Bon any 2008 !!!!

M.Trives/Diari de Cubelles

Manuel Vicent dins la seva columna a El País ens apropa a la vida de Dorothy Parker , reconeguda escriptora y periodista nord-americana.
Recomanem fer lectura d´ aquest excel·lent apunt i també anar a les llibreries a on trobareu exemplars de contes curts o de poemes d´ aquesta autora ja que pot ser un bon regal pel dia de Reis.

Perfil Daguerrotipos

Dorothy Parker: el humo de lejanas fiestas

Manuel Vicent 29/12/2007

DAGUERROTIPOS





De la misma forma que dilapidaba la vida comportándose como un chico travieso, así derramaba también su literatura
En el bar clandestino Jack and Charlie donde corrían ríos de alcohol durante la Ley Seca, Dorothy Parker se sentó en el taburete de la barra y encendió un chesterfield. "¿Qué desea tomar?", le preguntó el camarero. La escritora contestó: "No más catástrofes". En mitad de su vida tormentosa Dorothy Parker había descubierto que el paganismo tenía un error fundamental. "Bebe y baila, ríe y miente, ama, toda la tumultuosa noche, porque mañana habremos de morir", había escrito en uno de sus poemas, pero ella no lograba morirse, pese a haberlo intentado dos veces hasta ese momento, una cortándose las venas con la cuchilla de afeitar y otra con una sobredosis de Veronal. Quien no conociera su frustrado galope interior podría pensar que no tenía razones para largarse de este mundo, ya que entonces aún era la reina de un grupo de exquisitos y privilegiados intelectuales, periodistas, críticos literarios y actores neoyorquinos, que en los años de entreguerras tenía asiento en la Mesa Redonda del hotel Algonquin, en un almuerzo diario seguido de una tertulia hasta media tarde, donde ella hizo famosa su lengua mordaz.

Eran los tiempos en que los crupieres en los garitos de Nueva York llevaban sombrero de copa con una gardenia en el ojal y los caballeros estrenaban pantalones con pliegues en la cintura y lucían los primeros borsalinos de ala blanda. La revista Vanity Fair dictaba la moda y Dorothy Parker publicaba allí relatos y poemas, y además llevaba la crítica teatral de forma desconcertante y divertida, con la acidez precisa para ser temida y halagada por sus propias víctimas.
Había tomado el apellido de su primer marido, Eddie Parker, un corredor de Bolsa tempranamente alcoholizado, vástago de prestes presbiterianos, muerto por sobredosis de otras pastillas. Ella se apellidaba Rothschild. Nada que ver con los famosos banqueros. Su padre era un sastre judío, rico de medio pelo con ínfulas, casado con una gentil de buena familia, que se permitía el lujo de veranear en Long Island junto a las mansiones de algunos magnates. Durante las vacaciones de 1893 allí nació Dorothy. Era, pues, medio judía y medio neoyorquina. Todos los veranos sus padres volvían a esa playa y allí comenzó ella a escribir los primeros poemas, allí inició sus gracias malvadas y allí creció. Si su cuerpo no sobrepasó el metro y medio de altura, en cambio no hubo nadie con la lengua más larga.
Muy joven todavía, Dorothy Parker emprendió una galopante agonía hacia la seducción: beber, abrirse paso hacia la gloria picando como una avispa, superarse a sí misma con salidas inteligentes y malignas, repartir su amor a partes iguales entre sus perros, maridos y amantes, despreciar a los ricos pero desear su dinero, matarse por estar donde había que estar en el momento oportuno, acostumbrarse a escribir con resaca y esperar que el whisky prohibido fuera escocés no adulterado, ése fue su fuego por dentro y así todos los días, incapaz de no verse siempre rodeada de amigos, hasta abrasarse al pie de su propio altar al final de la madrugada. Los ejemplares divinos de Nueva York pasaban por la tertulia del hotel Algonquin, en el 59 de la calle 44, Oeste, de modo que Dorothy terminó por vivir allí en una suite donde sus amantes entraban y salían como si se tratara de una oficina de Correos.
Hubo unos años de esplendor en que esta mujer estaba en la boca de todos. El público repetía sus ocurrencias. Su vida siempre estuvo por encima de su obra, pero ella fue un punto de unión entre los personajes y escritores del momento. En sus viajes y regresos, con amantes o sin ellos, en esta escritora confluían Hemingway, Scott Fitzgerald, Faulkner, Dashiell Hammett, Hollywood al final del cine mudo, la época dorada de Montparnasse o las vacaciones en la Riviera, siempre invitada por amigos ricos que necesitaban de su ingenio en la sobremesa o en las copas en los sillones de mimbre de los jardines para sentirse maravillosos, malvados y evanescentes. Un día se cruzó en el boulevard Saint Germain con James Joyce y al verlo andar tan cabizbajo comentó: "Me figuro que tiene que tener miedo a que se le caiga una perla". De las fiestas en la mansión del magnate Swope en Long Island sacó Scott Fitzgerald los personajes de la novela El Gran Gatsby. Allí estaba Dorothy Parker y algunos de esos personajes habían pasado por su cama.
De la misma forma que dilapidaba la vida comportándose como un chico travieso, así derramaba también su literatura. Sembró de relatos y poemas todas las revistas que merecían su talento, Vanity Fair, Vogue, Life, Harper's, The Saturday Evening Post, Esquire, pero fue en The New Yorker, del que era accionista, donde se vació entera desde el primer número. Un día se puso de rodillas y rezó: "Dios querido, te ruego que hagas que deje de escribir como una mujer". Sus letras dieron glamour a canciones de Irving Berlin y Cole Porter. La primera grabación de la orquesta de Glenn Miller, en 1932, era uno de sus poemas titulado: "Cómo iba yo a saber que esta felicidad era el amor". Y en Hollywood escribió guiones a tanto la página en los boxes de la MGM desafiando a alcohol duro a los grandes borrachos cuando Scott Fitzgerald, convertido en una ruina, sólo bebía cocacola para purgarse.
Aunque parecía una frívola, siempre con un lulú en brazos, dispuesta a continuar siendo aquella niñita judía tan lista, que soñaba con beber champaña en un lupanar, nunca dejó de ser una radical, lo mismo en el placer que en la justicia. A raíz de la ejecución de los anarquistas Sacco y Vanzetti, en 1927, se la vio por las calles de Boston junto a John Dos Passos en un acto de protesta cantando la Internacional con falda bordada y bufanda de seda. Años antes había realizado desde París una descubierta por España en compañía de la tropa de Hemingway, pero su estómago no estaba preparado para platos tan fuertes. Vomitó en una corrida de toros, se compadeció de la miseria que veía y se volvió a Montparnasse, pero poco después ya era una activista de izquierdas y en plena Guerra Civil volvió a Madrid con su nuevo y último marido, Alan Campbell, escritor de segunda, a visitar hospitales de sangre, a compartir cigarrillos y obuses con los milicianos en Valencia.
No tanto sufrir como dejar de disfrutar, se decía viendo el final reflejado en el espejo del alcohol. Aquellos seres divinos de la Mesa Redonda del hotel Algonquin habían muerto y ella se quedó sola. Un miércoles,7 de junio de 1967, dejó de existir de un ataque al corazón, en la soledad de un hotel, en Nueva York, junto a su perro Troy. Los 20.000 dólares que le quedaban los dejó en herencia a Martín Luther King. Sus cenizas fueron esparcidas en el jardín de una villa de Long Island, donde sólo quedaba el humo de lejanas fiestas.

