18.2.12

TREBALL


Els sindicats criden a manifestar-se contra la reforma laboral sense desvelar si convocaran vaga general
Méndez i Toxo faran una roda de premsa abans de començar la manifestació de Madrid


ARA Barcelona Actualitzada el 18/02/2012 22:00
P.CAMPOS / EFE
Els dos grans sindicats, CCOO i UGT, han cridat els treballadors a manifestar-se contra la reforma laboral aquest diumenge en diverses ciutats. S'espera que milers de persones assisteixin a les concentracions que es viuran a diferents ciutats. Les principals manifestacions es viuran a Madrid i Barcelona a partir de les 12 h del migdia. A la capital catalana, el punt de sortida està previst a la confluència entre la Diagonal i el passeig de Gràcia.

Els sindicats encara no han volgut desvelar si en algun moment de la jornada convocaran una vaga general. Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO a Catalunya, ha assegurat aquesta setmana que no hi haurà vaga general fins que no s'esgotin "totes les vies de pressió".

Els líders estatals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, respectivament, han convocat una roda de premsa abans de l'inici de la manifestació de Madrid en la qual podrien avançar més novetats en aquest sentit.



17.2.12






Jaume Collboni: “Els pressupostos s’han tancat en fals i ensorren encara més la credibilitat econòmica del Govern”

El portaveu del PSC assegura que el pacte CiU-PP “consolida una Catalunya a dues velocitats”
El portaveu del PSC, Jaume Collboni, ha assegurat que “els pressupostos s’han tancat en fals i ensorren encara més la credibilitat econòmica del Govern”, després que a només 24 hores de la seva aprovació s’hagi conegut una “clàusula oculta en els pactes entre CiU i PP” per tal de crear una comissió bilateral per estudiar futures modificacions dels comptes. Segons Collboni, “el Govern d’Artur Mas o ens va enganyar o es va autoenganyar quan va fer una previsió de creixement per 2012 del 0’8 per cent”, i ha afegit que “es fa difícil de creure que els serveis d’anàlisi econòmica de la Generalitat no tinguin el nivell de competència requerit per no descobrir fins ahir el que tothom anunciava des de fa mesos”. “Per què ho han amagat? És pura incompetència del departament d’economia?”, s’ha preguntat.
El portaveu del PSC ha denunciat que “el conseller Mas Colell ha esperat a tenir els pressupostos aprovats per anunciar més retallades per la porta del darrera, sense debat al Parlament de Catalunya i amb la connivència del PP”, i és en aquest sentit que ha conclòs que “la senyora Alícia Sánchez Camacho podrà dictar de nou les noves retallades en educació, salut i serveis socials”. “La resta del Govern farà efectives les retallades i posarà la cara”, ha dit, perquè “qui Governa a Catalunya és Mariano Rajoy, i no pas Artur Mas”. “Vivim amb un Govern de facto tripartit de dretes, teledirigit des de Madrid per Rajoy”, ha assegurat Collboni.
Interpel•lació parlamentària
Jaume Collboni ha anunciat que “tenim la voluntat de demanar explicacions públiques al proper ple, i és per això que hem entrat una interpel•lació adreçada al conseller Mas Colell per saber quin significat té aquesta clàusula no explícita entre CiU i PP i quines conseqüències tindran les noves retallades insinuades fruit d’una manca de control de l’escenari macroeconòmic per 2012”.
Setmana horribilis
Jaume Collboni ha considerat que aquesta ha estat una “setmana horribilis” per Catalunya arran dels pactes entre CiU i PP, que segons ell “els ciutadans i ciutadanes pagaran molt cars en la seva vida quotidiana”. “Però el problema no és que CiU i PP pactin –ha reconegut- sinó les conseqüències d’aquest pacte: la consolidació d’una Catalunya a dues velocitats i una societat en la qual qui per posició social i econòmica podrà sobreviure i mantenir el seu nivell de vida i la resta seran víctimes de la crisi i les retallades del sistema de benestar que imposen CiU i PP”.


Font: http://www.tv3.cat/videos/3945030
Carnaval en tiempo de crisis

¿Tal y como están las cosas, quién tiene ganas de disfrazarse y salir a la calle a bailar y a reírse hasta de su sombra?


