NOVA PERCEPCIÓ DE LA REALITAT EXTERIORRilke, 1907-2007
D. Sam Abrams / Poeta, assagista i traductor
CARME PERIS
Cada vegada que arriba un tombant d'època històrica, com a conseqüència natural es produeixen canvis en el terreny de la cultura i de les arts. I normalment la base dels canvis culturals i artístics és una variació important en la percepció de la realitat del món. El naixement de la modernitat a l'inici del segle XX va ser justament una de les més destacades fronteres històriques, amb els seus corresponents canvis culturals i artístics, fonamentats en una renovada percepció de la realitat. Quan baixem al detall, ens adonem que el monolític món del XIX va cedir davant del fastuosament plural món del XX.
PELS PRIMERS MODERNS EXISTIEN moltes percepcions possibles i diferents de la realitat del món. Pels imatgistes, encapçalats per Ezra Pound, l'artista havia de copsar la realitat d'experiències sensorials simples com passa en una de les icones del moviment, el poema de William Carlos Williams El carretó vermell: "Tantíssim depèn / d'un / carretó vermell / esmaltat / d'aigua de pluja / vora les gallines / blanques". En canvi, per Joyce era una qüestió de fer encabir tota la realitat en una novel·la "total", el seu Ulisses. Pels surrealistes es tractava d'indagar en els continguts de l'inconscient per trobar la veritat de la realitat. La percepció de la realitat que tenia Franz Kafka ha donat peu a la creació d'un epítet a partir del seu nom: kafkià/ana.
AQUEST ANY, PRECISAMENT, CELEBREM ELS CENT ANYS de la publicació de Neue gedichte (1907), de Rainer Maria Rilke, les Noves poesies, segons Joan Vinyoli, el primer de dos volums (l'altre va aparèixer l'any següent). L'extens recull de més d'una setantena de poemes es va convertir de seguida en un referent indiscutible de la modernitat, sobretot per la seva nova percepció de la realitat exterior. Al poemari Rilke va lluitar, amb èxit, per crear una poesia més concentrada, més lúcida, més complexa i més impersonal, que fos una síntesi indestriable entre la consciència del poeta i l'existència de la realitat objectiva. Tant és així que els poemes ara es coneixen com els Dinggedichte o poemes-coses, pel seu alt nivell d'objectivació de la realitat. Per Rilke, amb les Noves poesies, havia quedat enrere l'expansió subjectiva dels seus primers llibres.
LA PRESÈNCIA DE RILKE A LA LITERATURA CATALANA és molt estesa. Ha influït de manera
general en grans poetes moderns com ara Carles Riba, Marià Manent, Agustí Bartra i Joan Vinyoli. També va influir directament en la creació d'obres mestres irrefutables de la lírica moderna com
Les elegies de Bierville, de Riba, i
Ecce homo, de Bartra. Encara ara és un referent
major de poetes actuals com Feliu Formosa, Narcís Comadira, Carles Camps i Mundó, Margarita Ballester, Vinyet Panyella i Susanna Rafart. És una presència tan viva a la literatura catalana que podem trobar,
fins i tot, respostes a poemes seus com en els casos de
Tors d'Apol·lo arcaic, de Joan Margarit, i
Al museu arqueològic de Damasc, de Manuel Forcano, que responen al famosíssim
Tors arcaic d'Apol·lo del segon volum de les
Noves poesies.
PER UNA ALTRA BANDA, PODEM CONSTATAR QUE RILKE ha estat molt traduït. Existeixen dues versions de la Cançó d'amor i mort del corneta Christoph Rilke, de Carles Riba i, després, de Guillem Nadal. Jordi Llovet va traduir l'única novel·la de Rilke, Els quaderns de Malte Laurids Brigge. Manuel Balasch es va atrevir amb Les elegies de Duino. També hi ha dues versions dels Sonets d'Orfeu, d'Alfred Badia i d'Isidor Marí. I no podem oblidar les magnífiques antologies de Joan Vinyoli, Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985).
ARA, ALS CENT ANYS JUSTOS DE LA PUBLICACIÓ del primer volum de les Noves poesies de Rilke, ens tornem a trobar en un altre tombant històric que exigeix canvis culturals i estètics, i canvis en la percepció de la realitat. Durant més d'un quart de segle ha predominat a la literatura catalana l'element que Mikhail Bakhtin anomenava el "carnavalesc", és a dir, l'element del grotesc, l'element de la dislocació, l'element de paròdia, de la burla, de la mofa de les deficiències i insuficiències de la societat catalana. Però, de fet, era un fals "carnavalesc", perquè, en el fons, estava enfocat a fer la pilota a l'establishment en lloc d'obrir vies de diàleg de cara al redreçament.
EN AQUESTS MOMENTS ESTAN APAREIXENT SENYALS inequívocs d'un canvi d'etapa que està portant transformacions culturals i artístiques que es noten, sobretot, a l'obra dels creadors més joves, com ara Joan Elies Adell, Josep Lluís Aguiló, Sebastià Alzamora, Hèctor Bofill, Melcior Comes, Jordi Julià, Jordi Llavina, Pere Joan Martorell, Alfred Mondria, Lluís Muntada, Ramon Ramon, Bartomeu Ribes i Francesc Serés.
RILKE VA ACABAR EL SEU GENIAL Tors arcaic d'Apol·lo amb la següent consideració que s'autoadreçava: "Has de fer una altra vida". Havia de fer una altra vida, perquè la vida, la seva vida i la percepció de la vida, totes, havien canviat. A partir de Noves poesies Rilke va encarar el tram de la seva obra que va marcar un abans i un després en la lírica universal. Confio plenament que la nova època que ara enceta la literatura catalana serà igual de decisiva.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dimecres, 27 de juny del 2007