http://www.elpais.es/

Fotos/arxiu Diari de Cubelles

Foto de grup /Antonio Martinéz Galiot

M.Trives/ Diari de Cubelles

No sempre anem a veure una exposició de pintures i ens agrada el contingut .Avui tenim al Centre Social una mostra de olis d´en Jordi Rodríguez i Serra. Potser cal dir, que sense ser especialment reconegut si podem dir que la seva obra ingènua ,neta i amb colors llampants ens atrapa a tots.
Dins la seva expressió plàstica que ens fa arribar ,podem entreveure autors reconeguts que ell mateix tradueix i emet continguts dins la seva obra i que amb la seva aportació potser no acadèmica però si amb força i colorit a molts de nosaltres ens ha sorprès gratament.

Endevant Jordi !!!!

Maria Trives/ Diari de Cubelles

Potser tothom caminem amb molta pressa i deixem de banda tradicions que ens feien riure . Crec que el sentit del humor que desprenien ¨les llufes¨ era innocent i divertides les actituds de les persones que les portaven darrera i que acabaven rient ells mateixos ,encara que en un primer moment, sorpresos ,feien el paper d´ enfadats. Eren sovint nens i nenes qui s´afanyaven en retallar i donar formes més o menys precises per penjar sobtadament darrera la mare o la veïna i tot corrent amagar-se darrera el primer arbre o portal.

Potser jo mateixa avui a Cubelles ,caminava amb presa i no he vist a nens i nenes amagats darrera un arbre.

FOGONS DE FESTA

Els deliris culinaris de la 'belle époque'
1.• Els restaurants de París van ser escenari de tota mena d'excessos

Per Miguel Sen

Entre la gran festa de Nadal i el deliri de Cap d'Any es produeix una pau gastronòmica pertorbada per algunes bromes a nivell de restaurant que ens porten a l'esperit de la belle époque. El més curiós és que tenen poc a veure amb la festa dels innocents, una mala jugada d'Herodes cap al món infantil que, gràcies a Déu, no ha generat receptari.

A principis del segle XX, quan París era una festa, els restaurants vivien durant aquesta setmana el millor de la temporada. Eren anys en què ser financer no suposava descrèdit. Lluint barret de copa, especulaven i gastaven amb total generositat. Havien de tenir taula fixa en diversos restaurants als quals estaven convidats els grans de la pintura i la literatura i les belleses que triomfaven al teatre, o una mica més enllà. Fins al dia primer de l'any, la festa era tal que els cavallers amb diners passaven d'un restaurant a un altre per compartir uns plats que tenien guarnició amb nom propi, a la financera: pasta fullada farcida de bolets, crestes de gall i fuagràs.

Casimir Moisson, propietari de la cèlebre Maison Dorée, intentava controlar els inevitables excessos que es produïen al voltant del dia 28. Un d'ells el va portar a terme el dandi Xavier Aubryet. Cansat de tant de banquet estava més impertinent que mai, i es va excedir per enèsima vegada amb el cambrer. Aquest li va donar dues bufetades, es va inclinar reverencialment i li va dir: "Abans de ser acomiadat, vull advertir al senyor que des de fa sis mesos escupo cada dia al seu plat". Un incident resultat de la tensió que es viu als grans restaurants quan s'aproxima el sopar de Nadal, un reveillon que per al servei comença uns dies abans i s'acaba el primer dia de l'any, a les sis de la matinada, amb una tassa de caldo o una de xocolata.

A la mateixa Maison Dorée, un client banyut va començar a picar amb el bastó el gran seductor i futur rei d'Anglaterra Eduard VII. El propietari va intentar aturar-lo: "És el príncep de Gal·les", va cridar. I el marit ofès va respondre: "Ho sé perfectament. Per això li pego".

La innocentada més seriosa i més gran correspon a un banquer espanyol, José de Salamanca, constructor de l'elegant barri madrileny que porta el seu nom. A Salamanca li agradava gastar els diners que tenia en els millors vins. Un dia, suposem un 28 de desembre, sopava a la Maison Dorée amb un banquer francès i amb Nestor Roqueplan. S'estaven refrescant amb un Johannisberg quan van decidir que una manera de passar a la història seria, acabat el sopar, incendiar el restaurant. Van demanar la factura del que costaria el disbarat, i al saber l'import, van dir que entrava dintre dels seus preus. Per fortuna, al maître se li va acudir que, abans de l'incendi, s'havien de salvar les 30.000 ampolles del celler. Perdre-les seria un crim contra la humanitat, va dir. Cambrers i banquers van iniciar el trasllat del vi des de la cava subterrània a la superfície. La tasca va ser tan llarga que van recuperar forces amb un Chateau Lafitte i se'n van anar a dormir. L'endemà, amb la ressaca, els cavallers van oblidar el seu pla i només van tenir forces per menjar turnedó amb salsa financera.

www.elperiodico.cat

M.Trives/Diari de Cubelles

Dins els actes de les festes de Nadal a Cubelles ,va tenir lloc la Tómbola solidaria ¨Una joguina,un somriure¨ un clàssic de fa anys a la nostre vila. A pesar de la pluja que va acompanyar i el mal temps ,molts ciutadans sota els paraigües, es van apropar a comprar butlletes i també a fer un tast . La regidoria de Serveis a les persones va treballar un munt i també persones voluntàries en col·laborar en aquesta tasca van fer possible un bon resultat .

Fotos/ Luz Casino/Associació por Derecho Propio

Els caps de llista dels tres partits de govern fan balanç dels sis primers mesos de mandat

Maria Lluïsa Romero, Joan Albet i Joan Rodríguez Serra van oferir una roda de premsa on van repasar les actuacions de les diferents regidories

Els caps de llista de l’equip de Govern, Maria Lluïsa Romero (PSC), Joan Albet (CiU) i Joan Rodríguez Serra (ERC), van oferir dilluns passat una roda de premsa als mitjans per fer balanç dels sis primers mesos del nou govern municipal. L’Alcaldessa i els dos primers tinents d’Alcalde van passar revista a les actuacions que s’havien realitzat en cadascuna de les àrees que depenen del seu grup polític.

Entre els afers de l’acció de govern que més destacava Maria Lluïsa Romero hi ha “el traspàs a la Diputació de la recaptació de tributs”, “la celebració de les dues primeres audiències públiques al municipi” i “la fase de concurs en què es troba actualment el projecte del Pont sobre el Foix”, aprovat en el ple del passat 19 de novembre. A banda d’aquests temes, també va fer referència “al projecte de creació dels nous estudis de Ràdio Cubelles”, com un dels projectes de futur immediat.

