28.4.12


Iu Forn ,avui li dedica el seu article al diari ARA  a Josep Guardiola . M’agrada aquest contingut i us convidem a llegir les seves paraules ben escrites i molt encertades  cap al mestre Guardiola .

 LA LLAMBREGADA

Pep Guardiola, un senyor sensat

IU FORN
Fins i tot els que han fet escarni del guardiolisme i del que ha representat per a l'imaginari d'aquest país han de reconèixer que després del pas del senyor Pep Guardiola per la banqueta del Barça alguna cosa ha canviat. Cada dia centenars de milers de nens del nostre país respiren futbol. I, majoritàriament, respiren Barça. Durant 4 anys, aquests nens han vist un senyor que parlava de coses com el treball en equip, la generositat i la solidaritat. I han vist que aquest senyor que els parlava d'això, guanyava. No cal ser gaire llest (o llesta) per concloure que una generació ha crescut creient que el secret per guanyar és treballar, ser generós i solidari. Durant 4 anys, aquest nens han vist que el senyor que sempre guanyava era educat i que quan guanyava, sabia guanyar, i que quan perdia, també. I això és molt positiu, però també molt negatiu. Que la integració d'aquests valors al conjunt de la societat s'hagi de fer des de la banqueta d'un equip de futbol, per molt que aquest equip representi el que representa, és un fracàs social. Sí, ja se que el futbol és política i que el futbol (i l'esport) és una arma que usen tots (tots!!!) els nacionalismes, però que la realitat sigui aquesta no la fa menys trista. I si durant 4 anys el senyor Guardiola ha estat símbol per a la canalla, ni l'hi explico per als ja crescudets (i per a les ja crescudetes). Les seves rodes de premsa s'han convertit en un format periodístic que servia de guia i de llibre d'autoajuda que cada setmana afegia noves planes. Enmig del desori general, apareixia un senyor sensat que deia coses sensates i que ho feia d'una manera natural i sabent situar ordenadament subjecte, verb i predicat. Ei, i en català.
Ah, i per als que avui pensen: "N'hi ha per tant? ¿Amb 5,6 milions d'aturats, hem de parlar d'un entrenadoret de futbol"?, una reflexió: ¿volen dir que només estem parlant d'un entrenadoret de futbol?

27.4.12

I més.... a Sanitat a Educació upffffffffffff!


Els riscos de la reforma sanitària

El govern espanyol va publicar ahir un reial decret de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del sistema de salut, amb el qual espera deixar de gastar 7.000 milions d'euros. La urgència s'explica, també, per la necessitat que té Rajoy d'emetre senyals visibles a l'exterior del seu ferm compromís amb la reducció del dèficit públic. Entre altres coses, s'incrementa la pressió sobre els sense papers, que perdran la seva targeta sanitària el 31 d'agost a tot estirar. A més, s'implanta el copagament en els fàrmacs i en algunes prestacions sanitàries, com ara les ambulàncies no urgents i les pròtesis, d'acord amb el nivell de renda.
Expulsar desenes de milers de persones d'un sistema sanitari no només és un atemptat als drets humans, sinó que suposa deixar-les sense control. Les infeccions no entenen de papers. Només amb una atenció continuada es curen. Hi ha el risc que apareguin focus de malalties que s'estenguin a la resta de la població, un fet que provocaria un augment de la despesa, superior a la que es pretén estalviar. A més, com que els sense papers continuaran tenint dret a ser atesos d'urgència, la pressió sobre aquest servei es multiplicarà.
Pel que fa al copagament de fàrmacs i d'alguns serveis parasanitaris d'acord amb la renda, sembla una mesura raonable però també allunyada de l'equitat en un Estat com l'espanyol, on hi ha una gran bossa de frau fiscal i un important percentatge de renda, aproximadament del 30%, que s'escapa d'Hisenda. Un últim risc de la reforma, a banda de les dificultats tècniques per aplicar-la, és que acabi generant una burocràcia que consumeixi el teòric estalvi.
Font : 
No tothom a Valencia vota PP. Llegiu.

