4.5.12

Breus


 El 6 de maig es lliuraran els Premi Eugeni Molero de periodisme i investigació comarcal

En aquesta XIX edició s’han presentat 23 treballs per a les diferents categories

El proper diumenge 6 de maig, a les 12h del migdia, a la Masia d’en Cabanyes, es farà entrega dels Premis Eugeni Molero de Periodisme i Investigació, que atorga el Consell Comarcal del Garraf des de l’any 1992, en homenatge i memòria a aquest periodista i sardanista tan vinculat a la comarca.
 


Grup de Teatre Casal de Cultura de Cubelles

presenta

      
"LLEGENDES D'AQUÍ i D'ALLÀ "
           
Divendres  4   de maig  2012  a  les 9 del vespre
Pati  de  Ponent  del  Castell

(entrada gratuita)

Amb les veus de
Montse Antó, Pilar Mallofré, Angie Raspall, Teresa Joval,
Salvador Estalella, Dani Fonoll, Robert Monzonis

Guió i selecció de textos
Marta Pin i Josep Lluís Villanueva

Muntatge Tècnic
Cinto Bel

Escultures d'atrezzo
Virgilio Serna

Muntatge musical i direcció
 Josep Lluís Villanueva

   Amb el suport de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Cubelles


I avui... divendres !
Tenim un excel·lent article d’opinió  publicat al Diari Ara fa dies i escrit per Ernest Folch . Llegiu..


El ritual dels divendres

ERNEST FOLCH 
Cada divendres, reformes. Tots, sense excepció. El calendari marià ja té un dia assenyalat, el cinquè dia de la setmana, per evangelitzar-nos en la doctrina merkeliana. L'anunci va ser llançat pel mateix president el dia que el seu país es llevava inundat de protestes i malgrat això, o potser precisament per això, es va mostrar implacable davant els infidels. " Cada viernes, reformas, hasta el final de la legislatura ", va dir ell. I res millor que fixar un dia concret, una cita periòdica i inamovible, per executar les fantasies dels interventors europeus que truquen, hora sí i hora també, al ministre de Lehman Brothers per preguntar com va tot. I la veritat és que tot va molt bé: avui és dimecres i ja només queden quaranta-vuit hores per a la següent epifania mariana. Si els divendres toquen ajustaments que es calcin els jubilats, els funcionaris o els discapacitats, que rebran segur. Aquest que ve és el torn dels que tenen una baixa mèdica, a qui se'ls reduirà el sou que tant molesta, però potser l'altre seran els mestres, els bombers o els estudiants, tots ells sota sospita. Al cap i a la fi, en aquesta crisi perfecta les persones són ja tan sols una despesa molesta en uns pressupostos incomplibles, i res millor que els divendres per eliminar un zero, o dos millor, de qualsevol partida i aparèixer davant la senyoreta Rottenmeier com un alumne "seriós", que és l'adjectiu que s'estila ara per expulsar els vells dels hospitals o fer pagar els peatges, tant és.
Per tapar aquest carrusel d'improvisacions, en què mai se sap quina serà la nova escapçada, res millor que establir un ordre fictici. Per dissimular l'enèsima mentida, l'enèsima promesa electoral traïda, res millor que citar-nos puntualment els divendres. En un fragment cèlebre d' El petit príncep , una guineu molt sàvia defensa la necessitat de crear rituals, que és "el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies, una hora, de les altres hores". "Hi ha un ritu, per exemple, entre els meus caçadors. El dijous ballen amb les noies del poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Si els caçadors ballessin quan volguessin, tots els dies s'assemblarien i jo no tindria mai vacances". El dia meravellós de don Mariano és el divendres, el dia en què la fi de l'estat del benestar es transforma en un ritual invers al de la guineu: un dia de destrucció massiva i sis de vacances. Tenim de dissabte a dijous per recuperar-nos i esperar la següent bufetada amb renovades energies. I vés a saber, ara que frau Merkel ha pronunciat per fi la paraula creixement , 3 anys i deu milions d'aturats després, potser De Guindos i cia. descobreixen que la vida és alguna cosa més que un escanyament infinit. Potser fins i tot els divendres serviran un dia per disminuir el pressupost de la casa reial més enllà del 2%, anul·lar algun dels magnífics contractes d'armament que va comprometre Aznar i que vostè i jo pagarem religiosament durant els propers deu anys, o donar-nos per fi els miserables 219 milions que no arribaven mai per culpa de Zapatero. L'esperança és l'últim que es perd.
Font: 
Diari de Cubelles