Francesc - Marc Álvaro



Soy de una ciudad del segundo cinturón barcelonés, Vilanova i la Geltrú, donde siempre se ha vivido muy intensamente la fiesta del carnaval. Es una tradición local mediante la cual una sociedad determinada ha ido definiendo su carácter colectivo, en paralelo a los avatares que han atravesado la historia de nuestro país y del mundo. Es un proceso equivalente a lo que han vivido otras localidades catalanas y de fuera –pienso en Sitges, Solsona, Prats de Molló, Bielsa, Sobrarbe, Tolosa, Mundaca, Cádiz, Tenerife o Las Palmas– que han convertido en famosas las fechas que, según el calendario de la Iglesia, preceden a la Cuaresma, periodo de abstinencia rigurosa que hoy, entre nosotros, sólo sigue a rajatabla una minoría de católicos. Este 2012, la severidad ante los placeres del mundo y de la carne no proviene del dictado de los curas sino de la cruda realidad de una crisis que genera cifras de paro que aterrorizan. ¿Cómo encaja una fiesta que tiene como centro el exceso con un momento en que todo parece colgar de un hilo y las expectativas son terriblemente pesimistas?


Es un hecho histórico que todas las sociedades necesitan divertirse para liberar presión, también cuando el panorama es más descorazonador. Sobre todo en estos casos, como demuestra la vida cotidiana durante una guerra o una catástrofe natural. Los mecanismos de la psicología individual y colectiva crean el contrapeso necesario frente la adversidad, a fin de que el ser humano pueda soportar sin enloquecer un periodo en que las dificultades lo dominan todo. La Iglesia entendió bien la dinámica de la represión institucional y la subversión bajo vigilancia cuando recubrió las viejas tradiciones paganas –la base del carnaval– con la doctrina oficial que se ofreció como única verdad en Occidente durante muchos siglos. Después, la ciencia nos ha hecho comprender que las colectividades humanas son muy sensibles a las formas sutiles de poder que denominamos influencia, que tienen la capacidad de orientar estados de ánimo sociales. Todo lo que nos llega hoy, de boca de líderes políticos y económ¿


Tal y como están las cosas, quién tiene ganas de disfrazarse y salir a la calle a bailar y a reírse hasta de su sombra? En teoría, como decíamos antes, cuando las cosas van mal, toca distraerse más que nunca, pero eso no es tan fácil. En una muestra de ironía involuntaria, los sindicatos han elegido el día 19, domingo de carnaval, para organizar manifestaciones de protesta, una fecha rara si se trata de medir la respuesta a la reforma laboral. Los que dicen representar los intereses de la inmensa mayoría que vive de un salario tampoco acaban de afinar. En fin, no podemos olvidar algo obvio: el carnaval es, además del planeta de las máscaras, el reino de la sátira que tiene como objetivo, sobre todo, poner en evidencia a los poderosos, que hoy no son –lo subrayo– los que más aparecen en televisión. Además, si tuvimos carnaval a pesar del golpe de Estado del 23 de febrero de 1981, la crisis no puede ser un freno a la necesidad de irreverencia y de insolencia que una sociedad democrática debe mantener para no traicionarse a sí misma. En este sentido, recomiendo que recuperen el capítulo del Polònia emitido por TV3 el pasado jueves, brillante del primero hasta el último gag.icos, reitera los peores augurios.


Querría equivocarme, pero me parece que los carnavales de este año también serán víctimas de la crisis. Eso gustará quizás a algunos de mis amigos que detestan el carnaval, seguramente porque lo asocian únicamente a la escuela de sus hijos. Debe de ser que con el fútbol y los programas del corazón ya tenemos bastante para olvidar transitoriamente las penas. Estos son fenómenos que los analistas de otras épocas (y los gurús de las indignaciones presentes) tildarían de pruebas irrefutables de alienación de la clase obrera. Pero la sociedad se ha hecho tan compleja que los mismos que declaran confiar más en las ONG que en las administraciones confiesan que quieren ser funcionarios. Es el mismo baile de máscaras –este dura todo el año– de los supuestos liberales del PP, buena parte de los cuales son altos técnicos del Estado. Lo grotesco es superior fuera del carnaval.


