Fa pocs dies una nova ciutadana de Cubelles va demanar on podia trobar documentació relacionada amb els orígens del Castell de Cubelles i la seva antiguitat. Vaig adreçar-la a la Oficina de Turisme . Tot seguit al anar cap a casa vaig recordar que disposava de una petita cronologia aconseguida visitant pagines de Internet i que vaig arxivar ja fa temps. Com tenim constància de que es lectora de Diari de Cubelles ,avui cap de setmana aprofito per introduir el contingut força interessant.Castell dels marquesos d'Alfarràs
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1042, sent propietat dels comtes de Barcelona.L’any 1066, Guillem Bernat de Queralt jurà fidelitat a Ramon Berenguer I i Almodis, comtes de Barcelona.
L’any 1119, Bernat Amat, vescomte de Cardona, era destituït dels castells de Tamarit i Cubelles pel comte de Barcelona, ja que havia abandonat la guàrdia i custodia d’aquestos, passant-los als padrastres de Bernat, Fortuny i Beatriu.
L’any 1230, Guillem de Claramunt morí a mallorca, passant al seu fill, Ponç de Cervera, els castells de Claramunt, Orpí, Rubí i Cubelles
El terme de Cubelles limitava amb els de Ribes, Canyelles, Castellet i Calafell.L’any 1251, Ponç de Cervera vengué el castell de Cubelles al rei Jaume I.
L’any 1288, el monarca Alfons “el Franc” el vengué per 30.000 sous i durant cinc anys a Gibert de Castellet.
L’any 1278, Bernat de Castellbisbal n’era el castlà.L’any 1318, els vilatans de Cubelles i Vilanova donaren al rei 30.000 sous per tal de redimir la venda del castell.
L’any 1333, Berenguer de Castellbisbal vengué els drets que tenia sobre el castell per 1.300 sous.L’any 1334, Caterina de Montoliu cedia la castlania a Pere de Montoliu.
L’any 1344, el rei vengué la jurisdicció d’aquest castell a Berenguer de Castellbisbal per 12.000 sous.
L’any 1359, Bernat d’Olzinelles, tresorer reial, vengué aquest castell i el poble de Vilanova a Francesc Destorrent, per 50.000 sous, posteriorment aquesta venda fou anul·lada pel rei.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 183 focs.
L’any 1369, Guillem de Canet exercia de castlà en aquest castell havent-li fet el traspàs Pere de Montoliu.
L’any 1379, el rei Pere “el Cerimoniós”, donà al seu cunyat, Bernat de Fortià, els llocs i castells de Cubelles, Vilanova i Font-rubí, amb les quadres de Gallifa, Rocacrespa, Vila-seca, Cunit, Segur, Sant
Pere i Adarró, amb tots els béns, drets i feus, confirmant la donació l’any següent, l’infant Joan.
L’any 1388, la reina Violant manà que es reparessin els murs i el fossat d’aquest castell.
L’any 1392, Violant de Montoliu, filla de Pere de Montoliu, cedí la castlania a Ferrer de Canet; uns mesos més tard, el rei Joan I li vengué el castell amb totes les seves possessions i drets per 33.000 sous.
L’any 1414, la reina Violant va permutà aquest castell pel de Cocentaina (País Valencià) amb Guerau Alamany de Cervelló, governador general de Catalunya; pocs mesos després, el rei anul·là el pacte i l’any 1417, les poblacions de Cubelles, Vilanova i la Geltrú passaven a la Corona i un any més tard eren membres i carrers de Barcelona.
L’any 1459, el rei Joan II, donà aquest castell amb totes les seves propietats a Joan Brígit Boscà, com a premi per la seva fidelitat.
Entre els anys 1492 i 1519, n’era senyora Violant d’Almogàver.
L’any 1572, pertanyia a la duquessa Isabel de Cardona, tres anys més tard, el seu fill, Lluís d’Icart era el castlà major de Cubelles, el succeí el seu fill Joan d’Icart, quan finà l’any 1603, el succeí la seva mare Dionisia.
El 5 de maig del 1611, Cubelles es separa de Vilanova de Cubelles i la Geltrú.
L’any 1658, la castlania pertanyia a Cecília d’Icart i l’any 1667 a Carles de Llupià i de Vilanova i d’Icart, entre els anys 1673 i 1675 el va reformar, conservant l’aspecte actual.
L’any 1770, Josep de Llupià i de Marimon, marquès de Llupià, n’era el propietari.
L’últim propietari particular, el marquès d’Alfarràs, vengué el castell a l’Ajuntament de Cubelles l’any 1989, el qual l’ha restaurat i actualment acull l’oficina de turisme.
