26.11.11




Diari de Cubelles



Maruja ,Maruja ... tenim un país blauet,blauet. De moment la dreta ,dreta que governará , i la dreta que ja governa festejant ,apropament d´aquests perfils reconeguts en que a mitges tintes diuen que un si pot ser no i finalment com a les pelis, al mes pur estil , un petonassssss i the end! De moment les retallades uneixen a qui diuen no estimar-se ,a boca oberta diuen NOOOOOOOOOO i a boca petita pacten,signen ,acords justificant el que calgui per mantindre posicionaments. Segurament tots ells menjaran els torrons de primera qualitat i algun soparet aquest Nadal ben lluït .Mentrestant la recollida d´aliments a punt de caducar a la porta dels supers per la nit un fet habitual i regirar les butxaques d’abrics per si cau algun que altre bitllet, oblidat entre els plecs formen part d´aquest sector de la població que no surt endavant. Ni feina ni ajudes, ja que no les reben fa temps. De pas les retallades en educació ,sanitat van caient , de mica en mica.Els diaris parlen de sous vitalicis ,de bancs amb banquers,no bancaris fent la seva dissenyant el seu blindatge a punt i que no falti. Això si ,sota corda o a corda vista .Aquest article publicat fa un parell de mesos no ha perdut ni un pel d’actualitat.....




La saña
MARUJA TORRES 08/09/2011

Poco disfruté del corte informativo -tan insólito como ver a Isabel de Inglaterra rascándose los pies- que mostraba el actual presidente de la patronal lucubrando sobre si, tal vez, los más ricos podrían, o quizá deberían, pagar algo más. Poco porque lo que, estos días, apenas me deja resquicio para dar cabida a otras indignaciones es la miserable campaña que, desde la derecha central, se está lanzando contra la educación pública, en la carne de los maestros. Cuando pienso en el trío formado por Aguirre, Cospedal y Botella, concluyo que España debería convertirse en un osobucco; entonces recuerdo el Reino de Valencia, y me callo.


Cargarse la educación pública o, al menos, desasistirla, es una meta primordial de todas las derechas que en el mundo existen, y no solo para ahorrar. Su objetivo a largo plazo es prolongar la hegemonía de sus cachorros, educados en las más exquisitas escuelas e imbuidos de la noción, que se les transmite, de merecedores de la herencia por derecho natural. Este es también el propósito de la derecha española, a la que no hace falta calificar con un adjetivo, pues con poner española ya sabemos que deja en mantillas a todas las demás, con excepción de la chilena y la polaca. En esta cruzada que vienen librando los dirigentes del PP y su digna militancia para recuperar el país que consideran suyo, no pueden permitirse descuidar esa parcela, la escuela y sus maestros, a cuya sombra puede crecer el árbol de la sabiduría del que podrían alimentarse quienes se hallan en la base de la pirámide o solo un poco más arriba.
.
.Lo que caracteriza a estos caballeros y a sus equivalentes con camisita y canesú, situándoles por encima del listón marcado, por ejemplo, por Margaret Thatcher, es la saña




























25 de novembre, vuit de la tarda . A la plaça Jaume Balmes es van aplegar quasi una seixantena de persones .El motiu? Rebuig manifest a maltractes a les dones per part de les seves parelles,i al goteig constant de víctimes mortals. Convoquem com cada any els grups de Dones de Cubelles ,La Mar,Por Derecho Propio Dones amb Iniciativa i La Fita .


També Mézclate Conmigo & Barrejat amb mi ,van transmetre per Radio Cubelles un especial. La nit de divendres,
Podeu clikar a . MezclateConmigo http://www.mezclate-conmigo.blogspot.com

24.11.11

Yo antes era más joven

Yo antes era más joven.
Tengo fotografías y ex-amantes
que pueden confirmarlo.
Igual de feo que ahora, igual de atolondrado,
pero mucho más joven
(creo recordar que incluso
llegué a tener veinte años).
LLevaba el pelo largo y estaba más delgado.
Me lo advirtieron, claro:
te irán saliendo arrugas,
te irás quedando calvo.
El cuerpo será entonces como un paisaje árido,
la sombra de la muerte se hará más cotidiana.
LLuvia fresca de abril,
amanecer de mayo,
sueño en la primavera
desde este último aliento que le queda al verano.
He derrochado el tiempo
de una manera impúdica.
Pensaba que la vida pasaba más despacio.

