "dejar actuar" al Gobierno y cesar el "ruido".
Joan Puigcercós, de ERC, consideró que lo importante ahora es que el Ejecutivo tenga "margen" de actuación y "tranquilidad" y, sobre todo, cuente con la "confianza" del resto de las fuerzas políticas.
El coordinador de IU, Gaspar Llamazares respaldó a Zapatero en cuanto al "fondo" de su declaración, pero criticó la "forma" elegida para anunciar el comienzo del diálogo con ETA. A su juicio, la intervención debió haberse realizado en el hemiciclo, en debate parlamentario, y no bajo el formato de una comparecencia ante los periodistas.
www.elperiodico.com
www.elperiodico.com
L'Agència Europea del Medi Ambient reclama polítiques energètiques respectuoses.
Redacció de Sostenible
Un informe fet públic per l'Agència Europea del Medi Ambient subratlla que, per abordar el repte energètic, cal una visió que integri la necessària competitivitat i seguretat del sector amb el no menys necessari respecte pel medi. L'informe Energy and environment in the European Union: tracking progress towards integration, analitza les tendències a la UE del 1990 al 2003, assegura que el futur de l'energia a Europa ha de tenir com a punts clau la millora de les tecnologies i la reducció del consum.
L'informe apunta que els avenços tecnològics (plantes de generació més eficients, mesures de filtratge d'emissions nocives més avançades) i l'increment de les opcions d'energies renovables estan amenaçades per la tendència de consum a l'alça. Els sectors del transport i l'electricitat són molt dependents encara dels combustibles fòssils. Les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle han caigut un 2,6% entre el 1990 i el 2003, però han anat incrementant lentament des del 1999. A aquest factor hi ha contribuït la major dependència de la producció d'electricitat de centrals de carbó. L'increment del volum de transport per carretera, molt dependent de les energies fòssils, tampoc ha ajudat i ha fet empaladir els progressos adquirits en altres sectors, com l'industrial. En el període analitzat, la presència d'elements tòxics en l'aire s'ha reduït de forma important (entre un 41% i un 56% depenent de la font). Això es deu a millores tecnològiques i al pas del carbó al gas natural en molts llocs del continent. Tanmateix, la qualitat de l'aire en moltes ciutats no arriba als límits establerts per la legislació europea. "La salut humana i dels ecosistemes està amenaçada", assenyala l'Agència. Els combustibles fòssils continuen sent la causa principal de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, responsables del 80% del total de consum d'energia i del 55% de la producció d'electricitat. Altra cop, l'Agència assenyala que des del 1999, la reviscolada de l'ús del carbó en la producció d'electricitat ha fet atenuar la tendència positiva de reducció d'emissions a causa de l'ús d'energies més netes. També es subratlla que l'increment del volum de trànsit rodat ha consolidat la utilització dels combustibles fòssils en els últims anys. El consum d'energia continua creixent: el consum final d'energia en l'Europa dels 25 ha crescut un 11,6% entre el 1990 i el 2003. Aquesta tendència, assenyala l'Agència, es mantindrà en el temps, a menys que s'implementin mesures ambicioses d'estalvi. Aquest increment s'atribueix a un augment de la renda i a canvis en el model de vida. Les indústries, amb l'impuls de mesures d'eficiència han reduït el seu consum, però el transport és avui el principal consumidor d'energia final. La proporció d'ús d'energia nuclear es va mantenir constant. 5. La producció d'energia i electricitat amb fonts d'energies renovables va crèixer entre el 1990 i el 2003, amb notables augments en els sectors eòlics i solar. Tanmateix, l'increment de la proporció de les renovables en el total de consum d'energia i electricitat es va limitar, degut a l'augment del consum d'energia i les sequeres que van afectar la producció d'energia hidroelèctrica. L'any 2003, el percentatge de consum d'energia renovable era del 6%, tot i que per al 2010 cal que aquest percentatge es dupliqui. Amb l'excepció del sector del transport, els preus de l'energia per la majoria de combustibles van disminuir durant la dècada dels 90, abans del seu increment al voltant del 2000. Aquest darrer increment es deu bàsicament a la pujada de preus internacional de petroli i el gas. Tanmateix, l'Agència valora que les taxes encara estan per sota les externalitats ambientals. Finalment, l'informe valora que "malgrat el debat creixent sobre l'energia nuclear, encara no s'ha trobat un mètode acceptable de gestionar els residus nuclears'. Jacqueline McGlade, directora executiva de l'Agència, valora que 'és important assegurar que l'opció nuclear no perjudica altres alternatives, que cal subvencionar molt més, ni que menysvalori l'èmfasi que s'ha de posar en l'eficiència energètica".
Article cedit per la revista digital Sostenible.
www.lamalla.net
Redacció de Sostenible
Un informe fet públic per l'Agència Europea del Medi Ambient subratlla que, per abordar el repte energètic, cal una visió que integri la necessària competitivitat i seguretat del sector amb el no menys necessari respecte pel medi. L'informe Energy and environment in the European Union: tracking progress towards integration, analitza les tendències a la UE del 1990 al 2003, assegura que el futur de l'energia a Europa ha de tenir com a punts clau la millora de les tecnologies i la reducció del consum.
L'informe apunta que els avenços tecnològics (plantes de generació més eficients, mesures de filtratge d'emissions nocives més avançades) i l'increment de les opcions d'energies renovables estan amenaçades per la tendència de consum a l'alça. Els sectors del transport i l'electricitat són molt dependents encara dels combustibles fòssils. Les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle han caigut un 2,6% entre el 1990 i el 2003, però han anat incrementant lentament des del 1999. A aquest factor hi ha contribuït la major dependència de la producció d'electricitat de centrals de carbó. L'increment del volum de transport per carretera, molt dependent de les energies fòssils, tampoc ha ajudat i ha fet empaladir els progressos adquirits en altres sectors, com l'industrial. En el període analitzat, la presència d'elements tòxics en l'aire s'ha reduït de forma important (entre un 41% i un 56% depenent de la font). Això es deu a millores tecnològiques i al pas del carbó al gas natural en molts llocs del continent. Tanmateix, la qualitat de l'aire en moltes ciutats no arriba als límits establerts per la legislació europea. "La salut humana i dels ecosistemes està amenaçada", assenyala l'Agència. Els combustibles fòssils continuen sent la causa principal de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, responsables del 80% del total de consum d'energia i del 55% de la producció d'electricitat. Altra cop, l'Agència assenyala que des del 1999, la reviscolada de l'ús del carbó en la producció d'electricitat ha fet atenuar la tendència positiva de reducció d'emissions a causa de l'ús d'energies més netes. També es subratlla que l'increment del volum de trànsit rodat ha consolidat la utilització dels combustibles fòssils en els últims anys. El consum d'energia continua creixent: el consum final d'energia en l'Europa dels 25 ha crescut un 11,6% entre el 1990 i el 2003. Aquesta tendència, assenyala l'Agència, es mantindrà en el temps, a menys que s'implementin mesures ambicioses d'estalvi. Aquest increment s'atribueix a un augment de la renda i a canvis en el model de vida. Les indústries, amb l'impuls de mesures d'eficiència han reduït el seu consum, però el transport és avui el principal consumidor d'energia final. La proporció d'ús d'energia nuclear es va mantenir constant. 5. La producció d'energia i electricitat amb fonts d'energies renovables va crèixer entre el 1990 i el 2003, amb notables augments en els sectors eòlics i solar. Tanmateix, l'increment de la proporció de les renovables en el total de consum d'energia i electricitat es va limitar, degut a l'augment del consum d'energia i les sequeres que van afectar la producció d'energia hidroelèctrica. L'any 2003, el percentatge de consum d'energia renovable era del 6%, tot i que per al 2010 cal que aquest percentatge es dupliqui. Amb l'excepció del sector del transport, els preus de l'energia per la majoria de combustibles van disminuir durant la dècada dels 90, abans del seu increment al voltant del 2000. Aquest darrer increment es deu bàsicament a la pujada de preus internacional de petroli i el gas. Tanmateix, l'Agència valora que les taxes encara estan per sota les externalitats ambientals. Finalment, l'informe valora que "malgrat el debat creixent sobre l'energia nuclear, encara no s'ha trobat un mètode acceptable de gestionar els residus nuclears'. Jacqueline McGlade, directora executiva de l'Agència, valora que 'és important assegurar que l'opció nuclear no perjudica altres alternatives, que cal subvencionar molt més, ni que menysvalori l'èmfasi que s'ha de posar en l'eficiència energètica".
