6.2.08

M.Trives/Diari de Cubelles

Cert que fins al segle vint tenim que només han sigut reconeguts els homes com a portadors de genialitat a la pintura ,a la escriptura,a les matemàtiques i demés i les dones han sigut generalment oblidades i poc reconegudes. Tenim excel·lents escriptores, poetesses i pintores injustament tractades i que sovint per publicar les seves obres han signat sota pseudònim per fer realitat les seves publicacions o la seva genialitat en les seves obres. La historia l´ han escrit els homes encara que es evident recordar que la cultura també es fruit de l´ esforç de les dones . Llegint aquest article puntual de Mila Arcarons una vegada més es fa evident aquesta realitat.



CAMILLE CLAUDEL


Aquest cap de setmana he pogut revisar tranquil•lament el catàleg que acompanyava l'exposició CAMILLE CLAUDEL. 1864-1943 , que la Fundación Mafre va organitzar a Madrid.
Recordo com que fos ara la meva primera aproximació a l'escultora. Un viatge a Paris quan estudiava i devia tenir la sensació que al món de l'art i la creativitat no hi havia dones . Crec que aquesta mateixa sensació , o conclusió , la compartia d'altres estudiants de les facultats d'art del país . Si no recordo malament , Angeles Caso, a la investigació "Las olvidadas". ¨Una historia de mujeres creadoras", també comenta el mateix . En el seu cas, per a col.laborar a trencar amb aquest silenci i difondre el talent de les creadores va escriure aquest llibre, que us recomano.Però us vull parlar de Camille Claudel . "L'art no té sexe", ho deia De Vits l'any 1905 . Cercant el reconeixement i amb l'objectiu de recolzar a les dones artistes, va voler fer un llistat de les escultores de París. El llistat va arribar a tenir 231 dones que volíen crear i exposar . En aquesta listat també hi havia Camille Claudel . Només ella té una escultura ( despres d'anades i vingudes) a les sales del Musée d'Orsay : l'age mur , escultura que va comprar el govern francés , tard , l'any 1982.
Vaig descobrir l'alumne de Rodin , doncs, a París. Recordo que va sacsejar-me. La seva obra . I la seva vida. En aquell moment vaig decidir que aquesta genial escultora havia estat injustament tractada. Oblidada i allunyada del món i de la seva capacitat creativa . Va semblar-me injusta i cruel l'actitud del seu germà (cristià, famós escriptor.... ) que la va deixar tancada anys i anys en un manicomi. Cruel l'actitud de Rodin . L'home que la va estimar però no va deixar mai a la seva altre amant. Ell la va coneixer jove i vital i li va suggerir que treballessin junts. Ambdos va fer un camí amb l'art , però ella ho va tenir més dificil. Fins i tot, no la valoraven i es deia que copiava al seu mestre . Cruel el món en que vivia que no va compendre la seva capacitat creativa , la seva voluntat d'independència.Camille Claudel ha fascinat a molts . Especialment als francesos . Que han recordat aquesta vida trista i anul.lada . Escrivia des del psiquiàtric "...No puedo soportar los gritos de esas criaturas, me duelen en el alma. Dios mio! !Como me gustaria estar en Vilanueve! No he hecho todo lo que he hecho para terminar mi vida engrosando el número de recluidos en un sanatorio, merecia algo mas ..."
Però cada nova publicació, cada nova exposició és una manera de resituar aquesta escultora. De fer-li reconeixement més enllà de la seva biografia. De posar-la en el su lloc . El lloc que mereix en la història de l'art.Mirar Camille Claudel , és doncs, fruir amb la força de les seves escultures. Fruir amb l'esforç que com a artista va fer per a expressar amor, sexualitat, sensualitat, solitud.


http://milaarcarons.blogspot.com/

Mila Arcarons
Vilanova i la Geltrú, Catalunya


Diputada al Parlament pel PSC-CpC i regidora de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Secretària d'Organització de la Federació X del PSC (Alt Penedès - Garraf), membre del Grup de Dones del PSC de Vilanova i Secretària de Formació de la seva Agrupació

3.2.08

foto/Antonio Martinéz Galiot














Fotos/arxiu Diari de Cubelles













Carnaval 2008 a Cubelles







Fred i una mica de pluja no va intimidar a participants a oferir una nit màgica.


foto/Antonio Martinéz Galiot

















foto/arxiu Diari de Cubelles





DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

CRANAVAL
Per mi el Carnaval no és el que s'atribueix a Baudelaire: "aquest dolor empolainat amb cintes del qual se'n riuen els imbècils". Que Baudelaire escrivia molt bé però al no viure al Garraf no en tenia ni idea de la gresca del rei Carnestoltes. I de Carnaval cadascú en té un de particular: vaig cobrir la tensió prèvia de la Primera Guerra del Golf pel Diari de Barcelona a l'inici de la dècada dels noranta. Amb dos reconeixements d'UNICEF per altres article meus, l'accent va recaure de nou en l'esforç pacifista de ciutadans anònims contra el conflicte. Fer l'article d'aquesta consciència cívica, "Pares en peu de pau contra la guerra", va dur-me a la base naval de Cartagena en plena setmana de Carnaval i sense haver fet ni la mili. I entrar al moll al so del Turuta és el del més surrealista que m'ha tocar viure. Com us ho dic: a tota pastilla la marxa militar que aquí acompanya els comparsers!. Allà no. Joves espanyols vestits de mariners a bord de fragates de guerra i tots ells amb cara d'innocència, capitans i coronels fent discursos enormes de sofriment i sacrifici al costat de casa seva, pares i mares -com deia- sublevats pacíficament contra la guerra. I tot en ple carnaval que, dic jo, tot s'hi val però no tant! Des d'aleshores, cada diumenge de Carnaval aquesta marxa militar de Román San José em rebota al cervell relacionada amb els caramels, les barretines, els mantons de manil.la i també amb el combat contra la guerra. I no és l'únic cas. Ton Dalmau, un ferm músic lliutador per la pau, que va col.laborar amb molts cubellencs en la magnífica proposta "Vivim en el barreig i la mixtura", té una versió del Turuta d'essència intrínseca de carnaval pel que té de subversiva: les notes de la marxa comparsera de Vilanova amb una lletra contra la guerra d'Irak del 2003, transformant de nou una partitura militar en un clam pacifista. .-42
Prou de guerres
Prou de bombes
Prou de dictadors
En nom dels petits
Ells volen futur






AQUÍ US DEIXEM DUES INTERPRETACIONS DE "LA TIETA" PER ACOMPANYAR L'ARTICLE DE MARIA DE LA PAU JANER

Joan Manuel Serrat a TV3:



Mina (ANY 1969) a la RAI: