> Penedès. Neix la primera associació veïnal per conservar el nucli antic de Cubelles
MÍRIAM DE LAMO. L’entitat vol lluitar contra una «degradació» del centre de la vila que «ha augmentat els últims anys»"
Un grup de ciutadans de Cubelles ha creat la primera associació de veïns del Nucli Antic del municipi amb l’objectiu d’evitar la «degradació» del centre de la vila. L’aplicació del catàleg del pla especial de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental, la netedat dels carrers, i la seguretat i l’educació cívica són les prioritats d’una entitat que acaba de néixer. L’associació, que demana la màxima participació dels veïns, ja té un espai al casal d’entitats per atendre els ciutadans, i es donarà a conèixer els pròxims dies a través d’un punt d’informació situat davant de l’església de Santa Maria els diumenges.
«L’associació de veïns del Nucli Antic de Cubelles és un fòrum de debat per articular un projecte de barri sense interessos partidistes, oberta a totes les persones amb visió de barri», segons diu el manifest de l’entitat. La presidenta de l’associació, Mari Carmen Torroba, destaca que el col·lectiu pretén lluitar contra «la degradació» del nucli antic del municipi, que ha anat «augmentant els darrers anys». Torroba es queixa de la falta de «neteja» així com del «mal estat de les voreres, la falta de papereres i els excrements de gos». «Hi ha bastants punts crítics», sosté la responsable de l’associació. Segons Torroba, l’entitat prioritza la «millora del dia a dia, de l’estat dels carrers». «A partir d’aquí esperem que la gent hi aporti idees.» Una altra de les crítiques del col·lectiu és el fet que «s’estiguin enderrocant tots els edificis antics» de la vila. Per aquest motiu l’entitat dóna una importància especial a l’«aplicació del catàleg del pla especial de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental del nucli antic» del municipi.
Torroba destaca la «deixadesa» del centre de la vila. «L’Ajuntament no ha fet res», apunta la presidenta de l’associació del nucli antic. L’entitat deixa clar que la iniciativa vol ser «un fòrum de debat per articular un projecte de barri sense interessos partidistes, oberta a totes les persones amb visió de barri».
Així, el col·lectiu vol ser «una associació que agrupi els sectors de la ciutadania amb ganes de participar, aportar i articular propostes de barri. Un treball dels ciutadans i ciutadanes pel barri». Per aquest motiu cal que els cubellencs «presentin idees, queixes o qualsevol tipus de suggeriment, que entre tots puguem discutir, treballar i plantejar de quina manera els podem tramitar a l’Ajuntament o a altres estaments, per fer una activitat participativa i constructiva, sobretot ser protagonistes del nostre barri».
Pla de participació De moment, els impulsors de l’associació ja han iniciat converses amb el govern local per participar en l’elaboració del reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament. Actualment, l’entitat disposa d’un despatx al centre social –el casal d’entitats–, on atendrà els ciutadans que vulguin col·laborar en el projecte els dilluns, de les sis de la tarda a les vuit del vespre, i els divendres, de les set de la tarda a les nou del vespre.El col·lectiu també instal·larà un punt d’informació davant de l’església de Santa Maria de Cubelles, els diumenges, amb l’objectiu de difondre les seves activitats. L’entitat també té una adreça de correu electrònic pròpia: nucli.antic.cubelles@gmail.com.
www.vilaweb.cat
4.3.06
2.3.06
STOPENDESA INFORMA
"SON MUCHOS LOS MUNICIPIOS QUE HAN PEDIDO AUMENTAR
EL NIVEL DE PROTECCIÓN"
Entrevista a Oriol Nel·lo, Secretari per a la Planificació Territorial de Catalunya. Diari de Tarragona, 4 de febrer de 2006
¿La costa catalana estaba condenada a morir sin el plan?
No hablaría en estos términos, pero sí que se trata de realizar un esfuerzo para preservar los valores que hacen de nuestra costa un espacio tan atractivo, en términos urbanísticos, patrimoniales, económicos y ambientales. El 50% de nuestra costa ya está urnanizada. Si continuásemos este proceso de urbanización sin control, llegaría un momento en que aquello que la hace atractiva desaparecería. Sería como serrar las patas de la silla sobre la que nos sentamos.
¿Cómo se hace compatible esta protección con la moda creciente de vivir junto al mar?
La litoralización de la población es un proceso que lleva años en marcha y una parte muy sustancial de la población ya vive en el espacio costero. Para disfrutar de la costa no hace falta tener residencia en ella o tener una segunda residencia. Una parte muy importante de la vivienda que se construye en la cosa es segunda residencia. Nos parece que es bueno reconducir esta inversión de segunda en primera. Hay margen para usos hoteleros y primera residencia, pero deberíamos frenar el crecimiento de la segunda residencia porque hipoteca mucho territorio y en cambio se usa muy pocos días al año.
¿Se prevé un tercer plan?