Joan Albet va destacar “la tasca de reorganització que s’ha dut a terme en l’Àrea d’Obres i Serveis per fer front a les mancances internes que presentava la Brigada Municipal”, i la “prioritat de la peatonalització del municipi”. En matèria d’Ensenyament, Albet avançava que “les obres del CEIP Mar i Cel s’iniciaran el 2008”, que “s’està planificant la creació d’un nou Institut a la zona del CEIP Charlie Rivel per crear nuclis d’ensenyament al municipi” i “la reobertura de l'antiga Llar d’Infants L'Estel, a l'entorn del CEIP Charlie Rivel” que donarà cabuda a 53 infants més entre 0 i 3 anys.

En referència a l’àrea de Promoció Econòmica, Albet aposta per una “redefinició de la Festa de la Verema i potenciar les Jornades Gastronòmiques” que tancaven portes el passat novembre. A mode de conclusió, el cap de llista convergent demanava “un vot de confiança” i remarcava que “s’estan duent a terme canvis significatius al municipi”.

El segon tinent d’Alcalde, Joan Rodríguez Serra (ERC), en matèria de Seguretat Ciutadana anunciava “el nomenament d’un nou cap i l’ampliació de la plantilla de la Policia Local fins als 30 efectius”. El regidor de Salut posava de manifest la voluntat d'engegar “campanyes de prevenció i sensibilització en matèria de Salut, animals de companyia i població immigrant”. A mode de conclusió, Joan Rodríguez Serra destacava “el treball en xarxa que duen a terme les diferents regidories per poder solucionar els problemes que sorgeixen”.

Finalment l’Alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, feia èmfasi en “la cohesió dels tres socis de govern” i afirmava que “hi ha plena confiança mútua”. Abans de cloure l’acte, Romero també va aprofitar per avançar nous projectes com “la connexió a una xarxa de subministrament d’aigua”, “la planificació d’habitatge de Protecció Oficial al municipi” i “la voluntat d’inaugurar en aquesta legislatura la nova biblioteca municipal”.

Per acabar, Romero i els seus companys van desitjar unes "Bones Festes i un Feliç any 2008" a tots els cubellencs i cubellenques.

Ràdio Cubelles Dimecres, 19-12-2007

Serveis a les persones

El Consistori visita el Casal d'Avis Cimblanc per felicitar el Nadal

La trobada va servir per sorprendre als usuaris amb la instal·lació d'un billar frances i una nova televisió

Els regidors i regidores de l'Ajuntament de Cubelles van felicitar el Nadal als usuaris del Casal d'Avis Cimblanc, el passat 19 de desembre. La celebració va acabar amb torrons i cava per celebrar el Nadal i l'any 2008.

L'acte va estar presidit per l'Alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, que va estar acompanyada per bona part dels regidors i regidores municipals i per la directora de l'oficina cubellenca de La Caixa, Carme Nin. Aquesta entitat financera ha col·laborat econòmicament, a través de la seva Obra Social, en l'adquisició de nou mobiliari a l'Espai de la Gent Gran. Entre aquestes millores destaca l'adquisició d'una taula de billar de caramboles -una llarga reivindicació del col·lectiu d'usuaris del casal- i una nova televisió amb DVD.

La regidora de Serveis a les Persones, Prudència Carrasco, va explicar que "la taula de billar era una demanda expressa de la gent gran que havien reivindicat durant molt de temps". Per altra banda, la regidora va explicar que aquest és el primer pas de les millores de l'espai, ja que "esta prevista l'arribada de més mobiliari, com uns sofàs i uns armaris amb l'objectiu de dinamitzar l'espai per la gent gran". Des del punt de vista de l'Obra Social de La Caixa, representada per la directora de l'oficina de Cubelles, Carme Nin, es va mostrar "orgullosa de poder participar en l'adquisició de mobiliari per el Casal d'Avis".

Aquesta ha estat la primera vegada que el consistori visitava el Casal per desitjar bones festes a tots els seus usuari. De fet, Maria Lluisa Romero explicava que "tenim la intenció de repetir aquest gest d'ara en endavant.

Ràdio Cubelles/Departament de Comunicació

NOVES IDEES

BON NADAL LET IT SNOW!!!



Per comprovar la versió clàssica de Frank Sinatra:

BON NADAL I UN MOLT BON ANY 2008

Poema Dulce Soñar de Juan Boscan*

Dulce soñar y dulce congojarme,
cuando estaba soñando que soñaba;
dulce gozar con lo que me engañaba,
si un poco más durara el engañarme.

Dulce no estar en mí, que figurarme
podía cuanto bien yo deseaba;
dulce placer, aunque me importunaba
que alguna vez llegaba a despertarme.
¡Oh sueño, cuánto más leve y sabroso
me fueras, si vinieras tan pesado,
que asentaras en mí con más reposo!
Durmiendo, en fin, fui bienaventurado,
y es justo en la mentira ser dichoso
quien siempre en la verdad fue desdichado.

*JOAN BOSCÀ i ALMOGÀVER, SENYOR DE CUBELLES
Cessió en comanda del Castell de Cubelles el 1511
http://perso.wanadoo.es/reembres1/articles/reem1101.pdf

"El més interessant de tot és que aquest Joan Boscà i Almogàver, a tenor
de les dates i de les relacions familiars que consten en aquest document de venda
de Gallifa, era indubtablement, el gran poeta considerat, junt amb Garcilaso de
la Vega, l’introductor de la mètrica italiana en la poesia castellana7; el famós
Juan Boscán, que és com consta normalment en els tractats de literatura
castellana".

Bon Nadal i Bones Festes !!!

VILLANCICO

Niño Jesús, niño Dios,
que naciste en un establo,
quiero que escuches mi voz
por si puedes hacer algo.

Tú que pudiste ser rey
y escogiste nacer pobre,
entre la mula y el buey
y amigo de los pastores.
.
Alerta a los poderosos
que administran el pastel
que ha de llegar para todos,
para los pobres también.

Que aunque venimos desnudos
y desnudos nos marchamos:
viven los pobres en cueros
y se forran los tiranos.

Que aún abundan los Herodes,
que volvió Poncio Pilatos
y que Judas Iscariote
te vende todos los años.

Niño Jesús, niño Dios,
que naciste en un establo,
quiero que escuches mi voz
tú que eres del pobre hermano.


Juliana Mediavilla

M.Trives/ Diari de Cubelles

Per aquestes festes, entre dinars i sopars ,tenim un munt de regals destinats a gent coneguda,estimada o simplement per complir una tradició. Sigui el que sigui el destinatari ,regalar un llibre , potser una bona idea .Aquí teniu la referència de la publicació d´ un llibre que sembla, dels que en diem que ¨enganxa¨ .Trobem informació dins aquest article que recomanem vivament .

Elisenda Albertí recupera la vida de 18 'Dames, reines i abadesses' medievals catalanes en un llibre de biografies breus


Dones riques al servei dels reis

Ignasi Aragay

De Guifré el Pilós a Joan II, els comtes i comtes-reis catalans no van viure solets. Però, qui coneix les seves dones? Elisenda Albertí ha reunit al llibre Dames, reines i abadesses la vida i influència de 18 personalitats femenines de la cort catalana, d'Ermessenda de Carcassona (972-1058) a Blanca de Navarra (1385-1441). El publica la seva editorial, Albertí.

