11.8.11

Imatge de l'estació de tren de Cubelles Foto: A.M.
Els últims de Barcelona
Cubelles demana que l'incloguin dins la zona tarifària de Vilanova, més econòmica
Els cubellencs paguen més també per agafar la C-32, uns 3,43 euros més que els veïns
11/08/ Cubelles
Albert Mercader


El nou govern de Cubelles (ICV – EUiA, UC-Rcat i PP) ha demanat una reunió amb el govern català per reclamar una solució al problema de comunicació privat i públic que té amb Barcelona, que s'arrossega des de fa anys. L'alcaldessa, Mònica Miquel (ICV) parla de “greuge comparatiu amb Vilanova i la Geltrú” i en té arguments. Avui dia l'estació de tren de Cubelles, tot i ser el darrer municipi de la demarcació de Barcelona, està agrupat dins de la zona tarifària de Cunit i Calafell, que pertanyen a la demarcació de Tarragona, i paguen 3,85 euros per anar a la capital catalana, mentre que els seus veïns de Vilanova, situat a menys de 5 quilòmetres, en paguen 3,15. Però, la diferència de criteri, no només està en el transport públic. L'autopista C-32 té un peatge que cau precisament a Cubelles. Això implica que els conductors de Cubelles, si volen agafar l'autopista a casa seva, han de pagar 3,43 euros més que el que pagaran els vilanovins quan arriben al peatge de Vallcarca. Miquel recorda que el ple de l'Ajuntament ha aprovat diverses mocions reclamant l'eliminació del peatge, però “que mai no s'ha fet res” i diu que “el problema està en el fet que en el moment de crear el peatge Vilanova va saber negociar i Cubelles, no”.
El que potser tindrà més solució serà el problema del tren si finalment el govern català revisa, tal i com ha apuntat, la zonificació tarifària. La comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament va aprovar al juliol, a instàncies d'una resolució presentada pel PSC i esmenada per ICV-EUiA, ERC i CiU, revisar abans de mig any el servei del tram sud de la línia R-2 on és Cubelles i “estudiar i negociar la integració de l'estació de Cubelles dins la zona tarifària de Vilanova i la Geltrú”. La petició del PSC va ser impulsada pel periodista i regidor, ara a l'oposició, Xavier Grau. El cubellenc recorda que els veïns no només han de pagar més per anar amb tren a Barcelona sinó que també han de fer més via que els veïns de Vilanova a les nits. A partir del 29 d'agost el darrer tren a Cubelles surt a les 22.59 h, però si es va a Vilanova l'usuari té temps: fins a les 23.59 h no surt l'últim. Miquel es mostra confiada en solucionar el problema de la integració a la zona 4, però ho veu “negre” quan parla dels horaris. “Em diuen que som una estació amb poca gent”. Cubelles té 14.000 habitants censats.

Font : http://www.elpuntavui.cat/
RENFE no vol passatgers noctàmbuls



Xavier Grau i Roig


25/07/2011
Poques empreses han fet tant per evitar les derives noctàmbules de la població cubellenca a la gran ciutat de Barcelona com la ferroviària Renfe que segueix mantenint un horari de trens incompatible amb l’assistència a qualsevol sopar d’amics, projecció de pelis d’estrena o obra teatral i encara menys algun concert a Montjuïc. I no cal, com la setmana passada, que hi hagi “avaries elèctriques alienes a la companyia”…


El darrer tren de Barcelona-Passeig de Gràcia fins a Cubelles figura a les 22,59 en l’acolorida web de Renfe. Fins a Sitges a les 23, 59 i els mateix fins a Vilanova.El format de viatge no ha canviat en dècades, excepció feta de l’augment constant del preu del bitllet i, això sí, la millora dels trens que s’han modernitzat fins a tal punt que ha calgut canviar les estacions per poder-hi pujar.


La distància ridícula que en termes de transport públic de qualitat separa el Garraf de Barcelona agreuja la poca flexibilitat, comoditat i cost que suposa per als veïns de la comarca utilitzar el servei ferroviari. Segueix sent encara avui un misteri i un greuge el fet de la poca disponibilitat horària de trens entre Cubelles i Barcelona, la durada del trajecte i el preu del bitllet. Igual succeeix en sentit contrari cap a Tarragona. I podem parlar també dels viatges i viatges que cal fer dempeus perquè els nous i flamants combois disposes d’un reduït nombre de places…


És per això que suposa un rellevant notícia que Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya hagi aprovat a proposta del PSC una resolució per millorar el servei ferroviari a Cubelles. A veure si ho veiem aviat!! S’ha aconseguit també que el preu del bitllet a Barcelona ens costi el mateix que a tota la resta de ciutadans de Garraf perquè a Cubelles ens segueixen gravant amb uns euros de més.


