23.11.07

Promoció Cultural i Festes i Tradicions

Cubelles contra la violència de gènere
Durant la jornada festiva es farà el repartiment de llaços commemoratius en els comerços del municipi, que han estat fets per la colla local de Puntaires de Cubelles.

Els actes centrals per commemorar el Dia Internacional contra la Violència de Gènere començaran divendres. A les 8 del vespre, a la sala d'actes del Centre Social (C. Joan Roig i Piera, 3-5), es portarà a terme una conferència presentada per la regidora de Polítiques d'Igualtat, Prudència Carrasco, i en la què intervindran l'advocada Montserrat Tur i la cap dels Mossos d'Esquadra al Garraf, Rosa Maria Gubianes.

Dissabte, a les 7 del vespre, la plaça de la Vila serà l'escenari d'una concentració i encesa d'espelmes en record a les víctimes de la violència de gènere de l'any 2007. Seguidament, el centenari Cor l'Espiga oferirà un concert a la mateixa plaça.

La música, en aquest cas la dels alumnes del Taller de Música Pizzicato, també serà protagonista de les activitats de diumenge 25 de novembre, Dia internacional contra la violència de gènere. A les 12, l'Alcaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero, farà lectura del manifest oficial de la jornada i, seguidament, els alumnes del Taller de Música Pizzicato oferiran un petit concert.
Aquesta jornada reivindicativa se celebra cada 25 de novembre arreu del món, però els actes al nostre municipi començaran uns dies abans.

Durant la jornada festiva es farà el repartiment de llaços commemoratius en els comerços del municipi, que han estat fets per la colla local de Puntaires de Cubelles.

Departament de Comunicació Dijous, 22-11-2007

www.cubelles.com
> Quantes morts més?

El Garraf commemora el Dia contra la Violència de Gènere amb actes per prevenir els maltractamentsel reportatge
MÍRIAM DE LAMO. Sitges

espelmes per al record. Vilanova i Cubelles tornaran a organitzar enguany una plantada d'espelmes per recordar les víctimes de la violència masclista, el cap de setmana. La prevenció per evitar més morts serà un dels punts clau dels actes que se celebraran al Garraf.

Té entre 24 i 49 anys, i estudis. Rep maltractaments físics, i psicològics. L'angoixa, i la inseguretat, tenen cabuda en un cos que acaba sent víctima de trastorns psicosomàtics. El seu dia a dia s'emmarca en el menyspreu amb què la seva parella la maltracta. Se sent responsable de la situació, i de la dels seus fills, i acaba oblidant-se de la seva vida per prioritzar la dels altres.

Aquest és el perfil de les dones víctimes de la violència masclista que acudeixen al centre Sitges Dona tot buscant ajuda. La psicòloga Imma Miró les escolta, i les ajuda a escoltar la seva pròpia veu. Són elles les que decideixen si han de trencar amb la seva parella. «Les ajudem perquè puguin relacionar la violència amb el seu estat físic i psicològic», explica Miró. La psicòloga sosté que el seu treball té efecte: «Disminueixen tots els símptomes, i la dona pot tornar a recuperar-se.» Miró deixa clar que «quan una relació té un problema de violència, s'ha de tallar».

Amb motiu de la celebració del Dia contra la Violència de Gènere, aquest diumenge, la regidora d'Igualtat de Gènere de Sitges, Mercè Espada, explica que entre els mesos de gener i octubre del 2007 hi ha hagut 49 denúncies, 62 ordres de protecció i allunyament, i 41 homes detinguts al municipi per violència masclista. L'Ajuntament de Sant Pere de Ribes disposa de les dades de l'any passat, durant el qual van produir-se 21 detencions i 11 ordres d'allunyament contra els agressors, segons la segona tinenta d'alcalde, Bàrbara Scuderi; aquestes xifres, però, no recullen totes les detencions i ordres de protecció dictades, segons el govern local.

