30.4.10

La mort de Tito B Diagonal

M. Trives/Diari de Cubelles

La mort de Tito B Diagonal ,personatge fictici i esplèndid en la seva interpretació repel·lent d´ un pijo de la Diagonal de qui nomes coneixíem la veu i que desconeixíem la majoria de nosaltres qui era el locutor o actor.
Jordi Estadella ,era qui realment interpretava el paper i la veu en cadascuna de les emissions que totes les nits esperàvem escoltar fidelment. Quina delícia i quines risses provocava! i com no! un missatge subliminal encertat ,capaç de obrir una via en que es barrejava una actualitat de l´ època, censurada i plena de convocatòries de manis i que Tito hàbilment informava de les concentracions de manifestants a favor de l´ amnistia, tot fent critica des de el seu punt de vista particular ja que no li deixaven circular amb el seu cotxe trucat per la Rambla Catalunya ,per anar a jugar al Tennis o insistia en promoure un carril ràpid apta per Lamborgini.
Recordeu els cors i no els de Clavé precisament cridant Amnistia i llibertat Estatut d´ Autonomia … Llarga trajectòria la d´ aquest genial i versàtil locutor Jordi Estadella .,ha deixat un bon bagatge professional i com a persona estimada ,per els seus amics ,avui tots dediquen paraules d´ afecte a tots els mitjans de comunicació.

,

Mila Arcarons en el seu bloc escriu com a quadern de bitàcola els moments viscuts dia a dia en una setmana intensa com ella mateixa manifesta fins arribar a aquest acord.
FER PINYA per DEFENSAR l'AUTOGOVERN
Despres de la 5ena derrota del Tribunal Constitucional, calia avançar amb contundencia i tornar a manifestar, des del govern, des del Parlament, per part de la ciutadania, ....defensant l’autogovern i l’Estatut.
Dimarts el president de la Generalitat compareixia davant a premsa després de la reunió del govern. Deia, en relació a la resolució sobre el Tribunal Constitucional que avui hem aprovat al Parlament “després de moltes converses amb els líders de CiU, ERC i IC-V i amb responsables del PSC, “hi ha un text susceptible de ser votat per les quatre formacions polítiques” catalanistes.
Dimarts el govern va impulsar la renovació del Tribunal Constitucional . Tres punts clars que van aprovar, també els consellers i conselleres d'ERC.

Sol•licitar la convocatòria de la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat per que valori la situació actual de les propostes de candidatures a magistrats del Tribunal Constitucional presentades per les comunitats autònomes
Sol•licitar a la Comissió Jurídica Assessora que emeti dictamen sobre quina és la situació jurídica del Tribunal Constitucional per la manca de renovació dels seus membres i quins efectes té aquesta situació sobre la idoneïtat del Ple del Tribunal per resoldre els recursos presentats contra l’Estatut
Convocar als senadors del Grup de l’Entesa al Senat perquè presentin una proposició de Llei de reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que abordi la necessitat d’impedir la prolongació forçosa del mandat dels magistrats del Tribunal en els casos de bloqueig dels corresponents processos de renovació dels seus membres .
Tots els grups politics , per altra banda, hem recordat que el PP té un nivell de responsabilitat en relació a la situació creada altíssima. Tothom ha posat sobre la taula una evidencia. Qui ens ha portat en aquesta situació , entre d’altres és el PP, que te recorreguts 136 articles a l’Estatut de Catalunya que , a la vegada, queden plasmats amb idèntica redacció o significat en estatuts d’altres comunitats autònomes . En algun cas ja son vigents ( Andalusia, País Valencia, Illes i L’Aragó).

