24.8.07

Excel·lent i recomenat article per llegir amb atenció ja que tots nosaltres hem escoltat aquestes paraules en boca de persones conegudes o en un determinat entorn ocasionalment.
Bon cap de setmana !



Ahora me vas a oír

Pilar Cambra
Redactora jefe de Expansión

Fue Lope de Vega el que habló de la temible “cólera del español sentado”... Pues les advierto que tampoco es desdeñable, según mi experiencia, la fulminante “explosión verbal del colega habitualmente callado”. Las palabras, usadas como dardos, hieren.


Hay tres frases que me producen escalofríos en cuanto las oigo zumbar, cual abejorros, por mi cabeza... Y ya no les quiero ni contar cuando me las espeta un jefe, un colega o un subordinado: se me muda la color y entro en estado de ansiedad de los pies a la cabeza.
Sobre todo, por la parte de la cabeza...Y esas tres frases son: 1) "Te voy a decir lo que pienso"; 2) "Ahora me vas a oír porque me toca hablar a mí"; y 3) "Te voy a decir la verdad"... Y otra cosa: mi inquietud se multiplica por infinito si tales palabras salen de la boca del habitualmente silente, del compañero más callado que un gato de escayola, de aquel al que jamás hemos visto perder la compostura o –como describe mi madre– "decir, nunca, una palabra más alta que otra".
A ver si queda meridianamente claro: ¡por supuesto que, en el trabajo, es justo, necesario e imprescindible que todos, hasta el mudito cual gato de escayola, digamos lo que pensamos!... ¡Por supuesto que todos los integrantes de una empresa, desde el más modesto al más encumbrado, deben tener su turno de palabra, el derecho a hablar en un momento u otro!... ¡Y por supuesto que, cuando se abre la boca, mejor que sea siempre para que de ella salga la verdad y no el embuste, la falsedad, el peloteo, la hipocresía, el halago envenenado, la murmuración o el bisbiseo envidioso!, ¡mucho mejor, dónde va a parar!
Ocurre, sin embargo, que las tres frases arriba enunciadas suelen ser el prólogo de una verdadera y furiosa explosión verbal en la que las palabras salen de la boca convertidas en dardos que buscan el cuerpo a cuerpo con el jefe, el colega o el subordinado... ¿Qué no?... Venga, va, no nos engañemos: cuando, en el trabajo, le hemos espetado a alguien "¡te voy a decir la verdad!" –o hemos escuchado, con zozobra, cómo nos lo decían a nosotros–, lo que ha sucedido a continuación es que nos hemos despachado a gusto, sin privarnos de decir esa verdad –si es que lo era...– de la manera más brutal e hiriente, sin ponernos frenos ni límites. Porque, claro, una misma verdad –"no estás haciendo las cosas del mejor modo posible", por ejemplo– puede expresarse de muchas formas: desde el contundente e inmisericorde "tu tarea es una porquería impresentable" hasta el estimulante y no menos cierto "creo que puedes mejorar mucho tu labor porque tienes capacidad de sobra para ello"...
No, oigan: no se trata de mentir, ni de dorar la píldora, ni de callar la boca cuando hay que abrirla para sincerarse, alabar, corregir, protestar, preguntar o responder.... Cualquiera, en un momento de furia, puede convertir su lengua, como se dice bíblicamente, en "un mundo de iniquidad"... Eso nos ha pasado a todos y, en la mayoría de los casos, las disculpas, las excusas han llegado con tanta o mayor rapidez que la invectiva...
Lo que yo digo es que la necesidad de ser sinceros no tiene porqué venir acompañada, con demasiada frecuencia, por la tendencia a ser burros... Los oncólogos, los profesionales que están obligados a emplear la más horrible de las sinceridades con sus pacientes, hablan de "la verdad soportable": una gradación de hechos que se pueden exponer, sin mentir, en la medida en que la personalidad, el estado de ánimo, el carácter del enfermo pueda aguantarlos... Una especie de gota a gota delicado y afable de verdades que van calando sin hacer daño... Exactamente lo contrario a usar la verdad a modo de violento cantazo en todos los dientes...