Actes que es vol que es converteixin en punt de partida per a la reflexió i la prevenció de la violència de gènere formen part de la programació que els municipis del Garraf organitzen durant aquest cap de setmana, L'Ajuntament de Cubelles organitza una conferència a càrrec de l'advocada Montserrat Tur i la cap dels Mossos d'Esquadra al Garraf, Rosa Maria Gubianes, avui, a les vuit del vespre, a la sala d'actes del Centre Social. Demà, a les set del vespre a la plaça de la Vila, tindrà lloc una concentració i encesa d'espelmes en record de les víctimes de la violència masclista. Diumenge, l'alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, llegirà el manifest contra la violència, a les dotze del migdia. L'associació de dones La Frontissa, de Vilanova, organitza l'acte de plantada d'espelmes en memòria de les víctimes, diumenge, a les set de la tarda. El manifest es llegirà dilluns, a les dotze del migdia, a la mateixa plaça; prèviament, tindrà lloc l'acte d'adhesió a la Ruta Catalunya-Ruta Pacífica amb la projecció del vídeo Tejedoras de paz. El Cap de la Vila de Sitges tindrà diumenge un estand de Sitges Dona, a partir de les onze del matí. A les set de la tarda, al mateix lloc, està prevista una actuació teatral, Adona-te'n, del grup teatral sitgetà Som qui Som, que també llegirà posteriorment el manifest. El lema adoptat pel municipi per commemorar la diada és No callem. El silenci ens fa còmplices.

http://www.vilaweb.cat

21.11.07

M. Trives/ Diari de Cubelles
Francesca Calaf a part de ser una excel·lent pintora també la seva trajectòria personal sempre ha estat molt vinculada amb col·lectius de dones i en defensa dels drets de les dones .Recordem a Cubelles en motiu del dia Internacional Contra la Violència de Gènere sota el títol de "Gènere = femení" organitzada per la regidoria d'Acció Social, el 25 de novembre de 2005, eixís com ¨Mirada de Dona¨ organitzada per l´ Associació de Dones de Cubelles ¨La Fita¨.

Vinculada a ¨ La Frontissa¨ , associació molt reconeguda a Vilanova i la Geltrú , va participar amb la presentació d´ un vídeo vers la violència de gènere dins els actes organizats per la Xarxa Feminista a les jornades de la Trobada de Dones 2006 Les Dones sabem fer i fem saber


VNG


Francesca Calaf exposa a la conselleria d'Interior

El conseller Joan Saura inaugura demà una mostra de l'artista vilanovina inclosa en els actes de celebració del 25-N de la Generalitat


VD - 20/11/2007 21:31:19


El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, presidirà demà els actes organitzats pel seu departament per commemorar el Dia Internacional contra la Violència Masclista, que se celebra el proper 25 de novembre.

Saura presidirà a les 17.30 hores, a la nova seu del departament d'Interior una reunió de treball de la comissió del Programa de Violència Masclista. A la reunió assistiran també el secretari de Seguretat, Joan Delort, el director general de la Policia, Rafael Olmos, i la responsable del Programa, Alba García, així com altres comandaments del cos dels Mossos d'Esquadra. A les set de la tarda, el conseller inaugurarà al vestíbul de la nova seu del departament, al carrer Diputació 355, l'exposició fotogràfica ¿Violència: per què?. de l'artista vilanovina Francesca Calaf.




Montserrat Minobis:
Me considero una periodista feminista


Medios de Comunicación, Comunicación y género, Oviedo, Lunes 19 de noviembre de 2007, por Bonnie Rodríguez


Huir del sensacionalismo y la frivolidad, evitar las descripciones detalladas y las imágenes escabrosas, se debe identificar a los agresores y contribuir al rechazo social, no se debe tratar como un suceso y se debe propiciar el seguimiento de la noticia. Estas son algunas de las diez premisas, del Decálogo de Buenas Prácticas en caso de informaciones sobre Violencia contra las Mujeres, que abordó Montserrat Minobis, dentro del programa del II Encuentro de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género.


Montserrat Minobis, es una periodista de larga trayectoria, que se inició en la profesión en 1961, en la Radio Popular de Figueres de la cadena COPE, como locutora, redactora y guionista. Se trasladó a Barcelona en 1971, para cursar estudios de Filosofía y Letras. En 1974 entró en Radio España, donde permaneció hasta 1976, cuando, presentó el primer informativo radiofónico en catalán tras la dictadura.


Su andadura en el mundo periodístico continúa por Radio Nacional de España en Cataluña; Radio 4, donde trabaja en los programas culturales dedicados a la literatura, cine, música y artes plásticas. Ha resumido su experiencia en los diferentes medios para AmecoPress: “he aprendido a cocinar dentro de los medios de comunicación” y, “me considero una periodista feminista, no me arrepiento, menos ahora, que aún queda mucho por conseguir”.


