M.Trives/Diari de Cubelles

Llegint aquest impecable article de Mª Pau Janer al diari Avui ,jo mateixa coincideixo amb ella en que escoltar de Serrat la cançó de La tieta em feia plorar un xic tot recordant a una tieta,germana de la meva mare i potser a tots aquesta cançó ens feia humitejar ells ulls ja que era un referent per tothom i que tenia una tieta o més d´ una a la seva família o entorn . Es curiós que si era un tiet i solter el to ja no era el mateix ja que se suposava que havia optat per aquesta condició ,en canvi la dona no. A ella li calia demostrar -ho , ja que sovint l´ entorn donava per suposat injustament que no havia tingut cap pretendent seriós i per tant viure sola no era per voluntat.

Llegiu aquest article que recomanem.

DES DEL MOLÍ

La tieta

Maria de la Pau Janer

¿Recordau la cançó de Serrat La tieta? Aquella que parlava de la dona que es va fent gran sola, sense una parella, només en companyia dels fills dels seus germans, oblidada del món. La seva figura ens commovia. Representava la solitud de les dones que no aconseguien formar una família, i que es passaven la vida socialment marginades.

Les coses canvien, i ho fan de pressa. Qui no corre vola, deia algú. A Europa, la tipologia de les grans ciutats es transforma. Cada vegada hi viuen més persones soles. Les llars unipersonals es multipliquen. A París, gairebé la meitat dels habitatges són unipersonals. En més d'un setanta per cent hi viuen persones menors de cinquanta anys. Ocorre també a Londres. I als EUA.

A Barcelona, més d'un cinquanta per cent de persones que s'hi instal·len són singles. És a dir, viuen soles. Els interessa l'estil de vida de la ciutat i el ventall d'ofertes d'oci que poden trobar-hi. Els joves que viuen en parella solen deixar la ciutat quan han de tenir fills. No poden pagar un pis que tingui les dimensions adequades per residir-hi. Fora de Barcelona els pisos són més barats. La solució és anar-se'n.

La tieta era un personatge que inspirava compassió. Els nous singles solen despertar l'enveja dels qui han de fer equilibris econòmics per mantenir la família i arribar a finals de mes. La tieta se sentia sola, Els singles treballen, viatgen, gaudeixen del seu temps d'oci anant al cinema, als restaurants, al teatre o als concerts. La tieta anava vestida de dona trista. Els singles es preocupen per la moda i hi inverteixen una part del seu pressupost. Els espais dels singles solen estar decorats amb més o menys gràcia, segons els gustos i la butxaca de cadascú. Freqüentment disposen dels aparells de tecnologia més avançada. Les cases unipersonals no són un desert.

http://www.avui.cat/

Puntualitzacions

Degut al interès que mostra un determinat grup a traves del seu departament de comunicació per distorsionar el contingut de les meves paraules en un article referent al últim Ple i atenent que adrecen als lectors a llegir Diari de Cubelles ja que informen de com arribar-hi , he cregut convenient donar lloc de nou a la seva lectura. Comprovareu que sempre els articles estan signats i amb el màxim respecte cap als continguts . Tampoc la meva afinitat o compromís amb d´ altres persones o el grup polític no m´ impedeix fins ara al dret de paraula i opinió. No es pot dir el mateix de qui o quins no identificats i si s´ amaguen darrera un departament que anomenen de comunicació i d´ un partit que si mereix tot tipus de respecte per la seva trajectòria i el seu contingut polític.

També dir que ja fa temps Diari de Cubelles va considerar que l´ accés a comentaristes tenia que ser vetat degut a que no es volia participar en el joc de desqualificacions personals cap a persones determinades ja que no preteníem engreixar la quantitat de visites en motiu de fer safareig .No es el que pretenem. Per això ja qui vulgui disposa d´ altres vies.

Maria Trives

M.Trives/Diari de Cubelles

Ple

Ahir en el transcurs del Ple ,es va donar lloc a intervenir amb la paraula tal com diu i permet el Reglament de Participació Ciutadana del Ajuntament de Cubelles aprovat per unanimitat al 2005 i s´ esperava que, atenent la importància que suposava defensar la no acceptació del pont proposat i aprovat fa un any ,octubre de 2006 ,el portaveu hauria de ser un primer espasa ,un ciutadà que amb les seves paraules fetes amb la percepció i raonaments exposats, signifiques realment un punt i a part.Potser la bona voluntat d´ un representant de Fauna i de la Plataforma que aquets dies han posat molt interès i esforç per aconseguir suports , no va ser suficient i com a portaveu va fer percebre que d´ altres, que si tenen oratòria i que han participat en determinades tertúlies es trobaven absents ,amagats potser on- line de Radio Cubelles?

El ciutadà oient va escoltar un plec de paraules per part de determinats grups de la oposició en que alguns d´ ells van mostrar el seu interès en donar lliçons de participació i honestedat( i no tenen memòria!!)i d´ altres que es manifesten escampant falsedats i que potser cal demostrar abans i amb tota la veu ,no a boqueta mig tancada i per si cola....cola

Esperem que en el futur aporti noves maneres de fer oposició a un govern que pot equivocar-se però que de moment disposa per endavant d´ un temps, potser no llarg ,però si pot demostrar encara que sap el què fa i el què toca fer .Si no ja serà el ciutadà qui a les properes eleccions jutgi. Aquesta es la dinàmica de la Democràcia.

