12.12.09
11.12.09
http://www.kaosenlared.net/noticia/carta-jose-saramago-aminatu-haidar
Ésta es la carta que el pasado sábado envió José Saramago a Aminatu Haidar, y que el domingo leyó Willy Toledo en la concentración celebrada en solidaridad con ella y con su pueblo.
Querida Aminatu Haidar:
Si estuviera en Lanzarote, estaría contigo. Y no porque sea también un militante separatista, como te ha definido el embajador de Marruecos, sino precisamente por todo lo contrario: creo que el planeta es de todos y todos tenemos derecho a nuestro espacio para poder vivir en armonía.
Creo que los separatistas son los que separan a las personas de su tierra, la expulsan, tratan de desarraigarla para que, siendo algo distinto a lo que son, unos alcancen más poder y los otros pierdan su propia estima y acaben siendo engullidos por la sinrazón. Marruecos con El Sahara incumple todas las normas de buena conducta. Despreciar a los saharauis es la demostración de que la Carta de los Derechos Humanos no se ha instalado en la sociedad marroquí, que no protesta con lo que se le hace al vecino, y es, sobre todo, la evidencia de que Marruecos no se respeta a sí mismo: quien está seguro de su pasado no necesita expropiar al de al lado para expresar una grandeza que nadie nunca reconocerá.
Porque si el poder de Marruecos acaba doblegando a los saharauis, ese país, admirable por otras cosas, habrá obtenido la más triste victoria, una victoria sin honor, sin brillo, levantada sobre la vida y los sueños de tanta gente que quería vivir en paz en su tierra y con sus vecinos para, todos juntos, hacer del continente un lugar más habitable.
(seguir llegint la carta a: http://www.kaosenlared.net/noticia/carta-jose-saramago-aminatu-haidar)
Ésta es la carta que el pasado sábado envió José Saramago a Aminatu Haidar, y que el domingo leyó Willy Toledo en la concentración celebrada en solidaridad con ella y con su pueblo.
Querida Aminatu Haidar:
Si estuviera en Lanzarote, estaría contigo. Y no porque sea también un militante separatista, como te ha definido el embajador de Marruecos, sino precisamente por todo lo contrario: creo que el planeta es de todos y todos tenemos derecho a nuestro espacio para poder vivir en armonía.
Creo que los separatistas son los que separan a las personas de su tierra, la expulsan, tratan de desarraigarla para que, siendo algo distinto a lo que son, unos alcancen más poder y los otros pierdan su propia estima y acaben siendo engullidos por la sinrazón. Marruecos con El Sahara incumple todas las normas de buena conducta. Despreciar a los saharauis es la demostración de que la Carta de los Derechos Humanos no se ha instalado en la sociedad marroquí, que no protesta con lo que se le hace al vecino, y es, sobre todo, la evidencia de que Marruecos no se respeta a sí mismo: quien está seguro de su pasado no necesita expropiar al de al lado para expresar una grandeza que nadie nunca reconocerá.
Porque si el poder de Marruecos acaba doblegando a los saharauis, ese país, admirable por otras cosas, habrá obtenido la más triste victoria, una victoria sin honor, sin brillo, levantada sobre la vida y los sueños de tanta gente que quería vivir en paz en su tierra y con sus vecinos para, todos juntos, hacer del continente un lugar más habitable.
(seguir llegint la carta a: http://www.kaosenlared.net/noticia/carta-jose-saramago-aminatu-haidar)
10.12.09
Cubelles i Arles de Tec porten el pessebre vivent del Rosselló a l’església
L’agermanament entre la vila de Cubelles i Arles de Tec, al Vallespir, porta aquest diumenge, 13 de desembre, el pessebre vivent del Rosselló a l’església Santa Maria de Cubelles. L’activitat, que fa anys que els dos consistoris miren de programar, començarà a les 17 hores.