El Parlament de Catalunya ha aprovat “estudiar l’oferta de serveis ferroviaris actual entre Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders” etc, etc… “en el termini de sis mesos”. Això predisposa a pensar que abans del nou any el Govern de Catalunya revisarà els horaris i les freqüències de pas de trens per Cubelles. Això ja és molt. Més per aquells que des de fa anys i panys recorrem al tren per desplaçar-nos a la capital de Catalunya i hem vist avançar les millores en infraestructures des d’aquelles matinades quan el tren l’agafaven dos estudiants i el responsable de Correus a la vila… fins avui que l’estació gaudeix d’un aforament diari de 3.668 viatges de pujada més baixada.


S’ha de lamentar que al Parlament ha quedat encallada la proposta de col.locar més trens més d’hora a la matinada i més tard a la nit. Per tant, haurem d’emplaçar els amics a sopar més aviat, acostumar-nos a les sessions de cine de tarda i anar als concerts de grups amb hora de teletubbies. Seguirem insistint.


Les estacions de Sitges i de Vilanova i la Geltrú s’han modernitzat. A Cubelles, Adif ha invertit més de tres milions i mig d’euros i ha deixat unes instal.lacions impecables. És cert que cal també que Adif compleixi el compromís d’adequar la zona d’aparcament de vehicles i dignificar els accessos exteriors i zones verdes que han quedat malmeses per les pròpies obres de l’edifici de viatgers. A Vilanova, i també a Sitges, segueix pendent la millora dels espais d’aparcament i la comunicació amb la resta de la comarca.


La inclusió d’ascensors adaptats, la recrescuda de 68 cm. de les andanes per adaptar-les als nous trens, la millora de l’accessibilitat, la il.luminació i la modernització en general dels espais són millores més que notables.


Seguim tenint, però, qüestions resoldre i que defineixen la qualitat d’un servei públic que penso ha de ser de fàcil ús i accés, útil i que marqui la diferència.


L’estació de Renfe, o ara d’Adif, a Cubelles ha quedat estupenda però blindada a l’exterior, és una nova barrera pel municipi. Cal reivindicar l’apertura d’un accés per la banda de la zona marítima que garanteixi que els veïns de tots els sector a tocar de la platja no hagin de fer deu minuts més de recorregut per creuar les validadores. I ja sabem la polèmica sobre aquest tema a Vilanova.


L’estació barra ara el pas a les persones que des de la zona marítima –que té més de tres quilòmetres i mig- i que volen agafar el tren des de la famosa via dos fins a Barcelona.


També genera inquietud saber si la persona encarregada de dispensar els bitllets i abonaments haurà de fer-se càrrec de la mini zona de bar i que es repeteixi la lamentable situació que ja hem viscut:
Bon dia, un abonu mensual


Ok!! Marxant un donut!!
I no és menys important atendre les queixes del veïnat de la zona que, acostumat com està al pas de la circulació de trens, denuncia l’excés de decibels dels altaveus i la sonorització de l’estació matí, tarda, nit i matinada…:


Es recorda als senyors viatgers que està prohibit fumar al tot el recinte de l’estació…
I del propi soroll dels nous trens que s’entesten a recordar-nos de manera contundent quan s’obren i es tanquen les portes dels vagons…:
Pi, pi, pi pi p i pi…
No espero jo, ni molts usuaris fidels de Renfe, ara Adif també, que aquests aspectes arribin a ser motiu de debat entre els representants del Parlament de Catalunya però tampoc perdo la confiança que escoltant els usuaris i el veïnat la situació millori.


Ara per ara, com ha dit el diputat socialista Roberto Labandera i ha recollit el DIARI DE VILANOVA, “el Govern –de Catalunya, s’entén- treballa lentament”, i això quan parlem de transport públic no és gaire afalagador.


De moment la solució més pràctica que he trobat és quedar amb els meus amics per sopar a quarts de set al Passeig e Gràcia per no perdre el darrer tren cap a casa i mirar d’anar a concerts matinals de l’Auditori mentre no es compleix el fantàstic acord aprovat fa quatre dies al Parlament de Catalunya.