Article cedit per la revista digital Sostenible.
www.lamalla.net
La plataforma Salvem la Platja Llarga denuncia diverses irregularitats en el procés urbanístic.
L'entitat vol demostrar que la llicència d'obres a la promotora es va donar de forma il·legal
Per VD 30/06/2006 .
La plataforma Salvem la Platja Llarga ha denunciat les diverses irregularitats que s'han comés en el procés urbanístic, segons assegura l'entitat. Sembla que una de les més importants i la que pot permetre aturar les obres que ha reactivat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és la llicència d'obres. Per a la plataforma, aquest permís de construcció es va donar de forma il·legal perquè en el mateix moment en què es tramitava la llicència, el mateix Ajuntament també tramitava la modificació puntual del Pla General.
L'entitat ecologista intentarà demostrar que aquesta llicència és il·legal i invalidar-la, perquè la seva principal preocupació és que definitivament comecin els treballs a la Platja Llarga. La plataforma assegura que totes aquestes irregularitats les han explicat al govern municipal amb la voluntat que l'Ajuntament pogués evitar la urbanització del sector, com havien manifestat que era la seva intenció.Però els membres de la plataforma han criticat aquesta setmana durament l'actitud de l'equip de govern davant aquest problema: la lentitud dels tràmits i la incapacitat de trobar una solució en dos anys és el que més ha molestat a l'entitat ecologista, que ha decidit buscar l'assessorament legal necessari i els recursos econòmics suficients per demostrar que les seves sospites d'il·legalitats són certes.A més de les irregularitats de la llicència d'obres, la plataforma denuncia que el pla director costaner marca que l'edificabilitat màxima permesa a la Millera, on es podria traslladar l'edificabilitat de la platja Llarga, és d'un 0,5 i en les escriptures que ha signat l'Incasol es parla d'un 0,6, segons els ecologistes. La plataforma acusa el govern local de jugar a parlar i no fer res i critica especialment el fet que encara no s'hagi dit exactament quina és l'alternativa que es dóna a la platja Llarga ni si s'ha descartat ara la Millera. L'entitat ecologista creu que és intolerable que després de dos anys continuï fent por aquest llicència i es deixi passar el temps sense explicar res del que s'està fent.Pel que fa a la preservació de la platja Llarga, la plataforma per salvar aquest paratge natural també ha criticat la passivitat del govern en el seguiment de les mesures de protecció que va anunciar fa uns mesos que es prendrien.
www.vilanovadigital.com
L'entitat vol demostrar que la llicència d'obres a la promotora es va donar de forma il·legal
Per VD 30/06/2006 .
La plataforma Salvem la Platja Llarga ha denunciat les diverses irregularitats que s'han comés en el procés urbanístic, segons assegura l'entitat. Sembla que una de les més importants i la que pot permetre aturar les obres que ha reactivat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és la llicència d'obres. Per a la plataforma, aquest permís de construcció es va donar de forma il·legal perquè en el mateix moment en què es tramitava la llicència, el mateix Ajuntament també tramitava la modificació puntual del Pla General.
L'entitat ecologista intentarà demostrar que aquesta llicència és il·legal i invalidar-la, perquè la seva principal preocupació és que definitivament comecin els treballs a la Platja Llarga. La plataforma assegura que totes aquestes irregularitats les han explicat al govern municipal amb la voluntat que l'Ajuntament pogués evitar la urbanització del sector, com havien manifestat que era la seva intenció.Però els membres de la plataforma han criticat aquesta setmana durament l'actitud de l'equip de govern davant aquest problema: la lentitud dels tràmits i la incapacitat de trobar una solució en dos anys és el que més ha molestat a l'entitat ecologista, que ha decidit buscar l'assessorament legal necessari i els recursos econòmics suficients per demostrar que les seves sospites d'il·legalitats són certes.A més de les irregularitats de la llicència d'obres, la plataforma denuncia que el pla director costaner marca que l'edificabilitat màxima permesa a la Millera, on es podria traslladar l'edificabilitat de la platja Llarga, és d'un 0,5 i en les escriptures que ha signat l'Incasol es parla d'un 0,6, segons els ecologistes. La plataforma acusa el govern local de jugar a parlar i no fer res i critica especialment el fet que encara no s'hagi dit exactament quina és l'alternativa que es dóna a la platja Llarga ni si s'ha descartat ara la Millera. L'entitat ecologista creu que és intolerable que després de dos anys continuï fent por aquest llicència i es deixi passar el temps sense explicar res del que s'està fent.Pel que fa a la preservació de la platja Llarga, la plataforma per salvar aquest paratge natural també ha criticat la passivitat del govern en el seguiment de les mesures de protecció que va anunciar fa uns mesos que es prendrien.
www.vilanovadigital.com
29.6.06
EDUCACIÓ
BONES NOTÍCIES¡¡¡¡
Dos bones notícies que suposen un important avenç per les nostres escoles.
La primera és que l'institut de Secundaria de Cubelles tindrà el proper curs dues línees de primer de batxillerat, i no una línea com se'ns comunicava des del Departament d'Educació. La demanda insistent per part del Consell Escolar del centre, la inquietud manifestada per algunes mares i pares i altres gestions treballades des de la Regidoria d'Educació han donat els seus fruits. La creació de dues línees suposa atendre totes les demandes dels nois i noies de Cubelles i que ningú hagi de marxar a matricular-se a altres centres, fora del municipi. Suposarà també un increment de professorat i de material didàctic que permetrà anar consolidant el projecte pedagògic del nou centre. La noticia ha estat rebuda amb molta alegria per la comunitat educativa de Secundaria.
BIBLIOTEQUES ESCOLARS EN XARXA
La segona notícia és que el proper curs 20006-2007 les bilioteques escolars dels tres cetres educatius, CEIP Vora del Mar, CEIP Charlie Rivel i l'institut de Secundaria posaran en funcionament un programa d'innovació pedagògica anomenat Puntedu, que preten reformular el paper de les biblioteques escolars. El Puntedu és un projecte innovador que preten que les biblioteques dels centres escolars siguin "un espai de recursos i a prenentatge".
Cada una de les biblioteques rebrà una dotació d'ordinadors, llibres de lectura i una professora a mitja jornada dedicada exclusivament a dinamitzar la biblioteca, a promocionar la lectura i la recerca de la informació. La voluntat i la col.laboració económica i tècnica de les Associacions de mares i pares i de la Regidoria d'Educació permetrà que les biblioteques de les tres escoles estiguin obertes a la tarda, més enllà de l'horari escolar, amb la finalitat que alumnes, pares i mares puguin utilitzar-la.
La incorporació de les noves tecnologies per a la recerca de la informació, l'espai biblioteca com a centre de recursos on es trobarà informació en diferents suports(documental, audiovisual, multimedia), l'ampliació de l'horari i la possiblitat de que estigui oberta a tota la comunitat educativa, són un gran pas qualitatiu per seguir avançant en un dels objectius claus d'aquesta legislatura ...i UN DELS EIXOS BÀSICS DEL PROGRAMA D'Iniciativa per Cubelles
aconseguir un ensenyament públic de qualitat.