Es tracta d’un pessebre vivent cantat, amb la participació del grup Cantarelles de Sant Andreu de Sureda, i en el que participen una quarantena de persones.
Es tracta d’un pessebre vivent cantat, amb la participació del grup Cantarelles de Sant Andreu de Sureda, i en el que participen una quarantena de persones.
La Fira del Comerç Just, una finestra oberta a la cooperació internacionalNotícies - Cooperació
09/12/2009
El 19 de desembre se celebra la sisena edició de la Fira de Comerç Just, que tancarà, als carrers del nucli antic de Cubelles, els actes de la Setmana de la Solidaritat. Aquesta setmana d’activitats dedicades a la cooperació i la solidaritat internacional van alçar el teló el 14 de desembre, amb la presència del president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Teo Romero, en l’exposició fotogràfica Etiòpia, terra d’esperança, de l’Associació de Famílies de Nens i Nenes d’Etiòpia (AFNE).
més informació a http://www.cubelles.cat/
LA FITA DE CUBELLES
REVISTA SEMESTRAL Nº 1 – DESEMBRE 2009
Aquest any 2009 hem complert de nou objectius. Un d’ells era aquesta publicació aconseguida mitjançant l’aportació d’una subvenció per part del Institut Català de les Dones a qui agraïm el seu suport .També de col·laboradors i col·laboradores que han fet possible el contingut de texts i fotografies que trobareu a les seves pàgines eixís com també a l’Ajuntament de Cubelles la seva col·laboració puntual a tots els actes organitzats atorgant per ús nostra, d’un espai al Hotel d’entitats, tots els dilluns de 18h a 20 h .
Gracies a tothom per la vostre confiança i la vostre participació! i de pas BONES FESTES !
La presentació de la revista tindrà lloc al Celler PIC & Jazz de Cubelles dimarts 15 desembre a les 19h . Us esperem!
Pic&Jazz: c/ Jacint Verdaguer, 20. Cubelles(Barcelona)
REVISTA SEMESTRAL Nº 1 – DESEMBRE 2009
Aquest any 2009 hem complert de nou objectius. Un d’ells era aquesta publicació aconseguida mitjançant l’aportació d’una subvenció per part del Institut Català de les Dones a qui agraïm el seu suport .També de col·laboradors i col·laboradores que han fet possible el contingut de texts i fotografies que trobareu a les seves pàgines eixís com també a l’Ajuntament de Cubelles la seva col·laboració puntual a tots els actes organitzats atorgant per ús nostra, d’un espai al Hotel d’entitats, tots els dilluns de 18h a 20 h . Gracies a tothom per la vostre confiança i la vostre participació! i de pas BONES FESTES !
Associació Dones La Fita
La presentació de la revista tindrà lloc al Celler PIC & Jazz de Cubelles dimarts 15 desembre a les 19h . Us esperem!
Pic&Jazz: c/ Jacint Verdaguer, 20. Cubelles(Barcelona)
9.12.09
Diari de Cubelles vol col·laborar en difondre imatges dels comerços de Cubelles,també dels restaurants i terrasses del municipi per les Festes de Nadal. Només cal enviar una fotografia amb el nom del comerç o restaurant i adreça i nosaltres penjarem a Diari de Cubelles la vostra imatge .
Aquestes propostes son gratuïtes i sense ànim de lucre ,només cal adreçar-se via e-mail
a dcubelles_diari@yahoo.es
M. Trives/Diari de Cubelles
Mentirosos
ROSA MONTERO 01/12/2009
El otro día, viendo en un teatro madrileño el estupendo espectáculo del mago Anthony Blake, me puse a pensar en la naturaleza de la mentira. El mago, como el escritor, engaña con la complicidad del engañado; todos estamos dispuestos a ser momentáneamente embaucados para sentir emoción, para crear belleza. Estoy hablando de la mentira artística, y en ella hay más veracidad que en muchas verdades. Pero hay otro tipo de falsedades que pesan como el plomo y que no tienen nada que ver con la ficción poética.