22-01-08

M.Trives/ Diari de Cubelles

Carnaval 2008 a Cubelles

Com cada any el carnaval aporta color,imaginació i molta il·lusió en una nit que desitgem clara,amb bon temps i molta participació .

Foto/arxiu Diari de Cubelles/2007

Promoció Cultural i Festes i Tradicions


Arriba el Carnaval 2008

Dijous arrenca la festa del Rei Carnestoltes que tindrà en la rua de dissabte l'acte central

Sa Majestat Carnestoltes, el Rei dels Poca-soltes, ja té a punt les maletes per tornar a visitar la nostra vila. Més aviat que altres anys, dijous 31 de gener arrenca el programa d'actes del Carnaval de Cubelles'08, amb la tradicional festa de la merenga.

La mereganda arrenca a les 5 de la tarda, al Centre Social (per als infants fins als 6 anys) i a la plaça del Mercat (per als majors de 7 anys). A 2/4 de 9 del vespre del mateix dijous apareix una de les novetats d'aquesta edició, el sopar de Dijous Gras. El sopar, les entrades del qual es poden adquirir al Centre Social, tindrà lloc a la vela instal·lada a la plaça del Mercat -la segona de les novetats d'enguany i que acollirà bona part dels actes que recull el programa d'enguany-.

Després del sopar, i ja amb entrada gratuïta, un grup de dj's animaran la vetllada.

En Carnestoltes, enguany, no ens donarà treva ni tant sols el divendres. A partir de les 6 de la tarda, a la vela de la plaça del Mercat, la companyia teatral La Roda interpreta El flautista d'Hamelin. Es tracta d'un espectacle musical, dinàmic, fresc i divertit per a tota la família, amb entrada gratuïta, que és una altra de les novetats del Carnaval'08.

Però el dia gros, un any més, serà dissabte, 2 de febrer. A la tarda serà el torn de la cercavila del Caramel, el Rei del Carnaval infantil. La rua, amenitzada pel grup Xarop de canya arrencarà a les 4 de la tarda de la plaça dels Pobles d'Espanya i arribarà fins a la plaça de la Vila, on se servirà un berenar per a tots els infants participants. La regidoria de Festes i Tradicions ha previst que, en cas de pluja, la festa es traslladi a la vela de la plaça del Mercat.

La rua de carrosses i grups de disfresses, que acompanyent a Sa Majestat Carnestoltes, tornarà a sortir de la Rambla Pau Casals a les 8 del vespre. Després de passar pels principals carrers de l'Eixample, La Creu i el Nucli Antic, la cercavila té el seu punt d'arribada a la plaça del Mercat.
La rua introdueix enguany dues novetats, proposades i aprovades per la Comissió de Carnaval, que formen totes les colles participants. La primera és que el temible sermó d'en Carnestoltes, que s'havia tractat de fer atractiu abans o després de la rua, es trasllada a la mitja part del ball, que tindrà l'entrada gratuïta i se celebrarà a la vela del Mercat, amb l'orquestra Centauro. La segona de les novetats és l'anul·lació dels premis en metàl·lic del concurs i incrementar la subvenció per participar.

Les comparses

El cap de setmana central del Carnaval es tanca diumenge, amb la celebració de les comparses. A les 11 del matí s'inicia el recorregut de les colles infantils i d'adults per tot el nucli urbà, que acabarà amb les tradicionals guerres de caramels a la plaça de la Vila. Les infantils, a la 1 del migdia; les dels adults a les 2 del migdia.

El carnaval continua dilluns, amb la festa de disfresses infantil. L'acte, que tindrà lloc a la carpa de la plaça del Mercat, comptarà amb l'amenització dels pallassos Yoli i Kiko i acabarà amb una suculenta xocolatada.

Adéu a Sa Majestat Carnestoltes

Dues activitats tanquen enguany el Carnaval'08. El primer, el tradicional enterro de Sa Majestat Carnestoltes. El 6 de febrer, Dimecres de Cendra, a 2/4 de 8 del vespre i a la plaça de la Vila, tindrà lloc la concentració funerària que es dirigirà fins a la plaça del Mercat, on s'oferirà una sardinada popular.

El darrer dels actes també és una novetat impulsada per la regidoria de Festes i Tradicions i la d'Infància i Joventut. Es tracta del Carnaval rock, un concert que se celebrarà a partir de les 11 de la nit a la carpa i que compatarà amb la presència dels grups locals Garraf-on, Crueladevil, Stop-stop i Autoretrete.

Departament de Comunicació

www.cubelles.com

Recomanat article publicat al Diari Avui . Com sempre intentem recollir i donar lloc a que determinats articles apareguts en diaris dies abans i que considerem d´ interès serveixin com punt de reflexió .Aquest es un d´ ells, signat per Santi Nolla i força interessant la seva lectura per l´ actualitat que té ,tots consultem blogs ,llegiu atentament.