Sobre mentiras y responsabilidades


Desde que el PP ganó las pasadas elecciones generales, no hemos dejado de sorprendernos. O al menos eso es lo que percibo.
Rajoy se cubrió de gloria nombrando a algunas personas polémicas para ponerlas al frente de varios de sus ministerios. Léase el polémico Ignacio Wert que casi cada día nos regala “perlas” sobre temas bien variados. Ya puede manifestarse sobre el deporte y el “problema que tenemos en España con el dopaje”, sobre las protestas que esta pasada semana tuvieron lugar en Valencia con la juventud del IES Luís Vives calificándolas de “violentas e ilegales”, o sobre cómo “La educación pública ha dejado de contribuir a la sociedad”. Y estas manifestaciones las realiza el Ministro de Cultura, Educación y Deporte. Sin palabras.

Además y para redondear su perfil se quedó tan a gusto cuando declaró que “la incorporación de las mujeres al mundo laboral incide negativamente en las familias”. Otra joya machista y misógina del ministro. Y sin que nadie le enmiende la plana.

  No voy a insistir en la sarta de mentiras con las que el PP llegó al poder puesto que ya son conocidas, pero si voy a incidir en cómo, al parecer, cuestionan la inteligencia de la ciudadanía en general y en todos los sentidos.
Nos imponen una reforma laboral que socava la esencia de las relaciones laborales que es la negociación colectiva. Además de instaurar el despido libre, generaliza el contrato a tiempo parcial que, como sabemos es el utilizado mayoritariamente para contratar mujeres, entre otras joyas. Con la excusa de favorecer la creación de empleo ha impuesto una reforma laboral que, además tiene tintes inconstitucionales y que ya ha sacado a la gente a la calle en masa cuando no llevan gobernando más que dos meses.
Niegan siempre la mayor echando las culpas de todos los males al resto de la humanidad. Y hemos de recordar que en su discurso de investidura Rajoy prometió no mirar hacia atrás. Ya lo vemos cada día…
Pero sigamos…
En este recorrido quiero hacer una parada en mi tierra, la castigada Comunidad Valenciana. Castigada por los derroches que en su día han realizado los gobernantes del PP. Ahora el Presidente Alberto Fabra (que como hemos de recordar fue nombrado a dedo tras la dimisión de Camps) nos dice que “no ha habido recortes en la educación valenciana más que recortando los sueldos del personal docente”. Hay que fastidiarse con la mentira que nos quiere colar este hombre…Y me pregunto ¿La deuda que se tenía con los centros docentes de primaria y secundaria tanto públicos como concertados, para mantenimiento de los centros y que los ha dejado sin papel para fotocopias, sin calefacción, e incluso sin papel higiénico a muchos centros, es consecuencia de una conspiración generalizada de la comunidad educativa?.
Creo que estos gobernantes del PP se han vuelto a instalar en su posición de la teoría conspiranóica pese a tener mayorías absolutas en sus gobiernos y todo aquello que les huele a progresismo, a protesta, a distancia de su pensamiento único tienen que tratar de reprimirlo como lo hicieron con los jóvenes que salieron a la calle a protestar por la falta de recursos en su centro, el IES Luís Vives de Valencia.
Pero además imponen medidas draconianas tanto desde el gobierno de Rajoy como desde los gobiernos autonómicos cebándose siempre en la clase trabajadora.
No proponen recortar partidas para eliminar beneficios de las grandes fortunas personales o empresariales. No proponen eliminar partidas de financiación a la iglesia católica como lo han hecho con los sindicatos o los partidos políticos. No, esos temas son intocables. Y sólo con la reducción del dinero que se le da a la iglesia, seguramente se podía mantener la calidad en la sanidad pública que teníamos hace unos años. Pero no, a la iglesia católica ni tocarla, puesto que los de faldas largas y negras desde sus confesionarios, desde sus púlpitos y desde los colegios concertados que se mantienen con fondos públicos, les hacen el trabajo de adoctrinamiento de los actuales y futuros votantes en detrimento de la libertad de expresión y sobre todo de pensamiento.