Amb excepcions com les dues citades, tot i la seva posició privilegiada, l'esperança de vida era curta i la missió compartida: assegurar descendència masculina als sobirans, que solien triar dones estrangeres, com era habitual arreu, per assegurar-se aliances polítiques.

Ermessenda, casada amb Ramon Borrell el 993, a la mort d'aquest el 1018 va fer-se càrrec del comtat de Barcelona. Es va saber envoltar de consellers com el famós abat Oliba. Sota el seu govern es van establir les constitucions de pau i treva. Mort el seu únic fill, va seguir manant fins que el seu nét Ramon Berenguer I va agafar les regnes, no sense tibantors amb l'àvia, que va morir als 88 anys, una autèntica excepció per a l'època.

La tercera dona del nét, Almodis de Marca, és la següent biografiada i també va tenir un paper polític rellevant. Vinguda d'Occitània, brillant, ambiciosa i agosarada, a ella es deu la compra dels comtats de Rasés i Carcassona. Però va tenir un final tràgic: va ser assassinada pel seu fillastre el 1071, gelós per la predilecció que ella tenia pels seus fills bessons. Un d'ells, Ramon Berenguer II, que també va morir assassinat, es va casar amb Mafalda de Pulla-Calàbria (1060-1108), la següent protagonista, mare de Ramon Berenguer III. Aquest es va casar amb Dolça de Provença, morta als 32 anys segons sembla d'inanició en negar-se a menjar davant la cruel revenja del seu marit amb el trobador a qui ella estimava: li va servir el seu cor guisat i ella se'l va prendre sense saber-ho.

Peronella d'Aragó -promesa amb Ramon Berenguer IV quan no tenia ni un any-, Sança de Castella -dona d'Alfons I, mal anomenat el Cast-, Aurembaix d'Urgell -efímera i ressentida concubina de Jaume I-, Constança de Sicília -esposa i gran amor de Pere II-, Blanca d'Anjou -fidel muller de Jaume II, mare de 9 fills i morta als 27 anys-, la mística Sança de Mallorca, la pietosa Elisenda de Montcada, Teresa d'Entença -morta als 23 anys sense arribar a regnar-, Constança d'Aragó -escindida entre l'amor a Jaume II de Mallorca i la fidelitat al seu germà el rei Pere III el Cerimoniós-, l'eficaç Cecília de Comenge, la cobdiciosa Sibil·la de Fortià, Violant de Bar -rival de Sibil·la i més brillant que el seu espòs Joan I- i Margarida de Prades -reina per set mesos i mig amb Martí l'Humà- completen el recorregut històric que acaba amb Blanca de Navarra.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 43. Dimecres, 19 de desembre del 2007

Els caps de llista dels tres partits de govern fan balanç dels sis primers mesos de mandat

Maria Lluïsa Romero, Joan Albet i Joan Rodríguez Serra van oferir una roda de premsa on van repasar les actuacions de les diferents regidories

Els caps de llista de l’equip de Govern, Maria Lluïsa Romero (PSC), Joan Albet (CiU) i Joan Rodríguez Serra (ERC), van oferir dilluns passat una roda de premsa als mitjans per fer balanç dels sis primers mesos del nou govern municipal. L’Alcaldessa i els dos primers tinents d’Alcalde van passar revista a les actuacions que s’havien realitzat en cadascuna de les àrees que depenen del seu grup polític.

Entre els afers de l’acció de govern que més destacava Maria Lluïsa Romero hi ha “el traspàs a la Diputació de la recaptació de tributs”, “la celebració de les dues primeres audiències públiques al municipi” i “la fase de concurs en què es troba actualment el projecte del Pont sobre el Foix”, aprovat en el ple del passat 19 de novembre. A banda d’aquests temes, també va fer referència “al projecte de creació dels nous estudis de Ràdio Cubelles”, com un dels projectes de futur immediat.

Joan Albet va destacar “la tasca de reorganització que s’ha dut a terme en l’Àrea d’Obres i Serveis per fer front a les mancances internes que presentava la Brigada Municipal”, i la “prioritat de la peatonalització del municipi”. En matèria d’Ensenyament, Albet avançava que “les obres del CEIP Mar i Cel s’iniciaran el 2008”, que “s’està planificant la creació d’un nou Institut a la zona del CEIP Charlie Rivel per crear nuclis d’ensenyament al municipi” i “la reobertura de l'antiga Llar d’Infants L'Estel, a l'entorn del CEIP Charlie Rivel” que donarà cabuda a 53 infants més entre 0 i 3 anys.

En referència a l’àrea de Promoció Econòmica, Albet aposta per una “redefinició de la Festa de la Verema i potenciar les Jornades Gastronòmiques” que tancaven portes el passat novembre. A mode de conclusió, el cap de llista convergent demanava “un vot de confiança” i remarcava que “s’estan duent a terme canvis significatius al municipi”.

El segon tinent d’Alcalde, Joan Rodríguez Serra (ERC), en matèria de Seguretat Ciutadana anunciava “el nomenament d’un nou cap i l’ampliació de la plantilla de la Policia Local fins als 30 efectius”. El regidor de Salut posava de manifest la voluntat d'engegar “campanyes de prevenció i sensibilització en matèria de Salut, animals de companyia i població immigrant”. A mode de conclusió, Joan Rodríguez Serra destacava “el treball en xarxa que duen a terme les diferents regidories per poder solucionar els problemes que sorgeixen”.

Finalment l’Alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, feia èmfasi en “la cohesió dels tres socis de govern” i afirmava que “hi ha plena confiança mútua”. Abans de cloure l’acte, Romero també va aprofitar per avançar nous projectes com “la connexió a una xarxa de subministrament d’aigua”, “la planificació d’habitatge de Protecció Oficial al municipi” i “la voluntat d’inaugurar en aquesta legislatura la nova biblioteca municipal”. Per acabar, Romero i els seus companys van desitjar unes "Bones Festes i un Feliç any 2008" a tots els cubellencs i cubellenques.

Ràdio Cubelles

ALERTA MEDIAMBIENTALTEMOR PEL SUBMINISTRAMENT HÍDRIC A L'ÀREA METROPOLITANA

Catalunya afronta amb els pantans al 28% una "sequera sense precedents"
1• El nivell dels embassaments a les conques internes està a la meitat de la mitjana dels últims 5 anys
2• Entre les mesures en estudi hi ha la de portar aigua potable a BCN mitjançant vaixells cisterna

MÉS INFORMACIÓ

Les pluges i nevades del cap de setmana, només un alleujament
EDITORIAL: 'Queda poca aigua'

XABIER BARRENA / BARCELONA

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / LLEIDA

La gradual i implacable disminució de l'aigua embassada a Catalunya --el nivell a penes supera el 28% de la capacitat total-- ha portat el president José Montilla a cridar les seves files a xafarranxo de combat. Davant d'una sequera "sense precedents", com Montilla la va qualificar ahir amb els peus posats en el que un dia va ser el fons del pantà d'Oliana, el Govern català, per una banda, ha accelerat l'arrencada de les obres hídriques ja en marxa però, també, prepara un pla B per subministrar aigua a Barcelona el 2008 si la sequera passa de pertinaç a permanent. En aquest pla B hi té cabuda, fins i tot, una iniciativa esbossada el 2005, l'antecedent immediat de sequera: l'arribada a Barcelona de vaixells cisterna per proveir la ciutat.