Basta con asomarse a la televisión y asistir al áspero rifirrafe de la vida política para tener la desalentadora sensación de que en la España de hoy nadie dice la verdad ni aunque lo maten. Lamento criticar de nuevo a los políticos, porque meterse con ellos se está convirtiendo en un lugar común, en algo tan fácil como pegar a un niño; pero lo cierto es que, salvo excepciones, la vida pública española ha adquirido un tono general de mentira estridente que resulta difícilmente soportable. Como suele suceder con los grandes falsarios, todos se acusan mutuamente de engañar, pero cuanto más alardean de honestidad, menos fiables resultan. Aristóteles decía que, para ser convincente, era mejor utilizar una mentira creíble que una verdad increíble. Pero aquí ya ni se molestan en ser buenos farsantes y sueltan sin pudor mentiras increíbles, porque de alguna manera parece que mentir no importa, que la sociedad se ha resignado a ello como si fuera algo inevitable. Y así, al contrario de lo que sucede en otros países, aquí a los embusteros no se les piden cuentas: el panorama político está lleno de individuos que han sido pillados con la trola en la boca y que siguen sus carreras tan campantes. O sea, que también en este caso somos engañados con nuestra complicidad, pero no para crear belleza, sino por aburrimiento y desidia cívica.
Rosa Montero es genial i avui rellegint la seva columna setmanal dins el diari El Pais ja fa un cert temps ,provoca en un plis plas que les poques neurones que ens resten al cap ,facin la seva feina i recuperin imatges de fulanito i fulanita de tal colorin en tal any i al costat del pi o de la font de la plaça o la més gran del seu poble i ens va fer empassar la bola que alegrement defensava . Ara bé la ciutadania aprèn ràpid i a la primera potser l’enganxen ,la segona volta ja no ,possiblement com diu molt bé la Montero, avorreixen només.
Mentirosos
ROSA MONTERO 01/12/2009
El otro día, viendo en un teatro madrileño el estupendo espectáculo del mago Anthony Blake, me puse a pensar en la naturaleza de la mentira. El mago, como el escritor, engaña con la complicidad del engañado; todos estamos dispuestos a ser momentáneamente embaucados para sentir emoción, para crear belleza. Estoy hablando de la mentira artística, y en ella hay más veracidad que en muchas verdades. Pero hay otro tipo de falsedades que pesan como el plomo y que no tienen nada que ver con la ficción poética.
Basta con asomarse a la televisión y asistir al áspero rifirrafe de la vida política para tener la desalentadora sensación de que en la España de hoy nadie dice la verdad ni aunque lo maten. Lamento criticar de nuevo a los políticos, porque meterse con ellos se está convirtiendo en un lugar común, en algo tan fácil como pegar a un niño; pero lo cierto es que, salvo excepciones, la vida pública española ha adquirido un tono general de mentira estridente que resulta difícilmente soportable. Como suele suceder con los grandes falsarios, todos se acusan mutuamente de engañar, pero cuanto más alardean de honestidad, menos fiables resultan. Aristóteles decía que, para ser convincente, era mejor utilizar una mentira creíble que una verdad increíble. Pero aquí ya ni se molestan en ser buenos farsantes y sueltan sin pudor mentiras increíbles, porque de alguna manera parece que mentir no importa, que la sociedad se ha resignado a ello como si fuera algo inevitable. Y así, al contrario de lo que sucede en otros países, aquí a los embusteros no se les piden cuentas: el panorama político está lleno de individuos que han sido pillados con la trola en la boca y que siguen sus carreras tan campantes. O sea, que también en este caso somos engañados con nuestra complicidad, pero no para crear belleza, sino por aburrimiento y desidia cívica.