Mes informació a
http://milaarcarons.blogspot.com/

29.4.10

foto/arxiu Diari de Cubelles


M. Trives/Diari de Cubelles

Que Lucki Guri es un gran pianista ens consta sobradament i tothom que va assistir ahir a la seva actuació a Pic & Jazz no va sortir decebut.
Ple a tope,ja se suposava que aplegaria a molta gent .
Aquesta actuació no formava part de l´anomenada setmana cultural i si a la voluntat d´ un peculiar coneixedor del ambient musical i de l´ aportació personal de criteris musicals amb lògica, acompanyades d´ actuacions excel·lents i amb ganes d´ oferir una lectura musical de la que no anem sobrats.
Genial l´ actuació d’en Lucki ,gran mestre ,un dels millors pianistes desprès de Tete Montoliu a Catalunya i com no! del Barça com va demostrar oferint un tema trepidant del himne del Campions de les quatre copes!
PLE DE LA CAMBRA CATALANA

El 87% del Parlament demanen al TC que es declari incompetent per emetre la sentència de l'Estatut
• Els parlamentaris llancen un tot per evitar que aquest Constitucional dicti la resolució de l'Estatut

EL PERIÓDICO
BARCELONA
El Parlament ha aprovat avui amb el 87% dels seus diputats (PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA) una resolució que demana renovar el Tribunal Constitucional, modificar la llei del TC i que es declari incompetent amb l'Estatut, un tot que busca pressionar sobretot el PSOE per evitar que aquest TC dictamini sobre l'Estatut.
PSC, CiU i ICV han apel·lat que es "compleixi" la Constitució i es procedeixi a la renovació del TC, i han advertit que "no només hi està en joc l'Estatut, sinó una determinada interpretació de la Constitució"."
¿Seguirem cabent (a la Carta Magna) els que lluitem per aconseguir-la i la votem, o ens veurem expulsats del consens constitucional 30 anys després?", s'ha preguntat el portaveu del PSC, Miquel Iceta.
PP i Ciutadans, en contra
La resolució s'ha aprovat amb 115 vots a favor i 16 en contra, una correlació de forces molt similar a la que va permetre la primera reforma estatutària el 2005, ja que el PP --que després va recórrer l'Estatut-- i Ciutadans hi han votat en contra al considerar que la cambra obre un conflicte institucional.CiU, PSC, ERC i ICV han proclamat la necessària "unitat" catalana per evitar una retallada estatutària, encara que s'han llançat alguns retrets derivats de la decisió d'ERC de no firmar la proposta de resolució, partit que al final hi ha votat a favor.

Font : El tripartit i CiU voten al Parlament la renovació del Tribunal Constitucional

http://www.elperiodico.com
ACORD EN DEFENSA DE L'ESTATUT

Finalment, CiU, PSC i ICV-EUiA hem signat la proposta de resolució que demà debatrà i votarà el Parlament de Catalunya -tal com demanava el president Montilla- i que comptarà, a més, amb el suport d’ERC. Aquí teniu el text de la proposta:

A LA MESA DEL PARLAMENT

Els grups parlamentaris sotasignats, d’acord amb el que preveu l’article 145 del Reglament de la Cambra, presenten la següent proposta de resolució al Ple del Parlament i demanen la seva tramitació urgent per tal que pugui ser votada en el proper Ple ordinari del Parlament de Catalunya:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat primer com a projecte de llei pel Parlament català, negociat després per una Delegació del Parlament amb les Comissions Constitucionals del Congrés dels Diputats i del Senat, aprovat per majoria absoluta per les Corts Generals i referendat pel poble de Catalunya, és una llei vigent des del 9 d’agost de 2006 i ha estat objecte de desplegament al llarg de més de tres anys, malgrat els recursos contra ell presentats davant del Tribunal Constitucional.
continuar...)
http://diaridemiqueliceta.wordpress.com/
AIXÒ ÉS EL QUE HI HA:



més info:
http://hasbarats.blogspot.com/2010/04/arcada-franquista.html

"És escandalós el tractament quasi hagiogràfic que els mitjans de comunicació catalans han fet de la seva biografia evitant o relativitzant el seu passat inequívocament feixista. La premsa estrangera no ha tingut tants miraments..."
Iu Forn puntual a l’actualitat de tots els dies ens parla de comentaris desafortunats de alguns personatges que haurien de comptar fins a deu ,com el dedicat a la Terribas citat al article ,i al que per cert no es van escoltar les veus de dones que dins els partits fan bandera del feminisme….