http://www.amecopress.net/

23.8.07

Sobreviure amb 13 euros al dia

Uns 60.000 pensionistes resisteixen amb l'ajuda d'entitats i menjadors socials Cobren 403 euros, per sota del llindar de la pobresa, que està en 556

Sònia Pau

Gairebé 60.000 pensionistes catalans tenen 403 euros per passar el mes. Això vol dir que es poden gastar 13 euros al dia. "Que algú m'expliqui com ens ho hem de fer. Haver de viure així és una eutanàsia en vida", es lamenta Enric Soriano, president de l'Associació de Perceptors de Pensions No Contributives (APPNC). Soriano s'ha convertit en el portaveu d'aquest col·lectiu, que actualment és de 58.691 persones, i no es cansa de reunir-se amb els màxims representants dels partits catalans per presentar-los "mil i una raons" per reivindicar unes pensions dignes. Molts parlamentaris ja el coneixen com "el president dels pobres".

Són gairebé 60.000 persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, perquè segons la Unió Europea per viure amb una mínima dignitat a l'Estat espanyol es necessiten 556 euros. A més de les PNC -que són les pensions de jubilació i invalidesa de les persones que no van cotitzar prou temps-, estan per sota del llindar de la pobresa altres pensions de vellesa i de viudetat. "Hi ha qui acaba dormint al carrer, perquè s'ha de prioritzar: triar entre pagar un lloguer o bé dinar i sopar cada dia", planteja cruament Soriano, que ara té 74 anys. I afegeix que són persones que sobreviuen gràcies a ajudes puntuals d'entitats com Càritas, però "el problema és que és un patir constant".

No els queda més remei que convertir-se en usuaris habituals d'entitats on troben suport per accedir a un habitatge o a aliments, veuen limitat el seu oci a activitats organitzades pels casals de gent gran i s'asseguren de fer un àpat al dia en els menjadors socials. "Per 80 cèntims no podem demanar gaire; com a mínim mengem", es resigna Soriano, que de dilluns a divendres dina en un menjador municipal de l'Eixample.

Falta de cotització

Un dels directius de la Federació d'Associacions de la Tercera Edat (FATEC), Enric Oller, denuncia "la poca sensibilitat dels polítics per la necessitat d'aconseguir unes pensions dignes". "Hi ha molta gent que quan arriba a la jubilació ho passa malament -assegura- i no perquè no hagin treballat, sinó perquè no hi havia tant de control com ara i algunes empreses no cotitzaven a la Seguretat Social".

El director de Càritas, Jordi Roglà, va alertar fa unes setmanes en la presentació de la memòria que és alarmant que les persones que cobren pensions no contributives no arribin a cobrir les necessitats més bàsiques. Una portaveu de l'entitat va explicar divendres que se les ajuda en situacions concretes, quan no poden assumir el canvi de la instal·lació elèctrica del pis, per exemple, i amb quantitats econòmiques periòdiques. Ara, però, Càritas treballa per buscar una alternativa eficient per a una qüestió que consideren preocupant.

Notícia publicada al diari AVUI
www.avui.cat
Dones israelites per la pau a Israel i Palestina

per Cristina Canalias i Julia L. Tremols

El conflicte palestí-israelià continua en un túnel sense sortida. Israel i Palestina, dos països en un mateix territori amb un etern conflicte bèl•lic que continua sense resoldre’s.Una lluita permanent que s’ha convertit en el principal centre de tensió mundial. En aquest escenari, la dona juga un paper fonamental, sent motor dels intents pel canvi per arribar a una resolució de pau activa i real entre els dos pobles.

El crit de les dones
La ideologia militarista i popular impregna la societat israeliana. Des de que neixen, els nens són educats en valors de militarisme que reforcen el masclisme i que estan presents en el llenguatge, la forma de vestir i l’educació. Per tant, la dona àrab que viu en territori ocupat pels jueus està doblement condemnada, una pel fet de ser dona i l’altre per ser palestina. El govern d’Israel intenta una i altra vegada silenciar les veus de les dones, unes veus fortes que han arribat a fer ressò fins i tot a Catalunya: Maya Frankfoter i Khulood Badawi van estar a Barcelona...