La mezquindad con que se están comportando en estos momentos quienes nos gobiernan no tiene parangón.
Hablan de gobiernos responsables. ¿Responsables de qué?
Bueno si, responsables de empobrecer a la ciudadanía para enriquecer a sus votantes.
Responsables de aumentar la distancia entre quienes más tienen y que son quienes han creado esta crisis y quienes la estamos pagando que somos quienes seguimos empobreciéndonos cada día.
Responsables del deterioro de los servicios públicos que, precisamente por ser públicos, son agentes de redistribución de la riqueza entre la ciudadanía.
Responsables de aumentar las desigualdades entre mujeres y hombres en todos los sentidos, puesto que no hacen políticas igualitarias, sólo son capaces de vender humo para cubrir los expedientes como lo hace Fabra en sus declaraciones al hilo de los planes de igualdad en las empresas, cuando al mismo tiempo reducen los recursos para que esos planes se elaboren en condiciones.
Responsables también de reducir los recursos específicos para atender mujeres víctimas de terrorismo machista, o de evitar a toda costa y con adoctrinamiento previo, que las mujeres podamos decidir sobre nuestro propio cuerpo y sobre nuestra maternidad o no.
Responsables de provocar un enfado generalizado entre quienes no les votamos, al despreciar las bases elementales de la democracia en donde la diferencia de opiniones debe ser un elemento que sume para crecer como sociedad y no un elemento al que se desprecia sistemáticamente por no querer comulgar con sus postulados.
Responsables de ver cómo con su falta de ética, nuestra juventud pierde sus esperanzas para estudiar, investigar o buscar un futuro dignos y en condiciones al no crear condiciones para estimular una educación en valores plurales, igualitarios y una condiciones de trabajo que permitan que esa juventud pueda proyectar su vida en condiciones óptimas.
Y siguen hablando de gobiernos responsables para salir de la crisis. Gobiernos mentirosos que se venden por una foto con los principales mandatarios extranjeros. Gobiernos que no gobiernan para personas y, sin embargo si lo hacen para el capital y los intereses económicos de los ricos.
Gobiernos que permiten que haya criaturas que ya van al colegio sin desayunar por falta de recursos en sus familias. Gobiernos que permiten que, de nuevo haya centenares de miles de personas sin techo.
¿Quiénes permiten eso son gobiernos responsables? Yo más bien diría que son gobiernos mezquinos e interesados
Después, como el ministro Wert, nos acusan a quienes pensamos y actuamos de forma diferente de ser “violentos”, pero no valoran el grado de enfado al que nos han llevado con sus mentiras, despilfarros, intereses ocultos y sobre todo con una sutil pero eficaz estrategia de la imposición del miedo como elemento de sumisión de la ciudadanía.
La ciudadanía estamos harta de sus mentiras, enriquecimientos ilícitos, corruptelas, falseamientos de la verdad, autoritarismos, etc y, algunas personas ni les votamos entonces, ni creo que les votemos nunca puesto que representan la peor cara de la democracia. Representan, sencillamente, la irresponsabilidad del autoritarismo.

FonT : 

Els Tres Tombs tornen aquest diumenge a Cubelles 
Font: Ràdio Cubelles    

Un carruatge propi de l’entitat local reproduirà el carro de circ amb què van arribar els pares de Charlie Rivel

8è Festival de Cant Coral, diumenge 
Font: Ràdio Cubelles    

Els repertoris de les corals inclouen cançons tradicionals catalanes i d’altres indrets a més de versions d’artistes moderns

Pic & Jazz ,divendres 27 d´abril  sopar concert
Franzz Duett i Luca Lavelli
Esperem la vostra confirmació ,les places son limitades
Adreça : Jacint Verdaguer ,20 T. 938952914

Cicle de concerts al Lila Casal de Les Arts 
¨Amparonoia ¨  oferirà un concert el divendres 27 i el preu de l’entrada és de 10 euros