I és que la sequera va de debò. Tant com les altres vegades que s'ha advertit del seu perill. La diferència és que en aquesta ocasió es prolonga en el temps. Montilla va avisar, a Oliana (Alt Urgell), de la complicada situació que s'acosta. "Estem vivint una sequera sense precedents, un any excepcional i el Govern ja s'ha posat a treballar per assegurar, en el pitjor dels escenaris, el subministrament a totes les poblacions", va assenyalar Montilla.

De fet, la Generalitat contempla totes les possibilitats, fins i tot els transvasaments, per garantir el subministrament d'aigua potable a Barcelona, encara que, de moment, el més prioritari és que els ciutadans comencin a estalviar aigua a casa seva. Malgrat que cada vegada hi ha més veus favorables a transvasar aigua dels rius del Pirineu de Lleida --en concret del Segre-- cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, el president va negar que això sigui "aviat una realitat, encara que es contemplen totes les opcions". De moment, el Govern opta per utilitzar aigües residuals depurades per a reg i explorar nous aqüífers.

DESSALINITZADORES

El Govern treballa amb l'objectiu de posar en marxa, durant el primer semestre del 2009, la gran dessalinitzadora d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona i a duplicar la capacitat de la que ja funciona a Tordera, per augmentar el subministrament al nord del Maresme i la Costa Brava. A més a més, va dir el president de la Generalitat, també s'està avançant en la recerca de terrenys per a la dessalinitzadora "que estarà entre Barcelona i Tarragona". I com a recurs final, queda l'opció que va expressar ahir el conseller de Medi Ambient: desitjar que plogui, l'opció laica de treure el sant de processó.

I no és que el Govern hagi estat amb els braços plegats l'últim temps. Quan el PSOE va accedir a la Moncloa el 2004, una de les seves primeres mesures va ser portar al Congrés la derogació del Pla Hidrològic Nacional del PP, el del transvasament de l'Ebre. En lloc seu, es van preveure una sèrie d'inversions en infraestructures hídriques. L'Executiu català va reclamar la gestió d'aquestes obres i va agafar les regnes amb tant d'entusiasme que ara hi ha 1.300 milions d'euros en obres ja en marxa. El problema és que aquesta inversió donarà fruits, en la seva totalitat, a partir del 2009, quan entri en servei, per exemple, la dessalinitzadora del Llobregat.

I la pregunta és òbvia. Tal com estem ara, i si això segueix així, ¿què passarà el 2008? És aquí on s'ha recuperat la idea de portar vaixells cisterna, que ja va sorgir el 2005. La diferència és que, en aquella ocasió, va ser Aigües de Barcelona, la subministradora, la que va prendre la iniciativa, cosa que va molestar en gran manera Medi Ambient perquè això suposava una usurpació d'atribucions de l'administració.

Aquesta vegada ha estat el Govern el que ha rescatat la idea, amb una discreció quasi total, a l'estil Montilla. El 2005 es va calcular que via vaixell es podria suplir el 13% del consum de la conurbació barcelonina.

A data d'ahir, la suma de l'aigua embassada de les conques internes --que assorteixen el 80% de la població catalana-- sumava el 28,01% del total de capacitat dels pantans. A anys llum del 53% que marcava fa només un any. I encara més per sota del 56,2% que marca la mitjana de l'últim lustre. Just el doble de l'acumulada avui. A la conca de l'Ebre, la situació no és més favorable. Del 51% de capacitat del 2006 s'ha arribat al 31% actual.

MENYS NUCLIS SENSE AIGUA

Des de les pluges d'abril, en què les conques internes van arribar al 52% de la capacitat, l'aigua ha anat minvant sense solució. Això provoca que avui hi hagi 26 nuclis poblats --que no municipis-- que estan sent proveïts amb cisternes d'aigua. Amb tot, l'efecte de les obres que ha portat a terme Medi Ambient, via l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), ja han fet el seu efecte. Fa dos anys, amb una sequera molt menys exigent que l'actual, eren 60 els nuclis proveïts amb camions.
Dissabte, 15 de desembre del 2007

www.elperiodico.cat

LA PLANTA DESSALINITZADORA DE CUNIT ES FARA AMB URGÈNCIA

PODRIA FUNCIONAR L´ANY 2009

El descens de les reserves d´aigua i la reducció de les aportacions naturals als embassaments continua la seva escalada imparable.

Totes les conques catalanes es troben en situació d´excepcionalitat, en el cas del Garraf encara en el nivell mínim, l´1, però aquesta situació podria canviar en les properes setmanes si no es produeixen precipitacions abundants a les capçaleres dels rius. De fet , els cabals circulants dels rius presenten uns valors molt inferiors al que seria normal en època de tardor, ja que s´han reduït en un 40% les precipitacions enguany respecte a la mitjana històrica.

Aquesta situació ha obligat a la generalitat a preveure amb urgència diverses mesures per pal•liar la sequera, com ara el tractament dels pous tradicionals per incrementar la seva producció i la construcció d´una planta dessalinitzadora al municipi de Cunit, que abastaria tot el Penedès, incloent-hi el Garraf.

L´actual fase d´excepcionalitat per dèficit de pluviometria comporta que els municipis de la comarca rebin un abastiment màxim d´aigua de 270 litres per habitant i dia. En cas que la generalitat decreti el pas al nivell d´excepcionalitat 2 (que suposa un nivell inferior al 23% als embassaments), es reduiria el nivell de reg per garantir exclusivament la supervivència de l´arbrar i els usos no destinats a subministraments per a ús de boca, com ara el de fonts ornamentals.

Si calgués entrar en el nivell de d´emergència 1, diferent de l´excepcionalitat, l´abastament es reduiria a 230 litres per habitant i dia.A partir del nivell d´emergència 2 (embassaments amb menys d´un 15% de reserves) començarien les restriccions, disminució de la pressió de l´aigua , talls durant algunes hores i un increment de les captacions d´aigua complementaries, dels ´pous tradicionals. Segons l´Agencia Catalana del Aigua, aquesta situació podria arribar al març o inici de la primavera, si no plou abans.

La Generalitat ha decidit, d´altra banda, activar noves mesures de suport a l´abastament, per un import de 23 milions d´euros, que permetin incrementar la disponibilitat d´aigua en 3,7 hectòmetres cúbics mensuals a l´àmbit metropolità. Entre aquestes mesures hi ha la recuperació dels recursos hídrics subterranis a l´àmbit del Penedès i el Garraf.

Es proposen tractaments amb osmosi i dilució parcial en diferents pous a Vilanova i La Geltrú, Sitges, Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedès.

Aquesta actuació, prevista per els primers mesos del 2008, té un cost de 7 milions d´euros i es preveu incrementar l´aportació a la xarxa d´aquest pous en 0,2 metres cúbics per segon.