Maya Frankfoter, al igual que Khulood Badawi es israeliana i activista de dones Bat Shalom, comenta: “encara que larealitat sigui dura no podem quedar-nos en silenci. Ho hem defer conèixer i, no només al nostre país sinó a tot el món”. Totes elles són objecte de maltractaments, des dels insults verbals sexistes a les agressions més salvatges. El paper de les dones vers la resolució del conflicte és mantenir i ampliar el diàleg, conduir les dues societats cap a una sortida pacífica i alternativa a la violència. Malgrat viure en la més absoluta precarietat són moltes les que porten aterme infinitats de projectes per aconseguir la pau i la igualtat de drets. Les organitzacions feministes d’Israel i Palestina van ser les pioneres en trobar un pont de diàleg entre els dos pobles. Bat Shalom i Mujeres de Negro són una bona mostra de la lluita contra la desigualtat i la força.

www.moncomuniacio.nets.
Més informacio a
www.moncomunicacio.net





Als voltants de Cubelles i proper al poble i sovint desapercebuda entre pedres i camins rurals , es troba una quantitat estimable encara .
En parla aquest article aparegut a http://www.lamalla.net/ de les seves propietats i que recomanem llegir .






Catalunya
pels volts del 15 d'agost


Temps d’alfàbrega

Manel Carrera (Festes.org)




Així com cada festa té els seus balls, la seva música, la seva indumentària i els seus ritus, així cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor. I la planta associada a les celebracions que ronden la diada de la Mare de Déu d’Agost, pels volts del 15 d’agost, és, entre d’altres, l’alfàbrega, una planta aromàtica amb propietats afrodisíaques, medicinals i culinàries considerada sagrada pels catalans.




Noms i cicle natural de l’alfàbrega




L’alfàbrega és una planta també coneguda amb els noms de fàbrega, ufàbrega, alfabeguera (País Valencià i Illes Balears), enfalga (Catalunya Nord) i ufàbrica (l’Alguer). Fora del nostre país, aquesta planta és coneguda amb el nom espanyol “albahaca”, amb el mot “albaraka” de l’euskera, amb l’anglès “basil” i amb l’italià “basilisco”.




L’alfàbrega és una planta agraïda i molt fàcil de cultivar a casa, dins un test, a poder ser d’argila, que s’anomena alfabeguer i que s’ha de deixar al balcó, finestra o terrassa. La tradició recomana sembrar l'alfàbrega per Santa Àgueda, pels volts del 5 de febrer, quan les fredorades més intenses ja han marxat. Així ho recull el refranyer popular. "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té eixida, i la galana, trasplantada" (Manresa, Morella). El primer moment de recol·lecció de la planta és per Sant Joan, una moment que hom creu que les plantes adquireixen propietats extraordinàries. Ara bé, el període de màxim esplendor i de floració de l’alfàbrega coincideix amb la festivitat de la Mare de Déu d’agost, pels volts del 15 d’agost.



mes informació
http://www.lamalla.net/

21.8.07

Alcaldia

La Junta de Portaveus ja té règim intern de funcionament
Serà un òrgan col·legiat presidit per l'Alcaldessa i format pels portaveus dels grups municipals amb representació a l'Ajuntament

El Ple de l'ajuntament de Cubelles va aprovar la proposta de reglament de règim intern de funcionament de la Junta de Portaveus. La creació d’aquest òrgan municipal de caràcter col·legiat es va aprovar en el Ple del 2 de juliol i, una setmana més tard, s’entregava a tots els grups l’esborrany del règim intern de funcionament per estudiar-lo, abans no es proposés la seva aprovació en el Ple de divendres passat.

L’Alcaldessa Maria Lluïsa Romero considerava la creació de la junta de portaveus "una eina necessària" i que es tractava "d'un dels compromisos del Govern".