La primera decana mujer, del Colegio de Periodistas de Cataluña


Otro antecedente importante es que Minobis fue la primera mujer en asumir el decanato del Colegio de Periodistas de Cataluña (Barcelona), en el año 2001. También ha colaborado en programas informativos para Televisión Española y participó en los años 70, en el impulso del movimiento feminista de Cataluña, formando parte de la comisión organizadora de las Primeras Jornadas Catalanas de la Mujer, además de presidir desde 1994, la Red Europea de Mujeres Periodistas y de la Asociación de Mujeres Periodistas de Cataluña.


Actualmente, colabora en el ámbito de la docencia, como profesora asociada de la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona, en la Facultad de Audiovisuales, Relaciones públicas y Publicidad. “Mi vida ha sido muy profesional como periodista en el mundo de la radio, televisión y la prensa escrita y, muy activista desde el mundo de la política y el feminismo” dijo Minobis a AmecoPress.


Los medios audiovisuales no atienden a los códigos de ética del periodismo


Minobis formó parte de la comisión de trabajo, en el año 2003, para crear y redactar el “Decálogo de Buenas Prácticas en Caso de Violencia Contra las Mujeres”, que indica el tratamiento de violencia de género en los informativos y en los programas de entretenimiento. “Fue una idea que consensuamos el Colegio de Periodistas de Cataluña con la Concejalía de la Mujer del Ayuntamiento de Barcelona, que previamente había iniciado una campaña de “Una Barcelona sin Violencia de Género”.

La Concejalía de la Mujer del Ayuntamiento de Barcelona, en el año 2003, pidió la colaboración de los medios de comunicación. “Yo estaba entonces como decana del Colegio de Periodistas y, pensamos que el esfuerzo de los y las periodistas, para una Barcelona o una Cataluña sin violencia de género, podía ser la realización de unas recomendaciones, para un tratamiento en los informativos”, ha indicado Minobis.
Minobis asegura que fue un trabajo muy exhausto y denso, “a partir del Código Deontológico del Colegio de Periodistas de Cataluña, se hizo el decálogo de buenos usos en la información sobre violencia doméstica. Se creó una comisión, que trabajó durante más de un año, con dos reuniones al mes, en el 2003. Publicamos el decálogo, en un calendario correspondiente a los años 2004 y 2005, además en las cuatro lenguas del Estado Español”.
La ex decana, ha señalado que las y los periodistas catalanes, tienen muy claro cuáles deben ser sus coordenadas de ética a la hora de informar sobre violencia de género, “que es una lacra que tenemos en nuestro país”. En relación al tratamiento de los medios de comunicación, dijo que son los medios audiovisuales los que no atienden a ningún código ético y no honran a la profesión periodística: “es importante la denuncia, pero no regodearse en la denuncia”. Y continúa “o somos informadores con uno y todos los casos o no somos de ninguno”, dijo Minobis.

http://www.amecopress.net/

20.11.07


LES VIOLÈNCIES ENS AÏLLEN, ENLLACEM-NOS”.


25 de NOVEMBRE DE 2007. DIA INTERNACIONAL DE LA NO VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES.


A LES 6 DE LA TARDA A LA PLAÇA DE SANT JAUME, Barcelona.


Als inicis del moviment feminista, tenia molta importància la relació que s’establia entre les dones per poder parlar amb intimitat i compartir i transformar les pròpies vides. Aquest any volem fer visible, recuperar i valorar aquest aprenentatge assolit mitjançant les dinàmiques del moviment feminista enfront de l’aïllament que comporta la violència patriarcal


Per això considerem imprescindibles els espais de resistència creativa de les dones, espais per compartir què fem i com ho estem fent. Cal que les nostres creences no generin murs que ens privin de relacionar-nos i que les relacions no condicionin les nostres creences.


Treballar en tenir cura de la societat molts cops ens ha portat a no tenir cura de nosaltres mateixes. Veiem en aquest treball una qualitat heretada i també una aposta de moltes dones, veiem també que en aquest esforç ens “desmesurem”, perdem la mesura. És important poder parar i escoltar el propi cos. Repartir les alegries i les preocupacions, les tristeses i les pors per poder renovar-nos.


Valorem que l’augment de responsabilitats i de presència en l’esfera pública ens ha aportat canvis importants, un poder nou que ens fa canviar, i potser perdre, els espais de llibertat. Tot i que no és fàcil fer aquesta valoració, és evident que, en aquest escenari, hi ha poc temps i poc espai per al cos i l’afecte, perquè hi ha un domini de la ment i la raó.