Ir más allá de las dos partes ya aprovadas del PDUSC y en particular entrar en suelos urbanizables delimitados con planes parciales aprobados es arriesgado. Sería entrar donde la Administración incurriría en responsabilidad patrimonial. Si queremos descalificar este tipo de terrenos, tendremos que abonar indemnizaciones cuantiosas.
¿Qué tramos del litoral tarraconense deben ser especialmente conservados?
Hemos tratado de conservar diversos elementos. Son las salidas de los cursos fluviales al mar, como las del Foix, la Riera de La Bisbal, el Gaià, el Ebre... Otro tipo de protección es aquella que tiende a asegurar la separación de los núcleos en el territorio, es decir, para evitar que las poblaciones sean un continuo urbano. Además nos ha preocupado mucho la conexión entre el litoral y los PEIN que hay en el interior, como por ejemplo entre L’Hospitalet de l’Infant y las montañas de Tivissa.
Tarragona tiene 11.300 hectáreas protegidas. ¿Suficiente?
Hemos llegado hasta donde nos ha parecido prudente. Alguien dice que impedimos de manera definitiva el crecimiento de la zona costera. No es verdad. Sigui quedando muchísimo territorio urbanizable con planeamiento parcial aprobado para continuar creciendo. El Camp de Tarragona no es una excepción.
¿Los municipios tienen potestad para descalificar zonas urbanizables y protegerlas?
Efectivamente. Y son muchos los municipios que nos han pedido aumentar más el nivel de protección.
Hay planes parciales como Muntanyans II, en Torredembarra, que causan cierto revuelo. ¿Cómo se solventa?
Es un plan parcial definitivamente aprobado y por ello no está afectado por el plan director del litoral. Hay un recurso presentado por la propiedad que debe resolverse, con el objetivo de hacer compatible la máxima preservación posible de lo no urbanizable, la conectividad entre los espacios no urbanizados del interior y la costa, la inundabilidad que se deriva de la riera existente y los derechos de los propietarios, que tienen un plan aprobado. No es un encaje sencillo, pero seguro que lo resolveremos.
EL NIVEL DE PROTECCIÓN"
Entrevista a Oriol Nel·lo, Secretari per a la Planificació Territorial de Catalunya. Diari de Tarragona, 4 de febrer de 2006
¿La costa catalana estaba condenada a morir sin el plan?
No hablaría en estos términos, pero sí que se trata de realizar un esfuerzo para preservar los valores que hacen de nuestra costa un espacio tan atractivo, en términos urbanísticos, patrimoniales, económicos y ambientales. El 50% de nuestra costa ya está urnanizada. Si continuásemos este proceso de urbanización sin control, llegaría un momento en que aquello que la hace atractiva desaparecería. Sería como serrar las patas de la silla sobre la que nos sentamos.
¿Cómo se hace compatible esta protección con la moda creciente de vivir junto al mar?
La litoralización de la población es un proceso que lleva años en marcha y una parte muy sustancial de la población ya vive en el espacio costero. Para disfrutar de la costa no hace falta tener residencia en ella o tener una segunda residencia. Una parte muy importante de la vivienda que se construye en la cosa es segunda residencia. Nos parece que es bueno reconducir esta inversión de segunda en primera. Hay margen para usos hoteleros y primera residencia, pero deberíamos frenar el crecimiento de la segunda residencia porque hipoteca mucho territorio y en cambio se usa muy pocos días al año.
¿Se prevé un tercer plan?
Ir más allá de las dos partes ya aprovadas del PDUSC y en particular entrar en suelos urbanizables delimitados con planes parciales aprobados es arriesgado. Sería entrar donde la Administración incurriría en responsabilidad patrimonial. Si queremos descalificar este tipo de terrenos, tendremos que abonar indemnizaciones cuantiosas.
¿Qué tramos del litoral tarraconense deben ser especialmente conservados?
Hemos tratado de conservar diversos elementos. Son las salidas de los cursos fluviales al mar, como las del Foix, la Riera de La Bisbal, el Gaià, el Ebre... Otro tipo de protección es aquella que tiende a asegurar la separación de los núcleos en el territorio, es decir, para evitar que las poblaciones sean un continuo urbano. Además nos ha preocupado mucho la conexión entre el litoral y los PEIN que hay en el interior, como por ejemplo entre L’Hospitalet de l’Infant y las montañas de Tivissa.
Tarragona tiene 11.300 hectáreas protegidas. ¿Suficiente?
Hemos llegado hasta donde nos ha parecido prudente. Alguien dice que impedimos de manera definitiva el crecimiento de la zona costera. No es verdad. Sigui quedando muchísimo territorio urbanizable con planeamiento parcial aprobado para continuar creciendo. El Camp de Tarragona no es una excepción.
¿Los municipios tienen potestad para descalificar zonas urbanizables y protegerlas?
Efectivamente. Y son muchos los municipios que nos han pedido aumentar más el nivel de protección.
Hay planes parciales como Muntanyans II, en Torredembarra, que causan cierto revuelo. ¿Cómo se solventa?