Per la seva banda, Mònica Miquel (ICV) va anunciar "un vot de confiança" del seu grup, malgrat que es va mostrar escèptica del bon funcionament d'aquest òrgan. Josep Lluís Comas (ICb), en canvi, va explicar que els seu grup s'abstindria en la votació al considerar que, "tot i creure en l’òrgan de la Junta de portaveus", el seu grup considera que l’actitud mostrada pel Govern no és "la més adient".

Finalment la creació de la Junta de Portaveus es va aprovar amb els vots favorables del PSC,CiU, ERC, ICV, PPV i EC i l’abstenció d’ICb.

La Junta de Portaveus estarà integrada per tots els portaveus dels diferents grups municipals i el presidirà l'Alcaldessa, Maria Lluïsa Romero. El vicepresident serà el primer tinent d’alcaldessa, Joan Albet, i els vocals seran els portaveus dels grups municipals amb representació a l'Ajuntament de Cubelles.

L'òrgan podrà presentar mocions al ple quan incideixin en temes d’interès municipal, a més d'assessorar l'Alcaldessa per adoptar decisions extraordinàries en situació d’emergència, fer declaracions de caràcter general o particular sobre assumptes d’interès ciutadà..., entre d’altres, sense caràcter preceptiu ni vinculant.

La Junta de Portaveus es reunirà cada mes després de la corresponent comissió informativa, concretament cada dimecres anterior al ple ordinari a les 8 de la tarda. Així mateix, es poden convocar reunions extraordinàries directament per l'Alcaldessa o com a mínim per una quarta part de membres de la Corporació.

Ràdio Cubelles Dimarts, 21-08-2007
www.cubelles.com


Hisenda, Planificació i Serveis Externs




El ple aprova els pressupostos 2007


Els grups de l'Equip de Govern (PSC, CiU i ERC) van donar-hi el seu suport, mentre que l'oposició (ICV, PPC, ICb i EC) els va rebutjar.



El ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar el passat 17 d'agost el pressupost general de la Corporació per a l'exercici 2007. L'Equip de Govern va anunciar la seva voluntat que aquest "sigui l'últim pressupost aprovat en aquestes dates" i va posar sobre la mesa un calendari que ha de portar a l'aprovació del pressupost del 2008 abans d'acabar el present any.

Maria Lluïsa Romero, Alcaldessa de la vila, va reconèixer que "el 17 d'agost, acabant les festes, no és el millor moment per aprovar el pressupost, però és el que tenim". La cap del Govern municipal va explicar el seu equip "no tenia la intenció d'aprovar el pressupost del 2007 i seguir treballant en el prorrogat", però que s'ha hagut de portar a aprovació per fer front a la "gran quantitat de partides esgotades que ens impedia complir amb els compromisos adquirits". En aquest sentit, el titular de la regidoria d'Hisenda, Xavier Grau, va explicar "no estem en disposició de fer front als compromisos que tenim durant els 12 mesos d'aquest any" ja que el nivell d'execució del pressupost prorrogat en àrees com Festes, Esports i Medi Ambient "és superior al 95% en només sis mesos d'exercici". Aquest fet és degut a que es partia d'una previsió de despeses per a l'any 2006". Tot i això, només els grups del govern hi van donar suport (PSC, CiU i ERC). L'oposició, amb diversos arguments, es va posicionar en contra i va reclamar "més participació".


El regidor d'Hisenda, Xavier Grau, va recordar que el text econòmic presentat al ple "recull els objectius marcats en els preacords de govern per a la present legislatura" i que va concretar en "la transformació del model de gestió de l'Ajuntament, la resolució de temes urgents i la construcció d'una estructura de l'Ajuntament que prioritzi l'atenció ciutadana i el rigor en els mecanismes de funcionament intern". La traducció d'aquests compromisos es recullen en la memòria d'alcaldia que acompanya el projecte econòmic. En aquest document, el nou Govern municipal es compromet, entre d'altres, a "complir els calendaris i processos d'aprovació dels pressupostos, liquidació i comptes municipals" i a "traspassar la recaptació municipal a la Diputació de Barcelona el proper 1 de gener".