Breus


Inauguració de la Setmana d’Europa, divendres
Cubelles 
Font: Ràdio Cubelles   

La Generalitat aprova l’acord del govern per al nou pla general
Cubelles - Urbanisme i Planejament
Font: Ràdio Cubelles  

 
El mercat municipal s’amplia amb deu parades més
Cubelles - Dinamització Econòmica i Comerç
Font: Ràdio Cubelles  

 
8è Festival de Cant Coral, diumenge
Cubelles - Cultura
Font: Ràdio Cubelles  

 
Els Tres Tombs tornen aquest diumenge a Cubelles
Cubelles - Entitats
Font: Ràdio Cubelles  

 
Cubelles s’adhereix a la XII Setmana d’Europa als municipis de Catalunya
Cubelles - Cooperació
Font: Ràdio Cubelles   
dimecres, 25 abril de 2012
La inauguració tindrà lloc divendres 27 d’abril al Centre Social a les 12 del migdia
 
Cicle de concerts al Lila Casal de Les Arts
Cubelles - Societat
Font: Ràdio Cubelles    









25.4.12


Parlant de autopistes....
Avui el diari Avui ofereix al lector a la secció d’opinió  a tenir en compte i força entenedores del perquè comença a haver-hi gent que es nega a pagar a l’autopista. Llegiu ...



Els peatges com a símptoma

25/04/12 02:00 - Xevi Xirgo
“La campanya contra els peatges en realitat no és contra els peatges. És una manera de dir que n'estem farts de ser cornuts i pagar el beure”
S'escampa com una taca d'oli. I, encara que només es tracti d'un 0,001% dels usuaris (en paraules d'Abertis), la campanya aquesta de no pagar el peatge de l'autopista és un símptoma ben clar del que està passant. Un símptoma clar de la mala llet (perdonin-me l'expressió) que traginem tots plegats. El mateix portaveu del govern, Francesc Homs, deia ahir que entén els ciutadans que no volen pagar. I quan el portaveu d'un govern diu una cosa com aquesta és que alguna cosa passa. Els periodistes ens lamentem sovint que algú s'enfadi amb nosaltres per alguna cosa que hem publicat, i els intentem explicar que nosaltres només som els missatgers de la notícia, i que matant-nos a nosaltres només maten el missatger. A Abertis li passa alguna cosa semblant. No deixa de ser el missatger d'una cosa que se'n diuen concessions administratives i que algú dissenya des de més amunt. I nosaltres, com que estem emprenyats amb aquests de més amunt (amb com ens tracten, pel fet que aquí es paga més que enlloc, perquè no tenim alternatives...) ara no volem pagar peatges, si és que n'hem volgut mai, i Abertis ho haurà d'entendre. Però la batalla contra els peatges, insisteixo, en realitat no és només una batalla contra els peatges. És el símptoma d'una malaltia molt més gran. La vàlvula d'escapament d'aquesta mala llet que ens genera aquest sentiment d'injustícia que arrosseguem tots plegats i que ja no estem disposats a aguantar gaire més temps. Perquè n'estem tips, farts, de pagar més que els altres. En carreteres, en salut, en llibres, en escoles i en tot. I si el portaveu del govern ho entén, imaginin-se nosaltres.




