Recomanem 10 llibres a tenir en compte per la Diada de Reis

La suma de los dias
autora Isabel Allende, editorial Areté

El corazón helado
autora Almudena Grandes, editorial Tusquets

Quanta quanta guerra....
autora Mercé Rodoreda,editorial Club Editor

Bestiari.
autor Joan Fuster editorial Universitat de Valencia

Mil cretins
autor Quim Montzó,editorial Quaderns Crema

La clivella
autora Doris Lessing,editorial Edicions 62

Una herencia y su historia
autora Ivy Compton Burnett editorial Lumen

Las filipianas
autora Imma Chacón, editorial Alfaguara

El mundo
autor Juan José Millás editorial Planeta

Un dia de cólera
autor Arturo Peréz Reverté editorial Alfaguara

Bons Reis !!!!!!!!

Penedès.
Suspenen el projecte del pont de Cubelles per resoldre les al·legacions

La plataforma ja té més de 2.000 signatures, que entregarà el dia 12 abans d'una manifestació

CATI MORELL. Cubelles

El govern de Cubelles va publicar, el dia 2 passat, un edicte de l'alcaldia segons el qual queda suspès el projecte d'obres del nou pont sobre el riu Foix fins que no s'hagin resolt totes les al·legacions que s'hi han presentat. La principal pressió contra el projecte arriba de la plataforma que encapçala Fauna Cubelles, perquè els seus socis temen que el projecte aprovat pel ple municipal provoqui danys irreparables a la desembocadura des d'un punt de vista mediambiental. La plataforma ha aconseguit més de 2.000 signatures en menys de dos mesos i ha obtingut el suport de Greenpeace, que està estudiant la situació.

La plataforma ciutadana contra el projecte de construcció del pont sobre el riu Foix va celebrar dimecres passat la decisió del govern municipal de suspendre el projecte fins que no s'hagin resolt totes les al·legacions presentades. Precisament, aquesta plataforma ha estat una de les entitats que han fet públics més entrebancs al projecte defensat des del govern, i ha proposat un traçat alternatiu. De fet, la plataforma ciutadana va entrar el plec d'al·legacions contra el projecte al registre municipal el 15 de desembre passat, i només quatre dies després, l'alcaldessa, Maria Lluïsa Romero (PSC), va dictar l'edicte que dimecres passat va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Segons l'edicte, es tracta d'una suspensió cautelar del projecte que ha de permetre al govern analitzar millor la situació.

més informació a
www.vilaweb.cat

M.Trives/ Diari de Cubelles

A punt de finalitzar les festes de Nadal pot suposar un relaxament per moltes families i sobre tot per la gran majoria de dones que han portat un ritme frenetic a les cuines de les cases.Avui us oferim la lectura d´un poema enviat per Juliana Mediavilla .Llegiu amb atenció i totes el proper any ja sabeu que fer....Noves idees!!!!

Mi Reino


Me he quedado en la cocina con los restos del naufragio;
en los pringosos fogones blanquean mal apilados,
en sus torres de Babel, esperándome, los platos.
La cazuela de las fiestas, con algún trozo de pavo,
me mira con cierta pena, como diciendo, ¿qué hago?

-Ahítos los comensales, sensibles y concienciados,
se interrumpen sin control, cual gallos desafinados,
y arreglan los entresijos de lo divino y lo humano,
y por puro compromiso, alguno más recatado,
me dice sin convicción: deja que te eche una mano.
Prefiero mi soledad con los restos del naufragio;
sé que después de los guisos vienen los desaguisados;
dejadme sola en mi Reino, que aquí me sobro y me basto.

Se fueron los langostinos, su uniforme de crustáceos
yace hueco en la basura, qué pena me da mirarlos;
mas ya metida en harina, los sentimientos de lado,
y sin pausa, fairy en ristre, decidida me arremango:
se asustan las cacerolas que intuyen el zafarrancho.
Me pongo el walkman: Sabina, con su boquita de trapo,
su calle melancolía va diciendo por lo bajo,
(si supiera ese canalla, cuántos platos ha lavado,
ordenando en mi cocina su mundo desordenado...)