ELS MÈDIA, INTERNET I LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Insults als blogs

Santi Nolla / Periodista

El nombre de blogs de periodistes a l'Estat espanyol s'ha triplicat en un any. Això és el que s'afirma en el llibre Mitjans de Comunicació-L'Escenari Iberoamericà. Tendències'07, que han editat la Fundación Telefónica i Ariel i en el qual es recullen els resultats de les enquestes que es van fer a periodistes-bloguers iberoamericans.

HI HA CONCLUSIONS CURIOSES. Per exemple, que el 63% d'aquests periodistes reben comentaris ofensius. Sembla un fet consubstancial amb el món de la xarxa. Si bé a les cartes del lector que publiquen els diaris no s'acostuma a enviar insults, en els fòrums o comentaris dels periodistes que escriuen a la xarxa és bastant habitual que existeixin desqualificacions. Una altra de les dades de l'informe és que el 60% dels bloguers enquestats ha incorporat alguna vegada elements multimèdia al seu blog. Però, curiosament, els periodistes que senten menys atracció pel periodisme 3.0 són els que es dediquen al sector audiovisual i a la comunicació institucional. Al mateix temps, el 35% sap que alguna vegada han fet plagi dels seus continguts del blog, i el 63% ha manifestat que no li preocupa la qüestió del copyright.

HI HA DIARIS DIGITALS que posen filtres, temàtics o de diccionari. Hi ha altres que identifiquen la màquina des d'on s'envia el comentari. Hi ha propostes perquè siguin els mateixos lectors que adrecen comentaris els qui denunciïn els comentaris insultants. I perquè si n'hi ha més de dos que coincideixen, hi hagi l'oportuna revisió per part dels responsables del diari.

PERÒ HI HA UN ALTRE PROBLEMA per frenar els comentaris ofensius: l'anonimat. Precisament, com que actuen sense donar la cara, aconsegueixen molta audiència. Si s'obligués a registrar cada entrada de comentari és evident que l'audiència baixaria. És possible que es perdés naturalitat, però es guanyaria en bon gust i, sobretot, en credibilitat.

MALGRAT TOT, HI HA MOLTA participació sana, amb gent que aboca criteris i arguments de pes, interessants, i que acaben construint un univers interactiu amb l'autor prou eficaç. Internet hauria de lluitar perquè aquesta majoria de gent autèntica, amb ganes de participar, s'incrementés, i per poder reduir els qui utilitzen els blogs per fer comentaris ofensius sense donar la cara. I si volen insultar, que ho facin, però identificant-se. El 61,9% dels periodistes-bloguers interrogats pels autors de l'estudi confessen que el més important que els ha passat amb relació al blog ha estat parlar amb l'audiència.

EL PERIODISME DE PÚLPIT, en el qual el periodista feia la seva disquisició i els receptors atenien i potser reflexionaven, però no participaven, ha deixat pas al de la interacció. És molt important per a un periodista conèixer els seus lectors. Una de les obligacions que s'hauria d'imposar a les redaccions seria contestar els correus dels lectors diàriament. Si la llista de correus electrònics és plena d'insults, és més difícil motivar els periodistes perquè contestin.

LA RELACIÓ ÉS INJUSTA: per una banda hi ha un periodista que escriu amb el seu nom i dóna la cara, i per una altra un personatge anònim que s'amaga sota un pseudònim i no s'identifica. Si el contingut que aporta és correcte, val la pena establir la relació i es tracta de sumar per ambdues parts, encara que no s'estigui d'acord amb l'opinió que es dóna. L'intercanvi de punts de vista diferent enriqueix; els insults no aporten res intel·ligent. Però tampoc no s'han de prohibir. Simplement han de portar nom i cognoms.

EL GRAN PROBLEMA de la xarxa és la credibilitat. Segurament és imbatible en altres aspectes, sobretot pel fet de ser un mitjà que connecta el so, la imatge i el text, però moltes vegades no se sap qui hi ha al darrere.

MOLTS GRANS PERIODISTES han entès perfectament la necessitat d'ocupar també un espai a la xarxa i han creat el seu blog. A l'estudi de la Fundación Telefónica s'extreuen diferents conclusions interessants.

PER EXEMPLE, QUE TRES de cada deu blogs són elaborats per dones periodistes, i que el 40% ha rebut ofertes de treball a través del seu blog. I una qüestió molt important: el 52,4% opina que ha aconseguit una llibertat editorial que no té en el mitjà en el qual treballa. Una dada, aquesta, que ha de fer reflexionar el conjunt d'una premsa més activa, més potent, més forta, però possiblement menys lliure. La xarxa, això sí, ha permès l'accés del periodisme ciutadà i que periodistes de prestigi puguin abocar els seus pensaments amb total llibertat en un mercat obert, per primera vegada, a tot el món. No té molt cos, però sí molt valor.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 30. Diumenge, 27 de gener del 2008

http://www.avui.cat/