Es un plan parcial definitivamente aprobado y por ello no está afectado por el plan director del litoral. Hay un recurso presentado por la propiedad que debe resolverse, con el objetivo de hacer compatible la máxima preservación posible de lo no urbanizable, la conectividad entre los espacios no urbanizados del interior y la costa, la inundabilidad que se deriva de la riera existente y los derechos de los propietarios, que tienen un plan aprobado. No es un encaje sencillo, pero seguro que lo resolveremos.
LECTURES RECOMANADES
La política i la participació: polítics, partits i eleccions
Joan Font (coordinador)
La política i la participació: polítics, partits i eleccions
Joan Font (coordinador)
Edita: Fundació Jaume BofillCol·lecció Polítiques, 492005
Aquest llibre és una nova invitació a abordar, de forma explícita, la tensió que genera el component inequívocament polític de la participació. És, a més, l'espai per presentar tres recerques coordinades però independents que s'han desenvolupat al llarg del curs 2003-2004 i que representen i exemplifiquen tres de les grans preguntes que hom pot fer-se sobre la participació: per què es fa, com es fa i quins resultats produeix.
Aquest llibre és una nova invitació a abordar, de forma explícita, la tensió que genera el component inequívocament polític de la participació. És, a més, l'espai per presentar tres recerques coordinades però independents que s'han desenvolupat al llarg del curs 2003-2004 i que representen i exemplifiquen tres de les grans preguntes que hom pot fer-se sobre la participació: per què es fa, com es fa i quins resultats produeix.
Per més consultes us podeu adreçar a:
1.3.06
Perquè, a la llarga, caurà . El principal argument dels defensors de la construcció a la Millera és que amb el temps s'urbanitzarà"
el reportatgeCATI MORELL. "Vilanova i la Geltrú"
La pressió urbanística de Cubelles i la falta d'activitat als conreus de la finca de la Millera són els dos handicaps que destaquen els defensors de la construcció d'aquesta zona amb l'excusa de salvar la platja Llarga de Vilanova. La proposta per salvar l'únic tram de platja verge que queda al litoral de les comarques de Barcelona va arribar a l'ajuntament de Vilanova, un cop tots els grups municipals havien aprovat, per unanimitat, el projecte de construcció d'un hotel i 250 pisos de luxe a la zona. Els socialistes i ICV havien defensat el projecte al·legant que la zona era urbana des del primer planejament que s'havia fet de la ciutat en el primer ajuntament democràtic i que mai ningú no havia reclamat la protecció de la zona. Un cop aprovat i publicat el projecte de construcció a la zona, es van posar en marxa els mecanismes de protesta d'un grup de persones que reivindicaven la vàlua ecològica de la zona, perquè hi ha aiguamolls i l'últim reducte de l'activitat agrícola del Prat de Vilanova. Precisament, aquests mateixos són els que critiquen l'alternativa del govern municipal de construir a la finca de la Millera, que queda just darrere la urbanització de l'Ibersol. Els més radicals creuen que la construcció en aquesta part de la ciutat condicionarà igualment la platja Llarga i la pressió urbanística destruirà els ecosistemes que es podrien salvar si es protegís adequadament tota la zona.Si en el moment de la presentació del projecte els ecologistes van fer que el govern municipal se'l repensés i van aconseguir un informe de l'ACA (Associació Catalana de l'Aigua) advertint de la inundabilitat de la zona; ara, qui ha aconseguit posar fre a la construcció de la Millera ha estat el grup municipal d'ERC. La negativa dels republicans a acceptar els 1.700 pisos proposats per ICV i PSC, amb el suport de la Generalitat -sobretot de l'Incasol, que ja ha comprat el 50% dels terrenys de la zona- ha obligat a reiniciar un procés negociador que no permetrà aturar el projecte, sinó que obrirà les portes al debat sobre la xifra d'habitatges que s'hi han de construir.La Generalitat, però, ja ha adquirit els terrenys que hauria de destinar a donar un impuls a la construcció d'habitatge social a Vilanova i això condiciona les negociacions. Un altre condicionant clar és la manca de terrenys on poder traslladar l'edificabilitat programada en aquesta zona sense costos per al municipi. De tota manera, el grup municipal de CiU va avançar la setmana passada que ja té una fórmula per comprar els drets d'urbanització que la promotora Subirats Berenguer té per edificar a la platja Llarga. Però no la vol revelar. El principal grup de l'oposició té la intenció d'arrossegar aquest debat fins a la campanya electoral perquè siguin els ciutadans qui decideixin el futur de la platja Llarga, tot i que els tècnics adverteixen que el millor és urbanitzar la Millera perquè, a la llarga, caurà. I, si cau ara, sempre podran dir que va ser a canvi de la platja Llarga.