Para hacer coña en el espacio público (y para dedicar unos euros a prepararla) conviene que la densidad de las preocupaciones no supere un cierto umbral. La desconfianza en la cual nos movemos es grande y no parece retroceder pero todavía permite la sátira. El problema aparece cuando entramos en el territorio desolado de la desesperanza, como les pasa a los griegos. Entonces, no hay margen. Aquí, si crece el número de familias con todos sus miembros desempleados y no conseguimos crear empleos y que los bancos den créditos a las empresas, la desconfianza se pudrirá y se convertirá en desesperanza, un corrosivo temible para cualquier grupo humano. Cuesta reír cuando hay que dedicar todas las energías a sobrevivir sin saber qué sucederá mañana. Pero no estamos en este escenario, hoy todavía tenemos derecho –creo– a reírnos de lo que nos rodea, precisamente para conjurar los peores demonios.


Don Carnal debería llegar pasado mañana de la mano de los Reyes Magos para serenar un poco los ánimos, pero circula el rumor de que lo hará del brazo de la señora Merkel. ¿Y quiénes serán las concubinas del rey del carnaval? Pónganlas ustedes, seguro que aciertan.
Font : http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120215/54255049471/francesc-marc-alvaro-carnaval-en-tiempo-de-crisis.html
PERE NAVARRO, PRIMER SECRETARI DEL PSC,
A CATALUNYA RÀDIO AMB MANUEL FUENTES


http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=CQLHSAXCITQ

http://www.socialistes.cat/

16.2.12

AVUI A E-NOTÍCIES

CONTRA GARZÓN PER TERRA, MAR I AIRE
Xavier Grau

Cal escoltar a més les insignes explicacions com la d'aquell que argumenta que també a les estrelles del futbol se'ls ha de treure targeta vermella si colpegen al contrari; gairebé el mateix que dir que cal parar i multar el ginecòleg de la mare que ens va parir quan va acudir ràpid i veloç al nostre part saltant-se el pagament de la zona blava: mana el que mana, que eren ous, segons va establir Federico Trillo.

llegir més:
http://blogs.e-noticies.com/tot-a-babor/contra_garzon_per_terra_mar_i_aire.html


15.2.12

Maria Trives/Diari de Cubelles
Fa dos anys van causar un cert rebombori unes manifestacions desafortunades dirigides a Mònica Terribas.Un cert silenci i a esperar que la gent oblidi. Fa pocs dies el diari Ara va publicar una informació que refresca la memòria a lectors i lectores .Emprenya oi ?

MÒNICA TERRIBAS La directora de TV3 va ser insultada el març del 2010 per un dirigent socialista de segona fila (li va dir que era una "mal follada" després d'una entrevista que va fer a José Montilla) que va ser obligat a deixar el càrrec(tot i que després va ser recol-locat). Doncs bé,el personatge en qüestió ,Miguel Àngel Martín ,va ser inclós dissabte en la nova executiva del PSC de la federació de Barcelona com a responsable d´emprenedoria. Calía?

Font : http://www.ara.cat/ara_premium/claus_dia/Angelina-Monica-Terribas-Pasqual-Maragall_0_645535499.html


NOTA DE PREMSA

Joaquim Nadal: “El ciment del pacte CiU-PP són les retallades socials, la regressió política i l’increment d’impostos”

“El ciment del pacte CiU-PP són les retallades socials, la regressió política i l’increment d’impostos”
El president del Grup Parlamentari Socialista i cap de l’oposició, Joaquim Nadal, ha afirmat que “avui podem dir que és el dia en què amb més contundència i radicalitat es fa evident, sense necessitat de la foto del pacte del Majèstic, la solidesa de l’acord entre CiU i el PP”. “El ciment del pacte CiU-PP són les retallades socials, la regressió política i l’increment d’impostos generalitzat, no progressiu i afectant els sectors més desfavorits”, ha afegit.
En roda de premsa al Parlament per valorar el pacte entre CiU i PP pels Pressupostos, Nadal ha assenyalat que “no és veritat, és un engany a ciutadania, que l’acord hagi produït millores en la Llei de Pressupostos. No és veritat. Si hi ha hagut algun endarreriment pel que fa a l’aplicació del copagament de determinades taxes turístiques, no és menys evident que el copagament sanitari va contra el programa de CiU, i l’increment radical i ferotge de transport públic per damunt de cap precedent, la taxa turística i el doble cànon de l’aigua són impostos que es consoliden i si aquest any no s’apliquen uns mesos, l’any que ve s’aplicaran tot l’any”.
Segons el cap de l’oposició, “és un acord per donar llarga vida a una nova política fiscal que fa que l’aigua sigui més cara, el transport més car i hi hagi un copagament explícit de la sanitat. Tot això va contra el programa electoral de CiU i contra les manifestacions del president Mas al Parlament en sessions de control, en la sessió d’investidura i en el Debat de Política General. Havia dit reiteradament no, no i no”.
Joaquim Nadal creu que avui “CiU amaga al calaix la transició nacional, el dret a decidir, el pacte fiscal i la consulta sobre temes no referendants”. “Ben amagada l’agenda política nacional per fer content al PP, en el que suposa la màxima subordinació de Catalunya a Espanya en tota la història democràtica”, ha indicat.