El sistema patriarcal i la situació social actual ens obliguen a les feministes a estar visibilitzant la violència i ens deixen menys espai per a la relació i la creativitat, ja que és una feina constant vers la societat explicar que “un altre món és possible” i treballar cap enfora massa sovint ens porta a la solitud. Les xarxes permeten que les dones estiguem més protegides, siguem menys vulnerables, perquè les xarxes entre dones donen credibilitat, donen suport, donen espai per a la recuperació.


La passió mou el món. Sentir que estem en un món que van voler i van imaginar altres dones ens dóna força per poder pensar i projectar quin és el món que nosaltres volem.
Dels reptes actuals volem ressaltar, aquest any, algunes situacions significatives de la violència contra les dones al món i de les nostres resistències i avenços.


- Continuen els atacs a la nostra llibertat de manera tan cruel com els Feminicidis arreu del món i els assassinats de dones també a Catalunya, que aquest any ja són 10 dones mortes i al conjunt de l’Estat Espanyol sumen 79..

- Continuen les agressions contra les dones, que evidencien la quotidianitat i diversitat d’aquestes violències, que es conjuguen i incrementen amb el racisme, la precarietat laboral i les creixents desigualtats socials.

- L’eradicació de la violència exigeix que la societat deixi, per temor o connivència, de “mirar cap a una altra banda”

.- Denunciem els límits de les lleis i actuacions dels governs. Cal fer-ne el seguiment i exigir-ne el compliment i l’aportació de recursos perquè siguin veritablement viables, començant pels Pressupostos Generals de l’Estat i seguint pels comptes autonòmics i municipals. A Catalunya esperem la ràpida aprovació d’una llei consensuada.

- Reivindiquem les paraules, els cossos i els colors de les dones a tot el món, i ens felicitem per les millores aconseguides i per les complicitats que malgrat tot continuem construint.


LES VIOLÈNCIES ENS AÏLLEN, ENLLACEM-NOS”.


Xarxa de Dones per la no violència


Ca la dona . Casp 38 pral. 08010 Barcelona


Comencen els actes de commemoració del Dia Internacional contra la violència de gènere


Els actes centrals tindran lloc el cap de setmana



Els actes de commemoració del Dia Internacional contra la violència de gènere, organitzats per la regidoria de Serveis a les Persones i Polítiques d'Igualtat, ha començat avui amb la posada en escena de l'obra Prevenim la violència! Ja n'hi ha prou... dirigida a la comunitat educativa. Els alumnes del CEIP Vora del Mar i els del CEIP Charlie Rivel l'han vist aquest migdia, mentre que dijous ho faran els de l'IES Cubelles.


Els actes oberts a tota la ciutadania començaran divendres. A les 8 del vespre, a la sala d'actes del Centre Social (C. Joan Roig i Piera, 3-5), es portarà a terme una conferència presebrada per la regidora de Polítiques d'Igualtat, Prudencia Carrasco, i en la que intervindran l'advocada Montserrat Tur i la cap dels Mossos d'Esquadra al Garraf, Rosa Maria Gubianes.


Dissabte, a les 7 del vespre, la plaça de la Vila serà l'escenari d'una concentració i encesa d'espelmes en record a les víctimes de la violència de gènere de l'any 2007. Seguidament, el centenari Cor l'Espiga oferirà un concert a la mateixa plaça.


La música, en aquest cas la dels alumnes del Taller de Música Pizzicato, també serà protagonista de les activitats de diumenge 25 de novembre, Dia internacional contra la violència de gènere. A les 12, l'Alcaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero, farà lectura del manifest oficial de la jornada i, seguidament, els alumnes del Taller de Música Pizzicato oferiran un petit concert.


Aquesta jornada reivindicativa se celebra cada 25 de novembre arreu del món, però els actes al nostre municipi començaran uns dies abans.