Pilar González
Regidora d'Educació i Joventut
BONES NOTÍCIES¡¡¡¡
Dos bones notícies que suposen un important avenç per les nostres escoles.
La primera és que l'institut de Secundaria de Cubelles tindrà el proper curs dues línees de primer de batxillerat, i no una línea com se'ns comunicava des del Departament d'Educació. La demanda insistent per part del Consell Escolar del centre, la inquietud manifestada per algunes mares i pares i altres gestions treballades des de la Regidoria d'Educació han donat els seus fruits. La creació de dues línees suposa atendre totes les demandes dels nois i noies de Cubelles i que ningú hagi de marxar a matricular-se a altres centres, fora del municipi. Suposarà també un increment de professorat i de material didàctic que permetrà anar consolidant el projecte pedagògic del nou centre. La noticia ha estat rebuda amb molta alegria per la comunitat educativa de Secundaria.
BIBLIOTEQUES ESCOLARS EN XARXA
La segona notícia és que el proper curs 20006-2007 les bilioteques escolars dels tres cetres educatius, CEIP Vora del Mar, CEIP Charlie Rivel i l'institut de Secundaria posaran en funcionament un programa d'innovació pedagògica anomenat Puntedu, que preten reformular el paper de les biblioteques escolars. El Puntedu és un projecte innovador que preten que les biblioteques dels centres escolars siguin "un espai de recursos i a prenentatge".
Cada una de les biblioteques rebrà una dotació d'ordinadors, llibres de lectura i una professora a mitja jornada dedicada exclusivament a dinamitzar la biblioteca, a promocionar la lectura i la recerca de la informació. La voluntat i la col.laboració económica i tècnica de les Associacions de mares i pares i de la Regidoria d'Educació permetrà que les biblioteques de les tres escoles estiguin obertes a la tarda, més enllà de l'horari escolar, amb la finalitat que alumnes, pares i mares puguin utilitzar-la.
La incorporació de les noves tecnologies per a la recerca de la informació, l'espai biblioteca com a centre de recursos on es trobarà informació en diferents suports(documental, audiovisual, multimedia), l'ampliació de l'horari i la possiblitat de que estigui oberta a tota la comunitat educativa, són un gran pas qualitatiu per seguir avançant en un dels objectius claus d'aquesta legislatura ...i UN DELS EIXOS BÀSICS DEL PROGRAMA D'Iniciativa per Cubelles
aconseguir un ensenyament públic de qualitat.
Pilar González
Regidora d'Educació i Joventut
28.6.06
El govern inverteix més de 18 milions d’euros a la construcció de nou centres de salut, entre ells, el de Cubelles.
També destinarà 60 milions d’euros a l’adquisició de diversos materials i instrumental d’ús hospitalari
Per VD 27/06/2006 22:58:21
El govern ha encarregat a través de GISA la construcció de nou Centres d’Assistència Primària (CAP) a nou localitats catalanes, entre elles Cubelles, amb una inversió total de 18.660.124 euros.
Les obres per a la construcció d’aquests nous equipaments s’adjudicaran entre setembre i desembre d’enguany i està previst que els centres entrin en funcionament durant el segon semestre de 2007, a excepció del CAP Primer de maig, que ho farà més tard, a l’estiu del 2008. Un dels centres que impulsarà en aquest termini la Generalitat és el centre d'atenció primària de Cubelles.A més de la construcció dels CAP, el Govern destinarà 60 milions d’euros a l’arrendament de mobiliari clínic i equipament d’electromedicina destinat a diferents centres hospitalaris de l’Institut Català de la Salut. D’aquest material en destaquen 1640 llits, 79 carros d’anestèsia, 124 respiradors, 42 aparells d’ecografia i 4 gammacàmeres que es distribuiran entre els hospitals Arnau de Vilanova, Joan XXIII, Josep Trueta, Bellvitge, Vall d’Hebron, Germans Trias i Pujol, Verge de la Cinta i l’Hospital de Viladecans. Pel que fa a l’arrendament de material clínic complementari, cal destacar-ne 2.052 unitats de mobiliari clínic, 274 monitors pels serveis de crítics, 104 equips per a quiròfans, 21 per a oftalmologia, 123 per a reanimació i 42 equips de laboratori destinats a anatomia patològica, amb microscopi electrònic incorporat.
www.vilanovadigital.com
També destinarà 60 milions d’euros a l’adquisició de diversos materials i instrumental d’ús hospitalari
Per VD 27/06/2006 22:58:21
El govern ha encarregat a través de GISA la construcció de nou Centres d’Assistència Primària (CAP) a nou localitats catalanes, entre elles Cubelles, amb una inversió total de 18.660.124 euros.
Les obres per a la construcció d’aquests nous equipaments s’adjudicaran entre setembre i desembre d’enguany i està previst que els centres entrin en funcionament durant el segon semestre de 2007, a excepció del CAP Primer de maig, que ho farà més tard, a l’estiu del 2008. Un dels centres que impulsarà en aquest termini la Generalitat és el centre d'atenció primària de Cubelles.A més de la construcció dels CAP, el Govern destinarà 60 milions d’euros a l’arrendament de mobiliari clínic i equipament d’electromedicina destinat a diferents centres hospitalaris de l’Institut Català de la Salut. D’aquest material en destaquen 1640 llits, 79 carros d’anestèsia, 124 respiradors, 42 aparells d’ecografia i 4 gammacàmeres que es distribuiran entre els hospitals Arnau de Vilanova, Joan XXIII, Josep Trueta, Bellvitge, Vall d’Hebron, Germans Trias i Pujol, Verge de la Cinta i l’Hospital de Viladecans. Pel que fa a l’arrendament de material clínic complementari, cal destacar-ne 2.052 unitats de mobiliari clínic, 274 monitors pels serveis de crítics, 104 equips per a quiròfans, 21 per a oftalmologia, 123 per a reanimació i 42 equips de laboratori destinats a anatomia patològica, amb microscopi electrònic incorporat.
www.vilanovadigital.com
La precampanya de Maragall
Passa-ho!
Iu Forn
Dilluns Mònica Terribas va entrevistar Pasqual Maragall a TV3. Canviar el plató pel Pati dels Tarongers va permetre dos imprevistos sen-sa-cio-nals. ¿Què me'n diu, de la gavina que va començar a cridar al mig d'una dissertació del president? Les males llengües diuen que era l'esperit d'Esquerra que vaga sense rumb pel Palau. El cas és que a l'animaló (em refereixo a la gavina) no se'l va tornar a sentir en tota la nit. La interpretació de les mateixes llengües és que l'esperit també va ser expulsat de Palau. I memorable també quan Maragall expressava meravelles de Montilla i les campanes del carilló de Palau van començar a tocar les onze. Les males llengües d'abans diuen que era Pepe Zaragoza dictant-li les frases per Morse.
Però el més interessant de l'entrevista era flairar l'estat d'ànim del president. Sí, perquè, a pesar que a molts els ha entrat una pressa terrible, Maragall serà president fins a les eleccions. Conscient d'això, va aprofitar el moment per iniciar la seva precampanya, que consistirà a defensar el tripartit i menysprear CiU. I no perquè a Maragall li interessi més o menys la reedició del tripartit, sinó perquè erosionant CiU li toca els nassos a ZB (Zapatero Brutus), la persona que l'ha empès a decidir que plegava.