Ricard Desola Mediavilla

23.11.11

Mariano al País dels Barrufets
Xavier Grau.
Periodista.
Si fos aquest el país dels barrufets don Mariano Rajoy seria el gran Barrufet. Per dues raons principals i per una curiositat de la història. Les raons: per com ha mantingut sense remullar la seva cuidada barba blanca i per com ha blavejat el mapa polític peninsular carregant-se d’una tacada un vell axioma –aquí la curiositat- que defineix la majoria absoluta com el resultat per aquell partit que genera major il•lusió, major confiança i major garantia de futur per l’electoral sumant programa, campanya i lideratge. I no és poca cosa. Tot això en una sola nit. I de passada ha aconseguir que Alfredo Pérez Rubalcaba hagi acabat sent el polític més semblant al nou Gargamel i convertir Felipe González en el seu gat Azrael.

seguir llegint a: http://www.eldebat.cat/cat/notices/2011/11/mariano_al_pais_dels_barrufets_92927.php

22.11.11

imatge/Albert Soler

Ja som de nou en portes de noves retallades. S'apujarà la benzina, el transport públic, les matrícules universitàries i l'aigua ,de moment .....
El diari Ara publica aquestes informacions ....




CONSELL EXECUTIU
Mas anuncia que s'apujarà la benzina, el transport públic, les matrícules universitàries i l'aigua
El president de la Generalitat, reforçat per la victòria de CiU el 20-N a Catalunya, demana "un esforç col·lectiu" per millorar les finances públiques.


Només dos dies després de la victòria de CiU en les eleccions espanyoles, el president de la Generalitat ha anunciat noves mesures per millorar les finances de la Generalitat. Mas no ha concretat res però ha advertit que estudiarà apujar la gasolina i ha donar per seguir que s'apujaran els bitllets del transport públic, les matricules universitàries –amb un increment de les beques– i l'aigua.


Artur Mas també ha anunciat que s'instauraran "barreres d'accés als medicaments per evitar-ne l'abús

El president de la Generalitat, que ha comparegut davant la premsa després de la reunió del consell executiu d'aquest dimarts, també ha anunciat una rebaixa de sous dels empleats públics “en el seu conjunt durant el 2012 per evitar que les retallades toquin les “línies roges” del manteniment de l'estat del benestar.
Mas ha subratllat que els ajustaments en alguns àmbits ja ha tocat fons i per tant s'han de buscar altres vies per complir amb l'objectiu de dèficit de l'1,3% que exigeix Europa pel 2012.

Font :




imatge/arquitecturacuriosa.com
AVUI A SIGLO XXI.COM

MARIANO RAJOY EN EL PAIS DE LOS PITUFOS

Xavier Grau
Periodista

Si fuera este el país de los pitufos don Mariano Rajoy sería papá Pitufo. Por dos razones principales y por una curiosidad de la historia.

Seguir leyendo: http://www.diariosigloxxi.com/texto-diario/mostrar/77488/mariano-en-el-pais-de-los-pitufos

Más información: http://www.diariosigloxxi.com/
Cubelles

Recapte pel Banc d'aliments divendres i dissabte

http://www.radiocubelles.net/

Obert el termini per participar a la Fira de Nadal-
Obert el termini per sol·licitar la beca de llibres i material escolar per a l’educació infantil - Joventut organitza la xerrada – debat “Joventut en moviment”, el 23 de novembre

Trobareu aquestes i mes informacions a http://www.cubelles.cat/

Obertes les inscripcions a la Rua del carnaval 2012

a http://www.radiocubelles.net/
Diari de Cubelles

Article publicat fa dies i que manté la seva actualitat. Manuel Vincent a el diari El Pais .Un bon article i a la vegada preocupant també.