Poco a poco todo brilla, que Dios está en los cacharros
y el reino de la cocina es un reino sacrosanto:
lo dijo Santa Teresa, que de eso sabía un rato.


Juliana Mediavilla

ESPERIT CRÍTIC en la tria de les JOGUINES

Aquests dies tots i totes comprem joguines i regals .

Una joguina és oferir als nens i nenes entrar en un món màgic i imaginari. Es també compartir . Fer aprenentatges .Imaginar, crear, cansar-se,relacionar-se, fruir, descobrir, esbrinar, dialogar, debatre, il.lusionar-se .....

Hi ha una cosa , encara, que perdura malgrat estem en el segle de la igualtat. Molt sovint els Reis de l’Orient encara posen una mirada no igualitària en les joguines que han de portar a nens i nenes del nostre país. Es fan un embolic i solen portar a les nenes nines, cordes,capses x cosir , cuinetes, cabassos amb fruites, caixetes amb pots de cuina, disfresses de fades....En els nens pilotes, cotxes, motos ...

L’embolic està vinculat amb el nostre passat. A una manera d’entendre el paper de les dones i les homes . I dels nens i les nenes , ciutadania del futur. Els Reis de l’Orient potser no recorden que una joguina ha d’esser neutre .Val , per ser finestra màgica, a nens i nenes igualment

Els Reis de l’Orient potser no són prou crítics quan fan les seves assignacions de regals . O potser no son prou crítics, quan els mitjans de comunicació els bombardegen amb missatges adreçats a les dones : la necessitat de ser guapes, estar a casa fent feina. Quan els hi expliquen i mostren canons estètics concrets, feines concretes, per a dones i feines concretes, per ahomes......

Potser els hi hauriem de suggerir una mica d’ESPERIT CRITIC . Mireu la campanya que ha fet L’OBSERVATORI DE LES DONES EN ELS MITJANS DE COMUNICACiÓ

http://observatoridelesdones.org

També, la Generalitat ha fet dues campanyes per difondre l’asexualitat de les joguines, perquè considera que hi ha joguines que fan apendre rols des de la infantesa que no són justos ni igualitaris.

http://www.gencat.cat/icdones/docs/joguines.pdf

Trobareu més informació a

http://milaarcarons.blogspot.com

Mila Arcarons es diputada al Parlament pel PSC-CpC i regidora de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

A gener de 2008 tenim ...... visites.

Gracies pel vostre seguiment !!!!

Diari de Cubelles

Ja som al 2008, fem un repàs dels fets més rellevants publicats l´any 2007 a Cubelles i que podeu consultar sencers si desitgeu.
Més informacions recollides a http://www.cubelles.com/



Alcaldia
S'aprova el Calendari fiscal pel 2007
El punt va quedar aprovat amb els vots favorables d’EC, ICb, CiU i PPC; i les abstencions del grups del PSC, ICV i ERC. (Dimecres, 20-12-2006)

Alcaldia
Es distribueixen les regidories dels regidors d’ERC i el PSC cessats
Miquel Padreny, Antonio Peregrina i Josep Marcillas seran els titulars de les carteres d’Urbanisme, Planejament i Medi Ambient, Esports i Acció Social, i Sanitat (Dimecres, 10-01-2007)

Participació Ciutadana
Festa Cloenda 25 anys de Ràdio Cubelles, el 23 de febrer
Es farà un sopar de col·laboradors i una actuació musical oberta a tothom, amb l'actuació de La Banda del Drac(Dijous, 25-01-2007)

L'Ajuntament es prepara per signar el conveni col·laboració pel desplegament dels Mossos d'Esquadra
L'Alcalde, el regidor de Governació i l'inspector de la Policia Local es reuneixen amb el subdirector general de Coordinació de Policies Locals de Catalunya i amb el Cap de la regió metropolitana Sud de Barcelona per parlar del conveni. (Dijous, 01-02-2007)