www.vilaweb.cat
el reportatgeCATI MORELL. "Vilanova i la Geltrú"
La pressió urbanística de Cubelles i la falta d'activitat als conreus de la finca de la Millera són els dos handicaps que destaquen els defensors de la construcció d'aquesta zona amb l'excusa de salvar la platja Llarga de Vilanova. La proposta per salvar l'únic tram de platja verge que queda al litoral de les comarques de Barcelona va arribar a l'ajuntament de Vilanova, un cop tots els grups municipals havien aprovat, per unanimitat, el projecte de construcció d'un hotel i 250 pisos de luxe a la zona. Els socialistes i ICV havien defensat el projecte al·legant que la zona era urbana des del primer planejament que s'havia fet de la ciutat en el primer ajuntament democràtic i que mai ningú no havia reclamat la protecció de la zona. Un cop aprovat i publicat el projecte de construcció a la zona, es van posar en marxa els mecanismes de protesta d'un grup de persones que reivindicaven la vàlua ecològica de la zona, perquè hi ha aiguamolls i l'últim reducte de l'activitat agrícola del Prat de Vilanova. Precisament, aquests mateixos són els que critiquen l'alternativa del govern municipal de construir a la finca de la Millera, que queda just darrere la urbanització de l'Ibersol. Els més radicals creuen que la construcció en aquesta part de la ciutat condicionarà igualment la platja Llarga i la pressió urbanística destruirà els ecosistemes que es podrien salvar si es protegís adequadament tota la zona.Si en el moment de la presentació del projecte els ecologistes van fer que el govern municipal se'l repensés i van aconseguir un informe de l'ACA (Associació Catalana de l'Aigua) advertint de la inundabilitat de la zona; ara, qui ha aconseguit posar fre a la construcció de la Millera ha estat el grup municipal d'ERC. La negativa dels republicans a acceptar els 1.700 pisos proposats per ICV i PSC, amb el suport de la Generalitat -sobretot de l'Incasol, que ja ha comprat el 50% dels terrenys de la zona- ha obligat a reiniciar un procés negociador que no permetrà aturar el projecte, sinó que obrirà les portes al debat sobre la xifra d'habitatges que s'hi han de construir.La Generalitat, però, ja ha adquirit els terrenys que hauria de destinar a donar un impuls a la construcció d'habitatge social a Vilanova i això condiciona les negociacions. Un altre condicionant clar és la manca de terrenys on poder traslladar l'edificabilitat programada en aquesta zona sense costos per al municipi. De tota manera, el grup municipal de CiU va avançar la setmana passada que ja té una fórmula per comprar els drets d'urbanització que la promotora Subirats Berenguer té per edificar a la platja Llarga. Però no la vol revelar. El principal grup de l'oposició té la intenció d'arrossegar aquest debat fins a la campanya electoral perquè siguin els ciutadans qui decideixin el futur de la platja Llarga, tot i que els tècnics adverteixen que el millor és urbanitzar la Millera perquè, a la llarga, caurà. I, si cau ara, sempre podran dir que va ser a canvi de la platja Llarga.
www.vilaweb.cat
El nou ambulatori de Cubelles atendrà prop de 20.000 persones a partir de l’estiu de l’any vinent" El centre estarà situat entre els carrers Sebastià Puig i Miquel Cortí"MÍRIAM DE LAMO.
Penedès.Cubelles"Cubelles tindrà el nou CAP preparat per atendre entre 15.000 i 20.000 persones a partir de l’estiu de l’any vinent. L’ambulatori estarà situat entre els carrers Sebastià Puig i Miquel Cortí, a pocs metres de l’escola Charlie Rivel. La posada en marxa del CAP permetrà l’ampliació del nombre de metges del centre, actualment deficitari, segons apunta el regidor de Sanitat, Joan Rodríguez Serra. Un cop comenci a funcionar el nou centre s’alliberarà l’espai municipal de l’actual ambulatori.
El regidor de Sanitat de l’Ajuntament de Cubelles, Joan Rodríguez Serra, i l’alcalde, Josep Marcillas, es reuniran dijous a la tarda amb l’arquitecte del Departament de Salut que està elaborant el projecte del nou centre d’atenció primària. L’ambulatori donarà servei a entre «15.000 i 20.000» persones, amb l’objectiu «d’atendre les necessitats futures en un termini d’entre cinc i deu anys», segons Rodríguez Serra. Els terrenys on es construirà l’edifici són municipals; per aquest motiu, l’Ajuntament haurà de cedir l’espai al Departament de Salut, que s’encarrega de dissenyar i executar el projecte. Les bones comunicacions i la facilitat d’aparcament són dues de les característiques del nou emplaçament del CAP, segons el regidor de Sanitat. Rodríguez Serra assegura que el centre començarà a funcionar «entre el juliol i l’agost del 2007». Les obres començaran enguany i tindran un pressupost de 589.785 euros, finançats íntegrament per la Generalitat. La posada en marxa del nou CAP permetrà alliberar l’espai municipal que ocupa l’actual ambulatori, que es podrà destinar a un equipament públic. Els Serveis Socials del municipi també es traslladaran al nou CAP. El govern municipal ha reconegut que l’actual ambulatori «ha quedat petit» per al municipi. El darrer ple municipal va aprovar per unanimitat una moció que demanava l’ampliació de l’ambulatori i l’augment del personal del centre.