La niebla
MANUEL VICENT 14/02/2010

El carácter español está sometido al sistema binario, que en matemáticas e informática se representa utilizando únicamente el cero y el uno. El carácter español también se desarrolla internamente como las computadoras con sólo dos niveles de voltaje: el uno para el encendido y el cero para el apagado. Este sistema lo aplican los españoles a la economía, a la política y a la moral. Ésta es la patria genuina del sí y el no, del bien y el mal, del sol y la sombra, del amigo y el enemigo, del cielo y el infierno, un espacio mental sin fisuras. La ciencia y la cultura europeas se han construido sobre la duda metódica, pero en este rabo de Europa sin desollar que es la península ibérica, la duda se interpreta como una falta de coraje. Entre Caín y Abel aquí no se interpone nadie con un poco de flema que los desarme. Algunas tertulias políticas parecen hoy un concurso para ver qué analista es más de derechas, incluso más facha, en una proporción directa entre sus flamantes corbatas y su cerebro obsoleto, lleno todavía de un viejo odio consolidado. Los mismos que ayer ensalzaron a un político o a un juez hasta convertirlos en héroes, mañana los destruirán por el simple placer de sacarle el serrín de las tripas, como hacen los niños con los muñecos. Ahora se trata de saber quién da más leña al presidente del gobierno, quién ahonda con más saña en la desgracia social del paro, quién atiza la frase más audaz, más hiriente, que conduzca a la idea de que este país está en plena ruina, pero estos líderes de opinión y analistas económicos, cuando huelan que ha cambiado el aire, pondrán la fase en el encendido y nos darán la misma tabarra con un optimismo exacerbado. Sobre este país cae ahora la densa niebla de la crisis económica. Todos los analistas opinan, gesticulan, gritan cada uno en dirección contraria, pero parece que ninguno sabe nada ni hace nada para salir de ella, aunque en los restaurantes de lujo estos señores con los carrillos morados hablan de la crisis saludándose con una cigala en la mano después de poner el voltaje a cero para el apagado. De momento cae la niebla sobre el gobierno, la oposición, la economía y el poder judicial. Es la que entumece los huesos y con la que se enmascara el fantasma del fascismo que viene.
MANUEL VICENT
La niebla

http://www.elpais.com/opinion/

21.11.11

imatge/santjoandespi.wordpres


M. Trives/Diari de Cubelles


A dia d´avui ja som el dia desprès ,21 de novembre... i tothom es pregunta ,quines seran les primeres mesures ,les segones i si els punts poc definits i xiuxejants ,a poca veu i que podem esperar ? ..de les previsibles retallades ,algunes anunciades a boqueta petita ,de mica en mica aquets últims dies a mitges tintes o a tinta sencera .
La caputxeta vermella ,entreveu la poteta del llop sota la porta i que li xiuxeja paraules envoltades d’un futur complicat i si les estisores retallaran, o en sec, cap a la brossa o esmicolades segons convingui .Molts objectius i revindicacions aconseguides en drets socials,sanitat publica ,educació publica, igualtat,dret a avortar dignament,matrimoni entre persones del mateix sexe ,dependència ,atenció cap a les persones i que al llarg de molts anys havíem aconseguit els ciutadans i ciutadanes , no poden anar-se’n en orris.en un plis plas o sota corda.

20.11.11

Diari de Cubelles

A Cubelles ,resultats que si a ultima hora no surten petites variacions son els que us mostrem...

Una participació de 6577 votants que suposa aprox. 64%

PSC 1813 vots
PP 1740 vots
CiU 1578 vots
ICV –EUiA 553 vots
ERC 294 vots
CiU derrota per primer cop el PSC en unes espanyoles a Catalunya



Amb el 94,5% escrutat, les urnes han confirmat l'excepció catalana. CiU guanya a Catalunya amb 16 escons, dos més que el PSC, que en perdrà 11. El PP no aconsegueix fer forat i es queda amb 11, mentre que ICV en guanya dos, en treu tres i ERC manté pels pèls el tercer diputat, que s'ha disputat fins a darrera hora amb el PSC



M.COLOMER



Barcelona Actualitzada el 20/11/2011 22:50



Les urnes confirmen hores d'ara, amb el 94,5% escrutat, que CiU dóna la campanada i avança per primera vegada en unes eleccions espanyoles al PSC a Catalunya. Així, amb l'escrutini pràcticament complet, CiU treu 16 diputats, davant els 14 del PSC de Carme Chacón, que perd 11 diputats. Amb aquest percentatge escrutat, es demostra que l'onada blava d'Espanya no ha tingut repercussió a Catalunya, on els populars s'han quedat amb 11 diputats. Amb l'escrutini pràcticament fet, ERC manté el diputat de Girona, en detriment del PSC, i conserva els tres escons del 2008. ICV-EUiA en guanya dos, avança ERC i obté tres diputats.