L'exemple més clar va ser quan va parlar de la indigna i imperdonable campanya que va patir a finals dels anys 80. Maragall va donar a entendre que els convergents havien fet córrer que era un borratxo. Maragall va decidir no sortir a desmentir-ho i la insídia va quallar entre la gent. Parlar ara d'aquest tema després de 20 anys, i sense que ningú l'hi preguntés, era, a part d'una forma de buidar el pap, un recordatori per als seus i un avís a la ciutadania: "Vigileu amb aquests xicots de CiU, que no són tan innocents com semblen".
Sí, haurem de seguir de prop Montilla, Mas i Carod, però no hem de perdre de vista Maragall. Promet donar classes gratuïtes de pòquer polític.
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
Dilluns Mònica Terribas va entrevistar Pasqual Maragall a TV3. Canviar el plató pel Pati dels Tarongers va permetre dos imprevistos sen-sa-cio-nals. ¿Què me'n diu, de la gavina que va començar a cridar al mig d'una dissertació del president? Les males llengües diuen que era l'esperit d'Esquerra que vaga sense rumb pel Palau. El cas és que a l'animaló (em refereixo a la gavina) no se'l va tornar a sentir en tota la nit. La interpretació de les mateixes llengües és que l'esperit també va ser expulsat de Palau. I memorable també quan Maragall expressava meravelles de Montilla i les campanes del carilló de Palau van començar a tocar les onze. Les males llengües d'abans diuen que era Pepe Zaragoza dictant-li les frases per Morse.
Però el més interessant de l'entrevista era flairar l'estat d'ànim del president. Sí, perquè, a pesar que a molts els ha entrat una pressa terrible, Maragall serà president fins a les eleccions. Conscient d'això, va aprofitar el moment per iniciar la seva precampanya, que consistirà a defensar el tripartit i menysprear CiU. I no perquè a Maragall li interessi més o menys la reedició del tripartit, sinó perquè erosionant CiU li toca els nassos a ZB (Zapatero Brutus), la persona que l'ha empès a decidir que plegava.
L'exemple més clar va ser quan va parlar de la indigna i imperdonable campanya que va patir a finals dels anys 80. Maragall va donar a entendre que els convergents havien fet córrer que era un borratxo. Maragall va decidir no sortir a desmentir-ho i la insídia va quallar entre la gent. Parlar ara d'aquest tema després de 20 anys, i sense que ningú l'hi preguntés, era, a part d'una forma de buidar el pap, un recordatori per als seus i un avís a la ciutadania: "Vigileu amb aquests xicots de CiU, que no són tan innocents com semblen".
Sí, haurem de seguir de prop Montilla, Mas i Carod, però no hem de perdre de vista Maragall. Promet donar classes gratuïtes de pòquer polític.
www.avui.cat
Mor la mestra dels mestres, Marta Mata
Un infart cerebral acaba amb la prolífica vida d'una de les impulsores de la renovació pedagògica Va ser una gran defensora de l'escola pública laica
Carol Biosca
L'escola catalana va perdre ahir un referent de la renovació pedagògica dels últims quaranta anys. La prestigiosa pedagoga Marta Mata, fundadora de l'escola de mestres Rosa Sensat i aferrissada defensora de l'escola pública, laica, catalana i integradora des de la transició democràtica, va morir ahir a Barcelona a causa d'un infart cerebral cinc dies després de complir els 80 anys.
Coneguda com la mestra dels mestres, vinculada a l'educació ja des de petita i amb una llarga trajectòria de servei públic tant en el camp educatiu com en el polític, Mata ocupava en l'actualitat la presidència del Consell Escolar d'Estat, màxim òrgan consultiu en matèria d'educació del ministeri. La reconeguda pedagoga va estar vinculada a aquest organisme des de la seva fundació a mitjans dels anys 80, i va tornar-hi com a presidenta el maig del 2004 de la mà del nou govern socialista, després d'haver dimitit d'una de les vicepresidències dos anys abans, quan governava el PP, en protesta per com s'estava tramitant la polèmica llei de qualitat (LOCE).
Militant del PSC des del 1976, va ser diputada al Congrés en les primeres corts constituents el 1977 i el 1979, diputada al Parlament (1980-1988), senadora en representació del Parlament (1983-1984), regidora d'Educació de Barcelona (1987-1995), diputada d'Educació a la Diputació de Barcelona (1987-1991) i altre cop senadora (1993-1996). Una prolífica carrera política, que va compaginar amb la seva vocació pedagògica.
Per una escola laica.
Com a presidenta del Consell Escolar d'Estat, el febrer del 2005 va provocar una autèntic terratrèmol entre els sectors més conservadors quan va desempatar i aprovar amb el seu vot una proposta a favor que el govern central trenqués els acords firmats el 1979 amb la Santa Seu per tal de poder eliminar l'assignatura de religió de l'horari lectiu.
Va ser només un exemple de la batalla que va lliurar contra la presència de la religió a l'escola. Tot i declarar-se cristiana, Mata sempre va alinear-se amb els partidaris de situar la formació religiosa i espiritual en l'àmbit familiar
. Guardonada amb diversos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi el 1997, el seu currículum inclou la publicació d'obres de pedagogia general, d'exercicis i didàctica de la llengua, contes infantils i diversos articles de pedagogia i política educativa.
Mata va ingressar a l'Hospital de Barcelona el 5 de juny, i en aquest mateix hospital va fer anys dijous passat. Ahir van ser moltes les veus -des del president del govern, Pasqual Maragall, amic seu personal, fins a incomptables mestres anònims- que van lloar la seva aportació.
www.avui.cat
Un infart cerebral acaba amb la prolífica vida d'una de les impulsores de la renovació pedagògica Va ser una gran defensora de l'escola pública laica
Carol Biosca
L'escola catalana va perdre ahir un referent de la renovació pedagògica dels últims quaranta anys. La prestigiosa pedagoga Marta Mata, fundadora de l'escola de mestres Rosa Sensat i aferrissada defensora de l'escola pública, laica, catalana i integradora des de la transició democràtica, va morir ahir a Barcelona a causa d'un infart cerebral cinc dies després de complir els 80 anys.
Coneguda com la mestra dels mestres, vinculada a l'educació ja des de petita i amb una llarga trajectòria de servei públic tant en el camp educatiu com en el polític, Mata ocupava en l'actualitat la presidència del Consell Escolar d'Estat, màxim òrgan consultiu en matèria d'educació del ministeri. La reconeguda pedagoga va estar vinculada a aquest organisme des de la seva fundació a mitjans dels anys 80, i va tornar-hi com a presidenta el maig del 2004 de la mà del nou govern socialista, després d'haver dimitit d'una de les vicepresidències dos anys abans, quan governava el PP, en protesta per com s'estava tramitant la polèmica llei de qualitat (LOCE).
Militant del PSC des del 1976, va ser diputada al Congrés en les primeres corts constituents el 1977 i el 1979, diputada al Parlament (1980-1988), senadora en representació del Parlament (1983-1984), regidora d'Educació de Barcelona (1987-1995), diputada d'Educació a la Diputació de Barcelona (1987-1991) i altre cop senadora (1993-1996). Una prolífica carrera política, que va compaginar amb la seva vocació pedagògica.
Per una escola laica.
Com a presidenta del Consell Escolar d'Estat, el febrer del 2005 va provocar una autèntic terratrèmol entre els sectors més conservadors quan va desempatar i aprovar amb el seu vot una proposta a favor que el govern central trenqués els acords firmats el 1979 amb la Santa Seu per tal de poder eliminar l'assignatura de religió de l'horari lectiu.
Va ser només un exemple de la batalla que va lliurar contra la presència de la religió a l'escola. Tot i declarar-se cristiana, Mata sempre va alinear-se amb els partidaris de situar la formació religiosa i espiritual en l'àmbit familiar
. Guardonada amb diversos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi el 1997, el seu currículum inclou la publicació d'obres de pedagogia general, d'exercicis i didàctica de la llengua, contes infantils i diversos articles de pedagogia i política educativa.