Avui acaba tota aquesta moguda per la posta en marxa de  prevenció de possibles aldarulls o qui sap el qué, al entorn d’aquesta reunió del Banc Central Europeu on els caps pensants que manen i manen de veritat  han aprofitat per llançar les seves conclusions ,donar un copet a l’esquena al Govern Rajoy ,fixar el 1,1%  d’interès  recomanar fer una ullada al sistema financer i acordar els nous requisits de capital per la banca  Volen dir ,una reforma real del sistema financer ? punt que embarranca moltes mesures  ..De moment diuen que tot aquesta prevenció ha suposat un cost econòmic evident pro arregladet ,que vol dir això ? 
En un temps que les vídeos conferencies son a la ordre del dia ,no es podien estalviar aquests diners ,fer-ho a la seva seu   i de pas assegurar-se la manca de disturbis si aquest era el cas i preocupació....i evitar a milers de  ciutadans inconvenients i diners públics molt necessaris en aquest moment ?.  

LA LLAMBREGADA

Diu que ja no toca retallar sinó créixer

IU FORN
Al final hem acabat entenent que patim (i paguem) dues crisis: 1) la dels bancs i 2) la dels estats. Centrem-nos en la segona. Resulta que alguns estats van gastar més del que tenien. Ei, però no una miqueta, no. Van gastar-se els calés dels besnéts dels rerererebesnéts. I el pitjor és que 1) eren els nostres diners i 2) els han llençat en el terrible clientelisme del "no-et-preocupis-que-si-cal-jo-et-faig-un-AVE-a-la-porta-de-casa-però-vota'm". I un cop espoliada la caixa, Angela Merkel, presidenta europea no elegida a les urnes, va trucar a Sarkozy i li va dir: "L'ordre és retallar dèficit al preu que sigui". I això és el que han fet durant dos anys.
Resum ràpid dels efectes de la mesura: retallades de sous + augment de preus = menys consum. Menys consum = baixades de vendes de les empreses + tancament d'aquestes empreses que no venen i, per tant, augment de l'atur + augment de les despeses de l'Estat en pagament de prestacions. Per tant: retallada + retallada + retallada = més crisi. I més crisi = més retallada. I a més retallada, més crisi. I viceversa. I així fins a l'infinit. Però, de sobte 1) cau el govern holandès, ferm partidari d'aquesta política i 2) Sarkozy està a punt que les urnes el facin plegar per sempre més. Reacció de Merkel? Ui, potser que afluixem, no?, no fos cas que prenguéssim mal també nosaltres. Total, que després de dir-nos i de repetir-nos que retallar el dèficit era el dit que ens assenyalava al camí, ara comencen a canviar de dit i usen el que assenyala les polítiques de creixement. Molt bé, el que vostès (i vostesses) diguin. Nosaltres aquí hi som per obeir i per pagar. Sobretot per això segon, consistent, entre altres coses, a finançar el canvi de ponderació , que és el que aM (abans de Montoro) en deien augment de l'IVA i de la resta d'impostos. Això sí, només demanem que quan tornin a canviar d'opinió, cosa que demostra que no tenen cap projecte, almenys ens avisin. Gràcies.

2.5.12

Diari de Cubelles

De nou aquest matí apunten que un tren de rodalies via Vilafranca i Sant Vicenç ha resultat avariat  amb el conseqüent retard pels passatgers d´altres trens fins a  trenta minuts .Això es un desastre ! tot sovint que si la catenària, que si la pluja  ,que si  que si que el tren no marxa ! i no diguem de la poca disponibilitat de places per seure de determinats tren molt moderns que obliga a passatgers anar com sardinetes a primera hora del matí. I ara sembla que el proper divendres o qualsevol altre pot caure una vegada mes l’encariment dels bitllets del transport públic ,de rodalies o retallades en serveis  . 
Tot recordant un article d’opinió de Xevi Xirgu al diari Avui fa uns dies ,molt encertat....que recomanem llegir....


