8.3.07

LOS DÍAS VENCIDOS // JOAN BARRIL
Una mujer, una causa

Hoy es el día de una causa. Se da por supuesto que una causa es algo que se ha producido por la negligencia de los seres humanos. Una causa es el calentamiento del planeta. Una causa es la miseria, la extinción de ciertos animales o la liberación de unos presos injustamente cautivos. Y sin embargo hoy es el día consagrado a una causa que la mitad de la humanidad está manteniendo en contra de la otra mitad. Hombres que deciden la subordinación de las mujeres. Hombres que definen las reglas del juego y mujeres que se quedan fuera del tablero. Que la mujer sea todavía hoy una causa para defender es algo de dificil comprensión. A menudo los impulsores de este tipo de campañas piensan en países lejanos, fundamentados en sociedades patriarcales en las que la mujer continúa siendo, como hace siglos, una fuerza de trabajo gratuita, un elemento reproductivo y una propiedad tangible de su supuesto propietario. Los impulsores de esas campañas ven la aguja en el ojo ajeno e ignoran la viga en el propio. Es fácil reivindicar la igualdad de las mujeres bajo la burka y la poligamia. Lo difícil, por lo visto, es arreglar esas pequeñas cosas que, vividas desde dentro, son demasiado grandes.En el primer mundo hay algo más que el maltrato sistemático de la mujer a manos del hombre. No hay edades ni niveles culturales que alteren esa tendencia a la cosificación de la mujer. Pero tal vez el maltrato no sea un rasgo más sino una consecuencia de una sociedad bipolar en la que lo que está autorizado a los hombres es sospechoso cuando lo ejerce una mujer. Que en los tiempos que corremos todavía nos preguntemos si es demasiado pronto para que una mujer llegue a la presidencia de EEUU, es significativo. ¿Que quiere decir pronto? ¿Depende de la edad geológica del planeta?Estudios económicos revelan que el incremento salarial de los últimos 20 años es casi nulo por no decir que es negativo. O sea, que en el primer mundo cobramos menos por nuestro trabajo que en los años 70. Sin embargo, se nos insiste en que vivimos mejor. La incorporación de la mujer --con salarios claramente discriminatorios-- en el mercado laboral nos indica que entra más dinero en casa por el doble de fuerza de trabajo. Pero una casa no es solo una cuenta corriente sino un conjunto de actividades que jamás serán remuneradas y que se llevan una buena parte de la energia de la mujer europea o norteamericana. Aquí no hay burkas, no hay derecho de pernada, no hay aparente esclavitud sexual. Pero vayan ustedes a los autobuses de la madrugada. Miren las ventanas de las oficinas que se limpian cada día. Acudan a la salida de los colegios. Fíjense quién paga en los restaurantes. Escuchen a cuántas mujeres en edad de parir se les ha rechazado su curriculo. Cuenten la proporción de mujeres que arrastran en un carrito su vida a través de la noche. Busquen por la calle los ojos angustiados de aquellas que temen regresar a su propia casa. Esperen a las puertas de las comisarías y analicen cuántas mujeres con el cuerpo tumefacto han estado a punto de entrar y, en el último momento, se han quedado en la puerta y han regresado sobre sus propios pasos. La mujer, nuestras mujeres cercanas, son realmente una causa.

Día Internacional de la Mujer Trabajadora
El año 1977, las Naciones Unidas declararon el 8 de marzo como Día Internacional de la Mujer Trabajadora. El color lila con que se identifica este día se ...www.educared.net/primerasnoticias/hemero/2003/marzo/soci/dmt/dmt.htm

7.3.07

Subscribir a forumpercubelles
Powered by es.groups.yahoo.com

6.3.07

Penedès.
Crisi a ICB

Iniciativa per Cubelles va celebrar unes singulars primàries dissabte a la tarda, tenint en compte que, finalment, l'única candidata a alcaldable del grup va ser la regidora Pilar González. El també regidor Xavier Grau va renunciar a presentar-se al procés per triar el cap de llista. Grau no va voler explicar les raons per les quals ha renunciat a encapçalar la candidatura, tot i que havia admès públicament la seva voluntat de ser alcaldable en les pròximes municipals. Grau només va assegurar que ICB «aposta pel tàndem Pilar González-Joan Amorós (president d'ICB)». En les primàries de dissabte, González va ser escollida amb el suport d'un 80% dels electors –un 84,62% del total d'afiliats–. La regidora d'ICB va dir que ara començarà a elaborar la llista, de la qual podria desaparèixer Xavier Grau, cosa que ni ell ni González van voler aclarir ahir.
www.vilaweb.cat