Mata va ingressar a l'Hospital de Barcelona el 5 de juny, i en aquest mateix hospital va fer anys dijous passat. Ahir van ser moltes les veus -des del president del govern, Pasqual Maragall, amic seu personal, fins a incomptables mestres anònims- que van lloar la seva aportació.
www.avui.cat
27.6.06
Dissabte se celebra el III Aplec del Foix.
La festa sardanista comptarà enguany amb la presència de la colla sardanista d'Arles de Tec, vial agermanada.
La plaça del Mar, coneguda popularment com la del monument a Charlie Rivel, serà l'escenari dissabte, 1 de juliol, del III Aplec del Foix. La colla sardanista local, l'Anella Oberta, i la regidoria de Cultura organitzen aquesta activitat que s'espera que aplegui a prop d'un miler de persones.
La jornada s'iniciarà a les 6 de la tarda, amb l'actuació de la Cobla Mediterrània. Després les colles ballaran als ritmes de les cobles Reus Jove i Sabadell, amb un descans per al sopar popular que s'ha organitzat. Es preveu que l'Aplec finalitzi als volts de la mitjanit.
Una de les novetats de l'edició d'enguany és la presència de la colla sardanista d'Arles de Tec. La participació d'aquest grup s'emmarca dins dels actes de promoció de l'intercanvi d'entitats impulsats pels dos ajuntaments i es completarà amb la visita de l'Anella Oberta a una jornada sardanista a la vila del Vallespir.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
La festa sardanista comptarà enguany amb la presència de la colla sardanista d'Arles de Tec, vial agermanada.
La plaça del Mar, coneguda popularment com la del monument a Charlie Rivel, serà l'escenari dissabte, 1 de juliol, del III Aplec del Foix. La colla sardanista local, l'Anella Oberta, i la regidoria de Cultura organitzen aquesta activitat que s'espera que aplegui a prop d'un miler de persones.
La jornada s'iniciarà a les 6 de la tarda, amb l'actuació de la Cobla Mediterrània. Després les colles ballaran als ritmes de les cobles Reus Jove i Sabadell, amb un descans per al sopar popular que s'ha organitzat. Es preveu que l'Aplec finalitzi als volts de la mitjanit.
Una de les novetats de l'edició d'enguany és la presència de la colla sardanista d'Arles de Tec. La participació d'aquest grup s'emmarca dins dels actes de promoció de l'intercanvi d'entitats impulsats pels dos ajuntaments i es completarà amb la visita de l'Anella Oberta a una jornada sardanista a la vila del Vallespir.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
A la venda les entrades del concert d'M-Clan a Cubelles.
El concert que es farà el proper 15 de juliol al Poliesportiu té un preu de 8 € anticipades i 12 € a taquilla.
Ja estan a la venda les entrades del concert de M-Clan, que actuarà el 15 de juliol dins dels actes dels 25 anys de Ràdio Cubelles.
Les entrades, que tenen un preu de 8 € anticipades i 12 € a taquilla, es poden adquirir a Cubelles i Vilanova, i també a Tarragona, Reus, Valls, Vilafranca i El Vendrell.
El grup de rock M-Clan actuarà el 15 de juliol al Poliesportiu de Cubelles, dins dels actes de commemoració del 25è aniversari de Ràdio Cubelles. El concert és l’aposta principal de l’emissora municipal per als joves per aquest any.
La banda M-Clan presentarà a Cubelles el seu nou disc recopilatori “Retrovisión 1995-2006”, que va sortirà al mercat el proper dilluns, 19 de juny. El disc recull 15 èxits del grup i dos temes nous: “Oigo Música” i “Bananas”. A més, l’edició conté un DVD amb tots els seus videoclips i 12 temes en directe, estrets del concert de fi de gira que va tenir lloc el passat 27 d’octubre a la Plaça de Toros de Múrcia.
Així mateix, l’emissora municipal i l’associació juvenil Free Rock estan negociant la possibilitat que els grups que la composen actuïn en el mateix recinte abans i després dels artistes principals. L’objectiu és que la nit sigui una gran festa juvenil a Cubelles, per la qual cosa s’han establert preus populars (8 €) per a les localitats. L’espectacle musical, en el què el personal i col·laboradors de Ràdio Cubelles ha posat molta il·lusió, començarà a les 10 de la nit al camp de futbol municipal.
Les entrades ja es pon adquirir anticipadament al preu de 8 € a l’emissora Ràdio Cubelles (93 895 03 26), les Oficines de Turisme i el Centre Social de Cubelles; i a les botigues:
Gong Discos (Valls), Pg. De l'Estació, 33 (tel. 977 613576).Discos Quik (Reus), C. Llovera, 27 (tel. 977 342445).Discos Arsis (Tarragona), C. Fortuny, 10 (tel. 977 225223).Discos Novax (El Vendrell), C. Cafès 1 (tel. 977 666193).Casa Andreu (Vilanova), C. de Sant Sebastià, 24 (tel. 93 8930770).Disco Star (Vilafranca), C. Cort, 17 (tel. 93 8920849).
Compra d'entrades per trasnferència bancàriaPer comprar les entrades de M-Clan per transferència bancària cal seguir els següents passos:1. Indicar el número d’entrades a reservar amb el nom, el número de telèfon i el DNI de les persones enviant un e-mail a radio@cubelles.org.2. Feu un ingrés al número de compte de l’Ajuntament de Cubelles de l’entitat bancària de Caixa Penedès 2081 0027 45 3110000039.3. Fer constar a l’ingrés el nom de la persona i el següent concepte: Concert M-Clan Ràdio Cubelles.4. Enviar una còpia del comprovant del pagament al Fax: 93 895 60 41 o bé escanejar-lo i enviar-lo per e-mail a radio@cubelles.org.
Per qualsevol problema o aclariment, podeu trucar a Ràdio Cubelles (93 895 03 26) o al departament de comunicació (93 895 60 41).Departament de Comunicació / Ràdio Cubelles Dilluns, 19-06-2006
http://www.cubelles.com/
El concert que es farà el proper 15 de juliol al Poliesportiu té un preu de 8 € anticipades i 12 € a taquilla.
Ja estan a la venda les entrades del concert de M-Clan, que actuarà el 15 de juliol dins dels actes dels 25 anys de Ràdio Cubelles.
Les entrades, que tenen un preu de 8 € anticipades i 12 € a taquilla, es poden adquirir a Cubelles i Vilanova, i també a Tarragona, Reus, Valls, Vilafranca i El Vendrell.
El grup de rock M-Clan actuarà el 15 de juliol al Poliesportiu de Cubelles, dins dels actes de commemoració del 25è aniversari de Ràdio Cubelles. El concert és l’aposta principal de l’emissora municipal per als joves per aquest any.
La banda M-Clan presentarà a Cubelles el seu nou disc recopilatori “Retrovisión 1995-2006”, que va sortirà al mercat el proper dilluns, 19 de juny. El disc recull 15 èxits del grup i dos temes nous: “Oigo Música” i “Bananas”. A més, l’edició conté un DVD amb tots els seus videoclips i 12 temes en directe, estrets del concert de fi de gira que va tenir lloc el passat 27 d’octubre a la Plaça de Toros de Múrcia.
Així mateix, l’emissora municipal i l’associació juvenil Free Rock estan negociant la possibilitat que els grups que la composen actuïn en el mateix recinte abans i després dels artistes principals. L’objectiu és que la nit sigui una gran festa juvenil a Cubelles, per la qual cosa s’han establert preus populars (8 €) per a les localitats. L’espectacle musical, en el què el personal i col·laboradors de Ràdio Cubelles ha posat molta il·lusió, començarà a les 10 de la nit al camp de futbol municipal.