Passa-ho!
Iu Forn


Nazis, Samaranch i Terribas

El mateix diari que sovint vomita que els catalans som una colla de nazis, ara ha posat el crit al cel perquè un dirigent del PSC va atribuir-li a Juan Antonio Samaranch el mateix qualificatiu. La petita diferència entre nosaltres i l’il·lustre prohom de l’esport és que a ell li han acompanyat la floreta amb l’adjectiu “oportunista” i, en canvi, a nosaltres es veu que ens adornen tan poquetes virtuts que el diari ara indignat sempre ens deixa en simples nazis.
Enric Llorens, autor de l’epítet en qüestió, és primer secretari dels socialistes al barri de les Corts. Al seu blog explica que el seu pare va anar a escola amb el senyor marquès de Samaranch i que un dia va preguntar-li per què duia a la solapa una creu gammada. La resposta va ser que “el nazisme és el futur i sempre cal estar amb els guanyadors”. Ei, que si el senyor Llorens diu que el seu pare diu que Samaranch va dir-ho, doncs deu ser cert, però aquest no és el tema. El tema és que això hagi aparegut escrit en un blog que no deu mirar-se’l ni la família del senyor Llorens i que d’allà hagi saltat a l’opinió pública. Primera pregunta inquietant: quanta gent hi deu haver repassant cada dia tots els blogs de tots els polítics, des dels que juguen a primera fins als que transiten per tercera regional, a la recerca d’una frase que després pugui ser notícia? I segona pregunta inquietant: també hi ha algú que rastreja facebooks i twitters? Ho dic per en Llorens, però, sobretot, pel cèlebre Miguel Ángel Martín, ciutadà famós mundialment per haver insultat Mònica Terribas al seu Facebook i que, per cert, continua presidint l’Institut Metropolità del Taxi sense cap problema. És clar, si a ell no van fotre’l fora a calbots del càrrec, ¿com pretenen que ho facin amb algú que diu una obvietat? Si els catalans som nazis i Samaranch era català..., Samaranch era un nazi. Oportunista, però nazi.

http://www.avui.cat/
Ni leyes ni justicia

Febrero 13, 2010 por José Saramago

En Portugal, en la aldea medieval de Monsaraz, hay un fresco alegórico de finales del siglo XV que representa al Buen Juez y al Mal Juez, el primero con una expresión grave y digna en el rostro y sosteniendo en la mano la recta vara de la justicia, el segundo con dos caras y la vara de la justicia quebrada. Por no se sabe qué razones, estas pinturas estuvieron escondidas tras un tabique de ladrillos durante siglos y solo en 1958 pudieron ver la luz del día y ser apreciadas por los amantes del arte y de la justicia. De la justicia, digo bien, porque la lección cívica que esas antiguas figuras nos transmiten es clara e ilustrativa. Hay jueces buenos y justos a quienes se agradece que existan, hay otros que, proclamándose a sí mismos justos, de buenos tienen poco, y, finalmente, además de injustos, no son, dicho con otras palabras, a la luz de los más simples criterios éticos, buena gente. Nunca hubo una edad de oro para la justicia.