L´altra gran mesura per garantir el subministrament al Penedès, és la construcció d´una planta dessalinitzadora. Tot i que encara no s´ha fet pública la ubicació definitiva de la planta, tot fa pensar tot fa pensar que s´ubicarà al municipi de Cunit, prop del límit amb Cubelles.

Aquesta dessalinitzadora tindrà un cost de 65 milions d´euros i està prevista a la planificació com a actuació urgent. Tindrà una producció de 20 hectòmetres cúbics a l´any i permetrà deslliurar, segons l´ACA , bona part dels consums de les comarques del Penedès i el Garraf, de l´aigua del Llobregat..

Un dels ajuntaments que ja ha començat a afrontar les restriccions en el subministrament de l´aigua és el de Sant Pere de Ribes.

Aquest municipi preveu mesures innovadores , com la recuperació i restauració de pous públics i privats o el lliurament de difusors per afavorir-ne l´estalvi, a partir de febrer.

No tant avançat, l´ajuntament de Sitges, també preveu un seguit d´accions, un cop es decreti el pas a un nivell d´excepcionalitat més elevat.

LA PLANTA DESSALINITZADORA PODRIA FUNCIONAR L´ANY 2009

L´obra de construcció de la nova planta dessalinitzadora està plantejada amb caràcter d´emergència. Els treballs podrien començar el juny de l´any vinent i tindrien un termini d´execució no inferior als 8 o 10 mesos. Si tot anés bé, la nova dessalinitzadora podria entrar en funcionament la primavera del 2009.

Font: Diari de VilanovaGM / MM / JD

fotos/arxiu Diari de Cubelles

Ahir es va inaugurar el Taller de les Tresines

Tot un èxit !! A pesar del mal temps ,fred i la poca gent que passejava per el carrer Major moltes persones es van apropar a veure la exposició de treballs fets per aquest grup.
Aquí en teniu una mostra. Bons auguris per engrescar a que el proper any per Nadal es faci una Mostra de Treballs Nadalencs a Cubelles per aquestes festes.

( fotos/arxiu Diari de Cubelles)

M.Trives/Diari de Cubelles

Dissabte i diumenge a Cubelles es va celebrar la Fira de la Solidaritat i Comerç Just 2007.

El temps no va acompanyar ,un fred intens van suportar els participants a les paradetes i també la gent que tot passejant feia una ullada o comprava productes. Aquí teniu unes quantes fotos .

Fins el proper any i amb menys fred !

Serveis a les persones

Tòmbola Solidària per la Campanya “Una Joguina = Un somriure”, el dia 21 de desembre

La jornada començarà, a partir de les 9 del matí, en un local situat davant de la plaça del Mercat. A més, Ràdio Cubelles oferirà un programa especial en directe des de la Tòmbola, a partir de les 11:00 del matí.

Com és habitual en l’època nadalenca, la regidoria de Serveis a les Persones de l’Ajuntament de Cubelles i un col·lectiu d’entitats desenvolupen la campanya Una Joguina = Un somriure.
Segons ha explicat Prudència Carrasco, regidora de Serveis a les Persones, "aquesta campanya té com a objectiu aconseguir que tots els infants del municipi gaudeixin de les mateixes oportunitats i que les famílies amb mancances econòmiques puguin tenir els mateixos recursos pels seus infants". La campanya es desenvolupa amb diferents propostes: una és l’econòmica, amb unes guardioles repartides per la població i un número de compte on es poden fer ingressos. Una altra proposta és la tómbola solidària, que es portarà a terme el proper 21 de desembre, a partir de les 9 del matí, en un local situat davant de la plaça del Mercat.

més informació a www.cubelles.com

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

OPIC: MÉS QUE UN TRASLAT

Qui més i qui menys ha viscut un trasllat i coneixem bé que dins les desenes de caixes i caixetes d'embalums, al costat de llibres vells, coixeneres, electrodomèstics inúltils i piles i piles de coses i coses... solem col.locar també noves energies, noves il.lusions i nous desitjos per traslladar-los també a nous espais que han de procurar-nos sense dubte una nova felicitat. I jo creia que això no passava ara que alguns ens volen fer creure que tot el que s'acosta a l'administració pública i a la política és obscur i sospitós. Doncs no. Amb l'éxit del trasllat recent de l'espai de l'Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC) al nou emplaçament de l'Hotel d'Entitats es constata de nou que el desenvolupament de Cubelles ens ha de portar noves idees, nous diàlegs i nous criteris amb què resoldre el dia a dia i també el futur més immediat. Consolidar el nou espai de l'OPIC dona mostra de la importància d'ampliar els horaris d'atenció ciutadana per fomentar una atenció més personalitzada i demostra que la integració i centralització de la informació municipal en una única oficina ha de transformar també l'actual sistema de gestió i administració. El lluminós emplaçament de l'OPIC apropa com mai fins ara l'Ajuntament de Cubelles a la ciutadania i visualitza de manera definitiva que un projecte nascut el setembre de 2005 ha aconseguit el suport unànime de partits polítics, entitats i veïnat gràcies a la tasca feta sovint amb discreció però sempre amb eficàcia. Aquest projecte transformardor mostra una clara voluntat d'apostar amb insistència per la millora constant dels canals d'informació i comunicació amb els veïns i veïnes. És, el projecte de l'OPIC, una proposta innovadora en el conjunt de Catalunya i així està començant a ser reconeguda amb modèstia però sense pausa tant per part d'altres administracions com per part d'altres municipis que, com el nostre, creuen en la necessitat urgent de transformar i modernitzar els actuals canals de relació i presa de decisions sobre tot allò que ens afecta com a comunitat. .-40

MÉS INFORMACIÓ:
L'OPIC inicia el 2005 el seu camí als baixos de l'Ajuntament atenent els afectats pels aiguats i les inundacions d'aquell anys
Participació Ciutadana
http://www.cubelles.org/cubelles/noticies/noticia.phtml?idnoticia=1671

http://diaridecubelles.blogspot.com/2007_11_25_archive.html

M.Trives/ Diari de Cubelles

La actitud menyspreant del PP valencià reflex d´ una ignorància impròpia en polítics que deurien vetllar per la qualitat dels continguts de la TV valenciana es avui una realitat .
Isabel Clara Simó dins la seva columna al Diari Avui ens ofereix un excel·lent apunt .

Llegiu i veureu

DE FIL DE VINT

Sense 'Polònia'

Isabel-Clara Simó

Em pregunto quantes butxaques s'han omplert amb aquell afer ruïnós de Terra Mítica. Ara s'han destapat les irregularitats de Marina d'Or (ho recordeu?: és un anunci en què una xicota pronuncia or amb accent tancat; queda estranyíssim). I no sabem de la missa la meitat de la Ciutat de les Arts i les seves goteres. Doncs aquests mateixos que fan servir l'administració com a generadora de negocis particulars són els qui tanquen una televisió, TV3, per subversiva. Els han ajudat, d'això no hi ha dubte, els dos successius ministres d'Indústria, catalans tots dos, o sigui que aquí n'hi ha uns quants que porten les vergonyes a l'aire. A dins de la Unió Europea i en presència del Tribunal Constitucional, que es veu que bada.