Peatges i desobediència

25/04/12 02:00 - Hèctor López Bofill
Potser negar-se a pagar permetrà a d'altres sectors conscients del greuge que pateix Catalunya però poc permeables a l'imaginari cultural i lingüístic català afegir-se a les reivindicacions nacionals
L'autopista de peatge és una de les expressions més feridores de la injustícia i de la discriminació que pateixen els ciutadans de Catalunya. Arribarem al punt d'estar finançant doblement les vies ràpides gratuïtes que han proliferat durant les darreres dècades al centre i al sud de la península ibèrica: financem les infraestructures espanyoles amb els impostos que paguem a l'Estat (i que no tornen en forma d'inversions a Catalunya) i financem l'alliberament dels peatges que resten en aquests mateixos territoris amb els beneficis que les empreses concessionàries obtenen de les autopistes catalanes, les úniques rendibles.
Gairebé tan indigne com el sistema radial d'infraestructures que l'Estat ha imposat a costa de la nostra espoliació és la complicitat de la classe política catalana amb les empreses concessionàries. En comptes d'alliberar la infraestructura un cop amortitzada la inversió, els diversos governs catalans han preferit allargar la concessió i permetre que les empreses engreixessin el seu compte de resultats amb beneficis nets i obtinguts sense risc.
Aprofitar-se d'un mercat captiu tot carregant uns costos de transport exorbitants als ciutadans i a les empreses productives és més aviat el contrari d'allò que s'associa a la iniciativa empresarial, a la creativitat, a la lliure competència i al creixement. Malgrat això, Artur Mas va nomenar Salvador Alemany, president d'Abertis, empresa titular de la major part de concessions de les autopistes catalanes, president del consell assessor per a la reactivació econòmica. Aquest gest es pot relacionar ben bé amb una manifestació una mica peculiar d'allò que Mas entén per “mentalitat empresarial” o per declarar-se business friendly: el capitalisme de diari oficial, del negoci segur i de com xuclant els diners dels catalans es poden pagar les penyores a Espanya i rebentar els concursos internacionals.
Però el comportament del govern de CiU en aquest àmbit almenys ha estat coherent i no ha presentat cap oscil·lació respecte a les accions dels darrers governs Pujol, època en la qual es van allargar les concessions d'algunes de les autopistes ja amortitzades (Terrassa-Manresa; Garraf o Túnel del Cadí). Més sorprenent és l'actitud d'ERC que, després d'engegar justament a finals dels noranta una memorable campanya per defensar la Catalunya lliure de peatges en formar el tripartit, a partir del 2003, l'alliberament de les autopistes de pagament va caure de l'agenda política del partit i no hi va haver cap temptativa per influir en els governs de Maragall o de Montilla per modificar el règim de les concessions prorrogades per CiU. Al contrari, el tripartit va ser prolífic a pactar peatges a l'ombra i a impedir que es construïssin autovies alternatives als trams de pagament, de manera que encara avui, en ple 2012, per exemple, no s'uneixen les dues zones més urbanitzades i industrialitzades del Principat, el Camp de Tarragona i l'àrea metropolitana de Barcelona, amb cap via ràpida lliure de peatge.
Amb aquests antecedents dubto que la crida a ERC perquè s'afegeixi a la campanya #novullpagar tingui alguna mena de seguiment per part de la cúpula del partit malgrat l'entusiasme amb el qual Joan Tardà ha rebut la iniciativa, com tampoc no la tindrà amb qualsevol dels partits polítics que carreguen amb crèdits amb les entitats bancàries que participen en el negoci de les autopistes.
És interessant fixar-se en l'exemple de les empreses concessionàries dels peatges perquè en ell conflueixen bona part de les misèries que ens confinen a la relació de dominació política amb Espanya, al tractament colonial i al vassallatge fins i tot d'aquells que tot i defensar un projecte d'emancipació nacional a l'hora de la veritat es veuen tenallats per les imposicions dels poders fàctics. No hem d'oblidar que en les esmentades empreses trobem els apòstols d'aquells cercles de poder que van emergir durant el franquisme i fonamenten el seu negoci no sols en la unitat d'Espanya sinó en la decisió espanyola de drenar els recursos de Catalunya. Segurament la major part d'aquests poders no tenen cap incentiu per assolir una Catalunya independent ja que, amb tota probabilitat, el govern de l'estat català aboliria els seus negocis basats en la discriminació dels catalans i en la seva espoliació, però ja hem vist quina relació tenen amb ells la Convergència que diu haver posat el rumb cap a Ítaca o l'Esquerra Republicana d'un Oriol Junqueras que poc després d'assumir la presidència del partit es va a afanyar a impartir una conferència al Cercle d'Economia per quedar bé amb alguns d'aquests enemics de la Catalunya lliure.
Com pot comprovar el lector moltes coses es poden haver destapat amb la valenta acció de Josep Casadellà de negar-se a pagar el peatge. La primera, una actitud de rebel·lia, de desobediència que, com succeeix en àmbits tan diferents com el de la defensa del català a l'escola, la lluita contra l'espoliació fiscal o, en general, la ruptura amb Espanya, és l'únic gest vàlid i creïble per promoure un canvi en el sistema que, com hem vist, la majoria de l'estament polític no està en condicions d'impulsar.
I, en un altre sentit, potser negar-se a pagar els peatges permetrà a d'altres sectors conscients del greuge que pateix Catalunya però poc permeables a l'imaginari cultural i lingüístic català afegir-se a les reivindicacions nacionals que són també les reivindicacions per la justícia i pel seu benestar.