Amb aquests resultats -no previstos per cap dels sondejos que s'havien fet-, Carme Chacón surt debilitada per intentar l'assalt del lideratge del PSOE al també fortament debilitat Alfredo Pérez Rubalcaba. Només una victòria socialista a Catalunya l'hagués catapultat en aquesta cursa, però els resultats obtinguts la posen en entredit. En canvi, Josep Antoni Duran i LLeida (CiU) podrà exhibir una clara victòria que la federació no havia aconseguit mai abans a Catalunya. L'onada popular ha mobilitzat l'electorat en benefici de CiU, que reforçada com surt, té la responsabilitat de plantar una batalla a Madrid pel pacte fiscal que amb una majoria absoluta aclaparadora del PP res fa pensar que sigui fàcil d'assolir. El cert, però, és que CiU podrà exhibir que mentre la onada popular era imparable a Espanya, el PP no ha aconseguit fer el forat que esperava a Catalunya, i segueix en tercer lloc.




La victòria dels petits




La d'aquest 20-N és una nit de bones notícies especialment per als partits d'obediència catalana. Així, a més de CiU, també poden exhibir uns resultats acceptables ERC i ICV. Els republicans han aconseguit aturar el cicle de caiguda lliure dos mesos després de la profunda renovació que lideren Oriol Junqueras i Marta Rovira amb Alfred Bosch al capdavant del front de Madrid. Un resultat, a més, que la direcció republicana exhibirà com a aval al nou rumb que ha donat al partit. Pel que fa a ICV-EUiA, els resultats els són immillorables a Catalunya, però també per als socis d'IU a Espanya. Al país, han sumat dos diputats al que ja tenien, i amb IU en sumen 11 a tot l'Estat. Les urnes, a Catalunya, s'han erigit en dic de contenció del tsunami popular. És l'excepció catalana, un cop més.

Font : http://www.ara.cat/especials/eleccions20n/CiU-imposa-Catalunya-PSC-segon_0_594540718.html
Hoy elecciones, mañana medidas

Opinión 20/11/2011



DESPUÉS de una campaña muy larga, a veces incluso insufrible, hoy se celebrarán las undécimas elecciones desde la restauración de la democracia. Quizás habría que remontarse a los comicios de 1982, cuando Felipe González consiguió el primero de sus triunfos en las urnas, para encontrar unas elecciones como las actuales, en las que nadie discute la victoria de una de las formaciones políticas, en este caso el PP, y tan sólo se habla de la distancia. Pero siendo grave la situación de aquellos años –intenso terrorismo, crisis económica importante y a los pocos meses de un golpe de Estado–, en esta ocasión las urnas han de escoger a un gobierno y a un Parlamento para gestionar una situación absolutamente excepcional. España vuelve a estar al borde de la recesión, las expectativas económicas son muy negras, y Europa ha trazado un dictamen irreversible: hacen falta más reformas, y España lleva un atraso importante en los deberes que tiene que realizar. Es por ello que estos días se habla tanto de las elecciones de hoy como del día después. ¿Cuáles serán las medidas que adoptará el futuro presidente del gobierno? ¿Con quién va a contar? En el horizonte, una mayoría amplia, más allá del PP, capaz si es necesario de precipitar un relevo informal en ministerios clave. Aunque los mercados marcarán el ritmo de los anuncios, no debería descartarse que se conozcan de una manera inmediata los primeros nombres del nuevo ejecutivo y algunas de sus decisiones en materia económica. Por si acaso, Rajoy ha convocado al comité ejecutivo del PP para mañana a las 17 horas. Veremos qué nos dicen hoy las urnas, y mucha atención a lo que suceda en Catalunya.
Font: http://www.lavanguardia.com/opinion/20111120/54239114382/jose-antich-hoy-elecciones-manana-medidas.html