Un servei deficitari El servei d’atenció primària de Cubelles –dependent de l’àrea bàsica de salut Cubelles-Cunit, fet que obliga els dos municipis a compartir serveis– és deficitari, segons reconeix el mateix Ajuntament i certifiquen dades del mateix centre. La població adscrita a l’ambulatori del municipi és de 10.407 persones: 8.678 dels usuaris tenen més de 15 anys i són atesos per quatre metges de família, a cadascun dels quals els pertoquen entre 1.800 i 2.400 pacients; si es té en compte la població que no està empadronada al municipi i que hi resideix els caps de setmana o durant l’estiu, cada metge atén més de 4.000 usuaris. La resta dels més de 10.000 pacients, 1.729, tenen menys de 15 anys i han de ser atesos per un sol pediatre en horari complet i un altre de compartit amb el centre de Cunit. L’actual ambulatori de Cubelles està esperant disposar d’un altre metge de família i un pediatre, que arribaran d’aquí a «molt poc temps», segons el regidor de Sanitat. Quan comenci a funcionar l’ambulatori nou també s’ampliarà la plantilla de metges i de serveis mèdics, segons apunta Rodríguez Serra. De fet, el regidor sosté que la falta d’espai de l’actual centre d’atenció primària ha impedit l’augment del personal.
www.vilaweb.cat
Penedès.Cubelles"Cubelles tindrà el nou CAP preparat per atendre entre 15.000 i 20.000 persones a partir de l’estiu de l’any vinent. L’ambulatori estarà situat entre els carrers Sebastià Puig i Miquel Cortí, a pocs metres de l’escola Charlie Rivel. La posada en marxa del CAP permetrà l’ampliació del nombre de metges del centre, actualment deficitari, segons apunta el regidor de Sanitat, Joan Rodríguez Serra. Un cop comenci a funcionar el nou centre s’alliberarà l’espai municipal de l’actual ambulatori.
El regidor de Sanitat de l’Ajuntament de Cubelles, Joan Rodríguez Serra, i l’alcalde, Josep Marcillas, es reuniran dijous a la tarda amb l’arquitecte del Departament de Salut que està elaborant el projecte del nou centre d’atenció primària. L’ambulatori donarà servei a entre «15.000 i 20.000» persones, amb l’objectiu «d’atendre les necessitats futures en un termini d’entre cinc i deu anys», segons Rodríguez Serra. Els terrenys on es construirà l’edifici són municipals; per aquest motiu, l’Ajuntament haurà de cedir l’espai al Departament de Salut, que s’encarrega de dissenyar i executar el projecte. Les bones comunicacions i la facilitat d’aparcament són dues de les característiques del nou emplaçament del CAP, segons el regidor de Sanitat. Rodríguez Serra assegura que el centre començarà a funcionar «entre el juliol i l’agost del 2007». Les obres començaran enguany i tindran un pressupost de 589.785 euros, finançats íntegrament per la Generalitat. La posada en marxa del nou CAP permetrà alliberar l’espai municipal que ocupa l’actual ambulatori, que es podrà destinar a un equipament públic. Els Serveis Socials del municipi també es traslladaran al nou CAP. El govern municipal ha reconegut que l’actual ambulatori «ha quedat petit» per al municipi. El darrer ple municipal va aprovar per unanimitat una moció que demanava l’ampliació de l’ambulatori i l’augment del personal del centre.
Un servei deficitari El servei d’atenció primària de Cubelles –dependent de l’àrea bàsica de salut Cubelles-Cunit, fet que obliga els dos municipis a compartir serveis– és deficitari, segons reconeix el mateix Ajuntament i certifiquen dades del mateix centre. La població adscrita a l’ambulatori del municipi és de 10.407 persones: 8.678 dels usuaris tenen més de 15 anys i són atesos per quatre metges de família, a cadascun dels quals els pertoquen entre 1.800 i 2.400 pacients; si es té en compte la població que no està empadronada al municipi i que hi resideix els caps de setmana o durant l’estiu, cada metge atén més de 4.000 usuaris. La resta dels més de 10.000 pacients, 1.729, tenen menys de 15 anys i han de ser atesos per un sol pediatre en horari complet i un altre de compartit amb el centre de Cunit. L’actual ambulatori de Cubelles està esperant disposar d’un altre metge de família i un pediatre, que arribaran d’aquí a «molt poc temps», segons el regidor de Sanitat. Quan comenci a funcionar l’ambulatori nou també s’ampliarà la plantilla de metges i de serveis mèdics, segons apunta Rodríguez Serra. De fet, el regidor sosté que la falta d’espai de l’actual centre d’atenció primària ha impedit l’augment del personal.
www.vilaweb.cat
OPINIÓ/ 25è aniversari de Ràdio Cubelles
RADIO CUBELLES:
25 ANYS I NO HA CANVIAT RES?
Ràdio Cubelles ha encetat la celebració del seu 25è aniversari amb la presentació d’un nou logotip en el decurs d’un acte que va reunir un públic nombrós i a la vegada molt jove, En aquest marc, iniciant la celebració d’una emissora municipal pionera a Catalunya, és impossible romandre aliè a la nova ofensiva que contra alguns periodistes s’ha iniciat fruit de la situació de debat polític que des d’alguns sectors s’insisteix a satanitzar.