Font: Partit dels Socialistes de Catalunya

14.2.12

Els veïns de la Mota de Sant Pere reclamen més il·luminació a la nit

La regidoria d’Obres i Serveis reconeix les mancances i condiciona la solució als pressupostos del 2012


Els veïns de la Mota de Sant Pere reclamen que el barri tingui més il·luminació. Els seus habitants asseguren que sovint es queden sense llum a les nits i que, en conseqüència, es genera una important sensació d'inseguretat. Des de l'associació de veïns, a més, denuncien que no se'ls té suficientment informats.
Des de fa uns mesos, la llum d'aquest sector del municipi s'apaga a les nits per fases com a mesura d'estalvi energètic. Tot i així, alguns veïns es queixen que, a causa de problemes en els transformadors, sovint salten tots els fanals i el barri es queda completament a les fosques. El president de l'Associació de Veïns de la Mota i el Clot del Bassó, Martín Casas, assegura que els problemes se solucionen en poques hores si ell, personalment, avisa la Policia Local, però que el problema es pot allargar dies si no dóna l'avís.
L'apagada seleccionada de l'enllumenat també s'aplica amb finalitats d'estalvi energètic a d'altres zones del municipi. De moment, però, només al barri de la Mota s'han detectat fallides puntuals.

Per la seva banda, la regidoria d'Obres i Serveis de l'Ajuntament de Cubelles reconeix que a la zona de la Mota de Sant Pere hi ha problemes amb l'enllumenat públic i el nou sistema d'estalvi energètic. Aquests problemes, però, no es podran solucionar de forma definitiva fins que no s'aprovin els pressupostos del 2012.

Ara per ara, segons ha declarat el regidor d'Obres i Serveis, Pere Lleó, estan en contacte amb la Policia Local perquè tingui en compte la vigilància d'aquest sector i si detecten cap anomalia avisin ràpidament a l'empresa SECE, empresa encarregada de l'enllumenat públic:

Fa uns mesos que la regidoria d'Obres i Serveis va decidir fer una apagada selectiva dels fanals en alguns carrers de la vila com a mesura d'estalvi energètic. En el cas concret del barri de la Mota, enlloc d'apagar només una part, sovint salten tots els fanals i els carrers es queden completament a les fosques.

Pere Lleó, ha admès que aquests problemes no es podran solucionar definitivament fins que no s'aprovin els pressupostos del 2012, perquè ja tenen prevista una partida i una subvenció per a substituir les bombetes actuals per unes de baix consum. Amb la instal·lació de les noves bombetes es podrà rebaixar la despesa municipal en il·luminació al voltant d'un 50%. Mentrestant, les mesures actuals d'apagades selectives, segons el govern municipal, suposen un estalvi en la factura de la llum de l'Ajuntament d'entre un 10 i un 15%.
http://www.radiocubelles.com/content/view/1320/1/

13.2.12



13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio


Aquest dilluns se celebra per primer cop el Dia Mundial de la Ràdio, instaurat per la UNESCO per commemorar “la contribució fonamental del mitjà a garantir i fomentar la lliure circulació d’idees i la llibertat d’expressió que apuntalen les societats obertes i democràtiques”. Així doncs, des d’ara, cada 13 de febrer es celebrarà aquesta diada, coincidint amb la primera emissió radiofònica de la ONU.
El Centre UNESCO de Catalunya (Unescocat) ha volgut celebrar aquest primer Dia Mundial de la Ràdio posant èmfasi en el valor del mitjà radiofònic com a eina per “construir la cohesió social i promoure la democràcia participativa”.