Participació Ciutadana
Presentació del Reglament de Participació, el 12 de març
Amb l'assistència de Fernando Pindado i Albert Galinsoga(Dimarts, 13-02-2007)

Primers moviments dels partits per tancar pactes
La sessió d’investidura que constituirà el govern municipal serà el proper dissabte 16 de juny, i els grups amb representació s’afanyen a tancar acords.(Divendres, 08-06-2007)


Alcaldia
Maria Lluïsa Romero, nova Alcaldessa de Cubelles
Els vots del PSC, CiU i ERC van donar el suport a la cap de llista dels socialistes(Dissabte, 16-06-2007)
Altres Informacions
Se signa un pacte de govern entre PSC, CiU i ERC
L'alcaldia de Cubelles per als propers quatre anys serà per a la cap de llista socialista, Maria Lluïsa Romero(Divendres, 15-06-2007)


Alcaldia
L'equip de govern presenta l'acord de govern per aquesta legislatura (2007-2011)Una de les primeres accions serà crear una junta de portaveus perquè l'oposició pugui participar activament de la gestió municipal(Dimarts, 26-06-2007)

Alcaldia
S'aprova oficialment el cartipàs
El govern designa cinc tinences d'alcaldia(Dilluns, 02-07-2007)

Hisenda, Planificació i Serveis Externs
El govern convoca una audiència pública sobre els pressupost del 2007
El grups del tripartit consideren prioritari aprovar l’expedient econòmic, per començar a planificar el futur de Cubelles, i informar a la ciutadania

Seguretat Ciutadana
Els Mossos d'Esquadra i la Policia Local col·laboraran i es coordinaran en matèria de seguretat ciutadana i policia
Així ho recull l'acord aprovat en el passat ple a partir del desplegament dels Mossos a Cubelles, previst per l'1 de novembre(Dimarts, 21-08-2007)

Hisenda, Planificació i Serveis Externs
L'Ajuntament s'estalviarà 300.000€ anuals amb la gestió dels impostos a través de la Diputació de Barcelona
El ple municipal d'octubre aprova un augment del 4,18% de la taxa d'escombraries i un 2,4% de la resta de tributs(Divendres, 26-10-2007)

Seguretat Ciutadana
Arriba el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Cubelles
Es previst a les zero hores d’aquest 1 de novembre(Dimecres, 31-10-2007)

Urbanisme i Planejament
El govern organitza una audiència pública sobre el projecte del pont del riu Foix
Divendres 9 de novembre a les 8 del vespre al Cinema Mediterrani i serà retransmessa en directe per Ràdio Cubelles(Dimecres, 07-11-2007)

Alcaldia
L'Ajuntament aprova una modificació pressupostària de 3,9 milions d'€
Entre les actuacions a realitzar destaquen la reurbanització de l'entorn del Poliesportiu i l'IES Cubelles, l'estudi inicial del Pla General o l'execució de les obres del Pla de Reurbanització del municipi(Dimarts, 13-11-2007)

Urbanisme i Planejament
El pont sobre el riu Foix s'aprova definitivamentE
l projecte aprovat connecta les dues lleres del riu a l'alçada dels carrers Pompeu Fabra i Lleida i té un pressupost d'1,6 milions d'€.(Dimecres, 14-11-2007)

Alcaldia
S'aprova el calendari fiscal per a l’exercici 2008
Es modifica puntualment l’ordenança reguladora de les autoritzacions d’activitats comercials i d’instal·lacions de terrasses en places, carrers i espais públics i privats dins el terme municipal de Cubelles(Dimecres, 21-11-2007)

Participació Ciutadana
L'OPIC es trasllada al Centre Social
L’Ajuntament de Cubelles ultima els darrers preparatius del trasllat(Dilluns, 26-11-2007)

Alcaldia
El govern visita el Ministeri de Medi Ambient per desencallar el projecte de construcció del Port Esportiu
La delegació cubellenca qualifica de “molt positiva” la resposta donada pels responsables de Medi Ambient(Dijous, 13-12-2007)

Alcaldia
Els caps de llista dels tres partits de govern fan balanç dels sis primers mesos de mandat
Maria Lluïsa Romero, Joan Albet i Joan Rodríguez Serra van oferir una roda de premsa on van repasar les actuacions de les diferents regidories(Dimecres, 19-12-2007)

Bon any 2008 !!!!