Ni el fil musical

Xevi Xirgo
Si Recorder no pot decidir ni el fil musical dels trens de Renfe, el que ha de fer és tornar a traspassar el servei a Madrid


Ahir el ple del Parlament va dedicar una part del seu temps a discutir sobre la situació del tema ferroviari a Catalunya. Jo no sé per què hi perden temps. El que hauríem de fer amb el serveis de Regionals i de Rodalies de Renfe és tornar-los a Madrid. Ara que a Madrid estan tan recentralitzadors, que ens volen tornar a treure competències, que ens volen intervenir i que es penedeixen de tots els traspassos que ens han fet, aprofitem-ho i tornem-los. Perquè ens van vendre a so de bombo i platerets un gran traspàs i al final, com sempre, ha estat una gran llufa. A Joaquim Nadal li van traspassar el servei de trens però no li van traspassar ni les vies ni les catenàries ni les estacions ni els trens ni els maquinistes i, pel que explicava ahir el conseller Recoder, el govern català “no pot decidir ni el fil musical que es posa als trens”. I jo em pregunto: i doncs, per què el volíem, aquest traspàs? Saben quin avantatge n'he tret de tot plegat, jo, del servei de Regionals? Que ens van apujar el preu dels bitllets una barbaritat d'un dia per l'altre, que ara el bitllet d'anada i tornada caduca l'endemà i no té descompte, i que no et passi pel cap trucar des del tren o voler treballar amb el portàtil perquè en la major part del trajecte no hi ha ni cobertura. D'això se'n diu ser un país modern. Seria massa fàcil explicar-los el preu dels bitllets, el tipus del servei i les inversions en trens de Madrid, i per això no ho faré. Però si del que m'ha de servir el traspàs de Renfe és perquè m'apugin el bitllet –que això sí que és competència de la Generalitat– el que han de fer el govern, insisteixo, és tornar a traspassar-los-el. I ja muntarem el nostre.




1.5.12


Diari de Cubelles 
Tots els divendres el cupó de la ONCE obre l’esperança a rebre uns diners que fan molta falta a moltes persones en aquest país  i obre la porta a tapar foradets o deixar-te arregladet . Ara els divendres ,tots els divendres, el Consell de Ministres obre la porta de nou a inquietar l’estat d’ànim ja  bastant mal parat de  la majoria dels ciutadans d’aquets país.  Mes retallades que condueixen a no aixecar el cap al ciutadanet que ja no sap a quina butxaca regirar . .
Isabel Garcia Pagán ho defineix molt bé en aquest article d’opinió  publicat avui diumenge a la Vanguardia.
 Más viernes de Dolores Us recomanem la lectura 

Más viernes de Dolores 
Isabel Garcia Pagán 

La confianza no se impone, no se compra, no se fabrica, se inspira. Con una ciudadanía desencantada, lo que atrae la confianza es más lo que es un gobernante que lo que hace. Es la teoría de la ejemplaridad pública. Se asume socialmente que del dicho al hecho siempre hay un trecho, sea cual sea la agenda política, su sentido ideológico y las promesas electorales. Hay quien, como Artur Mas, se arriesga a cumplir y elimina el impuesto de sucesiones, una renuncia de ingresos que pesa hoy como una losa, una más, en las arcas de la Generalitat. Corrió el riesgo para defender la palabra dada en momentos de desafección hacia la política, cuando lo habitual es simplemente quedarse corto. No obstante, hay quien, como el PP en el Gobierno, recorre el trecho en dirección contraria.

La hemeroteca es una irritante compañera de viaje para cualquier político, más aún si la temporada de huracanes reformistas arrasa en tiempo récord los ejes del discurso político que llevó a Mariano Rajoy y su equipo hasta el Gobierno. El Rajoy que quería ser el presidente previsible y de las certezas desde la oposición es hoy el mandatario de la incertidumbre. El Cristóbal Montoro en cruzada constante contra las subidas de impuestos es hoy ministro candidato a un puesto en la Real Academia de la Lengua: no crece la presión tributaria, sólo se cambia la ponderación de los impuestos. Al son de las campanas en una plaza andaluza, en plena campaña electoral, negó la subida del IVA más veces que Pedro a Jesús y ahora la aplicará más pronto que tarde y sin poder evitar el riesgo de que un botafumeiro en recesión tumbe la próxima primavera las expectativas electorales del PP gallego.