L’Iu Forn, guionista de ràdio i autor de diversos llibres, és un cubellenc de vocació i un dels col.laboradors més significatius que Ràdio Cubelles ha tingut en aquests vint-i-cinc anys i que ha viscut, juntament ara amb l’Albert Om (antic company d’estudis a l’Autònoma) una situació espectacularment perversa en la seva dimensió.
Un article de l’Iu Forn a l’Avui amb una frase desafortunada per la qual el mateix autor va demanar una ràpida disculpa va provocar la interposició d’una demanda per part del Ministre de Defensa i algunes associacions militars que, sortosament, ha estat ràpidament arxivada en primera instància judicial.
En el marc de la commemoració de l’aniversari d’una emissora municipal de la nostra comarca la situació viscuda per l’Iu i l’Albert deixa només l’espai per una reflexió: mentre els dos periodistes han estat assetjats, vexats, pressionats fins a l’extenuació pels sectors més immobilistes del país, un militar colpista jutjat i condemnat per l’intent de cop d’Estat del 23-F (naixement de Ràdio Cubelles) publicava a la premsa una nova amenaça contra la convivència democràtica i el dret dels pobles a decidir el seu futur.
És inquietant que, vint-i-cinc anys després del frustrat cop d’Estat de Tejero, els periodistes rebin querelles de part dels ministres i el militars colpistes publiquin els seus articles a la premsa... On quedem la resta de ciutadans?
Una emissora municipal com Ràdio Cubelles és una eina senzilla i modesta però essencial en la vertebració de la informació i la comunicació en el marc d’una comunitat que en aquests vint-i-cinc anys també ha guanyat en tolerància i voluntat de consens. L’emissora cubellenca va néixer en un mes de febrer amb sonoritat de sabres i tancs al carrer que van acovardir tota una societat nouvinguda a la democràcia. Vint-i-cinc anys després el rumor malda per fer-se sentir de nou entre alguns però ha resultat aclaparadorament esmorteït per la resposta unànime de la ciutadania demòcrata que, com aquell que no vol la cosa, ha subratllat la ridiculesa del patriotisme mal entès i mal emprat.
Estic convençut que l’Iu Forn, quan fa anys vivia les seves primeres experiències radiofòniques a l’emissora cubellenca al costat d’altres companys com Jordi Llompart, mai va pensar que un dia seria utilitzat perquè tot un Ministre de Defensa tragués pit des de la portada de l’ABC.
En la primera i última, fins ara, entrevista que l’hi he fet a l’Iu Forn per l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (revista “Al.lots” num. 3) –realitzada molt abans de la polèmica amb els militars- ell mateix recordava una frase que segur li ha permès aguantar amb calma el bombardeig que li ha caigut al damunt. Deia ell: “Sempre m’he conformat amb el que he tingut i això ho he aplicat al llarg de la meva vida. Com diuen que deia un famós torero dels anys 50: cuando una cosa es imposible es imposible y, además, no puede ser”.
Xavier Grau
Periodista.
Regidor de Governació, participació Ciutadana i Comunicació de l’Ajuntament de Cubelles.
25 ANYS I NO HA CANVIAT RES?
Ràdio Cubelles ha encetat la celebració del seu 25è aniversari amb la presentació d’un nou logotip en el decurs d’un acte que va reunir un públic nombrós i a la vegada molt jove, En aquest marc, iniciant la celebració d’una emissora municipal pionera a Catalunya, és impossible romandre aliè a la nova ofensiva que contra alguns periodistes s’ha iniciat fruit de la situació de debat polític que des d’alguns sectors s’insisteix a satanitzar.
L’Iu Forn, guionista de ràdio i autor de diversos llibres, és un cubellenc de vocació i un dels col.laboradors més significatius que Ràdio Cubelles ha tingut en aquests vint-i-cinc anys i que ha viscut, juntament ara amb l’Albert Om (antic company d’estudis a l’Autònoma) una situació espectacularment perversa en la seva dimensió.
Un article de l’Iu Forn a l’Avui amb una frase desafortunada per la qual el mateix autor va demanar una ràpida disculpa va provocar la interposició d’una demanda per part del Ministre de Defensa i algunes associacions militars que, sortosament, ha estat ràpidament arxivada en primera instància judicial.
En el marc de la commemoració de l’aniversari d’una emissora municipal de la nostra comarca la situació viscuda per l’Iu i l’Albert deixa només l’espai per una reflexió: mentre els dos periodistes han estat assetjats, vexats, pressionats fins a l’extenuació pels sectors més immobilistes del país, un militar colpista jutjat i condemnat per l’intent de cop d’Estat del 23-F (naixement de Ràdio Cubelles) publicava a la premsa una nova amenaça contra la convivència democràtica i el dret dels pobles a decidir el seu futur.