24.4.12

Breus


Bona presència de públic als actes de la Setmana Cultural
Els premis Víctor Alari, els Tres Tombs o el Festival de Cant Coral, els actes principals del darrer cap de setmana

Finalitzen les tasques de restauració dels llibres d’actes de finals del s. XIX
Paulina Schumann va donar objectes a l’exposició que porta el nom del seu pare en un altre acte de la 38a Setmana Cultural

Procés consultiu per ampliar el bus urbà
Associacions veïnals han fet les seves aportacions per millorar el servei al municipi
Francesc de Paula Gambús i Jordi Castells inauguraran la XII Setmana d’Europa a Catalunya
L'acte se celebrarà el dimecres 27 d'abril a les dotze del migdia a la sala d'actes del Centre Social de Cubelles

Font: http://www.cubelles.cat/



Agosarada sí, incerta també

abril 24, 2012 by


Aquella frase tant jesuítica de que en temps de tribulació no fer mudances, sembla que no és el lema de les alcaldesses de Cunit i de Cubelles. M’explico, ara estem en temps de crisi i segurament el més prudent, a parer de molta gent, seria tenir una mena d’esperit conservador i quedar-se quiet amb el que ja tenim i mantenir-ho el millor possible , en canvi elles, les dues alcaldesses ,decididament aposten per moure’s i per crear una nova marca ,“Penedès Marítim”, per promocionar les dues poblacions, Cubelles i Cunit que, a més de la seva proximitat, tenen un tipus de turista o estiuejant molt similar i per tant amb interessos força comuns. El nom de la marca no és nou ja que aquesta acceptació o també la de La Marina del Penedès ( a mi m’agrada més) és la denominació amb que el Garraf actual era conegut fins ben entrat el segle XX.
La marca en qüestió no ho tindrà fàcil ja que haurà d’obrir-se pas entre les marques promocionades i molt més potents de Costa de Barcelona i de Costa Daurada. La voluntat de coordinació, de rendibilitzar els esforços, de mantenir criteris comuns de promoció, de repartir-se els costos de la projecció i de l’edició de materials que sembla que ja estan en marxa conjuntament diu molt a favor de les polítiques d’eficiència i més encara en temps de tribulacions però caldrà veure si en mig de dues marques més potents i reconegudes internacionalment reeixiran.
La controvèrsia ja es va palesar quan es va crear la marca Costa de Barcelona per part d’alguns estaments penedesencs que creien que la desaparició del terme “Penedès” podria ser inconvenient. Finalment sembla que el tema s’ha reconduït , potser no estaria de més que la marca Penedès Marítim també es podés acollir a un paraigua més ampli, a un vaixell més gran perquè la travessa sembla que serà llarga i caldrà servar els equipatges aquest cop en forma de propostes turístiques.
Possibilitats segur que n’hi ha, de propostes engrescadores no tenim dubte que en sortiran i moltes però assetja el dubte de si una excessiva fragmentació en la promoció pot acabar fent-la invisible davant les propostes que aglutinen més espais i per tant més ofertes diversificades.
Veurem els resultats, ara per ara la proposta és agosarada ( si és encertada, els resultat ho diran) i modestament crec que és un pas més en la construcció del Penedès, pas curt ,segur però pas endavant que ja és molt tal i com estan les “coses” de la vegueria penedesenca.
Publicat al Punt/Avui el 20 d’abril
Font: http://sixtemoral.wordpress.com/