5.3.07

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació

HUERTAS CLAVERIA I LA VERITAT
Josep Maria Huertas Claveria ha mort i la gran galeria de miralls del periodisme étic, responsable i compromés ha perdut un espai més on mirar-nos tots aquells que considerem l'exercici periodístic també una responsabilitat davant la comunitat. M'esborrona llegir les cròniques sobre la mort d'aquest gran periodista que va topar amb la presó franquista, curiosament, per un article que parlava de meublés i militars: és curiós perquè barrejar també cases de cites i segons quins militars també li va costar un enorme disgust al company Iu Forn!!
Però vaja, al que anàvem. Huertas Claveria va deixar emprempta a totes els mitjans on va treballar i aquest esperit d'implicació i consciència pública en la feina del periodisme vaig tenir el goig de reviure-la al Diari de Barcelona, anys després del pas de Huertas Claveria pel degà de la premsa continental aleshores. Els despatxos, la sala de reunions del director, l'espai dels teclistes i els correctors... tot -a l'inici de la dècada dels 90- recordava encara un periodisme actiu i militant que per desgràcia avui va perdent pistonada però que alguns de la meva generació encara hem vist en acció. La última fita, per a mi, de Huertas Claveria, en aquest moment que el salt al periodiste digital d'internet obre noves vies de resistència i debat em duu al cap una frase seva: "Deberíamos aprovechar las tecnologías para denunciar y desmentir las informaciones falsas" . Acabat de nomenar degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya, Huertas Claveria llançava una defensa de la veritat -la primera víctima en una guerra, segons el propi Churchill- i recordava les intenses campanyes de desprestigi contra personatges tan dispars com Pasquall Maragall o Miguel Bosé...
El grans periodistes es guanyen el reconeixement del públic i de la professió per tot allò que escriuen, descobreixen i posen en valor però ho són, i per a mí molt més, per les motivacions étiques, íntimes i professionals que els duen a escriure, descobrir i posar en valor qüestions que per a molts altres no mereixen interés. Aquest és el mestratge de Huertas Claveria que, succeint-lo darrera una mateixa capçalera del diari barceloní, vaig intentar retenir i que espero haver fet també una mica més meu, com a mínim en la defensa insubornable de la veritat. 23.-
Més informació:
Col·legi de Periodistes de Catalunya
tornar JOSEP MARIA HUERTAS CLAVERIA. DEGÀ. Barcelona, 1939 Va iniciar la seva carrera al setmanari Signo per seguir després en diferents diaris barcelonins ...www.periodistes.org/cat/CpcOrgCurriculums/HuertasClaveria.htm

contadores webcursos gratisfotosavisos gratisjuegos gratiscontador gratis

De tu a tu
Degà dels periodistes
Ploma generacional
Huertas


Alfred Bosch

Si un degà ha de representar el pas del temps, tu encarnaves prou la història recent dels nostres periodistes. Fa poc, rere unes eleccions molt disputades i en bona part generacionals, vas ocupar la trona més egrègia del informadors. No et faltaven mèrits, Josep Maria. Fa trenta anys et vas convertir en bandera de la llibertat d'expressió, després d'apuntar que les vídues de militars regentaven una pila de meublés destacats. Els sabres et van caure al damunt, i et van regalar nou mesos de barrots i una celebritat que jo crec que mereixies per altres gestes, com el retrat exhaustiu de tots els barris de Barcelona. Era d'admirar la teva incontinència escrita (la que criticaven, com sol passar, aquells que tenen poc a dir). ¿Qui no t'havia llegit, en algun llibre o article? No hi ha millor panegíric que aquesta pregunta, per algú que escriu. D'acord, els temps recents potser no t'havien somrigut. Et costava aguantar el cap dret, de ple que el tenies; ple de cabells blancs, de records, d'anècdotes, de fets de carrer. Tenies l'hàbit de vinclar el coll cap a l'esquerra clàssica, sense tenir en compte que la nostra època ja no és gaire amiga dels punts cardinals. Però t'hi hauríem volgut uns anys més, encara que fos per recordar que molts dels teus principis són vigents. Principis alhora grans i petits, com tu; la llibertat, la gent, el carrer. Com tu, que havies defensat totes les plomes d'una ciutat.
Adéu, Huertas.
www.avui.cat