Hoy, ni oro, ni plata, vivemos en tiempos de plomo. Que lo diga el juez Baltasar Garzón que, víctima del despecho de algunos de sus pares demasiado complacientes con el fascismo que perdura tras el nombre de la Falange Española y de sus acólitos, vive bajo la amenaza de una inhabilitación de entre doce y dieciséis años que liquidaría definitivamente su carrera de magistrado. El mismo Baltasar Garzón que, no siendo deportista de elite, no siendo ciclista ni jugador de fútbol o tenista, hizo universalmente conocido y respetado el nombre de España. El mismo Baltasar Garzón que hizo nacer en la conciencia de los españoles la necesidad de una Ley de la Memoria Histórica y que, a su abrigo, pretendió investigar no sólo los crímenes del franquismo sino los de las otras partes del conflicto. El mismo corajoso y honesto Baltasar Garzón que se atrevió a procesar a Augusto Pinochet, dándole a la justicia de países como Argentina y Chile un ejemplo de dignidad que luego sería continuado. Se invoca en España la Ley de Amnistía para justificar la persecución a Baltasar Garzón, pero, según mi opinión de ciudadano común, la Ley de Amnistía fue una manera hipócrita de intentar pasar página, equiparando a las víctimas con sus verdugos, en nombre de un igualmente hipócrita perdón general. Pero la página, al contrario de lo que piensan los enemigos de Baltasar Garzón, no se dejará pasar. Faltando Baltasar Garzón, suponiendo que se llegue a ese punto, será la conciencia de la parte más sana de la sociedad española la que exigirá la revocación de la Ley de Amnistía y que prosigan las investigaciones que permitirán poner la verdad en el lugar donde estaba faltando. No con leyes que son viciosamente despreciadas y mal interpretadas, no con una justicia que es ofendida todos los días. El destino del juez Baltasar Garzón está en las manos del pueblo español, no de los malos jueces que un anónimo pintor portugués retrató en el siglo XV.

28.4.10


No ha pogut ser !!!!!!!!!!!!!!!!!!
UFFFFFFFFFFFFFFFF !!!!!!!!!!!!!!!!!!!
SUAR LA CAMISETA .... I TANT !!!!!!!!
Nosaltres també !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
L'AGRUPACIÓ LOCAL DEL PSC CELEBRA SANT JORDI DISTRIBUINT INFORMACIÓ SOBRE LA FEINA FETA I REGALANT PLANTER DE ROSERS!!



M. Trives/Diari de Cubelles

Una ràdio comunitària és una estació de transmissió de radio que ha estat creada amb intencions d’afavorir a una comunitat o nucli poblacional., Aquestes estacions no tenen ànim de lucre.. Algunes estacions de ràdio comunitàries, també ho fan via internet.
Donades les seves característiques les ràdios comunitàries de vegades no tenen suport governamental i en alguns països la legislació no està ben definida respecte a elles. Eixís es com es defineixen les ràdios comunitàries.
A Amèrica Llatina proliferen aquests tipus de radio populars i en aquets dies en que a Xile un terratrèmol ha afectar greument aquets tipus de mitjans informatius i demanen suport per engegar de nou les seves retransmissions. Por derecho Propio ,Mézclate Conmigo informa de que han creat una plataforma per recol·lectar fons destinats a aquesta demanda.

Clikeu a http://www.mezclate-conmigo.blogspot.com/

trobareu no solament un excel·lent bloc informatiu ,també on adreçar-se per col·laborar.

associació de dones La Fita informa que no ha sortit de moment el guanyador o guanyadora del quadre que van sortejar el dia de Sant Jordi. Va sortir premiada la tira de color groc amb els números corresponents del 421 al 430 inclòs-
De moment es dipositat Pic & Jazz ,Jacint Verdaguer nº 20
En cas de no sortir es tornarà a sortejar . Seguírem informant.

Gracies per la vostra col·laboració i en participar a les activitats de La Fita tot l´ any.

