1.10.11

LA PLATAFORMA VEÏNAL DE SANTA MARIA I L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANTA MARIA DEMANEN QUE ES RESPECTI LA CONFIGURACIÓ DEL PARC DEL BARRI

Representants i membres de la Plataforma Veïnal de Santa Maria i de l’Associació de Veïns de Santa Maria sol.liciten a l’Ajuntament que Cubelles que respecti la configuració actual del Parc del barri i que es garanteixi la convivència entre els usos actuals i els infantils per evitar nous conflictes sorgits per la instal.lació d’una pista poliesportiva.

Després de mesos de contactes i reunions per a la solució dels greus problemes de convivència i civisme detectats a la zona de parc del carrer Amadeu Vives de Sta. Maria els veïns afectats de la zona, la Plataforma Veïnal de Santa Maria i l’Associació de Veïns de Santa Maria ens adrecem de nou a l’Ajuntament a fi efecte de garantir que es mantinguin les millores efectuades respectant la negociació efectuada aviat farà gairebé dos anys.

Així, tant la Plataforma Veïnal com l’Associació de Veïns volen sortir al pas de les darreres informacions aparegudes a la premsa i desmenteixen rotundament que el veïnat afectat rebutgi la inclusió d’un circuit vial en aquest espai.

La Plataforma i l’Associació de Veïns desmenteixen que la zona estigui morta, ans al contrari perquè és freqüentada per canalla que la gaudeix sense riscos ni perills i neguen que calgui “recuperar-la” perquè està funcionant perfectament com espai de formació, entreteniment i esbarjo de nens, nens, pares i mares tal i com pot confirmar-se per l’absència de conflictes.

La Plataforma Veïnal i l’Associació de Veïns consideren adequada l’actual configuració del parc i han fet arribar a l’Ajuntament de Cubelles diverses propostes per garantir que es mantingui l´’us obert, participatiu i educatiu dels infants i joves tal i com s’ha pactat amb l’Ajuntament de Cubelles en un procés que compta amb els informes a favor dels tècnics municipals, la Diputació de Barcelona i el Govern Central (donada la inversió de diners del FEIL en aquest espai).

Al mateix temps, els veïns de Santa Maria proposen millorar aquells aspectes que consolidin el parc com a zona d’esbarjo infantil i que no passen, com s’ha fet saber a l’Ajuntament, per la recuperació d’una pista poliesportiva d’ús intensiu que provoca els problemes de convivència que han motivat la remodelació.

Els veïns volen garantir l’ús infantil dels espais i demanen a l’Ajuntament de Cubelles que mantingui el mateix criteri d’evitar conflictes com el que s’ha aplicat amb la retirada d’elements esportius d’alta intensitat ubicats a la plaça del Mercat, a la plaça de la Sardana i al parc de la Rambla Pau Casals.

La Plataforma i l’Associació de Veïns consideren que les pistes poliesportives han d’ubicar-se, com el seu nom indica, al Poliesportiu municipal i el que cal garantir son espais d’ús infantil adequats a la convivència de tots els usuaris que han de conviure amb elements esportius per a persones grans (pistes de petanca), zona de jocs infantils i espais de ping-pong.

La Plataforma i l’Associació volem destacar l’esforç realitzat pel conjunt de veïnat en els darrers anys Cubelles i els treballs d’anàlisi i propostes efectuats per la Policia Local de Cubelles i la Diputació de Barcelona per detectar els greus problemes de convivència viscuts i proposar alternatives viables per a la comunitat i que han consistit en:

1 Resolució convivència entre animals domèstics i zones d’ús infantil protegides amb tanques i ròtuls

2 Il.luminació respectuosa amb l’entorn i de consum sostenible que garanteixi l’adequada segureta la zona

3 Instal.lació de l’espai infantil obert i educatiu com a Parc d’Educació Viària d’acord amb el projecte de la Policia Local de Cubelles i els informes de la Diputació de Barcelona al servei de tota la població escolar del municipi de manera permanent i estable

4 Millora de la seguretat i protecció de la zona infantil (columpis) per evitar accidents amb la instal.lació d’un nou sol de cautxú

5 Manteniment dels espais destinat a l’exercici de les persones adultes i gent gran (aparells gimnàstic i pistes de petanca)

6 Manteniment de les taules de ping-pong per a ús de tots els usuaris

7 Adequació de la vegetació al conjunt de la zona i millora de la neteja de la zona de manera notable i permanent

És per aquestes raons que després de mesos de treball conjunt entre l’Ajuntament i la Plataforma Veïnal que ha comptat amb el suport de l’Associació de Veïns de Santa Maria volem que s’escoltin la veu del veïnat del barri com a primer interessat en gaudir d’un espai públic de qualitat.

Al mateix temps, exposem que la nostra voluntat és la disposar d’un espai obert a la ciutadania que s’ha aconseguit després de molts anys de lluita i reivindicació.

Volem agrair també als tècnics municipals, a la Policia Local i als Mossos d’Esquadra la feina realitzada per resoldre els conflictes de convivència entre usuaris de diferents edats, els abusos i conflictes que han hagut de resoldre i la vigilància eficaç per evitar tots aquells aldarulls que s’han viscut reiteradament en aquesta zona i que han situat el veïnat en situacions límit d’inseguretat i crispació.

Ens satisfà enormement la feina realitzada professionalment per la Policia Local de Cubelles i els Mossos d’Esquadra per eradicar de la zona els intents de difondre entre la nostra població més infantil hàbits de consum de substàncies del tot rebutjables que podíem haver portat greus conseqüències i que temem que es puguin reproduir si s’altera la configuració de l’espai.

Finalment, volem expressar també el nostre agraïment com a veïns i veïnes perquè s’hagi tingut en compte el nostre treball igual com s’ha fet a altres zones i barris del municipi on s’ha respectat escrupolosament la proposta del veïnat en la definició de diferents espais públics.

Respecte a l’existent pista formigonada instem l’Ajuntament a mantenir la necessària habilitació d’aquests espais en indrets adients on no es creïn nous conflictes veïnals com els viscuts des del 2009 a Sta. Maria i a Corral d’en Cona per usos inadequats i que s’ampliïn en zones com ara la del nou skateparc o bé del Poliesportiu Municipal que gaudeixen d’una enorme adequació tan d’instal.lacions com de vigilància i manteniment.

Plataforma Veïnal de Santa Maria

Associació de Veïns de Santa Maria

per contactar envieu un correu a: veinsdesantamaria@gmail.com


30.9.11

foto/Francesc Lleonart


La Tardor a Cubelles





Desencallada la tramitació del port esportiu

Notícies - Urbanisme i Planejament
29/09/2011
La publicació al DOGC de l’aprovació del pla especial urbanístic posa fi a nou anys de tramitació municipal
El projecte del Pla Especial Urbanístic del port esportiu ha finalitzat la seva tramitació després que el número 5.971 del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) en publiqués el passat 26 de setembre l’aprovació definitiva del Pla i el seu text normatiu. Aquest tràmit és en compliment de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de 16 de desembre de 2010 i posa fi a un procés de nou anys executat per l’equip redactor, tècnics municipals i responsables polítics.

L’aprovació del Pla Especial Urbanístic del port esportiu de Cubelles era el darrer pas exigit per Ports de la Generalitat per atorgar la concessió a Grup Marítim Metropolità, que ja disposa de l’autorització d’obres per part de l’Estat. Així doncs, en les properes setmanes la Generalitat de Catalunya haurà de fer efectiva la concessió a Grup Marítim Metropolità, pas previ a la iniciació de les obres de construcció.
La publicació d’aquest acord i les normes urbanístiques corresponents al DOGC comporten la seva executivitat immediata i, per tant, ja és vigent i aplicable segons l’article 106 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

28.9.11





foto/Kiko Font /2011



L’ESTIU EN 184 QUILÒMETRES QUADRATS

En definitiva tu i jo sabem, benvolgut lector, o lectora, que de l’estiu només se’n parla quan de joves s’envien cartes d’amor a les novies més antigues. O quan ens toca tancar el darrer cicle de comentaris estivals i sembla que si no parlem directament de l’estiu som gairebé insensibles al pas del temps. ¿Creieu que passa el mateix als Pirineus? ¿O allà tenen la mateixa fixació amb el desembre o el gener?

En aquest sentit els que millor ho viuen al Garraf son els veïns de les Roquetes amb aquesta mena d’original idea de celebrar el “carnaval” al juliol, Rua Summer en diuen. Que competint amb la llegenda carnavalesca de Vilanova i Sitges és d’una audàcia enorme i et permet a més disfressar-te de carioca, aborigen o flauta travessera sense passar el fred que toca en ple febrer o març. I si vas vestit d’ós, pantera rosa o extraterrestre amb la cara verda saps que et queda ve la foto de la rua però també saps que després a l’envelat...

Però tornem a l’estiu, que és on som. L’altre dia la companya -amb el seu permís- de pàgines d’opinió al DIARI DE VILANOVA, Teresa Costa-Gramunt ens deixava escrita una imatge evocadora de l’estiu... no com estació de l’any sinó com a espai mental i personal: "A la vida a vegades només hi ha un estiu, el que ens va enamorar”.

Amors a banda, que en això cadascú posa i treu el que vol, pot o li deixen, l’estiu al Garraf és estiu de sol, de platja i de mar. D’un mar que apareix de cop i volta, cap a finals de juny, i es revela com a blavíssim camí de ruptura i de somni, d’inici d’una temporada nova i plena. ¿Que retrobem la infantesa, que reapostem per un futur millor? En definitiva s’apareix de bell nou aquest mar blau i extens, falsament suau i tendre. Molt capaç d’acostar-nos a la cantonada de la tragèdia si percep que li perdem el respecte ni que sigui per un moment.

Quatre dels nostres municipis del Garraf defineixen els seus límits físics i d’anhels a tocar de la saladeta aigua del Mediterrani –que sí, que Sant Pere de Ribes té també una brevíssima sortida al mar, però la té-. I el port de Vilanova, que al segle XVIII va ser la porta oberta dels vins penedesencs al món tot i la precarietat de les instal·lacions d’aleshores es manté com a recer de la futura comarca que volem que sigui i que no acabem de parir ni amb aquella fantàstica idea del Vilanova i la Geltrú: Riba, Nus i Porta: riba i port mig de la Mediterrània, nus i lligam entre Barcelona i Tarragona i porta i camí d’accés cap a l’extensa Catalunya interior.

L’estiu arriba amb Sant Joan i marxa, a Cubelles i a Sitges, amb la festa de la verema. A la Blanca Subur, cinquantè aniversari. A Cubelles, vint-i-quatre edicions enguany d’una festa que alguns varem impulsar quan pocs hi creien i que ara reviu amb la passió dels nous devots que segur li donen nous impulsos. Però el mèrit, com aquell qui diu, està en les fundadores per a les quals l’any vinent, vint-i-cinquè aniversari, caldrà tenir per elles el reconeixement adient. No fallem!!


Però anem a pams que l’estiu és el que ens ocupa. I l’estiu és mar, i ones que remullen la riba del Garraf, i les ribes són sorra fetes de record i de memòria. I com diu des de Vilanova Pere Tapias:


“La mar són corsaris,


tresors imaginaris


canons, calaveres


illes, palmeres


alcohols i xivarris


Les roques de l’espigó aturen l’embat dels corrents, que són també notícies salades d’ultramar. De passatges oblidats que les onades ens retornen per recordar-nos com canta Cesk Freixas, el de Riudebitlles


Tornarem a posar els peus damunt la sorra,


I escriurem que no ens prendran mai més la vida,


que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port


L’estiu, el nostre estiu, és el del mar que porta color de sal i de sol que pica fort. El del patinaire que envernissa les bancades o potser el del mariner que canvia l’ormeig. El de tots i el de ningú.

És a l’estiu quan més mirem el mar. És com una immensa caixa blava que guarda joies, tragèdies i records i alguna carta d’amor. I algunes llàgrimes. El mar és l’escenari del mariner que cuida la barca per hivernar-la, de la noia que guarda la xarxa de vòlei i del cambrer que retira la darrera copa del darrer vermut. A reveure, senyor! Bon hivern i fins l’any que ve!! Perque en definitiva és per aquestes platges i aquest mar del Garraf, per aquests poc més de 184 quilòmetres quadrats de terra catalana on garrics, llentiscles, i margallons saluden cada dia les onades eternes del pont de mar blava de Martí i Pol que un se sent com diuen els Antònia Font:


I és que estic de puta mare


d'ençà que és en s'estiu,


gairebé no recordava


el que és viure tranquil”



Xavier Grau i Roig
Periodista






Imatge/Jaume Desola


D´un temps ,d´un pais !

26.9.11










imatge/blogveterinario.com


Les tertulies de les radios avui anaven plenes de comentaris .La Monumental tanca les portes a la festa dels toros. Encara que festa, festa ,el que s´enten per festa ,els pobrets animals si gaudexen d´una crueltat extrema a la plaça.


Pilar Rahola participava en una d´aquestes tertulies i una vegada més aplaudeixo la seva intervencio .De moment disposeu d´un article aparegut a la Vanguardia , en que mostra una vegada que no nomes es boan tertuliana ,també una excelent periodista .


Ah ! de pas per quan la prohibicio als correbous ?


Qué bello día!


Ningún otro ser, vestido para matar, le cortará el rabo y las orejas viendo que exhala el último suspiro


Pilar Rahola


No correrá más sangre en esa arena embrutecida. Nadie jaleará más la agonía de un ser vivo, mientras aplaude su gusto por la muerte. Ningún otro ser, ridículamente vestido para matar, le cortará el rabo y las orejas, viendo que exhala el último suspiro. Quizás aún tardará en morir, pero ya habrá sufrido los tormentos de la maldad pura, la que tortura y mata por puro gusto. En la plaza nadie más disfrutará con ese horror y quizás esa ausencia le convertirá en mejor persona. No habrá carteles barrocos anunciando la maldad. Y en la ciudad que acoge ese vestigio de barbarie, nadie más hará los honores al deshonor de una fiesta brutal. El día se vestirá de gala, la ciudad será más bella y el territorio que ha hecho posible que se acabara con una gratuita orgía de sangre será más digno. Por supuesto faltará mucho hasta que, en estas cuestiones, podamos mirarnos al espejo. Faltará acabar con la miseria que embrutece a fuego y a soga algún sur del sur del territorio, y en los rincones de la conciencia, otras torturas y otras muertes de seres indefensos nos recordarán la brutalidad del ser humano. Pero, aun así, aun a sabiendas de que la tortura con barretina forma parte del lado oscuro de la identidad catalana, hoy es un día para sentirse feliz. Por supuesto los amantes del toreo convertirán la jornada en el paradigma de la hipocresía, se vestirán de víctimas, harán alardes de amor a Catalunya, venderán épica de la resistencia, sacarán a pasear a sus adalides más primorosos y hasta usarán a algunos artistas para intentar camuflar el instinto primario violento con algún atisbo de intelectualidad. Como si el arte no pudiera ser brutal, como si nunca hubiera glorificado la maldad. Cien años después de haber empezado a torturar animales nobles con el único fin de enriquecer algunos bolsillos gracias a los instintos embrutecidos de algunos ciudadanos, la Monumental dejará de ser un templo de la tortura. Y aunque el griterío será ensordecedor, y abultarán la minúscula afición, y perpetrarán la corrida de la historia, todo esto será mañana también historia. Historia triste, historia mala, historia para olvidar en los capítulos perdidos de la historia. O quizás historia para recordar el tiempo en que permitimos que la barbarie fuera legal.

Negra historia.

¡Qué bello día es hoy! El último toro torturado en esa plaza de sangre lanzará su último grito de dolor mientras la masa aplaude enfebrecida.

Habrá muerto sin más, para dar placer al sadismo. Pero será el último.
Y quizás su sacrificio nos recordará que el ser humano no es aquel que se embrutece violentando, torturando y matando, sino aquel que compadece, ama y siente. Lo dijo Mahatma Gandhi: "Un país, una civilización se puede juzgar por la forma en que trata a sus animales". A partir de hoy el juicio será, para Catalunya, algo más benevolente.


Font : www.lavanguardia.com/opinion/articulos/