8.12.09
7.12.09
GRUP DE TEATRE CASAL DE CULTURA DE CUBELLESPresenta a l'església de Santa Maria de Cubelles,a les 8 de la tarda del dissabte dia 19 de desembre de 2009
" CONTE DE NADAL¨
( Charles Dicckens )
VEUS
Dani Fonoll Salvador Estalella Pillar Mallofer Angie Raspall Montse Antó
Direcció i adaptació: Montse Lago
Acompanyament musical Tom Dalmau
Grup de teatre Casal de Cultura
IConcurs de Poesia La Fita de Cubelles
L'Associació de dones La Fita de Cubelles organitza el IConcurs de Poesia La Fita de Cubelles
Les Bases del concurs són les següents:
1. Qui estigui interessat haurà d'enviar de 40 a 80 versos inèdits com a màxim.
2. La temàtica serà lliure en català o castellà.
3. Els originals, s'han de presentar per triplicat a doble espai i fer constar a la coberta, a més el títol corresponent, el nom del premi a que es presenta.
4. També heu d'adjuntar la plica amb nom, cognom, l'adreça, telèfon de contacte i la fotocòpia D.N.I. de l'autor o l'autora del poema en un sobre apart tancat inclòs al mateix sobre.
5. La data límit d'acceptació serà el 10 de gener de 2010 i el lliurament es donarà a conèixer dins la setmana del 8 de març de 2010.
6. El premi lliurat es de 300 euros al guanyador o guanyadora.
7. El jurat constituït per homes i dones poetes, decidiran quin o quina es el guanyador o guanyadora.
8. La presentació dels originals comporta l'acceptació integra d'aquestes bases.
9. Transcorregut un termini màxim d'un mes, es procedirà a la destrucció dels originals no reclamats.
*La Fita disposa d'un espai a l'Hotel d'Entitats, dilluns de 18h a 20h despatx 5, on podeu deixar els originals a la bústia, o per correu...
Associació Dones La Fita
c/ Joan Roig i Piera 3-5 Cubelles 08880
6.12.09
M. Trives/Diari de Cubelles
La Dolors Solé i Borrell coneguda com de cal Filipino ,ciutadana de Cubelles, l’avia que sortia en un cunya de Radio Cubelles en que se li demanava que opinava de la guerra del Irak i responia que en Busch es podia equivocar i responia a d´altres preguntes amb saviesa i claretat ,ha mort a Cubelles als 103 anys. L’anunci radiat corresponia a una campanya de l’atenció als avis i extreta d’una entrevista que li van fer un temps abans i que va aconseguir el periodista de Radio Cubelles Josep LLuis Rodriguez i Villanueva ,el Premi Eugeni Molero 2005 per la qualitat de la entrevista. Ella era una dona afortunada com eixís qualificava el locutor de Radio Cubelles ,ja que els seus fills l’atenien amb afecte i responsabilitats i afegia d’altres avis no tenen tanta sort !
I era ben cert,acompanyada,estimada i amb totes les atencions que requeria el seu estat darrerement, eixís ha segut. Fa un parell d’anys el seus fills encara compraven per a ella el diari El País ja que li agradava llegir els diumenges el seu contingut de cap a peus. Dona forta, pagesa,amb caràcter, molt propi de les dones que han viscut temps no fàcils , treballadores a la seva casa i al camp, lluitant per tirar endavant els seus com moltes de les dones de Cubelles i del món rural i que avui després de molts dies ha deixat de lluitar.
I era ben cert,acompanyada,estimada i amb totes les atencions que requeria el seu estat darrerement, eixís ha segut. Fa un parell d’anys el seus fills encara compraven per a ella el diari El País ja que li agradava llegir els diumenges el seu contingut de cap a peus. Dona forta, pagesa,amb caràcter, molt propi de les dones que han viscut temps no fàcils , treballadores a la seva casa i al camp, lluitant per tirar endavant els seus com moltes de les dones de Cubelles i del món rural i que avui després de molts dies ha deixat de lluitar.
Descansa en pau Dolors!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)