27.4.10


Pas endavant del Port Esportiu de Cubelles


Notícies - Urbanisme i Planejament
26/04/2010
L’inici de les obres de construcció del Port Esportiu de Cubelles està més a prop. Les negociacions que el Govern municipal ha portat al llarg de tota la legislatura amb els organismes competents per a la seva aprovació, estan a punt de donar els seus fruits com demostra que el Ple municipal aprovés provisionalment, el passat 19 d’abril, el Pla Especial Urbanístic (PEU d’ara endavant) que ha de desenvolupar el sistema portuari al municipi.
Es tracta d’un document en el qual es recullen els aspectes bàsics perquè es pugui desenvolupar un projecte del que fa gairebé una dècada que se’n parla. Aquest Pla ha d’incloure les mesures i les previsions necessàries per a garantir el funcionament eficaç de la zona de servei portuari, el seu desenvolupament futur, la seva connexió amb la xarxa de transports terrestres i la cobertura adequada de la demanda de serveis portuaris respectant els criteris mediambientals. A més, es redacta d’acord amb les determinacions del vigent Pla de Ports de Catalunya, que es va actualitzar per al període 2006 – 2015. Precisament, el Pla de Ports inclou el Port Esportiu de Cubelles dins del sector portuari centre.

Les consideracions tècniques del Pla Especial del Port

El projecte del Port Esportiu de Cubelles avarca uns 125.790 m², corresponent a la superfície de terra formada per l’àrea de marina, l’àrea tècnica i l’àrea turística (62.665 m2) i la zona marítima de molls (63.125 m²) i contempla 543 amarres per a embarcacions nàutiques de diferents dimensions en un espai de més de 23.000 m². D’aquests amarres, la majoria, 436, correspondrien a embarcacions petites i mitjanes (entre 8 i 12 metres d’eslora) i la resta a embarcacions superiors als 15 metres d’eslora (107).

El port es construirà dins l’actual dàrsena existent, de manera que es protegeixi la flota amarrada en dies d’episodis de temporal, i donarà una especial importància a la flota de petites dimensions, a través d’una marina seca, i als usos comercials i de restauració, com a element de dinamització turística de qualitat. Igualment, es contempla la convivència entre la instal·lació portuària i la captació del cabal de refrigeració per a la Tèrmica.

Un dels aspectes dinamitzadors del projecte és la compatibilitat de tota aquesta activitat econòmica amb una activitat esportiva, especialment dirigida a l’esport base de la nàutica. A l’àrea de marina hi ha l’edifici de Capitania, element concebut per tal de ser el centre neuràlgic de l’activitat portuària. Per això es troba situat enmig de la zona de servei, molt a prop dels amarradors. Aquest àmbit, a part de l’edifici de Capitania, contempla un local social de serveis de l’Ajuntament, mòduls de dutxes i vestuaris, els locals de les empreses de serveis nàutics, tant comercials com industrials, i una zona d’aparcament exclusiu (3.660 m²). L’àrea tècnica està situada al límit de llevant, on l’accés de les embarcacions per terra o per mar través del canal no interfereix amb el funcionament de la resta de la dàrsena esportiva, i que inclou una marina seca amb comunicació directa amb l’aigua (1.872 m²), i un varador (11.336 m²).

Finalment, l’àrea turística ocupa la zona de ponent. Les edificacions comercials es projecten entre la platja i el port, aprofitant els atractius de la dàrsena esportiva, i expressament al costat dels amarradors destinats a les embarcacions en trànsit. Darrera dels edificis comercials hi ha la zona d’aparcament de vehicles privats de les instal·lacions turístiques. Al llarg de tota la façana marítima es plantaran arbres i palmeres que donin ombra. En total la infraestructura disposarà per a accessos, vialitat i aparcament 34.371,5m2, dels qual l’aparcament ocupa 5.455,75m2, el que permet ordenar un total de 436 places.

Un llarg procés administratiu

El procés de construcció del Port Esportiu de Cubelles arrenca el setembre de 2002, quan el Ple de l’Ajuntament de Cubelles aprova la constitució d’una comissió d’estudi de la viabilitat de la construcció d’un equipament d’aquest tipus a la dàrsena de Cubelles. La proposta estava condicionada, entre d’altres, per la concessió que la Central Tèrmica tenia de la zona, d’on recull l’aigua per a la refrigeració dels seus circuïts. El febrer de 2003 entra en escena l’empresa Grup Marítim Metropolità, que gestiona, entre d’altres, el Port de Santa Cristina d’Aro (Girona) i Port Ginesta (Sitges). Aquesta organització va sol·licitar davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques la concessió administrativa per a la construcció i explotació d’una dàrsena esportiva i d’esbarjo al Port de Cubelles, alhora que aporta el projecte bàsic redactat per Manuel Messeguer i l’estudi d’impacte ambiental corresponent.