És inquietant que, vint-i-cinc anys després del frustrat cop d’Estat de Tejero, els periodistes rebin querelles de part dels ministres i el militars colpistes publiquin els seus articles a la premsa... On quedem la resta de ciutadans?
Una emissora municipal com Ràdio Cubelles és una eina senzilla i modesta però essencial en la vertebració de la informació i la comunicació en el marc d’una comunitat que en aquests vint-i-cinc anys també ha guanyat en tolerància i voluntat de consens. L’emissora cubellenca va néixer en un mes de febrer amb sonoritat de sabres i tancs al carrer que van acovardir tota una societat nouvinguda a la democràcia. Vint-i-cinc anys després el rumor malda per fer-se sentir de nou entre alguns però ha resultat aclaparadorament esmorteït per la resposta unànime de la ciutadania demòcrata que, com aquell que no vol la cosa, ha subratllat la ridiculesa del patriotisme mal entès i mal emprat.
Estic convençut que l’Iu Forn, quan fa anys vivia les seves primeres experiències radiofòniques a l’emissora cubellenca al costat d’altres companys com Jordi Llompart, mai va pensar que un dia seria utilitzat perquè tot un Ministre de Defensa tragués pit des de la portada de l’ABC.
En la primera i última, fins ara, entrevista que l’hi he fet a l’Iu Forn per l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (revista “Al.lots” num. 3) –realitzada molt abans de la polèmica amb els militars- ell mateix recordava una frase que segur li ha permès aguantar amb calma el bombardeig que li ha caigut al damunt. Deia ell: “Sempre m’he conformat amb el que he tingut i això ho he aplicat al llarg de la meva vida. Com diuen que deia un famós torero dels anys 50: cuando una cosa es imposible es imposible y, además, no puede ser”.
Xavier Grau
Periodista.
Regidor de Governació, participació Ciutadana i Comunicació de l’Ajuntament de Cubelles.
STOPENDESA INFORMA
Rechazo en Cataluña al proyecto de una central térmica de ciclo combinado
SÍLVIA BERBÍS (28/02/2006)
Rechazo en Cataluña al proyecto de una central térmica de ciclo combinado
SÍLVIA BERBÍS (28/02/2006)
El proyecto de construcción de una central térmica de ciclo combinado de 860megawatios en Fayón, promovido por la empresa Endesa Generación SA, ha hechosaltar las alarmas en la vecina comarca de la Terra Alta, en Cataluña, cuyosalcaldes temen que los efectos de la planta acarreen graves consecuenciaspara sus municipios. La Pobla de Massaluca tendría la central a 100 metrosde su término municipal y a cinco kilómetros del núcleo urbano. Este municipio capitanea una oposición frontal a la que se ha adherido elconsejo de alcaldes del organismo comarcal y varios ayuntamientos."Manifestamos al Ministerio de Medio Ambiente nuestra oposición absoluta alproyecto por los efectos negativos que tendría para nuestro municipio",afirma el alcalde, Josep Dom¨nech (CiU). ESTUDIO Según los estudios encargados a un equipo de biólogos y alcatedrático de la Universitat Autónoma de Barcelona Joan Martínez, elayuntamiento argumenta que la térmica produciría contaminación atmosféricapor la presencia de hidrocarburos y compuestos de azufre e hidrógeno. Lapoblación teme que esto atente "contra una agricultura y un turismo decalidad al que hemos dedicado mucho esfuerzo en los últimos años", selamenta Dom¨nech. El alcalde de La Fatarella, el independiente Josep Suñé, considera que laadministración catalana debería decir algo sobre el proyecto energético, apesar de que éste se localiza en terrenos de la comunidad aragonesa. "Estacentral no concuerda con el turismo de calidad ni con los parámetros denuestra agricultura, por lo que el gobierno catalán debería pronunciarse",dice. La reacción contraria a la térmica de los alcaldes de la Terra Altacontrasta con su permisividad a los planes eólicos de dos centenares deaerogeneradores en la comarca, aunque para los grupos ecologistas ambasiniciativas resultan agresivas para el paisaje y la agricultura. Laorganización catalana Gepec cree que la térmica se ubica en Aragón "paraevitar protestas como las que hubo cuando se pensó en una similar en Móra laNova".
27.2.06
La carrossa del Carnestoltes, dedicada al 23-F. El pregó d'en Carnestoltes, vestit de Tejero recorda el 23- F del 1981, i commemora els 25 anys de Ràdio Cubelles.
Aquest any coincidint amb els 25 anys del naixement de Ràdio Cubelles, (el 23 F de l'any 1981), l'emissora municipal ha estat l'encarregada de la posada en escena del sermó i d'acompanyar tancant la Rua al rei dels Pocasoltes.
Sa Majestat Carnestoltes va arribar dissabte a Cubelles vestit de tinent coronel Tejero, recordant el cop d'estat del 23-F de l'any 1981. Durant tota la Rua la megafonia de la carrosa va anar repetint les paraules pronunciades al congrés dels diputats, "al suelo todo el mundo", mentre que la xemeneia del tanc gegant que ocupava la carrossa deixava anar fum.