També em consola que amb l’èxit dels sms i el mail, el senyor de Correus ja no ha de passar fred una matinada qualsevol esperant la saca que aquells llegendaris trens verds i plata escopien –gairebé!!- com si fos material de rebuig: és clar, però, que eren només cartes per al veïnat d’aquella vella, atrotinada i tan llunyana estació de Cubelles…


(Article dedicat al meu amic X.C. que va relatar en temps real a través del mòbil la darrera epopeia de milers de viatgers de Renfe del Garraf que van quedar-se tirats a Vilanova i la Geltrú per l’enèsima avaria “aliena a l’empresa”, és clar!!)


Xavier Grau i Roig
Regidor de l’Ajuntament de Cubelles pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)


Font : http://www.garrafdigital.cat/index.php/2011/07/25/renfe-no-vol-passatgers-noctambuls/

9.8.11











M. Trives/Diari de Cubelles


El Circ Raluy ,circ emblemàtic per excel·lència es de nou a Cubelles del 4 al 14 d´agost. Equilibristes,trapezistes ,pallassos ,donen lloc a un espectacle d’il·lusió ,fantasia i la possibilitat del recorregut per com eren els circs i les seves caravanes als anys trenta o abans. Xavier Grau va fer un petit apunt respecte a la visita d´aquest estupendíssim circ al juny del any 2007 .Aneu-hi , grans i petits aquest any 2011 ,ho passareu molt bé , sense dubtes.


RALUY, EL CIRC
Tota la gran familia dels Raluy, amb Lluís Raluy al capdavant, han desmuntat la seva carpa de Cubelles i de Vilanova deixant dibuixada al Garraf la geometria perfecte del somni i de la il.lusió, la cartografia sentimental de l'anhel per la perfecció a qui convoquem amb un "més difícil encara!!", el cercle magnífic que es projecta amb aplaudiments i crits d'"aaauuuuuuuu!!".
L'ombra de la gran rodona sobre la terra abandonada deixa la memòria de la fantasia que aquesta gran nissaga d'artistes cultiva i projecta cap al futur i que ja va per la cinquena generació. El Circ Raluy és l'últim reducte on el somni existeix, on la il.lusió perdura. El seu últim espectacle, el "Belle Epoque", s'enceta amb un "somni impossible" de Juan i Ximena i s'escampa cap a la memòria del públic amb les cordes de saltar i les motocicletes invisibles de Leandro, el relleu més natural del seu germà Sandro ara ocupat al Price de Madrid. De la sensibilitat i de la senzillesa, els Raluy n'han fet art i alegria. Des de la grandesa del respecte pel públic i per la tradició, el Circ Raluy és la història de l'enginy i la superació d'una cultura artística que va començar entretenint els mercats i les tavernes amb un òs ballarí i que avui treu de la seva vitrina la vella concertina de Charlie Rivel i li dona vida de nou, si és que algun cop l'ha perduda. De la mà del sitgetà Joan Soler-Jové i empès per Lluís Raluy i la seva filla Lluïsa, aquest imaginari del circ obre les portes d'un raig de llum al món de l'habilitat física i la victòria sobre les nostres pròpies pors. El Circ Raluy ens visita sovint i ens obliga a retrobar-nos amb els nostres millors sentiments, aquells que resideixen allà on no cal mantenir el mòbil obert per estar-hi sempre connectat i on sempre hi tenim cobertura. .-31


DIA A DIA/07/2007


Xavier Grau

7.8.11

fotos/Joss Marmottant

















· Inauguració Bar/Galeria, Lila Casal de les Arts


La creativitat i un disseny del interior molt cuidat per part de Thais Miguel Turón,demostrant treballar de valent fins aconseguir el resultat desitjat a l’hora de la posta en marxa del Bar Galeria Lila Casal de les Arts ja es una realitat. Un espai polivalent on a partir d’ara podem compartir un cafè ,un aperitiu un entrepà o el que ofereixin puntualment a la carta, mentrestant podrem gaudir d’exposicions de diferent lectura plàstica o seure al exterior en una placeta entranyable. . De moment tenim a les parets interiors ,una exposició col·lectiva de pintura d´ artistes locals i a més una interessant col·lecció de fotografies omplint les dues sales. No us deixeu perdre aquestes de moment en vindran d’altres !