Paral·lelament, el Ple municipal segueix el seu tràmit i el març de 2003 aprova la memòria justificativa del Port, com a resultat dels treballs de la comissió que estudiava la viabilitat de la seva implantació. Però l’agost de 2004 les dues propostes van confluir i Ajuntament i Grup Marítim Metropolità van signar un conveni pel qual l’empresa seria l’encarregada de sol·licitar la concessió administrativa a la Generalitat, a partir de la concessió de la qual el Consistori rebria gratuïtament un 5% del capital social de l’empresa mixta que es constituís. Un capital social que es xifrava llavors en 1 milió d’euros. La participació municipal, a més, es veuria incrementada fins al 20% en el moment d’entrar en funcionament la infraestructura portuària, a més de disposar d’un equipament de 250 m² per a usos municipals. Amb aquest conveni sobre la taula, empresa i Consistori van presentar el projecte bàsic a la ciutadania el febrer de 2004, en un multitudinari acte al Cinema Mediterrani.

Ja en aquell mateix moment el Govern va aprovar inicialment el Pla Especial Urbanístic (PEU) del Port Esportiu de Cubelles, en base al qual el novembre de 2006, en el marc del Saló Nàutic de Barcelona, es va presentar públicament el projecte de l’equipament portuari, amb la presència del conseller Manel Nadal, responsables municipals i de l’empresa Grup Marítim Metropolità. Tot apuntava que l’inici de les obres era imminent, però diversos problemes i canvis normatius van anar retardant l’autorització de la concessió administrativa. Fins i tot, el regidor d’Urbanisme i Planejament, Miguel Ángel López, es va reunir amb els responsables del Ministeri de Medi Ambient a Madrid i amb els de Ports de la Generalitat de Catalunya per tal de desencallar la tramitació administrativa del projecte.

Endesa renúncia a la concessió

El procés va estar gairebé aturat fins que el mes de maig de 2008 la Demarcació de Costes de Catalunya comunica a l’Ajuntament de Cubelles la renúncia d’Endesa Generación SAU a la concessió per poder separar, per una banda, els drets sobre la dàrsena esportiva –a la que renúncia- i de l’altre la de la captació d’aigües per a la refrigeració de la Central Tèrmica –que manté-. Una concessió atorgada inicialment l’any 1974 i que obligava a la Tèrmica a construir la dàrsena esportiva i cedir-la posteriorment a l’Ajuntament. Aquest acord es va revisar l’any 1997 quan, a canvi de perdonar el deute que el Consistori tenia amb Endesa per la factura de l’enllumenat públic, el municipi va renunciar a aquesta construcció.

Aquest era un dels tràmits clau per desencallar tot el procés urbanístic. Davant la importància que per al PEU Port de Cubelles tenia aquesta renúncia, juntament als canvis normatius des de l’anterior aprovació inicial (juny 2005), el Govern cubellenc va encarregar una revisió del document, que es va aprovar inicialment novament de forma inicial el juliol de 2008. Després dels corresponents períodes d’exposició pública i la incorporació de les prescripcions realitzades durant el període d’informació pública i consulta amb els informes favorables de la Direcció General de Ports, de l’Autoritat del Transport Metropolità, de la Direcció General de Comerç, de la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient, dels Serveis Territorials de Medi Ambient de Barcelona, de Sorea, de la Direcció General de Pesca i Acció Marítima, l’empresa redactora va presentar el passat mes de març el document definitiu per a l’aprovació provisional.