19.11.07

17/11/2007 21:29 h REFERENT DEL COMUNISME CATALÀ

Mor Gregorio López Raimundo, líder del PSUC durant el franquisme i la transició

MÉS INFORMACIÓ
· 'La memòria antifranquista', article d'Andreu Mayayo
· Elogi unànime del paper de López Raimundo contra la dictadura

EFEBARCELONA

L'històric dirigent antifranquista del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) Gregorio López Raimundo ha mort avui als 93 anys a la seva residència de Barcelona, segons ha confirmat un portaveu d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), la formació en què va quedar integrat el PSUC.
El referent del comunisme català patia des de fa temps una llarga malaltia. El seu cos ha estat traslladat al tanatori de Collserola, on demà al migdia se celebrarà un funeral íntim, només per als familiars.
López Raimundo, que va néixer a Tauste (Aragó) el 1914, va militar des de molt jove en organitzacions socialistes i comunistes i durant la guerra civil va ser comissari polític al front d'Aragó. A l'acabar el conflicte va agafar el camí de l'exili. Al tornar, va estar al capdavant del PSUC durant els últims anys del franquisme i en la transició.
Inici polític als 20 anys
López Raimundo, sastre de professió, va iniciar el 1934 la seva militància política a les Joventuts Socialistes i el 1936 va participar en la creació de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). A l'esclatar la guerra civil, es va afiliar al PSUC, una organització que agrupava una gran part dels comunistes catalans.
Després de combatre de forma molt activa en la guerra civil, es va exiliar al finalitzar el conflicte, però el 1947 va retornar clandestinament a Catalunya per treballar en l'organització del PSUC, fins que el 1951 va ser detingut, torturat i empresonat. Tres anys més tard va ser expulsat del país, encara que va tornar ràpidament.
La legalització del 1977
El 1956 va ser designat màxim responsable de l'organització d'aquest partit a l'interior, i el 1965, elegit secretari general. Després de la legalització del partit el 3 de maig de 1977, López Raimundo en va assumir la presidència i va ser elegit diputat per Barcelona en les eleccions generals del juny del 1977 i el març del 1979.
Des d'aquest càrrec va recolzar les tesis eurocomunistes auspiciades a Espanya pel llavors secretari general del PCE, Santiago Carrillo; però en el 5è Congrés del PSUC (1981) els corrents leninista i prosoviètic van guanyar la majoria davant els eurocomunistes i va ser rellevat del càrrec.
No obstant, posteriorment, els prosoviètics van ser expulsats i en el sisè congrés (1982) López Raimundo va ser tornat a elegir president del PSUC. En les generals d'aquell any va repetir com a diputat per Barcelona, malgrat que el PCE va patir una enorme desfeta electoral que va significar la dimissió de Carrillo.
Va abandonar els càrrecs de responsabilitat el 1985
López Raimundo va ocupar càrrecs de responsabilitat fins al 1985. En la crisi posterior al 9è Congrés del PSUC, va optar per recolzar el PSUC-Viu, del qual va ser president honorífic i que està integrat a Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), el referent d'Izquierda Unida a Catalunya.
Ha publicat el llibre Cincuenta años de acción (1937-1988) (1989) i les seves memòries Primera clandestinidad (1993). Estava casat amb l'escriptora catalana i exmilitant del PSUC Teresa Pàmies i Bertran, i té un fill, l'escriptor Sergi Pàmies. El 2005 va ser condecorat amb la medalla d'or de la Generalitat.

http://www.elperiodico.cat/
De tu a tu

Home invisible
absent

Alfred Bosch

Podria fer un perfil teu que condensés mig segle d'història. Podria recórrer al tòpic dels clars i obscurs, de les llums i les ombres, i assegurar que el que va passar no es pot jutjar amb ulls d'avui. Que perdre un germà a la guerra, veure'n un altre deportat a Mauthausen, sofrir l'exili i la presó, ser apallissat com un gos i tantes altres misèries ho expliquen tot -sense saber què hi cap, en aquest tot-. Podria fer una elegia amb versos de Raimon i embellir el teu retrat amb cabells blancs, llavis fins i bondat a la cara. O destacar el teu paper clandestí, la força del PSUC quan tu el comandaves i la teva lluita per la recuperació de llibertats. Fins i tot podria triar el camí de la difamació del difunt, parlant dels secrets del sovietisme a Catalunya. No ho vull fer, per raons òbvies, però el cas és que tampoc no ho puc fer. Si alguna cosa sabíem de tu, Gregorio, és que no en sabíem res. En un aspecte vas ser anti-estalinià fins a la medul·la, perquè res més lluny de tu que el culte a la personalitat. Vas adoptar la invisibilitat com la millor arma contra la repressió, i vas cultivar l'amor a la discreció com a consigna política. I si el franquisme era gris, tu et vas mirar al mirall un dia i vas decidir que series encara més reservat que el gris; que el mirallet no parlaria mai. Quan va acabar la dictadura, ja no et vas treure la capa d'home invisible. La pau sigui amb tu, camarada absent.
·
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Dilluns, 19 de novembre del 2007