Els valencians no han callat: Acció Cultural, el Centre Ovidi Montllor, diverses entitats cíviques de Castelló i molts altres han proposat actes de protesta. Tots pancatalanistes? Doncs no senyora. Perquè el valencià innocent, aquell que diu "Mira, jo no em vull ficar en embolics i ara València fa goig amb tanta llum", o "I què si roben? Mentre València rutlli...", doncs aquests ciutadans innocents diuen que ara es perden Polònia, i els seus nens, el Club Super3, i els futbolers un munt de partits de futbol, i els de les sèries, Ventdelplà, i així molts altres exemples. I aquests no són pancatalanistes: són usuaris de la televisió en un país suposadament civilitzat.

Si sabessin sociologia, sabrien que ni tan sols un tirà pot tocar unes quantes coses: una d'elles és la religió. I les festes populars. I la tele. Llegiu, home, llegiu!
·
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 27.

Altres Informacions

El director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament inaugura aquest dissabte la 4a Fira de Comerç Just i Solidaritat

El Sr. Andreu Felip i Maria Lluïsa Romero encapçalaran el recorregut pels expositors de la Fira

Andreu Felip i Ventura, director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i Maria Lluïsa Romero, Alcaldessa de Cubelles, seran els encarregats d'inagurar dissabte la quarta edició de la Fira de Comerç Just i Solidaritat de Cubelles.

El director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament inaugura aquest dissabte la 4a Fira de Comerç Just i Solidaritat

més informació a www.cubelles.com

Feu de Diari de Cubelles el vostre espai preferent !!!!

Elvira Lindo sobradament coneguda a les seves columnes periòdiques al diari El País ,reflexa amb extrema cruesa i sensibilitat a la vegada un tema candent i real. Recomanem la lectura vivament.

ELVIRA LINDO

Desesperanza

ELVIRA LINDO 12/12/2007

Sí, hay experiencias exclusivamente femeninas. Una de ellas, el embarazo; la otra, su reverso, la interrupción voluntaria de una gestación. En este trance, las protagonistas prefieren el eufemismo porque la palabra aborto, aun siendo exacta, parece contener toda su traumática historia, el pasado delictivo y el presente secreto. Nadie va por la vida jactándose de un aborto. No es un tema común, ni tan siquiera entre mujeres, no es agradable recordarlo. Por mucho que el cierre de varias clínicas que practicaban abortos ilegales haya avivado la ira de quienes tachan a las mujeres de asesinas y a cualquier tipo de interrupción de práctica genocida, por mucho que este escándalo sirva a la carcundia para desempolvar las imágenes de bebés metidos en botes de cristal, el aborto no suele ser más que la consecuencia de un estado de desesperanza que entristece a una mujer. Un calvario corto pero intenso que cualquiera quisiera evitar, la menor de edad, la madre con varios hijos o, sencillamente, la que no se encuentra en buena disposición para traer a alguien a este mundo. La ley del aborto se cerró de manera falsa para no enfurecer a la derecha, apelando a tres supuestos por los que se cuelan la mayoría de las mujeres que quieren abortar antes de los tres meses. Todavía hoy hay que repetirlo, el aborto es un derecho y es un mal trago, las dos cosas a la vez. No hay más que ver las caras de esas mujeres que esperan en la antesala del quirófano. Esos hombres de impecable moral que hablan de asesinato debieran sentir alguna vez esa angustia en su corazón. En cuanto a las mujeres de recta moral, me recuerdan a esa escena de El extraño viaje en la que la genial Maria Luisa Ponte, al ver a la chavala minifaldera del pueblo pasar por delante del corrillo de amargadas con pelillos en la barba, exclamaba indignada: "¡Qué pocas quedamos!". Eso espero.

www.elpais.es

Un parèntesis dins aquestes notes relacionades amb Festes i Actes de Nadal per comentar la mort de Josep Guinovart.

M.Trives/ Diari de Cubelles

Ja fa anys passejant per el carrer Montcada, es podia trobar una petita botiga que es dedicava a la venta de Art Popular i a la que sovint personalment visitava en companyia del meu company. Enllà ,envoltats de pots,cassoles,rajoles i demés estris trobats a diferents indrets de Catalunya i de la resta del Estat Espanyol, en ocasions compràvem objectes potser del tot no necessaris.

Tot sovint hi trobàvem a Josep Guinovart, el recordo amb el mateix aspecte de la imatge que treu el diari ,un pel mes més jove, com nosaltres, i donant voltes com nosaltres...

Sembla que va ser ahir .

La pintura del mestre Ginovart ,els seus cartells ,sempre jove i sempre innovador,diferent....

REFERENT DE L'ART CATALÀ

Mor el pintorJosep Guinovart als80 anys a Barcelona

Josep Guinovart mor a Barcelona als 80 anys
• El pintor, un dels més destacats artistes plàstics espanyols dels últims 50 anys, ha mort aquesta matinada a conseqüència d'un infart

Josep Guinovart al costat de dues de les seves obres a l'Espai Guinovart d'Agramunt, el juliol del 2005. Foto: EFE / LAURENT DOMINIQUE

EFE

BARCELONA

Josep Guinovart, un dels més destacats pintors espanyols de postguerra, ha mort avui a Barcelona als 80 anys, segons han informat fonts pròximes a la família. Guinovart ha mort aquesta matinada al no superar l'infart que havia tingut recentment i que el mantenia hospitalitzat. La seva última aparició pública va ser el dia 3 de desembre al Museu d'Història de Catalunya, on va inaugurar una exposició dels seus cartells de compromís social i polític.Nascut a Barcelona el 20 de març de 1927, Guinovart va ingressar a l'Escola de Mestres Pintors el 1941 i es va iniciar en el treball com a pintor de parets. Posteriorment, va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis del carrer d'Aribau i a la Llotja de Barcelona el 1944.

http://www.elperiodico.cat/

M.Trives/ Diari de Cubelles

Dins els actes de les properes festes de Nadal a Cubelles tenim el goig de la participació de Entitats a Cubelles reconegudes com Taller Pitzzicato i Cor l´Espiga oferin un petit concert a l´ Església de Sta Maria.

Altres Informacions

La coral cubellenca El Cor l'Espiga presenta el programa del Concert de Nadal Enguany tindrà lloc a les 7 de la tarda del diumenge 14 i comptarà amb la col·laboració del Taller de Música Pizzicato i la Societat Coral La Unió Santcugatenca

Diumenge l’església de Santa Maria de Cubelles acollirà una nova edició del tradicional Concert de Nadal que organitza cada any el Cor l’Espiga.