i mes si clikeu....
Pas endavant del Port Esportiu de Cubelles


Font: http://www.cubelles.cat/

26.4.10

El concurs literari Víctor Alari arriba a les 189 obres presentades

El dia de Sant Jordi es va celebrar la gala de lliurament dels premis Víctor Alari, que enguany ha arribat a les 189 obres, amb una amplia participació en les categories infantil i adult de narrativa, i en la categoria d’adult dins la modalitat de poesia. Cal destacar la procedència dels participants, que van arribar d’arreu de Catalunya.
El 3r premi en la categoria infantil de narrativa va ser per ­­­­­­Aventura entre piràmides, de Paula Quirós López; el segon premi per El Mexicà, de Bruno Saldaña; i el primer premi per Panela, gavina de companyia, de Laura Almiñana Mestres. Com ja és habitual aquesta categoria és la que acull més participació un total de 63 obres. És per això que el jurat qualificador va atorgar mencions especials per L’Anna torna a somriure, de Yaiza Duque Jaimez; Oscar Heartgold, de Marc Rodríguez Madrid i Diari d’en Joseph: un nen d’11 anys a Haití, de Marc Cuenca Lorenzo.

En categoria juvenil, el primer premi va ser per La filla del mar, d’Eva Linares Garcia; el segon premi per a Amics, de Pau Ferrando Ravell; i el primer premi per Grip tocina, de David González Caballero, un jove autor de Sant Carles de la Rapita.

En la categoria adult de narrativa, el tercer 3er premi se’l va endur Peixets de colors, de Vicenç Ambrós i Besa; el segon premi va ser Traspassos.com, de Ramon Ma. Jané Vidal; i el primer premi el va guanyar Infanteses, de Daniel Ferrer i Isern. El jurat també va voler fer una menció especial per la obra Medusa, de Joan Carles González Pujalte. Pel que fa els premis especials, la participació va ser molt baixa. És per això que el premi especial 110 anys del Cor l’Espiga, en categoria adult, va ser declarat desert. En canvi, en el premi especial 20 anys de bastoneres, en categoria juvenil, el premi el va guanyar Sota cama i Anem-hi, de Carmen Lahoz Corriols, un premi valorat en 150€ en metàl·lic.

Ja en la modalitat de poesia, el premi únic en categoria infantil va ser per La costa, de Pol Miró Fargas, mentre que en categoria juvenil el premi va ser Un ninot de neu enamorat, de Pau Ferrando Ravell, que repetia després de guanyar el segon premi de narrativa. En categoria adult de poesia es van presentar un total de 55 obres. El tercer premi va ser per Els altres, d’Albert Garcia Elena; el segon per Lectura d’un sentiment, d’Ermentera Fàbrega Vilajosana; i el primer per Les busques de l’esfera, de Rossend Sellarés Obradors. Aquestes tres obres van ser interpretades i musicalitzades pel Grup de Teatre del Casal de Cultura i el Taller de Música Pizzicatto.

De les 189 obres presentades, la meitat provenen de diferents indrets de Catalunya, mentre que l’altra meitat són d’autors cubellencs. L’any vinent, coincidint amb la 15a edició i el 30è aniversari de Ràdio Cubelles, és publicarà el que serà el quart recull de contes del concurs.

Font: http://www.cubelles.cat/




Lucky Guri un dels millors pianistes de jazz ,diuen que desprès de Tete Montoliu
es dels mes reconeguts , Les seves actuacions sempre ofereixen bona musica,una excel·lent comunicació amb el públic i fan passar una bona vetllada musical vagi a on vagi.
Aquesta volta , tindrem l´ ocasió a Cubelles i de la ma de Pic& Jazz , dijous 29 d´ abril de 19,30h a les 21h d´escoltar temes musicals de JAZZ....SWING....ROCK.....,al teclat amb la genialitat de Lucki Guri!!!!!!!!
Pic& Jazz
Jacint Verdaguer,20
Cubelles

25.4.10

fotos/M. Trives/arxiu Diari de Cubelles 2010









Diumenge ,25 d´ abril
XII TROBADA DE PUNTAIRES