M.Trives/Diari de Cubelles

Manuel Vicent dins la seva columna a El País ens apropa a la vida de Dorothy Parker , reconeguda escriptora y periodista nord-americana.
Recomanem fer lectura d´ aquest excel·lent apunt i també anar a les llibreries a on trobareu exemplars de contes curts o de poemes d´ aquesta autora ja que pot ser un bon regal pel dia de Reis.

Perfil Daguerrotipos

Dorothy Parker: el humo de lejanas fiestas

Manuel Vicent 29/12/2007

DAGUERROTIPOS





De la misma forma que dilapidaba la vida comportándose como un chico travieso, así derramaba también su literatura
En el bar clandestino Jack and Charlie donde corrían ríos de alcohol durante la Ley Seca, Dorothy Parker se sentó en el taburete de la barra y encendió un chesterfield. "¿Qué desea tomar?", le preguntó el camarero. La escritora contestó: "No más catástrofes". En mitad de su vida tormentosa Dorothy Parker había descubierto que el paganismo tenía un error fundamental. "Bebe y baila, ríe y miente, ama, toda la tumultuosa noche, porque mañana habremos de morir", había escrito en uno de sus poemas, pero ella no lograba morirse, pese a haberlo intentado dos veces hasta ese momento, una cortándose las venas con la cuchilla de afeitar y otra con una sobredosis de Veronal. Quien no conociera su frustrado galope interior podría pensar que no tenía razones para largarse de este mundo, ya que entonces aún era la reina de un grupo de exquisitos y privilegiados intelectuales, periodistas, críticos literarios y actores neoyorquinos, que en los años de entreguerras tenía asiento en la Mesa Redonda del hotel Algonquin, en un almuerzo diario seguido de una tertulia hasta media tarde, donde ella hizo famosa su lengua mordaz.