El concert nadalenc començarà a les 7 de la tarda i, a banda del Cor l’Espiga de Cubelles, comptarà amb la Societat Coral la Unió Santcugatenca i el Taller de Música de Cubelles Pizzicato.
El Cor l’Espiga, sota la direcció de Miquel Fraire, interpretarà: -Allà en un pessebre (Nadala nord-americana) -Senyor Sant Jordi (Francesc Vila; Lletra de Salvador Espriu) -¡Ay! Linda amiga (Anònim del Cançoner de Palau) -Muntanyes regalades (Tradicional catalana) -El Cant dels Ocells (Nadala catalana) -L’Emigrant (Amadeu Vives) -Evocació al Pirineu (Rafael Martínez Valls)

Una novetat d’enguany és la participació del Taller de Música Pizzicato, dirigits per Maria Dalmau. El repartiment dels cubellencs, que aporten totes les lletres de les seves cançons, serà: -Pobre Pare Noel (Espiritual negre popular) -És Nadal (Simon Marks) -Aquí no neva (Tradicional americana)

La coral convidada d’enguany és la Societat Coral La Unió Santcugatenca, que interpretaran les següents cançons amb la direcció de Josep Ramon Olivé: -Per tu jo cantaria (I.Meystre / W.R. Williesegger) -Nadal (Popular menorquina) -Ton pare no té nas (Baltasar Bibiloni) -Fum fum fum (Ernest Cervera) -En Belén tocan a fuego (Ernest Cervera) -Good night sweet heart (Calvin Carter / James Hudson) -El noi de la mare (Ernest Cervera)

L’acte clourà amb una actuació conjunta de les tres corals. En aquesta ocasió interpretaran dues peces. El clàssic Santa Nit (Franz Xaver Grüber) i Joia en el món (George Friedrich Haendel).
Francesc Capdet, president del Cor l’Espiga recorda que “un any més, el concert de Nadal organitzat pel Cor l’Espiga col•laborarà amb la Marató de TV3, i per aquest motiu es recolliran fons per la seva causa a l’Església de Santa Maria”, que enguany són les malalties cardiovasculars.

A banda del Concert de Nadal, la coral el Cor l’Espiga organitzarà el proper any la 4a edició del Festival de Cant Coral on hi participaran juntament amb tres corals més. També per l’any que ve estan intentant organitzar una nova edició del Concert Internacional que ja van realitzar fa dos anys.

La Coral el Cor l’Espiga obre les seves portes a la incorporació de nous membres. Els assajos es fan de 10 a 12 de la nit; els dilluns per als homes; el dimarts, adreçat a les dones; i els dijous es fa un assaig conjunt.

Ràdio Cubelles Dimecres, 12-12-2007
www.cubelles.com

VILLANCICO

Niño Jesús, niño Dios,
que naciste en un establo,
quiero que escuches mi voz
por si puedes hacer algo.

Tú que pudiste ser rey
y escogiste nacer pobre,
entre la mula y el buey
y amigo de los pastores.
.
Alerta a los poderosos
que administran el pastel
que ha de llegar para todos,
para los pobres también.

Que aunque venimos desnudos
y desnudos nos marchamos:
viven los pobres en cueros
y se forran los tiranos.

Que aún abundan los Herodes,
que volvió Poncio Pilatos
y que Judas Iscariote
te vende todos los años.

Niño Jesús, niño Dios,
que naciste en un establo,
quiero que escuches mi voz
tú que eres del pobre hermano.


Juliana Mediavilla

M.Trives/Diari de Cubelles

Aquets dies propers a Nadal podreu visitar una exposició de treballs de patchword a Cubelles , organitzada per un grupet de dones de Cubelles i que amb treballs realitzats per elles mateixes i sota el nom de Taller de les Tresines es presenten per primera vegada per engrescar a qui vulgui aprendre a confeccionar motius nadalencs per aquestes festes o les properes.

Mostra d´ Artesania Nadalenca


Organitzem una Mostra d´ Artesania Nadalenca a Cubelles,
ens anomenem ¨Taller de les Tresines ¨
en homenatge a aquella sèrie de TV3 tan estupenda.

A totes nosaltres ens agraden les manualitats,
i desitgem que ens visiteu per mostrar-vos
idees per guarnir la casa i la taula per Nadal

Inaugurem el dia 17 de desembre de 2007
i ens trobareu
al carrer Major nº 17 ,baixos
totes les tardes de 18h a 20h

Us esperem !!!

Les Tresines de Cubelles

Ja fa dies que estem treballant per reestructurar el Diari de Cubelles, es per aquest motiu que trobareu petits canvis. De moment per accedir al Diari de Cubelles teniu que clikar una nova adreça

http://diaridecubelles.blogspot.com/

Gracies per la vostre atenció.

Diari de Cubelles

Exposició itinerant

Lluis Companys

i la seva època 1882-1940

M.Trives/Diari de Cubelles

A la sala de la Rectoria podem visitar una excel·lent exposició promoguda per la CCEPC amb una bona part del recull de fotografies que es van recollir dels centres i instituts d´ estudis de les terres de parla catalana durant l´ any 2002 amb motiu de ¨la campanya de recollida i documentació de fotografies ¨de Lluis Companys i la seva època¨.

Ahir en motiu de la presentació per part de Joan Vidal sobradament conegut a Cubelles i membre actiu dels amics del Castell varem assistir a la presentació a Cubelles de la citada exposició composada per un plec de panels distribuïts per tota la sala de la rectoria. Us adrecem a que com nosaltres ús doneu una volteta per aquesta sala. Val la pena !!!

DIA A DIA
XAVIER GRAU
Regidor de l'Ajuntament
de Cubelles

AL MAR

Una bona amiga ha tingut l'elegància d'enviar-me una fantàstica fotografia de la platja de Cubelles. És una foto clara, tranquil.la, lluminosa i segurament captada en algun raconet del nostre litoral que molt sovint amb les presses no apreciem. La imatge estira l'atenció ràpidament pel seu esquadrament esviaixat, amb quatre onades que s'escapen en primer pla i quatre més que fuguen al fons. La foto no mostra aquesta especial sorra finíssima component principal de les platges cubellenques. La nostra imatge té en primer pla pedres i pedretes, còdols arrodonits que els pas del temps i de les tempestes han apilant al costat de casa nostra. Entremig d'elles s'endevinen alguns branquillons, algunes restes de fustes i de fustetes que haurien de ser restes de vells naufragis ocorreguts milles enllà... Però l'interès definitiu, l'atracció rotunda d'aquesta serena imatge és la que apareix al fons, a tocar de l'horitzó: un senzill i menut veleret que traspassa el quadre i fuig cercant nous vents. Cubelles té el goig i la sort, la immensa fortuna, d'estar tocant al mar i aquest veler blanquíssim és el vaixell de sempre, la barca del record, que ens manté entretinguts entre l'esperança i la il.lusió de saber que sempre hi ha un mar enllà. No fa encara un mes que divuit intrèpids navegants oceànics van salpar de Barcelona i, passant pel nostre mateix litoral, s'afanyen a completar una volta al món sense escales, sense assistències, brindant per la seva pròpia perícia i la seva pròpia sort. Al mar diuen, no hi ha enemic petit. Ni a terra. Al mar, però, hi ha tot l'espai per a l'amor del vell Sabina que posa totes les onades al nom de la seva estimada i també hi ha més temps per a pensar i repensar, com va dir Raymond Radiguet, "a quina edat es té el dret a dir que un ha viscut". .-39

Gracès Maria, per aquesta i per totes les fotografies.
www.barcelonawordrace.com