Les entrades ja es pon adquirir anticipadament al preu de 8 € a l’emissora Ràdio Cubelles (93 895 03 26), les Oficines de Turisme i el Centre Social de Cubelles; i a les botigues:
Gong Discos (Valls), Pg. De l'Estació, 33 (tel. 977 613576).Discos Quik (Reus), C. Llovera, 27 (tel. 977 342445).Discos Arsis (Tarragona), C. Fortuny, 10 (tel. 977 225223).Discos Novax (El Vendrell), C. Cafès 1 (tel. 977 666193).Casa Andreu (Vilanova), C. de Sant Sebastià, 24 (tel. 93 8930770).Disco Star (Vilafranca), C. Cort, 17 (tel. 93 8920849).
Compra d'entrades per trasnferència bancàriaPer comprar les entrades de M-Clan per transferència bancària cal seguir els següents passos:1. Indicar el número d’entrades a reservar amb el nom, el número de telèfon i el DNI de les persones enviant un e-mail a radio@cubelles.org.2. Feu un ingrés al número de compte de l’Ajuntament de Cubelles de l’entitat bancària de Caixa Penedès 2081 0027 45 3110000039.3. Fer constar a l’ingrés el nom de la persona i el següent concepte: Concert M-Clan Ràdio Cubelles.4. Enviar una còpia del comprovant del pagament al Fax: 93 895 60 41 o bé escanejar-lo i enviar-lo per e-mail a radio@cubelles.org.
Per qualsevol problema o aclariment, podeu trucar a Ràdio Cubelles (93 895 03 26) o al departament de comunicació (93 895 60 41).Departament de Comunicació / Ràdio Cubelles Dilluns, 19-06-2006
http://www.cubelles.com/
Catalunya permet reiniciar les obres d’urbanització de Platja Llarga.
La zona té deu hectàrees de terreny d’un alt interès ecològic.
Per Bernat Deltell 26/06/2006
El procés d’urbanització de Platja Llarga sembla ja irreversible després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi ordenat deixar sense efecte el decret d’alcaldia que va permetre aturar la construcció del primer bloc de 78 habitatges. La sentència, ferma i inapel•lable, permet a la promotora Subirats Berenguer Immobliària reiniciar la construcció de 259 habitatges i un hotel de luxe de cinc plantes en aquesta zona de Vilanova de deu hectàrees de terreny situada a primera línia de mar i considerada d’alt interès ecològic. (Article publicat al diari Avui)
Més informació
L’equip de govern vilanoví, format per PSC, ERC i ICV, va prendre la mesura d’interrompre les obres d’urbanització a causa de la pressió exercida per la Plataforma Salvem la Platja Llarga, que en pocs mesos va aconseguir 5.000 signatures i el suport de 25 entitats. Paral•lelament, es van obrir negociacions per oferir a la promotora traslladar l’edificabilitat a la zona de la Millera, uns terrenys agrícoles situats al darrera de Platja Llarga. L’estudi proposava requalificar en sòl urbanitzable 17 hectàrees de terreny agrícola per a la construcció d’un nou barri de 1.000 habitatges de renda lliure i 700 de protecció oficial. D’aquesta manera es volia compensar la promotora Subirats Berenguer la seva renúncia a edificar a Platja Llarga. L’operació s’hauria tancat amb la cessió dels terrenys de Platja Llarga a l’Ajuntament, que els convertiria en no urbanitzables i els integraria en un espai natural protegit. La proposta, però, va desfermar una veritbale tempesta política, ja que el cap de l’oposició, el convergent Esteve Orriols, ho va qualificar “d’operació especulativa de gran magnitud en la qual hi participa el govern de Catalunya”. Orriols va basar la seva crítica en què “l’Incasol estava comprant sòl agrícola a la Millera des del passat novembre, perquè ells ja sabien que s’hi faria un nou barri”.Ara, però, el TSJC ha resol en favor de la demanda presentada per la promotora arran de la paralització de les obres. Amb tot, l’alcalde, Joan Ignasi Elena, assegura que “continuarem treballant per salvar aquesta zona, perquè aquesta és una prioritat per a aquest Ajuntament”, tot i que reconeix que “aquesta sentència ens posa més pressió al damunt”. El regidor d’Urbanisme, Jordi Valls, explica que es mantenen els contactes amb la promotora mentre es busquen altres alternatives, “tot i que cal reconèixer que s’ha perdut capacitat de maniobra”.Situada entre Vilanova i Cubelles, Platja Llarga és dels últims espais verges de la costa barcelonina. Classificada com a sòl urbà el 1981, la pressió dels ecologistes i un suposat problema d’inundabilitat, que l’Agència Catalana de l’Aigua no ha resolt mai, van aconseguir, fins ara, aturar-ne les obres d’urbanització.
www.vilanovadigital.com
La zona té deu hectàrees de terreny d’un alt interès ecològic.
Per Bernat Deltell 26/06/2006
El procés d’urbanització de Platja Llarga sembla ja irreversible després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi ordenat deixar sense efecte el decret d’alcaldia que va permetre aturar la construcció del primer bloc de 78 habitatges. La sentència, ferma i inapel•lable, permet a la promotora Subirats Berenguer Immobliària reiniciar la construcció de 259 habitatges i un hotel de luxe de cinc plantes en aquesta zona de Vilanova de deu hectàrees de terreny situada a primera línia de mar i considerada d’alt interès ecològic. (Article publicat al diari Avui)
Més informació
L’equip de govern vilanoví, format per PSC, ERC i ICV, va prendre la mesura d’interrompre les obres d’urbanització a causa de la pressió exercida per la Plataforma Salvem la Platja Llarga, que en pocs mesos va aconseguir 5.000 signatures i el suport de 25 entitats. Paral•lelament, es van obrir negociacions per oferir a la promotora traslladar l’edificabilitat a la zona de la Millera, uns terrenys agrícoles situats al darrera de Platja Llarga. L’estudi proposava requalificar en sòl urbanitzable 17 hectàrees de terreny agrícola per a la construcció d’un nou barri de 1.000 habitatges de renda lliure i 700 de protecció oficial. D’aquesta manera es volia compensar la promotora Subirats Berenguer la seva renúncia a edificar a Platja Llarga. L’operació s’hauria tancat amb la cessió dels terrenys de Platja Llarga a l’Ajuntament, que els convertiria en no urbanitzables i els integraria en un espai natural protegit. La proposta, però, va desfermar una veritbale tempesta política, ja que el cap de l’oposició, el convergent Esteve Orriols, ho va qualificar “d’operació especulativa de gran magnitud en la qual hi participa el govern de Catalunya”. Orriols va basar la seva crítica en què “l’Incasol estava comprant sòl agrícola a la Millera des del passat novembre, perquè ells ja sabien que s’hi faria un nou barri”.Ara, però, el TSJC ha resol en favor de la demanda presentada per la promotora arran de la paralització de les obres. Amb tot, l’alcalde, Joan Ignasi Elena, assegura que “continuarem treballant per salvar aquesta zona, perquè aquesta és una prioritat per a aquest Ajuntament”, tot i que reconeix que “aquesta sentència ens posa més pressió al damunt”. El regidor d’Urbanisme, Jordi Valls, explica que es mantenen els contactes amb la promotora mentre es busquen altres alternatives, “tot i que cal reconèixer que s’ha perdut capacitat de maniobra”.Situada entre Vilanova i Cubelles, Platja Llarga és dels últims espais verges de la costa barcelonina. Classificada com a sòl urbà el 1981, la pressió dels ecologistes i un suposat problema d’inundabilitat, que l’Agència Catalana de l’Aigua no ha resolt mai, van aconseguir, fins ara, aturar-ne les obres d’urbanització.
www.vilanovadigital.com
26.6.06
medi ambient espècies invasores
El mosquit tigre, detectat a 7 dels 10 districtes de Barcelona.