És per aquest motiu que s'ha elaborat un calendari que estableix que el Govern portaria a aprovació la liquidació del compte del 2006 el 19 de setembre; el compte general, el romanent de tresoreria i la corresponent modificació del pressupost 2007 per incloure'l, i les ordenances fiscals del 2008, el 15 d'octubre; el pressupost del 2008 el 19 de novembre... Romero va explicar que "aquest és un compromís d'aquest Govern amb la complicitat de la plantilla", a qui l'Alcaldessa va agrair públicament la seva feina.




El regidor d'Hisenda, Xavier Grau, va definir el pressupost com a "audaç en el seu realisme" que intenta "desbloquejar una inversió de més de 4 milions d'€ abans d'acabar l'any".



El Consistori cubellenc tindrà un pressupost ajustat de 13.557.000 €. D'aquests, dedicarà poc menys de 1/2 d'€ a fer inversions, tot i que Xavier Grau es va comprometre a "tenir a punt la liquidació del 2006 a l'octubre per poder aprovar la inclusió del romanent de tresoreria, que supera el milió d'€, abans de finalitzar l'any". Amb aquest prop de mig milió d'€, el milió d'€ del romanent del 2006 i el desbloqueig del romanent de tresoreria dels darrers anys, per import de 2,6 milions d'€, permetrà executar projectes urgents com "el nou pont del riu Foix, la reurbanització de l'entorn de l'IES i la inversió a l'entorn del Poliesportiu Municipal".



Per capítols, la despesa de personal (capítol 1) arriba als 4.843.195,37 €. En la compra de béns i serveis (capítol 2) el consistori preveu gastar-se 5.762.553,71 €. Les despeses financeres (capítol 3) ascendeixen a 126.033,65 €; les transferències corrents (capítol 4), entre les quals hi ha les subvenbcions que atorga el consistori, tenen un cost de 2.082.214,11 €; per inversions (capítol 6) es preveuen 455.001,59 €; les trasnferències de capital (capítol 7) ascendeixen a 13.093,28 €; els actius financers (capítol 8) 6.500 €; i els passius financers (capítol 9) a 268.408,29 €.
Pel que fa als ingresos, els impostos directes (càpítol 1) sumen 7.192.500,00 €; els indirectes (capítol 2) 907.000,00 €; les taxes (capítol 3) 2.022.400,40 €; les transferències corrents (capítol 4) 2.846.810,00 €; els ingressos patrimonials (capítol 5) 168.200,00 €; les transferències de capital (capítol 7) 146.589,60 €; els actius financers (capítol 8) 6.500,00 €; i els passius financers (capítol 9), corresponent a un crèdit bancari, 267.000,00 €.




Les reaccions


Des d’Entesa per Cubelles (EC), Anna Martínez va acusar el nou govern de "prendre el pèl al ciutadà", en referència a la convocatòria de l'audiència pública, tant per les dates, en plena Festa Major, com per "no haver estat convidats a presentar-nos i participar-hi". La regidora independent va ironitzar sobre la nova manera de fer del nou govern municipal i van acusar-lo de "no tenir un bon ordre de prioritats". Iniciativa per Cubelles (ICb), a través del seu representant Josep Lluís Comas, creu que el Govern "ja ha esgotat el seu crèdit", afegint que la urgència de l’aprovació ´"és dubtosa", a la vegada que s’unia a la denúncia de l’acte de l’audiència pública afirmant que s’havia desvirtuat l’acte i que es tractava "només d’una posada en escena".

Luis F. Alamán (PPC) va mostrar el seu refús als pressupostos "per no respondre a un bon model de gestió municipal", fent al·lusió a l’increment de la partida de personal i a una inversió molt escassa. Per la seva banda, Mònica Miquel (ICV) assenyalava que el 96% del pressupost aprovat "és el mateix que el presentat el passat 1 de maig per l’anterior govern municipal" i que es tracta d’uns pressupostos "poc participatius".


Gràfics