El tinent coronel Tejero, acompanyat de tota una colla de guardia civils, va pronunciar el tradicional terrible sermó, que enguany va ser musicalitzat, i que va fer una bona repassada tant als polítics de l'Ajuntament com a diversos fets ocorreguts al municipi.
La Rua del Carnaval va començar a la Rambla Pau Casal després del sermó i, després de fer recorregut pels carrers més cèntrics del municipi, va acabar a la plaça de la Vila.
Després de la Rua, la Festa va continuar a la sala multiusos La Mota amb ball, a càrrec de l'orquestra Moby Dick i amb el lliurament de premis del XVI Concurs de Carrosses i XII Concurs de Disfresses.
“La Térmica” ha estat la carrossa guardonada amb 600€, amb el primer premi a la més original i creativa. “El cupón” s’ha endut el primer premi valorat també en 600€, a la més divertida. Mentre que “Los lápices” ha estat la carrossa més elegant del Concurs premiada amb 600€ més.
Pel que fa al Concurs de Grups de disfresses, el primer premi al més original i creatiu i ha estat per “La basura moscaf”. Aquest premi dotat amb 200€ el va atorgar l’Associació d’Hosteleria i Comerç de Cubelles. “La policia local” es va emportar 200€ del primer premi al grup més divertit, mentre que els “Mexicans” van ser premiats amb 200€ més com a grup més simpàtic.
En quan als primers premis a les disfresses individuals dotat amb 75€; el més original i creatiu va ser per “Tabac” ; el més divertit, per a la “Primavera”, i el més elegant per a “Neptuno”.
El jurat qualificador del XVI Concurs de Carrosses i XII Concurs de Disfresses estava format per Martin Gabriel Iorlano, autor del cartell del Carnaval 2006; Isabel Remaux, guanyadora de l’accèssit del cartell del Carnaval 2006; i Maria Trives, membre de la comissió de Festes. L'endemà diumenge, tot i la pluja, els comparsers i comparseres de les diferents colles infantils i adults van sortir pels carrers del municipi i van acabar fent la tradicional batalla final a la plaça de la Vila. Ràdio Cubelles Dilluns, 27-02-2006
Aquest any coincidint amb els 25 anys del naixement de Ràdio Cubelles, (el 23 F de l'any 1981), l'emissora municipal ha estat l'encarregada de la posada en escena del sermó i d'acompanyar tancant la Rua al rei dels Pocasoltes.
Sa Majestat Carnestoltes va arribar dissabte a Cubelles vestit de tinent coronel Tejero, recordant el cop d'estat del 23-F de l'any 1981. Durant tota la Rua la megafonia de la carrosa va anar repetint les paraules pronunciades al congrés dels diputats, "al suelo todo el mundo", mentre que la xemeneia del tanc gegant que ocupava la carrossa deixava anar fum.
El tinent coronel Tejero, acompanyat de tota una colla de guardia civils, va pronunciar el tradicional terrible sermó, que enguany va ser musicalitzat, i que va fer una bona repassada tant als polítics de l'Ajuntament com a diversos fets ocorreguts al municipi.
La Rua del Carnaval va començar a la Rambla Pau Casal després del sermó i, després de fer recorregut pels carrers més cèntrics del municipi, va acabar a la plaça de la Vila.
Després de la Rua, la Festa va continuar a la sala multiusos La Mota amb ball, a càrrec de l'orquestra Moby Dick i amb el lliurament de premis del XVI Concurs de Carrosses i XII Concurs de Disfresses.
“La Térmica” ha estat la carrossa guardonada amb 600€, amb el primer premi a la més original i creativa. “El cupón” s’ha endut el primer premi valorat també en 600€, a la més divertida. Mentre que “Los lápices” ha estat la carrossa més elegant del Concurs premiada amb 600€ més.
Pel que fa al Concurs de Grups de disfresses, el primer premi al més original i creatiu i ha estat per “La basura moscaf”. Aquest premi dotat amb 200€ el va atorgar l’Associació d’Hosteleria i Comerç de Cubelles. “La policia local” es va emportar 200€ del primer premi al grup més divertit, mentre que els “Mexicans” van ser premiats amb 200€ més com a grup més simpàtic.
En quan als primers premis a les disfresses individuals dotat amb 75€; el més original i creatiu va ser per “Tabac” ; el més divertit, per a la “Primavera”, i el més elegant per a “Neptuno”.
El jurat qualificador del XVI Concurs de Carrosses i XII Concurs de Disfresses estava format per Martin Gabriel Iorlano, autor del cartell del Carnaval 2006; Isabel Remaux, guanyadora de l’accèssit del cartell del Carnaval 2006; i Maria Trives, membre de la comissió de Festes. L'endemà diumenge, tot i la pluja, els comparsers i comparseres de les diferents colles infantils i adults van sortir pels carrers del municipi i van acabar fent la tradicional batalla final a la plaça de la Vila. Ràdio Cubelles Dilluns, 27-02-2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)