Només Ciutat Vella, l'Eixample i Sant Martí se n'han salvat, de moment. Una dotzena de municipis han denunciat ja la picada dolorosa d'aquest insecte Es repartiran gairebé mig milió de fullets informatius.
Joaquim Elcacho
Ciutadans de set dels deu districtes de Barcelona van registrar l'any passat picades del mosquit tigre. Només es van salvar de la invasió els veïns de Ciutat Vella, l'Eixample i Sant Martí, segons el programa de vigilància d'aquesta espècie posat en marxa per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). El mosquit tigre és una espècie d'origen asiàtic que pica amb especial agressivitat els humans. Tot i que no hi ha evidències que aquesta espècie pugui transmetre malalties greus, la seva picada és especialment dolorosa i en molts casos provoca irritacions cutànies molt més greus i duradores que les dels mosquits comuns.
Els primers casos de picades d'aquest mosquit a Barcelona van ser confirmats l'agost passat al barri de Can Baró, al setembre van haver-hi a la ciutat 12 casos confirmats més, a l'octubre, 8, i al desembre, un més, segons va detallar Tomás Montalvo, tècnic de l'ASP en un debat científic celebrat dimarts passat a l'Hospital de l'Esperança. Els tres tècnics participants en la jornada van coincidir que, atenent a l'experiència internacional, cal estar preparats que el mosquit tigre (Aedes albopictus) s'estengui pràcticament per tot Catalunya.
El 9 d'agost del 2004 van ser capturats a Sant Cugat del Vallès els primers exemplars de mosquit tigre a l'Estat espanyol. Tot i amb això, en base a les explicacions de veïns, els experts calculen que els primers exemplars d'aquesta espècie podrien haver arribat al Vallès (per una via encara no aclarida) l'any 2002.
Durant el 2005 es va confirmar la presència del mosquit tigre a Sant Cugat, Cerdanyola del Vallès, Rubí, Terrassa, Barcelona, Sant Quirze del Vallès, Barberà, Molins de Rei i el Papiol. També s'han detectat casos esporàdics de mosquit tigre a Caldes d'Estrac, Tortosa i Altafulla. En aquests casos, es podria tractar d'insectes aïllats traslladats accidentalment en vehicles procedents de zones afectades com Sant Cugat del Vallès, segons els experts. Els experts han localitzat també el mosquit tigre a Oriola (Baix Segura), segons va explicar l'investigador Roger Eritja, del servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Campanya informativa
El departament de Salut distribuirà aquest any, a través d'una vintena d'ajuntaments i consells comarcals, prop de mig milió de fullets informatius sobre les característiques del mosquit tigre i les mesures de prevenció. La informació impresa es facilitarà a totes les entitats locals que ho demanin i inclou informació sobre la presència o no d'aquest insecte.
Els sistemes de vigilància posats en marxa aquest any han detectat les primeres postes d'ous de mosquit tigre el 10 de maig (a Sant Cugat) i Cerdanyola (18 de maig). D'acord amb els estudis portats a terme fins ara, la població de mosquits tigre es podria haver consolidat en una àmplia zona del Vallès, Barcelonès i Baix Llobregat, amb una tendència a la ràpida expansió. Tot i no suposar un risc greu per a la salut, els experts reconeixen que el mosquit tigre suposa una molèstia important per als ciutadans.
www.avui.cat
El mosquit tigre, detectat a 7 dels 10 districtes de Barcelona.
Només Ciutat Vella, l'Eixample i Sant Martí se n'han salvat, de moment. Una dotzena de municipis han denunciat ja la picada dolorosa d'aquest insecte Es repartiran gairebé mig milió de fullets informatius.
Joaquim Elcacho
Ciutadans de set dels deu districtes de Barcelona van registrar l'any passat picades del mosquit tigre. Només es van salvar de la invasió els veïns de Ciutat Vella, l'Eixample i Sant Martí, segons el programa de vigilància d'aquesta espècie posat en marxa per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). El mosquit tigre és una espècie d'origen asiàtic que pica amb especial agressivitat els humans. Tot i que no hi ha evidències que aquesta espècie pugui transmetre malalties greus, la seva picada és especialment dolorosa i en molts casos provoca irritacions cutànies molt més greus i duradores que les dels mosquits comuns.
Els primers casos de picades d'aquest mosquit a Barcelona van ser confirmats l'agost passat al barri de Can Baró, al setembre van haver-hi a la ciutat 12 casos confirmats més, a l'octubre, 8, i al desembre, un més, segons va detallar Tomás Montalvo, tècnic de l'ASP en un debat científic celebrat dimarts passat a l'Hospital de l'Esperança. Els tres tècnics participants en la jornada van coincidir que, atenent a l'experiència internacional, cal estar preparats que el mosquit tigre (Aedes albopictus) s'estengui pràcticament per tot Catalunya.
El 9 d'agost del 2004 van ser capturats a Sant Cugat del Vallès els primers exemplars de mosquit tigre a l'Estat espanyol. Tot i amb això, en base a les explicacions de veïns, els experts calculen que els primers exemplars d'aquesta espècie podrien haver arribat al Vallès (per una via encara no aclarida) l'any 2002.
Durant el 2005 es va confirmar la presència del mosquit tigre a Sant Cugat, Cerdanyola del Vallès, Rubí, Terrassa, Barcelona, Sant Quirze del Vallès, Barberà, Molins de Rei i el Papiol. També s'han detectat casos esporàdics de mosquit tigre a Caldes d'Estrac, Tortosa i Altafulla. En aquests casos, es podria tractar d'insectes aïllats traslladats accidentalment en vehicles procedents de zones afectades com Sant Cugat del Vallès, segons els experts. Els experts han localitzat també el mosquit tigre a Oriola (Baix Segura), segons va explicar l'investigador Roger Eritja, del servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Campanya informativa
El departament de Salut distribuirà aquest any, a través d'una vintena d'ajuntaments i consells comarcals, prop de mig milió de fullets informatius sobre les característiques del mosquit tigre i les mesures de prevenció. La informació impresa es facilitarà a totes les entitats locals que ho demanin i inclou informació sobre la presència o no d'aquest insecte.
Els sistemes de vigilància posats en marxa aquest any han detectat les primeres postes d'ous de mosquit tigre el 10 de maig (a Sant Cugat) i Cerdanyola (18 de maig). D'acord amb els estudis portats a terme fins ara, la població de mosquits tigre es podria haver consolidat en una àmplia zona del Vallès, Barcelonès i Baix Llobregat, amb una tendència a la ràpida expansió. Tot i no suposar un risc greu per a la salut, els experts reconeixen que el mosquit tigre suposa una molèstia important per als ciutadans.
www.avui.cat
El precio de la desigualdad
Los países de la UE evalúan las ventajas económicas que acarrea la equiparación laboral entre hombres y mujeres
ANA CARBAJOSA - Bruselas
EL PAÍS - Sociedad - 19-06-2006
En España, la violencia machista supone un coste de 58,4 euros por habitante y año
"La igualdad no es sólo un derecho humano, es también una ventaja económica". El ministro para la Igualdad de Suecia, Jens Orback, decía en voz alta la semana pasada algo de lo que muchos países europeos empiezan a darse cuenta: que las arcas del Estado se resienten, y mucho, de que la igualdad entre hombre y mujer (más allá de su formulación legal) diste de ser una realidad. En su opinión, las economías de las sociedades más igualitarias crecen más.