Rajoy anuncia reformas viernes sí y viernes también, como si el orden de los factores no alterara el producto, y sin aceptar que es exactamente la primera de ellas, la reforma del sector financiero, la que hace embarrancar el resto, la que provoca que su efecto sea puro espejismo. Reforma sobre reforma sin ofrecer más justificación que achacarla a la herencia recibida del PSOE, lo único que queda intacto del discurso electoral del PP. Sin necesidad de más aval que la mayoría absoluta que le dieron las urnas en noviembre para justificar sus vaivenes hasta en el Plan Nacional de Reformas España 2012. Y con la imposición de la disciplina de partido en los gobiernos autonómicos, con la excepción andaluza y catalana que confirma la regla. ¿Suficiente para los mercados?

Puestos a reformar y crear confianza, uno de estos viernes de Dolores, el Consejo de Ministros podría rectificar y priorizar el cálculo coste-beneficio, no electoral sino económico, en su política de inversiones en infraestructuras. Aunque siendo realistas, en la ejecución de las promesas con Catalunya, del dicho al hecho siempre hay mucho trecho.

Font : http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120501/54287912662/mas-viernes-de-dolores-isabel-garcia-pagan.html


Breus

4ª Trobada de vehicles clàssics, diumenge
La plaça del Mercat acollirà una nova edició d’aquest esdeveniment a partir de les 9:30h.
 
Preinscripció a les llars d’infants municipals
El procés engega amb les jornades de portes obertes, programades pels dies 19 i 26 d’abril
 
S’inicia el procés de preinscripció i matriculació als centres educatius
La Generalitat de Catalunya ha fet pública l’oferta i s’obren els terminis per tramitar les inscripcions dels escolars per al curs 2012/13
 
Es presenten els premis Cubelles Participa
Les bases es poden consultar al web municipal i, a partir del juny, es podran presentar candidatures






Font : http://www.cubelles.cat/

Ràdio Cubelles lliura els premis Víctor Alari, en honor a qui fou el primer director de l’emissora

 

Més d’un centenar d’obres de diversos punts dels Països Catalans van prendre part de la 16a edició del certamen literari
L’emissora municipal Ràdio Cubelles, juntament amb el departament de Comunicació, han lliurat aquesta tarda els premis del 16è Víctor Alari, el certamen literari que impulsa. L’Alcaldessa del municipi, Mònica Miquel, la regidora de Comunicació, Noemí Boza, i la companya del desaparegut Víctor Alari, Maria Jesús Hidalgo, han estat les encarregades de donar els 18 premis en categoria infantil, juvenil i adult, de narrativa i poesia.
En la modalitat de narrativa infantil, el guanyador va ser David Delgado, per la “Taula tramposa”, seguit de Sofia Suárez (“L’ull de la vida) i Lian Cañas (“No, no, no vull llegir”). En juvenil, el triomf se’l va endur Carmen Lahoz, amb “L’últim raig de Sol abans que aquest caigués del cel”, a la que van acompanyar al podi Laura Almiñana (“Nit de bruixes”) i Mireia Puche (“Una amistat inseparable”). Finalment, entre els majors de 18 anys, el jurat qualificador, que va fer fins a tres mencions, va premiar l’obra d’Antonio Mendoza, “Himilce eterna”, com la millor. La segona posició va ser per l’obra “Indian summer”, de Remedios Romanos, i la tercera per “La gran mentida de la Sra. Rowling”, de David González.
Els premis especial La draga de Cubelles, que volia premiar les obres que parlessin dels 10 anys de la llar d’infants la Draga o els 20 anys de l’element del bestiari popular, van ser per Carmen Lahoz en categoria juvenil (“L’eterna guspira”) i per Núria Juncosa en adult (“Vaig a la llar d’infants La Draga”).
Poesia
Enguany el jurat qualificador va decidir deixar deserta la categoria juvenil, per la poca quantitat i qualitat de les obres presentades. Per contra, per unanimitat, va decidir atorgar una menció especial a Joaquim Puche, en categoria infantil, per “La Fantasia”, i el premi únic a Sofia Molina, per “Els somnis”.
 En la categoria adult, la millor poesia va ser la de Maria Victòria Ramírez (“Quan ja no hi ets”), a la que van seguir Jordi Ferrer (“De nit al bosc”) i Montserrat Comas “L’embruix de mar”). Aquestes tres obres van ser dramatitzades pel GTCC, amb l’acompanyament musical del Taller de música Pizzicato.