Eran los tiempos en que los crupieres en los garitos de Nueva York llevaban sombrero de copa con una gardenia en el ojal y los caballeros estrenaban pantalones con pliegues en la cintura y lucían los primeros borsalinos de ala blanda. La revista Vanity Fair dictaba la moda y Dorothy Parker publicaba allí relatos y poemas, y además llevaba la crítica teatral de forma desconcertante y divertida, con la acidez precisa para ser temida y halagada por sus propias víctimas.
Había tomado el apellido de su primer marido, Eddie Parker, un corredor de Bolsa tempranamente alcoholizado, vástago de prestes presbiterianos, muerto por sobredosis de otras pastillas. Ella se apellidaba Rothschild. Nada que ver con los famosos banqueros. Su padre era un sastre judío, rico de medio pelo con ínfulas, casado con una gentil de buena familia, que se permitía el lujo de veranear en Long Island junto a las mansiones de algunos magnates. Durante las vacaciones de 1893 allí nació Dorothy. Era, pues, medio judía y medio neoyorquina. Todos los veranos sus padres volvían a esa playa y allí comenzó ella a escribir los primeros poemas, allí inició sus gracias malvadas y allí creció. Si su cuerpo no sobrepasó el metro y medio de altura, en cambio no hubo nadie con la lengua más larga.
Muy joven todavía, Dorothy Parker emprendió una galopante agonía hacia la seducción: beber, abrirse paso hacia la gloria picando como una avispa, superarse a sí misma con salidas inteligentes y malignas, repartir su amor a partes iguales entre sus perros, maridos y amantes, despreciar a los ricos pero desear su dinero, matarse por estar donde había que estar en el momento oportuno, acostumbrarse a escribir con resaca y esperar que el whisky prohibido fuera escocés no adulterado, ése fue su fuego por dentro y así todos los días, incapaz de no verse siempre rodeada de amigos, hasta abrasarse al pie de su propio altar al final de la madrugada. Los ejemplares divinos de Nueva York pasaban por la tertulia del hotel Algonquin, en el 59 de la calle 44, Oeste, de modo que Dorothy terminó por vivir allí en una suite donde sus amantes entraban y salían como si se tratara de una oficina de Correos.
Hubo unos años de esplendor en que esta mujer estaba en la boca de todos. El público repetía sus ocurrencias. Su vida siempre estuvo por encima de su obra, pero ella fue un punto de unión entre los personajes y escritores del momento. En sus viajes y regresos, con amantes o sin ellos, en esta escritora confluían Hemingway, Scott Fitzgerald, Faulkner, Dashiell Hammett, Hollywood al final del cine mudo, la época dorada de Montparnasse o las vacaciones en la Riviera, siempre invitada por amigos ricos que necesitaban de su ingenio en la sobremesa o en las copas en los sillones de mimbre de los jardines para sentirse maravillosos, malvados y evanescentes. Un día se cruzó en el boulevard Saint Germain con James Joyce y al verlo andar tan cabizbajo comentó: "Me figuro que tiene que tener miedo a que se le caiga una perla". De las fiestas en la mansión del magnate Swope en Long Island sacó Scott Fitzgerald los personajes de la novela El Gran Gatsby. Allí estaba Dorothy Parker y algunos de esos personajes habían pasado por su cama.
De la misma forma que dilapidaba la vida comportándose como un chico travieso, así derramaba también su literatura. Sembró de relatos y poemas todas las revistas que merecían su talento, Vanity Fair, Vogue, Life, Harper's, The Saturday Evening Post, Esquire, pero fue en The New Yorker, del que era accionista, donde se vació entera desde el primer número. Un día se puso de rodillas y rezó: "Dios querido, te ruego que hagas que deje de escribir como una mujer". Sus letras dieron glamour a canciones de Irving Berlin y Cole Porter. La primera grabación de la orquesta de Glenn Miller, en 1932, era uno de sus poemas titulado: "Cómo iba yo a saber que esta felicidad era el amor". Y en Hollywood escribió guiones a tanto la página en los boxes de la MGM desafiando a alcohol duro a los grandes borrachos cuando Scott Fitzgerald, convertido en una ruina, sólo bebía cocacola para purgarse.
Aunque parecía una frívola, siempre con un lulú en brazos, dispuesta a continuar siendo aquella niñita judía tan lista, que soñaba con beber champaña en un lupanar, nunca dejó de ser una radical, lo mismo en el placer que en la justicia. A raíz de la ejecución de los anarquistas Sacco y Vanzetti, en 1927, se la vio por las calles de Boston junto a John Dos Passos en un acto de protesta cantando la Internacional con falda bordada y bufanda de seda. Años antes había realizado desde París una descubierta por España en compañía de la tropa de Hemingway, pero su estómago no estaba preparado para platos tan fuertes. Vomitó en una corrida de toros, se compadeció de la miseria que veía y se volvió a Montparnasse, pero poco después ya era una activista de izquierdas y en plena Guerra Civil volvió a Madrid con su nuevo y último marido, Alan Campbell, escritor de segunda, a visitar hospitales de sangre, a compartir cigarrillos y obuses con los milicianos en Valencia.
No tanto sufrir como dejar de disfrutar, se decía viendo el final reflejado en el espejo del alcohol. Aquellos seres divinos de la Mesa Redonda del hotel Algonquin habían muerto y ella se quedó sola. Un miércoles,7 de junio de 1967, dejó de existir de un ataque al corazón, en la soledad de un hotel, en Nueva York, junto a su perro Troy. Los 20.000 dólares que le quedaban los dejó en herencia a Martín Luther King. Sus cenizas fueron esparcidas en el jardín de una villa de Long Island, donde sólo quedaba el humo de lejanas fiestas.

http://www.elpais.es/