El coste más directo es el que genera la violencia doméstica, según los datos que aportaron los representantes de los 46 países miembros del Consejo de Europa, reunidos recientemente en Estocolmo para estudiar el impacto económico de la desigualdad. En España, un estudio del Instituto Andaluz de la Mujer cifra en 2.400 millones el coste de la violencia contra las mujeres, lo que supone 58,4 euros per cápita y año. En esta partida se contabilizan los gastos hospitalarios, la asistencia psicológica, los costes del sistema judicial y el absentismo laboral, entre otros.
Cálculos parecidos se han publicado en otros países, como Finlandia, donde el gasto que genera la desigualdad asciende a 91 millones (17,4 euros por habitante). Aunque no existe una metodología que unifique los criterios establecidos, en el Reino Unido se estima que a cada ciudadano la desigualdad le cuesta hasta 555 euros al año, teniendo en cuenta tanto los gastos sanitarios como los de servicios sociales.
Más allá de los costes directos, a los Gobiernos de una Europa estancada y con una población menguante les preocupa la repercusión económica que supone la falta de incorporación plena de la mujer al mercado laboral; enorme, a juzgar por las cifras que manejan algunos países.
El Ejecutivo británico ha hecho números y sus conclusiones invitan a reflexionar a otros gobiernos. Si las británicas participaran en el mercado laboral de la misma manera que los hombres, las arcas del Estado se embolsarían entre 22.000 y 34.500 millones de euros al año. Es decir, entre el 1,3% y el 2% del PIB del Reino Unido. Son los datos que aportó una comisión gubernamental, que estimó además que la mayoría de los 1,3 millones de empleos que se crearán el año próximo en el país, serán ocupados por mujeres.
Países como Suecia atribuyen su crecimiento económico, en parte, a sus progresos en el campo de la igualdad, que se han traducido en una mayor participación de las mujeres en el mercado laboral. Esto ha sido posible gracias a políticas de Estado que ponen el énfasis en el cuidado de los niños y los mayores.
El Gobierno sueco defiende la igualdad por sus ventajas competitivas y cree que excluir a la mitad de la población de un rendimiento laboral pleno es muy poco rentable. En Suecia, los trabajadores tienen derecho a una jornada reducida en un 25%, hasta que el hijo menor cumpla ocho años. Se calcula que hasta un 40% de las madres se acogen a esta posibilidad, lo que ha permitido una incorporación masiva de las suecas al mercado de trabajo desde los años setenta.
Los impuestos que pagan estas mujeres engordan el presupuesto de un Estado que invierte en guarderías, que a su vez permiten a más mujeres trabajar fuera de casa. Estas políticas han animado a las suecas a tener más hijos, mientras el resto de la UE se lamenta del envejecimiento de su población y su consiguiente pérdida de mano de obra.
"La economía europea está estancada, y el modelo social europeo en cuestión. La igualdad es una de las formas de hacer frente a esta pérdida de población activa", sostuvo la viceministra de Finanzas sueca, Magdalena Andersson, la semana pasada durante la VI conferencia interministerial sobre la igualdad entre hombres y mujeres. Andersson dejó claro, sin embargo, que el modelo sueco tampoco es el ideal y explicó que en su país un 40% de las mujeres trabajan a tiempo parcial, lo que afecta no sólo a sus ingresos, sino también a su futura pensión. Una pescadilla que no deja de morderse la cola en una Europa donde las mujeres, con una esperanza de vida (78,8 años) mayor que la de los hombres (72,1) dispondrán de menos recursos durante su jubilación y precisarán de mayores cuidados, que los proporcionarán mayoritariamente las mujeres.
www.elpais.es
Los países de la UE evalúan las ventajas económicas que acarrea la equiparación laboral entre hombres y mujeres
ANA CARBAJOSA - Bruselas
EL PAÍS - Sociedad - 19-06-2006
En España, la violencia machista supone un coste de 58,4 euros por habitante y año
"La igualdad no es sólo un derecho humano, es también una ventaja económica". El ministro para la Igualdad de Suecia, Jens Orback, decía en voz alta la semana pasada algo de lo que muchos países europeos empiezan a darse cuenta: que las arcas del Estado se resienten, y mucho, de que la igualdad entre hombre y mujer (más allá de su formulación legal) diste de ser una realidad. En su opinión, las economías de las sociedades más igualitarias crecen más.
El coste más directo es el que genera la violencia doméstica, según los datos que aportaron los representantes de los 46 países miembros del Consejo de Europa, reunidos recientemente en Estocolmo para estudiar el impacto económico de la desigualdad. En España, un estudio del Instituto Andaluz de la Mujer cifra en 2.400 millones el coste de la violencia contra las mujeres, lo que supone 58,4 euros per cápita y año. En esta partida se contabilizan los gastos hospitalarios, la asistencia psicológica, los costes del sistema judicial y el absentismo laboral, entre otros.
Cálculos parecidos se han publicado en otros países, como Finlandia, donde el gasto que genera la desigualdad asciende a 91 millones (17,4 euros por habitante). Aunque no existe una metodología que unifique los criterios establecidos, en el Reino Unido se estima que a cada ciudadano la desigualdad le cuesta hasta 555 euros al año, teniendo en cuenta tanto los gastos sanitarios como los de servicios sociales.
Más allá de los costes directos, a los Gobiernos de una Europa estancada y con una población menguante les preocupa la repercusión económica que supone la falta de incorporación plena de la mujer al mercado laboral; enorme, a juzgar por las cifras que manejan algunos países.
El Ejecutivo británico ha hecho números y sus conclusiones invitan a reflexionar a otros gobiernos. Si las británicas participaran en el mercado laboral de la misma manera que los hombres, las arcas del Estado se embolsarían entre 22.000 y 34.500 millones de euros al año. Es decir, entre el 1,3% y el 2% del PIB del Reino Unido. Son los datos que aportó una comisión gubernamental, que estimó además que la mayoría de los 1,3 millones de empleos que se crearán el año próximo en el país, serán ocupados por mujeres.
Países como Suecia atribuyen su crecimiento económico, en parte, a sus progresos en el campo de la igualdad, que se han traducido en una mayor participación de las mujeres en el mercado laboral. Esto ha sido posible gracias a políticas de Estado que ponen el énfasis en el cuidado de los niños y los mayores.
El Gobierno sueco defiende la igualdad por sus ventajas competitivas y cree que excluir a la mitad de la población de un rendimiento laboral pleno es muy poco rentable. En Suecia, los trabajadores tienen derecho a una jornada reducida en un 25%, hasta que el hijo menor cumpla ocho años. Se calcula que hasta un 40% de las madres se acogen a esta posibilidad, lo que ha permitido una incorporación masiva de las suecas al mercado de trabajo desde los años setenta.
Los impuestos que pagan estas mujeres engordan el presupuesto de un Estado que invierte en guarderías, que a su vez permiten a más mujeres trabajar fuera de casa. Estas políticas han animado a las suecas a tener más hijos, mientras el resto de la UE se lamenta del envejecimiento de su población y su consiguiente pérdida de mano de obra.
"La economía europea está estancada, y el modelo social europeo en cuestión. La igualdad es una de las formas de hacer frente a esta pérdida de población activa", sostuvo la viceministra de Finanzas sueca, Magdalena Andersson, la semana pasada durante la VI conferencia interministerial sobre la igualdad entre hombres y mujeres. Andersson dejó claro, sin embargo, que el modelo sueco tampoco es el ideal y explicó que en su país un 40% de las mujeres trabajan a tiempo parcial, lo que afecta no sólo a sus ingresos, sino también a su futura pensión. Una pescadilla que no deja de morderse la cola en una Europa donde las mujeres, con una esperanza de vida (78,8 años) mayor que la de los hombres (72,1) dispondrán de menos recursos durante su jubilación y precisarán de mayores cuidados, que los proporcionarán mayoritariamente las mujeres.
www.elpais.es
Subscriure's a:
Missatges (Atom)